Història de la llengua catalana La llengua catalana, juntament amb altres llengües, és una llengua romànica ja que prové del llatí vulgar. Les llengües romàniques són: • Castellà • Català • Francès • Italià • Romanès • gallego−portuguès • Sard • Retoromànic • Provençal • Occità L'element bàsic en la formació de la llengua catalana és el llatí vulgar que haurà rebut influències lingüístiques dels pobles indígenes que estaven a la Península. Aquest llenguatge anterior al llatí vulgar s'anomena substrat. A demés en el català hi tenim influències d'origen: • Ibero− Basc, p.ex.: estalviar, esquerra • Ceuta, p.ex.: blat, banya També trobem influències anteriors a la romanització, anomenades superstrat. Aquestes darreres són d'origen germànic i (visigots i francs) i àrabs. Altres influències serien les d'adstrat i faran referència a altres influències per veïnatge: Castellà, Francès i Italià. La Romanització És el procés cultural, social, etc., que consisteix en difondre o adoptar la llengua, la civilització i les lleis romanes. Els romans arribaren per mar a Espanya, desembarcaren a Empúries l'any 218 aC. La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va ser l'any 476 dC. i es produeix, entre altres causes, per la seva extrema extensió i per les influències germàniques. La seva època d'esplendor va ser del I aC. al segle I dC.. En aquest moment es divideix en dues províncies: Hispània Ulterior i Hispània Citerior. A partir del segle V dC. Roma comença a desaparèixer a causa de les invasions germàniques i per aquest motiu el llatí parlat va anar evolucionant en cada un dels països en que seria fragmentat l'Imperi. Germànics i àrabs Posteriorment arribaren els pobles germànics (els visigots i francs), els quals es quedaren realment sorpresos 1

amb la cultura i l'assoleixen. Els àrabs arriben a la Península l'any 711 dC i s'expendrien fins l'any 732 ja que seran aturats pels francs a la Batalla de Poitiers. Al final de la seva expansió trobarem territoris més arabitzats que d'altres. A Catalunya la seva influència va ser més bé poca. En aquest territori van tenir més ressò els francs. La Catalunya Medieval L'any 1137 es produeix la creació de la corona catalano−aragonesa. Aquest fet suposarà tenir més força, s'amplien les conquestes: Tortosa (1148) i Lleida (1149). Ara allà on s'haurien creat tots els contats catalans s'anomenà la Catalunya Vella ( compresa entre els Pirineus i el riu Llobregat) i la Catalunya nova seran les noves conquestes de la corona catalano−aragonesa. Trobem un intent d'expansió cap al nord. Hi hagué la Batalla de Muret (1213) on morí el pare de Jaume I. Aquest fet li va fer veure a aquest darrer que era necessari fer una expansió cap al mar, aquesta expansió ultramarina vendria donada per la impossibilitat del seu pare per a expandir−se cap al nord. Jaume I conquistà: • Mallorca (1229) • Eivissa ( 1235) • Menorca (1287) • I el País Valencià ( que estava fortament arabitzat entre el 1233 i el 1245) En el segle IX apareixen els primer documents en els que es pot observar la presència de paraules en català i no és fins al segle XII que apareixen textos escrits en català com són el Liber iudiciorum ( traducció catalana del codi de lleis visigòtic), mentre que les Homilies d'Organyà és un fragment d'un sermó sobre els passatges de l'evangeli. Cap al segle XIII apareix la figura de Ramon Llull, que publica el primers llibres científics en català. Cap al segles XIII−XIV tendríem les Quatre Grans Cròniques : • de Jaume I o Llibre dels Feyls (amb un gran valor lingüístic i històric). • de Bernat Desclot • de Ramon Muntaner • de Pere III el Cerimoniós Aquestes quatre cròniques són reials i han estat escrites es diferents regnats. Al segle XIV trobem a Bernat Metge amb el llibre Lo somni. Un segle més tard (XV) trobarem a Jaume Roig amb L'espill o Llibre de les dones. A aquest segle també trobem a Ausiàs March. L'època de decadència: segles XVI, XVII i XVIII Durant aquesta època disminueix l'ús de la llengua pròpia i, especialment, l'ús escrit. Com a fets històrics a destacar hem d'esmentar que el rei Martí l'Humà mor sense descendència i mitjançant el compromís de Casp l'any 1412 s'introdueix la dinastia Trastà, mare de la dinastia castellana. La producció literària culta escrita en llengua catalana disminueix i, sobretot, es produeix una castellanització 2

de l'aristocràcia i de certs escriptors. La classe popular i la burgesia, en canvi, segueixen escrivint en català i consumint literatura popular. Segle XVI Es produeix la guerra de les Germanies al País Valencià (1519−1523). Aquesta guerra és una revolució social de la petita burgesia i els pagesos contra la noblesa terratinent i l'aristocràcia urbana. Es produeix el triomf de la burgesia ajudada per l'aristocràcia castellana. Per tant, els nobles i aristòcrates valencians adopten, a partir d'aquest moment, el castellà com a norma d'ús natural. I, sobretot, per diferenciar−se dels agermanats. Segle XVII La Guerra dels Segadors (1640−1659) és una guerra contra Felip III i el centralisme castellà. Aquesta comportà la derrota catalana i la cessió a l'Estat francès, per mitjà del tractat del s Pirineus (1659), de les comarques del Roselló, el Conflent, Vallespir i Cerdanya, totes pertinents a Catalunya del nord. La conseqüència lingüística d'aquest fet en aquests territoris va ser que l'Estat francès va prohibir el català a l'ensenyament i, més endavant, als documents públics. Segle XVIII Mor sense descendència Carles II, de la casa dels d'Àustria. I, llavors, es produeix la Guerra de Successió (1702−1714), per tant tendríem partidaris de Carles d'Àustria i els de Felip d'Amjou de la dinastia dels Borbons. Els guanyadors de la guerra foren els partidaris dels Borbons, de Felip d'Amjou (Felip V). A partir d'aquesta nova situació es publiquen Els Decrets de Nova Planta el que aboleixen els furs i privilegis de Catalunya i Aragó, i imposen en aquests territoris les Lleis del castellà. Les conseqüències foren que el català es substitueix pel castellà com a llengua oficial dels documents i de l'escola. Es suprimeixen totes les universitats catalanes, etc; en fi, s'aplica una política d'extermini de la llengua i cultura catalanes. Per tant tendrem un alt grau de castellanismes: p. ex.: luego, pues, aliento, asco, bolsillo, cariño, arrepentirse. Segle XIX Trobem un intent de recuperació lingüística i cultural: La Renaixença (1833) amb el Romanticisme com a moviment literari ja que aquest exalta la pàtria catalana. A l'any 1859 trobem els Jocs Florals. A l'hora d'establir un model de llengües trobem dos tipus de català: • el català acadèmic: més sofisticat i basat en els clàssics. • el català que ara es parla: és el més popular. La polèmica entre les dues tendències es tanca es les propostes lingüístiques que un grup d'homes de lletres van fer a la revista L'Avenç. Segle XX L'any 1906 es celebrava el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, iniciativa duta a terme per Antoni Mª Alcover. Aquest congrés passà les bases per la futura normalització del català. L'any 1907 Enric prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans. Dins aquest organisme es va crear la Secció de Filologia , que sota la direcció de Pompeu Fabra, va fixar l'ortografia l'any 1913, la gramàtica l'any 1918 i el Diccionari l'any 1932. Fabra va fer del català una llengua moderna, opta per a tots els usos i per a tots els territoris de parla catalana. L'inici del segle el trobem amb Modernisme, que substitueix la Renaixença, i consolida l'ús de la llengua catalana en la literatura. Apareixen després nous moviments: Noucentisme, Avantguardisme i l'Escola 3

Mallorquina. Quan el català comença una situació de normalització, es produeix la Guerra Civil (1936−1939). Els vencedors, amb el general Franco al cap davant, varen posar fi a les llibertats aconseguides pel poble català i varen dur a terme una repressió contra la cultura i la llengua catalanes. Durant dècades, el castellà va ser la única llengua de l'ensenyament, de l'administració i dels mitjans de comunicació. Amb la mort de Franco l'any 1975, l'Estat espanyol va iniciar una nova etapa política que va culminar amb la instauració del nou sistema democràtic. L'any 1978 es posà en marxa una política de normalització lingüística des de les administracions democràtiques. El Marc legal del català En aquest segle es trobem que amb l'aprovació de la Constitució espanyola l'any 1978 es possible la reinstauració de la Generalitat de Catalunya l'any 1977; la instauració del Consell Insular l'any 1979 i de la Generalitat Valenciana l'any 1982. En conseqüència la situació del català en aquests territoris ha canviat en quan a l'època anterior. En la nova Constitució s'estableix el castellà com a llengua oficial, diu textualment: La resta de les llengües seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb el seu Estatus. − Estatut d'Autonomia de Catalunya: amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya l'any 1979, de la Comunitat Valenciana l'any 1983 i el de les Illes Balears el mateix any; s'estableix que el català és la llengua pròpia dels respectius territoris, juntament amb el castellà que és l'idioma oficial de tot l'Estat. Segons l'Estatut d'Autonomia de les Illes: Tots tenen dret a conèixer−la i a usar−la. L'ús oficial del català a cada un dels territoris és regulat per les respectives Lleis de Normalització Lingüística que data de l'any 1986 i va ser aprovada pel Parlament de les Illes Balears. La Llei de Normalització Lingüística té com a objectius aconseguir l'ús progressiu del català en els àmbits oficial i administratiu, com a llengua vehicular de l'ensenyament i mitjans de comunicació. A més, la Llei insisteix en la necessitat de crear la consciència social de la importància del seu coneixement i ús. El mite del bilingüisme (Aracil) Segons Aracil el mite expressa un desig de reduir un dilema. Els lingüistes són tan conscients del perill que comporta cada alternativa (castellà o català) que eviten el compromís i agafen les dues opcions alhora, establint un bilingüisme. El mite del bilingüisme no és cap solució viable al conflicte, tampoc aspira a oferir−ne cap; é simplement una solució evasiva; és un intent d'emmarcar una realitat conflictiva i desigualitària. Situació de la llengua catalana en l'actualitat • Mitjans de comunicació: D'ençà al reconeixement oficial del català, l'accés al Mass media ha avançat amb lentitud i amb algunes dificultats; no s'ha arriat encara a una situació de plena normalitat. ◊ Televisió: creació de TV3, Canal 33, Canal 4 i Telenova. ◊ Radio: (Radio Marratxí), durant la darrera dècada s'han creat una gran quantitat d'emissores locals que s'expressen en català, però així i tot l'oferta radiofònica es fa majoritàriament en castellà. ◊ Premsa: tenim diaris com L'Avui, Balears, que tenen com a llengua vehicular el català. Els castellans són majoritaris i de més difusió. ◊ Revistes o setmanaris: El temps, Serra d'Or..., les revistes infantils i d'esports són poc 4

freqüents en català. • Producció cultural: al cinema hi ha ajuts econòmics per a doblar, subtitular o promoure la versió catalana de pel·lícules. Així i tot, no té molta difusió. • Música: pel que fa a la cançó destaquem la importància dels grups de rock en català actual com: Lax'n'Busto, Gossos, Sopa de Cabra, Sau, etc...., que continuen la nova cançó que feien Lluís Llach, Serrat, Mª del Mar Bonet... • Teatre: tenim molt grups teatrals catalans de gran prestigi: El tricicle, La fura dels Bous, La cubana, Els comediants, Dagoll Dagon, La companyia Flotats... • Literatura: pel que fa a l'edició de llibres en català s'ha desenvolupat en les dues darrers dècades. Seran importants les traduccions d'obres estrangeres al català. • Terminologia: trobem una publicació de lèxics i vocabularis per part del TERMCAT (Terminologia Catalana) responsable de terminologia a Catalunya. A les Illes tenim un servei de terminologia relacionat amb el TERMCAT. • Ensenyament: a partir de 1979 l'ús del català dins el sistema educatiu ha augmentat progressivament, encara que de manera diferent en les diverses comunitats lingüístiques. Es van implantant assignatures de català i amb català. • En l'admissió: segons la Llei Estatal de la Funció Pública (1984) els funcionaris destinats a les Comunitats Autònomes han de conèixer les llengües que hi siguin oficials, així, tots els funcionaris públics han d'estar en condicions d'entendre el català i expressar−s'hi.

5