L'HISTÒRIA DE LA PREMSA ÍNDEX. Índex...................................................................................... pàg. 1 El 1er diari del món............................................................. pàg. 2 El 1er diari català................................................................ pàg. 3−4 La importància de la prensa en la societat moderna....pàg. 5−6 Bibliografia........................................................................... pàg. 7 EL PRIMER DIARI DEL MÓN. El diari modern va nèixer de les exigències del gran comerç de la banca i la política, en forma de circulars que s'anomenaven gazzetta. Aquests circulars s'organitzaren a Venècia durant el segle XV i aviat van anar apareixent a moltes altres ciutats, especialment a la ciutat italiana de Roma i algunes ciutats alemanyes. Al segle XVI les gazzettes es van començar a imprimir−se sota el simple títol de notícies o relacions, però fins al començament del segle XVII; aquestes publicacions no adquiriren un ritme regular d'aparició. Una de les més antigues fou la Gazette editada a París a l'any 1631 (però, és clar, encara no parlem de diaris editats cada dia). El primer diari autèntic va sortir a la capital d'Anglaterra, Londres, a l'any 1720 i es deia Daily Courant. Avui dia ja no és publicat. EL PRIMER DIARI CATALÀ. Al llarg dels anys s'han publicat decenes de diaris a Catalunya. Però no tots s'escrivien en català. Però van haver−hi d'altres que es van començar a escrire en castellà, i ara s'escriuen en català. És el cas del primer diari que es va publicar a Catalunya, es deia Diari de Barcelona. I avui dia és el més antic dels que es publiquen a l'Estat espanyol. El Diari de Barcelona va ser fundat a la ciutat de Barcelona l'1 d'octubre del 1792. Va ser creat pel napolità Pere Pau Husson de Lapezaran, i redactat en castellà (al començament). També hi tenia algunes seccions en català i durant la guerra del Francès, a començaments del segle XIX, sortí en català i en francès). El 6 de juny de 1814 fou coincidit a la família Brusi (Antoni Brussi i Marabent); aquest va ser el motiu pel qual se l'anomenà popularment El Brusi. Aviat fou convertit en castellà, amb una ideologia monàrquica i liberal conservadora. Una progressiva crisi col·lapsà la publicació d'aquest diari, un segle i mig més tard, a l'any 1980, però sortí de nou autogestionanda pels treballadors, el 1982. El 1984 desapareguè novament. El 1985fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, el qual el cedí al grup Zeta el 1986; i aquest amb la participació de l'ONCE, el tornà a publicar a l'any següent, redactat íntegrament en català. Avui dia encara és venut a Catalunya, amb el mateix títol de sempre i amb un tiratge de 10000 exemplars. LA IMPORTÀNCIA DE LA PRENSA EN LA SOCIETAT MODERNA. Jo, personalment, penso que els diaris, ja siguin diaris o setmanals, generals o esportius, són com la clau de la porta de la nostra societat, perquè tenen un objectiu molt important: informar a la gent. 1

Estic ben segur de que sense diaris fa cinquanta anys, la gent d'aquella época no haurien sabut sobre política, economia, successos o sobre les coses de la vida, tant com llavors haurien pogut saber sense diaris. En aquesta frase ja no puc potser parlar d'avui dia, ja que en aquests temps tenim uns altres objectes que també ens informen de temes importants: la televisió, la radio, per Internet, etc. Avui dia (i no sé si en el passat també) als diaris podem trobar alguna cosa més, a part d'informació: trobem, a la secció d'oci, els pasatemps. Però, d'aquesta secció d'oci no en trobarem una gran quantitat de passatemps (exepte els diumenges, normalment), sinó que trobarem una petite secció. Jo penso que aixó és per la raó que abans ja he nombrat: que el que fan principalment els diaris és informar. Crec que és un bon mètode d'informació, però, sincerament, no crec que sigui el més cómode. Sempre és més cómode quedar−se assentat al sofà i fer zapping, a veure quines notícies estan donant. Suposo que això és perquè als informatius de la televisió sempre tens l'oportunitat de veure'n imatges sobre la notícia i no fotos, com als diaris. També penso que les revistes musicals, d'aventura o de premsa rosa són una altra forma força interessant d'informar−se, però ja sobre uns temes específics i un punt de vista diferent. Aquestes revistes mai no són diaries, suposo perquè tenen un gran nombre de pàgines.Tambè se d'alguns diaris que tracten els temes de la premsa rosa o del cor. Se que existeix a Anglaterra un diari sensacinalista anomenat The Sun, i em sembla que per allà també n'hi han d'altres, dels quals no recordo els noms. Estic totalment segur de que informar mai no serà possible sense la col·laboració de milions de periodistes que treballen cada dia al món. Sempre he escoltat que la gent que té a veure amb les notícies que es donen a les revistes del cor, se solen sentir acosats pels periodistes que els persegueixen a tot arreu, que intenten prendre'ls−hi informació personal de la boca i que fer−lis fotografies sense cap permís. Suposo que en aquest sentit molta gent és una mica xafardera en aquest sentit, per voler−se ficar a les coses dels demés. Però els periodistes no deben de tenir la culpa, sino que tot té que veure amb les ganes dels seus superiors de tenir cada dia més i més diners. Però, per la part de l'informació sense xafardeig, penso: què seria del nostre saber, de nosltres sense la premsa? BIBLIOGRAFIA. Gran Larousse Català Editorial Planeta Edicions 62 Primera edició Barcelona, 1991 Volum 4 !!!!!!!!!!!!!!! Gran Consultor Spes Dione S. A. Barcelona, 1992

2

Volum 7 1 7

3