HISTORIA DEL CINEMA ELS ORÍGENS TECNOLÒGICS DEL CINEMA *Hi ha vàries versions sobre els orígens del cinema i una d'elles és El mite de la caverna de Plató però no és cert *EXPLICACIÓ TECNOLÓGICA *Inicis al Renaixement amb la cambra fosca −S'estudia òptica i això dona pas a la fotografia *Hi ha 3 camins: • Obsessionats en capturar una imatge • Aparició de diverses formes de projecció de l'imatge. Ex. La llanterna màgica. • Creen síntesis del moviment. Creuen que la vista no capta de manera fidel la realitat. La vista ens enganya (Traumató) La velocitat de les imatges ens mostra el moviment. Aquests avenços tecnològics provoquen que s'estableixi un concepte: EL PRE−CINE. És una progressió que culmina amb el cinema. *El cinema és una progressió però això és absurd ja que és més la història de la visibilitat: l'home busca reproduir el món. *La reproducció de fotos genera una crisis però genera la circulació d'imatges. *El cinema ve de la màquina però darrera hi ha vàries idees i cal analitzar l'època. *El cine és un fenomen de la modernitat del s. XIX: FENOMENS −Canvia la visibilitat: una transformació lligada a la tècnica. El temps i l'espai canvien. Ex. El tren, internet... −Va fent més assequible l'espai i el temps. −La visibilitat lligada al temps d'oci Ex. W. Benjamin es qüestiona la modernitat en el Passatges. Investiga com petites transformacions modificarà la percepció de la gent. A Paris la zona dels Bulevards s'intenta fer un pla d'urbanisme i adaptar el París a la burgesia. Fer carrers amples no deixava que es fessin barricades. Els passatges (galeries comercials) fetes d'estructura de vidre i ferro: s'hi fan comerços on la mercaderia està fora i no a dins: s'estableix una relació entre el comerciant i el comprador. • El passejant: personatge que es permet passejar per les botigues i rep els estímuls de la ciutat: els productes que es veuen a la vista. • Els passatges: són grans magatzems. Centres de comerç. Botigues en vertical. 1

*El producte: es creen imatges per provocar desig. Això té a veure amb el cinema ja que l'imatge serà utilitzada per provocar desig: Propaganda. NOTA: Zolà, La felicitat de les dones *El món de les arts de la segona meitat del s. XIX −Baudelaire escriu: El pintor de la vida moderna. És una obra dedicada a Constantin Guys (un pintor). Baudelaire és un crític d'art i Guys treballa per un diari de l'època que es diu: Imatge comença a moure's. Baudelaire creu que es comença a posar en dubte el concepte clàssic de bellesa. El pintor modern no busca la bellesa sinó que va pel món observant i fent esbossos. Hi ha un culte a la bellesa dels petits moments capturats que creen una bellesa que perdura. −Baudelaire no creia en la fotografia. *El concepte de massa a París: la persona que es perd en l'anonimat i és engolit per la massa. −Això crea una moda que serà un factor clau: la tensió entre l'individu i la societat de masses que crea un mercat i imatges en sèrie... *LUMIÈRE (Louis (1864−1948) y Auguste (1862−1954) NOTA: Qui és Jaques Aumont??? *Lumiere si creu en la transformació de les arts. Creu que la pintura no té sentit quan apareix la fotografia. *Gran revolució: ell creu que és la mirada mòbil. −Si partim de sers pintors ja hi veiem la voluntat de representar el moviment en un instant qualsevol i no un instant simbòlic. Ex. Manet. −El món és un indret que genera art: Impressionisme. *Dins aquesta recerca hi ha varietat de punt de vista i que la realitat és més que el detall. Ex. L'atmosfera és bellesa efímera. *Que fa el cinema? *En un primer moment embalsama moments. Capturen moments en un temps i lloc determinats −Coses efímeres, bellesa no−clàssica. Un moment qualsevol. *Perquè ho fixen? −Estan donant quelcom etern: imatges de gent morta, temps que han passat. −El cinema per ell mateix té quelcom de fantasmagòric.

2

−El cine no és més que un mite romàntic: Frankenstein. Fragments de realitat per crear una criatura i atemptar contra deu. *El cinema són fragments de realitat que apareixen ajuntats creant un afecte de món bidimencional, blanc, negre i mut. −Creen un duplicat del nostre propi món. *El mite del positivisme científic: la foto reprodueix el món per tant podem estudiar de forma objectiva el món del s. XIX. *La màgia és en el París de s. XIX: l'època dels grans mags. *Imposis: abans de Freud l'idea del somni ja era important i es fan especulacions del món. Ens acostem als fantasmes. Ex. Dràcula és un llibre on això es manifesta. És símbol d'alguna cosa del passat que es present però que no el pot dominar. NOTA: Shopenhauer escriu sobre els fantasmes i en fa un manual. *MELIES: Va que dar al·lucinat de la màquina dels Lumière i va fer proves fantasmagòriques: obra pas als afectes especials. EL CINE PRIMITIU *Al 1995 es va donar la data oficial: 28 de Desembre el 1895. −Els germans Lumière presenten el cinematògraf a Paris amb vàries pel·lícules de pocs minuts. −No era el primer cop que feien cine. Havien fet sessions vàries vegades però el 28 de Desembre va ser la primera vegada que es fa pagar entrada com un espectacle. *Edison ja havia provat vàries coses i altres persones també. Ex. A Berlín. Però Londres, Berlin i Edison no eren instruments tant pràctics ni estaven a la perifèria. EDISON *Era una factoria que patentava invents per fer negoci. Els interessava més l'aparell tècnic que no fer pel·lícules. *Pel·lícules: allò que filma no és el món com a territori d'exploració i no es mostra com a espectacle. P: Anabel i la dansa serpentina. P: Anabel i la dansa de la papallona. −Es filmen coses que eren ja espectacles. Rodat en un estudi. Hi apareix una noia i prou. És un moviment mecànic que es repeteix. No hi ha cap relat només representació. És com un circ ja que no té res a veure amb la realitat.

3

−Es va projectar en una màquina per visió individual i no per el públic. LUMIÈRE LA SORTIDA DELS OBRERS DE LA FÀBRICA *Hi ha 3 versions diferents. *És la primera pel·lícula oficial del cinematògraf exposada en una sala. *El concepte de la posada en escena: no és una sortida espontània sinó que els van dir el que havien de fer. Es manipula la realitat. P:1895: La sortida dels obrers de la fàbrica. *El cinema és un objecte físic (màquina) que està present al mig. −Hi ha un discurs ja que miren la càmara i se separen (una sortida espontània de cada dia no era així). *S'intenta crear un món: Oblidar la càmara. P: Repàs de Bebé (1895) −És una escena familiar. Filmen el seu propi nen en moments de felicitat: es vol crear imatges felices de nosaltres mateixos. Imatge = felicitat. −Un dels Lumière intenta no mirar la càmara però el nen sí. −Aquí hi ha un primer terme que és la família i un segon terme que és la natura. Ex. Les fulles dels arbres es mouen i va impactar molt. P: Demolicion de un muro (1895) −El primer efecte especial: es tira en rera la seqüència i el mur es torna a construir: màgia, fantasmes... P: El regador regat (1895) −El primer gag de la història. −És fet per actors. −Apareix una tira còmica en vinyetes posat al cinema. NOTA: El còmic apareix al mateix temps que el cinema. P: Arribada del congressistes a Neuville Sur Saone (1895) −Identificació dels personatges que es veuen a ells mateixos P: Arribada d'un tren (1895). 4

−Sistema teatral: surt i entra per un costat. El tren dona l'impressió de tirar−se sobre la gent i es treballa la profunditat. *Una cosa és allò que volem mostrar i l'altre el que passa en realitat: El món de l'atzar. −Sempre es juga entre la realitat i la ficció hi ha coses que el director no pot controlar. Aquesta art no és com la pintura i l'escriptura que es poden controlar. P: Partida de cartes (1895) −Hi ha un actor que sobre actua. −Són temes que es van repetint: no hi ha tanta originalitat com creiem. P: Vaixell sortint del Port (1985) −Càmara fixa. *Aquestes exposicions es difonen ràpidament pel món. Ex. Barcelona. −Els Lumière no hi anaven personalment sinó que hi anaven empleats seus. −Mentre fan les exposicions del cinematògraf grava vistes d'on es feien. *Entren en contacte amb la família reial. *Obren uns camins: • Gràven allò que és notícia. Coses interessants que passa allà a on van Ex. La cerimònia de coronació del Tsar Nicolau V. • Voluntat colonitzadora. Graven allò que veuen a les colònies. Tot allò exòtic per dur−ho a casa. *Aquesta colonització dels Lumière té un altre element: els Viatges. Porten imatges dels llocs on van com a justificació de dir Jo he estat aquí com fem nosaltres ara amb les càmeres de vídeo o fotografies. −Es trenquen fronteres i distàncies Ex. Egipte. −Aquesta idea de no hi ha viatge si no hi ha imatge al s. XIX serà molt vigent. −Mostren coses que només s'havia vist en pintura. *La càmara fins aleshores havia estat fixa però un dels Lumière va posar a Venècia la càmara dins una gòndola i així va ignagurar el TRAVELING. *El cinematògraf arriba a Jerusalem el 1896. Col·loquen la càmara dins un tren. P: Batalla de boles de neu (1896) P: Bombers de Lyon (1896)

5

−La càmara no tenia visor per això calia calcular més o menys el temps de l'escena i el lloc: hi percebem una mena d'estil. −Hi havia un cert muntatge. −Els bombers són importants: quelcom excepcional. L'incendi i el salvament. −Crea el SUSPENS: la salvació en el últim moment. P: Niàgara (1896) P: Corrida de Toros (1896) −La posició de la càmara sovint no és l'adequada i l'imatge no es capta bé davant espectacles. −No tenen un lloc privilegiat, com ara, alhora de captar espectacles públics. *Hitler és qui veu l'importància de l'imatge de la càmara. MÉLIÈS, EL MAG *Méliès era un mag i fa experiments de muntatge amb la càmara. *Fa un joc de mans: desaparició d'una persona: És el primer trucatge cinematogràfic. P: La desaparició d'una dama a casa de Robert Auden *A Estats Units un dels fenòmens que s'utilitzarà serà el NOTICIARI: Actualitats reconstruïdes. −Reconstrueixen coses ja passades. Ex. La guerra de Cuba. Utilitzen recursos primaris com una banyera i 2 vaixells de fusta. P: La batalla de Manila (1898) P: Execusió d'un elefant (1903) *L'idea de l'imatge informativa. (ara passa amb la gerra amb Bin Laden) −Imatges que s'alteren o es filtren per crear un espectacle visual. Ex. La guerra és transmesa en imatges però és una guerra on no s'hi veu res. Només hi veiem la parafernàlia dels periodistes. P: Mèliés, Viatge a la lluna (1903−1904) −És el primer que introdueix el QUADRE ESCÈNIC. El concepte de pla no hi és. Hi ha l'importància d'immovilitzar les escenes. −Quadres escènics: • El consell de savis (pla general)

6

L'arrencada és lenta perquè hi havia una persona que explicava l'escena i en feia una introducció a allò que anaven a veure. Com que era una introducció parlada llarga l'escena és lenta. Anava acompanyada de música. No hi havien títols entre escenes. *El problema que aquest explicador presenta per aconseguir introduir−se? Tothom actua en l'escena dins el pla general NOTA: En Méliès és típic la mitologia infantil i popular. Sempre hi apareixen savis, bruixots, animals, dimonis... • Es construeix el coet Tipu teatral: la gent entra per un lateral El fons no té profunditat • El llançament del coet Recrea una ciutat del futur i els savis miren els preparatius. • El coet No hi ha muntatge; és un únic pla. • El llençament Hi ha unes noies que fan una mena d'espectacle al marge de la pel·lícula. • La lluna. Mítica imatge de la cara i el coet hi va a l'ull. • Estança a la lluna i trobada de criatures estranyes. Passen per una mena de selva on hi creixen bolets gegants. Apareixen els elenites i els maten. Hi ha el tribunal dels elenites. S'escapen. • El coet torna a la terra És un gran decorat. Les estrelles tenen els caps d'unes noies i es representa el sistema solar • Cauen al mar 10. Tornen en un baixell *Hi ha la volunata d'explicar una història però hi falta ritme. És com una representació teatral amb jocs que possibilita el cinematògraf. *El RACCORD: és una herrada típica en el cinema: la diferència entre plans. Coses que dasaparèixen. −Un fallo de la continuitat narrativa Ex. El coet s'incrusta en l'ull però al següent plano aterra a la lluna una altre vegada. 7

SEGUNDO DE CHOMÓN P: Visita del rei a Barcelona (1903) −Introdueix els trucatges i els efectes especials. −Filma la visita d'Alfons XIII a Barcelona. És un moment de Nacionalisme Català. *El cinema com a mitjà de comunicació però sense sensació d'immediatesa (els primers NOTICIARIS). *El poder encara no és conscient de l'importància del cinema. −Tot i això en cinema si creu en el poder. −El rei arriba a Barcelona sota el pali (a sota aquesta tela s'hi col·locava l'hòstia sagrada). El rei es vol representar com el fill de Déu. −La cerimònia és feta d'esquena la càmara i no es veu gairebé res. La càmara no està col·locada com un espectador privilegiat sinó en un lloc qualsevol. *El que primer fan aquests informatius és trencar l'efecte de subjectivitat: la posició desfavorable. Més endavant tindrà un lloc privilegiat. −Aquí només veiem un grup de gent que miren cap alguna cosa. *A partir que la càmara mitjançant els muntatges tinguem l'idea de que la càmara ha captat qualsevol cosa objectiva serà als anys 20. −El poder veurà que el cinematògraf té una importància difusora d'idees. −El cinematògraf té una importància difusora d'idees. El cerimonial es convertirà en un element per ser gravat (ja no és teatral). Ex. Hitler, els triomf. Pensat no tant per qui estigui allà sinó per les cameres que el gravaran. Aquesta idea de poder i la posició de la càmara crea una REALITAT VIRTUAL: en el moment en que hi hagi 2 o 3 cameres ningú pot veure−ho realment. Com un ull que mira en diversos punts el mateix instant: OBJECTIVITAT (anys 20). Ex. El que ara és fa en els partits de futbol. *Amb la ficció passarà un mica això mateix: algú que filma (la Subjectivitat): les mirades a la càmara, la sobre actuació, la teatralitat i el fet que no sigui narratiu... −El pas a la Objectivitat serà explicar històries utilitzant el muntatge. −Això porta un problema: intentar amagar totes les marques de un discurs que algú ha pensat prèviament creant la sensació que el cinema no l'ha fet ningú: crea una coirasa i no permet que ningú hi entri. Ens oblidem que aquestes històries estan fetes per algú. SEGUNDO DE CHOMÓN I L'IDEA D'ABSTRACCIÓ 8

*És un cineasta que juga a crear ATRACCIONS: que és? El mateix que feia Méliès, màgia. *Les pel·lícules s'exibeien dins cabarets, on, entre actes hi inclouen els vistes de cinematògraf. −Abans s'hi possaben espectacles tipu Karaoke amb una llinterna màgica i música. Arriba el moment que les vistes tenen més èxit que els números del Music Hall i el seu cost és més econòmic. De mica en mica el cinematògraf s'imposa. P: Metamorfosis de la papallona (1904) de Chomón −La història no té importància sinó l'efecte estètic que crea en el públic: Atracció del públic. P: Una barba rebel o Ah! Una barba (1905) Chomón. −Tipu Gag. −La càmara està cituada com si fos un espectador del teatre (actua per nosaltres i ens mostra el que nosaltres veuriem) P: El rei dels Dòlars (1905) −Frontal −Hi ha un procés de muntatge: un joc de mans. Aquí els talls són perfectes. −Tot succeix en un primer pla. −Es juga amb el color: colorejaven a mà. No per fins naturalistes sinó per crear impacte visuals. Ex. El foc roig. NOTA: Dos aspectes: • La societat de masses • El cinema com a una forma lúdica. L'ESCOLA ANGLESA P: The motorist −Aquí el quadre es trenca. −L'idea de muntatge no està clara encara hi ha sequència. Ex. El cotxe que cau i tarda mig minut en caure cosa que hauria de passar el moment. P: El petó al Túnel (1899) −Un tren que entra en un túnel −Fora el tren l'imatge és real però dins és totalment teatral. −Hi ha un traveling (se'n deia panorama) 9

P: Let me dream again (fes−me dormir de nou) 1900 −El món dels somnis a la realitat. L'imatge es torna borrosa i és això el que ens fa passar d'una realitat a una altre. P: Grandma's readin glass (Les olleres de l'avia) 1900 −Com acostar−se a l'escenari? Cal una excusa: les ulleres de llegir. −Juga amb el primer pla: la presa dels punts de vista (com una lupa) −Hi ha problemes de raccord en els eixos. *És en aquesta pel·lícula que surt per primera vegada el PRIMER PLA. Amb ell l'idea de Voyerisme P: Unes mirades a trabés d'un telescopi −Component voyeur: la mirada a allò prohibit. P: El gat malalt −Per aproximar−nos a una cosa ara ja no cal una excusa. −Des de un punt de vista frontal fa un efecte de acostament allunyament (1º pla). P: Mary Jane's Mishap (1903) −És una història més elaborada: barreja l'humor amb allò macabre. Apareix el fantasme de Mary Janes. −Tot filmat en plano general amb un apropament. −Encara és molt teatral P: Fire! (1901) −Una pel·lícula de bombers (era un tema recurent). −El sistema d'aproximació al primer pla és a partir d'un concepte: L'ALTERNANÇA. Hi ha 2o 3 càmares i un mateix moment. Quan la càmara mostra una acció en dos espais. −Els bombers juguen en 2 espais i 2 temps diferents. Es crea un DIT END: la salvació a l'últim moment. −La càmara com si no hi fos. Serà típic del cinema americà posterior. P: An Interesant Story (1905) −És un savi despistat −Hi ha una paradoxe en la persecusió: tots han de passar per l'enquadrament i fins que no passen tots no canvia de pla. 10

Això serà un problema: com explicar històries en el menys temps possibe. NOTA: Llibre: El tragaluz del infinito. *1895 fins que el cinema s'institucionalitza. Pren una forma d'expressió per tot el món entre 1985 i 1914. −Entre aquestes dues dates: hi ha la consolidació d'una forma de narració que funciona de manera autòctona : Hi ha dues tesis: • El cinema primitiu funciona per ell mateix • El cinema primitiu marca una evolució La possivilita que el cinema pot explicar relats: hem passat de mostrar la realitat a Explicar una història. *Els últims temps del cinema primitiu: −El cistema de representació és propia −Invenció del cinematògraf: es mostra l'aparell. Té una igual importància tant l'aparell com la pel·lícula. −El 1897: la fascinació per la pel·lícula. Es mostra dins el Music Hall. ESTATS UNITS *A USA hi ha diferències: −Apareix entre 1897 i 1906 −No hi ha locals fixes per projectar cinema. *Els primers moments: −Lumière porta l'aparell i compren pel·lícules. Si l'exhibidor és ambulant pot mostrar coses en diversos llocs diferents peró quan és fixe s'han d'anar canviant. Apareix el fenomen de L'INTERCANVI. −Hi ha un distribuïdor que és el mitjancer entre el producte i els productors amb el que ho vol mostrar. *En relació amb això diem que l'indústria de cine es basa en 3 pilars: • Exhibició • Distribució • Producció (el que fa la pel·lícula) Ex. Méliès (Star film)... *A USA a inicis de segle és el territori de l'alliberació. −El somni americà: gent de tot arreu que va a America. *La majoria de la gent és analfabeta i volen trobar grans formes d'espectacle: El MELODRAMA (a França 11

tenien el Vodevil). −Eren peces teatrals centrades en les tribulacions de persones que busquen la felicitat i que passen vares peripècies. El cinema serà com el vodevil −Venia de determinats models de novel·la realista. −La tradició del melodrama continua existint. *La gent, però, busca coses més senzilles: al voltant del 1905−06 es creen uns locals que es diuen: NICKELODEON −Uns locals molt varatos. −S'oferien pel·lícules curtes i variades. També es feia una secció de Llanterna màgica amb una mena de Karaoke on la gent hi participava. (Com a França). *El govern de USA diu que és un invent del diable i que són locals incerrectes. −Molts actors del moment tenen por que la forma de diversió dels obrers els prengui mercat. −Es controla el cinema i apareixen els primers codis de censura. −Part del producte popular desapareix per l'introducció de les empreses productores i acaba imposant−se el model burgès. NOTA: A Catalunya passa una cosa semblant però apareix una consciència de classe mitja. *Exemples de Cinema Americà: P: Asalto al tren (1003) de Edwin S. Porter. −El primer Western. −És un documental reconstruït (és un fet real). −Integració d'una història lineal: presentació − desenvolupament − desenllaç. A sobre d'això hi ha un plànol per crear una atracció visual: l'home que ens dispara al final. −El color és utilitzat per remarcar alguns elements per donar més impressió. −Hi ha una història paral·lela i una certa versemblança. BARCELONA −Entre 1907 i 1914 és fan pel·lícules amb més conciència. Els seus programes tenen més pes. −Tot hi això no funciona sol: encara cal una música i un narrador. *A l'espectador li interessa més el cine que l'espectacle i a l'empresari li surt més varat. 12

*Comença a sorgir un típus de públic: El moviment obrer. −Públic més important −Comença a emigrar del camp a la ciutat. *A Barcelona això coincideix amb el triomf de la zona d'espectacles del Paral·lel. A França passa una cosa semblant. *Es comença a crear zones d'espectacle popular: això causa problemes: • Desenvolupament del nacionalisme: La cultura del Catalanisme és d'ambient burgés per això no veuen bé les formes de diversió populars. • A Catalunya és l'època del Modernisme: els burgesos exèntrics no veuen bé el cinema ja que consideraven que no feia un espectacle amb categoria artística. • Les zones d'espectacles populars sovint eren de caire pecaminós, eròtic...(pels burgesos). S'exigeix un sistema de censura i que el cinema canvi. *SEGUNDO DE CHOMÓN P: El tren elèctrico (1908) −És animació. −Una història lineal però amb l'idea d'atracció: trucatge, animació, efectes especials... *EL FILM D'ART: s'agafen els actors del teatre francès burgès i es fa actuar en una pel·lícula. −Es fan versions d'alguna història clàssica. Ex. Cinema històric, literari... −Aquesta formula no funciona perquè els actors en el pas del teatre al cinema no tenien assumit el llenguatge per actuar en cinema mut. Tot i això obra la via d'introducció de la burgesia al cinema popular. NOTA: CARACTERÍSTIQUES DEL CINEMA PRIMITIU: • Els quadres escènics en l'escena funcionen per ells mateixos. • La càmara és immòbil i filma en frontal. • L'imatge és plana. En 2D. • L'imatge centrífuga: autonomia per ella mateixa. L'enquadrament marca els límits en el cine. Una imatge necessita una imatge al costat ja que allò que veiem no és només allò ja que hi ha més. Una continuïtat. *Sovint passa que l'art i la cultura no es volguda per la burgesia fins que no els aporta una cosa pel seu propi benefici. Ex. El Rock Català. Serveix a les classes altes per la defensa de la llengua. *La cultura popular comença a fer por: El Modernisme vol defensar el que li era propi en la seva època i protegir−lo de la societat burgesa. 13

*Apareixen nous sistemes de culte artístic. −El cinema serà una mena de refugi o religió davant les societats de masses i la societat podrida. −Es munten la escena mística que serà l'art: Aïllament del món. Hi ha un rebuig de l'esfera popular: aquest és el problema que genera el nacionalisme. *La cultura popular fins els anys 60 o fins a TV3 seguirà aquest esquema. −A partir d'aquest hi ha una obertura i una cultura de masses en Català. Ex. En cine La ciutat cremada no tindrà continuitat. ITÀLIA *El cinema Italià s'assembla una mica en fer reconstruccions del passat mitològic: hi havia molta tradició de l'òpera. Ex. A partir de la Idíada i de Verdi. −Grandiositat visual. FREGOLIC : era un home que tenia un número que consistia en sortir moltes vegades vestit diferent i de forma molt ràpida. Un número còmic. −Adapta pel·lícules al passat. *Art popular (opera) + cine + art = el cine italià dels inicis. *Fan espectacles de grans dimensions. GRIFFITH (usa) *Crea pel·lícules amb espectacles de grans dimensions. P: Les muralles de Babilònia (La caiguda de Babilònia) −Perícula amb molts extres i grans escenaris... NOTA: Més tard fa Ben−Hur als anys 60. EL MELODRAMA EN GRIFFITH P: La dona pintada (1912) −Inspirat en la forma del Melodrama però adaptat. −Intenta construir les bases per un cinema americà: El llenguatge. Tema: Una noia comet una herror i s'hi veu atrapada −L'escenari serà tencat, la noia parla amb el seu pare i va a l'estança del costat; es veu com tanca la porta: ULTRARQUIA del pla. Es crea un espai més (en teatre no es feia). Segueix l'ordre lògic de l'espai i ens 14

ajuda a situar−nos en l'espai. Espai de continuitat. −Hi ha cartells que expliquen l'escena: ELS RETOLS. Anuncien una voluntat narrativa. Són diàlegs o altres menes de títols. −ELS PERSONATGES: segueixen els models d'altres obres o els propis de l'època (models estereotipats). • La dona coqueta: La FLAPPER Fuma, porta pantalons: el model de la FEMME FATAL. • La Dona tímida, orfe, i maternal a qui només li passen que desgràcies. La dona que no sap fer res sense un home. Busca element d'inentificació. Hi ha la voluntat que nosaltres enes identifiquem amb els personatges. −Hi ha la voluntat de jugar amb l'espai: crea una certa geografia de l'espai. Els cituem bé en l'espai i anem construint el món que la pel·lícula ens ofereix.. −En el temps de la pel·lícula hi ha salts: Salts Qualitatius. Explica una història desenvolupada. No hi ha elements d'atracció tot hi està integrat. STAR SISTEM *Neix amb pel·lícules de 10−15 minuts. *Es fa propaganda de la gent o els escenaris de la pel·lícula: els estudis i el personal contractat. Ex. Apareix la Florens Lorens: és més coneguda com aquella que fa melodrames que com actriu. *Començen a sortir revistes sobre cinema i la vida del cor: inventen històries per guanyar popularitat. Els escàndols (la CRONICA NEGRE). *EL GLAMOUR: es crea amb els primers planols. −La bellesa, la diva... *EXEMPLES DE MELODRAMES: P: EL DEMONIO I LA CARNE (1927) de C. Brown. −És un melodrama. Conté tots els elements pròpis −Últims moments del cine mut. −El personatge femení: LA VAMPIRESA (Greta Garbo). La dona de passat fosc que fa trontollar l'home. És la dona que porta el pecat i la perdició.

15

−És un discurs moralista: el mal és castigat. Però observem com la perversió funciona sobre la moral. La pel·lícula està plena de mirades perverses. La gràcia del cinema de Hollywood és aquesta doble moralitat on es posa en realitat una nova moralitat. P: Fresh and de Dèvil (en Espanyol és: Felicitas) −Protagonistes: Felicitas = Greta Garbo John Ginbert = Leo Von Harden −Hi ha molts aspectes sonors a part de la música. Ex. Campanes, himnes militars... Es quiden dels detalls. Hi ha algún efecte especial. −És una pel·lícula gay: entre els 2 homes enamorats per Felicitas. Quan ella mor se'ls passa l'enbruix i recuperen l'amistat. Els 2 homes s'abrasen... Estableix esquemes que posteriorment es repetiran Ex. Pearl Harbor o Hilda. −Es crea una forma egemònica de fer cinema: EL DESTÍ. *Cal tenir clar que no és el món sino un relat: és un discurs que algú ha fet. −És una estructura tencada que amb una determinada forma moral. *Com funciona aquest relat? • Algú que ens ho explica: 1ª persona. • El NARRADOR ABNICENT: el 3ª persona on no veiem en cap moment l'empremta de que segui algú qui ens explica l'història. El relat funciona per si mateix i intenta fer−nos creure que allò que veiem és el món. Si no fos així no ens hi identificariem. És un univers sombòlic d'on ningú s'escapa. Funciona com un tot coaxionat. *Està centrat en pocs personatges que tenen una psicologia senzilla: Personatges arquetips. Ex. • La noia jove, guapa i bona noia: La mare de Família. • L'amic fidel que no traeix l'heroi (amistat masculina sobretot) • El protagonista: el galan seductor d'esperit aventurer. Té el conflicte de triar entre la vida familiar o deixer−se endus per la passió. • La Greta Garbo: La Diva, La Vampiresa. En aquest personatge es centra en glamour. Aquesta vampiresa està envoltada per una aureola com si estigués en un altre món = Element Diví. *La pel·lícula és una costrucció simbòlica ja que res del que hi funciona com a real no té una aureola fantàstica: El món com a projecció del nostre dessig. 16

*On passa la pel·lícula? Podria ser al cor d'Europa a l'Imperi Autro−vulgar. −Un lloc no definit imaginari: EL PARADÍS PERDUT. Un espai que ja no hi és ja que als anys 20 aquest Imperi ja no existia. És un passat mític. −Un món ric on no hi falta de res, un espai com de conte de fades amb una dimenció simbòlica Ex. L'illa de l'amistat el lloc on queda marcat el jurament i el destí dels personatges. És un espai privilegiat que res el perverteix exepte quan ella hi va. Els espais rituals: El ball (on es fa possible el joc de la seducció), L'esglèsia (la moral). L'escena de la copa de sang és on allò profà (Greta veu de la copa sensualment) i allò diví. *Tot el que passa a la pel·lícula té una causa i un efecte. Totes les pel·lícules de Hollywood posseixen aquesta: causa i efecte o una casualitat. Això conté també el concepte de Càstig. −La casualitat arriba fins al punt en que el destí trabessa tot el melodrama: El moment tràgic tot i que hi ha un Happy End: Algún element diví o heroic fa que tot giri un tomp i que el dolent sigui castigat. *Hi ha una mística dels espais: la casa d'ell, el llit i una altre mítica que es varreja amb el glamour. *El GLAMOUR és aquella cosa extranya que posseix Grata Garbo. No és la bellesa sinó la forma com dona al personatge aquesta inecesibilitat, com un ser d'un altre món. Aquesta forma de convertir els personatges en mites o deus és el glamour. −El glamour als als anys 40 canvia. NOTA: Girona, la Venècia Espanyola de Chomón (1912) −Fa diversos reportatges sobre ciutats. −És publicitat pel turisme per això ens enganya barrejant Girona i Banyoles: Crea una imatge idealitzada. Això és un problema pels historiadors. NOTA: Les pel·lícules de l'Oest creen una tenció entre el món natural i la civilització. −El Paradís perdut. L'idea de la comunitat que es perverteix i ja no és possible tornar enrrera. Ex. Centauros del desierto de Jonh Ford. Griffith, David Wark (1875−1948) *Si resumim en una sola característica la gran ruptura de Griffith seria treure la càmara en una posició exterior a l'escena i possar−la a dins. −L'escena es comença a fragmentar en petites unitats: ELS PLANS ( des de que s'engega la càmara un bloc de temps en un lloc determinat). −Juga amb el punt de vista dels actors, expresions, mirades, veiem el que veuen... *El muntatge clàssic es basa en empalmar els plans i possar tots els elements al servei de la narració. 17

P: El neixament d'una nació (1914) *Una de les obres que ignauguren el que coneixem com a cinema clàssic. −El primer llarg metratge. −Tema: Dues famílies enfrontades per la guerra un com aquesta acaba es tornen a unir (Sud − Nord a USA) Els negres creen la discòrdia i algú ho ha d'arreclar; el KKK. −Les històries personals es cituen en un context històric (la història de USA) i es van lligant. −Griffith allarga el curt metratge tencant les escenes, obrint línies de fuga...el rescat en l'últim moment. −Fragment: l'assesinat de Lincon −Rètols: fan d'explicador i així no cal una persona que des de l'exterior expliqui que hi passa. El relat pot explicar−se per si mateix. −El 2º rètol té més la funció d'explicar el que hem vist fins el moment i ens avisa d'una reconstrucció històrica. *Un procediment del cinema clàssic que més endavant s'avandona és la seqüència amb l'obertura de l'iris (enquadra aquells que volen remarcar) −Es mostra ja la cartografia de l'espai. Ex. Es mostra l'escenari del teatre fent−nos un pla general o de cituació. Es pot iniciar fent un pla màster: es fa un pla general on es grava tot i després es va desmuntant pel muntatge. També s'usa per obrir i tencar. *La càmara penetra en l'espai general: ens mostra 2 personatges en contra−pla de dins el teatre. −Ens citua els protagonistes que miren alguna cosa que és l'escenari. Tot això és la presentació de la cituació (hi ha redundància) *Un rètol ens avisa que arriba Lincon. *En un altre espai contigu a l'espai general arriba Lincon per un passadís que comunica amb el palc. −Lincon està totalment ben encuadrat. *Els personatges que abans miraven el teatre ara miren cap el palc: la mirada marca relacions i lligams en l'espai. Ex. −Un cartell anuncia el guardaespatlles. Aquest entra en un palc per ressaltar l'importància de avandonar el seu lloc de treball −Usa l'encuadrament de l'iris com una imatge descontextualitzada (com una foto) l'assasi de Lincon. 18

Hi ha un joc d'espais cuadrats per crear una admosfera de suspens. Mostra l'acció en un pla general i un primer pla de la pistola (així subratlla l'importancia). −El primer pla s'usa per un sentiment o un incert: pla de detall per remarcar l'objecte que tindrà importancia. *Es continia remarcant l'heroi individual per sobre la massa de gent. La resta de la gent són ninots (per omplir). NOTA: La funció dels RÈTOLS: • Introduir un personatge • Introduir el pas d'un lloc a un altre o d'un temps a un altre (ens avisa de les dimensions històriques). • Introdueix en determinats moments reconstruccions de coses passades. *LA CASUALITAT: si hi ha un efecte hi ha causes que hem d'anar coneixent. −Al cinema clàssic allò que importa és l'acció i funciona a partir d'una estructura: un cop passa alguna cosa que afecta l'heroi aquest arregla la situació (sempre ha d'actuar, no es queda mai parat). P: El gran desfile (1925) −De la Metro Goldwyn Mayer. Una de les més important que es consolida amb aquesta pel·lícula. −És un relat èpic on els fets col·lectius tenen una repercusió en relats personals. −Tema: dins la 1ª Guerra Mundial. Dos amics que van a la guerra i durant uns dies estàn les tropes reunides passant−ho bé. El protagonista coneix una noia però ell ha de marxar i ella l'espera a que torni. La història té un conflicte central (la guerra) i un altre de paral·lel (la història d'amor). La línia central es trnca i l'heroi ha de resoldre el conflicte. La pel·lícula no s'acaba fins que no es soluciona i la segona història s'interposa a la primera. −És una de les primeres pel·lícules que mostra de manera real i crua la guerra tal com era. −Fragment: la despedida d'ell que va al front. Aquesta seqüència passa en varios llocs i moments diferents on hi surten més personatges. Intenta explicar un fet col·lectiu (un punt de vista obnicient) però té més importància la individualitat que estàn en un espai diferent fins que es retroben. Abans que es trobin hi ha el pas de mostrar tothom i quan el noi i la noia es troben la gent s'esvaeix. Hi ha una cosa que els uneix: el muntatge. Passem a un pla més tencat fins arribar al primer pla per mostrar−nos que la separació és mínima. −Aqui però no sabem com funciona la geografia de l'espai. Va passat d'alló col·lectiu a alló individual... −L'idea d'utilitzar els figurants per crear espectacle és típica del cine de Hollywood. HOLLYWOOD

19

*Hollywood no neix amb el cine mateix fins 1911−12. −Apareix en un moment en que Edison distribueix pel·lícules i hi ha la guerra de patents i només pot fer pel·lícules la companyia: Motion Pictures Patents Company (un petit grup d'empreses). *A partir del 1906 començen a apareixer companyies independents que volen entrar en el negoci. −Aquestes companyes intenten fugir de la MPPC i van a la costa oest a Los Àngeles en un barri que es diu Hollywood. A la costa est era on hi havia el monopoli. Allà tenen ventatges com ho és el clima i així poden rodar durant més hores. −Fan curtmetratges. *Als anys 10 començen a anar a Hollywood gent europea que va creant les seves companyies. Amb el temps el que caracteritzarà Hollywood serà la voluntat de crear els seus propis patents i mercats monipolitzats: El Sistema d'Estudis. Acaba sent una indústria monopolistica. *Els anys deurats de Hollywood són entre: 1920 i 1960. *Totes les pel·lícules seràn fetes per 5 grans companyes i 3 de petítes. La resta acaven aruinat−se o fent pel·lícules de sèrie B. *El sistema d'estudis és un sistema que té els seus propis directors, actors, productors...contractats. També controlen la distribució i no només a Amèrica sinó per Europa. Controlen les sales de projecció més importants i les que no ho són també. −A USA controlen també el Parc de Sales: les propies companyies creen franquícies (no hi ha propietaris independents). *Hollywood acaba convertint−se en un gran espectacle de masses obert per tot Europa: Fastuositat. Ex. A Girona hi havia un cinema que es deia Coliseo Imperial −El cine cada vegada més es projecta en grans sales deixant de banda els teatres o sales més petites. −És el moment de fer una gran propaganda d'Amèrica per Europa. *Amb aquest entorn tant controlat com pot neixer un autor? −El guionista feia el que li deien, tota la gent amb talent va anar a parar a Hollywood: arriba un moment que és un focus de talents. *Es creen mites i arquetips: es juga amb l'identificació del públic amb els personatges. Ex. Glamour, les estrelles... *Es crea l'STAR SISTEM.

20

Com comença el sistema d'estrelles? −Als inicis no n'hi havia ja que s'anava a veure una història però amb l'aparició del primer pla comença l'Star sistem i el glamour. −Als anys 10 es començen a popularitzar els serials al cine. Ex. A França seràn molt importants els Vampirs i Fantomas (un personatge). −A les pel·lícules els primers herois comencen a repetir−se en altres pel·lícules i el públic vol saber que li passa. Ex. El gras i el prim (més tard però el mateix). −Gran èxit del genere SLASTIC: Gènere de còmic esbojarrat. −Es fan pel·lícules com xurros on els actors son sempre els mateixos. −El primer personatge que el públic té interés es diu: Florence Lawrence. Feia melodrames. *L'Star Sistem no només funciona del public cap l'estrella sinó que l'estrella també necesita una publicitat. Cal una parafernàlia com ara les revistes del cor. −A Hollywood començen a apareixer revistes que perlen del que passa a fora les pel·lícules: la vida dels personatges i els seus escàndols. *Els Arquetips (Exèmples): • El Latin Lover: Rodolfo Valentino als anys 20. Va morir jove i de forma ràpida això va fer que arribés a la popularitat de manera ràpida. Va generar una histèria col·lectiva. • Era italià i va crear el model del seductor. Personatge temperamental que contrasta amb el model anglo−saxó (més fred). Serà el model exótic que mai farà papers d'americà. • L'imatge del llatí agrada a Hollywood i encara que no tingui res a veure amb la realitat es crea un arquetip de tot el món llatí Ex. La música no té res a veure amb el tango o la salsa ja que es crea una mena de barreja de tot plegat: un model estandar adaptat al gust americà. • LON CHANEY (1883−1930) • L'actor América conegut amb el nom de l'Home de les 1000 cares. • Comença interpretant pel·lícules de terror. En fa moltes Ex. El Fantasma de la òpera, El jeperut de Notre−damme de París, El extraño caso del doctor Jekyll i Mister Hide. • Serà l'arquetip de l'anti −heroi: el desgraciat. P: The unknow −El món del circ. −Tema: un vandoler es refugia en un circ, s'enamora d'una noia i es fa passar per un home sense braços. Aquest criminal té instints assesins i mata un home del circ. La gent sospita d'algú que té un dit de més per això no li pot dir a la noia que té braços i se´ls talla però quan ell torna la noia ja té un altre home. −És l'arquetip del Monstre Romàntic: no pot ser estimat però ell estima bojament i la follia se l'enporta. Es comença a configurar la mística del monstre.

21

NOTA: Plícula interesant: Freaks, la parada de los mostruos de Tim Brownin. *El model del cine còmic: es comença amb formes estereotipades. Ex. Els pastisos de crema a la cara... *El GAG: un acudit còmic. Es fan petites pel·lícules còmiques que es començen a veure com un gènere inferior però que es van lligant fins fer pel·lícules més llarges. Ex. Charlie Chaplin. *Hi ha però un problema: integrar l'estructura del gag en una pel·lícula més llarga. Això ho soluciona: Buster Keaton. *Hi ha dos models de Gag: • Actiu: l'actor es troba en una cituació complicada i s'actua en la cituació intentant arreclar−la (Chaplin) • Passiu: el personatge és passiu i inocent. Es troba en mig d'un món acelerat i se'l mira amb perplexitat. El món exterior se l'emporta i ell no es capaç de controlar−ho. El protagonista no fa res i el gag funciona per l'arzar. (Keaton). P: Set oportunitats −Keaton és un jove que ha d'eredar molts diners però ha de casar−se en 24h. NOTA: Mirar obra de John Ford El So i els canvis tecnològics dels anys 50 *Els anys 50 és un moment de canvi dins Hollywood: la tecnologia Ex. El so. −Amb el so el cinema ha de tornar a plantejar−se. −La tecnologia fa prendre consciència de que el dispositiu és molt pesat (els elements per fer pel·lícules). Cal reestrocturar−ho tot. Ex. El dispositiu dels germans Lumière era molt senzill però la capacitat per fer pel·licules a partir dún moment esdevé molt pessat. −Apareixen molts problemes derivats de l'ajilitat i la movilitat de la càmara i això fa que es torni a una certa teatralitat. Obres més garratibades. *Als anys 30 un dels gèneres comercials que triomfa és el cine de terror universal. −Es redueixen els aspectes novelescos. Hi ha un retorn cap el tancament d'espais per culpa de les dificultats materials. *Les pel·lícules es faràn dins un estudi. P: Cantando bajo la lluvia (anys 50) −Fragment dels problemes de so (còmic) *Els problemes del so: −La gent no s'adaptarà tant bé al cinema sonor ja que hollywood és una empresa que ja ha creat els seus mites 22

gràcies a la fotogènia. *El gest còmic. −l'escola còmica venia del món del circ on generalment no calien paraules Ex. Els mims. *El cinema sonor fa que una pel·lícula és resumeixi. *Chaplin i Erich von Stroheim a més de ser actors còmics també seràn directors. Stroheim volia crear i aportar nous continguts al cinema: la novela naturalista. −Vol investigar sobre les pulsions vers el diner i l'avarícia. Els sentiments ocults de l'home. −Per portar a la pantalla una pel·lícula calia que escurcés l'història. Quan arriba el sonor Stroheim no funciona i acaba fent d'actor Ex. El crepúsculo de los dioses (la perdua de l'esplendor de l'època muda) *A Europa hi ha un problema amb les pel·lícules sonores: El Doblatge −L'anglès no era tant conegut com ara. Una solució eren els sub−títols però hi havia molts analfabets. −El doblatge no arriba de cop i una de les opcions que es pren és: la versió paral·lela: es fan versions amb altres personatges de parla hispana però això no funciona. *Hi ha persones famoses espanyoles que se'n va a la Paramount Ex. Imperio Argentina... −Cugat (un gironí) se'n va a Hollywood i fa bandes sonores. Li deman a veure que es pot fer per el públic hispà. A hollywood hi estava triumfant: Carlos Gardel, Jorge Negrete... P: Cugat fa Toreros, Charlas i Mamolas −Una pel·lícula que genera un cert escàndol per la berrega de cultures que hi ha. *Als anys 40 torna a aparèixer una forta propaganda pel món Hispà: un gust estàndar. −Carlos Mensivais és un dels primers que fa aquest típus de barreja de cultures standar per el públic americà. EL CINEMA SONOR *Una companyia s'avança: la Warner apareix el cine sonor. *Al principi el cine mud no és mud del tot ja que sovint hi ha efectes sonors. Ex. Campànes, trets... −L'idea ja hi era vigent però calia que una serie d'interesos es possesin d'acord: El Cine i la Ràdio. L'indústria dels anys 20. *Els problemes del so: • Com enregistrar−lo. El disc ja estava inventat • Com amplificar el so en una sala. 23

Hi van haver diverses temptatives des de hollywood i la Warner. *Allan Grosland fa un Don Giovani de Mozart (una òpera). Grava el so i l'imatge a part però és sintetitza. Hi ha però molts problemes. Calia posar el so dins l'imatge. *La cinta de la pel·lícula: Hi ha una vanda d'imatge i una amb una vanda magnètica. Ex. P: El Cantor de Jazz de Grosland −És una pel·lícula sonora però plantejada com una pel·lícula muda. Hi ha intertítols però en un moment de la pel·lícula hi ha una cançó en un cabaret i ell diu: encara no han escoltat res . *A nivell tècnic hi ha pocs moments sonors i són fixes Ex. En un escenari. P: El misteri de la porta del sol de Francesc Elies −La primera pel·lícula espanyola. Anys 30. −Barreja elements sonors. *Els avantatges del cinema sonor: −El cine mud es converteix en art per aquesta mancança que té respecta la realitat. NOTA: Al llibre d'Arheim, El cine como arte diu que allò que diferència l'art de la realitat és que l'art té mancançes respecte la realitat. Per això el cine s'aproxima més a la realitat. *En general hi ha dos tipus de codis en pel·lícula: • Relatius a la imatge • Relatius als codis escrits: intertítols. *L'arribada al sonor estableix tres codis més: • La música dins la pel·lícula • Els diàlegs sonors • El so ambient. BASES DE LA IDEOLOGIA AMERICANA: EL CINEMA CLÀSSIC *Politica americana del New Deal: creació d'un sistema propagandistic que resuciti l'esperit originari de la societat americana. −Mite del somni americà: la terra de les oportunitats. −Neix el mite del self−made man i del common man (l'americà mitjà). Tot aixó ho veiem a partir d'un exemple: 24

P: Meet John Doe, Frank Capra. 1941 −Gary Cooper i Barbara Stanwick −Exalta uns valors partiotics contra uns altres valors. És una pel·lícula de propaganda −El Crack del 29 significa un replantejament per la vida americana. −És l'època del president Roosvelt: intenta sentar les bases d'una política social i fins ara havia funcionat el capitalisme però a partir d'ara s'intenta uns nous sistemes de control: el New Deal. −Personatges: −El common man és representat per John Doe l'americà mig que s'oposarà a la figura del self−made man; és el petit individu representant de la societat de mases sobretot a partir dels anys 30. −D.B.Norton representa més al self−made man que està al poder i creu que s'ha de controlar les mases i que un home del carrer pot accedir a aquest poder i per tant s'estableix una comparació entre ells. −El personatge de Barbara Stanwick és diferent dels que hem vist. Segueix un model d'una dona en el món del treball. *També hi ha una nova forma d'Star Sistem: una nova imatge i model d'actor. L'actor està molt més a prop de nosaltres. És més terrenal. Són uns nous models que coincideixen amb el món polític. P: Tiempos modernos, Charles Chaplin. 1936 −Chaplin és un còmic que es resisteix a l'arribada del cine sonor. És la seva última pelicula muda però és una pel·lícula muda en el sentit literal ja que el so està perfectament integrat en els gags. −A partir d'aqueta pel·lícula Chaplin s'implica en les tensions polítiques i socials de la seva època. −Decada dels anys 30: És clau per la història americana. Època de traspàs i sèrie de malestars socials i la pel·lícula extrapola tot allò que està passant. −La fàbrica: representa el Taylorisme (el treball en cadena): la deshumanització, individu com una màquina. Crítica directe a la mecanització Moment de convulsió social, manifestacions comunistes: estem en l'època de després del crack del 29 i del New Deal de Roosvelt i Chaplin és un cineasta liberal i serà víctima de la cacera de bruixes del Mc Arthy després de la segona Gerra Mundial. −La figura del policia representa l'ordre en una societat de cirsis, figura mítica en el cinema còmic. −La figura del Rodamón (Chaplin) representa el desordre. Totes les películes acaven que marxa sol i la noia mai acava amb ell ja que si acabés amb ell seria com una mena d'esperança, arribar a una societat millor (el happy end). −Diferencia entre el món de la realitat i dels somnis: allà on està la felicitat és construir una família. −És una pel·lícula pensada com a blocs de seqüència amb una situació còmica. Estructura oberta, però amb un 25

fil narratiu conductiu. Aspectes formals i ideologics: *La questió ideológica es transmet a partir del contingut però també la forma. A hollywood de manera camuflada es fa molt. *La forma a Hollywood: • Intenta esborrar el procés de com s'ha fet la pel·lícula. Que es vegui que l'ha ha feta algú. • Creen històries compactes • El conflicte central sempre es resol: final feliç. La pel·lícula queda tencada. • Doble sistema: al voltant d'un conflicte n'hi ha un altre. Ex. L'història d'amor. *Més enllà dels aspectes formals hi ha una indústria que crea unes formes de fer: uns models hegemònics. −Aquest model respón a uns aspectes morals que creen models. Per exemple hi ha pel·lícules que hollywood mai no farà Ex. Món de les avantguardes. Si més no seràn unes avantguardes reciclades. *El funcionament de l'indústria de hollywood. −A partir d'una contradicció: al principi eren produccions independents però arriba un moment (a partir dels anys 20) que serà un monopoli tencat a mans de poques empreses que dominaràn tot el cine dels anys 20 als 60). −Un estudi de Hollywood és una gran empresa que fa pel·lícules. Tenen uns platós on es filma i els exteriors es filmen sempre en lloc concrets Ex. Els westerns. −Controlen tota la distribució i l'exhibició. Els cinemes tenen uns contractes i no hi ha llibertat de producció. *The big five (les gans cinc): pel·lícules de serie A • La paramount (la més gan) • Estudi creat per Adolf Zuckor (un imigrant ungarés). • Era un empresari que no tenia gust per alló artístic però té força perque té unes estrelles contractades, directors i tècnics. • Les estrelles tenien uns contractes més flexibles que no els tècnics que erentreballadors. • Actors: Gary Cooper i Marlene Dietrich. Triomfen pel seu glamour especialment durant els anys 30. • La paramount és caracteritza per fer grans musicals luxosos. • Director: Ernst Cabritsh. • Loew's − Metro Goldwyn Mayer − Treballen en estudis perque fan pel·lícules més varates i per més públic. • Es caracteritzen per fer musicals però no tipus opereta com la Paramount sinó grans espectacles exuberants.

26

Ex. Cantando bajo la lluvia, calle 54... • Acabarà creant el projecte industrial més ben consolidat: Lo que el viento se levó. No és el projecte d'un director sinó d'un productor: David O'selznick que agafa una obra i junt a un altre director creen un projecte artístic. David necesita un director: Victor Flaming (n'hi ha varios a la pel·lícula) però és David qui domina i la Metro el recolça economicament. Gran operació comercial. • La Warner Bros • Els germans Warner creen l'empresa. • Es caracteritza per especialitzar−se en un gènere i aposten pel sonor. Als anys 30 impulsen les pel·lícules de gàngsters però també pel·lícules de presidiaris i detectius. • Creen un Star sistem que realitzaràn pel·lícules d'aquest gènere. Ex. Casablanca. • Fan Dibuixos animats: curts Ex. Porqui, piolín... • La Twenty Century Fox • Una companyia que triomfa als anys 30. • Creen el sistema de càstings. Ex. Que verde era mi valle! (Henrry Fonda) amb contractes de 3 o 4 anys. • Un altre genere que triomfa és el dels noticiaris: Fox Movietone (serà tipus Nodo que es passaven en cada cinema) • RKO • Neix més tard. A partir de la ràdio participen en pel·lícules sonores. • Té èxit per la capacitat monopolítica : Convinen cine i Ràdio. Ex. King Kong, musicals de Fred Astaire i Ginger Rogers. • Orson Welles fa Ciudadano Kane (experimenta). *The litle tree (les tres petites): Pel·lícules de serie B *Són petites perque no tenen tot el domini. No tenien ni cinemes i habien de sub−arendar−se. • United Artist • Fundada per uns artistes: Mary Pikford (la novia d'Amèrica), Charles Chaplin i Douglas Fairbanks. • Els més populars del cine mud fan pel·lícules però no tenien una xarxa de distribució ni cines. • Columbia • Terreny de la comèdia als anys 40. Fan comèdia sofisticada. • Universal • Companyia molt popular als anys 30 perquè crea pel·lícules de terror. Eren pel·lícules molt curtes però bones. Servien de complement en la projecció d'altres pel·lícules. Ex. Frankenstein, El homble invisible, Dracula. • Actors: Bud Abbott y Lou Costello que feien parodies de pel·lícules de por.

27

Republic (Cinema independent) *És un cas estrany perque feien pel·lícules interesants. −Era un lloc on alguns actors volien fer les seves pel·lícules personals Ex. L'home tranquil −Com que no tenien pressupost acaven sent molt creatius Ex. El demonio de las armas *El cinema independent ja existia a l'època però era més al marge que ara −No tenien accés a les sales i estava més lligat als cercles artístics. Ex. Maya Deren. Inspirant−se amb el surrealisme intenta fer pel·lícules. −Altres pel·lícules al marge Ex. Política, homosexualitat Ex. Biberman, la caza de brujas (biblioteca) ELS GÈNERES CINEMATOGRÀFICS NOTA: El genero cinematogràfico (biblioteca udg) *La noció de gènere és un element esencial per entendre hollywood. *Els Generes: ja des de Aristòtil s'ha discutit. Intenta explicar el gènere com formes arquetípiques d'un determinat autor. *El gènere cinematogràfic em de partir de Nivells: • El gènere serveix de patró per l'indústria de Hollywood (El productor) • El Nivell creatiu: un autor que ha de fer, per exemple, una comedia s'ajusta a uns determinats models arquetipics. Ex. Una cituació d'envolic, ridicul, còmica. En aquest 2º estadi és quan el realitzador vol crear una pel·lícula de determinat típus i utilitza uns determinats esquemes o patrons i hi ajusta l'història. • El 3º Nivell es l'institució del cinema que crea el patró per vendre al públic. Ex. Cartells depenent del seu gènere que continguin determinats elements iconografics i així ho associem al genere de la pel·lícula. • Un factor determinant és el públic ja que tot està fet per atreure´l. El públic és qui es crea unes expectatives que vol veure satisfetes a la pel·lícula. Hi ha una sèrie d'elements que l'espectador va a veure, Es crea al voltant de la pel·lícula uns parametres que es satisfan en la pel·lícula de gènere. Ex. Un director concret... *Cal tenir en compte que Hollywood ens ho deixa tot molt fet. *Hi ha alguns generes purs però el que es porta ara és la convinació entre ells. Ex. Siete novias para siete hermanos (western + musical) −És dífícil limitar els gèneres ja que es troben molt barrejats. Però en l'època classica els gèneres funcionen de manera pura. *Hi ha una mena d'evolució dels gèneres que fan que perdin la seva inocència. Nosaltres com espectadors encara que volguem cituacions arquetipiques acabem aburrint−nos per l'inocència del gènere. Ex. Els gàngters creen un paràmetre: pujada del protagonista − la baixada − el final. Però no sempre es vol que acabi igual.

28

El Western *El western és un gènere que està molt limitat a una època i un lloc. Comença a crear una elements: El Cowboy, els indis... −Aquests personatges és van complicant. Hi ha una complexitat psicològica fins al punt en que l'heroi desapareix Ex. Espaguetti western. *El western és fa adult i serà més crepuscular fins que es troba en un corredor sense sortida. P: La dirigència (John Ford) −És una pel·lícula clau ja que no apela a la història sinó al mite. Aquesta pel·lícula crea el mite. −Tema: una dirigència ha de atravessar el territori apache (el perill). Símbòlicament és el mòn salvatge respecte el món civilitzat. Hi ha un component èpic. −Es creen els personatges arquetips per el western: • Metge: borratxo (viu de forma edonista però en el fons és digne). • Banquer: Corrupte (és la corrupció de la civilització que anuncia el gangster). • Prostituta: la dona de passat obscur, la dona rebutjada per la societat. Acaba anant amb l'heroi. −És el lloc on la moral trontolla. Són personatges que anuncia la moralitat. El gènere de gàngsters P: Scare face −Fragment del final: es un personatge que es fa a si mateix. Un triumfador que puja i quan baixa mor. La mort té una voluntat lírica (no aconsegueix realitzar el seu somni perque és un personatge dolent però acavem tenint−li un apreci). Com es fa? Hi ha un element ombrívol ja que pensem que en el fons és un bon noi. P: Enemigo público. −Fragment del final: És un personatge igual que el de Scare face un home sol i perdut que acaba caient. El final es situa igual: Un home sol, de nit, plou, sense forçes i derrotat. Hi ha un element: el món és teu (màxima del gàngsters) −El gangster no pot prosperar. −El cinema de gàngsters succeix en una època (anys 20), un lloc (ciutat) i el personatge arquetipic fora de la llei. És fa com una biografia però en comptes de fer−se sobre personatges il·lustres es fa sobre personatges negatius. −Sempre acaba en tragèdia: hi ha l'idea del somni tencat i la mort poetica.

29

−Hi ha reconstruccions simbòliques. *Personatges: • De Règim diurn: Positius • De Règim nocturn: Negatiu. El gènere d'aventures P: El alcón i la flexa −Burd Lancaster venia del circ. −L'heroi entra en conflicte amb alguna forma de tirania i hi ha una part amorosa. L'heroi ha d'actuar i salvar algú i alhora alliberar el poble tirà. P: El temible burlón −Pel·lícula situada a l'Ed. Mitjana a la Llombardia. −El personatge és com un alliberador. −No respon a una estructura històrica és una altre cosa: un gènere. −L'heroi té les seves raons −Aquest gènere es va fent cada cop més complexe: acrobàcies *Al principi parteix de la literatura d'aventures. Ex. L'illa del tresor NOTA: Indiana Jones parteix del món dels còmics i s'ha reciclat pel cine. Porta una sèrie d'arquetips. NOTA: El model del públic: cada gènere té un model d'espectador. Ex. Melodrama (femení), Western (masculí)... El Body Movies P: Límite 48 horas (John Silver) −Aquí barreja un policia blanc i un de negre. Hi ha un component racial. −És per un public reduit i la jungla de Cristall que juga amb altres element: introdueix l'humor i l'amor per aixemplar el públic. −Els gèneres s'obren. La plenitut del cinema clàssic americà (1930 − 49): Hollywood al voltant de la II Guerra mundial i el nazisme P: This land is mine, Jean Renoir. 1943

30

−És una pel·lícula clarament anti−nazi. És una pel·lícula que té vigència encara ara pel seu antifeixisme. També representa la presència de cineastes europeus a Amèrica: contra la tirania. *Context històric: pels americans són més importants les polítiques de mercat. Ex. A Espanya va estar prohibit durant molts anys per que representava un atac directe als interesos de la dictadura. −El primer atac directe va ser El gran dictador de Chaplin el 1939. −El 1941 hi ha una altre pel·lícula anti−nazi: To be or not to be de Lubitsch. S'escriu el nazisme i Hitler mitjançant la comèdia d'enbolic. *El 1943 és una data important per la història americana per que és el moment de l'atac de Pearl Harbour que representa que USA tindrà uns enemics que no són els nazis (ara és el comunisme). Moment en que els USA reibindiquen el dret a la llibertat contra la tirania. −És un moment de películes de propaganda bèl.lica i apareixen nombroses películes que utilitzen el cinema com a mitjà de propaganda. Una mena de reportatges documentals que justificaven el perquè estaven en guerra. Una de les series més importants: P: Why we fight, F. Capra −Utilitza imatges de nazis per anar contra els nazis. *S'utilitzen també un altre tipus de películes: els melodrames. Per que la gent plori a partir de les desgràcies de la guerra. També s'anomenen: Woman's films *La resposta de Hollywood a la segona guerra mundial. −USA en guerra: 1943 − 1948. Es fan poques pel·lícules que parlin de guerra. Cal tenir clar que es volen fer diners i el cinema pot ser un producte de propaganda política. Ex. Escuela de sirenas (amb música llatina). *Alguns acaben fent documental de guerra. Causes: • Patriotisme • Lluita antifeixista. −D'alguna forma o altre la guerra acaba esquitxant. P: Casablanca −Es mitifica a posteriori ja que el mite de Humphrey Bogart (1899−1957) es posa de moda als anys 70 junt la figura del perdedor. −Humphrey Bogart representa el personatge al marge de la societat. Ex. Marruecos. La mística del perdedor. −Hi ha la lluita anti−feixista.

31

−Fragment: Un café on hi ha diversos perdedors. Hi ha la tenció entre la gent que passa de tot, els que fugen i la policia francesa que ocupen frança i alguns canten la Marsellesa. Els conflictes socials es barrejen en la relació amorosa. No és una pel·lícula mítica per l'idea anti−feixista sinó pel seu glamour de l'home dur i perdedor. −Fragment del Flash back (toca−la una altre vegada Sam). Es recorda la perdua de l'amor de la noia. P: Marruecos −Tema: es citua l'acció després de l'invasió de les tropes de Hitler a París i Marroc era un lloc de pas per anar a un món millor. −La novel·la negre: el personatge de Rick. La tregectoria dels personatges de la generació perduda (anys 20). America ja no trobem el paradís perdut per poder viure d'una manera no corrupte d'Europa. Europa però ja no és un pais just i ha perdut la seva força mítica. La recerca de l'aventura. −El personatge de Rick és sugerent perquè en principi ja no creu en el somni americà. Personatge del perdedor: s'enborratxa, va a festes... −Quin és l'inici de l'aventura romàntica? La guerra civil espanyola (la lluita per una ideals) Espanya serà aquest paradís perdut (tradicions). Un com s'acaba la guerra es va a llocs mes sofisticats com els casinos. *Als anys 30 es somni americà: Arrel de la generació perduda. La mística del perdedor serà tant important com la del vençedor. −Angoixa existencial d'aquells que ho han perdut tot. Serà una manera de viure on la veritat d'Amèrica és que és una terra podrida sense sortida. *Després d'això apareixerà el gran cine de gàngsters. El Cinema negre *Té el seu orígen en la novela varata: El Pulp −Era un típus de paper varat que es venia als quioscs. −Una literatura varata de gènere criminal. *Fins al s. XIX allò clau és l'assassinat que es barreja amb la novela Naturalista francesa. Ex. La bèstia humana, Zolà. −Tema: passa en el món dels trens. Un home lligat a la màquina que a dins seu té una mena de boixeria i en un moment el seu impuls animal el du a cometre un crim. −Aquí trobem el tema de les Pulsions: allò reprimit que de cop surt de dins i ens porta a matar per passió. Les pulsions es donen dins el context urbà i allò que representa la metropoli: la política, corrupció, la selva humana... *El gènere del pulp donarà grans escriptors (anys 40): 32

−Dashiell Hammet: El alcón maltés, collita roja... −Raymond Uhanler. *S'ignaugura l'imatge del detectiu privat. −Serà com una mena de gangster fora de la llei. És un personatge intermig entre el policia i el delinqüent. Al detectiu privat el mouen els diners i res més. Te uns valors molt primaris i força corrupte. −Té una moral individual i no social. *A partir del Pulp: novel·la barata políticament incorrecte es genera dues coses: • Una visió aspre d'Amèrica • El plaer de narrar. Una novel·la escrita molt ràpidament on els temes es van lligant i acaben sent trames molt complicades. Ex. El somni etern (Raymond) *Comença a introduir−se Humphrey Bogart (1899−1957) a El alcón maltés de Huston al 1940. −És un gènere pesimista que té a veure amb el sentiment de la segona guerra mundial P: El peso de la muerte, Hathaway. −Tema: un robo amb armes. −El determinisme psicològic. Es diu que al pare del protagonista ja li havia passat el mateix. És com una mena de destí que el protagonista porta imprès en els seus gens. −Darrera una façana de felicitat hi ha un home desgraciat que busca regals per les seves filles robant. Ell no és una persona corrupte però hi ha quelcom que el porta a la perdició. *Al cine negre també hi ha gàngsters però de diferent manera: Hi ha la qüestió moral. És un personatge bo que té una conducta immoral i en els fons nosaltres l'entenem: Doble Moralitat. −No hi ha una moralitat d'un sol color: bons − dolents sinó que hi ha varies tonalitats i això és el que fa en cinema negre: L'heroi tràgic. En el sentit clàssic és el personatge que té un destí i aquest és morir o perdre's. Ex. El passeo por la muerte *El cine negre s'obra i apareixen sub−orígens: • El cine de gàngsters • El cine de pressons *Tot conflueix en: P: El alcón maltés, 1940 −És un gran moment. La densitat moral s'anirà complicant.

33

−Tema: hi ha una estàtua d'or i dos grups de gàngsters que la volen i acaben matant−se una als altres. És una història més tèrbola i l'investigador privat hi està entre mig. Hi ha també una història d'amor. −Els personatges deixen de ser arquetípics i es juga amb l'ambigüitat. Tot dins el caràcter classista de hollywood −Aquestes histories es situen en la gran ciutat: Existencialisme social de l'època: la 2º Guerra mundial. NOTA: Una cultura Americana que va cap el somni americà i una altre que va cap el mal son. ORSON WELLES *Explica una crisis típica en el cinema: el cine com un mitjà d'expressió per les masses i alhora un espectacle. Ell el que intenta és conciliar aquesta forma de cultura de masses però des de la visió d'un artista, un geni. (idea del romanticisme: el creador dins una societat de masses) . −És a Ciudadano Kane on ho aconsegueix totalment. NOTA: Sovint no acabava les pel·lícules pel el seu afany creador. *Tema: Si el cine és artístic, quin paper té aquell que el fa? Es qüestiona l'artista en relació amb el grup. Welles és un cas a part. *Té una Biografia curiosa: −Va ser un nen prodigi. −Als 20 anys ja tenia un grup de teatre a Broadway: El Mercury theatre. És un gran impulsor del teatre de avantguarda −A la radio farà una gran revolució als anys 20. Fa adaptacions de llibres per la radio i Crea un gènere: Les emissions radiofòniques de grans novelles. Ex. La guerra dels móns. Escàndol. Va crear un pànic col·lectiu. Exemplifica la força del mitjà de comunicació com a moviment de masses i qüestiona quina és la línia que separa la ficció i la realitat. El que es diu a la tele no es posa en dupte i podria ser una farsa. *Al 1940 la RKO li ofereix un txec en blanc per fer una pel·lícula. P: Ciudadano Kane, 1941 −És interessant perquè apareix en un moment clau 1940. La seva força radica amb la forma que condicionarà el cine que es farà després. Aquesta pel·lícula provoca una ruptura en el cine americà i obra noves vies: és una pel·lícula clau. Obra les portes per pensar el relat de manera diferent: El temps en el cine. −El moviment era una de les característiques en el cine de hollywood i el pensament sobre l'importància del temps no hi era. Ara ja no serà un temps lineal sinó format en capes. 34

−Tema: És la historia d'un gran magnant capitalista Howard Hughes. (personatges que crea la mateixa societat). Es dedica al món de la construcció fins que decideix invertir en premsa: control del pensament polític i de la gent. Es presenta president però a causa d'un escàndol ha d'abandonar la candidatura. Es casa amb una actriu i crea a St. Diego una mena de Zoològic. Té els diners però no té la noblesa que tenen els Europeus (no és noble de sang sinó un nou ric). Va a Europa per quedar−se els bens culturals europeus i guanyar prestigi. Acaba atrapat en les formes europees i es crea una tensió. Aquest és el personatge que inspira a Welles per Ciudadano Kane. Això va escandalitzar a Howard Hughes ja que parla de aspectes íntims de la seva vida. −Estructura de la pel·lícula: • El pròleg: La mort del protagonista Veiem una tanca amb un cartell que diu: No passar. Hi ha una doble interpretació: • La voluntat de Wells d'anar més enllà amb el cine • La valla d'una casa (intimitat). Tot l'ambient evoca una dimensió romàntica i mítica (el castell amb la K de Kane...). Intentem penetrar en el món dels somnis. És un espai de refugi que nosaltres traspassem. Hi ha una mena de muntanya de deixalles (les restes del paradís perdut). Importància del Llum blanc que ens va conduint cap l'habitació de Kane i alhora ens indica que s'acaba Un món i que entrem en un altre (entrem en el món de la foscor). Dimensió onírica. Hi ha elements iconogràfics al llarg de la pel·lícula Ex. La neu, la caseta de Fusta, la mort, el trineu... De la neu passem a la bola (un canvi brusc). Diu: Rossvant. Un procediment sonor que Accentua el misteri. • Un falç documental de la seva mort (10 min) per presentar−lo. Des de l'infància fins com arriba a fer−se ric i el món del periodisme fins arribar al món de la política, vida privada també. • Apareix un periodista que estudia la seva vida i vol saber que és l'últim que va dir. Passem al món de la realitat però també és un món oníric i estrany. Utilitza mecanismes del teatre Ex. Focus per crear uns espais lluminosos determinats. • Història narrativa: El periodista busca la gent que el va conèixer. 5 testimonis. El periodista cau en un primer error; anar a buscar primer de tot a la seva dona. És com un pas enrera. Cal anar a buscar en els orígens de la seva infància i no al final *És interessant ja que fins al moment no s'havia fet a Hollywood res així: −Hi ha un joc amb els diferents punts de vista. Agafa una història i la trosseja en varies persones (en literatura ja s'havia fet però en cinema no). La veritat està formada per contrastes i no hi ha només una veritat sinó vàries.

35

*Investiga sobre el sonor Ex. Depén de l'espai on es troben les veus sonen diferents. NOTA: En el cine Japonès si s'havia fet. *No és una composició tradicional: s'utilitza la càmara com un quadre. Busca reflexes, profunditat de camp (juga amb objectius diferents que deformen la realitat (forma més tridimensional). −Construeix un altre tipus d'epais −Il·luminació irreal −Canvis bruscos entre el món dels somnis i la realitat. *El simbolisme de Ciudadano Kane: És un home que va tenir l'infantesa perduda com Amèrica que tampoc té infantesa. S'expresa amb el moviment de càmara. Escena que el nen està jugant a fora amb la neu mentre els seus pares (la mare) està planejant el seu futur. El fet que sigui la seva mare i no el pare remet als inicis dels primers colons que van arribar a Amèrica que tenien una estroctura familiar matriarcal. −Hi ha un plano seqüència: la profunditat de camp ens dona llibertat de mirar. −Quan el nen és adult també hi ha un element iconogràfic: la neu, la bola de neu...El temps està en funció de talls com vinyetes de còmic amb una sola frase hi ha una El·lipsis (el trineu passa de buit a ple). La musica remet al començament. Hi ha un canvi de ritme en la rapidesa de parlar i la música... Treballa amb el ritme intern a partir de les roptures. ALFRED HITCHCOCK (1899−1980) *És cine negre? No ben bé. És una altre qüestió que hi té a veure però diferent. −La mojoria són pel·lícules d'intriga però a ell no li agrada el model d' Agatha Christie (saber qui és l'assasí i prou). *Hitchcock funciona més com un autor: Utilitza la trama per establir un joc amb l'espectador. Un joc participatiu on l'espectador s'identifica i cal anar enganyant. −És un gran psicòleg de la humanitat per això usa aquestes histories. −El personatge prototip és el falç culpable (aquell que es troba enmig d'una història estranya). P: Los pajaros −Hi ha dos significats P: Vertigo −És una obra molt complexe entre allò bell i allò sinistre. *És un autor prototip de Hollywood. Trabessa tots els generes i entre perlícules hi ha referències. *Porta al límit l'investigació: Qúestiona la mateixa manera de fer cinema. És un gran manierista

36

P: La ventana indiscreta −Amb un mínim d'elements fa pel·lícules P: La soga −La pel·lícula és un únic pla. Està dins el joc del propi sistema per portar−lo al límit. *Que és el suspens per Hitchcock? −Una relació entre el narrador i el public. Ell sempre pensa que s'ha d'agafar desprevingut al públic: La sorpresa. Ell creu que és més interesant però que l'espectador sapiga més que els personatges de la història això crea una angoixa a l'espectador. P: El hombre que sabia demasiado −La música és també un element que ens fa estar tensos. P: Encadenados, 1946 −Etapa de les pel·lícules d'espies. −Tema: Un grup de neo−nazis estàn a sud america. Un espia enamorat d'una noia i els dos han de fer d'espies. La noia se'n ha d'anar al llit amb el nazi per coneixer els secrets. −És una pel·lícula dura. Una història cruel. −Esena clau: Els claus i el champany. Utilitza el recurs del temps. A l'ultim moment es soluciona però nosaltres entem en tenció perque tenim més informació que el protagonista. Hi ha un doble joc: el suspens i el pretext (com juga Mc Goffin). *El pretext serveix per el suspens però sobint és el menys important (el misteri de les ampolles de champany no importa). Hi ha un joc psicològic al voltant de tot això. El joc de la sospita (els actors són també actors en el seu paper) −El moment del petó és el moment d'autèntica passió entre els protagonistes (és el que importa a la pel·lícula). Experimenta amb el propi cinema. ITÀLIA : El neorealisme. *De tots els paisos que s'adonen de la barbàrie nazi el més concient és Itàlia. *Una de les caracteristiques del cine italià és el trencament amb el model de cine rodat en estudis. −El neorealisme citua les pel·lícules al carrer. Raons: • Hi ha una raò econòmica. No tenen grans estudis Ex. Rosellini • Serà una corrent que influirà en el cine americà dels anys 40. Els generes es consolidaràn (al aire lliure). Es farà una proposta de pel·lícules a la ciutat Ex. Nova york. 37

P: La ciutat despullada, Marc Hellanger. −Té relació amb Orson Welles. −La pel·lícula comença com un documental. La presentació de la pel·lícula es parlada i escrita: hi ha una veu en off en primera persona que remet als inicis literaris d'aquest tipus de pel·lícules. P: La dama del llac: El jo del detectiu privat que anuncia la pel·lícula. Aquest jo és la càmara en pla subjectiu i hi ha pocs moments que li veiem la cara (ex. Quan passa per davant un mirall). El públic no va entendre bé la pel·lícula. −Fins el moment hi havia una voluntat de no mostrar la càmara (la transparència del relat) però ara fins hi tot ens mostra qui la ha fet i ens diu que està gravada en apartaments reals de Nova York. *Hi ha una paradoxe entre Europa i Amèrica: El cine negre té l'antecedent en noveles de gènere europeu. P: El carter sempre truca dues vegades, Jean Renoire −Neorealisme. −És la novel·la d'un rodamont que coneix una noia casada i han de matar el seu marit (anys 40) *Visconti fa Obsesione en un moment en que el feixisme a Itàlia es busca un referent contemporani i el model es troba a Usa. Es passa el model americà a Europa. *A l'època franquista (Espanya): el cine negra crea un model que marcarà ell cine franquista. −Als anys 50 a Barcelona comença a sortir una escola d'ambient criminal: El neo−realisme a la italiana no podia mostrar−se. Es fa cine negre però amb una certa moralitat. −El seu referent no seràn personatges corruptes sinó inspirats en el model documental Ex. La brigada criminal. Per projectar una certa ideologia tipus propaganda policial. El gènere del Peplum *Peplum: el cine de Romans. P: Cleopatra, 1963 de Mankewicz −Un dels grans fracasos d'aquest gènere. Una pel·lícula molt extranya i espectacular. Grans efectes espectaculars i molts extres. −Aquesta pel·lícula marca la fi d'una èpca i d'un model: Aquestes transformacions fan canviar la narració i la representació clàssica Ex. Ciudadano Kane (a partir de l'època de la repressió). *Transformacions: −Tècnica −Narració −Forma d'interpretar. Els acors canvien: lluny del glamour dels 30 el model que hi ha ara és diferent. L'Star 38

sistem a Cleopatra es volia mostrar la massa espectacular del cine de hollywood però uns anys avans s'havia creat la televisió (anys 50) i competeix amb el cine però l'unica cosa que el cine té a fabor és poder mostrar espectàcle. La Televisió: canvien les formes de vida als anys 40 i marquen la fi de la lluita contra el comunisme ferotge. La producció triomfa més enllà de la política. −Els Joves: El Rock. Apareixen les primeres formes de revellia entre els joves contra els seus pares i el rebuig contra la guerra dels seus pares. *A pareix un nou model. La tele: la gent s'aïlla. Hi ha una transformació també de la gent que va al cine. −Hi ha una devallada i tencament de moltes sales de cinema als pobles. Els cines s'obriràn a la perifèria de les ciutats (S'anirà en cotxe fins al cine). −El public serà generalment juvenil: Hi ha una contradicció • Els joves volen veure pel·lícules de revels • Hollywood vol continuar amb el cine conservador. *La Televisió apareix al 1957 (la seva època d'or serà al 1965). −A Usa la majoria de les cases als anys 50 tenen televisió. *El cine rep la tele com a enemiga: competeix en les imatges en moviment i la força del directe (retransmissions en directe). Es fa un ús domèstic en un moment en que les formes de vida canvia. −Aquesta competència és una competència relativa ja que prenen camins diferents: • La Tele: el cine fa grans espectacles en color. També busquen aliar−se amb la tv. Ex. La Warner fa petites produccions per passar−les per la tele: Els Telefilms. Es tornen a passar aquelles pel·lícules dels anys 30 en blanc i negre que ja no s'exhibien. −Hi ha directors que van a la tele. −La tele provoca l'aparició d'equips mes lleugers. Ex. Els informatius es gravaven en 16 mm i el so en un casset. Es podrà gravar pel carrer. Seràn també equips més econòmics per paisos amb no tants recursos. • El cinema: Creació de formats cinematogràfics (abans les peícules al cine eren quadrades ara rectangulars) Amplien el format: El Cinemascope P: La Túnica sagrada −La primera pel·lícula en cinemascope: Es filmava en tres càmares i es projectava en pantalles còncaves. NOTA: Apareix el cinema en 3D amb les ulleres de colors. Ex. Los crimenes del museo de cera. Un sistema 39

que no acaba de triumfar. La narració Ex. Ciudadano Kane (Orson Welles): Delega narradors al llarg de la pel·lícula per que expliqui la pel·lícula. És una pel·lícula més confusa i complexe alhora d'entendre els personatges (abans només hi havia bons i dolents). Això fa que el relat també canvi; El relat intentarà lluitar contra la narració (text). El cine sonor també havia madurat i això provoca que per presentar un personatge els dialegs siguin molt elaborats. De mica en mica entrem més en un Manierisme Progresiu. Mankewicz −És un dels grans autors de diàlegs de hollywood (a part de haber fet Cleopatra). −Partia del teatre −El pes del diàleg són els personatges fords i complexes (és un autor post−welles) P: All about Eva (Eva al desnudo), 1950 P: La Condesa descalza −Tema: Una ballarina de Madrid que acaba sent una petita princesa. −Hi ha diverses veus narratives: la història l'explica un personatge en l'enterro de la protagonista. És una pel·lícula lineal. −Hi ha un tros de la pel·lícula on el diàleg és el que té la força de la pel·lícula. El narrador és qui mou els fils però no està amagat sinó que ens parla de tu a tu (ens presenta un personatge). És construeix una auto−conciència que mostra els mecanismes que fan possible la narració. Manierisme *Transformació i de l'idea del gènere −El gènere no és mai inamovible i arriva a un punt que és fa vell: Maduresa del gènere. És quan es refleccia sobre ell mateix. −Dins aquest procés als anys 50 hi ha un canvi del concepte de gènere: els gèneres ja no són tant inocents. P: Johny Guitar, Nicolas Ray. −La dona: els models arquetípics canvien. Als anys 50 apareix en una pel·lícula de Nicolas Ray (Johny Guitar) un personatge pistoler que deixa les armes per agafar una guitarra i va a un saló on hi ha una dona (el progrés) i una altre que l'odia (la conservadora.. El model antic). Hi ha un conflicte entre aquestes dues dones. El gènere canvia ja que el duel final serà entre aquestes dues dones. −Els colors de la pel·lícula són tons forts (així es contrasta més amb la televisió que són colors més apagats). Es juga amb els colors de manera simbòlica. Als anys 50 els cineastes veuen que el color té possibilitats expresives: True Color és un procés perque el color tingui una funció en la pel·lícula. Està molt calculat. Hi ha la voluntat de convertir el color en espectacle. 40

La genereció perduda de Hollywood *Autors revels que el que el sistema els deixen fer és molt limitat però intenten donar elements personals dins el gènere. Hi ha elements extranys que sorprenen. Robert Aldrich −Va continuar fins els anys 70. És un autor molt irregular. P: Vera Cruz −Juga en alternar els esquemes peró només el que es pot. P: Kiss me Deadly (en cat. El petò mortal) −Pel·lícules místiques per els joves cineastes de París. Reivindiquen les apostes com més aboserades millor i l'autor com algú amb una certa reveldia. −Novela negre però molt modificada. −Tema: Un detectiu fatxa i bèstia. La posada a escena és curiosa: Molt desesperada, hi ha un dessig de jugar amb l'inmediatesa. Espontaneitat. −Canvis: El cansament de l'estructura classica. S'intenta trencar o jugar amb altre elements. Hi ha elipsis molt dures i marcades: representativa d'aquesta època (50) NOTA: Godard s'inspira en aquests models *Anys 50: arribada d'exiliats a Hollywood. −D'Europa arriba molta gent que fuig de les dictadures. Hollywood serà un refuig pels intelectuals. −El sentiment ideològic aniràmés enllà: una visió critica dela societat americana. Bertolt Brecht (1898−1956) −Un dramàtic comunista: Onda liberal. A Hollywood es canvia d'idees. *L'enemic passarpà de ser en Nazisme a ser el comunisme. −Hi haurà un domini de la cultura Americana i a Europa el Comunisme: El gran fantasme, la por, ideologia... Apareix un nou gènere en aquest context: El gènere de la Ciència−ficció *Temes: Invasions d'extraterrestres, possesions...(símbols del comunisme. La gent controlada per alguna força superior: els autòmatas) *L'anti−comunisme té dues conseqüències claus:

41

• Fenomen que es produeix en el moment en que Joseph Raymond McCarthy (1908−1957) Polític obra una investigació a Hollywood i descubreix que és un refugi de comunistes: la caçera de bruixes Això provoca una roptura: gent acusada i empresonada. Ex. Charles Chaplin és sospitós d'ideologia liveral −Hi ha desavinencia entre els Ultra−dretans i els progressistes: una divisió a Hollywood. Provoca cituacions ambigües Ex. Kazan que delatarà alguns dels seus companys com es fa a la Ley del Silencio. −El cine a Hollywood serà més conservador per que la política també ho serà. • Entre tot això hi ha als anys 40 un canvi de les formes de vida i canvi en la menera d'enterdre les ciutats. El tipus de ciutat Europea com a centre de la vida nocturna, la marxa, el cine...(el lloc on la gent vivia) A Usa aparix una altre idea: La vida a les rodalies de la ciutat Ex. Los Àngeles A la ciutat ja no hi haurà centre i amb el neixament del cotxe (com entenem abui dia) la gent comença a buscar ressidència a les afores de la ciutat: llocs tranquils però sense caliu. −Es crea una sensació de dessarelament sense comunicació a la Família: La família americana entra en Crisis. Famílies que tindràn dificultats per integrar−se en grups socials. La família es comença a trencar: la figura de l'autoritat paterna comença a trontollar. La nova generació de joves considera als seus pares uns covards tarats per la guerra. El Divorci és popular. P: Revelde sin (una) causa, de Nicolas Ray. 1955. −El mite de James Dean. Va fer només tres pel·lícules i va morir en un accident de cotxe jove. Encarna amb els sentiments i frustracions del món americà. −Tema: James Dean viu en una família on el pare és un gallina. La mare domina el seu pare i no tenen valors. La família és una casa de boixos. Gent de classe mitja amb problemes produits pel sistema de vida americà. Viu a la perifèria de la ciutat. El seu món són els cotxes, viure la vida al límit i en el pressent. És la generació que als anys 60 volien canviar el món (aquí es prefigura). Personatges que protesten davant el que veuen. És una conducte, una roba, un pentinat, una música: Rock (en James Dean no hi ha el rock però poc després apareix). *Hi ha una transformació en la forma de interpretar: James Dean −És un personatge que en mitja pel·lícula se la passa al terra, parla com si fos tonto, hi ha un sentiment de tortura, la seva dicció és dolenta... Desapatreixen els actors dels Actor's Studio fundat per Lep Straslesa −Intentava fer un mètode rus: l'interpretació del personatge intenta ser el màxim de naturalista. Entre l'actor i el personatge no hi ha frontera: Interiorització. 42

−Seràn personatges torturats i complicats. NOTA: S'Arrivarà a cometre accesos Ex. Dràcula... P: Un trenvia anomenat dessig, Terenci Williams −El món i els personatges són complicats: Hi ha una psicologia complicada −L'heroïna és sensible a seu entorn bèstia i intenta buscar la sensivilitat en un lloc que no és possible −El Mite de Marlon Brando: Ara la mirada de dessig no serà un home sinó una dona. Hi haurà el personatge L'Home−armari, catxes, xulo i dur. *El gran actor serà aquell que representa personatges boixos, retrassats...Ex.Rayman (canvia l'Star Sistem). *La dicció (la manera de parlar) −Als Actor's Studio el procés de versemblança serà tant important que s'introdueix l'argot, els accents d'altres llocs, arrossegar paraules, els renecs...Ex. Taxi Driver. Es traballa amb persones que no tenen una bona dicció però una gran força expresiva a la veu. El Cinema Independent *A Usa al marge de Hollywood als anys 50. *Un cine fet des de Nova York: Improvització *Arriba l'escola del Divó (Jazz). Interpretació del qui ho fa. *John Cassavettes *Actror i director de pel·lícules independents. Recull l'experiència dels grups de teatre, sense guions ni res. −Es basa en l'improvització . P: Shadows −Planteja personatges negres. Hi ha una barreja multiètnica. Apareix altres comunitats i el racisme. La homosexualitat comença a emergir com a tema. LES AVANTGUARDES El cinema de la República de Weimar P: Nosferatu de F.W.Murnau. 1921 −Es basa en la novel.la de B. Stocker, Dracula del 1880 que té una constucció epistolar. −Es posa en relació amb els mites del Romanticisme alemany: treballa amb l'idea que allò sinistre i la por ho provoca l'estranyesa. Nosferatu és un esser feble, lleig, sinistre...Comfrontació entre el dia i la nit, entre el bé i el mal. 43

−Alemania ha mort després de la segona Guerra Mundial i aquest Nosferatu reflecteix aixó. −En la primera part hi ha molt l'idea de la predestinació. Nosferatu és l'element sinistre que penetra en la societat burgesa. −Té multiples lectures: Història de dos viatges: una de la vida a la mort, del món tangible i real al món dels fantasmes (exemplificat pel castell). L'altre viatge és a la inversa, el viatge de Nosferatu del món dels morts al món dels vius. −Aquest Dracula no és un Don Juan seductor però hi ha una mica l'idea Romantica ja que està enamorat i és aquest impuls el que al final el porta a la mort. Hi ha una mena d'erotisme però camuflat. −Anticrist que té conotacions satàniques. *Questions formals: −Expresionisme alemany i peli rodada amb exteriors, iconografia romàntica Ex. Muntanyes, natura com a idea de misteri... −Murnau va composar la pel·lícula fotograma per fotograma com si focin quadres. La pantalla cinematografica com un espai amb capacitat plàstica mitjançant la llum i les ombres. El director com un creador−artista. −Hi ha elements expresionistes, sobretor en la intepretació que es basen en el teatre de Max Reinhart: l'actor expresionista juga molt amb l'exageració utilitzant el cos d'una manera fomanental. Allò que parla és el cos o les construccions coreografiques. NOTA: la pel·lícula es diu Nosferatu per que Murnau té problemes amb els drets d'autor. *Anys 20 a Alemania: situació econòmica feble. −Anyorança d'un Imperi que s'ha perdut i comença a emergir l'imatge de Hitler vist com un monstre. Ex. Kracauer, Caligari *El cinema de Hollywood remet més al s. XIX i incereix més a la cultura popular de masses, en canvi, el cinema expressionista alemany es crea més com a cinema amb voluntat artística. P: El gabinete del Doctro Caligari, Robert Wiene. 1919 −Tema: el Doctor Caligari fa una sèrie d'hinopsis. La figura de l'hinotitzador acava sent el tirà. Història que s'explica a partir d'un boig, una ment irracional que té una concepció de la realitat alterada. −La pantalla és com una tela pintada. El disseny dels decorats és de Sturm. El que defineix l'espai és l'espai pictoric: s'intenta relacionar el cine amb la manifestació artística de l'època. 44

−Univers de la fira on poden emergir mons foscos i de crims. *Cine que busca les seves arrels en una determinada cultura. Una determinada identitat cultural relacionada amb els moviments nacionals. Com?: • Creant models artistics forts i pròpis. • Possibilitat de configurar un cinema més popular que remeti als mites alemanys. Heimat films: corrent més popular on queda constància dels elements d'identitat alemanys. Eric Pommer −Té la inteció de crear uns estudis, però amb diferencia amb els de Hollywood. −Pomer encarregarà a un determimnat tipus de director la creació. P: Metropolis, Fitz Lang. 1925 −És una gran creació artística. Sorgeix a partirr d'un viatge que fa Lang a Manhattan i queda eminimat pels gratacels i imagina la ciutat del futur: un món pels rics i a sota la ciutat el món dels treballadors pobres. −Treballa la pantalla com a espai arquitectònic. Voluntat coreografica (igual que el teatre de l'època) *Corrent realista que té com a director W.F. Pabst que fa un model de cinema més social *El 1939 hi ha unes eleccions i acaba guanyant la social−democratica. Hi ha una força emergent que és el nazisme. −Grabs canvis en la creativitat, tant en el ecinema com en el teatre. *Teatre èpic. Nosaltres no ens edentifiquem amb el pesonatge. Idea del distanciament, l'espectador té una actitut crítica, mitjançent elements com el narrador, cançons...Buscant la conciència crítica de l'espectador −Tot esdevé una al.legoria del món real. −Porta una estructura novel.listica al teatre: torna un realisme naturalista i al.legoric *S'està creant el cinema d'Autor *Es crearà la gran productora del cine alemany: la UFA i uns estudis anomenats Babelsberg. *Grans autors del cinema Alemany: • Murnau: treball entre llums i ombres. Treball amb dibuixos i Story−boards que la pantalla tingui per ella ,mateixa els seus espais pictorics. Filmografia: Faust, Tartuf, L'últim, Amanecer, Faust (introdueix coses abstractes amb la llum i les ombres). • Fritz Lang: bona part de la seva carrera la farà a Alemania però el seu cine surgeix del serial. Filmografia: La seva primera gran obra és; Dr. Mabune (figura que apareix unes quantes de les seves películes. És un personatge que controla a la seva societat mitjançant el joc, la hipnosis i la televisió). La 45

pel·lícula més important és Metropolis. P: L'òpera dels quatre rals, Pabst −Mostra l'escoria de la societat enfront el món de l'ordre. −El protagonista és un delinqüent i ho explica mitjançent un narrador que canta una cançò. *1933: puja al poder Hitler. Fa una política de propaganda i en construeix l'idea de lider. −La propaganda és farà per la ràdio i el cine: Catòlic i ens oblidem de les individualitats i tornem a la col.lectivitat. NOTA: Surrealismo, surrealistas i cine (llibre biblioteca) Cine alemany *Darrera el cine alemany hi ha uns estudis i una indústria i una voluntat de fer una super producció. −Ara el circuit de fer cinema canvia: les projeccions que es faran seran per gent més lligada als sectors artístics (no comercials, ni projeccions convencionals) *A Europa al voltant dels anys 20 − 30: hi ha tres eixos claus dintre la creació artística d´Avantguarda: Berlín, París, Moscú (després de la segona Guerra Mundia l'idea d'avantguada es desplaça a NY). −Va acompanyat de manifest i un devat de rerafons que acompanya un altre fenomen: Art−Cinema. S'intenta definir com el cinema pot ser art. −L'orígen del devat del manifest al 1914 a arrel d'un Italià: Riciotto Canado. El primer que parla del cine com una de les 7 arts. Diu que hi ha: • Arts de l'espai: pintura, escultura... • Arts del temps: Ballet, Literatura, Cine... És el punt de partida d'una teoria. La gent de l'àmbit artístic s'interessen pel cine. S'intenta definir cap a on pot anar *Això cuincideix amb el fet del anys 20: Lonis Pellac i Jean Epstein −Pellac és el pare de la crítica cinematogràfica. Comença a intentar entendre el cine des de la perspectiva cultural. Art genera impressió i bellesa: Que és l'art? El cine és un art propi. *Murnau planteja el mitjà propi d'impressio cinematográfica. *El cine per ser un art ha de ser pur: Que tingui els elements propis i no només per síntesis d'altres arts 46

*Art Pur? −Començen a apareixer les primeres critiques de Pellac Jean Epstein P: La caiguda de la casa Upster −És la primera pel·lícula on participa Buñuel −En un principi fa pelicules comercials però comença a fer pel·lícules experimentals −Crea un concepte clau: La Fotogènia (la bellesa cinematogràfica) *Que és la fotogènia? −No és la bellesa d'una perona sinó una altre cosa. No només és quedar bé o de la manera que és vol representar. És més: És un misteri que fa que la bellesa quedi allunyada del món. −L'ull humà no pot percebre tot el que hi ha al món però la càmara és capaç de descubrir coses inèdites. Veure el món d'una manera diferent i no de la manera realista. S'intenta descobrir aquells aspectes del món que l'ull no percep. Captar la bellesa del món és el que buscarà quasi tots els moviments de vantguada. −S'intenta buscar una plàstica i es treballa amb la mecànica òptica de l'aparell −Volen despendre's dels refenets literaris de l'art i el teatre. NOTA: El cine continua la corrent formalista. El cine abstracte no ho ha aconseguit. El cinema cubista *És un altre element clau per explicar una historia en funcions narratives. Ara, però, Intenten despendre's de la narració i del teatre. No es busca un model narratiu sinó que remeten més al colage Ex. Cubisme. −Es tracta de remetre més a conceptes que a històries. −Un procés creatiu que no és el de la gravació. Ex. Hi ha un ritme, una musicalitat a les pel·lícules, durada del plans (lent−ràpid...) Art de la creació. P: El ballet mecànic, de Fernand Leger. 1923. −Imtent de fer un cinema cubista. −Treballa amb materials diversos: Colage. −Hi ha la voluntat d'aillar les coses de la realitat i descontextualitzar. Hi ha el joc del temps Ex. La repetició d'un gest varies vegades El cinema abstracte

47

P: Anemic cinema, Duchamp. 1926. −Intent de cine abstracte. −Agafa un poema i el fa visual. Hi ha l'intent de fer una pel·lícula en colage. No busca el sentit narratiu de la pel·lícula: Són formes i prou. −La pel·lícula té un ritme intern en relació amb la pintura de l'època El Cinema dadaista *Pretenen trencar els elements de l'art burgués però com es pot fer en el cine? Escriptura automàtica? −Es juga amb l'atzar: agafa una pel·lícula la ralla, hi llença coses, hi fa marques, hi llença lleixiu. −Mostra com aquestes marques tenen una forma *Un dels primers que ho fan és: Man Ray: te basicament 3 pel·lícules: P: El retorn de la raó P: Emak Bakia P: Estrella de mar P: El retorn de la raó, Man Ray. 1923 −Es diu així per que el cine no és només el que veiem però per que aquestes imatges siguin possibles cal utilitzar un material. *El cine té un material: La pel·lícula (el celuloide) però quan es projecta l'imatge aquest material desapareix (no tenim conciència). *El cine poema: Emak Bakia. −Son obres que remeten més al s. XIX que ara. *Les avantguardes dels anys 20: Investigació *Cinema françés *Al marge d'això a França es fa un cinema normal. −Té més exit el cine normal i el que s'allunya poc. −La vantguarda pot amagar−se en el cine convencional. NOTA: Acualment es torna a aquesta tendència en el cine d'investigació: El curtmetratge. *Són obres que darrera hi tenen el món de la pintura (en el dadaisme) P: Entre acte, René Clair. 1924 48

−Entra en contacte amb diverses persones de la vantguarda i la pel·lícula serà una confluència d'ells. −Aquesta pel·lícula es projecte entre actes d'un cinema de París. −Hi ha un esbós de la narració però també a l'inici és més abstracte. −Pel·lícula que busca l'absurd: la contradicció vol fer un relat però no el fa, el trenca. −Usa recursos: la càmara lenta, ràpida. Experiències tecniques. Mostra punts de vista inèdits. Ex. Una ballarina de sota. −Menyspreu per la forma cinematogràfica i burla al que es feia a Usa de cinema còmic. Ex.Les típiques persecusions Charlot. −Hi ha elements de disperció a l'inici i a la segona part: Carro de morts i el camell. Es busca una sèrie de sensacions visuals i conduir−ho tot cap a l'absurd mitjançant l'humor: Slastic. −És una pel·lícula de manifest: Surrealisme *Dues coses a distinguir: • El que el manifest surrealista ha donat a cine. En el cine en general hi ha elements surrealistes. Ex. Bety Boob, el pajaro loco...fins els sex símbol amb picardia dels grans musicals de hollywood. Ex. Cantando bajo la lluvia on hi ha una escena onírica. Ex. Sense estroctura narrativa hi ha els números aquatics, els germans Marx (Groucho Marx (Julius, 1890−1977) P: Sopa de gansos. Són elements que no tenen res a veure amb el moviment surrealista. −Això fa que els surrealistes parlin de cine es refereixin a altres elements • El surrealisme ha de captar l'automatisme visual del somni i la pintura no pot donar compte del temps. El mitjà ideal és el cinema ja que té temps i espai. NOTA: L'expresionisme s'associa a la busgesia tot i això Nosferatu i King Kong cauen bé als surrealistes. Tenen un punt del pas del món de la raó cap al món dels aspectres i això atrau els surrealistes. El món del inconcient i la conciencia... *Que dona el surrealisme com a moviment? P: La conxa i el reverendo, Germaine Danllac. 1927

49

−Va ser un fracás. És una de les primeres pel·lícules surrealistas però va olvidar un percepte important: voler ser Ant−artístic. Els de la secta Surrealista van rebutjar la seva voluntat artística: La bellesa. L'imatge intenta crear un model de bellesa mitjançant els experiments: efectes que mostren el malestar d'una cultura segons els surrealistes i la autora és rebutjada. −Es rebutja també l'iconografia de la moral que hi ha. −Amor fou. Amor boix que apela a la irracionalitat. Això en principi: La forá del dessig que es veu reprimida per la raó i les convencions socials, asexuats... −Tema: Un capellà que coneix una noia i la pel·lícula és un joc entre la passió cap a ella i la moral. −Aquesta obra havia de ser el primer manifest surrealista en cine *Del cine apareix Antonin Artaud que escriu llibres: El cine. Deixa els guions a mitges, algo comú en el moviment surrealista (fer en guió i prou sense pel·lícula) a causa de la falta de diners o altres impediments per fer l'obra. P: Un perro andaluz, Luís Bunyuel. −Luis Bunyuel és de la generacion del 27. Era d'una família burgesa i va a París. A partir d'uns diners que té fa el curt. −Perque diem que és l'únic autenticament surrealista? Perque darrera hi ha Dalí (les bromes, la mà amb les formigues). La moral que frena el dessig (la repressió tant religiosa com burgesa). −Hi ha parodies inclús de Garcia Lorca (bromes privades) −És una provocació ja que el que més interesa és buscar un altre model de bellesa. −Té una idea del muntatge que va per la noció de Racord: Contínuitat que ell perverteix des de dins fent veure que la pel·lícula vol tenir un sentit que en realitat no té. Els intertítols sembla que tingui lògica temporal o física però no en té. Perverteix hollywood. −No té aspecte artístic: un proposta de sentit on l'espectador no pot racionalitzar la pel·lícula. −Aquesta idea de trencar és el que demostra que darrera hi ha un cineasta i no un artísta especialitzat en alguna art. Bunyuel coneix bé el mecanísme del cine. −El fet de tallar l'ull és un símbol: A nosaltres ens tenca el nostre dessig voyeur (el que mira) i vol dir que a partir d'aquí veurem una altre cosa que no té res a veure amb el que anem a veure. −Es nota la voluntat de donar una estructura cinematogràfica però destruint−la: és un somni ben plasmat. EL CINEMA COMUNISTA

50

EL MUNTATGE: Eisenstein *Dos conceptes claus: • Lligat a l'idea del muntatge intel·lectual Escriptura japonesa: escriuen a partir dels ideogrames fets a partir de la creació d'idees visuals que remeten a conceptes. Hi ha una conjugació de diversos elements. Ex. Tencament = ocell + gàvia (símbols) Llegir = Vista + llibre (conceptes) Eisenstein veu que la relació de dos imatges pot mostrar alguna cosa que no hi és però que el espectador ho entengui. • Relacionat amb el cine primitiu d'Atraccions. Ex. Els mags...No hi havia narració sinó atracció: l'espectacle. *En el model de cine americà veiem la 1ª guerra mundial: la història colectiva representada per l'individualitat. −Una proposta de Eisenstein és explicar a partir de la col·lectivitat: El comunisme. −No una sola persona que guia el poble sinó la col·lectivitat. Veiem algun heroi però prima la col·lectivitat. −El relat es focalitza en una o dues escenes. *Això obra camí a Pudowkin que vol fer un cinema revolucionari. −Vol recuperar el que feia el cine americà: El Muntatge a partir de focalitzacions. Ex. La mare que ens guia el relat. La mere pern conciència davant la pressió del poble i es posarà davant la revolució. *Això és típic del comunisme: un element del poble representa la resta. P: Los intocables −És un vestigi d'aqueta escena P: La madre (1926) Pudovkin, Vsiévolod llariónovich −Escena: la mare amb el carret del nen que cau escales a vall mentre les tropers del Tzar reprimeixen la gent que es troba allà −L'escena dura 7 min mentre baixen les escales. Les escales com a l'espai simbòlic dilatat. −Simbolisme de l'escena: L'escena anterior és la del mariner mort que està inspirada en un fet històric: una matança. La voluntat és que colpegi més que fer una recreació històrica Els militars i els cosacs contra la massa (el poble) 51

Hi ha un canvi de rítmes acelerat i impetuos d'alguna cosa que interrumpeix amb força: un rètol que diu I de tot plegat i la música s'aselera violentament. Tambors... Hi ha un moviment compulsiu d'una noia amb cops de cap i se sent que cpmença a baixar unes escales (baixant les escales haguésin tardat en la realitat un minut però el temps és dilatat en 7 min. En primer terme es veu una estàtua que representa la Russia repressora que senyala cap on s'ha de reprimir (la massa de la gent). En un segón terme hi ha uns personatges sense rostre que són els represors i al fondo es veu una esglèsia: símbol de la represió que està feta en el nom de Deu. I la gent vaixa tempestuosament. El muntatge no busca tant l'ubicació dels personatges en cada moment sinó el patiment de cada un. Aquesta escena va ser rodada amb vàries càmeres algunes de mòvils que segueixen la gent i altres de fixes. Es juga amb els plans generals i els plans individuals. Començem a conèixer alguns personatges. Ex. Uns que busquen refugi en unes escales i comença a focalitzar en un personatge el relat. L'identificació es produeix reconeixent alguns trets del personatge Ex. En la Comedia dell arte tenim diversos personatges fixes: Arlequí, pantaleone...pels seus gestos, vestimenta i conducta i això és el que es fa aquí. Ex. La mare i el fill (el proletariat) que no tenen res a veure amb la revolució. La mare cau i perdem el nen en l'escena. Distància entre la mare i el fill. Hi ha una força dramàtica del moment: El pathos de la mare en un primer pla. El ritme convina el moviment constant amb el moviment sospés. Fins aquest moment hi ha hagut un moviment descendent però quan la mare agafa el seu fill mort puja cap les tropes. El rostre del repressor no es veu en cap moment mentre que el de les víctimes sí: gran força expresiva. Hi ha una llum en un moment que enfoca una mena de quadrat que és cap on van les víctimes per ser sacrificades. És un quadrat misteriós que no té cap justificació natural. Tot es posa en suspens. El verosímil cinematogràfic no hi és. Ens centem en la mare i el fill ens atreu i impresiona. NOTA: Quan en el circ arriba el moment del salt mortal tot es queda quiet, en suspenció és el que es fa aquí amb el sacrifici de la mare. Hi ha un rètol que diu els cosacs i comença el moviment horitzontal: El caos de les formes. De cop i volta apareix una altre mare però aquesta és diferent per que pertany a una classe social més elevada. Per la roba i el cotxet...Per remetre l'idea que la repressió del Tzar va per tots, és a dir, que la burgesia també. Trobem els primers plans de l'horror (la cara de la mare: represió de manera abstracte). Abans que la mare del cotxet ens mostra una civella del cinturò amb un escut: classe alta. Atracció del moment: el fill que va dins el cotxet va a la deriva i va escales avall: ens conmou després d'un moment de suspens. La riquesa del muntatge: el cotxet des de diversos punts de vista trocejats (un gran moment). Juga entre mig 52

que cau el cotxet amb les expresions d'horror de la gent. Fins l'últim moment no veiem la cara del cosac que clava l'espasa a l'últim personatge sacrificat. *Un lleó que amb diversos planols sembla que s'aixequi però en realitat són tres lleons diferents. −És el símbol del lleó de la revolució que ha de ser com un cop de puny a l'estòmag de l'espectador dormit per que prengui conciència. −Un moment clau de la vaga: mentre els obrers estàn de vaga els militars reprimien apareix una escena dels burgesos que esprimeixen simbòlicament una taronja (representa la gent). La plusvàlua. −Apareix una mare que representa totes les mares de Rusia que agafa la bandera vermella i l'aixeca: pren conciència social (com l'imatge de Delacroix, la llibertat guia el poble) −Hi ha un riu desglaçant−se: arriba la primavera a Rusia però per que això passi haurà de morir gent però no serà mort en va ja que portarà en progrés. Aquí l'idea del muntatge té a veure amb Griffith: el muntatge paral·lel. *El concepte Marxista de l'història: Passem de l'edad feudal a la busgesia i de la busgesia es passarà al poble. No hi ha un etern retorn. −Després de la mort de la mare hi ha aquest concepte: la Rusia del futur la tècnica. El realisme poètic françés P: TONI JEAN RENOIR *La relació del personatge amb el seu entorn es natural: és un cert cinema realista. −Aquesta pel·lícula és la vase de moltes qúestions del cinema realista italià posterior. *Si mirem la tradició realista del s. XIX Ex. Zolà veiem una qúestiò funadamental del realisme: els personatges són fruid del seu entorn i aquest els marca. −La pantalla ha de ser una pantalla molt fina de la realitat. Transparència. *La novel·la Utilitza el llenguatge per representar la realitat de l'època i també per aconseguir una transparència: els olvidem que algú està construint una història o una pel·lícula: El realisme de la representació. −Veien que quasi tot el cine clàssic és realista però pot haber una escriptura realista en la forma però no en el seu contigut: crear un món simbòlic que acavi creant una realitat. *El que es representa en el món és filtrat per la novel·la segons el que Balzac o Zolà volen conseguir explicar. −Hi ha una diferència entre: • Allò que es pot dir Ex. Zolà, Nanà, Germinal... • Allò que es pot representar Ex. Balzac

53

*La novel·la realista considera que el món està dominat per unes Pulsions o instints o sentiments foscos que es donen a partir d'un determinisme biològic (que ve de família). Una mena de destí marcat per els nostres avantpassats. Ex. La bèstia humana, Zolà. *S. XIX: Revolució en el teatre per un personatge clau que es diu André Antoine que crea el teatre Libre. És el pare del cinema modern. −Intenta posar en marxa els textos naturalistes de Zolà. −La revolució que fa es preucupa per la possibilitat que els personatges tinguin una relació amb el decorat Ex. El ventre de París, Zolà. −Citua l'acció en el mercat de París i intenta possar aquesta novel·la al teatre. −Agafa una carniseria i en comptes de pintar−la la fa en fusta i amb carn de veritat. És un gent provocador. Estableix una nova relació entre els personatges i el seu entorn. *André Antoine al 1910 comença a interesar−se pel cimena i diu que aquesta revolució en el teatre pot portar−se al cine. P: La terra. Jean Renoire −Aconsegueix una escena que es va a tallar el blat i filtra l'idea del paissatge. −Això marca a Jean Renoire que és fill de Piere Renoire el pintor impressionista. *Renoire al estar en contacte amb els impressionistes (pel seu pare) entre en contacte amb la naturalesa (el món lliure). *Era de família burgesa: llibertat sense convencions socials: veien un ressò adonista d'entredre la vida en les seves obres. −El món dionisíac lligat a un cert culte a allò natural. Aquesta llibertat dionisíaca i l'esplendor natural ho aconsegueix en Toni que no és només un drama rural sinó que és un intent de popularitzar el cine en contra el cine burgués. P: Toni. Jean Renoire −Neix un moment després dels accesos de les avantguardes. Cal fer un model de cine més obert i no tant tencat en el teatre i enfocat per el poble. −A la pel·lícula els actors són semi−profecionals. −El só a la pel·lícula és molt important: la banda sonora del que canta la gent amb la guitarra. −El que es parla a la pel·lícula no és estandar sinó com el poble parlava de veritat. −Renoir busca una certa forma de dicció i llenguatge propi (per exemple en construcción també es busca) 54

−Aquesta història va passar de veritat i intenta reconstruir el que el gentdarme li havia explicat. −Estructura de la pel·lícula: drama passional: Sexe, diners és el que mou tota la pel·lícula. Aquestes pulsions esclaten en un sentit tràgic: marcat pel destí (tota vida té un sentit tràgic ja que acaba amb la mort) −Hi ha una estructura circular: els que arriben nous també passaràn pel mateix. −La representació del personatge: el món que el cineasta imagina el possem en un paisatge. El trobem 2: • El món tencat (el món del que parteix un pintor quan pinta ja que parteix de la seva imaginació). • La natura: l'atzar que mai pot controlar−se. El relat pot canviar de qualsevol manera. El cine en el fons és aquell mitjà que vol repriduir la realitat però també amb l'atzar es pot crear coses molt interesants. Com fer−ho des de el dispositiu pessat que és el cinema? −Escena de l'abella: formes en moviment de cambra per possar a l'escena. Panoràmiques del personatge al natural i al revés. A partir d'una cosa petíta o insignificant com és una abella serà l'element clau que farà que el personatge principal caigui en desgràcia. Com enverinat pel verí de la dona. Aquest element de l'atzar representa allò incontrolable que provoca el drama. −La bellesa del detall: la abella −Hi ha panoràmiques de desplaçament lateral: continuitat −Iconografia popular: anar a rentar al safreig, la cutidianitat...També l'element de la natura sensualitat, els instints de l'home...El simbolisme de xupar el verí de la noia = fer l'amor. −La profunditat de camp: els personatges que estàn en la cantera i aquesta explota mentre uns personatges parlen en un primer pla. Tot en un sol pla (no hi ha muntatge sinó la presencia d'allò real) Ex. El joc de portes i finestres tencades o obertes: interiors i exteriors... *El cine Europeu com a Hollywood havia estat molt tencat als estudis. −Aquí hi ha una obertura: tot fet en exteriors en un entorn natural. Una certa mediterraneitat: la llum, l'ambient... Cinema francés: anys 30 − 40 *Etapa de la França burgesa: anys de guerra i post−guerra −Cinema com a reflex de les tencions polítiques i socials de l'època. *El cinema françés dels anys 20: películes variants de cinema popular. −Les avantguardes es projectaven en unes sales molt puntuals (en aquests anys dominen les projeccions del cinema americà i alemany) 55

−Representa el trioms de la primera Guerra mundial. Prosperitat econòmica. *El cinema françés tenia dos grans productores però una certa crisis que fa que la transició del mut al sonor els agafi una mica despistats. *El cinema francés als anys 30: pelis que reflecteixen el que va passar a la Revolució Francesa Ex. La Marsellesa (1936) −Cas únic −Demostra que el cinema del periode està caracteritzat pels petits productors −França esdevé una terra de pas de grans cineastes abans d'acabar a Hollywood *Als anys 30 continua la burgesia al poder però hi ha una mena de clima de certa Guerra Civil: grups d'extrema dreta amb anyorança a la dictadura. −Brots de xenofobia contra els jueus: cas Dreyfus com a inici de la campanya antisemitista. −Hi ha un grup que està descontent de tot aixó que és el partit comunista: determinats sectors del surrealisme acaben afiliant−se amb aquest partit. −La guerra civil acaba amb el triomf de les esquerres el 1936 *Anys 30 − 40: És l'època del pas del mut al sonor amb un retorn al teatre popular, és el que a França s'ha anomenat Comèdia de Boulevard −De enbolics sexuals, bromes escatològiques... *Un dels cineastes més importants serà Jean Vigo. −Fa una pel·lícula als inicis dels anys 30: P: Cero en conducta posant en dubte els sistemes educatius. P: Atalante −Peli molt important del cine Françes anunciant elements del realisme poètic françes. −Juga amb llums i transparències. Hi ha elements surrealistes lligats al realisme. −Posa en manifest l'amor fou *Una altre figura important és Sacha Guitry que serà actor de teatre i que acavarà sent cineasta: P: La novela d'un traspós. Sacha Guitry −El principi d'Amélie es basa en aquesta pel·lícula −Té una concepció molt egocèntrica per què ell surt a totes les películes.

56

−La pel·lícula està explicada en primera persona (veu en off) i té uns títols de credit molt originals: ensenya la gent que ha participat a la pel·lícula. −La pel·lícula té un to molt irònic. *Després de 1935 les coses començena canviar. El 36 Leó Blum del partit popular puja al poder *El cinema també tindrà un canvi significatiu superant el canvi al sonor. Es consoladitza un cinema popular de classe obrera. P: El crimen de M. Lange de J. Renoir −Relata l'història d'uns treballadors explotats pel seu patró. P: La belle equipe de Duviver −Esperit de solaritat entre els personatges −L'actor que fa la pel·lícula és Jean Gabin: construeix un personatge clau que és el nihilista. Personatge perdedor sense sortida al que li espera un final tràgic. Reprodueix el clima de l'època (1937). *Etapa optimista que esdevindrà a un realisme poètic però disimulant la realitat d'un cert to pesimista. P: La bèstia humana, de J. Renoir −Representa l'obrer atrapat a la màquina i que no té sortida. −Adapta una novel.la de Zolà: les pulsions i els sentiments. *De 1939 a l'ocupació Alemana: la Guerra ridícula que portarà a una crisis profunda, problemes econòmics i polítics. −El 1940 els alemanys entren a París. *El 1939 Renoir fa una pel·lícula que en un inici serà incompresa i no tindrà èxit però que explica molt bé el clima del moment. P: La regla del Joc. Renoir −Escena en el moment central: una festa de disfresses com si no passés res però dona una sensació de caos amb un joc d'embolics. −És l'última peli que fa Renoir a França les altres a l'exili. *És una pel·lícula que narra el preludi del que passarà: etapa del 40 al 44. Amb el gobern de Vichy fins que Gaulle alliberi frança dels nazis. *En aquesta etapa del 40 al 44 un cineasta clau és H.G. Cluzont: P: El cuervo. Cluzont −Esdevé una metàfora del règim de Vichy. 57

−Tota la pel·lícula té un to tètreic i misteriós, com alguna cosa podrida que va sortint. *A partir de l'alliberació de França (1944) amb Gaulle les coses tornen a una certa normalitat −No fan un cine de post−guerra com els Italians sinò que tornen als clàssics i als gèneres poc integrat a la realitat. *Aquest és el panorama general però hi ha exepcions: C. Melville −És l'autor que servirà de pont fins arribar a la Nouvelle Vague. P: El silenci del mar −Té un to molt literari: veu en off. −El silenci és una metafora del que s'havia d'haver fet davant l'ocupació nazi: representa la no−reconciliació. *Un dels personatges més importants d'aquesta època és Jaques Tati del que sortirà un arquetip: el personatge del carter. −Actor que provenia del circ i la pantomina. P: Dia de Festa −És un dia de festa major en un petit poblet moment d'arribada dels caballitos. −Parla de la mort del vell món dels pobles petits enfront la gran metropolis. El neorealisme Italià P: Roma, città aperta (1945) Rossellini *Rossellini comença fent películes de propaganda feixista. Tot i això intenta jugar amb actors no profecionals i presentar−los d'una manera realista i es posa en contacte amb un guionista comunista. −Mostra la Roma ocupada pels nazis. Primer s'havia de dir: històries d'Ahir però unifica totes les històries i en canvia el títol. *En Roma, città aperta es mostra una serta esperànça malgrat que el final no sigui feliç: els nens i el futur són aquesta esperança. *La primera Guerra Mundial representa una fractura i més quan es coneix el que passava als camps de concentració. −Aquesta pel·lícula marca un abans i un després en el cine europeu *Argument: un menbre de la resistència buscat per la Gestapo fuig de la seva casa a Roma cap a un amagatall ens els suburbis de la ciutat però la seva xicota manipulada pels alemanys el delata. La promesa d'un amic i un sacerdot intenten salvar−lo i a causa d'aixó és arrestat. *Planifica la pel·lícula el 1944 quan els estudis de cine estaven ocupats i han de rodar en un barri popular de Roma. 58

*És la segona pel·lícula neo−realista. *Cal tornar a començar el cine: cal un cine econòmic perque no hi ha recursos. És una pel·lícula quasi clandestina. *Una pel·lícula èpica. Ignaugura el que anomenem: Cine Compromés −Cine que el que es planteja és com fer cine després de la barbàrie de la segona guerra mundial. Cal fer un cine compromés. NOTA: Fins el moment la crueltat estava en allò que no es mostra (alguns actors hi estàn d'acord). *Característiques del Neo−realisme: • Contingència davant la realitat • Estètica del rebuig, cine de la pobresa (sense recursos) • Posició ètica davant: el cine i la història del temps. El cine com a evasiò. *Ignaugura el que s'anomenarà: Modernitat cinematogràfica. −Es mostra la berbàrie forntalment per primer cop es mostra la tortura. Hi ha violència i es mostra: el cinema de la crueltat −Actualment passa el contrari; no es mostra la crueltat per què ja la tenim molt vista. *La Roma lineal de la segona Guerra Mundial 1− El Neo−Realisme: context *S'ignaugura amb aquesta pel·lícula. *El terme de Neo−realisme surgeix a partir d'una revista anti−feixista lligada al partit comunisme. El feixisme remetia cap a la Romanitat que cal recuperar i l'estètica és anti−realista per això aquest tipus de cinema s'amonema Neo−realisme. *Roma desde inicis de segle l'art es veia idealitazat: cal tornar a el que havia abans: el s. XIX −Desig de tornar a la realitat: És un realisme pesimista. *El 1944 puja al poder B. Mussolini: bienni negre (feixisme) *El cienam feixista comença el 1936 quan Mussolini ignaigura els estudis: Cinecitta −El cinema com a arma gran mitjà de propaganda de masses. També ingnaugura una escola: Centre experimental de Cinematografia per crear profecionals. I també L'Instituto Luce com una mena de noticiari (tipu no−do) propaganda política. *Figures claus: Croce i Gentile −Models del cine italià feixista: models de comèdia anomenats: comèdia dels telèfons blancs −Els protagonistes i els llocs són luxosos. Gent de l'alta societat. Un dels seus actors és V. De Sica; el galant 59

seductor. 2− Una altre corrent serà la del retorn de la vella Italia; l'Imperi perdut i la Romanitat perduda. −Pelis que tenen molt a veure amb el Peplum P: Escipió L'Africà −Cinema històric que és un reflex de la política. 3− Un tercer tipus de cinema important als anys 40 serà un cinema tipicament feixista, un cine de creuada de propaganda anticominista. VISCONTI *Als anys 40 començen a apareixer alguns devats entre feixistes on hi haurà alguns directors comunistes. −El fill de Mussolini crearà una revista de cinema on començen a fer manifestos els primers neorealistes P: L. Visconti, El gatopardo. Que milita en el partit comunista Gent que reivindica models realistes equvalents al naturalisme literari: Verismo (Verga) −El cine havia de ser un agent impulsor d'un canvi social *Uns altres escriptors impulsors del neorealisme són: Pavese i Vittorini que faràn traduccions novel.listiques d'autors americans. −Tot aixó conflueix en una novel.la americana: El cartero siempre llama dos veces Novel.la negre que el 1943 portarà a Visconti a la realització: P: Ossessione. Visconti −Escena: moment en que el rodamon arriba a la tratoria (hi ha elementls naturalistes). P: Terra trema (1947). Visconti −És la segona peli de Visconti i és purament Neorealista. −Tracta del món laboral i ofereix una lectura marxista. Els obrers s'agrupen per lluitar junts. −És rodada en Sicilià. −Va ser un fracàs econòmic, però és una pel·lícula molt estètica del cinema de la pobresa. *La pel·lícula clau de visconti és dels anys 60: P: Rocco y sus hermanos. Visconti −Gran peli novel.lística

60

*Neorealisme: amb dos línies claus: • Marxista: ralitat que pot canviar el món. Ex. Terra trema • De Sica i C. Zavattini: Sociologia de la cotidianitat. P: El ladrón de bicicletas. Sica −Tema: Explica la història d'un treballador en època de post−guerra que va buscant feina. Li ofereixen la feina de penjar cartells però necesita una bicicleta se'n compra una i li roben. −L'idea del recorregut del personatge és el reflex de la Roma de l'època. −Escena final: el protagonista s'acaba humiliants a ell mateix per que ha de robar una bici. −Prototipus de cine neorealista: mostra la pobresa de la societat de l'època. −Actors no profesionals. −Juga molt amb el contingut sentimental. *Aquesta imatge de pobresa de postguerra italiana farà que sorgeixin crítiques i que es vulgui tornar al cinema de gènere per part dels democrates cristians Italia als anys 50 SICA *1952 Umberto intenta aturar el neorealsisme per tal de veure altres realitats −DEVAT: Que és la realitat? Allò que tenim al davant o del nostre imaginari? Per entendre aquest devat Sica farà: P: Miracle a Milà. Sica. 1950 −És una mena de paràbola d'uns personatges que malviuen a les perifèries de Milà. −Allò que predomina és l'element maravellós d'un somni de lloc d'utopia, de busqueda del paradís que no es troba a la terra. *Entre línies de detecta un devat per part dels democrates cistians que qüestionen el neorealisme i busquen una tornada al cine de gèneres sobretot a la comèdia i el melodrama però de manera diferent: • Comèdia: figura clau: Totó • Melodrama: La dona agafa un pes important. *A part del retorn als gèneres hi haurà una altra alternativa als anys 50 que serà la creació d'un Star Sistem all'italiana: Ana Magnani, Aldo Fabrizzi, Silvana Mangano.... P: Arroz amargo. De Santis −Actors: Vittorio Gasman i Silvana Mangano.

61

−Tema: temporers que treballen en la recollida de l'arrós. Té molts elements del cimena amerià i també elements de caràcter social tot envoltat amb un aire de certa espectacularitat i del cinema de masses. −És un gir que coincideix amb el devat sobre que és la realitat? Roberto Rossellini: no és només allò visible també hi ha la presència d'allò diví entés d'una altra manera: hi ha un misteri caracteritzat per la presència d'elements sagrats, naturals, invisibles: Figura de la revelació (personatge que pren conciència d'alguna cosa) *Els anys 50 són un moments on hi ha moltes ideologies i algú que se'n surti serà objecte d'observació ROSSELLINI P: Stromboli. Rossellini −Treballa amb Ingrid Bergman −Que juga amb dos nivells: ficció i documental −Escena final: l'estrangera està farta i vol marxar de l'illa per fer−ho ha de passar pel volcà per anar al pobre del costat i agafar una barca. És un final ple d'ambiguetat. La realitat és ambigua i sempre és present el misteri. *Rossellini seguirà amb un cicle de pelis amb I. Bergman: P: Europa 51 P: Viatge a Itàlia. Rossellini −Matrimoni que està per Nàpols de viatge. Són persones que provenen del món laboral i que estaràn en crisis i el matrimoni estarà a punt de trencar−se. −Escena de Pompeya on els protagonistesveuen les figures calcinades i aixó els impresiona: xoc entre el món de la fixió i la realitat. *M. Antonioni també serà un personatge clau d'aquesta època: mai es pot arribar a la verdadera realitat de les coses, la realitat és abstracte. Federico Fellini *A diferència de Visconti i Rossellini el comença el cinema als anys 50 (ells als 40) −Va començar abans però i ell és caricaturista a la premsa. P: El jeque Blanco (Sceicco bianco). Anys 50 −No és la seva millor obra però hi ha el devat entre la realitat i la ficció −Tema: una noia que és fan de llegir fotonovel.les romàntiques. Un dia es casa i va a Roma a veure el Papa però en comptes d'aixó va a veure el seu heroi de la fotonovel.la. La ficció li porta a la felicitat. Per tant, què és la realitat?

62

−Fellini recrea el primer cop que va descubrir un circ i el seu cinema sempre voldrà mostrar el lloc on es creen les il.lusions Ex. On es creen les fotonovel.les. −No és una pel·lícula surrealista sinò que és una comèdia costumbrista: comèdia italiana de l'època on un dels temes principals és aquesta recerca de la felicitat −Element interessant: Il.lusió − frustració (Ex. Bien venido Mr. Marshall) −El marit es mou per un vell codi: el codi de l'honor Ex. Li interesa més que la seva dona embruti el nom d ela família que no pas que es suicidi −Recerca de la felicitat programada: el turisme, les postals... −Joc amb el Vaticà: ella s'evaeix per buscar el seu Jeque blanco però els altres també van a veure el seu jeque blanco que és el Papa que també va disfressat. −Darrera tot hi ha la realitat: El Jeque blanco és un pringat encara que ella el veu com un deu. Ella veu el món com quelcom maravellós però sempre hi ha la realitat que trenca l'il.lusió −L'amor: projectem els nostres dessitjos o somnis al nostre entorn −El gran tema de la pel·lícula és desvelar el mecanisme que s'ha fet per construir la ficció. Quan cau la ficció? Quan apareixen els mecanísmes de com s'ha fet. Un món on tothom ens enganya. Juguem amb lamentida Ex. La publicitat. −Els diners mouen el món NOTA: Woody Allen: sovint parla d'aquestes coses: de les capes de la realitat Ex. Todos dicen I love you. *Es comença a formar la societat de masses que no el deixa dessarrotllar com a individu: Alienat. NOTA: A Espanya és diferent a causa de Franco. *Les películes apunten l'Itàlia de les noves il.usions econòmiques: joc de quimeres però darrera hi ha l'engany −Els americans es van compromètre amb el plan Marshall després de la segona guerra civil a ajudar economicament Europa i van passar de llarg d'Espanya. EL CINE ESPANYOL El cine de Franco P: Raza, Franco. 1941 −Ell va fer−ne el guió: teoria de que raza va ser una autoviografia o del que ell volia ser. −El director és: Jose Luis Sàenz de Heredia −Devat entre els sectors Falangistes (proper al Feixisme Italià) i els Requeters (Carlistes) i elements de l'esglèsia...

63

El secotor militar ja que Franco en el fons era un militar −A la primera part de la peli és vigent la gran anyorança de les pèrdues de L'Imperi Espanyol: perdua de Filipines i Cuba. −Hi ha varies versions de Raza: La del 1941 el propi Franco la va sensurar i en va apareixer una altre: El espíritu de una raza. (anys 60) Canvia l'enemic que ara serà en comunisme. El canvi va ser per que van guanyar la guerra els americans que eren els enemics de la primera versiò. −És una pel·lícula dividida en tres parts: Tres moments històrics: • Principi de segle: guerra de Cuba • Família dividida: un germà que és republicà • Transcorre durant la Guerra Civil. Obra de propaganda ideològica. S'ha de mirar des del punt de vista històric. −Quines són les bases estètiques del cinema de Franco? Aborda els tres moments històrics: • Guerra de Cuba (inicis del s. XX): Quan el pare marxa a la guerra. • Pèrdua de Cuba i Filipines • Genera una sèrie de valors com és morir per la pàtria, l'autoritat, el militarisme, la vida busgesa... • Tot aixó té un rerafons històric que és entés com un temps etern. Aquesta història atemporal és una de les maneres que té el franquisme per la seva supervivència: construeix uns símbols o uns mites que esdevenen creences d'ells mateixos. Ex. El mite de Franco i la seva família • Comença la guerra civil: la família és fragmentada per les idees polítiques. Veiem molt present l'element diví que salva el protagonista com també Franco va ser salvat. • Un altre dels valors és l'apropiació dels valors de les creuades de reconquesta: manipula la històra a la seva manera. • La peli intenta esdevenir una costrucció estètica; un monument al franquisme. *El cine de la República no és només un cine compromés pelíticament també es fa un cine popular. *El NO−DO neix el 1943 i és un noticiari obligatori per als cineastes de l'estat. −No és objectiu ni parla de tot el que passa a la resta del món Ex. Mostra l'abortament a USA després de la 2ª Guerra mundial. Ostenta la vida de progrés malgrat a Espanya no hi hagui tant com als altres: intenta demostrar que a Espanya és fa ciència. Mostra que el país està en pau i que fa cap el futur a part de fer propaganda del règim. *Raza representa una exepció i a alguns sectors falangistes els sembla poc. −Es feia un cine que ve del que es feia a la República: P: La verbena de la paloma de Benito Perojo −Un cine tipicament espanyol 64

*N'hi ha alguna propera al l'anarquisme però és una exepció. La resta són per a recatar cert nacionalisme folklorista. *Hi ha una corrent de cine de cartró pedre que evoquen moments glóriosos de la Història. −Un humor castís adaptant les comèdies americanes. Edgar Neville fa un cant a la vida antiga amb algunes pelis molt conservadores i amb un humor absurd: P: El último caballo. Neville −L'amo del últim cavall de l'últim carro de Madrid el vol salvar del sacrifici per que és vell. Decideix que és millor la vida al camp i que el progrés i la ciutat és dolent. P: Surcos. Nieves Conde. 1950 −Fa també una apologia. −Parla d'una família de camp que va a viure a Madrid que és un niu de corrupció i acavan tornant al poble. *El neorealisme marcarà el cine Espanyol però en el sentit de retratar la vida quotidiana. P: Vida en sombras. Llorenç Llobet Gràcia. 1948 −Un ceneasta del vàndol republicà: és el primer cop que es mostra. Es desenganya del cine però torna a fer películes bastant atrevides. La censura *El règim té uns organs de censura que controlen tot el que s'exhibeix −El cine als anys 40 és la diversió majoritària. −La direcció General de Cinematografia posa la censura en mans de la esglèsia. −La censura s'aplica sobre el guió. Més tart és fan dobles versions: una per Espanya i l'altre per l'estranger. −El comitéd e censura estableix la qualificació moral (de 1 a 4 punts) *Al 1950 s'assenten les bases d'un cine diferent: P: Esa pareja feliç. Berlanga i J. A. Bardem. −És una paròdia del cine franquista històric del moment. −És una peli històrica tipus cartró−pedre. −Els 2 directors s'ajunten per fer una paròdia ferotge. La resta és la història del tècnic i la seva dona: metàfora de la voluntat d'escapar dels espanyols a través de les il.lusions i les aspiracions petit−burgeses. *Berlanga i J. A. Bardem són claus per al canvi del cine espanyol pel sentit de la censura.

65

−No es pot fer un discurs compromés usen paraules amables sobre el desencadenament provocat pel fet de l'estar visquen a Espanya. −A Europa venen coses diferents. *Als anys 50 l'estructura del govern de Franco canvia: s'adapta als nous canvis de l'època mantenint el seu règim. És l'única manera de mantenir la pau. −Davant la por de la nova Guerra Mundia els Espanyols el recolzen. −Franco aparta el gobern dels sectors més feixistes i posa gent propera a l'esglèsia: Opus Dei. Que s'oposen a una política de progrès −Firma amb el Vaticà el Concordato: busquen com aconsegui l'ajuda dels americans: el Pla Marshall ( que no acava d'arribar) *Eissenhower s'interesa per Franco per que és anti−comunista i Franco deixa que els americans instalin bases militars. −Es crea el benestar econòmic: inici de l'estat del Benestar. *Es crea la política dels panes de Dessarrollo que creen certes infrastructures Ex. Carreteres, pantans...i protecció a la vivenda. Aquest desenvolupament dins la societat de consum. −Neix la petita burgesia formada pels treballadors contents amb el règim per que els ha donat benestar. * A finals dels anys 50 a Mallorca i als 60 a les costes: L'arribada del turisme és fa per equilibrar la balanza de pagos (cal que arribin dollars des de fora) −El règim mima el turisme:plans urbanístics brutals... −Ve gent nòrdica molt més lliure a nivell moral i sexual. BARDEM *Bardem s'inspira en el cine italià. Sobretot en Fellini. −Vol alliçonar l'espectador i guiar−lo pel camí bó. P: Bien venido Mr. Marshall. Berlanga. 1952. −Parpabola dels somnis americans. −El petit poble de Castella prepara la rebuda als americans que passen de llarg: és una metàfora d'una situació real. −Berlanga va derivant cap l'humor més negre i junt Rafael Azcona farà parodies de la situació del pais: P: El verdugo. 1963. Bardem −Un enterramorts que s'enamora de la filla d'un botxí. Volen un pis a les afores i ell ha de fer un pàcte amb el 66

règim: semblant al mite de Faust. Ha d'executar algú a canvi del pis. −Parla de les il.lusions falses i del turisme. P: Muerte de un ciclista. Bardem P: Calle Mayor. Bardem. 1955. −Tipus Los idiotas de Fellini −Tema: uns pijos de casino de ciutats de províncies que aposten lligar−se a una noia lletge (símbol de la frustració sexual) a la que enganyen vilment. −To molt psicologista, marca els personatges, cuidant molt l'interpretació. −Influències del cine d'autor europeu. *1955: Conversaciones de Salamanca −On gent més o menys dissident del cine fa un manifest per canviar el cine espanyol des de dins. Luís Buñuel *Va exiliar−se per que era Republicà: primer va a Usa i després a Mèxic. *Algú que ha revolusionat tant el cine ha d'acotar−se a les estructures del melodrama mexicà. −Hi barreja però elements surrealistes. *Volen que torni a Espanya i que faci películes. −És un prestigui pel Règim. −Guanya la Palma d'Or a Cannes. P: Viridiana. Buñuel −Història d'una santa aragonesa. El guió passa la censura. −L'acusen de criticar i Qüestionar la caritat cristiana i es prohibeix a Espanya. Aixó però serà l'inici dels canvis. *Farà pelis a França i no tornarà fins el 1970 per fer: P: Tristana. *Es crea una escola oficial de cine a Madrid i els nous cineastes escriuen a revistes: es devat el nou cine Europeu. −Buñuel és el referent. Volen que torni el cine d'autor. −Fan un cine metaforic: Dir allò que el règim no permet. 67

*A la resta d'Europa es consoliden els nous cineastes. Carlos Saura *Carlos Saura serà el cineasta més important del moment −També és important el treball del productor: Elias Quejita. −Saura té una visió més radical: P: La caza. Saura −La cacera és metàfora de les tencions de postguerra −Emergeix un discurs feixista disfressat de caçera −La generació que ha viscut la guerra té la violència molt interioritzada i el contrapunt és el jove que no l'ha viscut Basilio Martín Patino −Intenta tencar de forma diferent amb el cine que hi havia. P: Nueve cartas a Berta. Patino. −Estructura epistolar per reflectir la situació del país. −Molt proper al cine d'autor europeu. −Llenguatge literari i poètic: és un cine filmatdiferent: música, imatges congelades...to construit a partir d'aquesta frustració de la vida grisa i trista d'Espanya. Victor Erice també sorgeix de l'escola de Cine de Madrid. −Fanomés tres pelis: S'autoexigeix tant que no pot suportar que els nous projectes no estiguin al nivell de: P: El espiritu de la colmena. Erice. −Tema: un poble de Castella on una família viu molt tencada. Les dues filles veuen Frankenstein i comencen a creure en un esperit maligne. Metàfora política de les pors ancestrals del franquisme. −Importància dela mirada Cine Europeu: *Petits autors que reivindiquen el seu món personal i reflexionar amb els límits de la cultura. La novelle Vague *André Bazin: cirtic de cinema 68

−Trenca amb la teoris que desde el sonor el cinema ha anat amb decadència −Orígen del cinema: reproduir la realitat • Trenca amb el procés de muntatge: de quina forma el cine ens acosta a la realitat • Més un cinema impur: destrosa l'idea del cinema pur. El cinema ha d´establir diàleg amb altres arts. La realitat és també firmar el teatre i la literatura. −Consiència realista: la camara s'ha d´acostar a la realitat. *Revista Cahiens de cinema: on hi escribien Truffaut, Godarg, Rommer... −Influencialts per Bazin plantejant que més enllà del cinema hi ha el creador de cine. Godard *Roptura cinematogràfica. −Tipus de revolusió formal, canvia els esquemes del cinema. −Juga amb els colors −Entre plànol i planol no hi ha lligam: creix l'idea del collage −Construir els falsos racords constanment busca formes d´interpretació amb l'espectador *Nihilisme de l'època: anys 50: passotisme que posa en dupte tot el que es troba. Truffaut −Nen prodigi (certa tendència al cinema francés) −Filma en 16mm −Comença amb una peli amb rerafons autobiogràfic: P: Los 400 golpes. Truffaut −Tema: infància difícil −Es presenta com una peli social, per aixó sobta el final: s'escapa del reformatori corrents sense saber quin serà el seu final. −Les pelis no han de tenir ni començament ni final sinò que han d'obrir interrogants. −Noves formes de relació i d'entendre l'amor: el matrimoni no té sentit tenir−lo com una cosa inamovible. *Anys 60 les roptures de les famílies: el divorci és un fet normal a França Alain Renais

69

−Memòria dels camps de concentració nazis −Novelistes: Nit i boire −Francesos de l'època adaptats per A. Renais P: Iroshima mon amour −Amor entre una víctima del nazisme i una víctima d´Iroshima Eric Rommer P: El signe de lleó. 1959 −Passa desaparcevuda. −Crea tres cicles: • Comtes rurals • Comèdies i els provervis • Comptes d eles 4 estacion −Nivells: realitat que ens projecten i la realitat de veritat EL CINE JAPONÉS (FALTA PASSAR)

70