TEMA 1: construcció de l'estat modern i dels grans descobriments. Economia a l'Europa del s. XV: • Recuperació econòmica i demogràfica. • Importància de les rutes marítimes. • Desenvolupament del comerç. Societat: • Rural i estamental. • Privilegiats: noblesa i clergat • No privilegiats: pagesos, burgesos i artesans. Monarquia Autoritària: Reis Catòlics: • 1469 − Ferran, fill de Joan II d'Aragó i Isabel, germana de Enric IV de Castella es casen. • 1479 − Ferran és anomenat Rei d'Aragó i Isabel Reina de Castella, tot i que s'ha hagut de disputar el regnat amb la seva neboda en una guerra civil des de 1474 − 1479. • Els dos territoris més extensos de la Península Ibèrica queden units a les mans d'un matrimoni tot i que només és una unió dinàstica perquè cada un dels regnats conserva les seves lleis, la seva moneda i les institucions pròpies. • Imposen la seva autoritat com a Reis i sorgeix la monarquia autoritària. • Expansió territorial: conquesta del regne musulmà de Granada regnat per Boabdill després de 10 anys de guerra. 1492. Incorporació del regne de Navarra. 1515. Política d'enllaços matrimonials: Portugal, Àustria, Gran Bretanya. • El regnat dels reis catòlics és considerat l'origen de la monarquia autoritaria i l'inici de l'estat modern. Creació de l'estat autoritari: • Després de la guerra civil a Castella hi ha una situació d'anarquia i desordre. Creació de la Santa Hermandad (policia rural). • Òrgans de govern: consells, corts i virreis. • Creació de la Reial Audiència: reserva el drets dels nobles a dictar la sentència final. • Creació de la Comptaduria Reial d'Hisenda. • Exèrcit format per mercenaris. • Inversió de la política de concessions: els nobles no reben més territoris del rei i fins i tot alguns han de tornar els que els havia concedit Joan II. • Uniformisme religiós: els jueus són obligats a la conversió o expulsats i els musulmans al bateig obligatori o a l'exili. Organització econòmica i social: • Castella: Ramaderia. Llana castellana. Mesta (Honrado Concejo de la Mesta), s'encarregava de la transhumància d'ovelles a Castella. • Aragó: Recuperació de la crisi de la baixa edat mitjana. Creació de la Sentència Arbitral de Guadalupe. (abolia els rets feudals al camp, mals usos). • Societat: majoria de la població pagesa; privilegiats, nobles i clergat; i la burgesia dedicada al comerç que a poc a poc anava adquirint poder econòmic.

1

Política internacional dels reis catòlics: • Guerra amb França per la conquesta del regne de Nàpols, sud d'Itàlia. • Conquesta del nord d'Àfrica per evitar la pirateria. Barbarescos. • Herència: ♦ Isabel de Castella mor l'any 1504. La corona pertany a la seva filla Joana qui no se'n pot fer càrrec degut a la seva malaltia mental. ♦ Ferran és elegit governador de Castella fins que Carles, fill de Joana i Felip el Bell sigui major d'edat i pugui fer−se'n càrrec. ♦ Ferran es casa amb Germana de Foix. ♦ Ferran mor i Carles obté una dobles herència: la del avis materns: reis catòlics, i la dels avis paterns: Maximilià d'Àustria i Maria de Borgonya. Els grans descobriments geogràfics: • Causes: la necessitat de trobar noves rutes marítimes, la mentalitat renaixentista i els descobriments científics i tècnics ( brúixola, portolans, timó, caravel·les, ...). • Descobriments portuguesos: ♦ Ruta de Guinea: Ill. Madeira, Açores, Cap Verd. ♦ Camí de l'índia: Bartolomé Días i Vasco de Gamma. Ill. De les Espècies. • Rutes castellanes: ♦ Conquestes del nord d'Àfrica (Orà i Melilla). ♦ Tractat d'Alcaçovas: Espanya rep el domini de les Ill. Canàries. El projecte de Colom: • Cristòfol Colom Coneixia la forma esfèrica de la terra però en canvia la imaginava més petita i desconeixia els continent americà. • Capitulacions de Santa Fe: Rebria el títol d'almirall, i virrei dels territoris conquerits i un 10% de les riqueses. • Viatges: ♦ 1er viatge − 1492 − Nau: Santa María, Caravel·les: Pinta i Niña. Arxipèleg de les Bahames: San Salvador. ♦ 2n viatge − 1493 − Factories comercials. ♦ 3er viatge − 1498 − Illa Trinitat. ♦ 4rt viatge − 1502 − Costes d'Amèrica Central. • Tractat de Tordesillas: meridià que separa els territoris portuguesos dels castellans. Els pobles precolombins: • Civilitzacions anteriors a l'arribada de Colom. • Eren anomenats Amerindis • Asteques: poble guerrer amb coneixements d'astronomia. Estil de construccions: piràmide escalonada. • Inques: Fortaleses de pedra: Machu Pichu. • Maies: tenien coneixements d'astronomia i escriptura jeroglífica. Palaus i temples. TEMA 2: Renaixement i reforma. L'humanisme:

2

• Moviment cultural nascut a Itàlia al s XV i estès per Europa a principis del s XVI. • Renéixer de la cultura clàssica (grega i llatina). • Preocupació per l'ésser humà i la seva relació amb la natura. • Rebuig de la mentalitat medieval centrada en Déu. • L'ésser humà és el centre de la terra i de l'univers. • Les persones són els únics éssers dotats de raó i llibertat. • Inspiració en la cultura grecollatina. • Erasme de Rotterdam: Humanista cristià. • Impulsors de l'humanisme: Acadèmies, impremtes i Universitats. • Humanistes espanyols: Lluís Vives i Antonio de Nebrija. La reforma protestant: • Crítiques a l'església: El relaxament dels costums i de la moral del clergat i el desprestigi del papat originen un cert malestar entre els creients. També es critica la generalització de pràctiques abusives i es defensa una religió més personal. • Luteranisme: Martí Luter. Justificació per la fe, sacerdoci universal i autoritat de la bíblia. S'elimina: ordes religiosos, culte a imatges i es redueixen els sagraments a 2: baptisme i eucaristia. • Protestantisme: ♦ Calvinisme: Joan Calví. Doctrina de la predestinació. Hugonots (França) i Puritans (Anglaterra). ♦ Anglicanisme: Enric VIII. Acta de Supremacia, se separà de Roma. La Contrareforma catòlica: • L'església origina un moviment de renovació per tal de defensar els dogmes de la fe catòlica. • S. XVI − ordes religiosos. Sta. Teresa de Jesús a l'orde de Carmel. • La Inquisició pretén frenar el protestantisme. • La companyia de Jesús lluita contra el protestantisme. (St. Ignasi de Loiola) • Creació de la congregació de l'índex: llista de llibres contraris al catolicisme. • Guerres de religió: Carles V e ser anomenat emperador d'Alemanya es troba amb la revolta luterana i la oposició dels prínceps luterans. Dieta de Spira. A la batalla de Mühlberg Carles V derrota els prínceps alemanys. • Concili de Trento: salvació per mitjà de la fe catòlica; 7 sagraments, caràcter sagrat i culte a la verge i sants; declara la Vulgata com a única representació de la bíblia. Renaixement: • Moviment cultural que arribà acompanyat per l'humanisme al segle XV. L'ésser humà passa a ser el centre de l'univers i es preocupen per plasmar un ideal de bellesa. Quattocento (1400 − 1500) • Aquitectura: Brunelleschi: Cúpula de la catedral de Florència. • Escultura: Donatello: El David i Gattamelata. • Pintura: Botticelli: La primavera i el naixement de Venus. Cinquecento (1500 − 1600) • Capital de l'art: Roma (abans: Florència). • Arquitectura: Bramante i Miquel Àngel − Basílica de St. Pere el Vaticà. • Escultura: Miquel Àngel − El David, Moisés i Pietà. 3

• Pintura: Miquel Àngel − Capella Sixtina. Leonardo da Vinci − Gioconda, l'últim sopar. Rafael − Madonnes i Estances del Vaticà. El renaixement a Espanya: • Arquitectura: Estil plateresc − Universitat de Salamanca. Estil classicista − Palau de Carles I (Alhambra de Granada). Estil herrerià − Monestir de St. Lorenzo. (d'El Escorial). • Escultura: Alonso Berruguete, Juan de Juni. • Pinura: Pedro Berruguete, el Greco − l'enterrament del Sr. D'Orgaz, la Trinitat, el cavaller de la mà al pit. TEMA 3: l'imperi dels Àustries. Carles V: • Carles era fill de Joana i Felip el Bell. • A la mort dels seus pares rep una doble herència. (avis materns i paterns). • 1519 − És elegit emperador d'Alemanya. Carles V. • 1517 − torna a Espanya per ser reconegut coma a rei acompanyat de flamencs i borgonyons però els castellans i aragonesos en contra per l'ús de diners públics de l'estat per la seva campanya com a emperador d'Alemanya. Sorgeixen les guerres de comunitats on els comuners són vençuts a la batalla de Villalar. Els caps principals, Bravo, Padilla i Maldonado són executats. També sorgeix la revolta de les germanies a València i a Mallorca amb el triomf de l'emperador. • Enemics de l'imperi: ♦ Guerres contra França. − Impedir l'entrada dels francesos a Itàlia. Triomf de l'emperador a la batalla de Pavia. ♦ Problema protestant. − Carles V triomfa a la batalla de Mühlberg contra els prínceps alemanys protestants. ♦ Lluita contra els turcs que atacaven per el Mediterrani i el Danubi. Carles V s'apodera de Tunísia que rebia pirates barbarescos. • Abdicació: germà Ferran − Imperi Alemany i territoris Austríacs; Fill Felip II − territoris Hispànics, colònies, ... Felip II: • S'estableix la cort a Madrid. • Annexió de Portugal: tots els territoris peninsulars units. • Defensa del catolicisme: ♦ Inquisició: perseguir desviacions religioses. ♦ Neteja de sang: funcionaris, membre d'ordes militars no podien tenir ascendència jueva o musulmana. Poder concentrat en pocs cristians vells. ♦ Intenció d'aïllar Espanya de l'exterior: prohibició de llibre i estudis estrangers. ♦ Sublevació d'Alpujarras: per la llengua i els costums (moriscos). • Guerres a Europa: ♦ Frenar l'expansió musulmana pel mediterrani: flota aliada (Papat, Venècia i Espanya) triomf batalla de Lepant. ♦ Lluita contra Anglaterra perquè donava suport protestant. Gran Armada (exèrcit de Felip II) destruit per una tempesta ♦ Sublevació Països Baixos: fragmentació. Nord protestant, sud catòlic. • Fallida de la Hisenda poc abans de la mort de Felip II. Govern dels Habsburg: 4

• Monarquia Autoritària. • Funcions: defensa del territori, relacions amb altres estats, recaptació d'impostos, ... • Òrgans de govern: Consells − Hisenda, Estat, Índies, Inquisició, Aragó; Corts; importància de l'exèrcit − va arribar a ser el millor en el s XVII. Era format per mercenaris castellans. Conquesta d'Amèrica: • Magallares − el cano − primer viatge de la volta al món. • Mètodes de conquesta: submissió del pobles indígenes per la superioritat militar (armes de foc, cavalls, ...), els conqueridors estaven motivats per la idea de trobar−hi or i plata, conseqüències demogràfiques per als indígenes jugaven a favor dels colonitzadors. • Mèxic − Hernan Cortés. Territori Asteques incorporats a l'imperi espanyol. Nueva Espanya. • Perú − Francisco Pizarro. • Xile − Almagro i Pedro de Valdivia • Recorre l'Amazones − Orellana. Organització de l'imperi Americà: • Organismes: Consell d'Índies − governador de les terres americanes de la península; Casa de Contractació − qüestions econòmiques d'Amèrica; Virreis − representants del reis en els virregnats (províncies − governadors). • Explotació: Obtenció d'or i plata (repartit entre reis, capità i altres); explotació de mines; Encomiendas − permetia als colonitzadors servir−se del treball dels indígenes; Lleis d'Índies − prohibeix la esclavització dels indígenes. • Societat: Indis (Indígenes), Criolls (descendents de colonitzadors instal·lats a Amèrica), Mestissos (fills d'indígenes i espanyols) i esclaus (població negre africana).

5