1−Extensió territorial La superfície total de les Illes Balears és de 5.040,29 km2 dels quals la major part corresponen a Mallorca, concretament 3.640 Km2 (72'6%). Menorca té una superfície de 716 Km2 (10'8%), Eivissa de 572,6 Km2 (10'8%) i Formentera de 83,2 Km2 (1'6%). Les Illes Balears són la regió més llevantina d'Espanya. Representen el 0'99% del territori espanyol, exceptuant Ceuta i Melilla, i estan situades a l'àrea central de la Mediterrània occidental. La seva situació geogràfica està marcada entre els paral·lels 40º05'39'' i 38º38'25'' de latitud nord i els meridians 1º11'16'' i 4º19'38'' de longitud est (Greenwich).

2−Població Balear Les Illes Balears tenen una població de dret de 878.627 habitants. Aquesta xifra suposa l'1,8% del total de l'Estat espanyol. La distribució de la població balear és molt desigual, es concentra en la majoria a l'illa de Mallorca, que congrega el 80,11% dels habitants. L'11,07% d'habitants viu a les Pitiüses i la resta, un 8,82%, resideix a l'illa de Menorca. La població balear es concentra bàsicament en vuit municipis que agrupen el 64,76% del total de la població: Calvià, Inca, Llucmajor, Manacor i Palma, a Mallorca; Ciutadella i Maó, a Menorca; i Vila d'Eivissa (Eivissa ciutat), a Eivissa. D'aquests, el municipi de Palma compta amb 304.250 habitants, la qual cosa suposa un 40,01% i posa de manifest la desigual distribució de la població balear. Si tenim en compte l'edat dels habitants, la població balear pot distribuir−se en municipis de caràcter turístic o residencial (municipis de població jove que encara registren una certa immigració i una major natalitat) i municipis de població envellida, on predominen les persones majors de 65 anys. Aquestes persones es concentren, sobretot, en alguns municipis rurals de la serra de Tramuntana i del Pla de Mallorca, mentre que Menorca i les Pitiüses presenten un nivell de joventut superior a Mallorca. La reducció de la natalitat, unida a l'augment de l'esperança de vida, han contribuït a l'envelliment de la població balear; els percentatges d'habitants de més de 65 anys s'incrementen fins al 14,23% el 1991. Al contrari, la població jove (menys de 15 anys) ha sofert una progressiva reducció des de 1975 fins a suposar el 19,46 % el 1991, xifra molt igualada als habitants de més de 65 anys. Les persones d'edats adultes (15−64 anys) suposen un alt percentatge de la població balear, encara que s'aprecia una tendència cap a edats madures (superiors a 40 anys). Els adults−joves (15−40 anys) es localitzen en els anomenats municipis de funció turística, mentre que els adults madurs es concentren en municipis com ara Palma i Maó, i aquells on s'han edificat urbanitzacions residencials. 3− Evolució de la població La població mallorquina al 1991 concentrava el 80% del total de la població de les Illes Balears. El turisme de masses que s'inicià als anys 50 és el responsable d'aquest nombre d'habitants. L'espectacular creixement econòmic amb l'augment del mercat de treball va atreure mà d'obra peninsular ja que la població mallorquina era insuficient. Hi trobam diferents períodes:

1

• 1960−70 augment demogràfic. • 1973 davallada de la natalitat. • 1981−96/1986−1991 període de recessió a causa de la disminució de la immigració i de la disminució o davallada de la natalitat. 4−Moviment migratori La immigració ha estat la causa del redreçament demogràfic de les Illes Balears ja que han causat per una part un fort creixement de la població i de les taxes de natalitat. Aquesta immigració va sempre lligada a l'increment o reducció del llocs de feina. Els immigrants provenen sobretot d'Andalusia, Castella−La Manxa i Catalunya. Darrerament també ens trobam en una població estrangera important essent els més nombrosos els d'origen europeu, alemanys i britànics. Aquests immigrants s'estableixen a les illes balears sobretot per motius residencials. 5−Dades econòmiques dels diferents sectors La composició de la població activa al 1991 era de 150.660 homes (63%) i 89.794 dones (38%); a l'atur hi trobam 17.891 dones i 15.587 homes. L'atur té més incidència entre els joves perquè s'hi troben els actius que cerquen feina per primera vegada. Les dones son les més afectades perquè estan vinculades a la demanada turística i aquesta ocupació afavoreix el treball femení. La composició de la població activa mallorquina al 1991 era la següent: • Sector Primari :4.56% • Sector Secundari :28.49% • Sector terciari:64.75% Com podem veure l'economia balear està fortament terciaritzada fet que provoca un desequilibri en la distribució i la composició dels sectors illencs: un creixement desmesurat del sector serveis, un arraconament i una transformació interna de la indústria i un abandó del camp. SECTOR PRIMARI Dels actius agraris cal assenyalar que s'ha donat un progressiva disminució passant de 27.559 (1970) a 9.177 persones al 1991 fet que suposa una pèrdua d'un 66.70% del afectius agraris. Aquesta disminució ha estat deguda a desaparició dels camperols de més edat i l'escassa incorporació dels joves a les feines agràries. Els actius agraris han cercat l'agricultura a temps parcial o també l'agricultura anomenada d'oci, fet que ha promogut una promoció d'habitatges que urbanitzen el camp. El conjunt d'activitats que representen aquest sector són:pesca, caça, aprofitament de bosc, ramaderia i agricultura i tant l'una com l'altra, des de els anys seixanta estan en evident retrocés. Per una part ens trobam amb una reducció i envelliment de la població i en una disminució de les terres conreades. El creixement econòmic és molt escàs i té molt poca importància a dins de l'economia balear. Pel que fa a la pesca ens trobam amb una excessiva demanda, una baixa ocupació laboral que juntament amb les flotes pesqueres italianes que utilitzen xarxes de deriva molt perjudicials i la creixent contaminació de la mar fa que presenti un panorama no massa alentador.

2

L'explotació forestal és una activitat d'escàs relleu. Les fustes són d'escassa qualitat i només es conserven extensions d'alzinar a la serra. Dins totes les activitats primàries que generen més riques són les agrícoles i ramaderes. Malgrat tot les Illes no gaudeixen d'unes condicions naturals massa bones per a la seva realització. El turisme ha canviat el predomini del secà per altres sistemes de conreu sobretot del regadiu. La ramaderia ha vist augmentar la seva renda perquè també ha augmentat la demanda. SECTOR SECUNDARI Els ocupats al sector secundari romanen gairebé estancats : eren 55.409 al 1970 i al 1991 eren 57.286 efectius. No obstant això ha disminuït la seva participació en el percentatge de la població activa, ja que ha passat del 32% al 29%. L'activitat secundària juga un paper complementari en l'economia mallorquina i ha sofert una transformació amb un increment de treballadors dedicats a la construcció i una disminució dels ocupats en la indústria tradicional. Pràcticament ha desaparegut l'activitat tèxtil i el sector del calçat ha experimentat una reculada. L'activitat industrial malgrat tot s'ha vist condicionada també a les dimensions reduïdes del mercat, del territori, la capitalització poc adequada, el relatiu endarreriment tecnològic, les limitacions de recursos naturals i el propi fet insular. El sectors més dinàmics, aquí les trobam en aquells que han girat entorn del turisme: la construcció i les seves indústries auxiliars, els productes de consum l'aigua i l'energia. Un altre sector que ha destacat ha estat la branca d'alimentació i begudes. Això es degué als lligams existents amb el sector primari, que aportava bona part de les primeres matèries i amb el sector terciari que canalitzava la demanda. Les activitats energètiques també han vist augmentar la demanda igual que la fusta, la indústria química, cautxú i el plàstic. Les activitats extractives s'han vist reduïdes i les darreres mines es tanquen al 1899. Pel que fa els sectors de la indústria tradicional com el calçat, el tèxtil o la pell han anat perdent importància. Tot això degut a la feblesa de la demanda interna i externa, així com una forta competència de països de tercer món. La indústria també ha quedat afectada en la seva localització els centres de Sineu, Sóller, Esporles o Llucmajor, han cedit la seva importància a zones lligades al desenvolupament turístic i a la consolidació com a llocs tradicionals com a Inca i Manacor. En tot, la dependència del turisme i l'especialització del sector secundari han propiciat un model desequilibrat que ha fet necessària la intervenció de les institucions públiques, per aconseguir un sector industrial més competitiu en el mercats exteriors i menys feble davant les fluctuacions econòmiques. SECTOR TERCIARI Des de la segona meitat del segle XX, l'economia Balear ha experimentat un fort procés de terciarització. L'activitat terciaria s'ha desenvolupat al voltant del turisme que s'ha convertit en el nucli d'especialització de l'activitat productiva illenca. El turisme s'ha convertit en la principal font de riquesa de les Balears, creant una forta dependència envers al 3

consum d'oci dels turistes. A principis de segle hi trobam els inicis d'aquesta activitat: el 1903 s'inaugurà el gran hotel, el 1905 es creà la societat foment del turisme de Mallorca, i els primers establiments turístics es comencen a construir al 1920. La guerra civil espanyola i després la segona guerra mundial varen fer que el turisme minvés. Entre 1940 i 1950la propaganda posa de moda el viatge de noces a Mallorca i això i el començament del turisme de masses fa que aquesta activitat cresquí a gran ritme accelerant el procés econòmik i social. Etapes del turisme de masses : Boom turístic 1960−67 Boom turístic 1968−73 Crisi internacional del petroli 1974−81 Retorn del creixement 1982−87 Etapa de desequilibri 1988−91

Inici del procés d'especialització turística Creixement de la demanda Repercussió sobre tots els sectors i països europeus Increment del capital hoteler que reinverteix a les Illes i a altres zones turístiques Excés d'oferta.

La procedència d'aquest turisme és quasi sempre el mateix: Britànica, Alemanya, Espanyola i Francesa. L'estada a l'actualitat sol ésser d'un mes i sobretot a apartaments. Les motivacions de l'avinguda de turistes a les illes són les pròpies del turisme de masses es a dir un turisme d'un nivell adquisitiu mitjà i baix atret per clima, sol, preu, qualitat de l'entorn i del hotels, ambient nocturns, tranquil·litat, facilitat de trasllat, facilitat per als nins, practiques d'esport i altres motius... ELS IMPACTES DEL TURISME Els impactes socials es noten en l'estructura i la dinàmica de la població, en l'estructura familiar, en les relacions interpersonal i en les transformacions de les formes i tipus de vida. El turisme a provocat un procés de disgregació de la societat tradicional en tendència a una homogeneïtzació d'usos i costums d'altres cultures. L'impacte més evident ha estat en el retrocés de la llengua Catalana. L'impacte econòmic és la terciarització de la població i de l'economia. L'agricultura ha experimentat un retrocés; el sòl s'ha vist reduït un canvi d'ús: ha passat d'una utilització agrària a una de tipus residencial. Pel que fa el medi ambient hem experimentat un augment d'aigua i energia de manera alarmant el consum de territori, sobretot a la zona del litoral ha provocat impactes difícils de solucionar : modificació de la flora i fauna, destrucció de sistemes dunars, contaminació... EVOLUCIÓ DE LA DEMANDA TURÍSTICA ANYS 1959 1960 1961 1965 1969 1972 1975

TURISTES 298.628 371.882 485.989 1.155.550 2.381.096 4.128.292 4.144.713

ESTADA 12.13 13.09 12.43 12.07 12.90 12.48 12.65

ESTADES 3.622.358 4.867.935 6.039.973 13.947.489 30.7016.138 51.521.072 52.430.619

4

1982 1986 1988 1993 1994 1995

5.290.654 6.154.910 7.007.628 7.130.966 8.250.392 8.468.138

12.59 13.18 12.09 11.64 11.68 11.46

66.609.334 81.121.714 85.483.893 83.003.444 96.363.843 97.021.861

1

5