Intercanvi

Educació Social 42

Asun Pié

E

Imatges de la discapacitat

Les imatges actu als de la di scapac itat continuen representant un fort moviment excloe nt

:::J i negador de la diferencia. En la premsa, les persones amb di scapac itat només apareixen

en

en les seccions de successos i en papers secundaris o en situac ions circumstancials

ID (( d ' in va lidesa. Algun s estudi s demostren que les persones amb di scapac itat se mpre són

prese ntades com a meritories de co mpass ió i definides en termes de defic iencia. Les imatges social s imperants de les persones amb d iscapacitat són el re flex d' una complexa din amica social i indi vidual que, en aq uest alticle, s'analitza.

Paraules c1au Di scapac itat, Estandard, Estetica, Exc lusió social , L' Altre, Normali sme, Por

Imágenes de la discapacidad

Images of disability

Las imágenes actuales de la discapacidad continúan represen tando un fue rte movimiento excluyente y negador de la diferencia. En la prensa, las personas con discapacidad sólo apa recen en la s secciones de sucesos y en papeles secundarios o en situaciones circunstan ciales de in valide z. A lgun os es tu dios demuestran qu e a las personas con discapac idad se presentan siempre como meritorias de compasión y definidas en términos de deficiencia. Las imágenes sociales imperantes de las personas con discapacidad son el reflejo de una compleja dinámica social e individual que, en este artículo, se ana li za.

Current images of disability continue to veer strongly IOwa rd exclusion and deny ing the difference. /n the press, disabled people only appear in th e events sec ti on and in secondary roles, or in situations in volving th eir disab ility. So me studi es show that disabled people a re always prese nted as d ese r ving pity, and d efin ed in term s of deficienc)'. Social images of disabled people th at are sore l)' needed should reflec t a complex group and individual dynamic, and this is analysed in the arricle. Key words Disabilit)', Standa rd, Aesthetics, Th e Other, Social exclusion, FeCII; No rmality

Palabras cla ve Discapacidad, Estánda r, Estética, El Otro, Exclu sión social, Miedo, Normalismo

Autor: Asun Pié Balaguer Article: Imatges de la discapacitat Referencia: Educació Social, núm. 42 p91 - 101 . Adre~a

professional: EUTSES [email protected] 1 91

Intercanvi

42 Educació Social

Imatges de la discapacitat AsunPié Les imatges actual s de la di scapacitat continuen representan! un fort moviment excloent i negador de la diferencia. Pe) que fa a la premsa, les persones amb discapacitat només apareixen en les seccions de successos i en papers secundari s o en situacions circumstancials d' invalidesa. AIguns estudi s demostren que les persones amb discapacitat sempre són presentades com a meritories de compassió i definides en termes de deficiencia l . Combrouze en el seu trebal l Personnes handicapées etfictiol1s: deux exigences contradictoires! presenta els resultats d' un estudi vincu lat als estereotips que el cinema i la televisió mostren en les seves produccions sobre les persones amb discapacitat. L' interes sobre aquesta qüestió radica en el fet que una font important de comprensió sobre un fenomen el trobem en I'estudi sobre les diferents formes d'oci. Així, segons Combrouze, les diferents ficcions són un mitja per vehicu lar les representacions socials. La invenció pot ser la veritat, és a dir, la imatge construeix la mateixa realitat 2 . Segons afirma Combrouze, la noció de culpabilitat atribu"lda a les PO es fa molt present en les diferents ficcions estudi ades. Així, la di scapacitat té especialment un valor d'estigma. Per la seva banda, la pietat és un dei s sentiments més presents davant d'una discapac itat sobrevinguda . Així mateix , la por i la repulsió assimilen la discapacitat a la idea de monstre. L' autor arriba a la conclusió que la poca presencia de PD dins de les produccions estudiades és fruit d' una su posada necessitat d' identificació deis telespectadors. És a dir, en paraules de SkJiar "( ... ) la mi smidad no desea otros espejos que los propios. " (SkJiar 2003: 129). Pel que fa a aixo, el suposit de base afirma que I'ésser huma se sent atret per l'homogene"itat i, per tant, aixo és el que proposa la telev isió. "Les representations nous renvoient toujours a l 'ímage positive du miroir comme idéal du moi, avec laquelle [viendrait Jfaí re rupture l 'image défonnante du handicapé qui annule tout mouvement d 'identification a. {,Autre. 11 faut que I'Autre soit man semblable pour que je reconnaisse en lui I'Autre. L 'alterité a beso in de l'écran de la ressemb[ance" (Noel 1997 citat per Combrouze 2003:36). Aquesta qüestió del requeriment de la se mblan~a , de la mismidad, és e l que explica la funciona litat de la mateixa exclusió. Mandla Mabila 3 , per la se va banda, ens recorda que I'absencia d' imatges positi ves de persones amb di scapacitat en el " món ordinari de l'art" i en els müjans de comunicació col·lectiva reflecteix les actituds dominants envers la discapacitat en la nostra societat. La gent dijerent o ['altre són percebuts com aproblemes religiosos, moral s, polítics i economics per la societat. Arran de la seva investigació sobre les representacions de la di scapacitat en les ruts visuals, Mabila conc\ou que la poca represe ntac ió que ex iste ix és desequilibrada i basada en suposits constru"its per les persones sense di scapacitat. 92 I

Intercanvi

Educació Social 42

Per una banda, hi ha una constant in visibilitat de les persones amb di scapac itat en e ls di fe re nts mitj ans de comunicac ió i, per I'altra, es produe ixen representacions problematitzadores i subjugades a un criteri de suposada normalitat. 4 En ambdós casos, les imatges que s'exposen refl ecteixen I' actual imaginari soc ial, que condemna i patem alitza una di fe rencia ex pressada en termes d'a-normalitat i insuficiencia.

La mirada que la societat col·loca sobre el món de les persones amb discapacitat La mirada que la és lIunyana i resulta distorsionada. Es di fo n la idea d' un món monolític a't'lI at, societat col.loca que no forma part del quotidi a deIs estimdards. sobre el món de les

Deis Altres

I'estandardització

persones amb discapacitat és lIunyana i resulta distorsionada

Les imatges socials imperants de les persones amb di scapacitat són el refl ex d' una complexa dinamica social i indi vidual que, a continuació, analitzaré. Les imatges apareixen com a indicadors d' una dificultat deIs normals per integrar una diferencia. Aquesta dificultat es tradueix en fo rmes d'exclusió i vulnerac ió de drets fonamentals deIs subjectes diferents. Quines són les raons d'aquest comportament social, d' aquesta tendencia mil ·lenana a separar, a excloure l' altre-diferent ? El testimoni d' algunes persones sobre els seus sentiments en un primer contacte amb persones que presenten una dismjnució visible, recullen les refl ex ions següents: "Quan la veig (la persona amb di scapacitat), ( ... ) em sento malament d 'estar bé, molest, no sé com comportar-me ( .. .)" "Quan I' altre (diferent) és alla, present en l'espai, sento la sorpresa, el panic interior, el malestar" . " La primera vegada estava com en un estat de xoc, no sabi a com estar, em sen tia malament pel fet de ser normal" . (Gardou 199 1:3). Excepte aquest malestar de ser normal , la dificultat per relac ionar-se amb una persona amb di scapacitat és expressada com una dificultat "de saber-se comportar" . Un deIs e lements que entren en j oc és la vivencia de presenciar una desgracia, un castigo El subjecte normal es veu submergit en un mar de confusió davant d'aquesta tara, falta que ell considera una desgracia. Aquesta mirada aboca la persona amb di scapacitat, de manera incansable, a una fru stració de reconeixement subj ectiu . La majo ri a deis estimdards exerceixen un control sobre la imatge que presenten als altres. Si ex isteix una diferencia invisible, el subjecte continua mantenint un control sobre la se va imatge. La visibilitat5 de la discapacitat, la manca de control sobre la propia imatge esdevé un catalitzador de les relacions. De manera que, a primera instancia, es veu una falta que condiciona tota la seva existencia. Segons Gardou "( ... ) un premier abord, nous ne voyons pas une personne dont l'apparence nous laisse présager de son appartenance sociale, mais 'un

193

Intercanvi

42 Educació Social

handicapé', inclassable et incasable dans ce que nous connaissons, mai aussi incassable parce que déja cassé. el donc dangereux." (Gardou 199 1:4). Aquesta consideració ens remet a la por davant la perill ositat de I'altre. Es tracta d ' una mena de presa de consciencia de la propi a vulnerabilitat refl ectida en I' altre. És a dir, "( .. .) si I'ésser huma afectat de deficiencia posa a prova la nostra tolerancia, no és perque aquesta sigui d ' un altre, sinó més av iat perque representa la poss ible davall ada de les nostres fac ultats. Si el valid no pogués devenir in valid, no s' inquietaria en res" . (Gardou 1999: lOS). La propi a vulnerabilitat determina la negac ió de I'altre, una negació que condueix inexorabl ement a I'excl usió, ates que "quan sentim por, no vo lem veure, no comuniquem res i, d 'aquest fet, es deri va I' excl usió." (Lalle mand 1999:88). La primera mjrada adre~ada a la di fe rencia es constitueix en temles de por. La por és l' ori gen del silenci, de l' evitació i de l' excl usió. Sausse ens recorda que les pors vinculades a la discapacitat tenen a veure amb una imatge into lerable de la humanitat i, per tant, d ' un mateix, amb una anormalitat i estranyesa que ens revela, com un mirall , la nostra propi a estranyesa ignorada. Les pors tenen a veure també amb un sentiment de culpa massiu , amb un desig de mort, amb una confro ntac ió deIs límits d 'allo huma, amb una sex ual itat inqui etant (Sausse 200 1), amb el ri sc a la propi a di ssolució, de la di ssolució de la no rm a litat. E n definiti va, po rs profund a me nt a nces tra ls di fíci lme nt contro lables.

L'actual imaginari social és fruit d'un conglomerat de pors que opera quotidianament en forma de violencia simbblica

L' ac tual imaginari soc ial és fruit d ' un cong lomerat de pors que opera quotidi anam ent en fo rma de violencia simbo li ca. " La mirada de I' al tre en el procés d ' interacció entre les persones amb di scapac itat i les valides és un deIs temes recurrents en I' analisi i en la descripció de les conductes davant la diferencia." (A llué 2003: 135). Allué subratlla que, malgrat la visibilitat de la diferencia, la sensació de sentir-se observats es percep únicament en tant que aquesta interfe reix en la relac ió. Un tret s' imposa en la relació sobre la resta d 'atributs. La idea fonamental és la necessitat que aquest atribut visibl e de dificultat no s' interfereixi com a element d ' identificació i determinac ió social (Allué 2003: 137); entre d ' al tres rao ns perque la mesura del handicap és re lati va 6 . És interessant la poss ibilitat d 'apel·lar a una reivindi cació narc isista de la di scapacitat. Aquest exercici respon a un dret inherent a la condició humana, el dret a ser el garant d ' una diferenc ia visibl e. Una dife renc ia original que no \ supos i un tracte social desigual. Una di ferencia que qi.iestiona incansablement "( .. .) I' harmonia d ' un món en el qual els de fectes es corregeixen i la lletjor i la poca destresa s'amaguen." (Allué2003: 146). Un qi.iestionament que incideix sobre unes pautes culturals que considera la imperfecc ió visible una profanació del culte al cos, una exposició impúdica de la feblesa de la humanitat, un in sult als constants intents d 'amagar la propia debili tat i imperfecció. "Si desvetlléssilll tot allo per al que no estan capac itats (els psicolegs professionals) i així els etiquetéssim , se sentirien realment Illalament si anéssilll airej ant les seves febleses, i ningú no vo l que es jugui anlb els seu s punts debil s ja que és un mateix qui mill or pot parl ar deIs seus defectes." (Peters, Klein i Shadwick. Citat per Peters 1998:238).

94 I

Educació Social 42

Els subjectes es construe ixen una imatge de l món i d'ell s mateixos a partir de la mirada de I'altre. Si aquest retorn es mou dins la logica de I'alteritat, quines possibilitats té la PD de construir-se una dimensió social del jo? "Com pot una persona, que s' ha de construir una dimensió social del jo, accedir al món i moure-s' hi portant una etiqueta que el defineix com un 'conjunt de símptomes'?" (Montobbio 1995: 16). Un conjunt de defi cits? 1 com se la pot obli gar a ser la seva alteració en comptes de ser ella mateixa? A ser un conjunt de deficits, ass umint una identitat minu sval orada socialment? Rebutj ar aquesta atribució social pot su posar, entre d' altres, iniciar un procés de recerca anonima i generalitzada d' un el! mateix diferent7 .

La deficiencia estetica Segons Gardien els cossos es valoren per la seva dimensió estetica pero els criteri s de valoració de la lIetjor no són uni versals. Malgrat tot, aquesta qüestió genera dos interrogants ineludibles: Quina és la relació soc ial conte mpor~lI1i a amb la lIetjor? La relació amb la lIetjor és universal en les formes d' interacc ió i les seves modalitats de gestió social? És a dir, com s' interactua amb la lI etjor i quin tipu s de tracte soc ial se li di spensa? Sobre aixo, Gardien en e l seu treball La déficience esthétique comme distance sociale singuliere, e labora tota una reflexió al voltant deis intelTogants pl antej ats partintde r obra literari a d' Amélie Nothomb, parti cularment Attentat, Les catalinaires i Mercure. Algunes concIusions que es poden ex treure de I' esmentat trebaIl són les següents: La diferencia corporal d'alguns cossos considerats lIetjos es mou en el terreny de I'esdeveniment La diferencia corporal radical genera una ruptura d' habits perceptius que co nverte ix la possibilitat d'indiferencia en un impossible Les dues premj sses anteri ors subratllen el fe t que el cos s' imposa en la relació social. En definiti va, algunes persones pateixen d ' un excés de cos, d' una especie d' hipercorporalitat. Per altra banda, les reaccions emocionals vio lentes dava nt I'aparen, Aquest, ex pl ica I' autora, és un concepte i un a practica que posen e n circ ul ac ió les dones ita li a~es de l pensament de la diferenc ia amb I' objec tiu de crear un sim bo li c fe mení. (Pérez de Lara 1998:227) Carme Riu és pres identa de l' Assoc iac ió Dones No Estlmdards: " la nostra Assoc iació ne ix a causa de la necessitat de posar en evidencia la violencia que es manifesta a totes les dones considerades no estandard (" ,), La nostra Associac ió represen ta el sector de les dones amb discapac itat i aquest col,lectiu pateix en un grau molt alt la desocupació, la vio le nc ia, marg in ac ió i I' ai'll a me nt pe r raons de ge ne re i de di scapac itat en e ls ambits laboral, famili ar, educatiu , en la pl anifi cac ió de I' habitat, de transpon i serveis i en e l tracte psicosocial convenc ional." (Riu 2005: 136) Els Di sabilit y Studi es co nstitu e ixen un ca mp irreg ul ar d ' es tudi s fil osOfics, Iiterari s, po lítics, culturals, etc, que es donen en e ls pa'isos de parla anglesa, e ls quals presenten una clara intenció de repensar la di scapacitat a partir de la crítica als elements de poder i saber que natu ralitzen la di scapac itat.

1101