Story Transcript
IMPERIALISME: Extensió del domini d’un país sobre altre. (1870) El país que conquista és la metrópoli, i el que es conquerit, és la colònia. Gran Bretanya i França van ser les principals potències. Les possesions dels països van augmentar les seus colònies ràpidament gràcies a la superioritat militar dels països colonitzadors.
Les còlonies eren mercats que havíen de pagar tributs a la metrópoli. Es colonitzàven els territoris rics en matèries primeres per a les indústries.
Les metrópolis van conquistar llocs estratègics en rutes marítimes i terrestres importants. L’expansió territorial també servia per a augmentar el prestigi del país i enfortir l’orgull nacional dels habitants.
Les potències europees pensaven que tenien la misió de civilitzar els altres països del món, els salvatjes. Altra idea que va impulsar les conquistes va ser la curiositat científica. Idees: •
Superioritat de la raça blanca. (RACISME)
•
La cultura europea és la millor (ETNOCENTRISME)
•
Esperit evangelitzador (Esglèsia >> Misioners)
Gran Bretanya >> Índia França >> Algèria Conferència de Berlín (1885) → Gran Bretanya i França es reparteixen Àfrica.
ELS GRANS IMPERIS
L’imperi britànic va ser el més extens: 33 milions de km2 i 450 milions d’habitants. L’imperi francés va ser la segona potència: 10 d’habitants.
milions de km2 i 48 milions
L’ADMINISTRACIÓ I LA VIDA A LES COLÒNIES
Les colònies estaven sotmeses a la sobirania de la metròpoli i eren administrades per aquesta. Als protectorats, la metròpoli controlava la política exterior i l’explotació de les riqueses del país, mentre que les autoritats natives s’ocupaven de la política interior. Les concessions eren territoris que pertanyien a un país independent, però les potencies europees aconseguien avantatges comercials.
A les colònies es coreaven productes que no es podien conrear a la metròpoli, creant grans plantacions, o bé explotant la riquesa del subsòl. La població nativa era mà d’obra barata, i en alguns casos, era maltractada fins al punt de l’esclavitud. La metròpoli no fomentava la industrialització de les colònies, per por a que arribara a ser una potència industrial independent i els faça front. A les colònies va emigrar gran quiantitat de gent blanca, deixant a la població nativa en una minoria marginada. En alguns casos, com els de Austràlia i Nova Zelanda, la població indígena va ser sotmesa a una política d’extermini.
A algunes colònies, es va prohibir el matrimoni entre colons i indígenes, per això, la convivència junts era impossible. Colonitzadors i natius vivien realitats completanment separades. La població occidental era un grup reduït, però ocupava els càrrecs més importants i controlava l’economia. Eren alts caps de l’administració i l’exèrcit, propietaris de les grans terres, i directius de les grans empreses. La població blanca vivia en un barri apartat, propi i luxós. (OLIGARQUIA) La població nativa vivia en la pobresa i no tenia quasi drets, amb l’excepció de la minoria que col·laborava amb els colonitzadors. Desarraigo/Desarrelament → Sentiment que té un natiu quan no sap quina és la seua cultura, la de la metròpoli que l’ha invadit, o la seua que s’està perdent.
ELS ESTATS UNITS La població al Estats Units va crèixer ràpidament, va passar de 5 a 23 milions entre 1800 i 1850. Van arribar emigrants de països com el Regne Unit (Irlanda sobretot) i Alemanya. Al mateix temps, van anar extenent-se cap a l’oest. Hi van comprar territoris a França, Espanya i Gran Bretanya. Van lluitar amb Mèxic a 1848.
EL PROBLEMA DE L’ESCLAVITUD I LA GUERRA DE SECESSIÓ
Els estats nord i oest havien abolit l’esclavitud en canvi, els estats del sud estaven a favor de l’esclavitud. Hi van definir-se dos grups: els abolicionistes i el esclavistes. A l’any 1860 va ser elegit com a president Abraham Lincoln, que s’oposava a l’exclavitud. Poc després, onze estats es van separar i van crear una Confederació. Lincoln no estava d’acord en que se separaren i va començar la Guerra de Secessió que va durar quatre anys (1861-1865), i els del nord van guanyar i l’esclavitud va ser abolida. Però poc després, els drets de la població negra es van suprimir. CONSEQUÈNCIES POSITIVES •
Les colònies augmenten el nivell econòmic
•
Millora el nivell de vida (educatiu, sanitari, infraestructures…)
•
Millora l’economia
•
Augmenta l’esperança de vida
NEGATIVES •
Racisme
•
Esclavitud
•
La major part dels beneficis van a la metròpoli
•
Esgotament dels recursos naturals
•
Pèrdua de les cultures locals (aculturació)
•
Guerres de conquesta
POBLACIÓRECURS OS
FAM
•
Augmenta la població
ESPANYA EN EL SEGLE XIX 1.
REGNAT CARLES IV (1808-1814)
2.
REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
3.
REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)
4.
REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA (1869-1873)
5.
PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)
6.
RESTAURACIÓ D’ALFONS XII (1874-1902)
7.
REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1936)
REGNAT CARLES IV (1808-1814)
•
Absolutista
•
El seu fill (Ferran VII) l’obliga a abdicar
•
Napoleó invadeix Espanya
•
Napoleó secuestra a la família reial, i el seu germà Josep Bonaparte es converteix a rei d’Espanya
•
Guerra de la Independència o Guerra del Francés (1808-1813)
CONSTITUCIÓ DE 2012 (CADIS)
•
Separació de poders
•
Soberania nacional (Sufragi universal masculí)
•
Llibertat individual
•
Igualtat davant la llei → Supressió dels senyorials
REGNAT FERRAN VII ((1814-1820) SEXENNI ABSOLUTISTA)
•
Tornada de Ferran VII
•
Negació de la Constitució de 1812
•
Tornada a l’Antic Règim
TRIENNI LIBERAL (1820-1823)
•
Rafael de Riego → Colp d’Estat
•
Proclama la Constitució de 1812
•
Canvia l’himne i la bandera d’Espanya
•
La Santa Aliança envía als 100.000 H.S.L (1823) i acaba amb el regnat liberal.
•
Torna Ferran VII i l’Antic Règim
REGNAT DE FERRAN VII ((1823-1833) DÈCADA OMINOSA)
•
Anula la llei Sàlica i posa en vigor la Pragmàtica Sanció
•
Comença a regnar Mª Cristina, mare de Isabel
REGÈNCIA DE Mª CRISTINA (1833-1840)
•
Guerra carlina. Derrota dels carlins
•
Aliança amb els moderats
•
Colp d’estat de “La Granja” (1836) •
Començen a governar els progressistes
•
Mendizàbal → Desamortització
•
Constitució de 1837 •
Sufragi censatari
•
No llibertat individual
REGÈNCIA D’ESPARTERO (1840-1843)
REGÈNCIA DE NARVÀEZ (1843-1853) [ISABEL 13 ANYS]
•
Centralització de l’estat
•
Constitució de 1845
•
Partits Polítics
(Conservadora) Demòcrata Republicà
•
PRONUNCIAMENT PROGRESSISTA)
DE
VICÀLVARO
Colp d’estat → O’Donell
REGÈNCIA DE NARVÀEZ (1856-1868)
((1854-1856)
BIENNI
CAUSES DE LA CAIGUDA D’ISABEL II
•
Crisi econòmica: escassetat d’aliments, preus alts…
•
Isabel II molt autoritària
•
Vida personal de la reina “Las Chata”
•
Pacte d’Ostende (1866)
•
Revolució “Gloriosa” (1868)
•
Constitució → Molt Progressista, molt democràtica (1869) •
Monarquia, sense succesor
•
Prim i Serrano busquen un rei fora d’Espanya
•
Savoia (Itàlia) >> Amadeu I (Príncep de Savoia)
REGNAT D’AMADEU I DE SAVOIA (1870-1873)
•
En contra d’Amadeu: •
Esglèsia
•
Republicans
•
El poble
•
Guerra carlista
•
Insurrecció de Cuba, Amadeu envía l’exèrcit a Cuba
•
Amadeu I de Savoia abdica
PRIMERA REPÚBLICA (1873-1874)
•
EN CONTRA
•
•
Esglèsia
•
Monàrquics
•
Carlistes
Rebelió cantonalista •
Alguns països volen la Independència i lleis pròpies (República Federal)
•
Guerra carlista
•
Guerra de Cuba
COLP D’ESTAT (1874)
•
General Pavia i Martínez Campos •
Volen acabar amb la república i recuperar la monarquía
REGNAT D’ALFONS XII (1874-1902) RESTAURACIÓ
•
Rei constitucional
•
Nova constitució (1876)
•
Acaba amb els conflictes
•
Turnisme (Alternança pacífica en el poder)(Partit liberal/Partit conservador)
•
P. Mateo Sagasta (Liberal)
•
A. Cànovas del Castillo (Conservador)
•
Manipulació dels resultats pel rei (Corrupció)
•
Caciquisme → Amenaçar per a que voten l’alcalde
•
Topinada → Amanyar les eleccions de les ciutats
•
OPOSICIÓ
•
•
Anarquistes >> Funden la CNT
•
Socialistes >> Pablo Iglesias >> PSOE (1879)
•
Nacionalistes >>Catalunya i País Vasc
ECONOMIA •
País poc poblat >> Poca demanda >> Poca oferta
•
Escassetat de matèries primeres
•
Escassetat de capitals >> $
•
Natalitat alta >> Mortalitat baixa >>
•
Migracions >> Èxode rural
GRUPS SOCIALS
•
Classe alta
•
•
Aristocràcia
•
Alta burguesia
Classe mitjana •
•
Petita burguesia
Classe baixa •
Obrers
•
Agricultors
•
Marginats