INDUSTRIALES TARRASSNSSS BIBLIOTECA MUNICIPAL SOLER Y PALET lote Soler y Palef S. D Torroso _

Baltasar Ragon Industrióles tarrasenses ^ • ^ Os CJ INDUSTRIALES TARRASSNSSS BIBLIOTECA MUNICIPAL SOLER Y PALET lote Torroso Soler y Palef _.
Author:  Belén Vera Ortega

20 downloads 59 Views 4MB Size

Story Transcript

Baltasar Ragon Industrióles tarrasenses

^ •

^

Os

CJ

INDUSTRIALES TARRASSNSSS

BIBLIOTECA MUNICIPAL SOLER Y PALET

lote Torroso

Soler y Palef _..

S.

D

•FRANCISOO

ALEGRS

Y ROIG (jí?5"^- -í^-^-é .

Hijo de D, Oçyete.no Aleí^re y T r i s e , p r o h o m b r e t-arr8sense,priiíier p r e s i d e n t e del _ I n s t i t u t o Tnd,ue-' t r i a l , don Francisco Alen:re y Roig n a c i ó e l d l s 33 de açrosto de 1S59. Los .prir^eros e s t u d i o s de .esta p e r s o n a l i d a d , llamada a alc&,near t a n t o o mayor r e l i e v e one su i l u e t r e p s d r e , l o f ; cursó en T a r r a e a , y l u e g o , siendo aún muy j o v e n , c a s i un nirío, se t r a s l a d ó a F r a n c i a , y en Elbeuf ppeó v a r i o s años aprendiendo Is

técni-

ca t e x t i l . De su t a l e n t o y a p l i c a c i ó n b a s t e

decir

que ya en 1 3 7 6 , e s c r i b i ó un l i b r o sobre dicho tema. Asi se r e v e l ó con s o r p r e n d e n t e p r e c o c i d a d , e l que con e l tieijipo h 3 b i a de dondnsr por completo

la

T e o r i a de l o s T e j i d o s . A su r e g r e s o t r a b a j o en l a i n d u s t r i a Alegre y Sala, de l a que. RU padre habia eido socio

fundador,

Y seguidamente p r e e t ó sus s e r v i c i o s e.p l e razón e o -

2

c i a l Alegre yi C* ,dedicada, a l a fabriceción de a r ticulOF? para aenpra. Pudo vs.nagloripree de ser vno de l o s socios f'jndadoreB de Tarrasa I n d u s t r i a l S.A, - T . I , S . A . - y el p r i ' . e r pre.ñidente del Consejo de .Administración. Fu.e elegido Üiputsdo a. Cortes por la c i r c u n s c r i p c i ó n de Terrasajpor eer en .ells la fi-;-ura mas relevente del partido liberal,acau^dilledo en acuel entoncee por Sp-È"aet8, La h i s t o r i a t a r r a s e n s e en F?U prliner t e r c i o de siglo,no puede e s c r i b i r s e ein mentar de continuo a -D. Francisco Alecre Roig:. 3u nombre figura en t o óos los sucesos draraáticos o venturosos, d i f í c i l e s o t r i u n f a l e s , c u y o conjunto constituye l a vida r e g i e n t e de acuella ciudad i l u s t r e . En divereae ocasiones ostentó el car,i_-o de DiputBdo p - o v i n c i a l . L a p!. imera vez que fué elegido, reS'.iltó ser el diputado p r o v i n c i a l mas joven, y a su f a l l e c i r r i e n t o , siendo Presidente de l a ¿lancomunidad .Catalana el sociedad Hatari y Salallaeera,continuando l a i n d u s t r i a con el nombre de

21

Juan Mataxí.

^j

La empre8a'"• sigue adelante, sie.i^pre en

progreeione 8cendente,que no interrun^pe l a pérdida de D. Juan l^íatarl y Ollii, porque se t.rata de un or-, ganiemo en foxma, integrado por un equipo de hombres que eetan en fornia paf a la. lucha. Dom Juan .Mataxi dej a a l morir un inesborrable recuerdo, por eíis excelsas cualidades peraonslee, y l a gerencia de una solida fu-fldaoión unida al p r e t i g i o de s-u nombre. Con su muerte 1? razón social cambia solo -fie t i t u l o . Se l a conoceré en adelante por "Hilsturas Matari Sociedad Anónima", y seguirá representando e l triumfo de l a cohesión a i servicio de l a aoción económica, • Los gestoree. de l a sociedad, D, Juan; Oo^ errna y Cs.basa y sus t r e s h i j o s : 0. José, D.Msrcos y D,Juan, impuléan e-l negocio, que se amplia y de-sarrolla h a s t a ser un valor de-cuenta en el cuadro de la industria textil, Pero en e l verano de 1936 quedan brusca y brutalmente truncadas eue actividades por el e s t a l l i d o r o j o , del qiae es victima, en septiembre, D, José Cornerina Aymerich. Y- cuatíxo años después, r-^-etablecida

2? l a normalidad, l a s enfermedades ecabaxi^con su padre D, J u a n CoïT-erma y Cabarsa y con su hermano D.Marcos fallecidos,

a.ír¡bos en j u n i o d e l año 1940,

iTo hace f a l t a que hagamop nqui- e l panegé r i c o de e s t a s p é r d i d a s i r r e p a r a b l e s p a r a l a i n d u s t r i a t a r r a s e n s e . Apuntareraos solo su ejemplar

altruismo

, l a abnegacvón ?1 s e r v i c i o de I s ernpresp Matari y su c o n s t a n t e l a b o r a r en pro de l a i n d u s t r i a t e x t i l , • D, J u s n -Oomerma y Aysierich, que en p.i reúne t o d a s l a s i^irtudes de sus s n t e c e s o r e s , en l a a c t u a l i d a d asume l a d i r e c c i ó n de l a p o t e n t e

industria,

y deBCiTipeña l e P r e s i d e n c i a d e l Concejo de Adminietra.oión D* l^sria Armengol,viud?i de Juan i ¿ a t a r í .

o '7

23

JUAIT

FONTANALS

Y BOADA

Ef?te s i n g u l a r m e n t e d e s t a c a d o i n á u p t r i a l p a ñ e r o , alcanzó a l t a s cimas en s u s empresas a. p e s a r de p r o c e d e r , d® raay modesta cuna. El b i o g r a f i a d o , por vocación p r o p i a ,

aprendió

l a t e o r i a de t e j i d o s , p r a c t i c ó en sus p r i . ^ e r o s t i e m p o s e l a p r e n d i z a j e , y a l o s 18-ya e r a T e ó r i c o de l a antig-ua Casa P o a l .

'

En 1380 se e s t a b l e c i ó formando p a r t e de l a 'soc i a l F o n t a n a l s , Arm.engol 35 J o v e r , y ?1 ' d i s o l v e r s e c o n s t i t u y ó o t r a con e l nombre de F o n t a n a l s y O*, y que fué a n t e c e s o r a de l a s.ctual F o n t a n a l s , 8. A. Era un i n d u s t r i a l enamorado de su l a b o r en gran , extremo, y como r e s u l t a d o l ó g i c o , c o n o c í a aomo e l p r i mero l a s m a t e r i a s 4^6 d e b í a emplear en su c e r a c t e r i ç ^ t i 08 f a b r i c a c i ó n ,

y IOR r e n d i m i e n t o s que p o d i a n d a r l e ,

o b t e n i e n d o siempre e l máximo p a r t i d o Fin o l v i d s x -la c a l i d r d de ems s o l i c i t a d o s

tejidos.

24

51 s e l l o m8B acuepdo de su p s i c o l o g í a indust r i a l puede deciree que ere. el de oelopo y d i l i g e n t e administrador y precisamente por eeta condición ful nombrado de 1? j u n t a de l a Ca^e de Ahorros, y como teporero de l a misma actuó,h'-etB su muerte con s i n gular provecho ppra l a entidad y el ¡íodesto eliorro. Fué fundador de l a J u n t a del Acondicionamiento Tarrasence. Sencillo baste lo

S\3ÏIJO,

r e h u i a cargo bo-

"coríficoG y pocieles por sistema, I-íunc^. quiso. B.cf'pt p r l p s , si bien no pudo necarse al desempeño, s i q u i era fuese- por 'breve tiempo, del carg^c de Àdminietraaor de l a JuMta del Asilo BuBQuete. Su rec^j-rerdo nos abliga a c a t a l o g a r l o entre loe más esforzados luchadores t a r r a s e n s e s que^consig-'jieron p^irñ la ciudr.d 1-^ a c t u ? ! pujanza de s\}.i n d u s t r i a de t e j i d o s de lana.

25

JOS£

BADRINAS

""^

SALA

(líq^-

Oon el destino de eer una figura en el cuadro de l a i n d u s t r i a t e x t i l , don José .Badrinas Sala, n?.ció en Tarresa el dia

12de acosto, del año 13S2.

Su padre,gran teórico i n d u s t r i a l , f u é socio y d i r e c t o r técnico

de la. razón social Sala, Hermanos,

boy Ssla y Bedrinae S.A. regentada en l a actualidad por don Antonio Sala Amat y el p r e s t i g i o s o i n d u s t r i a l que nos ocupa, don José Badrinas Sais, Sete hizo sus pri^^ieroa estudios en Taxraea y luego l o s amplió en el extrengero-en cosntantss viaj e s , en loe que recorrió todo iSuropa en estudios y pract i c a s . Es bonibre de r e c i a , formación y de gran c u l t u r a . No es de eètrs-üar,pues,que hsya merecido t a n t o s t í t u l o s y honores i? deFempeña.do t a n t o s cargos. Poeee l a ¿¿edalla de P l a t a (^e l a ciuda de Tarraea. Ha sido p r e s i d e n t e del I n s t i t u t o I n d u s t r i a l de l a migvraa ciudad desde 1939 a 1949, sub jefe del Sindicato, Nacional T e x t i l y vice-preeidente de l a Caja de Jubilaciones de l a i n d u s t r i a t e x t i l . Ss presidente de la

36 Agrupación Oeneral de la I n i u s t r l a Lsnera Española S.Á. {AaiLS3A),de l a kins Publica de k J o s e f a Ceta, nació en l a e x p r e s a d s c i u ­ dad e l d i a 21 de marzo del ano 1906. Cursó e l b a c h i l l e r a t o en l a s E s c u e l a s P i a e y l a t e o r i a de t e j i d o s en l a S e c u e l a de Artee y OficioB de la localidad. industries

Lae p r á c t i c a s l a s efectuó en d i v e r s e s

tarrasenses.

Hoy e s un©, de l o e g e r e n t e s de V a l l h o n r a t y 0^, ( P l s s a de k a r a g a l l , ! , con f a b r i c a C e r v a n t e s 32) dada s i 1© de o c t u b r e de 1934 por E . J u s n y

fun­

fí.Alfonso

Vali^-onxat Cata y D. Juan Sanebuja S e x r a t o s a ,

eep^cia-

l i e a d a . e n a r t i c u l e s de novedad p a r e c a b a l l e r o . Fué a l c a l d e de T a r r a s a , í 3 i p u t a d o y p o n e n t e de Hacienda en l e Diputación P r o v i n c í p l , a p a r t e áe o t r o s cs.rgos en e n t i d a d e s p o l i t l c a e , e c o n ó m i c a s y b e n é f i c a s . Su e j e r c i c i o f a v o r i t o ee l a caza, de l a que ha reuí^ido i n t e r e s a n t e s

trofeos.

43

43

josi:

SJLMARÀNCH

BALLBÈ

C^ ^"^

^"

Hijo de ínodesto i n d u s t r i a l t e j e d o r a mano,, don J0E3 Smaranch Ballbe,nació en l a ciuda de Tarrasa e l dia 19 de a b r i l del sño 1873. Después de Dreves estudloé, ampliados mas tarde, 8 1^ i"teïïiprana edad .de once años, s e ^ n FP estileb^. en a q u e l l a s épocas, empezó a t r a b a j s r en loe hilachos de lana. £n el curso de loe anos de f?u adolecencia traba.jó, y estudió todo lo que l a s c i r c u n s t a n c i a s de l a época permitían, y íTr^ciàs a su fuerte voluntad y eu don de asimilación, e lop 32 años,de edad, poco común para • loe cargos de r e s p o n s a b i l i d a d , l e fué confiada l e d i r e c ción de una de l a s mas importantes f a c t o r í a s de hil^^dos de lana de l a ' é p o c a : 3.000 husos con 3 s u r t i d o s de cardaje de la firma Sala Hermanos de Tarrasa, En el sño 1902 intentó emanciparse pero l a s duras condiciones ecenómioas de le época no l e fueron favorab l e s . Desde sX año 1905 al 1914, ostentó l a dirección t é c n i c a de la firma Juan Puigbó,import ante i n d u s t r i a de

44

l a n a s regeneradas,tan vinculada a l a h i l a t u r a de lana de carda que es l a que privaba por aquel entonces y en Is. que habla forj.ndo BUS pri-^eras armes. Ss a p a r t i r de i©8 primeros dias del año 1914 que entró ya definitivamente en el munod i n d u s t r i a l y sus neg:ocios por cuenta propia,fundando una empresa dedicada a l a fabricación de borras de lana regenerada con maquinaria hondamente perfeccionada eeg'm sus exp e r i e n c i a s y progrepivas i d e a s .

Las mejoras y p e r f e c -

cionamientos,pequeños inventos, le valieron plgtfenes de l a s firmas cosntructorae de maquinaria t e x t i l nacion a l e s y extrangeras, La firn^a fíartmann de Cbemnits (Alemania) l e n:anxfeet6 que eu f a c t o r i a de lanas regeas-^ radas

era l a mejor i n s t a l a c i ó n del raiQO que habian

00 no c i do. • Desde el año 1924, fué arcpliando sus negocios, fundando empresas de fabricación de h i l a d o s de Is.na de carda, de lana peinada (estambre) óe l a s qu;^ derivaron o t r a s de comercio de h i l o s de la.na p.':rñ labores a mano (paquetería) manufp.otura y confección de t o q u i l l a s de punto a irano, que han ido corriendo suertes

45 (áiversas.

-^t-

SI d i a SO de dicien-íbre d e l pJño 194S, e l

cumpliree eue bodas de oro con e l t r a b a j o y l a s R,Ct i v i d a d e s i n d u s t r i a l e s p r o p i a s , se r e t i r a de l o s n e g o c i o s 8 l o s que dedict5 una v i d a de l a b o r ejemplar, legando su c o n t i n u i d a d a sus doe h i . j o e . Pero con lo que a n t e c e d e , no queda agotado e l c a p i t u l o de sus

raereciraientos.

Ha sido p u b l i c i s t a ,

en p o s i t i v a s y fecundas :enseñ3xi2as. En 194S p u b l i c ó un l i b r o t i t u l a d o "La I n d u s t r i a de Lanas Regeneradas" que fué m.iy b i e n a c o j i d o en l o s medios t e x t i l e s n a c i o n a l e s . Al 8X10 eig^jiente lanzó o t r o l i b r o con s i

titu-

l o "£1 S u r t i d o de l e H i l a t u r a de Lana",completado por un e s t u d i o sobre "La carda irioderna p a r a Lanas Refí-ener a d a s " . Ambss p u b l i c a c i o n e s , f r u t o 6e su d i l a t a d a e x p e r i e n c i a i n d u s t r i a l , han sido nuy s o l i c i t a d a s por e l rairo t e x t i l de España, ap:otá,ndose r á p i d a m e n t e . Ahora ae e s t a procediendo a una nueva e d i c i ó n , un t a n t o ampliada, p a r a poder a t e n d e r l a s r e i t e r a d a . e :emandas,principalifíente de l a p o b l a d o ^ e s c o l a r de l a s Eecuelatí I n d u s t r i a l e s de Tarxasa, S a b a d e l l , B é j a r y Alcoy.

46

Ss, ademas, D.José Samars.ncli, coloborador en PTI ramo técnico t e x t i l , del "Boletín de 1P Or-nara de Comercio y de l a I n d u s t r i a " de Tarrasa en e l ' que h a ' p u "olicado recientemente v a r i o s a r t i c u l o e r e f e r e n t e s a "Aspectos y'evolución de l a I n d u s t r i a Lanere". iSn cuanto a cargos púbiiooe ha deeei'ipeñado l a pri!:iera t i n è n c i a de a l c a l d i a desde el año 19^1-1923. Ha sidc p r e s i d e n t e de l a eocleded c u l t u r a l r e c r e a t i v a "Oaííino clel Couercio"-y de la Sección de "HiIçïdores de Lana del I n s t i t u t o I n d u s t r i a l " .

47

PSDRO ROOA PliáOL ( [ í ' ^ 6 * / 9 ó o )

Pedro Roca y Pinol ee eetableció en Tarrasa en 1915, para dedicarse a l a fabricación de p a ñ e r i a fina en a r t i c u l o s de lana cardada, o peinada con destino a t r a j e s para c a b a l l e r o . Sus p r e f e r e n c i a s p a r a e l coiietido de fabricant e de'píenos fueron siempre I B B calidades euperioree y es lógico que asi fuera, por su procedencia como teórico de t e j i d o s de l a acreditada y e x t i n t a casa Roc8 y jyjarinel-lo, en calidad de a^njdante del Sr. Roca, i n d u s t r i a l de v a l í a en su premio y reputado por el buv-n ,s?.if!to y el a c i e r t o en eue producciones. Hemos recorrido en l a plaza 1 P general opinión de que D,Pe^lro Roca ^^ Pinol reparte por un l^cn.ial sus atenciones y cuidadoe entre su negocio y l o s i n t e r e ses del e s p í r i t u , r e l a c i o n a d o s siffopre o con su i n d u s t r i a o con l a ciudad,que l e nombró bijo adoptivo. Así que d i s f r u t e de un doble c r é d i t o , , el de

48

1?. firma que regenta, einóñirrío de calidad en l a fabricación de paños t s r r a e e n e e e , y el. que proclama l a obra, " S e t e t i c s del v e s t i r c l á s i c o " p u b l i cada bajo en direccidii, que ee una antología de p r e c l a r a s personalidades l i t e r a r i a s de l a Hiepaxia de boy, y un birr.no de patriotismo y fervor por l a i n d u s t r i a t e x t i l , lo que le valió por p a r t e del Gobierno Nacional 1 P encomienda de Alfonso X el Sabio, impuesta por el propio ministro D, José Ibeñes ^^rtin» También BU no?r¡bre va aBOci.ado a l e e e n t i d a des c u l t u r a l e s , p a r t i c u l a r e s y o f i c i a l e s , que van lae brando el esplendor e s p i r i t u a l de Terrasa o j u s t i preciando l o s valoree personales de l o s anti^mos conciudadanos que forjaron la h i s t o r i a de l a Nueva Ügara.

Amor a l a i n d u s t r i a y entusiasmo por el

Euge espiritu9.1 de Tarraea foripan en D, Pedro Roca Pinol una p e c u l i a r unidad, viven en éu ánin^) como deeposB.daB, Oon ep.to queda hecha su b i o g r a f i a .

í

.

I'.

¿lARTIN

.

COLOMER Y AGULLÓ {^^-^^'^ ^^^'^

£1 que h e b i a de a l o a n z s r renombre en T a r r a s a y f u e r a de e l l a como e n c o l a ü o r de t e l a s a mano,tuvo unej, I n f a n c i a d e s v a l i d a . Sus p a d r e s , D.Rsin(5n Colomer y doña ü a r i s Ásculló, e r ^ n de c o n d i c i ó n modeeta. Le fuá p r e c i s o t r a b e j a x desde rmy joven p a r a s a l i r de l a ir-iperiosa n e c e s i d a d , que no l e p e r m i t i ó c u r s a r e s t u d i o s ni conocer o t r a escule'a que l a d e l

taller,

3n é l se formó, y a l a edad .ie 21 años, en e l 1876-hsbiB nacido e l S de diciembre de I S S S - i n s t a l ó una i n d u s t r i a de e n c o l a r t e l a s en un s o l a r de T a r r a sa que a c t u a l m e n t e ocupa e l C u a r t e l de 1^ Guardia C i v i l . Por l o s año 1304 a 1905,raontó 3 l prin^iers máquina de p a r a r , q u e t r a b a j ó p a r a ' e l pilblico

edifican-

do a e e t e f i n , la. fabrica, de I B c o l l a de S u r i s en que hoy e s t á i n s t a l a d a l a i n d u s t r i a de areneros de punto del 3r. Juncosa,

'•

P a r a e s t a ampliación tu.vo un c o l a b o r a d o r en l a liersona de D. Juan Navarro, l o que di5 o r i g e n a l a

50 sociedad Colomer y Kavarro,que años mas fearde se d i •solvio,quedan'do reducidas sus actividades al antiguo estableci.iiiento de encolado a mano y secado a l s o l , que en pexte seguia funcionando. De ese procedimiento de encolado quedo al señor Coloïr.er un amargo recuerdo. Causábale pesadumbre pensar en que solo habis servido pera levantp.r l a l i e b r e a beneficio de t e r c e r o s . El lo pueo en ní^rcba y o t r o s se eprovecharon.Y tanto fué el sinsabor que le causó,que en su vida no .quiso que l e hablaran mae de t a l procedimiento. A conseqüència de l o s ïnovimientos perturbadores del año 1909-le. famosp semana t r á g i c a - l a s fuerza's v i vas de Taxrasa' consideraron indispensable que se aument a r a l a f^uarnición de Guardia C i v i l , y para a l o j a r l a convenientemente construyeron el nuevo c u a r t e l en el solar en que aeede 1876 eetaba i n s t a l a d a l a i n d u s t r i a del Sr. Colomer, quehubo de t r a s l a d a r s e a. un solar de 1- casa Juan Salvane en ña actual Avenida del Caudillo solar boy dia propiedad de D. F.Gliu Guix. Gupndo hubo terminado la cpaerra europea de 1914 1918, Ifts dos i n d u s t r i a s a u x i l i a r e s d e , a p r e s t o s y

51 u r d i m b r e e de don Juan Fernandez y d e l Sr. Colomer, se e e t e b l e c i e r o n - c o n j u n t a m e n t e

en e l enipl azarniento

• a c t u a l , p o r h a b e r s e fundado l a s o c i e d a d Colomer y Fernandez, Biempre con e l a n t i g u o p r o c e d i m i e n t o de secado a l -col. S s t e e n t i d a d proEippiiií5 pue t a r e a s h a s t a f e iDrero de 1936, en que d i s o l v i ó por a n c i a n i d a d adel^nta.da del Sr. Oolomer,nuestro biog-rafiedo,y por t e n e r e l S r , Fernandez o t r a i n d u s t r i a de mayor eisv s r g a d u r a que l e embargada compietamente,De

aht

.que se l?i30 cargo del ne,p;ocio e l h i j o d e l señor Colomer, Don J o s é h^ Coioraer y f l o t a t s como d i r e c t o r y único p r o p i e t a r i o . Pero

8 l o s pocos meses,

en j u l i o de 1336, e s t a l l ó e l Movimiento, sobrevino ' l a ocupación r o j a en C a t a l u ñ a y l a e n t i d a d Hijo de ; a r t i n Ooloiner tuvo que suspender sus a c t i v i d a d e s . La i n d u s t r i a p^só a roanos de l a C,À\\T.que l a transforiTió en O o p p e r a t i v a de Obreros e n c o l a d o r e s . .Este organismo f r a c a s ó por completo,y el señor Oolomer, al tomar poseesiÓn terminada l a g u e r r a , enOQ-^. t r ó s e con e l e s t a b l e c i m i e n t o completamente a r r u i —

52

nado y, sin. m a t e r i a l e s ni enseres, que fueron de d i f i c i l recuperación. Este i n d u s t r i a revivió luego con el nombre actual de Kijo de idartin Golon:er,y _en 1946 pudo contar y-3 con una i n s t a l a c i ó n de maquinaria de parar y urdidores mecánicos,quedado aunados l o s des procediT.ieñtoé de encolado antigu-O y moderno, hecho que, a pesar de ser D. Martin Ooiómer el primero que.lo introdujo en 1904,no habia vuelto a r e p e t i r s e desde l a disolución de l a ar^tiguç sociedad Colomer y Fernandez,cabiéndole a don José .M* Colomer,el honor de r e i v i n d i c a r pare su apellido e l rotundo éxito del procedir:lento inciado pçr su señor padre. Este, don ¿¡artin Colomer Águllí5,fal l e c i ó el

de diciembre de 1945 a l o s 88 aflos.

í n el l i b r o "La e e t é t i c a del v e s t i r c l a s i c o " aparece su r e t r a t o , de erpersicn a la vex enérgica y afable,y ^1 pié se lee:-Don ï^artin Ooloïïier Agulló encolador de t e l a s a rtieno. Fragua octogenaria de trabajo y de bondad.-URealnjente no cabe expECsar más en menos palabras ni cabe rnayor e l o g i o . •

53

JOSfe

OLAPSÍS

Y

ROVIRA

{\^^'^ - l'-'^-w'

D, Jo sé. Clapés y Rovira .nació en T a r r a a a e l d i a

Oursó l o s *prii.¡eroe e s t u d i o s en e l Real Colegio T a r r a e e n e e , i n g r e s a n d o de^Ppues en l a case S a l a y Eard r i n a s , d o n d e c o n t i n u ó h a s t a e l 1916,dando m u e s t r a s d u r a n t e e s t e tiempo de su gran s c t i v i d a d y c l a r a i n teligencia, Sn u n i ó n de l o s i^'res. iíarimón y Roca fundó en aicho ano l a r a e á n e o c i a l 01apés,üarimón y Roca, que ée transformó en Clapés y Roce l l enero de 1 8 3 0 ) , p e r a p a s a r a s e r l u e g o , J o s é Olapée e H i j o s ( 34 de septienH^re de 1 9 3 5 ) , y , p o r u l t i m o í T e x t i l Olápés S.A. dicieritore de 1 9 4 0 ) . S s t a empresa, se d e d i c a a l e

(31 fa-

b r i c a c i ó n de p a ñ e r i a p a r a c a b a l l e r o . D.Joeé Clapés y Rovira ademas de p r e s i d e n t e de I s e x p r e s a d a sociedad anónima de su funòación,

desera-

peñó con s c i e r t o l o s cargop de v i c e - p r e e l d e n t e

del

64

Banco Comercial de T a r r a s a , p r e e i d e n t e del Gran Casino p r e s i d e n t e de Aguas y Balneario de l a Fuda de Monts e r r a t , coneejal del Av ^ntsmiento de Tarrssa, e t c , e t c . En el campo i n d u s t r i a l , presidicí, también, l a Federación Textil S.A. fabrica de t e j i d o s de lana y estar/ibre,ls T e x t i l Alax'-esa S.A. de V i t o r i a , e t c . D. José Clapés Rovira, que empezó a i o s quince años su vida de luoh?idor i n f a t i g a b l e , f a l l e c i ó a l o s setenta y dos años el dia SO de octubre de 1951.

55

ÍRMOI SCO JUmSIííT

^

Y

r

DALHüASES ( 1 í^oO -

Haoió en R a j a d e l l e l 15 de B,bril de 1360. -uy- joven i n g r e s ó de a p r e n d i z mecánico en e l t a l l e r de Abelló y C^ de T a r r a s a . E s t a i n c l i n © c í ó ñ a l a meoánioa, p r o c e d i a de eu p a d r e , t a m b i é n de nombre Franoieoo que en pueblo de Rajadell explotaba

una pequeña

forja,

Sn 1890 f u n d ó , j u n t o con o t r o e ^ l e sociedad Cañameras, ,Junyent y O*, d e d i c a d a a l a o o n e t r u o c i ó n de maquinaria p e r a t o r c i d o s y demás elementos p r o piíoe de l a i n d u s t r i a

textil.

Casó con doag C r i s t i n a B e n e t , d e l e que tuvo t r e s itrres h i j o s v a r o n e s y una h i j a ' q u e f a l l e c i ó de c o r t a edad.

En l a flamante s o c i e d a d , q u e t e n i a su d o m i c i -

l i o en l e c a l l e de San Lorenso, eran s o c i o s de l a misma l o s s e ñ o r e s Ceüarí'.eras y Bartomeu, y en e s t a pritiiera e t a p a t r a b a j a b a n ya en l o e t a l l e r e s mae de t r e n t a o b r e r o s y f a b r i c a b a n también maquinas

para

56 acabados e i n s t a l a c i o n e s de motor a gas pobre, D. Francisco Junyent fué lozano brote del tronco f é r t i l que, der-de fines del p.asaáo siglo produce h á b i l e s ingenios que dan impulso creador a la i n d u s t r i a Tr.etalúrgica española, que. ha l o grado emanciparse de IB dependencia extrazigera. Desde entonces,gran numero de t a l l e r e s construyen todas l a s maquinas de h i l a t u r a y t e j i d o s para nue s t r a industriiía t e x t i l , y les necesarias para l a preparacián de h i l a d o s y t e j i d o s y e l acabado de l o s mismos en condiciones técnicamente p e r f e c t a s y con r e s u l t a d o s tan bf,lagüeños, que incluso se ha llegedo a. l a exportación de taequinae t e x t i l e s const r u i d a s en nuestro p a i s .

SI propio D.Francisco

Junyent consiguió exportar a Méjico,Argentina, Francia y Portugal. Una r a r a i n t u i c i ó n le llevaba p r e s o l v e r pronlemas de mecánica que, por loe conocimientos técnicos que exigen, pueden c a l i f i carse de muy d i f í c i l e s . Pero é l l o s r e s o l v í a y aún inventaba. En l a actualidad funciona, todavía l a primera maquina que construyó en e l año 1390,

57

f^?

l a que pregona l a perfeccic5n de Is labor ejecutada en una época en que contaba con escacos y defectuosos iiiedios.

íLntre l o s metalúrgicos hsbia en aquel

tieíïipo l a firrce deeicion de poder s e r v i r l a s n e c e s i dades de nueptra i n d u s t r i a y , a f a l t a de mayor p r e parsción, todo ee hRcie a base de tenscidsd y dç ingenio. En 1912, D.Frencieco Junyent dieolcio l a sociedad Cañameras,Junyent y O*,y fundo o t r a con doraiçilio en l a que ho^ ée llama c a l l e de Alcázar de Toledo,y que lleví5 eu nombre, h a s t a el año 192S,en que t r a s p a •6(5 sue'derechos s su hijo y colaborador D.Juan Junyent y Benet,que hoy regenta l a s manufacturas a que dio vida BU excelente padre. Este pudo ^afianzar y a.creditar el neírocio a base, de un í?ran amor al oficio y de una oonducta-ein tacha que l e hiso-acreedo-r e IR. eetiraa de cuantos le conocieron,en g;eneral,y de l o s p e r t e n e c i e n t e s al ramo t e x t i l en p a r t i c u l a r . En su afán de-adquirir nuevos

conocimientos pera mejor o r i e n t a r su i n d u s t r i a

efectuó algunos v i a j e s al extra.ngero, erpecialmente

58

a Alemania y Francia. No obstante su Q-rsn amor a le profesión y su reconocida seriedad en l o s negocios,podia c r e é r sele un ejemplar resucitado de aquella

jocunda

a r t e s a n i a de o t r o s tieuipos, l a b o r i o s a y a l e g r e , integrada por -hábiles operarios e inspirados cant o r e s , p u e s é l era un poeta nato que cultivo s i erripre la poesia f e s t i v a , a l a vez. que un fumador empedernido. Se le conoce une oc^^a al cig^arro. Fellecio Merced a él y a su hijo D. Juan,heredero de l a fabrica y de l a s dotes p a t e r n a s , a g r a c i a s también V o t r o s constructores de nilquinas, loe centros i n d u s t r i a l e s laneros y, al;-rodonero5 pueden contar hoy, sin s a l i r de Espeña, con t a l l e r e s e s p e c i a l i sadoe para l a producción de maquinaria t e x t i l propia -pPXB. su i n d u s t r i a .

59

PSDEO

MÍAT

ROUiíílENS

( í ^ ">4'

t-ü tfKT'

líació en Tarrasa e l ai8.f^·>'^yiv>--^'^t^i^'^^

La Ciudad de tan l l u s t r e nombre y ta,n renombrada en l a fabricacián de loe t e j i d o s de lana señ*3laba ye el rumbo de l a vida del recien nacido. Cure5 sus e s t u d i a s en el Real Colegio Tarrassnee terrainsdoñ' lop cueles entro e^. l e razón s o c i a l Aymer i c h y Amat ,dedicada a l a fabricación de t e j i d o s de lana y eus meEclas^de l a oual es actualmente gerente. Su extensa c u l t u r e ,su c a r á c t e r pondersdo y sens a t o , so "honorabilidad,han ensanchado,han aumentado, l a cacivided de l a casa'que, desude fin de s i g l o , l o ve y àdïfiira t r a b a j a r intensamente por e l l a , granjeando se a l a p a r , eiíiapatias,admiración y una f i e l

clientela

que admira en él el hombre que sabe eñadir a la.s dotes de l a buena y v i e j a edmoación,este e s p i r i t u ancho,de l a r g a s miradas,prop ios del hombre moderno,que por en peculiar formeción e s p i r i t u a l , sabe ainold;?rse, sin d i f i c u l t a d , a cada contingwenoia,con esa f i l o s o f i a

que

so es caudal de pocos e l e g i d o s , £1 mayor de l o s h i j o s colabora en el negocio del padre,que se coraplaoe en ' , é l ya que lo estima digno continuador de eu obra , digno heredero de sus \ ' i r t u d e e . . El

a r a c t e r bondadoso de nuestro biografiado,

su honorabilidad, su pereonslifiad de embargadura no le "exirnieron de l a g r e t l t u d de aue conciudadanos,que se le, nianifeató con ofreciinientos de cargos públicos q^e él ha desempeñado con e l acostum^tádo celo y - pasión que siempre IS han d i s t i n g u i d o . Fué p r e s i d e n t e del I n s t i t u t o I n d u s t r i a l , de l a aámara de Comercio e I n d u s t r i a y del Seguro Tarraseü)se contra Aocidentes del ï r a b a j o , hoy Mutua de Seguros de Tarraea, En l a actualidad es p r e s i d e n t e de l a Caja de Ahorros de Tarraea de e s t a c i u d a d , p r e s i dente del Banco Comercial de Tarrasa, forma.ndo p a r t e de l a s Juntas del H o s p i t a l , d e l Acondicionamiento Tarrasense y vocal cooperador de l a Cáiuara de Comercio é I n d u s t r i a de l a l o c a l i d a d . La siiírpatia y l a sdrriirscii'n que l e rodean son ..perfectamente j u s t i f i c a d a s . Su pereonalidad ha dejado

61

6/

siempre una e e n s i b l e h u e l l a , y su manera de v i v i r , su s e r i e d a d y h o n o r a b i l i d a d c o m e r c i a l , ejemplos de una vida digna de todo e l o g i o .

AHTCíTIO

ALEGRS

DS

SAGRSRA

('I^O^-

)

Hijo de D, Ft-.ancieco Alegre y Roig, fundador de l a ercpresa "Tarraga I n í - u s t r i a l S,A. " y de doña Hercedee de S a g r e r a , de p.ntigiaa y d i s t i ^ i i d a f a m i l i a

catalana,

don Antonio Alegre de S a g r e r a , nació en T-arraea e l S3 de marzo d e l aíío 1908, "^ ' 3.J.

Ee eobrino d e l R.P, J a c i n t o Alegre y P u j á i s , fi^ndador d e l Cotolengo que l l e v s su nombre, y

p r o p u e s t o p a r a l a b e a t i f i c a c i ó n por BUB m é r i t o s y virtudes excepcionales. Trae o b t e n e r eu t i t u l o de B a c h i l l e r en e l Col e g i o d e l Sagrado Corazón de l o e R. R . P . P , Jes^aitae de Iñ. c a l l e de Oaepe, se diplomó en e l I n s t i t u t o mico de S a r r i a ,

t^i-

62

Resliïo eus p r á c t i c a s trabajando durante dos aiíos en Aprestos y Acabados de Snrique Casanovas Argele45:uet importante firma de Sabadell. Debidamente capa.citado, entríS a p t e s t a r eus s e r v i c i o s en la empresa p s t e r n a Tarraea I n d u s t r i a l S.A, ingresando como simple t i n t o r e r o y ascendiendo de cargo por toda l a e s c a l a p r o f e s i o n a l , h e e t a ocupar sn la actualidad l a vice presidencia del Consejo dé Administración de 1^ fincase un i n d u s t r i a l muy competente,perfecto conocedor de eu ramo, de c a r á c t e r niodeeto, reposado y . ponderado. Dedica, todo su tiempo a su negocio y no se l e conoce o t r a afición p a r t i c u l a r mas que l a f i l a telia.

63

RAMON

ALEGES

^y

Y

VAN02LLS

(l?'^^-

Hijo de Joaquín y i^ieroedee, D, Ramón Alegre yVancelle nació en TsrraBa el 4 de enero de 1839. Sn el-ano 1933 contrsjo matrimonio con al d i s t i n g u i d a dama D^.i^arla Abad Nualart,de l a que ha t e nido .cuatro bljos:Maruja,Hamon,Gloria y Joequina. Sn l a actualidad es gei:ente de l e firï::a Rarnon alegre Vancells. Si.3:uiendo l a t r a d i c i ó n familiar inicdeda por eu e.buèlo.don Cayetano Alegre y Trias en el año 1850, y continu?5da por eu'padre, don Joaquín Alegre FujelB,sigue dentro del marco de l^s actividades i n d u s t r i a l e s ^ regentando hoy el negocio de su propiedad. De e s t a obr«> de continuidad i n i n terrumpida durante todo uji siglo de e x i s t e n c i a , ful colaborador su hermano D. Luis,' asta que en 1936 fue asesinado por l o s marxietas durante l a guerra de l a Liberación. Anima BUS esfuerzos el e e p i r i t u de trítbajo legado por EUS entepasados en "esta eiapreea de

64

*

s u c e s i ó n , con e l pensamiento p u e s t o en e l r e c u e r d o perenne d e l que fué su fundador, Don Ee.ffidn Alep:re y Vancelle e s miembro 63 l a i^útua de Seguros de T a r r a s a , de l a Caja de Ahorros y de l a J u n t a de Obras de l a P a r r o q u i a B a s i l i c a

del

Sí^mto E e p i r i t u . Su e j e r c i c i o p r e d i l e c t o es l a c a z a .

LUÍS

ALEGRE

VANOELLS ' ( i ? ^ T - !^ 3 é")

Hijo de D.Joaquin Alegre y P u j á i s , d o n Luis A l r g r e y V a n c e l l e nació e l 21 enero de 1995Cursó e l B a c h i l l e r a t o en e l Colegio de l o s P . P . J e s u í t a s de S a r r i a , ^^ e l P e r i t a j e t e x t i l en l a Escuelp I n d u p t r i e . l de T a r r a s a . Las p r í c t i o a s l a s efectúo en 1P- c a s a Alegre y O*,de l a que su padre e r a s o c i o . Al f a l l e c e r é s t e , D , l u i s c o n s t i t u y ó con su hermano D.Ramón l a razón s o c i a l Alegre Hermanos

65



domiciliada en l a Plaza de Mn.Jacinto Verdagu.er 16, y dedicada prefierentemente, a l a fabricación de a r t í c u l o s para señora en l a especialidad de astracanes y tercipelos. Casó con doña Emilia Biosca,de l a que tuvo s i e t e hij-oe, í¿urio asesinado por loe rojoe, e i Barcelona e l 8 -de septiembre de 19-36. Ocíipo aienpre cargos t é c n i c o s , siendo uno de l o s primeros en i n t r o d u c i r Is fabricación, de aetrac8:nes y t e r c i o p l e l o e en Tarraea.

• •.

Lo mieiTiO que su padre s e n t i a e x t r a o r d i n a r i a a f i c i ó n por l a caza,en l a que ee e j e r c i t a b a cuando se lo pernútian laR a c t i v i d a d e s i n d u s t r i a l e s y el cuidado de la familia, sue grandes amores.

68

• PEDRO

FOÏTT Y L^AKCET

ÏÏB e l menor de l o s h i j o s v a r o n e s - d e D.Pedro Pont B a t a l l é y de don? í¿"ercedes Marcet P O B I . Naciá en T a r r a s a e l .30 de o c t u b r e d.e 1S14. Cursó e s t u d i o s en e l Colegio de l a Bonanova, h a s t a o b t e n e r con n o t a b l e aprovechamiento e l

ti-

t u l o de B a c h i l l e r , £s c o n s e j e r o de Anónima í ^ n t BateJ.lé,empresa fundada por su p a d r e , y actualment e v o c a l d e l I n s t i t u t o I n d u s t r i a l de T a r r a s a . Gran a f i c i o n a d o a l c i n e " á m a t € u r " ha o b t e n i d o p r e m i o s en c o n c u r s o s n a c i o n a l e s e i n t e r n a c i o n a l e s , siendo además, un destacado

filatélico.

En 1951, o b t u v o . e l pri-r^er premio en e l Concurso I n t e r n a c i o n a l de Cine"Ár;.ateur" c e l e b r a d o en Glasgow.

67

JORGE

FRSIXA

Y UBAOH [ l ^ O " ? -

J o r g e F r e i x a y Ubecíj b i j o de Alfonso y i¿erced8B n a c i í en T a r r a s a e l 6 d e - a b r i l de 1909. S n t r e sus hermanos f i g u r a Ranaón F r e i x a , de " F i b r a s E l a b o r a d a s SiA. y oomo é s t e , t a i n q u i e t o y afanoso de promover cuanto progreso para l a

gerente

se m a n i f i e s significa

industria,

Poaee e l t i t u l o de p e r i t o quirnico por l a Slscuela I n d u s t r i a l d e - T a r r a s a , y e l de p e r i t o t i n t o r e r o o b t e n i d o en Roubaix ( F r a n c i a ) Ha e s t a d o en Suiza y éb México e n - v i a ^ e s de e s t u d i o . £1 15 de o c t u b r e de 1941, casó con doña Mercedes F o n t a n a l s , de l a que t i e n e e e i e h i ^ o s : i/;ercede8, J a i m e , J o r g e , Pedro y cismn.

Actualmente r e g e n t a l a Casa

- I n d u s t r i a l F r e i x a S-A. de T a r r a s a * Aunque d e s t a c a en l a función d i r e c t i v a ,

lo que

mee l e c a r a c t e r i z a y d i s t i n g u e es su gran p r e p a r a ción técnica.

68

JAIi¿S

LLUCH

y

[\r.

GOLOïüER {} •^^^-

I-i.1o de ^©rtolome y M a r i s , n ^ c i ó en Tarxasa e l 3 de septiembre de 1900, Obtuvo e l t i t u l o de p e r i t o t e x t i l en. Ig. E s c u e l a I n d u s t r i a l de T a r r a e a , Caso en 10 de enero de 1925 con doña Rosa S e r r a T o r r e l l o , de l a que ha t e n i d o c u a t r o h i j o e : i ú o n t s e r r a t , J u a n a , J a i m e y Rosa. EB Gerente de l a r a z ó n s o c i s l J , L l u c h Colomer S . A . , c a l l e Dr, V e n t a l l ó 5, e s p e c i a l i z a d a en l a f a brica-ción de medias de seda, r.-pyón y. n y l o n . Ha efectuado v i a j e s de v e n t a s a F r a n c i a , Suiza, Inglaterra y Portugal. Es vooal de l a Caja de A&orros de T a r r a s a y Tesorero de l a s C o n f e r e n c i a s de San Vicente de P a u l .

(?^

69

JUA1Ï_ SMLLEHÏ

Y GSLI (l?*^!-

A primera v i s t a Robreeale eu c o r d i a l i d e d , eu teniperaiaento apacible y - j o v i a l . Tratado més a fondo, se recelan BUS taegos fundamentales: fe en si rí;isnx),energía de c a r é c t e r y-sentido p r á c t i c o , Otre de 8ue c a r a c t e r i a t i c a e es su e e p i r i t u de i n i c i a t i v a , su i n ventiva personal y gran amor al t r a b a j o . Referir lo que han sido sus arios de incansable labor es tanto conio p e r c i v i r con toda su magnitud, cual es el mas r i c o patriïíionib nacional, el ejeïnplo que mas puede avivar le fe en e l progreso y prosperidad de nuestro pueblo, i). Juan Sanllehí y Geli, nació en ji^íanresa el 2 de junio de 1891. A l e t i e r n a edad de t r e s años, reside ye en Terrasa,donde ee t r a s l a d a r o n sus pad r e s . Eatos eran oriundos de Kalgret y Grerona; e l padre fué asi rnie.mQ hombre de i n d u s t r i a . Después de una prolongada e s t a n c i a en l a Cf^pital de -Bages,

70 •s,

consideraron £?ie.s ú t i l pp.ra la educación de sus s i e t e h i j o s y mejorar sus condiciones económicas, e l t r a s l a d o a l a i n d u s t r i o s a Egara,

Es en e s t a

ciudad que el joven Sanllebí recibe eu primera educación, estudie, co::^ercio y ee i n i c i a eu e l conocimiento de l a s t é c n i c a s t e x t i l e s . Prir^ero en e l Real Colegio t a r r a s e n s e , l u e g o en l a s Escuelas Pias. Cumplidos los catorce años, entra, como aprendiz en uns fabrica de t e j i d o s de pañería. A l o s ' diezy s i e t e sale de viaje y,co:ro vendedor, recobre diverses provincias españolas. Sus cualidades y aiptitudes merecen l a estimación de cuantos l e trata.n, y surgen l a s o f e r t a s pera ocupar empleos mejor renumerados. pero, 8. l o s veinte y cinco años de edad, se s i e n t e ya con ánimo y fuerzas p a r a einanciparee y t r a b a j a r por us cuenta.

Pronto l l e ^ para é l

e l niomento áe ^"onvertirse en i n d u s t r i a l , en e l dueño de -su propia f a b r i c a . Se en el dia 19 de junio "de 1920 que psga

7/

71

l08 primeros semanales a "eue operarios".Con une. i n s t a l a c i ó n rudimentaria ha puesto en marche eu primera manufactura de medias. Ha empezado con cuatro "operarios C^no de e l l o s el propio dueño o sea nuest r o b i o g r a f i a d o ) . Hemos hojeado e l l i b r o de sala.r i o s que aún guarda e l señor Sanllehi, y lo sorprendente es ver, al volver hoja por hoja, como aquel célebre p r i n e r semenal aumenta rápidamente; corro l a nodeeta cantidad de peeetaeCmodeeta en r e l a c i ó n con l a s que siguen) se m u l t i p l i c a de acuerdo con e l rápido aumeato en e l marsiero de operarios y de l a cajpacidad productiva- de l a f a b r i c a . - El entusiasmo con que ha emprendido el negocio se traduce en magníficos r e s u l t a d o s . La fe en s i mismo ve dando sus frutos y el sentido eminente práctisro scaba por asegurar l a prosperidad de l a nueva indusfria. Haste'que

Se produce la c r i -

é i s económica del año 1920. La desvaloracion de l a s primeras materias y la baja incontenible de todos l o s a r t í c u l o s ha. creado una situación "verdaderamente

c a t a s t r ó f i c a en todas l a s i n d u s t r i a s .

72

l a s f á b r i c a s de t e j i d o s ee enfrentan con e l des a s t r e económico. El pánico cunde por doquiera. Igual e s consecuencias sufre l a f á b r i c a de D,Juan S a n l l e h£, y é l personalmente hri llegado a "cero" (ta.1 cohro se CRüfica la s i t u a c i ó n en que quedan i n d u s t r i a l e s y comerciantes. Sin e:ní?a,rgo, aquella situación que barre materialmente g unop y a o t r o s , echando a le desesperación a l o s iiiáe^no perturba, l a condiciones personalee de ^uan Sanllebí ni su p e c u l i a r confianza en s i mismo. Coa i-^as vigor se acusa en él l a indomable volu 'tad de vencer. Vuelve a empezar, a empezar de nuevo y partiendo de aquel cero que durante roeses es e l único guarismo que expresa l o s b e n e f i c i o s . Lucha,trabaja, sobrepi^ea l a s s i t a s y b ç j a s , y puestas en prá.ctice sus osadas i n i c i a t i v a s , l o g r a a b r i r un nuevo surco h&cia la proaperided. Los aí^os se suceden y l l e g a el triurafo.Sanllehi supera l a situación, Inclueo l a que consiguió antaño. La fá^ b r i c a de inedias que. puso en marcha ha adquirido una g:Tsn importancia y un gr?^n p r e s t i g i o .

73

) ^

La cantidad y calidad de l o s a r t i c u l e s manufacturado e ha colocado l a firma de l a casa en primera l i n e a de l a producoicSn nacional. Desde el primer momento adoptó l a s roas recien* t e s inaoYscionee en l a maquinaria y de la t é c n i c a . Ademáe, a eu i n i c i a t i v a personal añade lo que será norma en él de siiora en a 4 e l s n t e : el afán de-invest i g a r y poner en p r á c t i c a nuevos procedlinientos y l a i2ies depurada febrio8Ción y, en eete desasosiego, logra-ofrecer siempre lo mas nuevo y uiejor. El p r e s t i g i o de au firma se acrecienta con el éxito que alcBnes eus medias "Porapey8"y"Pls.tino", Aprovechando l o s años de prosperidad, ir^ejora y amplia Ru i n d u s t r i a del negocio, a ps.xtir del año 1943 pasa a ser l a actual Sdicíedad Anónima Sanllehí, En el período que antecedió e s t a transformación,D,Juan San, l l e h í entró s formar parte como socio privado en una empresa de f8,bricación de t e j i d o s de lana. Hleta etrpresa es incorporada en el mismo año 1943 a l a 'Sociedad Anónima S a n l l e h í . La importancia de l a fat^rica de medias y t e j i dos ds Isna tiene por bases l a a l t a calidad y cantidad

74

de sus-productoà, l a modernidad de su maquinaria e i n s t a l a c i o n e s , l a numerosa c l i e n t e l a , el lugar p r e ferente que ocupa e n t r e l a s r^as i a p o r t s n t e e del r a 11X! y el que sea v i s i t a d a por cuantos t é c n i c o s , i n : i u s t r i a l e s y otroe pereonajee vienen del extranjero para conocer nuestro p o t e n c i a l económico y f a b r i l . Entre i-michoe t í t u l o s de que se puede vena^lo^ r i s r -nuestro bio^-rafiado y que ban becbo el pres»t i g i o de l a empresa que é l regenta, es e l ba.ber sido le Sociedad Anónima Sanllebí l a primera en S-epaña que ba fabricado l a s fersosae rssdias "Nylón" y, en l a a c t u a l i d a d l a s primeras medias indesmallables. Otro éxito ep e l beber publlcsdo p e r i ó d i c a mente un f o l l e t o propagandístico con e l t i t u l o de la marca 6e l»e medias " P l a t i n o " . Eéte "Organ Kouse" de l a empresa,repartido g-ratultamenté s i p r i n c i p i o y confeccionado con gu.sto erquiRlto, se b?) convettiòo. en una auténtios r e v i s t a de niodas y s.ctualidades. Oonsí derada corno de l-^."?; rtiejores en su género, cuenta con un nuTnero eade. vez mayor de. l e c t o r e s . Asi mismo l a i n d u s t r i a l l e v a d a s ten a l t o n i v e l , es de lí-s

75





que exportan al extran.^ero, compitiendo en marcas de :!edias,coa l a s mas-famoáas- de oti;'oe p a í s e s . Igual ocurre con 1's s e r i e s de t e j i d o s de lana que, cada temporada l a empresa Isnza al aereado nsèional y extrengero, iün e s t a ingente laDor de D.Juan S a n l l e h í , c u enta con un excelente e i n s u s t i t u i b l e colaborador. Su t a j o C.Francisco Sanllehi y Oomerma, una vez terminados sus estudios se incorporo en e l año 1935 a 1 P dirección t é c n i c a y comercial de l a env presa. Nunca coüio e s t a ocasión puede decirse que l a compenetración es perfecta y 1P. coincidencia se produce con t s n excelentes y e f i c i e n t e s r e s u l t a d o s . Por t a n t o , la continuidad ascendente de l a empresa e s t á s o l i d i f i c a d a y ase.^jra.dp por er.tos dos excelent e ? capitanes áe ] a i n d u s t r i a .

Para terminar se im-

pone Ifí r e f e r e n c i a de otros datos, D. Jaan Sanllehí en su vida intima, es un buen padre de familia; el respeto y el amor al hogar es algo tan inveterado en el que puede afirmarse que es su única pasión a l a que ha dedicado toda su v i d a , a p a r t e de i n s pro-

76

longadae jornadas destinadas al t r a b a j o . El 22 de febrero de 1917 contrajo matrimonio con doña ¿lanuela Gomerma Aymerich, nacida en Tarr s s a . Oos h i j o s han sido e l fruto de e s t a unión, ejemplo admirable y simpático de matrimonios. ¿1 señor sola ha coneentidó aceptar,

entre

l e s rnuchas o f e r t a s de que ha sido objeto enprueba de l a coneider?.ción y e-^-1 -.-^ de que d i s f r u t a ,

el

cargo de Presidente de l a Sección de Generes de Punto del I n s t i t u t o I n d u s t r i a l de Tarraea. También fué 2ïieïnbro de l o s Jxxrpóos .^irtos entre loe años 33-33.

Ha v i s i t a d o I n g l a t e r r a , P o r t u g a l , Suiza,

Holanda,Bélgica,Francia y l o s Estados Unidos, En sus v i a j e s ha sido siempre con el propósito áe r e .cojer nuevas enseñanzas sn el e j e r c i c i o de su i n d u s t r i a , en busca de nuevos procedimientos técnicos Asi ha podido adoptar lo que de rras bueno podian ofrecer l o s c i t a d o s p a i s e s en cuanto a coadiciones de trabsjo e-i Su i n d u s t r i a y mejoras para sus operarios.

77

LUIS

a.

n

VENTALLÓ

Y

VERGÉS ( \ ^ . 0 3 -

J

j ' i j o dé don Dorüingo V e n t a l l ó y de doña S l i e a V e r g é s , n s c l ó en T n r r a s e e l

26 de diciembre de 1903,

Su padre Llcenci^oc en De-recho y F o t ^ r i o de Rub i y T a r r a s a , f a l l e c i ó e l 7 enero de 1905, "Don L U I F ^ e n t a l l ó cárec5 l a p r i m e r a eneeña.nza en Barcelona, en e l Colegio de l o e HernianoR de l a s Sec u e l a s C r i s t i a n a s y ip segunda enseñanza en e l Goleí 1 Antonio Alegre de S a g r e r a " 61 LuiR Alegre V a n c e l l s 64 Pedro Amat Roumens " 59 Benito B a d r i n a s F o l l " 33 José Badrinae Sala " 25 Juan Dur^n G e l a b e r t ' 82 Ju3,n Oo-merm Aymerich 17 Mprcas Comerma y Aymerich ^ 1 7 ^ i a r t i n Colomer Agulló " 49 j o e é Glapée Rovira 53 Jaime F o n t a n a l s Guillemot 41 JuRn F o n t a n a l s Boada " 33 Jaime F o r n e l l s T u s e l l " 80 Pedro Font E s t a l l e 13 Pedro Font ivlarcet 66 J o r g e F r e i x a Ubech 67 Francisco Junyent D a l m e e s 55 Jaime Lluch Colomer b8 Juan ^ a t a r í O l i u 1? Francisco P i de l a S e r r a ,; 9 iviiguel RamlDla ¿.olinoe «l J o s é Rigol Casanovas 85 Pedro Roca y Pifxol 47 Antonio Sala y Amat " 5 Jticin Senahuia S e r r a t o sa " 86 Juan S « n l l è h i Geli " 69 J o s é Sainaranch B a l l b l " 4S iJarciBo. SuDirate Oarcasons " 37 José Tapiólas C e s t e l l e t " 37 Pedro V a c a r i s a s Font " 37 Cayetano V a l l é s v P ú j a l e " 29 Alfonso V e l l h o n r s t Cata " *2 l u l e G. V e n t a l l ó Vergés " 77 Antonio T o r r e l l a de Spferara " 89 Arior^io ?À\ Piera " ^^ RsVil" Aura



"

BIBLIOTECA MUNICIPI; eOLERyPALF

^^

~ -

^^^ ob¿ -^^i àoü 344 S60 1¿^ XCJU

34o 636 704 ^4^ 70» 3b3 70¿ 704 b40 ^^^ 190 ^36 ;;í» 741 74^ r^r 751 600 582 759 760 348 «¿70 766 763 x

%

Biblioteca Central Terrassa

lillllilill 218332761

^^'¿C^^^fn.)Rc.ç ^

cT

«ir.

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.