Índex: 0− Abstrac: Pàgina 3. 1− Introducció: Pàgina 4. −1.1 Hipòtesis: Pàgina 6. 2− Món del bàsquet: Pàgina 7. −2.1 Orígens de la NBA i la seva història: Pàgina 7 . −2.2 NBA actual: Pàgina 14. −2.3 Regles i mides del terreny de joc: Pàgina 29. −2.4 Anàlisi de cada posició a la NBA: Pàgina 32. 3− Jugador: Pàgina 41. −3.1 Biografia: Pàgina 41. −3.2 Premis, records i fites aconseguides: Pàgina 44. −3.2.1 Premis reconeixements i honors: Pàgina 44. −3.2.2 Fites històriques: Pàgina 46. −3.2.3 Records de la franquícia: Pàgina 48. −3.2.4 Millors marques personals a la temporada: Pàgina 49. −3.2.5 Fora de la pista: Pàgina 50. −3.3 Estil de joc: Pàgina 51. −3.4 El seu ídol i les seves característiques principals: Pàgina 57. −3.5 Comparació de Wade amb Michael Jordan: Pàgina 60. 4− Influència: Pàgina 65. −4.1 Evolució de Miami Heat als darrers 5 anys: Pàgina 65. −4.2 Què aporta en Dwyane Wade al seu equip? Pàgina 77. −4.3 Anàlisi del rendiment de l'equip quan en Dwyane juga i quan no ho fa: Pàgina 80. −4.4 Característiques d'un líder a la NBA: Pàgina 82.

1

−4.5 Dwyane Wade líder de Miami Heat: Pàgina 84. 5− Opinió Pública: Pàgina 85. −5.1 Resultats generals de les preguntes: Pàgina 86. −5.2 Conclusions de l'opinió pública: Pàgina 90. 6− Opinió de la gent del món NBA i experts: Pàgina 91. −6.1 Resultats generals de les preguntes: Pàgina 91. −6.2 Conclusions de l'opinió pública: Pàgina 94. 7− Conclusions del treball i opino personal Pàgina 95. 8− Glossari: Pàgina 96. 9− Bibliografia: Pàgina 98. 10− Annex: Pàgina 100. Abstrac: Since long time ago I always want to do a searching work of Dwyane Wade because he is my favourite basketball player since I have seen him for the first time. And at the end of my last course before the university I can do it. This searching work is basically about Dwyane Wade and his effects on his team, like, know who is the leader of the team, which is the contribution of Dwyane has to his team. A comparison about Dwyane an his idol (Michael Jordan), and a lot of things more, but the most interesting section of that searching work is the part of the people's opinion and the experts opinion; because his opinion it's very important too and I want to everybody knows it. Maybe I didn't do that work as good as when I will be in a university; but for now let me tell you that I am very proud of this work that means to me that I have learn how to express my opinion with some logical arguments. I think it's enough for this year; however, I hope that I will improve my form to do searching works like this one. − 1 Introducció: Aquest treball es titula: Quina és la influència d'en Dwyane Wade al seu equip. I com a tal, el tema central, és descobrir quin paper juga en Dwyane al seu equip (Miami Heat) i intentar resoldre les hipòtesis plantejades en aquest treball: Quin és el líder de l'equip? Juga millor Miami Heat quan juga en Dwyane? Que aporta en Dwyane a l'equip? Quina és la influència d'en Dwyane al seu equip?. He escollit aquest tema per que, sóc un gran seguidor de la NBA i en especial d'aquest jugador, en Dwyane Wade. Al treball hi haurà unes limitacions, els resultats i les estadístiques d'en Dwyane a la lliga no són una dada a temps real, és un jugador que actualment està jugant la seva quarta temporada però, en aquest treball limitem 2

la recerca des de la temporada 2001−2002 fins a la temporada 2005−2006; és a dir que entren les estadístiques de fa cinc anys de Miami i la progressió d'en Wade fins l'any passat però, no hi ha cap detall de l'actual temporada (2006−2007). Les dificultats més grans del treball, han sigut que tota la informació que trobava del tema era en Anglès i per tant la informació i la recerca, van adquirir un grau de complicació més alt del que jo imaginava. L'escassa participació de l'opinió dels experts que desgraciadament no han complert l'objectiu que havia previst. Tot i així he intentat fer−ho el millor possible i donar els millors arguments i emprar les estadístiques més clares i evidents per resoldre les hipòtesis. Les dificultats de la barrera de l'idioma , vaig afrontar−les amb algun diccionari online i amb paciència ja que una investigació com aquesta no es pot fer en quatre dies. Per tant en certa manera aquest treball m'ha fet aprendre Anglès indirectament. A l'hora de la metodologia... el primer que vaig fer, va ser pensar el tema central de la recerca, i a partir d'aquí, vaig anar acotant al màxim fins a elaborar un treball on introdueixo al lector en el món de la NBA, posteriorment en el món del jugador i finalment arribo a la part central de la influència i els anàlisis; per acabar amb l'opinió pública i experta de la NBA. Aquest treball s'ha fet a partir de la síntesis d'uns conceptes bàsics del bàsquet, del buidat de les opinions de la gent que va col·laborar amb mi participant en el treball i de l'extracció del rendiment d'un jugador i un equip a partir d'una estadística i uns resultats determinats. Al ser un tema que prové d'un altre país he optat per fer un glossari que esclareixi els dubtes amb les paraules tècniques que pugueu tenir. Les fonts més consultades van ser les pàgines d'estadístiques ja que per argumentar d'una manera lògica i raonable que en Dwyane per exemple és el líder del seu equip, no és pot fer a priori amb uns coneixements predeterminats, sinó que un s'ha de banyar a una piscina d'estadístiques i extreure el suc a tot allò que ho permeti. Hipòtesis: En aquest treball vull resoldre unes hipòtesis mitjançant estadístiques, dades, arguments sòlids, comparacions, l'opinió pública i l'opinió dels experts en la matèria. Les Hipòtesis que volem aclarir i resoldre són les següents: − Quina és la influència de Dwyane Wade al seu equip? − Que aporta en Dwyane al seu equip? − Qui és el líder dels Miami Heat? − Juguen millor els Miami Heat quan juga en Dwyane Wade? − 2 El món del Bàsquet i la NBA: Aquest treball de recerca és sobre la influència de Dwyane Wade al seu equip. Aquest és un tema molt acotat i per arribar a entendre les conclusions obtingudes i els raonaments emprats, s'han de tenir uns certs coneixements sobre el món del bàsquet i més concretament la NBA i el món d'en Dwyane, per tant començo aquest treball inserint−vos a l'entorn de la lliga. 2.1 Orígens de la NBA i la seva història: Les sigles NBA són l'abreviació de `National Basketball Association' i pertanyen a la lliga 3

masculina de bàsquet Americà; aquesta lliga és considerada la més important i amb més nivell del món, gràcies entre altres coses, a la qualitat dels jugadors, els salaris, el marketing i el meravellós entorn que la envolta. La NBA en el seu inici va ser creada amb les sigles BAA (Basketball Association of Amèrica) el 6 de juny de 1946. El primer partit disputat d'aquesta lliga va ser entre els Toronto Huskies, i els New York Knickerbockers a Toronto, l'1 de Novembre de 1946. Aquest va ser el primer partit que l'actual NBA va disputar. La rivalitat que mantenia amb la NBL (National Basketball League) era molt forta, tot i això, el gran advocat Ucranià (i primer comissionat de la NBA) Maurice Podoloff aconseguí que aquestes dues grans lligues es fusionessin en una de sola; així doncs, el dia 1 de Novembre de 1949 aquesta nova lliga va passar a dir−se NBA i, avui dia i després de més de 55 anys, encara manté el mateix nom. Història: Dècada dels 40, acaba la primera guerra mundial i mentre Estats Units concedeix préstecs als estats Europeus per tal de reconstruir les seves ciutats, Estats Units es transforma poc a poc en la primera potència mundial i com a conseqüència, és la promotora de les competicions més importants arreu del món, un exemple és l'actual NHL (National Hockey League) que va ser el primer esport que va destacar als Estats Units. Més tard i a partir de les regles de la família Naismith i de les primeres lligues Europees de bàsquet, EE.UU comença a elaborar el que actualment és el segon esport més important del món i un dels 4 més importants a Amèrica del Nord (junt amb el Futbol Americà, el Beisbol i el Hockey). Així va començar a sorgir el bàsquet a Amèrica i com ara comentaré la millor lliga del món d'aquest esport. La NBA va ser fundada al 1946 per els propietaris dels palaus esportius del nord−est i la part central de l'oest dels Estats Units. Dels quals podem destacar el Madison Square Garden de Nova York que és el pavelló més important i amb més prestigi arreu de la lliga. La NBA no va ser però la lliga amb més nivell i millors instal·lacions; prèviament, la ABL (Association Basketball League) i la NBL eren lligues de bàsquet, que contaven amb més recursos a nivell de material, ja que posseïen grans emplaçaments per jugar−hi gràcies a que estaven situats en grans ciutats. Però aquesta avantatge no és l'única; els primers anys, la qualitat de joc de la BAA no era millor ni comparable a les altres lligues ni a altres equips independents com els Harlem Globertrotters ni molt menys. Prova d'això és que, quan un dels equips finalistes de la ABL (Baltimore Bullets) es va inscriure en la BAA va guanyar el títol l'any següent (1948); així com els campions de la NBL el 1948 (Minneapolis Lakers) van guanyar el campionat de la BAA (1949). Un cop es van unir la ABL y la NBL formant com a producte la NBA que expandí el seu nombre de equips o franquícies fins a 17 equips. Des del seu inici fins a mitjans dels anys 50, la lliga nacional de bàsquet Americà va caure en un període d'oscil·lacions en el nombre d'equips que participaven passant per 11 o fins i tot 8 equips, el nombre més baix al llarg de la història de la lliga. Després d'aquesta breu decadència d'equips; les franquícies van començar un seguit de migracions a ciutats més grans, és a dir, els equips canviaven la ciutat on entrenava i jugaven els jugadors. Clars exemples són, els canvis dels Hawks a la metròpoli de Atlanta passant abans per: Quad−cities, Milwaukee, St.Louis... Dels Pistons de Fort Wayne a Detroit, Royals de Rochester a Cincinnati... També a la dècada dels 50 la NBA va sofrir un altre canvi; una alteració que trencava una mica amb la societat d'aleshores, i és el fet de que els jugadors de raça afro−americana juguessin a la NBA. Va ser a la temporada del 1947−1948 on, un Jugador de naixement Japonès (Wataru Misaka) va trencar la barrera racial que existia a la lliga però va ser sobre l'any 1950 que els jugadors negres (per evitar eufemismes), van començar a participar regularment a aquesta competició. Alguns noms a destacar són: Chuck Cooper als Boston Celtics, Nat Clifton als New York Knicks o Earld Lloyd als Washington Capitols entre altres. 4

Actualment, la NBA és totalment diferent, es permet la participació a la lliga de qualsevol jugador que formi part d'algun dels equips integrants de la mateixa; sigui quina sigui la seva raça, nacionalitat, color de pell, cultura... A més actualment la NBA és una barreja cultural prova d'això és que molts països arreu del món compten amb jugadors que han estat o estan a la lliga i per tant el món d'aquesta competició és una cassola ben plena de espècies de tots els indrets del planeta.

A la foto podem observar que els països que tenen o han tingut al llarg de la seva història jugadors a la lliga apareixen en blau. Fent un petit anàlisi; quasi tot el món compta amb jugadors a la lliga excepte els països subdesenvolupats com la gran majoria de l'Àfrica, l'Índia i el sud de l'Àsia. A part d'aquests, tots els continents gaudeixen d'alts nombres de participants en aquesta lliga, sobretot en el continent Americà on el bàsquet i la NBA se segueixen amb molta avidesa. Durant els primers anys de la NBA un gran home blanc anomenat George Mikan, va conduir el seu equip (Minneapolis Lakers), a cinc títols de la NBA; fet que, va acabar rebent el nom de dinastia, al aconseguir imposar el seu domini sobre els altres equips participants. Aquesta dinastia n'és una, de les moltes que hi ha hagut al llarg de la lliga i de les que us contaré en aquest treball. 1954, la lliga ja porta prop de 10 anys en actiu i sofreix un canvi al seu estil de joc; la regla dels 24 segons, que dictamina que, si un equip no ha llençat a cistella (i la pilota ha picat l'anella) en 24 segons aquest equip passa a perdre la posició de la pilota envers l'altre equip. Això feia que el joc fos més ràpid, dinàmic y més vistós a l'hora de veure'l; sobretot tenint en compte que part dels guanys dels equips per pagar els jugadors provenien de les entrades als partits.

5

Tot i això, hi ha força rumors que diuen que aquesta regla, va ser imposada per l'enorme domini a pista d'un petit base anomenat Bob Cousy que jugava als Boston Celtics i que amb el seu domini de la pilota ningú era capaç de prendre−li la pilota o impedir que fiqués una cistella. Però com he dit, i encara de llegir−ne força a pàgines d'història de la lliga no deixa de ser un rumor. A finals de la profitosa dècada des 50, concretament al 1956, va aparèixer un jugador que es deia Bill Russell, les seves grans qualitats físiques i la seva estatura van fer que jugues de pivot; i junt amb Bob Cousy i Red Auerbach (mort recentment, va ser la icona dels Boston Celtics i és l'entrenador amb més títols guanyats de la lliga, empatat amb Phil Jackson actual entrenador dels Lakers), van portar al seu equip a guanyar 11 anells de campió en 13 anys, aquest fet no ha sigut encara superat i és un dels records més espectaculars que la història de la lliga pot oferir, també va rebre la qualificació de dinastia i en aquest cas és la més dominant fins a dia d'avui. Però aquest fet no va ser l'únic digne de ser destacat, també ho va ser, l'aparició d'un nou pivot: Wilt Chamberlain que va mantenir amb Russell una de les rivalitats individuals més grans de tota la història de l'esport gràcies a l'enorme qualitat de joc d'ambdós. Durant aquesta època, la lliga va continuar essent motiu de migracions de equips a noves ciutats, algunes de les més importants són, el canvi dels Lakers de Minneapolis a Los Angeles o dels Syracuse Nationals a Filadèlfia. A l'any 1967 una nova amenaça per la NBA va sorgir; el naixement d'un altre lliga de bàsquet, la ABA (American Basketball Association), això va fer que les dues lligues entressin en una guerra per apoderar−se dels serveis dels millors jugadors; la NBA va prendre avantatge amb l'arribada de Kareem Abdul−Jabbar (abans conegut com Lew Alcindor que era el seu nom abans de la seva reconversió al musulmà), una gran estrella que marcaria una era molt important a la lliga i que va arribar a aconseguir el títol de campió amb Oscar Robertson als Milwaukee Bucks, i més tard va repetir cinc cops a Los Angeles Lakers. D'altra banda, el màxim anotador de la NBA (Rick Barry) va donar el salt a la ABA així com alguns veterans àrbitres. En plena dècada dels 70 la ABA aconseguia amb més facilitat els serveis de les millors promeses al món del bàsquet, gràcies a la norma que permetia a aquesta lliga contractar a jugadors d'institut, mentre que la NBA només podia contractar jugadors a partir del College (universitat). D'aquesta manera la ABA guanyava terreny a la NBA i ho va fer més encara amb la regla de la línia de triple, que significava que si un jugador, ficava una cistella des de endarrera. de la línia (a la NBA situada a 7.25 metres), la cistella valia 3 punts en comptes de 2. Durant la temporada de 1976 però, les dues lligues, van arribar a un acord pel qual la NBA s'apropiava de 4 franquícies de la ABA, deixant el nom de equips de la primera lliga en 22. Al 1979 la NBA va introduir la regla de la línia de triple que havia creat la ABA per donar més versatilitat al joc. Aquell mateix any va aparèixer dos estrelles de la lliga: Larry Bird dels Boston Celtics, que junt amb Earvin `Magic' Johnson membre de Los Angeles Lakers, van reanimar la lliga que semblava morta després de tanta lluita amb altres lligues i tants canvis. La seva gran rivalitat i la seva qualitat van fer que Larry s'endugués 3 anells de campió, mentre que `Magic' es va emportar 5 i que els espectadors recobressin la fe en el bàsquet i visquessin grans moments plens d'emocions fortes per part dels seguidors dels dos equips a la dècada dels 80. Després de que els seguidors visquessin desitjant que cada nit hi hagués un partit de bàsquet del seu equip favorit, va sorgir una nova estrella a la NBA la més gran segons la majoria d'experts de bàsquet del món; es diu Michael Jordan. Jordan va entrar a la lliga al 1984 amb els Chicago Bulls i va fer que, junt amb l'expansió del nombre d'equips fins a 27 l'any 1989 L'interès dels aficionats per aquest esport creixes d'una manera considerable. Jordan a més de batre molts records i deixar la seva marca a la lliga va endur−se'n com a record 6 anells de campió amb els Chicago Bulls, 6

encara que després de varies retirades tornes a jugar el 2001 amb els Washington Wizards. Als anys 90 va haver−hi una gran globalització i expansió de la NBA arreu del món; això va ser, gràcies al joc del Dream Team als Jocs Olímpics de Barcelona al 1992, el primer equip de la selecció d'Estats Units que comptava amb la col·laboració d'estrelles de la NBA. A arrel d'aquesta guspira de expansió de la cultura de la lliga arreu del món, va incrementar el nombre de jugadors estrangers a la lliga; Hakeem Olajuwon és el màxim exponent de les grans migracions procedents de Nigèria a la lliga. Altres exemples de jugadors internacionals són: Dirk Nowitzki (Alemany), Pau Gasol (Espanyol), Emanuel Ginobili (Argentí), que, per la seva qualitat de joc o atributs físics han sigut contractats per els equips més importants de la lliga. Un altre forma de Migració de jugadors a la NBA és la dels jugadors de parla Anglesa com els Canadencs, o Australians com Steve Nash (Phoenix Suns) o Andrew Bogut (Milwaukee Bucks), que cursen els estudis universitaris als Estats Units per després estar més adaptats a l'entorn quan donin el salt a la NBA. Això va fer que els partits de la NBA es poguessin televisar a 212 països en 42 idiomes. Al 1996 i com a celebració dels 50 anys de la lliga, es va crear la WNBA (Women National Basketball Association), i posteriorment al 2001 el naixement de la NBDL (National Basketball Developement League) que servia per a que els jugadors que sobraven de la plantilla de cada equip poguessin millorar i jugar contra altres equips. Al 1998 els dirigents dels equips van començar una vaga que va durar 191 dies, reduint així el nombre de partits de 82 a 50, la majoria d'ells, jugats a la segona part de la temporada. A la temporada 2006−07 l'actual comissionat David Stern, va introduir una nova pilota de la mateixa marca (Spalding) però millorada, amb microfibres, un nou material sintètic... Era el primer canvi de pilota en 35 anys, i el segon en tota la història de la lliga. Malauradament, no es continua jugant amb aquesta pilota per que feia mal als jugadors i provocava ferides; les nombroses queixes de la major part de jugadors van fer que aquest 1 de Gener de 2007 la vella pilota tornés a la lliga deixant les coses tal com estaven l'any passat. A l'actualitat, la NBA compta amb més de 60 anys d'història , un munt de records i 30 franquícies que juguen partit rere partit per endur−se l'anell i el guardó de campió. 2.2 La NBA actual: A l'actualitat la NBA té 30 equips dividits en dues conferències, la conferència Est i la Oest; dintre de cada conferència, hi ha 3 divisions, i dintre d'aquestes subdivisions hi ha 5 equips a cadascuna formant un total de 6 divisions de 5 equips cadascun. A continuació faig una llista de l'ordre dels equips, del nom de l'equip i del pavelló, la data de la fundació del equip, i els colors de l'equipament amb el qual juguen. Conferència Est: Divisió

Equip

Colors

Boston Celtics

Verd, Blanc

Pavelló TD Banknorth Garden

New Jersey Nets

Blau fosc, Plata

New York Knicks

Blau i taronja

Fundat 1946 Continental Airlines 1967 Arena Madison Square 1946 Garden

7

Philadelphia 76ers Toronto Raptors Central

Chicago Bulls

Wachovia Center

1939

Air Canada Centre 1995 United Center

Quicken Loans Arena Blau, vermell i The Palace of Detroit Pistons Blanc Auburn Hills Indiana Pacers Blau, groc i Gris Conseco Fieldhouse Milwaukee Bucks Vermell i Verd Bradley Center Atlanta Hawks Vermell Or i Negre Philips Arena Charlotte Bobcats Charlotte Bobcats Taronja i blau Arena American Airlines Miami Heat Vermell i Negre Arena TD Waterhouse Orlando Magic Blau, Negre i Plata Centre Blau, Negre i MCI Center Washington Wizards Bronze Cleveland Cavaliers

sud−est

Negre, Vermell, blau, Or, blanc i verd Vermell i blanc Vermell, Negre, Blanc Vi, Oro i Blau fosc

1966 1970 1941 1967 1968 1946 2004 1988 1989 1961

Conferència Oest: Divisió

Equip Denver Nuggets

sud−oest nord−oest

Pacífica

Colors Pavelló Fundat Blau Marí, Blau i Groc Pepsi Center 1967 Minnesota Blau, Negre i Verd Target Center Timberwolves Vermell, Plata i Rose Garden Portland Trail Blazers Negre Seattle SuperSonics Verd i Or KeyArena Utah Jazz Blau marí i celest Delta Center Blau, Negre, Verd i American Airlines Dallas Mavericks Plata Center Houston Rockets Vermell i Plata Toyota Center Memphis Grizzlies Blau fosc i Groc FedEx Forum Verd marí, Or i New Orleans New Orleans Hornets Morat Arena San Antonio Spurs Negre i Plata AT&T Center Golden State The Arena in Blau, Taronja i Or Warriors Oakland Vermell. Blau i Los Angeles Clippers Staples Center Blanc Los Angeles Lakers Morat i Or Staples Center Morat, Taronja i US Airways Phoenix Suns Gris Center

1989 1970 1967 1974 1980 1967 1995 1988 1967 1946 1970 1946 1968

8

Sacramento Kings

Morat, Plata i Negre

ARCO Arena

1945

Ara ja sabem les dades bàsiques dels equips, els sabem situar a les seves respectives subdivisions i relacionar−lo amb altres equips de la seva mateixa divisió, un cop em assimilat tota aquesta informació, anem a tenir una imatge mental d'on juga cada equip: Un cop tenim al cap la situació geogràfica de totes les franquícies, passem a desenvolupar les parts d'una temporada actual a la NBA, quantes parts, té, quines són, de que tracten, fets o normes que fan d'aquesta lliga encara més característica... La lliga de bàsquet de la NBA es pot dividir en 4 fases: Pretemporada, Temporada regular, Playoff i Postemporada. − Pretemporada: La Pretemporada comença a l'Octubre, durant aquest període de l'any, l'equip i els seus entrenadors, tècnics, especialistes... busquen que una sèrie d'objectius es compleixin o si més no ho vagin fent durant el transcurs de la lliga. Aquests objectius són: Avaluar l'equip, conèixer els rookies (jugadors novells), analitzar les característiques de cada jugador i obtenir unes conclusions prèvies del que es podrà treure de cadascú durant la temporada, millorar la condició física dels jugadors fins arribar a un punt òptim per l'alta competició, entrenar, desenvolupar i perfeccionar els llançaments a cistella, unir a l'equip i coordinar−lo per que jugui bé en tot tipus de situacions (com 3 contra 0, 1 contra 1, 3 contra 2, 5 contra 5...), entrenar la defensa i les seves variants com ho són la defensa individual o la defensa zonal entre d'altres objectius que es plantegen els equips abans de la temporada. − Regular Season o Temporada Regular: La temporada regular comença la primera setmana de Novembre i té una durada de sis mesos ja que acaba a l'Abril. Durant aquest mig any cada equip juga 82 partits, 42 a casa, i 42 a domicili, els quals segueixen un ordre de prioritats preestablertes que dictaminen que, cada equip, juga 2 partits contra els equips de l'altra conferència realitzant un total de 30 partits, juguen 4 vegades contra els equips de la seva mateixa divisió dins la seva conferència jugant un total de 16 partits que amb els altres 30 sumen 46; i per finalitzar juguen 3 o 4 partits contra la resta d'equips de la seva conferència que no pertanyen a la seva divisió, o sigui, 36 partits, que sumats als altres 46 donen un total de 82 partits. El calendari per tant és molt més dens que l'Europeu ja que per setmana acostumen a jugar entre 3 i 5 partits depenent de la setmana i molts d'aquests partits alternen viatges de punta a punta del país, fet que suposa un gran desgast per els jugadors. A Mitjans de Febrer, es fa una parada a la lliga per donar lloc al fet més important de la temporada regular, que és el cap de setmana de les estrelles, format per 6 competicions: − T−Mobile Rookie Challenge: Partit que enfronta a els millors rookies contra els millors sophomores (o jugadors de segon any), els jugadors no els escull el públic sinó que ho fan els directius de la NBA. Aquest partit serveix per que els jugadors novells més destacats, mostrin les seves habilitats i per que els jugadors de segon any, demostrin que tenen més experiència i han millorat respecte l'any anterior. El millor jugador del partit s'endú el premi MVP de jugador més valuós del partit. − All−Star game: 9

És el partit de les estrelles, en el que juguen els millors jugadors de la conferència est contra els de la conferència Oest. Aquests jugadors els escullen els ciutadans dels Estats Units i Canadà i els aficionats d'arreu del món gràcies a internet; d'aquesta manera, els jugadors que acumulin més vots, seran els titulars a les seves corresponents posicions de joc i la resta seran els suplents. Els entrenadors també poden escollir un número limitat de jugadors que participin a aquest partit però no com a titulars. El jugador que millor ho faci durant el transcurs del partit rebrà com a premi el MVP del partit que l'atorga com a jugador més valuós del mateix. − Foot Locker Three−point Shootout: Aquest és el concurs de triples en el que participen 8 jugadors que seleccionen prèviament un seguit de dirigents de la NBA en funció de la seva habilitat com a triplistes. En aquest concurs es van fent rondes eliminatòries fins que un jugador s'alça com a campió i millor triplista del concurs. N'hi ha 5 carros en 5 posicions de la línia de 3 punts amb 5 pilotes cadascun, la pilota tricolor conta com a 2 punts si l'anoten mentre que la normal només compta 1 punt. Per tant la puntuació màxima possible són 30 punts. Cada jugador disposa de 1 minut per efectuar els 25 llançaments, les rondes de desempat es fan de 15 segons. − Sprite Rising Stars Slam Dunk: Aquesta prova, és un concurs d'esmaixades en el qual, participen 4 participants; aquests participants, són escollits per uns seguit de professionals de la NBA que seleccionen a 4 jugadors (normalment els que ressò públic tenen o els que reuneixen les millors característiques per a aquest tipus de concurs), d'entre tots els que s'han declarat elegibles. El concurs consta de 3 rondes, 2 de les quals són eliminatòries, i la final. A cada ronda els participants han de fer dos esmaixades i tenen 30 segons per cada intent. Un cop hagin fet la seva, cada jurat assigna un puntuació del 0 al 10, prenent com a 50 la puntuació perfecta; que s'obtindrà a partir de criteris com la velocitat, la durada de la fase aèria, el nombre d'intents, la dificultat, la tècnica... El jurat que avalua la competició està format per 5 membres, normalment ex jugadors i en molts casos ex guanyadors de la mateixa prova. El participant que guanya rep el guardó de millor matador del concurs. − Playstation Skills Challange: Aquest concurs, és una prova d'habilitats i tècnica que va començar a aparèixer fa pocs anys a la NBA. De la mateixa manera que el concurs d'esmaixades, els 4 participants són escollits per uns dirigents de la lliga (usualment escullen als jugadors amb un millor domini de la pilota i més tècnica. La prova, és un circuit que consta de driblings (ziga−zaga), passades a uns determinats forats, i llançaments, i l'objectiu de la prova, és completar el recorregut en el menor temps possible ja que només els dos millors temps passen a la final; on el guanyador d'aquesta s'endurà, el premi de habilitats. Pocs dies després del final de la setmana de les estrelles, està la data de final de intercanvis, on un cop s'ha passat el dia límit, no es poden intercanviar jugadors entre equips, només es poden contractar agents lliures i despatxar jugadors. Un parell de mesos més tard, a l'Abril, quan acaba la temporada regular, es donen a conèixer els guanyadors dels següents premis: − All NBA Team: Dit d'una manera més entenedora, millor equip de la NBA. Com aquest equip n'hi ha tres 10

més, a cada equip hi ha els millors jugadors de tota la lliga en la seva posició i al haver−ne tres equips ideals (segons sigui l'equip determinarà si el jugador és millor que un altre o no, partint de la base que el equip ideal número 1 està per davant que el 2 i el 3, i que el número 2 és més bo que el 3). − All NBA Defensive Team: Tal com al premi anterior, n'hi ha dos equips ideals defensius; on la NBA premien a les millors qualitats defensives dels jugadors. − All NBA Rookie Team: També n'hi ha dos equips; en aquest cas designen als millors jugadors novells en la seva posició al llarg de tota la temporada. − Sixth Man of the year Award: Aquest premi és lliurat al millor jugador de la NBA que comença des de la banqueta, és a dir, que és suplent. − Rookie of the year Award: És el premi que se li concedeix al millor jugador novell de tot l'any. − Most improved player Award: Aquest guardó és donat al jugador que ha aconseguit una major progressió respecte l'any anterior i respecte el mateix any, millorant les seves contribucions a l'equip, ja sigui en forma de punts, assistències, rebots... − Defensive player of the year Award: La NBA lliura un premi al jugador que més hagi aportat defensivament, de qualsevol de les maneres; intensitat, taps, rebots, pressió... És un reconeixement a l'esforça defensiu durant tota la temporada. − Coach of the Year: També anomenat entrenador de l'any, és un premi que se li dona al millor entrenador de l'any a la NBA. Normalment per fer un equip competitiu d'un equip que era dolent o normal, o de vegades també al entrenador que ha aconseguit el percentatge de victòries i derrotes més alt. − Most valuable player: El trofeig de MVP o jugador més valuós de la temporada, és el premi que la lliga dona al millor jugador de la temporada; els criteris encara avui dia són molt relatius, hi ha qui diu que és dona al jugador que més valor ofensiu ha tingut, altres que al jugador que ha millorat més al seu equip i alhora a sí mateix... Aquests són els premis més remarcables, però també se li fa entrega d'un premi al millor executiu de l'any, al general manager que hagi destacat més per la seva feina, col·laboració... Un altre al jugador més esportiu, és a dir, que ha mostrat la conducta més esportiva dins i fora la pista. I per últim un premi al jugador que ha sigut millor ciutadà per les contribucions que hagi fet, com donacions, fundacions creades... Playoff: Els Playoffs, són part de la postemporada, que no tots els equips poden disputar; això és degut a que només els vuit equips amb millor qualificació a final de temporada de cada conferència, es classifiquen per aquesta fase final de la competició. L'únic factor determinant a l'hora de afrontar aquesta par de la competició, és el balanç de victòries − derrotes que es tingui a final de temporada. Els guanyadors de cada divisió, i el segon equip que millor balanç tingui de tota la conferència s'ordenen de primer a quart, en funció del seu record com a caps de sèrie; mentre que els 4 equips restants s'ordenen pel mateix mètode de cinquè a vuitè. Contra més alta sigui la posició de l'equip, contra pitjors rivals jugarà deixant l'ordre d'enfrontaments així: 1er contra el 8º, el 2n contra el 7, el 3er contra el 6è i el 4rt contra el 5è. Dins els playoffs hi ha diverses rondes: Els quarts de final, la semifinal, la final de conferència i la final dels 11

playoffs. Les característiques de cada ronda són les següents: Cada enfrontament es juga al millor de set partits, o sigui que el primer en guanyar 4 partits es classifica per la pròxima ronda. Al quedar eliminats diversos equips, la configuració canvia enfrontant els classificats de la següent manera: El guanyador del partit entre l'1 i el 8 passa a jugar amb el guanyador de la sèrie entre el 4 i el 5, per tant el guanyador de l'enfrontament entre el 2 i el 7 jugarà amb el guanyador de la sèrie entre el 3 i el 6. A cada sèrie de enfrontaments fins la final dels playoffs es segueix aquest ordre de partits: 2−2−1−1−1. Dit d'una altre forma; l'equip que tingui el record més alt jugarà com a local els partits 1, 2, 5 i 7, mentre que l'equip amb pitjor record ho farà de local, als partits 3, 4 i 6. A la final de la NBA però, se segueix una estructura diferent: 2−3−2 Cosa que, propiciarà que l'equip amb millor balanç jugui a casa els partits 1, 2, 6 i 7; mentre que l'altre equip ho farà a els partits 3, 4 i 5. L'equip que resulti guanyador de la final a set partits, és nomenat campió i guanyador del campionat de la NBA a més de rebre el Larry O'Brien Championship Trophy (rep aquest nom en honor a les grans labors que va dur a terme a la lliga Larry O'Brien quan va exercir de comissionat a la NBA. A més tota la plantilla de l'equip rep un anell que els corona com a campions de la lliga; i el millor jugador de la sèrie rep el premi MVP o jugador més valuós de les finals. (No sempre es lliura el MVP al millor jugador de l'equip guanyador, en una ocasió al 1969, Jerry West va endur−se'n el premi encara que el seu equip va perdre davant els New York Knicks). Un cop han acabat els Playoffs, no acaba encara la temporada; i és que, un cop els equips acaben de jugar tots els partits, en comencen uns altres, els partits que fan front els conjunts dels equips, és a dir; els general managers, directors tècnics, presidents... Un cop acaben els partits els equips han de mirar a la temporada següent i examinar quina és la elecció que volen gastar al Draft, a quins jugadors volen allargar el contracte i a quins volen fer fora, si volen fer−se amb els serveis d'algun agent lliure que no tingui equip, contractar, caçatalents, entrenadors, equip tècnic... Al mes de Juny, els 14 equips que no s'han classificat per els playoffs entren en la loteria del Draft que consisteix a ficar 14 pilotes dins un tambor, per extreure'n més tard 4. Amb aquestes 4 pilotes es forma una combinació de les 1001 possibles. Aquestes 1000 combinacions són assignades als 14equips no classificats per la postemporada en funció de el seu balanç de la temporada regular; per conseqüent l'equip amb el pitjor record tindrà més combinacions que la resta d'equips. Un cop es fa el sorteig, es va determinant l'ordre amb el que els equips podran escollir a un jugador al Draft. Els equips classificats per els playoffs no entren en la loteria, ja que ells entraran al Draft des de les posicions 16 fins a la 30 en l'ordre invers al seu balanç a la temporada, és a dir que l'equip amb millor record serà l'últim a escollir i l'últim amb millor balanç serà el primer dels 16 equips que no han participat a la loteria. Un cop l'ordre ja està establert, els equips fan torneigs on inviten a rookies (jugadors novells) per veure les seves qualitats i característiques i si tenen el que cada equip busca. Els equips també poden fer practiques individuals en les que sota la direcció de l'equip farà entrenaments amb la resta de companys, sessions de tir, proves físiques... tot aquest ritual es fa per gastar la elecció del Draft en l'elecció del jugador que cada equip necessita. Arribat el dia de la selecció del Draft els equips van escollint en l'ordre establert anteriorment els jugadors que 12

desitgen en dues rondes, dit d'un altre manera, cada equip té dues eleccions del Draft que es realitzen en dues mànigues. Si un equip ho desitja, pot no escollir cap jugador, encara que no és gens habitual que això es faci. Un cop acabat el Draft els jugadors ja formen part dels seus equips i normalment els jugadors novells i els jugadors que ho desitgen juguen en unes lligues d'estiu que crea la mateixa NBA per tal de que aquests jugadors inexperts, millorin les seves habilitats. Quan acaba el Draft, l'equip passa a revalidar els contractes dels jugadors que l'acaben, i per tant fan una extensió del contracte per una suma monetària pactada entre els dos durant una determinada quantitat d'anys. Si l'equip no creu necessaris els serveis d'un jugador quan aquest acaba contracte, pot no renovar−lo, i si el seu contracte està en vigor, pot tallar−lo o traspassar−lo per un altre mitjançant un altre equip. Quan els contractes estan firmats, es passa a la optativa contractació d'agents lliures per la següent temporada. Més tard tots els equips entren en un període per traspassar jugadors, diners, entrenadors, rondes de futurs Drafts... I, un cop tota aquesta activitat interna del club ha acabat comencen de nou els entrenaments de la nova temporada explicats anteriorment. David Stern, l'actual comissionat de la NBA que exerceix aquest títol des de 1984 ha imposat a la lliga un codi de vestimenta; el qual obliga a els jugadors a mantenir les formes a l'hora de vestir, ja que alguns jugadors vestien sempre un xandall i feien activitats que donaven una mala imatge al mon de la NBA; per aquest motiu, Stern ha fet un seguiment exhaustiu de que els jugadors no prenguin substàncies il·legals, ha separat el món del hip hop i el rap de l'entorn de la lliga, ha fet que els jugadors col·laborin amb la comunitat en forma de donacions, ajudes per via de fundacions, jornades intensives d'ajuda als discapacitats, als pobres, als malalts crònics... I per últim ha imposat uns mínims a l'hora de vestir en els jugadors per que la imatge de la NBA no es vegi afectada i mantingui el prestigi de la millor lliga de bàsquet del món. Que és seguida a gran part del món i amb altes audiències, és tanta l'admiració per aquesta lliga que s'han arribat a fer videojocs sobre la NBA des de principis de la dècada dels 90. 2.3− Regles i mides del terreny de joc: Tot esport té les seves regles i el bàsquet també les té; però com en moltes disciplines esportives, el basquetbol té moltes lligues i algunes d'aquestes tenen un reglament diferent respecte a les altres, per tant, per que pugueu entendre més endavant la importància de les jugades d'en Dwyane i la seva influència, passo a explicar, les regles més importants del bàsquet i les mides del terreny de joc i del s seus elements principals: − Dimensions de la pista: 28 metres de llarg per 15 d'ample. − Línia de mig camp: Situada a 14.5 metres de les respectives línies de fons. − Línia de triple: a 7.25 metres de l'anella − Línia de tirs lliures: a 5.30 metres de cistella. − Cercle central: 3.70 metres de diàmetre. − Dimensions del tauler: 1.80 metres d'amplada per 1.05 metres d'alçada − Anella a 3.05 metres d'alçada.

13

− Diàmetre de l'anella de 45.7 cm. − Durada del partit: 48 minuts. − Durada de cada quart: 4 quarts de 12 minuts. − Durada dels temps suplementaris: 5 minuts. − Descansa entre el 1º i 2º quart i el 3º i 4º: 2 minuts 10 segons. − Descans de mitja part: 15 minuts. − Nombre de temps morts per partit: 6. − Duració dels temps morts: 100 segons, 60 segons i 20 segons, depèn el temps que es demani. − Temps de possessió: 24 segons. − Començament de possessió: Quan la pilota toca l'anella. − Faltes personals permeses per partit: 6. − Llançament de tirs lliures després de falta: Cinquena falta d'equip o segona falta en els darrers dos minuts. − Nombre de faltes tècniques per expulsió: 2. − Temps per llançar un tir lliure: 10 segons. − Temps màxim per treure: 5 segons.

14

− Temps màxim per passar de camp defensiu a camp atacant: 8 segons. − Restriccions defensives: Es pot defensar en zona sempre que un jugador no estigui més de 3 o més segons sense defensar a un jugador de l'equip rival. − Passes: No es córrer sense botar la pilota. I després de botar i parar en un o dos temps, no es pot tornar a caminar. − Dobles: No es permès botar, agafar la pilota i tornar a botar. A la foto podem veure un tauler de basquetbol, aquest tauler és vàlid internacionalment, és a dir, és vàlid tant per la NBA com per les lligues Europees, Asiàtiques, Africanes...

La pilota de la foto és la pilota amb la que els jugadors de la NBA disputen tots els partits de la lliga regular i els playoffs. Les seves mides són; 68−73 cm de circumferència, 23−24 cm de radi i entre 560 i 630 grams de pes.

En aquesta imatge (parcialment retocada); trobem una pista de bàsquet pròpia de la NBA; les variacions més significants que podem trobar respecte les mides de les pistes que no són NBA són que la línia de triple consta de dues línies rectes que acaben descrivint un semicercle, la línia està situada a un metre més que les regles 15

que no son NBA és a dir, en comptes d'estar situada a 6.25 metres, es troba a 7.25 metres. Un altre diferència considerable és que la línia de tirs lliures està col·locada a 5.30 metres de l'anella en comptes dels 4.60 metres d'una pista per exemple Europea. Com a Conseqüència de que la línia de tirs lliures es trobi més lluny de la cistella hi ha una lleugera diferència a l'ampolla, que no té forma de trapezi (lligues no NBA), en comptes de tenir una forma rectangular. Les marques situades a ambdós costats de la zona són per delimitar l'espai que ocuparan atacants i defensors quan s'efectuí el llançament de tirs lliures; al ser un espai rectangular, els jugadors que es situïn a un lloc més proper a cistella tindran més possibilitats d'agafar el rebot que no pas els que són més lluny, a les lligues que no formen part de la NBA es compensa engrandint la part de sota de la cistella. 2.4 Anàlisi de cada posició a la NBA: Les posicions al bàsquet són molt importants, i es que ha d'haver−hi sempre un ordre a la pista i encara més als partits. Les funcions de cada posició i les característiques i tasques principals d'aquestes varien molt i ho fan molt més segons quines siguin les característiques dels jugadors disponibles; per això ara explicarem quines són les 5 posicions principals al bàsquet, quines característiques i funcions fan, i a quina part de la pista se situen. Encara que intentem enquadrar a qualsevol jugador en una determinada posició no sempre es pot fer, ja que molts jugadors tenen un físic i una tècnica tan versàtil i són tan polivalents, que poden rendir al mateix nivell en més d'una posició, per tant les característiques que veureu explicades són usualment reals, excepte excepcions (valgui la redundància). − Point Guard (PG) o Base: El base o dit d'una forma més tècnica 1, és una de les 5 posicions bàsiques del bàsquet; normalment és el membre més baix de l'equip, i a la pista és la prolongació de l'entrenador, és a dir, les instruccions que mana l'entrenador les coordina i dirigeix ell, i per tant coneix a la perfecció que és el que voldria el seu entrenador que fes, si muntar un contraatac, un llançament ràpid, una passada al pivot... Les característiques que ha de tenir un bon base són: − Domini de la pilota i tècnica: Això és degut a que el base és el jugador puja la pilota i ordena les jugades, i fa les passades, per tant ha de tenir un domini de l'esfèric suficient com per driblar a un rival, o evitar que aquest li prengui la pilota. − Habilitat per donar passades: A ser el motor de l'equip i distribuïdor del joc, ha de donar moltíssimes passades i assistències, per tant ha de saber donar una bona passada en el moment correcte al jugador correcte perquè efectuí un llançament, comenci una jugada o simplement perquè la pilota circuli. − Visió perifèrica: Aquesta característica és essencial i és que un cop ataca ha de saber on estan situats cadascun dels seus companys i ha d'anticipar−se als seus moviments per poder donar una passada, en el moment idoni, penetri per després doblar la pilota... − Físic: Al ser el jugador més petit i el que més funcions té a l'hora d'organitzar l'equip, ha de ser veloç per desplaçar−se ràpidament per tota la pista i alhora ha de ser resistent per poder aguantar el temps que l'entrenador el mantingui al camp. − Jugador anotador: Encara que la funció principal d'un base sigui coordinar les jugades, donar assistències, garantir la circulació de la pilota i encarregar−se de organitzar a l'equip en pista; un bon base també ha de saber anotar quan el seu equip ho necessiti, per tant, ha de ser un bon penetrador per obrir espais i també ha de tenir un tir consistent per poder−ne ficar punts tant en forma d'entrades a cistella com de tirs exteriors.

16

Hi ha diferents tipus de bases, els que són una fidel còpia de l'entrenador a la pista i els que prenen les seves decisions i juguen amb un estil més lliure, segons siguin les característiques i habilitats dels seus companys. Alguns bases destacats de l'actualitat i del passat són: Steve Nash, Magic Johnson, Gary Payton, Jason Kidd, John Stockton... − Shooting Guard (SG) o Escorta: La posició d'escorta també nomenat com 2, és la posició del jugador més ofensiu de l'equip, aquest tipus de jugador, es caracteritza per ser un especialista a l'hora d'atacar; els seus atributs físics l'ajuden força; ha de ser un jugador quasi tant ràpid o més que el base, amb una habilitat amb la pilota d'un nivell alt, i de la mateixa manera que el base ha de tenir una visió perifèrica molt bona per trobar al company lliure i poder fer−li una bona passada, i per fer tot això ha de tenir molt bona tècnica no només a l'hora de dominar la pilota sinó també a l'hora de llançar, ja que els escortes, tenen una mecànica de llançament molt depurada per poder anotar des de qualsevol posició del camp. Hi ha 2 clars tipus d'escortes: els llançadors, i els penetradors: Tenen en comú les habilitats defensives per poder marcar de prop al seu par i l'experiència com per prendre−li la pilota i muntar un contraatac, el domini del bot i control sobre l'esfèric, la visió de joc perifèrica que els permet situar als seus companys al llarg de la pista, la tècnica per fer una passada al moment correcte i al jugador correcte de la mateixa manera que els bases i els seus atributs físics, com la velocitat, la potència de salt, les extremitats desenvolupades per un millor rendiment i una gran resistència per poder aguantar tot el partit. − Escorta llançador: Aquest escorta es caracteritza per que és un gran tirador a cistella i té una mecànica de tir molt desenvolupada per poder anotar des de qualsevol lloc, és a dir, que domina els llançaments de triples, en suspensió, de mitja i llarga distància, sota tauler, la safata i l'esmaixada. Allan Houston un ex−jugador dels Knicks comptava amb una de les millors mecàniques de tir de la lliga, això li permetia contribuir notablement en atac, ja que quan es creava un espai lliure, rebia la pilota, llançava i anotava amb molta eficàcia. Aquestes són les característiques bàsiques d'un escorta llançador. Exemples de jugadors en aquesta posició son Reggie Miller, Ray Allen o Michael Redd. − Escorta penetrador: Els escortes penetradors, també són hàbils tiradors, mortífers de mitja distància i de vegades també destaquen en el llançament de triple, però centren la seva ofensiva en la penetració a cistella mitjançant el dribling. A partir del dribling o `regat', aconsegueixen lliurar−se del seu defensor i entrar dins la zona on sortiran a l'ajuda altres defensors, aleshores, l'escorta en funció de la situació en pista, decideix si continuar avançant i acabar en una safata o una esmaixada, tirar de mitja distància o de sota el tauler o donar una passada a un company (normalment després de la penetració sol donar la passada a un home interior com el pivot o l'ala−pivot) per que acabi la jugada amb una cistella. Aquesta és la funció que realitzen i per això necessiten tenir molts reflexes, una ràpida i bona lectura del joc segons avança amb la pilota a cistella i una contundent decisió per després acabar llançant en mig de la penetració, fent una entrada a cistella o donant una assistència. De tots els escortes penetradors que ha hagut a la història, el més conegut és Michael Jordan, un jugador que va aconseguir 6 anells de campió amb el mateix equip gràcies a les seves habilitats en aquesta posició. A més a més d'ell hi ha altres jugadors que han destacat en aquesta posició com: Kobe Bryant, Dwyane Wade, Vince Carter, Allen Iverson, Pete Maravich o Clyde Drexler. 17

− Small Forward (SF) o Aler petit: L'aler també conegut com a 3 destaca per la seva versatilitat i polivalència al terreny de joc. Físicament és el jugador que marca la diferència ja que com acabo de dir és molt versàtil, oscil·la entre els 2 metres d'alçada normalment i és un jugador que combina a la perfecció velocitat, tècnica, domini de la pilota, potència de salt i una gran fiabilitat a l'hora de llançar. Les seves funcions són molt variades: − Un dels principals referents ofensius: A l'hora d'atacar, l'aler és junt amb l'escolta, el principal baluard ofensiu, l'aler en essència es dedica a penetrar driblant als seus defensor per poder acabar fent una cistella o donant una assistència, és capaç de fer−ho gràcies a la seva velocitat de desplaçament, el seu domini de la pilota i la seva gran coordinació, però, no només es dedica a penetrar ja que també ha de ser un gran amenaça al ser un gran tirador tan de mitja distància com més enllà de la línia de triple. − Defensor model: A l'hora de defensar, gràcies a la seva versatilitat en física, defensa normalment a l'estrella, sempre que s'adapti a les seves característiques, és a dir, un aler, un ala−pivot que no sigui massa gran o un escorta. Però sigui quin sigui el defensor, ha de tenir la resistència de restar davant de l'oponent tot el partit i contribuir en atac. I finalment és la tercera i última arma dels rebots, ja que tant l'escorta com el base són jugadors exteriors, així que ha d'ajudar en la mesura del possible a l'ala−pivot i al pivot a fer−se amb els rebots, tant defensius com ofensius. Jugadors que han destacat com a alers són: Rick Bary, Julius Erving, Larry Bird, Scottie Pippen, Tracy McGrady, Lamar Odom, Shawn Marion, Andrei Kirilenko, Lebron James o Bruce Bowen entre altres. − Power Forward (PF) o Aler gran: L'aler gran, ala−pivot, o 4, és usualment el segon jugador més alt de l'equip, però és més atlètic que el pivot i per tant té més mobilitat. La seva posició, és al igual que la del pivot, propera a cistella, encara que l'aler gran pot estar més allunyat gràcies al seu físic. Les seves funcions al terreny de joc són simples: − Segon rebotejador: L'aler gran, ha de ser el segon referent a l'hora de capturar els rebots, tant defensiva com ofensivament, la seva col·locació relativament propera a cistella fan que ocupi l'espai oposat al pivot, de manera que si un rebot no va cap al costat del pivot no passa res ja que l'aler l'ajuda per l'altre costat. En defensa s'encarrega de el seu par (és a dir de l'altre aler gran). − Home bloqueig i anotador: L'ala−pivot és en la majoria d'ocasions l'encarregat de bloquejar a un defensor per que el seu company pugui penetrar i llençar o passar. Això és degut a que és més àgil que el pivot el que dona un terme mig entre velocitat i corpulència. A més de posar bloqueigs ha de estar qualificat per llençar des de mitja distància aproximadament 5−6 metres ja que més a fora estan els jugadors exteriors. Per tant a l'ofensiva, les seves armes principals són el tir de mitja distància, l'enfrontament 1 contra 1, i el joc d'esquenes a cistella. Els jugadors més destacables a aquesta posició són: Bob Petit, Kevin McHale, Elgin Baylor, Karl Malone, Tim Duncan, Kevin Garnett, Dirk Nowitzki i Chris Bosh entre altres. − Center (C) o Pivot: El pivot o 5, sol ser el jugador més alt de l'equip, també destaca per el seu físic en el que predomina una gran massa muscular, normalment juguen en una posició propera a l'anella per poder rebre, jugar d'esquenes i així 18

tenir un àbac d'opcions més gran, encarar l'anella i llençar fer un tir directament, obrir espais i fer una passada Les funcions del pivot són variades: − Ser l'eix central de la defensa: Un pivot acostuma a situar−se sota la cistella a l'hora de defensar i per tant, és la columna vertebral de l'equip, des de la seva posició pot veure tota la pista i indicar als jugadors que han de fer o ajudar a un company per crear una situació profitosa. També han de ser grans intimidadors i taponar llançaments rivals que es facin prop de cistella. I per últim és el màxim responsable d'agafar els rebots ja que al ser l'home més alt de l'equip i situar−se sota l'anella té més possibilitats de que la pilota caigui prop d'ell i per tant la responsabilitat d'assegurar el rebot defensiu i començar un contraatac o simplement començar una jugada. − Ser un referent ofensiu: A la NBA el jugador més determinant molts cops és el pivot com ho va ser Shaquille O'neal als Lakers fa 5 anys; el pivot ha de tenir un ampli repertori de moviments ofensius per encarar l'anella i ficar una cistella o treure una falta, en cas de que no pugui, ha de atraure a el màxim nombre de jugadors rivals que pugui per obrir els espais i fer una passada al company que estigui lliure per penetrar o simplement llançar còmodament sense pressió defensiva. A més d'això ha d'intentar prendre el rebot ofensiu, ja que cada rebot en atac que agafi, és un altre possibilitat d'anotar. Grans jugadors en aquesta posició han sigut i són: Wilt Chamberlain, Bill Russell, Kareem Abdul−Jabbar, Hakeem Olajuwon, David Robinson, Shaquille O'neal, Yao Ming A part de les 5 posicions principals, existeixen 2 tipus de posicions més que no són oficialment reconegudes ja que ocupen diverses posicions: − Point Forward: Aquest tipus de jugador és el que per raons físiques, d'habilitat i control de la pilota a més de tenir la velocitat, la resistència i la visió suficients; pot jugar tant d'1 com 2 o 3; en altres paraules, pot jugar de base, d'escorta o d'aler. Encara que no és molt usual trobar jugador que siguin capaços de tal proesa, el més destacat va ser Oscar Robertson, que a la dècada dels 70 va jugar a les 3 posicions ja que no sempre tenia companys hàbils en tots els estils de joc. − Swingman: Un Swingman, és un jugador capaç de exercir tant la posició d'escorta com la d'aler petit, això és degut normalment a que té uns atributs físics que el fan estar al límit de les dues posicions; és massa gran per ser un escorta pur, però massa petit per ser totalment un aler, per això en diem Swingman als jugadors que poden jugar a les dues posicions. Un exemple seria Scottie Pippen que gràcies a les seves habilitats i al seu físic va exercir molts cops a la dècada dels 90 d'escorta i d'aler. Com em vist al llarg de les descripcions, cada jugador rep un número i es que des de fa molt de temps un altre manera més breu de referir−se a una posició en concret és amb un número de l'1 al 5. L'1 és el base, el 2 l'escorta, el 3 l'aler petit, el 4 l'aler gran i el 5 el pivot. És que partim del base amb la xifra més petita per acabar amb el pivot amb la més gran.

19

A la foto podem veure la disposició dels jugadors a la pista i on es col·loca habitualment cadascú. Els jugadors baixos ocupen posicions més endarrerides per poder tirar de fora la línia de triple o penetrar amb més marge i obrir espais; mentre que els alers estan disposats un a cada banda del camp atacant per poder atacar amb més espai i més còmodes. Mentre l'aler buscarà un tir llunya o una penetració que pot acabar amb una passada, l'aler fort o alt se situa més a prop de la cistella per poder jugar d'esquenes a l'anella i tenir una visió global dels seus companys per poder facilitar una possible passada a un jugador lliure. Finalment el pivot, està situat a pocs metres de la cistella, però, als suficients com per rebre, jugar d'esquenes i més tard encarar l'anella i llançar o passar a un company desmarcat. Aquestes són les funcions, característiques principals, i estils de joc dels jugadors i la seva disposició a la pista. Em parlat de diferents punts de la NBA passant per la història, la lliga actual i les seves parts, algunes regles bàsiques i les mides del terreny de joc i finalment les funcions de cada jugador i la seva posició a pista; ja formem part del món de la NBA i per tant passem al següent punt que és ficar−nos en el món del jugador per estar completament assabentats de tot i poder entendre la part principal del treball que és la influència de Dwyane Wade al seu equip i el contrast de joc del seu equip quan ell hi és present i quan no, així que sense esperar més passem al proper apartat. − 3 Món del Jugador: 3.1 Biografia: Dwyane Tyrone Wade, Júnior. Va néixer el 17 de Gener de 1982 Oak Land (Illinois). Quan només era un nen els seus pares: Dwyane Wade Sr. I Jolinda Wade, es van separar. Jolinda va aconseguir la custòdia d'en Dwyane y de la seva filla 5 anys major Tragil i van anar−se a viure amb Deana i Keisha, dos filles que Jolinda va tenir en una relació prèvia.

20

La seva germana gran Tragil, va ser la millor influència per en Dwyane ja que un dia es van pujar en autocar per anar com li havia promès Tragil al cinema; la pel·lícula però, va ser que Tragil portava a en Dwyane a casa del seu pare en un altre barri del sud de Chicago. Sa germana se'l va endur amb son pare ja que en Dwyane Sr. havia establert una relació amb un altre dona i tenien 3 fills en comú, per tant Tragil va pensar que un ambient com aquest seria més convenient per en Wade, un altre raó de pes va ser que volia allunyar el seu germà de les drogues i la violència que hi havia al seu antic poble 24 hores al dia. La família es va mudar a una casa a Robbins (Illinois), i el nou ambient va afavorir molt en Dwyane que va poder fer amics i va començar una petita relació amb una noia de l'institut (Siohvaughn) que anys més tard acabaria essent la seva dona. En Dwyane va estudiar a l'institut de Richards High School, on també jugava a l'equip de bàsquet (Bulldogs era el nom de l'equip). Els seus dos primers anys no va jugar molt, ja que l'estrella de l'equip era el seu germanastre Demetris McDaniels; però, en el seu any com a júnior (3º any) va explotar com a jugador acabant la temporada amb unes estadístiques molt bones per la seva edat. La consagració final del seu bon joc va ser durant el seu any sènior (4º any) on va aconseguir unes mitjanes estadístiques altíssimes (destaquem els seus 27 punts i 11 rebots per partit), a més va guanyar una plaça al joc per el títol de la classe AA Eisenhower amb el seu institut portant−lo a un balanç de 24 victòries 7 derrotes. Aquest avenç en el seu joc va anar acompanyat dels problemes personals que tenia el seu pare amb la seva nova dona, creant un ambient que no era el més adequat pel seu fill. En Dwyane va anar−se'n a viure a casa de Darlene (la mare de Siohvaughn) mentre la seva filla era a la universitat. Dwyane va entrar a la universitat de Marquette (Milwaukee), després de que els seus professors i entrenadors d'institut moguessin els fils ja que no podia aconseguir la beca per jugar a l'equip de la universitat, per que li faltava un punt per arribar a les estadístiques mínimes. Per aquest motiu, el seu primer any a la universitat se'l va passar entrenant molt dur ja que els entrenadors de l'equip sabien que en Dwyane tenia molta qualitat individual i havia de desenvolupar−la. Finalment el seu segon any a la universitat va ser prou fructuós com per ser el líder en anotació i portar al seu equip a un record de 26−7 al millor record des de feia quasi 10 anys; a més aquell mateix any es va convertir en pare d'un nen que es diu Zaire. Al seu tercer i últim any a la universitat de Marquette va seguir la mateixa trajectòria que a l'institut, va consagrar−se com a líder revalidant la seva condició de màxim anotador de l'equip (amb 21.5 punts per partit) i portant al mateix fins a la final four del torneig NCAA ( la final four és el torneig final de la universitat, on participen els quatre millors equips de tot el país); el moment més destacat d'aquell any va ser al partit que li va valer als Golden Eagles la classificació per la final four, on en Dwyane va aconseguir un triple−doble, passant a formar part del prestigiós grup de 4 jugadors que han assolit aquesta fita a la història de la NCAA. Aquest joc tan agressiu i amb tanta qualitat, van fer que en Dwyane fos escollit en la cinquena posició al Draft del 2003 pels Miami Heat. Durant seu primer any a la NBA va demostrar que era un jugador amb un futur molt gran per davant i que volia fer−se un nom a la lliga; prova d'això és que va ser el segon rookie amb millor percentatge de tir, el tercer màxim anotador i a més va formar part de l'equip ideal dels jugadors novells. A els playoffs, va jugar un gran paper portant a Miami fins a les semifinals de conferència. El seu segon any a la lliga, gràcies a l'arribada de Shaquille O'neal a l'equip, van millorar en 17 el seu record de victòries − derrotes de la passada temporada i tots els jugadors van millorar molt amb l'ajuda d'en Shaquille i d'en Dwyane, ja que avançava a passes gegantines. A la postemporada l'equip de Florida va aconseguir arribar a forçar un setè partit a les finals de conferència que van perdre per les lesions que patien tant Dwyane com Shaquille. Va ser la següent temporada on van continuar la tònica de l'any anterior i encara que la temporada va estar marcada per les baixes esporàdiques d'alguns jugadors nous o d'altres com l'O'neal van aconseguir arribar a les 21

finals de conferència, i aquest cop si van poder guanyar als Pistons de Detroit per arribar a la final de la NBA contra l'equip texà Dallas Mavericks. En la primera final en la història de la franquícia, en Dwyane va resultar determinant, encara que anaven perdent la final 2−0, la labor ofensiva i la gran visió d'en Dwyane junt amb grans actuacions individuals en alguns partits per part de els jugadors veterans, van fer que Miami Heat s'endugués la victòria i guanyés el títol de campió de la NBA. A més de la seva carrera com a jugador de la NBA també va participar amb la selecció Americana de bàsquet als Jocs Olímpics d'Atenes (2004) i al mundial del Japó (2006) on va guanyar dues medalles de bronze i al mundial de Japó va ser co−capità junt amb en Lebron James i en Caramelo Anthony. 3.2 Premis, records i fites aconseguides: En Dwyane Wade en la seva curta trajectòria en la NBA ja que només porta 3 anys i mig jugant; ha aconseguit diversos records, premis, guardons, reconeixements, honors, contractes publicitaris... i just per destacar les seves actuacions esportives i extra esportives, faig un recull de tots els reconeixements que ha aconseguit i ha guanyat amb el seu estil de joc i la seva manera de ser. 3.2.1 Premis reconeixements i honors: − Guanyador del campionat de la NBA amb els Miami Heat al 2006. − Guanyador del premi MVP a les finals de la NBA al 2006. − 2 cops jugador del partit de les estrelles al 2005 i 2006. − 2 ocasions seleccionat per el partit de rookies contra sophomores al 2004 i 2005. − 2 vegades seleccionat per l'equip ideal de la NBA. − Membre del segon equip ideal al 2005 i 2006. − Integrant del segon equip ideal defensiu al 2006. − Guanyador del guardo al millor jugador del més a la conferència est en 2 ocasions. − 4 cops guanyador del premi millor jugador de la setmana. − Membre del equip rookie ideal al 2004. − Guanyador del concurs d'habilitats al cap de setmana de les estrelles al 2006. − 3º classificat en tirs lliures anotats per partit amb 8.4 al 2006. − 5º jugador que més punts per partit va ficar a la temporada 2006 amb 27.2 punts al 2006 − 10º jugador que més assistències per partit dona a la temporada 2006 amb 6.7 assistències. − 6º classificat en pilotes robades per partit a la temporada 2006 amb 1.95. − Un dels dos jugadors a la temporada 2005−06 junt amb Allen Iverson, que va aconseguir estar al entre els 10 primers classificats en les categories de punts, assistències i pilotes robades per partit.

22

− Segon jugador del draft del 2003 en guanyar un campionat de la NBA. − Guanyador d'una medalla de bronze amb l'equip nacional d'Estats Units als jocs Olímpics de Atenes 2004. − Guanyador d'una medalla de bronze amb la selecció nacional d'Estats Units al campionat del món de Japó (2006). − Nomenat esportista de l'any al 2006 per la revista Sports Illustrated. Dwyane és el cinquè jugador que aconsegueix aquest premi, unint−se al club format per Bill Russell (1968), Kareem Abdul−Jabbar (1985), Michael Jordan (1991) i Tim Duncan i David Robinson (2003) A més és el jugador més jove en aconseguir aquest premi. − Guanyador del premi ESPY per el jugador revelació a l'any 2005. − Guanyador del premi ESPY al millor jugador de la NBA al 2006. − Nomenat MVP de la seva universitat Marquette; on, fins i tot van retirar la seva samarreta en el seu honor abans que abandonés la universitat fent així una excepció a les regles. 3.2.2 Fites històriques: − És un dels 7 jugadors a la història de la NBA en aconseguir una mitjana de 25 punts, 8 rebots i 6 assistències, llançant amb un 50% o més d'efectivitat en unes sèries de playoffs. En Dwyane va aconseguir aquesta fita en dues sèries consecutives als playoffs del 2005. Bob Cousy, Oscar Robertson, Wilt Chamberlain, Larry Bird, Magic Johnson i Michael Jordan són els altres que han realitzat aquesta marca. − Junt amb altres noms com: Wilt Chamberlain, Magic Johnson i Allen Iverson, Dwyane va aconseguir un record al tenir una mitjana de 40 o més punts, 10 o més rebots, i 15 o més assistències al mateix playoff l'any 2005. − Té el record de ser l'únic jugador a la història de la lliga en aconseguir com a mínim 30 punts llançant amb una efectivitat del 69.5% en 4 sèries de playoff consecutives (2006). L'anterior record el posseïa Kareem Abdul−Jabbar amb una eficàcia del 63%. − És un dels 5 jugadors més joves en anotar com a mínim 40 punts en unes finals de la NBA; en Dwyane ho va fer dos cops amb 43 i 42 punts als playoff del 2006. − Posseeix record de més punts a la postemporada en els primers 3 anys a la lliga amb 1272. Només Baylor, West i Abdul−Jabbar van aconseguir la fita de passar dels 1000 punts. − En Dwyane és el jugador que més tirs lliures ha anotat en un partit de les finals de la NBA amb 21 tirs lliures (2006). − És el jugador que més tirs lliures ha ficat en una final de la NBA de sis partits amb 75 tirs lliures encertats (2006). − Té el record de més tirs lliures llançats en una final de la NBA de sis partits amb 97 tirs lliures intentats (2006). − En Dwyane és el jugador més jove en arribar a anotar 1000 punts en els playoffs. − Té la tercera millor mitjana anotadora en unes finals de la NBA (per darrera de Allen Iverson i Jerry West) 23

amb 34.7 punts per partit (2006). − És un dels 5 jugadors de la NBA en aconseguir en l'últim partit de les finals de la NBA com a mínim: 35 punts, 10 rebots, 5 assistències, 4 pilotes robades i 3 taps anotant amb una eficàcia del 50% (2006). − És un dels 5 jugadors de la NBA, a més de ser el més jove, en aconseguir com a mínim 40 punts i 10 rebots. En Dwyane va aconseguir aquesta fita amb 42 punts i 13 rebots (2006) − En Dwyane forma part del grup de 4 jugadors (i només superat per Jerry West) en aconseguir 35 o més punts en 4 jocs de les finals de la NBA. Ho va aconseguir amb 42, 36, 43 i 36 en quatre partits consecutius, tots ells victòries (2006). − Junt amb Magic Johnson, Tim Duncan i Kareem Abdul−Jabbar, és el quart jugador més jove en aconseguir el premi al jugador més valuós en les finals de la NBA amb 24 anys (2006). − És el cinquè jugador a la història de la NBA en aconseguir com a mínim 30 punts, 15 assistències i 5 rebots en un partit de playoff (2005). − Membre del petit grup de quatre jugadors a la història de la lliga en aconseguir com a mínim 30 punts i 12 assistències en 3 partits consecutius. En Dwyane al 2006 va passar a formar part d'aquest grup on també hi són Oscar Robertson, Nate Archivald i Kevin Johnson. 3.2.3 Records de la franquícia: − Partits consecutius anotant 10 o més punts: 76 partits. − Nombre de partits consecutius amb 30 o més punts: 4 partits. − Més punts anotats a un partit de forma seguida: 17. − Més punts a un partit de playoffs: 43 punts. − Més punts en un quart a un partit de playoffs: 22. − Més assistències a un partit de playoffs: 15 assistències. − Més partits consecutius amb 20 o més punts al seu any com a jugador novell: 6 partits. − Més partits consecutius essent el líder anotador de l'equip: 16 partits. − Jugador més ràpid de la franquícia en arribar a la marca de 5000 punts: 218 partits. − Mitjana anotadora més alta en una temporada amb 27.2 l'any 2006. − Mitjana de punts per partit més gran per un rookie: 16.2 punts per partit (2004) 3.2.4 Millors marques personals a una temporada: − Punts màxims en un partit: 48. − Més llançaments anotats en un partit: 18 (2 cops).

24

− Nombre màxim triples anotats en un partit: 3 (3 ocasions). − Record de tirs lliures ficats en un partit: 21. − Més rebots ofensius en un partit: 6 (2 vegades). − Màxima quantitat de rebots defensius en un partit: 11. − Més rebots en un partit: 11 (4 ocasions). − Record d'assistències en un partit: 15. − Més pilotes robades en un partit: 6 ( 3 vegades). − Nombre màxim de taps en un partit: 4 (5 cops). − Més minuts jugats en un partit: 49minuts (3 vegades). 3.2.5 Fora de la pista: − Nomenat jugador millor vestit de la NBA al 2006 per la revista GQ Magazine. − Membre de les 50 persones més maques del 2005 per la revista People Magazine − Dwyane va escollir el número 3 ja que representa a la Sagrada Trinitat. − En Wade ha sigut el jugador portada del videojoc NBA Live 2006. De la casa EA Sports. − Dona el 10% del seu salari a una església de Chicago. − Té un contracte amb la marca de sabatilles Converse; on les seves sabates reben el senzill nom de: The Wade. − El seu sobrenom `Flash', és una creació del seu company d'equip i amic Shaquille que va posar−li aquesta etiqueta fent referència a la cançó titulada Flash del grup Queen que surt a la pel·lícula de Flash Gordon. − La organització de la NBA fa participar a tots els seus jugadors i membres en actes de caritat, donacions... Però en Dwyane no només participa voluntàriament en aquestes activitats, sinó que ell mateix ha fundat una organització que es diu: Wade's world (el món d'en Wade); on d'una forma no lucrativa ajuda a la gent amb regals, visites, donacions... − En Dwyane viu a Miami amb la seva dona Siohvaughn i el seu fill de 5 anys Zaire. − El seu ídol i el seu equip de bàsquet favorits són en Michael Jordan i els Chicago Bulls. − Les seves pel·lícules preferides són `Remember the titans' i `Love and basketball' i els actors que més li agraden són Omar Epps i Denzell Washington. − La música que escolta habitualment és hip hop i R&B i els seus cantants favorits són, Jay−Z, R−Kelly i 50 Cent. − El menjar que mes l'agrada és el pollastre i el puré de patates. 25

3.3 Estil de joc: En Dwyane Wade com tot jugador, té un estil de joc, unes característiques tan físiques com tècniques que el fan diferent de la resta, aquests estils de joc fan que cada jugador posseeixi una forma personal de jugar; pots centrar−te en defensa, en els rebots, en els taps, en l'atac, en els triples, en penetracions, en assistències... Però l'estil de joc va més enllà, no és el mateix ficar 30 punts i 10 assistències en un equip on estàs rodejat de bons jugadors que saben anotar quan reben una bona passada i t'ajuden a desviar l'atenció del rival per que puguis ficar punts, que un equip ple d'individualitats on cap jugador es passa la pilota i només busquen les estadístiques personals. Per això cada jugador adapta les seves característiques físiques i psicològiques a l'equip i com a resultat s'obtenen unes determinades marques, en funció de en que centris el teu joc i de l'equip que tinguis. Per tant encara que intentem ficar en Dwyane dintre de la secció d'escortes, ara explicaré més a fons les seves característiques personals que fan que el seu estil de joc sigui únic per molt que tingui detalls comuns amb altres jugadors, ja que al bàsquet l'objectiu principal és ficar punts. L'estil de joc d'en Dwyane es basa en les penetracions a cistella. Això no vol dir que no sigui un bon tirador, però centra el seu joc ofensiu en penetracions ja que tenen una triple amenaça si es fan bé; quan en Dwyane penetra, sempre ho fa de cara a cistella per poder anotar, i en cas de no poder aconseguir−ho, intenta buscar a un company a qui poder passar la pilota per que anoti ell; com a darrer recurs utilitza les seves habilitats físiques, és a dir; un cop penetra, la seva potència i velocitat el fan gairebé imparable per això quan la defensa vol intentar parar−lo o prendre−li la pilota està en una situació de desavantatge ja que han de reaccionar a temps per col·locar la seva defensa i poder tapar els forats, com a conseqüència de no poder ajustar la seva defensa en el moment correcte, en Dwyane s'aprofita d'aquesta situació per treure la falta al defensor i poder intentar anotar buscant així una jugada de 2+1. En cas de no aconseguir la cistella té dos tirs lliures. Atac d'en Dwyane penetrarllançament a cistella opció de bàsquet o de rebot ofensiu. donar una passada a un company lliure opció de bàsquet. treure la falta al defensor 2 tirs lliures opció de 2 punts. Però en Dwyane no només es dedica a penetrar, també és un excel·lent tirador de mitja distància i cada cop va progressant més en el seu punt feble (els triples), per tant, la defensa no només ha d'estar atenta a les seves penetracions sinó que també als seus tirs, per tant el defensor té una tasca més complicada. N'hi ha moltes formes de llençar però dintre de les jugades d'en Dwyane trobem 5 tipus de llançaments que destaquen sobre la resta; tir sense defensor tir després de driblar el defensor o després de bloqueig, tir després de finta, tir d'alley−hoop i l'esmaixada. − Tir sense defensor: Pocs cops un jugador es queda sense defensor, aquest desajust defensiu, és provocat sobretot per la ràpida circulació de la pilota o per els espais oberts. Els Heat compten amb Shaquille, un pivot que gràcies al seu cos i a les seves habilitats sota cistella provoca molts marcatges dobles i triples, per això quan es produeixen aquests dobles marcatges queda un home lliure. Quan en Dwyane es troba en aquesta situació pot tirar sense oposició del defensa i per tant té més oportunitats d'anotar ja que no fa un tir tant forçat. − Tir després de dribling o bloqueig: En Dwyane té una gran habilitat i control de la pilota per tant és capaç de sortejar el seu defensor gràcies a el dribling, aquesta situació es dona normalment a la línia de triple (a 7.25m de cistella), cosa que fa, que quan en Dwyane s'ha desfet del seu defensor pugui intentar un llançament de 5 o 6 metres si no vol apropar−se més a cistella. Així doncs, gràcies als seus alts percentatges des d'aquesta 26

distància, fa que les seves possibilitats d'anotar siguin més altes. El tir després de bloqueig, és un tir que es fa just després que un jugador del nostre equip (normalment l'aler gran o el pivot) es situí entre el defensor i l'atacant, deixant d'aquesta manera a l'atacant lliure per uns instants; en aquest moment, és quan el jugador que té la pilota pot intentar un llançament, o apropar−se a cistella i intentar tirar. Aquesta jugada és una de les quals en Dwyane utilitza més sovint, on a vegades penetra per buscar la triple amenaça nomenada abans o tira directament. − Tir després de finta: Aquest llançament pot anar precedit d'un dribling o també d'un bloqueig directe, ja que si el jugador bota i cau amb els peus junts, encara pot donar una passa abans que l'àrbitre xiuli passes. Per tant abans de la seva execució té força variants. Aquest tir consisteix a fer una finta (normalment de tir) per que el defensor salti a taponar i un cop el defensor es troba a l'aire, saltar per buscar el contacte físic i la falta i finalment llençar. Aquesta jugada igual que les jugades de penetracions té com a objectiu anotar i a més intentar treure la falta al defensor ja que donat el cas que el tir no entri, puguem disposar de dos tirs lliures per anotar. D'aquest tipus de llançament no és tendeix a abusar ja que també hi ha la possibilitat que no anotem i el àrbitre no xiuli falta en defensa. Però en Dwyane l'utilitza sobretot quan el seu equip va perdent o el partit es troba en una situació candent, és a dir que el marcador estigui molt ajustat, no hi hagi temps i no sigui gens fàcil anotar. − Tir d'alley−hoop: Aquest llançament consisteix en fer bàsquet a l'aire, aquest llançament va precedit d'una passada d'un company que llença la pilota a l'aire prop de l'anella, per que després el jugador salti, agafi la pilota a l'aire i acabi fent una esmaixada o simplement un tir normal a cisella. Per poder fer aquesta jugada es necessita un jugador amb suficient habilitat com per donar la passada en el moment i en el lloc adient i un jugador que tingui una potència de salt suficient com per restar suspès a l'aire, agafar la pilota i anotar. En Dwyane és un jugador que té l'habilitat suficient com per realitzar un alley−hoop, i gràcies a que té companys amb experiència i força habilitat, fan aquesta jugada molt sovint, sobretot quan la defensa no està col·locada de la manera correcta o després d'un bloqueig que permet a en Dwyane córrer cap a cistella a fer aquest llançament. − L'esmaixada: Aquest és un tipus de llançament que té per objectiu ficar la pilota dins l'anella amb força, la pilota en aquest llançament no té fase aèria, només surt de la mà del jugador quan aquest s'ha penjat de l'anella. Per fer aquest tipus de tir s'ha de tenir molta potència de salt i velocitat per aconseguir amb prou temps pujar la pilota per sobre dels 3.05 metres als que està situada l'anella. Aquesta jugada no sempre és possible ja que normalment els jugadors interiors s'encarreguen de no deixar forats a la defensa o de taponar els llançaments, però encara així, molts jugadors com en Dwyane o com en Vince Carter acaben les seves penetracions en esmaixades. Deixant de banda l'apartat anotador, en Dwyane és un jugador que sap aprofitar totes les situacions sense ser egoista, per aquest motiu, molts cops intenta obrir espais o provocar dobles marcatges per poder donar una assistència a un company i que pugui anotar, ja que per en Dwyane el més important és la victòria. Però no penseu que en Wade és un jugador exclusivament ofensiu, a l'hora de defensar també es deixa la pell, i de la seva defensa podem treure 3 habilitats que el fan un gran defensor i que li han fet guanyar una plaça al segon equip ideal defensiu. − Intensitat defensiva: En Dwyane és un jugador que té unes capacitats condicionals molt desenvolupades, i per tant a l'hora de defensar es pega al seu atacant i no el deixa avançar, com a resultat d'això, l'atacant es veu forçat a fer una pase que molts cops acaba essent interceptat per un company seu o per ell mateix i 27

normalment s'acaba traduint en una cistella D'aquesta defensa podem obtenir 2 resultats; que el l'atacant no pugui avançar o que es vegi forçat a fer un llançament o que perdi la pilota permetent a en Dwyane robar−la i fer bàsquet o començar un contraatac. Més de 1.5 pilotes robades per partit són una clara prova de la seva intensitat defensiva. − Taps: Molta gent pot pensar que en Dwyane que només fa 1.93 metres d'alçada no pot taponar un llançament o una entrada, però s'equivoquen, ja que en Dwyane gràcies a la seva capacitat de salt, tapona moltes entrades de contraatac, permetent al seu equip elaborar un altre jugada, prova de la seva habilitat en aquesta faceta del joc, és que durant els seus 4 anys com a professional té una mitjana de quasi un tap per partit, una xifra molt alta per un jugador de la seva estatura que juga com a exterior. − Rebots: Després de un llançament fallat tothom intenta fer−se amb el rebot, en Dwyane malgrat no ser un jugador massa alt o amb un físic imponent que rivalitzi amb el d'un jugador interior també s'esforça per aconseguir els rebots i com a mostra d'aquest argument ens podem recolzar en els seus 5 rebots per partit al llarg de tota la seva trajectòria com a jugador NBA. Aquesta dada és prou significant com per demostrar la disposició defensiva d'en Dwyane. Bé doncs crec que aquestes característiques són suficients com per fer−se una idea de l'estil de joc d'en Dwyane i de quina opció triarà a cada situació per poder fer bàsquet i donar la victòria al seu equip. 3.4 El seu ídol i les seves característiques principals: L'ídol d'en Dwyane és un ex jugador de la NBA i es diu Michael Jordan. Aquest jugador ha estat, i és encara per molta gent, el millor jugador a tota la història de la lliga. Fins i tot, un mític jugador en la història de la NBA com ho va ser Larry Bird, va dir d'ell en una ocasió que era Déu disfressat de jugador de bàsquet. En Michael Jeffrey Jordan va néixer el 17 de febrer de 1962 a Brooklyn (New York), i durant el transcurs de la seva vida com a jugador de bàsquet a aconseguit una quantitat de títols que ratllen la pedanteria. Després de 15 temporades jugant a la NBA i de retirar−se dos cops abans de la seva marxa definitiva, en Michael ha aconseguit un munt de records i premis a més d'una reputació que sembla impossible d'aconseguir per un humà. Dintre d'aquest records per que en tingueu una idea de la seva supremacia sobre la resta de jugadors i del seu regnat a la lligam, dir que ha aconseguit 6 campionats de la NBA, 14 premis de MVP (6 de playoff, 5 de temporada regular i 3 del partit de les estrelles), ha guanyat el premi al millor defensor de la lliga, ha sigut 10 cops màxim anotador de la temporada, 10 cops membre del primer equip ideal de la lliga, 9 integrant de l'equip defensiu ideal de la lliga, 3 vegades màxim recuperador de pilotes, guanyador del premi al rookie de l'any i membre de l'equip rookie de l'any entre altres premis i honors del centenars que ha acumulat al llarg de la seva carrera com a jugador de bàsquet professional. El seu estil de joc va anar evolucionant durant la seva trajectòria a la NBA: Estil de joc ofensiu: Als seus primers anys, en Michael va optar per fer un joc absolutament ofensiu, prova d'això és l'altíssima mitjana de punts (prop de 30 punts per partit) que va aconseguir durant la seva carrera i on el seu record el va fer el tercer any a la lliga amb 37.1 punts per partit. Dintre de l'aspecte ofensiu el seu atac durant els primers 5 anys va estar centrat a les següents accions per anotar:

28

− Penetracions a cistella: En Michael Jordan comptava amb un dels millors físics de la lliga en la posició de escorta, a més era un jugador amb unes capacitats condicionals i habilitats motrius com la coordinació d'un nivell molt superior a la mitjana. Els seus 1.98 metres junt amb les habilitats que acabem de mencionar feien que per en Michael penetrar fos la situació més avantatjosa per anotar i va ser per aquest motiu que va enfocar gran part del seu joc ofensiu en aquest art. Ja fos per mitjà del dribling o d'un bloqueig, els seus atacs desembocaven molts cops en una penetració per intentar anotar (ja que tenia una eficàcia al tir que rondava el 50% una marca realment bona) o en el seu defecte treure al defensor la falta. − Llançaments de mitja i llarga distància: En Michael era un jugador molt madur per la seva edat, com a mínim en el món del bàsquet, fet que es va traduir en una habilitat precoç que el feia ser un gran tirador de mitja i llarga distància, excepte els triples que van ser el seu punt feble, en Michael dominava qualsevol tipus de llançament, contra tauler, amb salt, en suspensió, llançaments després d'una finta... I aquesta habilitat que semblava innata va dificultar més la tasca del seu defensor ja que anticipar−se a un moviment del rival és una habilitat que es basa en l'experiència però, davant d'un jugador tan hàbil com aquest poques persones eren capaç de frenar−lo, com a conseqüència trobem que en Michael va efectuar només en les seves 5 primeres temporades 8025 llançaments dels quals va anotar més de la meitat, 4120. Amb aquestes armes entre altres Michael Jordan es va convertir quasi des del primer dia, en la principal arma ofensiva del seu equip (Chicago Bulls) − Assistències: En Michael tenia una gran visió perifèrica que li permetia fer uns passes precisos i en el moment adequat, aquesta visió normalment no és suficient com per completar un passe que garanteixi una cistella quasi segura però l'habilitat d'en Jordan en atraure a més d'un defensor a marcar−lo i a moure's constantment per obrir espais, facilitaven que quan rebés la pilota pogués tenir una o més opcions de passe que garantien en molts casos cistelles fàcils, és a dir el desig utòpic de tot entrenador, circular la pilota i crear espais fins que arribi l'oportunitat de fer una cistella fàcil. Més tard després de portar uns 5 anys a la lliga, Jordan va veure recompensat els seus esforços per intentar millorar la seva eficàcia des de la línia de triple convertint−se en un mortífer tirador des d'aquesta distància i ampliant el seu extens repertori ofensiu amb totes les variants concebibles. Estil de Joc Defensiu: Jordan, integrant 9 cops de l'equip defensor ideal de la lliga i guanyador del premi al millor defensor d'aquesta competició, és un hàbil defensor que amb l'experiència que anava acumulant al llarg de la seva trajectòria, va millorar encara més en aquest apartat. En l'aspecte de la defensa cos a cos, en Michael, la seva habilitat es basava en es reflexos, la velocitat i la intensitat, aquest últim factor és determinant ja que les ganes prendre una pilota i anotar i com a producte final guanyar el partit, són més enllà de la qualitat de joc el factor que determina si ets un jugador normal o una súper estrella. En Michael també va ser el líder de la lliga en recuperacions de pilotes 3 cops, i a la seva retirada, va acabar amb la segona millor marca de la història; 2514 pilotes recuperades. A l'hora de taponar, Jordan amb els no pas excessius 1.98 metres va taponar 893 llançaments amb una mitjana molt propera a 1 tap per partit, fet que, reflexa la seva predisposició defensiva i sacrifici per l'equip a l'hora de defensar. En l'apartat referent als rebots, al ser un escorta no va prodigar−se massa en aquesta funció però no per aquest motiu va col·laborar d'una forma més reduïda; després de tota la seva carrera com a jugador professional de la NBA va aconseguir una marca de 6672 rebots amb una mitjana de 6.2 rebots per partit. Predomina la quantitat 29

de rebots defensius per sobre dels ofensius però en ambdues parts de la pista va fer un bon paper en aquest apartat. 3.5 Comparació de Dwyane Wade amb Michael Jordan: Aquest apartat serveix per comparar l'estil de joc dels dos jugadors, la seva repercussió a la lliga, el seu impacte mediàtic fora, i coses importants que tinguin en comú: Similituds: − En Dwyane té 1.93 metres d'alçada i 95 quilos de pes mentre que en Jordan amb 1.98 metres pesava 98 quilos (data oficial durant la majoria d'anys a la NBA). − Ambdós són Escortes i són o han sigut les estrelles dels seus equips. Equips que en el cas dels dos jugadors sempre han sigut equips de la conferència Est: Miami Heat (Dwyane); Chicago Bulls i Washington Wizards (Jordan). − Els dos han aconseguit guanyar com a mínim un campionat de la NBA i el premi MVP als corresponents playoffs. − Tant en Dwyane com en Jordan, han rebut honors com formar part de l'equip rookie de la lliga, jugar al partit de les estrelles, ser integrants dels diversos equips ideals de la temporada, i guanyar el premi del jugador de la setmana i del mes. − Tots dos tenien nombrosos acords publicitaris (Converse, Nike, Sprite, McDonalds, Coca−Cola...), i tenen un status a la lliga de súper estrella. − Des de la línia de triple els dos han sigut al seus inicis uns tiradors poc fiables des d'aquesta distància, però al transcurs de la seva trajectòria, els dos han millorat la seva eficàcia en els llançaments d'aquesta longitud. − Ambdós han centrat el seu joc ofensiu en les penetracions finalitzades normalment per esmaixades. Fet que, els ha proporcionat un nombre molt elevat de tirs lliures per partit. − A l'hora de donar un passe i assistir a un company, cap dels dos te problemes. És a més, un dels seus millors atributs, el fet que, encara que no siguin bases, puguin aconseguir un alt promig d'assistències per partit (Dwyane 6.1, Jordan 5.3) i desviïn l'atenció dels defensors amb més d'una amenaça. − Tots dos tenen un desig de victòria insaciable, en Jordan ho va demostrar amb els 6 anells i en Dwyane ho està fent amb temporades com la passada, on el seu objectiu és la victòria de l'equip no aconseguir estadístiques personals en pro del seu exclusiu benefici. − Els seus moviments són molt parells, des de que en Jordan es va retirar tothom ha buscat un successor del seu estil i després de molts candidats que només aconseguien apropar−se en determinades cares del joc, en Dwyane té segons molts experts, l'estil de joc i els moviments més semblants a en Jordan des que es va marxar. − A l'hora de defensar, els dos aporten molta intensitat; potser l'experiència al llarg de la carrera d'en Jordan va fer que al final de la seva trajectòria acumulés uns números superiors als d'en Dwyane però aquest també ho fa molt bé. (Dwyane 353 recuperacions de pilota per 246 d'en Jordan, cal dir també que en Jordan es va lesionar al seu segon any y només va jugar 18 partits) − En l'aspecte dels taps, s'ha de destacar la seva alçada i és que en Dwyane amb els seus 1.93 metres ha posat 30

174 taps a les seves 3 primeres temporades mentre que en Jordan va fer 215 però és 5 centímetres més alt, que a simple vista sembla poc però a la NBA en 25 o 30 centímetres pots passar a ser d'un base a un pivot. Per tant podem dir que tot i no ser homes excessivament alts dintre de la jerarquia de posicions compleixen cum laude les expectatives. − Com a última referència a l'estil de joc, a la tasca dels rebots, tant ofensius com defensius, destaca més en Jordan que a les seves 3 primeres temporades i on a la segona es va lesionar va capturar 1024 rebots mentre que en Dwyane que va jugar 30 partits més les primeres temporades, va agafar 1074. Tots dos tenen una xifra molt igualada però s'ha de tenir en comte que la lesió de Jordan va provocar que baixes la seva mitjana; per un altre part en Jordan era un jugador més agressiu al rebot, i al no tenir grans figures al seu equip es dedicava a ajudar en la mesura del possible mentre que en Dwyane tot i tenir una bona mitjana no és tan partícip de la tasca rebotejadora ja que la seva escassa alçada li dificulta la tasca, tot i així també és un bon jugador en aquest apartat. − Gran part del seu èxit, és deguda a la gran direcció per part dels entrenadors, on tots dos van tenir dos grans mestres: Jordan a Phil Jackson un autèntic guru en els camins de guanyar campionats de la NBA (ell sol té 9 campionats), d'altra banda en Dwyane te per entrenador en Pat Riley que també va entrenar a Magic Johnson, tota una llegenda de la lliga. Diferències: En Jordan està oficialment retirat després de 15 anys jugant a la NBA, per tant les seves dades estan més que compilades, han sigut analitzades per tothom de la mateixa manera que la seva carrera any rere any ja que per molta gent és el millor jugador a la història de la lliga, per tant qualsevol comparació serà sempre dolenta ja que es compara a jugadors en actiu amb un jugador amb una carrera acabada. Al llarg de tots aquests anys ha guanyat molts més premis i ha obtingut més honors i records que la majoria de jugadors de la lliga. − Mentre en Dwyane al seu segon any ja va tenir una súper estrella de la lliga al seu costat (Shaquille O'neal), en Jordan va ser sempre l'estrella del seu equip comptant únicament el seu escuder Scottie Pippen. Al ser sempre el jugador amb més pes i responsabilitat de l'equip, en Jordan va tenir més fàcil el paper d'anotador. − La trajectòria d'en Jordan va ser en gran part durant l'època de mites com Bird, Johnson, Olajuwon, Malone, Stockton... i el fet que pogués jugar d'igual a igual o fins i tot superar a la majoria d'ells, va fer que el seu impacte mediàtic fos insuperable, convertint−se així en una icona del basquetbol a nivell mundial, va ser el símbol de molts productes i de moltes empreses com Coca−Cola, Nike... També va participar a pel·lícules com Space Jam de la qual va ser el total protagonista i va firmar contractes publicitaris amb moltíssimes empreses per promocionar els seus productes. La fama d'en Jordan és irrepetible ja que a més de totes aquestes fites, va guanyar la medalla d'or amb el màxim exponent de l'equip de la selecció Americana, el `Dream Team'(equip dels somnis). Aquests fets fan que la seva fama sigui incomparable amb la de qualsevol altre jugador, encara menys amb un jugador que porta poc més de 3 anys a la lliga. − A l'hora de jugar, en Jordan tenia una facilitat per anotar molt superior a qualsevol jugador d'avui dia. Ell va arribar al seu equip després d'haver guanyat un campionat de la universitat i per tant entrava al seu equip com el salvador, d'altra banda en Dwyane tot i que és un súper classe amb molta qualitat i tècnica, no ha gaudit dels minuts de joc que va tenir en Jordan, pot ser perquè el seu nivell fos més baix, o per que el sistema d'avui dia fa que es prioritzin molt els minuts dels jugadors veterans en detriment dels jugadors novells; de qualsevol forma, l'experiència que va guanyar en Michael el seu primer any equival quasi a l'experiència que en Dwyane ha guanyat els seus primers dos anys. Són Jugadors que han jugat en èpoques diferents i contra diferents rivals, si a això li sumem que actualment 31

no es tendeix a confiar gaire en els rookies i que la gent no dona el mateix impacte mediàtic als jugadors que realment fan mèrits per aconseguir−ho. Que un jugador superi a en Michael Jordan tant mediàticament com en l'estil de joc és gairebé impossible. − 4 Influència: Dintre d'aquest apartat valoraré quina és la aportació o influència d'en Dwyane al seu equip i amb què i com contribueix al seu equip. A més de veure la seva aportació també veurem una contrast en el joc i els resultats de l'equip abans i després de que en Dwyane arribés o sigui analitzarem si l'equip ha millorat amb la seva arribada i en quina mesura ho ha fet. A més a més veurem quins tipus de líder i quines característiques tenen a la NBA i qui és el líder de Miami Heat. 4.1 Evolució de Miami Heat als darrers 5 anys: Temporada 2001−2002: Després de la seva màxima expansió a finals de la dècada dels 90, la marxa dels líders de l'equip Tim Hardaway (base) i Anthony Mason (Ala−pivot) van fer que l'equip fracasses i descendís qualitativament el seu nivell de joc. Això és degut a que aquests dos eren els principals referents ofensius de l'equip i en el cas de Mason un dels jugadors defensius més importants aportant molt rebot. El conjunt de Miami però, va buscar solucions a les baixes i va contractar a gent com Rod Strickland que era un base amb molta experiència a la lliga, just el que l'equip necessitava. Un cop van marxar els líders de l'equip va fer−se una toma de poders per part dels jugadors més experimentats i hàbils amb que comptava l'equip, de forma que jugadors com Alonzo Mourning (encara juga actualment a Miami), Brian Grant i Eddie Jones van ser els membres de l'equip que van assumir la responsabilitat de joc i van aportar més coses a la franquícia per damunt els altres. L'estil de joc d'aquella temporada no era un estil massa ofensiu, prova d'això és que no van aconseguir arribar ni a 90 punts per partit (87.2), per l'altre costat, a l'apartat defensiu eren un molt bon equip ja que la resta d'equips només van poder anotar 88.7 punts per partit als de Miami Heat. La majoria dels punts de l'equip els anotaven els jugadors interiors com Mourning o Grant ja que la seva experiència els facilitava la tasca anotadora, però no eren únicament ells els que portaven el pes ofensiu de l'equip, el nou base Strickland i sobretot l'escorta Eddie Jones (màxim anotador de l'equip aquesta temporada), van col·laborar enormement des de l'exterior, en Jones, va prodigar−se com un gran llançador de triples ja que a la baixa de Hardaway el número d'intents des de la línia de triple havien disminuït. Al no haver−hi cap estrella a la franquícia van jugar com un equip sense gaires individualitats a no ser que el partit o exigís, amb aquesta visió del joc ofensiu, no van destacar tant com altres equips a l'hora de repartir assistències entre ells però no van fer un mal paper ja que entre la seva experiència i el bloc format d'altres anys van aconseguir un promig de més de 20 assistències per partit. On més van destacar va ser a la part defensiva del joc; el seu entrenador Pat Riley sempre s'enfocava molt en aquest aspecte del joc ja que els partits normalment es guanyen en defensa. Al comptar amb un equip d'homes defensors com el d'aquest any, els jugadors van destacar a totes les facetes del joc, especialment a l'apartat dels rebots, on, entre en Grant i en Mourning van cobrir les necessitats principals de l'equip, si a aquests dos sumem que els escortes i alers també lluitaven per aconseguir el rebot acabem amb un equip que era capaç de compilar més de 40 rebots per partit. I dintre dels apartats de recuperació de pilotes i de taps entre l'Eddie Jones i en Mourning cobrien perfectament aquests apartats. Desgraciadament el nivell a la lliga era molt gran i després de les grans dues baixes anteriorment nomenades, l'equip no va poder aconseguir gaires victòries; encara que entre tots provessin a maquillar les estadístiques de l'equip, el seu nivell no era suficient com per fer front als grans equips d'aquella època (Lakers, Pacers, Nets, 32

Spurs...) i per tant no van aconseguir classificar−se pels playoff de la postemporada. D'aquesta manera posaven fi a les 6 temporades consecutives classificant−se pels playoff. Temporada 2002−2003: La temporada del 2002−03 va ser el màxim exponent de la decadència de la franquícia, des de feia més de 10 anys; amb un balanç de 25 victòries i 57 derrotes, el conjunt de Florida va retornar al pèssim joc que va mostrar els seus primers anys. Aquesta marca tan pobre va ser en part causada per la anarquia a l'equip; l'Alonzo Mourning el jugador franquícia de l'equip, no va jugar cap partit de la temporada ja que es va sotmetre a una operació on es va quedar amb només un ronyó. A més, l'Eddie Jones va sofrir una lesió que el va apartar del terreny de joc durant 35 partits. I per acabar−ho d'adobar, en Rod Strickland se'n va anar de l'equip deixant un buit més que omplir a la posició de base. D'aquesta manera, amb gran part de la temporada sense cap líder que guies l'equip a la victòria i que pogués ensenyar a la resta a millorar per mitjà de l'experiència, el pes de l'equip va recaure sobre un rookie, en Caron Butler, que va destacar individualment sobre la resta, essent l'únic jugador del seu equip capaç de trencar la barrera dels 1000 punts en aquella temporada. Altres jugadors que van aportar el seu gra de sorra a l'equip van ser, Rasual Butler (també rookie), en Brian Grant (encara que va baixar moltíssim el seu rendiment), Travis Best, Mike James, Malik Allen i Eddie House; que encara combinant−se entre tots, no van poder igualar el nivell de l'any anterior i molt menys el de 2 anys enrere. Ofensivament havia canviat l'estil de joc, al faltar el pivot dominant que era en Mourning, van enfocar els seus atacs en els jugadors exteriors com l'Eddie Jones (mentre hi va ser present), en Caron Butler o en Mike James. Tot i repartir les funcions ofensives el conjunt de l'equip va baixar la seva mitjana de punts per partit fins als 85.6, mentre que els punts que rebien per partit es van veure incrementats fins a 90.6. L'amenaça dels tirs de tres no va ser tan gran com s'esperava tot i tenir força jugadors de perímetre i prova d'això és que van rondar el 30% d'eficàcia des d'aquesta distància. A l'hora d'assistir van aconseguir que la mitjana d'assistències per partit no baixes molt (18.3) i això va ser possible gràcies al bon joc d'en Mike James, l'Eddie Jones i en Travis Best que al enfocar gran part dels seus atacs en penetracions, van poder doblar moltes pilotes al company lliure per així aconseguir una assistència fàcil. Defensivament parlant, també es tornava a notar l'absència de Mourning, en especial als taps i en els rebots, ja que, en Brian Grant era el que suportava la part més grossa d'aquesta faceta del joc; jugadors interior com Vladimir Stepania o Malik Allen van encarregar−se d'ajudar−lo, però tot i així la mitjana de rebots per partit va baixar considerablement, i la intimidació que transmetia Mourning no es va veure imitada per cap d'ells. En qüestions de recuperacions de pilota, van millorar la marca, gràcies a que, als partits que va jugar l'Eddie Jones va ser molt versàtil a tots els apartats del joc, i amb l'ajuda del rookie Caron Butler van poder recuperar més pilotes. En acabar la temporada amb el paupèrrim balanç de 25−57 van ser els últims classificats de la seva divisió i no van poder entrar a playoffs per segon anys consecutiu. Però tot i la mala imatge de joc que van donar, la seva classificació els va permetre ocupar la cinquena posició al Draft, cerimònia de la qual van sortir molt ben parats. Temporada 2003−2004: Després de dos anys consecutius de mal joc, i de canvis, l'any 2003 els Heat van tornar a consolidar−se com 33

un equip fort que va millorar en 17 victòries (42−40), el seu record del passat any (25−57). Aquesta fita, va ser possible, gràcies a l'arribada de 4 jugadors que van revolucionar el joc de l'equip en totes les seves facetes. Els Heat van comptar l'any 2003 amb les incorporacions de jugadors com: Lamar Odom, un jugador de físic envejable que estava a mig camí entre ser un aler i un ala−pivot. En Dwyane Wade, que va ser el jugador que van escollir al Draft, un jugador molt versàtil que pot jugar de base i d'escorta, i que destaca per la seva velocitat i tècnica. En Rafer Alston, un base que aportava des de la línia de triple i assistia bé; i per acabar, l'Udonis Haslem, un ala−pivot de complexió prima però que era bo en defensa i amb un gran tir de mitja distància. Amb l'arribada d'aquests nous jugadors l'equip va millorar notòriament en les dues bandes del camp. A més l'escorta Eddie Jones després de la lesió va jugar a un nivell excel·lent i junt amb la seva experiència a la lliga va contribuir molt en tots els partits de l'equip. A l'hora d'atacar l'equip va progressar molt, va pujar la seva mitjana fins els 90.3 punts per partit. El pes ofensiu ja estava enfocat quasi totalment en els jugadors exteriors i de perímetre. Els triples van tornar a ser una gran arma ofensiva, i per mitjà de l'Eddie i d'en Rasual Butler, van aconseguir millorar la seva eficàcia des de la línia de triple fins a passar del 35%. A més el trio format per Dwyane, Eddie i Rafer, era un conjunt de jugadors exteriors que destacaven per les seves grans penetracions, especialment en Dwyane que va destacar entre els rookies d'aquell any a la lliga i va consolidar−se com un gran passador. Per mitja de les penetracions van aconseguir obrir els espais i donar d'aquesta manera més assistències, ja que a l'equip contaven amb jugadors com Odom, Grant o Haslem que eren grans atacants a sota la cistella. Així doncs, el número d'assistències es va veure incrementat. Ofensivament havien millorat força sobretot perquè tots, en major o menor mesura, aportaven assistències, punts, rebots en atac... I com a resultat van veure incrementat el seu nombre de victòries a la temporada regular. A l'hora de defensar, els nous fitxatges con Odom i Haslem van destacar a l'apartat dels rebots, on al sumar−se amb en Grant formaven un gran trio interior defensiu, que era escortat sempre per jugadors com l'Eddie o en Dwyane que també van participar activament en aquesta part del joc. Tot i que tots aportaven rebots a cada partit, no van poder arribar al nivell que es va mostrar durant l'època de màxim esplendor de la franquícia. En els apartats de recuperacions de pilota i de taps, pràcticament van acabar amb les mateixes mitjanes que l'any anterior. El trio interior era el que més participava en la faceta dels taps, ja que amb la seva altura era més senzill fer un tap, però en Dwyane i l'Eddie van demostrar que l'altura no ho és tot acabant la temporada només per darrere de l'Odom en aquest apartat. En Recuperació de pilotes tots van ajudar d'una manera equitativa, tant homes interiors com exteriors van acabar amb bones marques en aquesta estadística on, de la mateixa manera que en els taps, van igualar la marca de l'any anterior. Al final de la temporada al acabar segons en la seva divisió van classificar−se per playoffs després de dos anys consecutius sense poder fer−ho. Ja als playoffs, van demostrar davant dels Hornets de New Orleans que eren un equip que sabia afrontar situacions de pressió. Prova d'això es que van guanyar la sèrie amb un resultat de 4−3 que no es va decidir fins l'últim partit i on els partits que van guanyar sempre van estar ajustats. Però als playoff els Heat van descobrir que tenien una estrella entre les seves files, en Dwyane Wade va prodigar−se com un temible penetrador i passador com a record en tenim l'estadística que reflexa amb els seus 18 punts 5.6 assistències i 4 rebots per partit i la seva eficàcia de tir prop del 50% als tirs de camp, prop del 40% als triples i quasi un 80% des de tirs lliures; que va ser l'estrella de l'equip i que va consolidar−se a l'apartat anotador i assistent. 34

A la següent ronda però, van perdre en 6 partits (2−4) contra els Pacers d'Indiana que van guanyar gràcies a la gran actuació de la seva estrella Jermaine O'neal. Tot i que van perdre la semifinal de conferència, va ser una sèrie molt ajustada ja que es va decidir per només 3 punts si els Heat forçaven un setè partit o si es tornaven a casa. Temporada 2004−2005: Després de tornar a jugar els playoffs, els Heat van tornar a ser un molt bon equip, prova d'això va ser que van millorar un altre cop la seva marca (42−40) en 17 victòries, per arribar a un balanç de 59−23. Aquest salt qualitatiu va ser possible gràcies a l'arribada del pivot més dominant de la lliga, en Shaquille O'neal que va poder jugar a Miami a canvi de traspassar als Lakers de Los Angeles a Lamar Odom, Caron Butler, Brian Grant i algunes rondes del Draft. Amb l'arribada d'en Shaquille a la lliga tot va canviar, l'equip tornava a tenir un líder tant en atac, com en defensa com al vestuari, fora del terreny de joc... Això va fer que l'equip estigués encara més unit ja que cadascú aportava tot allò que podia i entre tots formaven un equip aspirant al títol de la NBA. A més s'ha de destacar una altre nova incorporació, la de Damon Jones, un base que ajudaria a en Dwyane a elaborar les jugades. A l'apartat ofensiu, van millorar considerablement, van superar en més de 10 punts la marca que tenia l'equip de punts per partit deixant−la en 101.5. A l'hora d'anotar tots col·laboraven amb el seu gra de sorra però hi havia gent que participava molt activament com és el cas d'en Dwyane i en Shaquille (1854 i 1669 punts al final de la temporada), els atacs els creava en Damon Jones, però sobretot en Dwyane que es va convertir en el seu segon any en una gran estrella a la lliga. En Wade per mitjà de les seves penetracions i tirs de mitja i llarga distància va aconseguir una mitjana de 24 punts per partit, a més, al ser el màxim assistent de l'equip gràcies a la seva visió de joc, va implicar els seus companys en el joc, especialment a en Shaquille, que va obtindre un promig de 23 punts per partit. Entre aquestes dues estrelles van aconseguir que la resta de l'equip participes més fent, d'en Damon un altre assidu anotador i un gran perill des del triple. A l'Eddie que el van alliberar de suportar el pes de l'equip els últims anys, i a en Haslem que també es va consolidar com a un gran jugador interior. Entre tots feien que la seva ofensiva, fos una de les més versàtils i poderoses de la lliga gràcies a que les dues estrelles (Dwyane i Shaquille), ajudaven des de dins i fora de la zona. A la defensa també van millorar tots els aspectes; en l'apartat dels rebots, en Shaquille i en Haslem dominaven per dins, mentre que en Wade, l'Eddie dominaven el rebot des d'una mica més lluny, els altres companys, també van ajudar però d'una forma més tímida. En qüestió de taps, O'neal va ser el màxim referent de l'equip amb prop de 200 taps a tota la temporada, en Wade el va secundar amb quasi 100 i els altres membres del conjunt també van aportar el que van poder. Al final de la temporada, van aconseguir una diferència d'uns 150 taps respecte la temporada anterior. I per últim a l'hora de recuperar pilotes, en Dwyane va ser un altre cop més l'estrella de l'equip amb més de 100 pilotes recuperades a final de temporada i junt amb els seus van companys van superar les 500 recuperacions, encara que no van poder superar el record de l'any anterior gràcies a que jugadors com en Rafer Alston o Lamar Odom, havien marxat de l'equip. Aquesta temporada els Heat van ser els primers classificats de la seva divisió i van classificar−se un cop més per playoffs, on van arribar a forçar un setè partit a les finals de conferència perquè en Wade i en Shaquille estaven lesionats. Encara així l'equip de Miami va crear−se un cert respecte a la lliga amb les seves anteriors sèries on com l'any anterior, en Wade es va lluir, aquest any va jugar a un nivell de estrella de la lliga que no era concebible per a un jugador de segon any, va ser el principal referent ofensiu del seu equip amb molts 35

punts i abundants assistències i defensivament va fer uns playoffs magnífics, on va destacar la seva intensitat defensiva i la seva habilitat per taponar i recuperar pilotes. A més va demostrar que era un jugador polivalent i molt versàtil que destacava en qualsevol faceta del joc. Al final de la postemporada els seus 27 punts, 6 rebots i quasi 7 assistències per partit evidencien que la NBA havia trobat a una nova estrella, i es deia Dwyane Wade. Temporada 2005−2006: A aquesta temporada no van tornar a millorar el record, van empitjorar−lo en 7 partits, deixant la marca d'aquesta temporada en 52−30, això va ser causat a múltiples lesions de les estrelles, tant en Dwyane com en Shaquille van patir unes quantes lesions que els van mantenir apartats un temps del terreny de joc. A aquesta temporada destaquem l'adquisició d'Antoine Walker, un aler capaç de jugar com a aler petit o gran; en James Posey, un gran defensor i una gran amenaça des de la línia de triple, en Gary Payton i en Jason Williams; aquests dos últims són uns bases molt coneguts a tota la lliga per la seva experiència i defensa com en Payton y per la seva habilitat de passe i capacitat de penetrar d'en Jason. L'equip de l'any passat va evolucionar en un equip una mica més individualista que depenia de les actuacions d'en Dwyane i de les aportacions d'en Shaquille, on les aportacions dels nous jugadors va ser esporàdica ja que la majoria d'ells estaven ja en un període de decadència. A l'apartat ofensiu, es repeteix si més no, l'estil de l'any passat: Amb la definitiva explosió com a súper estrella d'en Dwyane, es queda amb la pilota per crear una jugada o simplement fer el que millor se li dona, penetrar i anotar o si no es pot, assistir a un company. En Shaquille, s'encarrega de jugar d'esquenes i fer els seus moviments personals per acabar fent una esmaixada o un ganxo i en cas de que no pugui, atrau a la defensa per després donar una assistència, els dos bases, en Posey i en Walker s'encarreguen del tir de triple i de buscar−se les seves pròpies cistelles igual que en Haslem i en Mourning (que ja va tornar de la seva operació). En defensa tots continuen sent agressius amb els rebots però destaquen sobretot, els homes interiors com en Mourning, Haslem i l'Oneal per sobre de la resta; encara que jugadors com en Wade o en Walker a vegades tenen partits amb força rebots. A l'hora de taponar un tir, en Mourning torna a ser el líder de l'equip, secundat per O'neal i Wade com a altres grans intimidadors de l'equip. Les individualitats de l'equip fan que els nous jugadors no participin tant com deurien cosa que fa que l'equip no mostri el seu potencial real. En recuperacions de pilota, en Wade continua essent el millor de l'equip amb quasi 150 recuperacions, mentre que l'ajuden sobretot els bases com en Payton i en Williams i també d'una forma més tímida els homes interiors de l'equip com en Haslem. Finalment repeteixen el títol de campions de la seva divisió i es classifiquen de nou per els playoff on aquest any quedaran campions contra els Dallas Mavericks en una final que va acabar 2−4 favorable a l'equip de Florida. Els playoff van estar marcats per una certa irregularitat dels homes interiors com en Shaquille a la primera sèrie, però la resta de l'equip i en especial en Dwyane van brillar amb llum pròpia. A la segona sèrie que van disputar contra els Nets de New Jersey, tot començava malament amb un 0−2 però les magnífiques actuacions d'en Wade en l'apartat ofensiu, van fer que guanyessin 4 partits de forma consecutiva per passar d'aquesta forma a les finals de conferència.

36

A les finals de conferència es van tornar a topar amb els Detroit Pistons que els van eliminar l'any passat, però aquest any la història va ser diferent, després d'una temporada a tot gas, els pistons no van poder suportar el gran poder ofensiu d'en Dwyane i les jugades d'en Shaquille, així que van classificar−se per la final de la NBA amb un 2−4. Ja a les finals de la NBA tothom donava per guanyador als Mavericks i encara més després de guanyar els dos primers partits, però en Dwyane i el seu equip o pensaven el mateix, de forma que en un partit molt més igualat del que es pensava, Miami va posar inici a la seva ratxa de triomfs on va acabar amb 4 victòries consecutives que donaven a Miami Heat com a campió de la NBA amb un 2−4 de resultat final i on en Dwyane Wade es va emportar el trofeig de jugador més valuós de les finals on va acabar amb una mitjana de 34.7 punts per partit i prop de 6 assistències i rebots per partit. L'arribada d'en Dwyane Wade al seu equip, finalment va afectar de forma que en només tres anys i amb l'ajuda d'un Shaquille O'neal molt decaigut per la seva condició física donés un anell als Miami Heat i trenques un munt de records que havien aconseguit grans jugadors del passat només amb el seu joc i la seva qualitat. 4.2 Què aporta en Dwyane Wade al seu equip? En Dwyane Wade és un jugador que des de que va arribar a Miami a l'any 2003, va revolucionar l'estil de joc de l'equip i el va transformar en un de nou per aconseguir guanyar el campionat tres anys més, tard. Però després de sentir a parlar o de llegir que ha fet en Dwyane a un determinat partit o quins records ha trencat, o amb qui se'l compara, ens preguntem: Què aporta en Dwyane al seu equip? Aquesta incògnita la desxifrarem a continuació a partir de les seves estadístiques, les seves accions i les seves característiques que el fan únic a tota la lliga i un dels jugadors més importants d'aquesta. Fora de la pista: En Dwyane fora de la pista és una persona senzilla i humil, és catòlic, no té vicis, i sap molt bé d'on ve. Com a jugador dels Heat, el seu caràcter personal i les seves actuacions fora de les pistes de bàsquet donen una imatge sobre l'equip, en Dwyane Wade és un model a seguir. En Wade a més és una persona que està de moda i que el fet de ser portada d'un videojoc, ser el jugador millor vestit de la NBA o ser una de les 50 persones més boniques d'Estats Units, fan que el seu impacte mediàtic pugi, prova d'això és que fins l'inici de l'actual temporada (2006−07), la seva samarreta era la més venuda, i la venda de les seves sabatilles de bàsquet amb el seu nom, s'estan disparant, en especial a la costa est d'Estats Units. El fet de ser fundador d'una organització no lucrativa que ajuda a altres persones (Wade's World) i que participi en totes les activitats de caire benèfic que duu a terme la lliga, fan que en Dwyane sigui una persona generosa i honrada. Al terreny de joc: Punts: En Dwyane és un jugador principalment ofensiu, és un gran anotador i la prova són els seus 23 punts per partit de mitjana dels seus primers 3 anys, per aconseguir anotar, utilitza els tirs de mitja i llarga distància, i sempre que pot les penetracions, que comporten un cert percentatge de possibilitats de que aconsegueixi treure la falta al defensor, és a dir, per mitjà de les penetracions aconsegueix la majoria dels seus punts mentre que quan no ho aconsegueix, si aconsegueix treure la falta al defensor i tenir l'oportunitat de ficar 2 punts. Els seus percentatges de tir són bons per la seva curta trajectòria exceptuant els llançaments de triple que són de moment el seu punt feble. Amb prop d'un 48% en tirs de camp i d'un 80% en tirs lliures, confirmem que 37

l'eficàcia d'en Dwyane és notable, però es pot millorar. Assistències: La seva gran visió de joc i la seva tècnica i habilitat amb la pilota fan que sigui un gran passador tot i ocupar la posició d'escorta. Sap obrir espais perquè els seus companys quedin lliures i sap donar−los una passada perquè anotin, fet que demostra que no és gens egoista. Rebots: El seus 1.93 metres d'alçada fan que sigui un dels jugadors baixos de la lliga, tot i així, el seu salt vertical i el seu desig de victòria l'impulsen a aconseguir rebots quan l'equip ho necessita, els 6.1 rebots per partit de mitjana demostren que tot i ser un jugador més aviat baix a la lliga, és un gran jugador en aquesta faceta del joc. Recuperacions de pilota: Els seus reflexes, la seva intensitat i velocitat fan que el mínim error comès per l'atacant, passi a ser una recuperació de pilota i una possible opció de contraatac. Taps: De la mateixa manera que als rebots, la seva falta d'altura pot fer pensar que no és un gran jugador en aquesta faceta del joc, però encara que no ho sembli, en Dwyane té un promig de 0.8 taps per partit als seus 3 primers anys,; una mitja molt alta per ser un jugador exterior d'una alçada tan petita. − Lideratge: En Dwyane Wade aporta lideratge en tot moment, quan ell és en pista l'equip ho nota i ho agraeix ja que juguen millor i més estructurats, no predomina l'anarquia que hi ha quan ell no hi és. Moralment és un gran líder, anima a l'equip per que juguin al màxim de les seves possibilitats. − Maduresa: Tot i no tenir gaire experiència en aquesta lliga, en Dwyane és un jugador molt madur i com a tal, sap escollir sempre la millor solució en el millor moment, encara que la situació sigui difícil en Dwyane no té por a tomar decisions. − Moral: La moral i l'ànim d'en Dwyane sempre estan en la pista ja que ell puja la moral dels seus companys, els motiva, els indueix a jugar el millor que saben. El fet de que en Dwyane sigui a un partit encara que no pugui jugar fa que els seus companys s'esforcin més perquè en Dwyane els hi diu que ells han de portar el pes de l'equip, és un líder moral indiscutible. − Joventut: Davant de jugadors com en Mourning o en Shaquille, en Wade aporta joventut, ànim, vitalitat, explosivitat, frescura... és un jugador que porta pocs anys a la lliga i per tant sempre s'esforça fins al límit i fa que l'equip sigui més jove i no tan tradicional, ell sol, revoluciona el joc amb el seu estil. 4.3 Anàlisi del rendiment de l'equip quan en Dwyane juga i quan no ho fa En aquesta secció, fem l'altra part de la influència d'en Dwyane al seu equip, volem veure com juga i com reacciona l'equip quan en Dwyane no pot jugar. S'extreuen les conclusions a partir del balanç, del rival, del marcador, de la diferència de punts... 1º Temporada: − 3 novembre 2003 Heat − Dallas 93−103 Derrota. − 4 novembre 2003 Heat − Spurs 73−80 Derrota. − 27 desembre 2003 Heat − Knicks 80−100 Derrota. − 2 gener 2004 Heat − Magic 112−101 Victòria. − 5 gener 2004 Heat − Pacers 66−87 Derrota. 38

− 7 gener 2004 Heat − Bulls 102−95 Victòria. − 9 gener 2004 Heat − Bucks 94−103 Derrota. − 10 gener 2004 Heat − Timberwolves 77−83 Derrota. − 13 gener 2004 Heat − Kings 86−90 Derrota. − 15 gener 2004 Heat − Jazz 85−97 Derrota. − 16 gener 2004 Heat − Clippers 87−85 Victòria. − 18 gener 2004 Heat − Denver 80−88 Derrota. − 20 gener 2004 Heat − Celtics 84−86 Derrota. − 23 gener 2004 Heat − Nets 85−64 Victòria. − 24 gener 2004 Heat − Knicks 85−77 Victòria. − 26 gener 2004 Heat − Rockets 95−81 Victòria. − 4 febrer 2004 Heat − Nets 88−99 Derrota. − 7 febrer 2004 Heat − Knicks 64−76 Derrota. − 2 març 2004 Heat − Raptors 86−89 Derrota. − 4 març 2004 Heat − Bucks 104−98 Victòria. − 6 març 2004 Heat − Kings 102−96. Victòria. 2º Temporada: − 12 novembre 2004 Heat − Spurs 84−93 derrota. − 14 novembre 2004 Heat − Bucks 112−110 2OT. victòria − 12 gener 2006 Heat− Warriors 98−91victòria. − 14 gener 2005 Heat − Clippers 112−114 2OT derrota. − 20 abril 2005 Heat− Magic 98−93 victòria. 3º Temporada: − 6 de gener del 2006 els Heat van perdre contra els Suns 93−111 Derrota − 27 de gener del 2006 Heat − Bobcats 91−85 Victòria. − 4 de març del 2006 Heat − Hawks 95−93 Victòria.

39

− 6 de març del 2006 Heat − Bobcats 106−105 Victòria. − 11 abril 2006, Heat Toronto 106 − 97 Victòria. − 18 abril 2006 Heat − Atlanta 100−103 derrota. − 19 abril 2006 Heat − Celtics 78−85 derrota 15 victòries i 18 derrotes és el record aconseguit per Miami Heat durant els partits que en Dwyane no va jugar al llarg de les seves 3 primeres temporades. Tot i que el nombre de victòries és superior al de derrotes, val a dir que els resultats de les victòries, en la majoria des casos va estar molt ajustat, i ens fa pensar que quan en Wade no juga, Miami perd gran part del seu poder ofensiu, ja que els atacs d'una manera o d'un altre sempre els coordina en Dwyane. No val la pena extrapolar l'estadística obtinguda ja que si només ha faltat a 12 partits en 2 anys, l'equip no s'ha pogut veure massa afectat, i més encara quan moltes d'aquestes baixes no eren consecutives. Com a conclusió podem treure que quan en Dwyane Wade juga amb el seu equip, aquest millora d'una forma notable el seu rendiment. 4.4 Característiques d'un líder a la NBA: Un líder no és només una paraula és un tipus de persona, un rol, una forma de ser, i per tant té unes característiques que s'han de complir per poder ostentar aquest títol: − Un líder ha de tenir sempre un projecte a llarg termini que complir, en el cas de la NBA l'objectiu de tot líder és guanyar el campionat. − Qualsevol jugador que vulgui ser líder ha de ser un jugador exigent amb sí mateix i amb el seu equip, no es pot conformar amb els resultats que té, sempre ha d'intentar millorar el seu rendiment i aplicar−ho als partits. − El líder ha de ser la figura més important de l'equip, per tant un líder ha de ser, el millor jugador de l'equip no només per qualitat sinó per implicació, ha de ser el més implicat en qualsevol projecte si després vol que el seu equip l'ajudi a aconseguir−ho. − Tot líder ha de ser una persona que tingui facilitat per comunicar−se amb els seus companys i així intentar ajudar−los a millorar i a superar−se a sí mateixos. − Un líder ha de ser convincent, persuasiu, ha de saber convèncer els seus companys de què han de fer i perquè ho han de fer; si un partit va malament i no saps convèncer i motivar a l'equip per que juguin millor no pots ser un líder. − Una característica fonamental en un líder, és que quan es troba en una situació complicada no abandona, mai no tira la tovallola, sempre lluita amb totes les seves forces fins el final. Un partit mai no està perdut fins que l'àrbitre xiula el final. − El líder ha de ser sempre honest; un líder no pot enganyar ni mentir als seus companys, ha de ser sincer i intentar ajudar−los en tot el possible. − Encara que no sigui imprescindible en un líder, si una persona té carisma, té facilitat per tractar amb altres persones i mantenir una actitud bona, ajudarà a que més tard aquell jugador tingui fe en el seu líder. 40

− Un líder ha de saber imposar−se sobre la resta, mai es pot deixar dominar per un altre persona, un líder en un equip de bàsquet no pot tolerar una actitud negativa envers els seus companys o una actitud anàrquica, el líder s'ha d'encarregar que tots juguin sota un mateix interès comú. − Un bon líder ha de complir tots els objectius que es planteja. De no ser així els jugadors acabarien perdent la confiança en el líder i per conseqüent tirarien per terra tot el treball fet. 4.5 Dwyane Wade Líder de Miami Heat: Després de descriure el seu estil de joc, l'evolució que va sofrir el seu equip des de la seva arribada, l'anàlisi del rendiment del seu equip quan ell no jugava i de fer referència a les característiques d'un líder de la NBA; finalment podem dir que en Dwyane Wade és el líder de els Heat de Miami per dret propi. La seva continua evolució dins la lliga, les seves nombroses aportacions a l'equip, el fet de que sigui ell qui s'encarrega de ficar els punts decisius en un partit o de defensar fins a l'extrem i que sigui el màxim exponent del seu equip, dintre i molts cops fora de la pista, fan d'en Dwyane un excel·lent líder, capaç de conduir al seu equip cap a la victòria i de sacrificant−se per la seva franquícia quan fa falta i adaptar el seu joc a les necessitats de l'equip. Per tant ara si amb raons de pes podem afirmar rotundament que en Dwyane Wade, és el líder del seu equip. I ja no tan sols és una opinió personal sinó que es suportada per molts dels aficionats a la NBA que diuen que en Dwyane, per sobre dels seu entrenador i companys, és el líder. No hi ha cap dubte doncs que a la fi de les enquestes i del buidat de les dades en Dwyane Wade és el líder del seu equip. − 5 L'opinió púbica: Aquest treball es titula la influència de Dwyane Wade al seu equip, qui millor que la gent que segueix la NBA dia a dia, pot saber−ne la resposta? Aquest treball de recerca està fet per una sola persona si, però una part important d'aquest treball és la opinió pública, ja que tot i que jo faig aquest treball perquè se m'ha permès, seria injust que només donés la meva subjectiva opinió i no intentés conèixer l'opinió d'altres persones fidels seguidors d'aquesta lliga, per tant, he formulat unes quantes preguntes cadascuna amb matisos diferents, per veure que n'opina la gent i quina és l'opinió general de la gent que m'ha contestat. 5.1 Resultats generals de les preguntes: − Quin creus que és el líder de Miami Heat, i perquè? El líder de Miami Heat és Dwyane Wade; ell aporta punts, rebots, assistències, recuperacions, taps... és a dir, ell fa millorar el joc de l'equip, té una gran visió i lectura del joc, fa millors els seus companys, i té una intensitat fora del normal. A més, és en Dwyane és un factor psicològic molt important per el seu equip; no només és el líder dins la pista, també ho és al vestuari, als entrenaments, de cara al públic... En Wade és el líder dels Heat gràcies al seu carisma i al seu juvenil i versàtil joc. − Com definiries a Dwyane Wade, i què penses d'ell? És un jugador explosiu. En Flash, és un hàbil penetrador cap a cistella, i no té cap problema a l'hora de passar la pilota perquè acabi la jugada un altre company, no és gens egoista i per això és un gran assistent, la seva gran lectura dels partits i de cada situació l'ajuda a distribuir al seu equip per la pista i a elaborar una jugada per que l'equip termini anotant. El seu desig de victòria i la seva determinació, fan que en els moments candents del partit, jugui al 120% i acabi guanyant el partit. És una barreja de velocitat, explosivitat, tècnica, maduresa i habilitat.

41

− Quina actitud creus que té Wade respecte el seu equip? La seva actitud és un model a seguir, com ja ha demostrat incomptables vegades, és una persona humil, que atribueix tot el seu èxit i el mèrit de les seves fites al seu equip i no a sí mateix; la seva maduresa prematura marcada per la seva dura infància, la seva educació i la seva fe, fan d'ell una persona que mai perd el nord i que sempre te ganes de millorar. − Quin rol duu a terme en Dwyane a Miami Heat? Des de la posició d'escorta o base (segons ho necessiti el seu equip), en Dwyane mitjançant el seu desig constant de victòria, sap portar ell sol a l'equip i encara que no ho faci amb moltes ganes per la seva humilitat, sap manar als seus companys i dir−les que han de fer durant el partit per què les coses surtin bé i puguin guanyar. En Dwyane exerceix de líder des de la posició d'escorta. − Que aporta en Dwyane al seu equip? De quina forma ho aporta? Aporta joventut, desig constant de guanyar, aporta calma al seu equip quan ho necessita, moral, confiança, joc dinàmic... Estadísticament parlant aporta molts punts, moltes assistències i força rebots per la seva altura, també és un gran intimidador a l'hora de fer taps i té l'habilitat suficient com per prendre't la pilota. D'una forma intangible, aporta una intensitat fora de la normalitat, si va perdent s'esforça sobremanera per poder canviar el resultat del partit. Tot això ho aporta mitjançant una gran visió i lectura del joc, un coneixement de les característiques dels seus companys, tècnica, estil, tenacitat i sobretot sempre aporta tot el que pot amb la màxima intensitat. − Juga millor Miami Heat quan juga Dwyane Wade? Sens dubte, Miami amb Wade en pista , es transforma en un equip diferent al que l'edat mitja de la plantilla o els noms ens poden fer pensar. Ell marca la diferència per que un equip ple de veterans en època de decadència es converteixi en un equip guanyador i aspirant al títol. En Wade exerceix un plus en la moral de l'equip i això es tradueix en bon joc col·lectiu, en una millor circulació de la pilota, en una millor eficàcia de cara a cistella, en una agressivitat i intensitat superiors... Quan en Wade està jugant, el seu equip pot mostrar tota la seva habilitat. − Quina influència creus que té Dwyane Wade al seu equip? Wade influeix al seu equip en diversos aspectes. En l'aspecte moral, transmet el seu positivisme, energia, joventut i desig de victòria a la resta de l'equip, tant al terreny de joc, com al vestuari, en els entrenaments... En Wade aporta una maduresa impròpia de la seva edat, que fa que junt amb la seva joventut, sàpiga transmetre a la resta de l'equip els seus valors. A nivell de joc, en Wade influeix d'una manera excel·lent al seu equip; és un jugador polivalent, i els seus atributs físics li permeten jugar, tant de base com d'escorta, per conseqüent, reuneix les qualitats d'ambdues posicions; sap passar, llegir el joc, fer que la circulació de la pilota sigui més bona, sap crear espais, sap anotar, recuperar pilotes, taponar... En Dwyane sintetitza en el seu joc les habilitats de les dues posicions. Aquestes habilitats junt amb les psicològiques i moral, fan d'ell, el líder de l'equip i el jugador en el que confiar, tant des del punt de vista dels seus companys com de l'entrenador. − Què creus que li falta a Wade per ser millor jugador? En Dwyane Wade és un jugador molt complet, però de la mateixa manera que en Jordan, ha de millorar i polir el seu tir de triple ja que durant els tres primers anys no ha demostrat que sigui un gran tirador des d'aquesta 42

distància; i un arma com el triple pot ser el complement perfecte en el seu repertori d'armes ofensives com les penetracions, els tirs de mitja distància, els tirs en suspensió L'altre carència que té en Dwyane és l'experiència; actualment està a la seva quarta temporada a la NBA, encara és massa jove com per endevinar si serà un dels millors jugadors de la història, amb el temps, anirà adquirint experiència com aquest any a les finals dels playoff, i això farà que creixi com a jugador i com a persona, tot i que per la seva edat és un jugador molt madur. − Creus que es pot comparar a Wade amb Jordan? Creus que podrà arribar a ser un jugador tan mediàtic com en Michael ho va ser en el seu temps? Encara que les comparacions resultin odioses, sempre que un gran jugador es retira tothom intenta buscar−li un successor, amb Jordan una de les icones més importants de la NBA passa molt sovint i sempre el comparen amb altres jugadors que se li assemblen. En Wade no es pot comparar amb en Jordan, no fins que en Wade no es retiri perquè encara té molts anys per davant i moltes coses per aconseguir, per tant, seria injust per en Wade que el comparessin amb en Jordan quan encara està en actiu; el que si es pot fer, i es fa molt sovint, és comparar el seu estil de joc que és a dia d'avui el que més s'assembla des que en Jordan es va retirar. D'altra banda, en Wade, mai podrà arribar a tenir l'impacte mediàtic que va tenir en Jordan ja que el segon va aconseguir gran part de la seva fama als jocs olímpics on va obtenir dos Ors, i el segon amb el `Dream Team' fet que no es tornarà a repetir i que va quedar gravat en el cap de moltes persones. Un altre factor que determina que en Jordan va tenir aquell impacte mediàtic va ser que va jugar d'igual a igual contra moltíssims jugadors que avui dia són considerats els millors de la història, i a la majoria d'ells els va derrotar, per això en Jordan és tan famós, per que va jugar i va superar amb el seu joc als millors jugadors de la història. − Quina creus que és la seva millor qualitat? i la més infravalorada? No només en té una, en té més que llonganisses regala el club súper3; però la seva millor qualitat és que en Dwyane és una persona humil, que sap d'on ve, i a on va, és una persona molt madura mentalment ja que la seva situació de petit ho va requerir i tot i l'èxit que té a la lliga, mai no oblida qui és. I la seva qualitat més infravalorada és la seva visió de joc, ja que a pesar de no ser un base, té una visió perifèrica perfecta per al bàsquet; sempre sap on són els seus companys i com donar−los una assistència. La gent i la premsa però, no valoren tant la seva visió de joc, i això que és un dels seus factors principals ja que sense la visió que té no podria donar els passes inverosimils que dona. − Quin futur l'espera a en Dwyane a la lliga? Doncs si continua progressant i les lesions no li trunquen la seva trajectòria com a jugador; serà un dels jugadors més determinants de la lliga en els propers 10 anys i possiblement acabi com un dels millors jugadors de la història. I si troba uns companys que l'ajudin, també aconseguirà més títols de campió de la NBA. Però sobretot el que més possibilitats té de guanyar, és el premi al jugador més valuós de la temporada. 5.2 Conclusions de l'opinió pública: Per la gent, en Dwyane és un gran jugador en ple creixement, un jugador que encara ser molt jove és el líder del seu equip i contribueix de totes les maneres possibles. I que mitjançant l'experiència i l'entrenament continu arribarà a ser un dels jugadors més determinants de la lliga en els propers anys i un dels millors jugadors a la història de la NBA. − 6 L'opinió dels experts:

43

A més a més de la meva opinió, i de la opinió pública, comptar amb l'opinió d'experts, de gent que treballa parlant o escrivint sobre esport i d'aquesta lliga és un argument molt interessant i de suficient pes com per incloure'l en aquest treball de recerca. 6.1 Resultats generals de les preguntes: − Quin creus que és el líder de Miami Heat, i perquè? El líder de Miami Heat és en Dwyane Wade, i ho és perquè, encara que en Shaquille sigui el jugador més dominant a la zona, ell mateix va reconèixer que el líder de l'equip és en Dwyane. A més ho ha demostrat quan en Shaquille estava lesionat i durant tots els playoffs en els quals en Wade va marcar la diferència i va ser el nucli de l'equip en tota la postemporada. − Com definiries a Dwyane Wade, i què penses d'ell? En Dwyane és un líder, que reuneix qualitats com ser ràpid, fort, atlètic, és un jugador amb una gran capacitat de sacrifici, posseeix una gran visió de joc i té una tècnica tan desenvolupada que li permet fer senzilles coses impossibles. − Quina actitud creus que té Wade respecte el seu equip? Doncs és un líder forçat ja que a ell no l'agrada manar sobre la resta, la seva humilitat el porta fins el punt de no creure's millor que ningú. A més sempre mostra ganes d'aprendre i millorar. − Quin rol duu a terme en Dwyane a Miami Heat? El de base o escorta segons ho necessiti el seu equip, però des de la posició en que jugui, continua exercint el seu `càrrec' de líder de l'equip que pren sempre la decisió més adequada. − Que aporta en Dwyane al seu equip? De quina forma ho aporta? La seva explosivitat i la seva gran gamma de armes ofensives junt amb que sempre marca el ritme del partit, fan d'en Dwyane un autèntic líder. − Juga millor Miami Heat quan juga Dwyane Wade? Si, quan en Dwyane juga controla el partit, és l'amo i senyor de tot el que passa i pot canviar la situació del partit amb a seva sola presència. Quan no juga, a la pista reina l'anarquia i el joc es torna més individualista i impulsiu. − Quina influència creus que té Dwyane Wade al seu equip? La seva influència a l'equip és total, és el nucli i la punta de l'iceberg amb un poder resolutiu que el fan estar per sobre de la resta. − Què creus que li falta a Wade per ser millor jugador? La seva carència principal és el tir exterior que el convertiria en un jugador amb una varietat d'atacs enorme i amb el poder suficient com per decidir un partit, però també ha de millorar el seu físic ja que el joc del que fa gala requereix un físic privilegiat per poder penetrar com es vulgui, un altre detall que ha de millorar és la seva intensitat defensiva; un jugador com ell no ha de dosificar−se tant a un partit, ha de donar−ho tot.

44

− Creus que es pot comparar a Wade amb Jordan? Creus que podrà arribar a ser un jugador tan mediàtic com en Michael ho va ser en el seu temps? No es poden comparar, en Jordan és en Jordan i en Wade és en Wade són dos estils de joc similars però el context és molt diferent. I no podrà tenir el mateix impacte mediàtic entre altres coses perquè a en Dwyane sembla que no li agrada tant la fama com a en Jordan que la gaudia i l'explotava. − Quina creus que és la seva millor qualitat? i la més infravalorada? La seva millor característica és la seva habilitat per fer d'una acció molt complexa i difícil una acció ben senzilla, a més la seva explosivitat, i naturalitat fan que no imiti a ningú, només es limita a ser ell mateix. Es podria dir que ningú a la lliga infravalora a en Dwyane, però la qualitat que menys li valoren és la seva defensa, que encara que no sigui tan tenaç com la de jugadors exclusivament defensius també és remarcable. − Quin futur l'espera a en Dwyane a la lliga? A la lliga portarà el pes mediàtic junt amb els seus companys del Draft (Lebron i Caramelo) i si no pateix una lesió greu i continua evolucionant li esperen molts premis i anells, que a la fi és el que més valora la gent. 6.2 Conclusions de l'opinió dels experts: Segons les poques opinions que disposava de gent experta, podem deduir que en Dwyane és el líder del seu equip i el que porta el pes de la franquícia; és un jugador excepcional que destaca per la seva versatilitat i humilitat; i que de seguit tot com fins ara, si continua progressant, serà un dels jugadors més brillants d'aquesta època que vivim actualment, i que estigui a on estigui el seu equip sempre serà un candidat a guanyar el campionat. − 7 Conclusions del treball de recerca: Dades positives: Després de fer aquest treball, he aclarit les hipòtesis que m'havia fet al principi de treball, deixant a un costat els dubtes que tenia fa uns mesos sobre aquestes qüestions. A més el fet de comptar amb l'opinió de tanta gent m'ha ajudat a comprendre els gustos generals dels aficionats a la NBA i també dels experts, encara que aquests en menor mesura dada l'escassa participació. Com a conclusió de les hipòtesis, les respondre d'una forma senzilla però que reculli el treball elaborat per arribar fins aquí. − Qui és el líder de Miami Heat? Actualment i després de que en Shaquille O'neal entrés en un període de decadència, el líder és per mèrits propis en Dwyane Wade. − Juguen millor els Heat de Miami quan ho fa en Dwyane? Sense dubte, el fet que en Wade jugui fa que l'equip jugui millor i afronti amb més ganes les dificultats sorgides. És el pilar central de l'equip, si no juga, l'equip tendeix a perdre. − Què aporta en Dwyane Wade al seu equip? Doncs, com hem pogut veure anteriorment, aporta en totes les facetes del joc però especialment en l'apartat ofensiu, i en la moral de l'equip. − Quina és la influència de Dwyane Wade al seu equip? Aquesta pregunta, la mare del treball, també ha 45

quedat resolta; en Wade influeix en l'ànim de l'equip, en el seu estil de joc, i en la seva manera de ser; per tant, en Dwyane revoluciona l'equip totalment. Conclusions negatives: Només hi ha hagut una cosa que no m'ha agradat d'aquest treball i és que esperava una major participació en l'apartat de l'opinió dels experts, ja que la seva visió més ampla i més experimentada de la lliga pot fer que arribem a unes solucions més detallades o a unes més generals. Formular problemes pendents: Les meves hipòtesis podien haver−se quedat sense resoldre si no hagués trobat les estadístiques de cada partit d'en Dwyane Wade des que va començar a jugar en la NBA, i també les estadístiques de l'equip. Un altre fet que pot fer variar les actuals conclusions és que en Dwyane es lesionés greument ja que això implicaria una pèrdua de lideratge sobre l'equip a més de la possibilitat de no poder tornar per problemes físics al nivell actual. Valoració personal: Estic força satisfet d'aquest treball, em vaig plantejar unes preguntes, i per mitja de la recerca de dades, conceptes bàsics del bàsquet, estadístiques i un raonament lògic, he aconseguit resoldre les hipòtesis i n'estic ben satisfet. Pot ser m'hauria agradat més que en Dwyane estigues retirat per poder fer una comparació més justa amb en Michael Jordan però el temps no ho ha permès. Estic molt agraït de les persones que m'han ajudat a fer possible aquest treball com companys de classe, la tutora del treball que em va ajudar a treure les hipòtesis i `estructura general del treball i sobretot a la gent que per mitjà de l'internet, ha aconseguit ajudar−me. − 8 Glossari: Les estadístiques fan ús d'un vocabulari específic i d'uns tecnicismes que provenen de l'Anglès Americà. Per tan us adjunto unes traduccions, per a una millor lectura i comprensió de les dades: MIN: Minuts jugats en el partit. FGM−A: Tirs de campo anotats a la esquerra y tirs intentats a la dreta. 3PM−A: Triples ficats a la esquerra i triples intentats a la dreta. FTM−A: Tirs lliures anotats a la esquerra i tirs lliures intentats a la dreta. OFF: Rebots ofensius (rebotes capturats en el camp d'atac). DEF: Rebots defensius (rebotes capturats en el camp de defensa. TOT: Còmput total de rebots capturats en el partit. AST: Assistències, dit d'altre manera, passes de cistella a un company. ST/Steal: Pilotes recuperades, ja sigui una recuperació de pilota, una intercepció de passe BLK/Block: Taps efectuats per el jugador. TO/Turnover: Pèrdues de pilota per part del jugador, ja sigui donar un mal passe, sortir del campo, violar normes com dobles, passes PF: Faltes personals que ha fet el jugador. PTS: Punts que ha anotat el jugador en tot el partit. 46

PPG: Punts per partit FGM %: Percentatge en els tirs de campo. 3PM %: Percentatge dels tirs de triple. FT %: Percentatge de tirs lliures. Field goals made: Tirs de campo anotats. Field goals attempted: Tirs de camp intentats Three point field goals made: Triples anotats. Three point field goals attempted: Triples intentats. Free thows made: Tirs lliures anotats. Free throws attempted: Tirs lliures anotats. Tirs lliures intentats. @: Partits fora de casa. W (Win): Victòria. L (Lose): Derrota. Preseason: Pretemporada. First Round: Primera Ronda de playoffs. Conf. Finals: Finals de conferència. Box Store: Resultat del partit. Opponent: Rival. OT (outime): pròrroga. Franquícia: Terme per referir−se a un equip, els Miami Heat són un equip i a l'hora una franquícia. All−NBA team: Equip Ideal. All−NBA defensive team: Equip ideal defensiu. All−Star game: Partit de les estrelles. All−NBA rookie team: Equip novell ideal de l'any Sixth man award: Premi al millor sisè jugador o jugador que comença en la banqueta. Most improved player: Jugador amb major progressió.

47

Most Valuable player: Jugador més valuós. Defensive player of the year: Millor jugador defensiu de l'any. Coach of the year: Entrenador de l'any. Rookie of the year: Millor jugador novell de l'any. Rookie: Jugador novell. Sophomore: Jugador de segon any. Point Guard: Base. Shooting Guard: Escorta. Small Forward: Aler. Power Forward: Ala−pivot. Center: Pivot. Shaq: Shaquille O'neal. − 9 Bibliografia: Pàgines web consultades per fer aquest treball: Moltes d'aquestes pàgines web contenen variants, com és el cas per exemple de google, que també ha sigut utilitzat per buscar altres pàgines, el cercador d'imatges... També hi ha pagines que tenen espais de conversa, en algunes de les següents pàgines he contactat amb altre gent per ampliar l'opinió pública. Per tant aquestes, són les pàgines a partir de les quals he cercat informació, estadístiques, fotos o opinions: www.google.com http://es.yahoo.com www.nba.com www.zonaforo.com/enbiei www.ultimatenba.com http://miarroba.com/foros http://es.wikipedia.org

48

www.dwyane−wade−flash.com www.basketballreference.com www.dwyanewade.com http://encancha.com www.basketball.com www.wordreference.com Llibres, enciclopèdies i revistes utilitzades: − Conocer el deporte Baloncesto, editorial Tutor. ISBN 84−7902−404−b − Enciclopèdia digital Encarta 2004. − Diccionario enciclopédico ilustrado Durvan. − Diccionario enciclopédico ilustrado Alfa. − Revista oficial NBA: Novembre del 2005−Gener del 2007. − Revista `Gigantes': Octubre del 2005−Gener del 2007. 94

49