ESTAT ACTUAL DEL FONS MARÍ A LA PLATJA DE TORREDEMBARRA Informe realitzat per Iris Gual Figuerola Llicenciada en Biologia i doctorand en Ciències del Mar setembre de 2002

1

ESTAT ACTUAL DEL FONS MARÍ A LA PLATJA DE TORREDEMBARRA Iris Gual Figuerola

1 INTRODUCCIÓ La platja de Torredembarra és una llarga extensió de sorra que té continuïtat entre els termes municipals de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà. En total són uns set quilòmetres de costa. La qualitat de l'aigua té la consideració de Molt Bona per l'Agència Catalana de l'Aigua, que realitza anàlisis setmanalment durant els mesos d'estiu. També gaudeix de la consideració de Bandera Blava des de l'any 1991. A la part submergida de la platja hi alternen fons sorrencs i roques que ofereixen la possibilitat d'establiment de diverses comunitats vives. De totes elles podem destacar l'alguer de posidonia. Posidonia oceanica és una de les poques plantes fanerògames (una dotzena de gèneres) que podem trobar a l'ambient marí. Té fulles acintades de 0.6 a 1.2 cm d'amplada que poden tenir fins a 80 cm de llargada. Els rizomes són robusts i mantenen adherits els pecíols i les bases de les fulles després de la seva abscissió. Aquesta planta és endèmica de la Mediterrània i pot formar praderies des de la superfície de l'aigua fins els 20 o 40 metres de fondària, segons la transparència de l'aigua, i no tolera ni la contaminació, ni la sedimentació excessiva, ni la falta de renovació de l'aigua, ni les salinitats que s'aparten de la normal. Porta associada tota una comunitat d'organismes epífits que ocupen la superfície foliar i els rizomes, un gran nombre d'organismes que s'alimenten dels primers, i uns altres que utilitzen l'herbassar com a lloc de cria o refugi. Per tot això es considera que l'alguer de posidònia és un ecosistema climàcic, el punt final d'una successió ecològica que tindria uns estadis primerencs en l'herbassar de cimodocea (Cymodocea nodosa), una altra fanerògama mediterrània. L'estructura de la praderia ve determinada per la pròpia de l'espècie vegetal. Així, els rizomes creixen longitudinalment ocupant nous espais (creixement plagiòtrop), però també creixen verticalment (creixement ortòtrop), de manera que l'aparició de noves fulles a la part apical es compensa amb la mort de les parts inferiors. Així es forma una estructura anomenada mata, que està constituïda per rizomes inactius entrelligats amb sediments i matèria orgànica provinent dels organismes del propi alguer. S'han fet diversos estudis per tal de quantificar la importància dels herbassars de posidònia en la sedimentació de partícules. Un dels darrers (Gacia & Duarte, 2001) destaca el paper de les mates de posidònia, no només en la deposició de partícules sinó en la resuspensió del material del fons. Gacia i Duarte comparen el balanç entre deposició i resuspensió en un herbassar de posidònia i en una barra de sorra propera (a 15 m de fondària, a Punta Fanals - Mallorca -) Es van trobar diferències significatives entre les dues zones; de manera que, si bé l'increment de la deposició primària a l'herbassar és moderat respecte la barra de sorra, la disminució de la resuspensió és molt important. La combinació d'ambdós processos fa que els 2

herbassars de posidònia contribueixin a incrementar la retenció de sediment i, per tant, a reduir l'erosió a la zona costanera. Tanmateix, la posidònia és una planta molt sensible a l'enterrament per sediments. Com tots els espermatòfits, el creixement de l'organisme es produeix en els meristemes que estan situats a la base de les fulles. Aquests teixits són molt sensibles a l'anòxia i les seves cèl·lules moren quan queden enterrades. Es van fer uns experiments per tal de comprovar la sensibilitat dels brots de Posidonia oceànica a diferents nivells d'enterrament (Manzaneda i altres, 1996). Es van sotmetre diferents feixos de posidònia a diverses condicions ambientals durant 250 dies en dues estacions (Portlligat i Illes Medes). Els resultats van concloure que la planta és molt sensible a l'enterrament, malgrat sigui un període curt. Els productes reduïts, com sulfurs i amoni, que es troben en els sediments i la matèria en descomposició afecten profundament les cèl·lules en mitosi, com les dels meristemes. A les costes sorrenques s'estableix un perfil d'equilibri entre la part emergida i la part submergida de la platja. De manera natural, sense la intervenció humana, la platja consta d'una zona submergida amb un cert pendent, més suau com més fina és la sorra. La part més alta d'aquest talús és la berma, i és fins on arriben les onades que trenquen. Terra endins trobem una zona plana, que periòdicament es pot mullar amb les onades més grans, i les dunes, que són una reserva de sorra modelada pel vent. Aquest perfil era el que teníem en tota la façana marítima de Torredembarra abans de la construcció del passeig marítim, i ara el podem apreciar perfectament a la platja dels Muntanyans. A més, el perfil de platja està en equilibri amb el clima d'ones de la zona. En situacions puntuals d'alta energia, el moviment de les ones i els corrents que formen s'enduen sorra de la part seca i la porten a la part submergida de la platja. En situacions de bonança, baixa energia, les ones i els corrents porten sorra de la part submergida a la part seca de la platja. El moviment dels sediments és efectiu des de la línia de costa fins a la fondària de tancament, que, per definició, és aquella a partir de la qual els sediments només es mouen durant els temporals extremadament forts (els que ocorren cada 70 - 100 anys). Aquestes oscil·lacions del perfil de platja poden afectar la supervivència dels herbeis de posidònia, sobretot en el seu límit superior, ja que el sediment mobilitzat pot recobrir part de l'herbei. Les taxes de sedimentació natural són d'1 cm de màxim, en situacions d'onatge mitjanes; però en situacions de temporal de mar i en zones poc fondes la quantitat de material en suspensió s'incrementa molt i acaba donant taxes de sedimentació més elevades.

Figura 1: Perfil d'equilibri d'una platja en diferents situacions d'energia.

3

En l'estudi fet per Manzanera, Romero, Jiménez i Sánchez-Arcilla (1996) a les platges des de Cunit fins a Roda de Berà s'analitzen les dades de mobilització de sediment respecte el període i l'alçada d'ona significant. Es veu que per una fondària de 5 m calen ones de 2.5 m d'alçada per produir un enterrament de 12 cm; en canvi, a 10 m de fondària les ones de 4 m d'alçada a penes produeixen un enterrament de 5 cm. També cal tenir en compte el temps de retorn dels episodis tempestuosos que mobilitzen el sediment. Es defineix el temps de retorn com el temps mitjà que transcorre entre dos episodis de característiques semblants. És una manera de definir la recurrència dels esdeveniments. Com que: − 12 cm de gruix de sediment maten el 100% dels feixos de posidònia; − per aconseguir aquest gruix a 5 m de fondària calen ones de 2.5 m d'alçada; − el temps de retorn dels temporals que produeixen aquestes ones és d'1 any; − i la posidònia es reprodueix per via vegetativa per contagi de les zones pròximes; s'arriba a la conclusió que la Posidonia oceanica no pot viure a 5 m de fondària en unes costes que tinguin aquest règim d'ones, per exemple a la Costa Daurada. Amb el present informe es pretén comprovar si a la platja de Torredembarra també es donen aquestes circumstàncies i, en cas contrari, proposar algunes actuacions per a la seva protecció, donada l'excepcionalitat de la presència de posidònia a poca fondària. Un estudi acurat d'aquesta zona també permetrà completar els estudis de la Costa Daurada fets des de Cunit fins a Roda de Berà (Manzanera i altres, 1996) i a Creixell (Rambault-Baranger, 1996).

4

2 METODOLOGIA Per tal d'elaborar aquest treball s'ha procedit a l'observació directa del fons del mar. A partir d'una col·lecció de fotografies aèries (Figura 2) realitzades per Ciscu Duch, de l'associació GEPEC-Ecologistes de Catalunya, el 16 de juny de 2002, s'han localitzat les zones més interessants. A les fotografies aèries podem observar la forma de les roques de l'Antina, de les Roquetes i de la Barra de tres; també veiem les mates de posidònia com unes taques més fosques que les roques. D'aquesta manera hem localitzat aproximadament la seva posició. No hem pogut, però, mesurar les dimensions de les mates de posidònia sobre les fotografies ni la posició exacta, ja que no es tracta d'ortofotografíes sinó que són fotos fetes amb una mica de perspectiva i es produeix una certa deformació de la imatge que impedeix enganxar una foto darrera l'altra per obtenir una sèrie contínua. Les dues primeres fotografies corresponen a la platja de la Paella. La tercera foto és de la platja de Baix a mar, on hi destaca el Bloc sobre l'Antina i una taca de posidònia a la Barra de tres, davant les cases de Baix a mar. La quarta fotografia ens mostra la mata de posidònia que hi ha davant el pont de Clarà. La cinquena i la sisena fotos ens ofereixen una perspectiva dels Muntanyans. Les dues últimes fotos ens assenyalen la posició de la taca més gran de posidònia, davant l'estany del Saler. Figura 2: Col·lecció de vuit fotografies aèries. Font: Ciscu Duch (GEPEC)

Foto 1: Extrem de la platja de la Paella, davant el passeig del Mediterrani.

5

Foto 2: Platja de la Paella, davant el carrer Viló.

Foto 3: Platja de Baix a mar, davant les cases.

6

Foto 4: Extrem de la platja de Baix a mar, davant el pont de Clarà.

Foto 5: Platja dels Muntanyans, davant el Càmping La Nòria.

7

Foto 6: Platja dels Muntanyans, davant la urbanització Nova Torredembarra.

Foto 7: Platja dels Muntanyans, davant l'estany del Saler.

8

Foto 8: Platja dels Muntanyans, límit de terme municipal.

Amb una embarcació lleugera s'ha resseguit en ziga-zaga l'àrea compresa des de la línia de costa fins els 10 metres de fondària, des del port de Torredembarra fins el límit de terme municipal amb Creixell. Al llarg d'aquests recorreguts s'han marcat en un aparell GPS els punts necessaris per dibuixar la forma i la mida de les roques i les mates de posidònia. A les zones menys fondes (fins a uns set metres) l'observació del fons s'ha fet des de l'embarcació amb una galleda amb el fons transparent i amb immersions a pulmó lliure. Per a les observacions a més fondària ha calgut fer immersions amb escafandre autònom. També s'han tirat una sèrie de fotografies submarines per tal de facilitar la classificació dels organismes observats i per il·lustrar el treball. En total s'han realitzat vuit recorreguts en barca per fer la cartografia, cinc immersions amb escafandre i nombroses immersions a pulmó lliure per a l'observació del fons del mar. En tot aquest treball de camp ha calgut la dedicació de dues o tres persones alhora, donat que manejar la barca, observar el fons i marcar els punts no es pot fer tot alhora i, a més, en les immersions amb escafandre és molt important no anar sol, per qüestions de seguretat. Una dificultat important per a la realització de l'estudi ha estat l'absència de cartes nàutiques de poca fondària, cosa que ha obligat a fer una cartografia rudimentària dels fons marins amb les dades observades directament. Per a la seva realització s'ha utilitzat un aparell GPS 12 de la casa Garmin i s'han transcrit les dades a una quadrícula UTM per tal que en resultés un mapa a escala 1:5.000. Per altra banda, s'ha fet una ampliació 500% del mapa Torredembarra 473-II escala 1:25.000 (1984) i s'ha obtingut una base batimètrica i cartogràfica. Superposant ambdues informacions i amb els resultats de l'estudi del fons marí del treball de R. Rambault-Baranger (1996) 9

Cartographie des herbiers et des sédiments infralittoraux de la région de Torredembarra (Espagne), que contenen informació dels fons entre 10 i 20 metres de fondària, s'ha fet un mapa de la zona que es presenta com annex a aquest informe. Cal remarcar que la base batimètrica del mapa topogràfic i les batimetries de l'estudi de Rambault-Baranger no coincideixen exactament i per això es proposa, abans que res, fer una cartografia acurada de la zona. Això és especialment interessant per a determinar la fondària màxima a la que trobem mates vives de posidònia i poder delimitar la zona que es proposa protegir. Per a la identificació de les espècies s'han utilitzat diverses guies d'identificació i estudis anteriors, com el del Dr. M. Ballesteros (1998). Les espècies que hem tingut en compte són les més aparents: algues macroscòpiques, fanerògames, animals de talla mitjana i gran i peixos. No es pretén fer un llistat exhaustiu de les espècies presents, sinó una mostra dels organismes més representatius de les diferents comunitats vives que trobem en aquesta zona.

10

3 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D'ESTUDI La platja de Torredembarra es divideix, a efectes pràctics, en tres zones: la platja de La Paella, que va del port fins el carrer Viló; la platja de Baix a mar, del carrer Viló fins el pont de Clarà; i la platja dels Muntanyans, del pont de Clarà al límit del terme municipal de Creixell. A la part submergida de la platja hi trobem una sèrie de barres rocoses de naturalesa calcària que alternen amb el fons sorrenc. Aquestes roques estan orientades en direcció nordest-sudoest, paral·leles a la línia de la platja, i situades a diferents fondàries (veure mapa annex). A sobre hi trobem diverses comunitats biològiques. Les condicions meteorològiques i ambientals del darrer any han modificat l'aspecte general de la platja. Així, els temporals de mar que s'han produït durant aquest hivern i primavera (any 2001 i 2002) han motivat una important erosió de la sorra de la platja emergida i submergida, de manera que l'aparença general és que la platja està més buida de sorra que altres estius, i les roques submergides a poca fondària són més aparents ja que estan descalçades. Si bé no hi ha dades per quantificar aquestes apreciacions subjectives, es tracta d'una impressió compartida per molts vilatans. També es pot observar gres de platja, a poca fondària. Aquest "gres" és una mena de fang i sorra de color gris clar a mig consolidar que normalment està cobert de sorra i només el podem veure a les platges en situacions d'erosió.

3.1

Platja de La Paella:

A la platja de La Paella hi trobem un domini absolut dels fons sorrencs. A penes hi apareixen les darreres roques de l'Antina, que aquí rep el nom de l'Antina fonda. Aquesta barra rocosa està formada per blocs irregulars a la part de garbí i per roques més planes a la part de llevant. Es troba situada entre 100 i 150 metres de la platja seca i té entre dos i tres metres de fondària. Sobre aquestes roques hi trobem poca vida, només algunes algues fotòfiles (Codium bursa, Acetabularia acetabulum i Padina pavonica) i de forma molt esclarissada.

3.2

Platja de Baix a mar

A la platja de Baix a mar i a pocs metres de la línia de batuda de les ones hi ha les Roquetes. Són blocs irregulars que sobresurten 30 o 40 centímetres sobre el fons de sorra i es troben a un metre i mig del nivell del mar, aproximadament. Aquestes roques de pocs metres quadrats formen dues barreres discontínues que alternen amb fragments més petits (1-2 m2) de mata morta de posidònia. En alguns punts les Roquetes arriben a la platja emergida. La vida que suporten està formada per una comunitat d'algues fotòfiles, amb algues verdes (Codium sp., Acetabularia acetabulum, i altres) i algues brunes (Padina pavonica, Cystoseira sp.). Als llocs més arrecerats també s'hi poden trobar animals sèssils filtradors com esponges incrustants (Crambe crambe) i palmeretes (Sabella spallanzanii). Els animals mòbils més importants són els eriçons (Paracentrotus lividus) i les salpes (Sarpa salpa), que s'alimenten de les algues, i els juvenils de diverses espècies de peixos (sards, mabres, oblades, ...). Pocs metres mar enfora, gairebé a continuació, trobem l'Antina. Aquesta barra és més contínua i més ampla que les Roquetes. Les roques són més altes (gairebé un metre) i en alguns punts arriben molt a prop (a un metre) del nivell mitjà del mar. La part 11

superior de l'Antina és força plana i ampla. Aquesta barrera provoca el rompent de les onades quan aquestes són una mica grans, de manera que perden energia abans d'arribar a la sorra de la platja. El moviment de l'aigua sobre l'Antina sol ser intens i a penes hi creixen algues. Només trobem organismes aparents a les escletxes de les roques, a les parets verticals de les vores de la barra rocosa o bé sobre les roques que estan més enfonsades. Els organismes que s'hi troben són els mateixos que a les Roquetes però en menor densitat. A uns dos-cents metres de la platja seca hi ha la Barra de tres, que s'anomena així perquè té una fondària de tres braces (uns cinc metres). Aquesta és una franja estreta de roca, entre tres i cinc metres, la part superior de la qual és plana amb un lleuger cabussament cap el sud-est. A la part superior de la roca hi trobem algunes mates mortes de posidònia i clapes d'algues verdes (Codium, Halopteris i Udotea) amb algunes holotúries (Holoturia tubulosa) . A la vora de la barra, en la zona més arrecerada, es forma com un graó on es pot observar una comunitat animal formada per esponges (Crambe crambe, Ircinia sp. i Chondrosia reniformis), hidraris, ascidis vermells (Halocynthia papillosa), eriçons (Paracentrotus lividus), estrelles de mar vermelles (Echinaster sepositus) i algunes gorgònies blanques (Eunicella singularis). A la part de llevant de la platja de Baix a mar hi trobem una mata ampla de posidònia viva (veure mapa annex). Entre els seus feixos hi trobem algues calcàries, anèmones (Anemonia sulcata, Aiptasia mutabilis), eriçons violetes (Sphaerechinus granularis), nacres (Pinna nobilis i Pinna rudis), alguna cabra (Maja esquinado), donzelles (Coris julis), castanyoles (Chromis chromis), tant en la forma adulta com en la juvenil de color blau intens i nombrosos alevins d'altres peixos. Sobre les fulles de posidònia hi ha molts organismes epífits que li donen una aparença blanquinosa.

3.3

Platja dels Muntanyans

En aquesta platja hi trobem la continuació de les barres rocoses de la platja de Baix a mar. Així, des de la part seca de la platja, de seguida trobem les Roquetes i l'Antina. En aquesta part de la platja ambdues barres estan més juntes i es poden considerar com una sola. Els organismes que s'hi troben són els mateixos que a la platja de Baix a mar, i les característiques d'hidrodinamisme també són semblants. A la platja dels Muntanyans, la Barra de tres està ocupada per dos tipus de comunitat biològica. A la part superior hi trobem mates vives de posidònia i a la part vertical de l'esglaó hi ha una comunitat d'algues fotòfiles i de bentos suspensívor. Els feixos de posidònia estan arrelats sobre la roca, les mates que formen no són gaire denses ni extenses. En general té un aspecte discontinu amb clapes de sorra que cobreixen parcialment la roca. En dos llocs (veure mapa annex) la mata de posidònia s'eixampla i té una cobertura una mica més gran. Entre els feixos de la planta hi podem trobar holotúries (Holoturia tubulosa), eriçons (Paracentrotus lividus), anèmones (Anemonia sulcata) i alguna nacra (Pinna nobilis). Sobre les fulles hi ha nombrosos organismes epífits (algues, hidraris...). A la vora de la roca, la comunitat que s'estableix ocupa completament l'espai. Entre els organismes més aparents hi destaquen algues macroscòpiques (verdes i brunes), esponges (Crambe crambe, Ircinia sp. i Chondrosia reniformis), hidraris, ascidis, eriçons i estrelles de mar vermelles (Echinaster sepositus). Entre la Barra de tres i el Brut, trobem una zona coberta per Cymodocea nodosa que creix de forma molt esclarissada per la sorra. Resulta difícil cartografiar-la ja que des de la superfície passa absolutament desapercebuda i es troba a una fondària d'uns nou metres, invisible des de la barca i inaccessible a pulmó lliure. 12

A uns cinc-cents metres de la línia de batuda hi ha el Brut, que es troba entre 15 i 20 metres de fondària. Igual que les altres barres, està format per roques de naturalesa calcària de forma plana que sobresurten del fons sorrenc i deixen esquerdes i extraploms . En aquesta barra tant hi trobem posidònia com algues calcàries o bentos suspensívor. Molts dels organismes que formen aquestes comunitats coincideixen amb els que trobem a la barra de tres, però hi ha més proporció de gorgònies blanques (Eunicella singularis) i grogues (Lophogorgia sarmentosa). També podem trobar colònies de l'anemone incrustant Parazoanthus axinellae d'un intens color groc i el fals corall (Myriapora truncata). D'entre la fauna piscícola podem destacar els molls sorrencs (Mullus barbatus), molls roquers (Mullus surmuletus), sargs (Diplodus vulgaris), oblades (Oblada melanura), molls reals (Apogon imberbis), escórpores (Scorpaena porcus), serrans (Serranus cabrilla) i fins i tot meros (Epinephelus marginatus), congres (Conger conger) i morenes (Muraena helena). Hem d'esmentar que en les immersions realitzades enguany al Brut, davant dels Pins de Creixell (14 -16 m de fondària), hem trobat gran quantitat de pèl. Els pescadors anomenen "pèl" a una alga filamentosa que recobreix completament el fons del mar en determinades condicions. Les roques, les mates de posidònia i, fins i tot, la sorra queda cobert d'una capa mucilaginosa i filamentosa. Aquesta proliferació d'algues es produeix per excés de fosfats a l'aigua, i desapareix de mica en mica per acció del moviment de l'aigua sobre el fons, que acaba traient-lo a la platja. De fet, en la primera immersió estava completament cobert de pèl i al cap de deu dies gairebé havia desaparegut.

3.4

Comparació entre les tres platges

En general veiem que les diferències entre les tres platges venen donades per la presència o absència de roques a certa fondària i per la presència o no de mates de posidònia. Així, a les roques poc fondes hi trobem algues fotòfiles, que van desapareixent a més fondària ja que entren en competència amb els organismes del bentos suspensívor. A les roques on hi ha més hidrodinamisme, l'Antina, els organismes hi són escassos. Això també passa a la platja de la Paella, ja que en ser a un extrem i tenir el Roquer i el port al costat els moviments de l'aigua i dels sediments són diferent que la part central de la platja. També podem observar que hi ha poques diferències entre els organismes que acompanyen la posidònia a la Barra de tres i al Brut. La majoria dels animals sèssils que ocupen ambdues barres coincideixen, però alguns organismes són més abundants en una o altra fondària i d'altres només els trobem al Brut. Com a primera aproximació a un estudi de biodiversitat de la zona, s'ha recollit en una taula la presència d'espècies significatives en cada una de les tres platges i en cada una de les barres rocoses (com a indicació de la fondària). Només s'indica la presència (+) o no (-) de l'espècie en la zona indicada, sense tenir en compte la seva abundància. Les zones indicades es corresponen de la següent manera: Zona A: Les Roquetes i l'Antina. Entre 1 i 2 metres de fons Zona B: La Barra de tres. Aproximadament 5 metres de fondària 13

Zona C: El Brut. Entre 15 i 20 metres, aproximadament.

Espècie

zona

La paella

Baix a mar

Els Muntanyans

A

A

B

A

B

C

B* C*

C*

Acetabularia acetabulum (alga verda)

+

+

-

+

-

-

Udotea sp. (alga verda)

-

-

+

+

+

+

Codium sp. (alga verda)

+

+

+

+

+

+

Padina pavonica (alga bruna)

+

+

+

+

+

+

Cystoseira sp. (alga bruna)

+

+

+

+

+

+

Corallina elongata (alga calcària)

-

-

+

-

+

+

Pseudolithophyllum expansum (alga c.)

-

-

-

-

-

+

Paracentrotus lividus (eriçó)

-

+

+

+

+

+

Sphaerechinus granularis (eriçó)

-

-

+

-

+

+

Echinaster sepositus (estrella)

-

-

+

-

+

+

Sabella spallanzanii (palmereta)

-

+

-

-

+

+

Crambe crambe (esponja)

-

+

+

+

+

+

Chondrosia reniformis (esponja)

-

-

+

-

+

+

Ircinia sp (esponja)

-

+

+

+

+

+

Clathrina ssp. (esponja)

-

-

-

-

-

+

Holoturia tuberosa (holotúria)

-

-

+

-

+

+

Eunicella singularis (gorgònia)

-

-

+

-

+

+

Myriapora truncata (fals corall)

-

-

-

-

-

+

Bonellia viridis (equiüroideu)

-

-

-

-

-

+

Hexaplex trunculus (caragol)

+

+

+

+

+

+

Pinna nobilis (nacra)

-

-

+

-

+

+

Cymodocea nodosa (fanerògama)

-

-

-

-

+**

-

Posidonia oceanica - mata viva

-

-

+

-

+

+

Posidonia oceanica - mata morta

-

+

+

+

+

+

*Aquestes barres no es troben en les platges indicades **A la platja dels Muntanyans, entre la Barra de tres i el Brut, trobem una zona coberta per Cymodocea nodosa que forma com una praderia molt esclarissada.

Entre els 20 i els 60 metres les roques ja no es disposen d'una manera tan arrenglerada i es troben disperses i cada cop més escasses. Els pescadors saben bé la seva localització i les coneixen pel seu nom: Atinents, Menjacordes, Cantarera, Nas de bou, la roca de 30, la roca de 40,... sobre aquestes roques s'hi troben comunitats de bentos suspensívor.

14

4 LES PRADERIES DE POSIDÒNIA A TORREDEMBARRA L'aspecte més destacat de totes les observacions realitzades durant aquest estudi és la presència de mates vives de posidònia a poca fondària, concretament a la Barra de tres. Cal destacar que aquí la posidònia la trobem sempre arrelada sobre roca. Segons la bibliografia, és una planta que pot viure sobre roca o sobre fons sorrencs, però a la Barra de tres només la trobem sobre les roques. En canvi, al Brut trobem algunes mates a la sorra i d'altres a la roca. De fet, les roques de la Barra de tres sovint es colguen i es descolguen de la part superior, degut a l'hidrodinamisme de la zona; cosa que dificulta l'establiment d'una comunitat de bentos suspensívor, que només prospera en la paret vertical de l'esglaó que forma la roca. Les observacions directes (aquest treball) i amb el sonar d'escombratge lateral (Rambault-Baranger, R. 1996) ens indiquen la presència de mata viva a la Barra de tres i al Brut (entre 5 i 20 m), i de mata morta entre les Roquetes i l'Antina (2 m) i en alguns llocs de la Barra de tres i del Brut. Fa poques dècades, cap els anys 60 del segle XX, les posidònies que ara trobem mortes a poca fondària gaudien d'una bona salut i les seves fulles arribaven a flor d'aigua (Gual i altres, 2001). Caldria fer un estudi exhaustiu per esbrinar les causes que van portar a la mort les posidònies més somes. La seva desaparició es va consumar els anys setanta del segle XX, i va coincidir amb l'augment del turisme, amb el creixement de la població i amb la construcció de l'emissari d'aigües negres a Baix a mar. Amb la construcció de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Torredembarra, Creixell, La Pobla de Montornès i Roda de Berà les aigües que s'aboquen al mar són més netes, i això ha de millorar l'estat general de l'aigua del mar i, per tant, ha d'afavorir el creixement de les posidònies.

4.1

Cartografia

Un aspecte important d'aquest estudi ha estat l'elaboració de la cartografia de les mates de posidònia de la Barra de tres. Si bé es tracta d'una cartografia molt senzilla, té la qualitat de ser realista. No tenim notícia que fins ara s'hagi cartografiat aquesta zona, ja que no hi ha cap estació de seguiment de posidònia de la Xarxa de Vigilància dels Alguers ni de cap altra entitat que se n'ocupi. A la figura 3 s'ha reproduït la part de la cartografia corresponent als herbeis de posidònia. En canvi, per problemes tècnics, no hem pogut delimitar amb exactitud l'extensió de la praderia de Cimodocea nodosa. Aquesta és una feina que queda pendent.

4.2

La Barra de tres

De les diverses barres rocoses que flanquegen la platja de Torredembarra la Barra de tres és la que desperta menys interès pels visitants. L'Antina i les Roquetes, com que estan molt pròximes a la platja seca i no són gaire fondes, sovint reben la visita dels banyistes i els bussos a pulmó lliure. El Brut és lloc habitual de pesca en canya des d'embarcacions i amb diverses arts de pesca tradicional com els palangrons o el tremall, ja que el peix hi és prou abundant.

15

Figura 3: Cartografia de les praderies de posidònia de la platja de Torredembarra.

16

En canvi, la Barra de tres queda fora la zona de bany que es delimita a l'estiu amb les balises, cosa que la fa poc segura per anar-hi nedant. A més, no té prou peix per atreure els pescadors. De manera que només desperta l'interès dels bussos "contemplatius", ja sigui a pulmó o amb escafandre autònom. La Barra de tres té una fondària entre 5 i 7 metres. Està formada per roques de naturalesa calcària d'una alçada de menys d'un metre, planes a la part superior amb un lleuger cabussament cap a sud-est. Està envoltada de sediments costaners, una sorra fina com la de la platja seca, que modelen suaus ondulacions paral·leles o ripplemarks. La sorra cobreix parcialment la part superior de la roca des de mar enfora. En aquesta part superior és on s'estableixen els feixos de posidònia i tots els organismes que porta associats. La praderia de posidònia de la Barra de tres és discontínua. Trobem petites mates (d'entre un i cinc metres de diàmetre) d'aspecte dens que deixen entre elles espais d'un metre Figura 4: Nacra i colònia de serpúlids entre els feixos de o més. La posidònia és posidònia l'espècie més visible d'aquesta comunitat viva, però entre les seves fulles, sobre el fons, hi trobem algues calcàries (Corallina sp), anèmones (Anemonia sulcata), eriçons violetes (Sphaerechinus granularis), eriçons comuns (Paracentrotus lividus), nacres (Pinna nobilis i Pinna rudis), colònies de poliquets serpúlids (Filograna sp.) i altres organismes menys vistosos. Nedant entre les fulles podem veure-hi donzelles (Coris julis), castanyoles (Chromis chromis), serrans (Serranus sp.), tords de diverses espècies i alevins d'altres peixos. Sobre les seves fulles hi ha molts organismes epífits que li donen una aparença blanquinosa i calcificada; destaquen sobretot els briozous i els hidrozous. A la part superior de les roques, alternant amb les mates de posidònia, hi trobem poca densitat d'organismes, ja que estan sotmeses a força hidrodinamisme. D'entre els organismes que hi trobem destaquen les algues com Figura 5: Fulles de Posidonia oceanica mostrant els Codium bursa, Codium organismes epífits. vermilara, Udotea petiolata i Cystoseira sp. La majoria d'animals són mòbils i es desplacen d'aquest ambient a les 17

Figura 6: Estrella de mar vermella, eriçó violeta i algues.

praderies de posidònia. Podem trobar, per exemple, els cogombres de mar (Holoturia tubulosa) que contínuament engoleixen el sediment del fons per aprofitar-ne la matèria orgànica, l'estrella de mar vermella (Echinaster sepositus), eriçons comuns (Paracentrotus lividus) i els peixos. Entre els forats de la roca s'hi amaguen els pops (Octopus vulgaris), que poden assolir una bona talla.

Per la part de terra de la Barra de tres es forma un extraplom de la roca i la sorra queda a més fondària que a l'altre costat. Aquesta part amb la roca viva és on s'estableix la comunitat d'animals sèssils filtradors i algues que recobreixen completament l'espai. Els organismes més aparents són, a més de les algues, les esponges encoixinades (Ircinia sp i Chondrosia reniformis), les esponges incrustants (Crambe crambe Figura 7: Gorgònies (blanca i groga), algues calcàries i esponges incrustants. i Cliona viridis), diferents espècies de poliquets amb l'aspecte típic de palmereta i algunes gorgònies blanques (Eunicella singularis) de petita talla. A les escletxes, entre les roques, també hi trobem aquesta comunitat viva, junt amb les algues, els eriçons i les estrelles de mar vermelles. A la sorra del voltant de la Barra de tres hi podem veure rastres de nombrosos organismes. Alguns excaven caus a la sorra i només en veiem un forat al capdamunt d'una muntanyeta de sorra, d'altres deixen diversos tipus de petjades, i sovint els molls (Mullus barbatus) segueixen aquests rastres i busquen aliment removent la sorra.

Figura 8: Molls sobre la sorra.

18

4.3

La praderia de Cymodocea nodosa

El gram marí, o algueró, o cimodocea (Cymodocea nodosa) és una altra fanerògama marina que podem trobar a les nostres costes. Té les fulles acintades com la posidònia, però és de menor talla. Les seves fulles només arriben als 20 o 30 cm de llargada i a penes 4 mm d'amplada. A partir de l'arrel principal de la planta, i de forma radial, surten diverses tiges ajagudes per la superfície de la sorra i d'aquí brosten els feixos de fulles i surten petites arrels. L'aspecte de la praderia és molt esclarissat, i hi predominen els organismes propis dels fons sorrencs com bivalves i caragols. Aquestes tiges reptants són força fràgils i amb els temporals es trenquen i surten a la platja junt amb les fulles mortes.. Davant el pont de Clarà, entre la Barra de tres i el Brut, hi ha una zona sorrenca amb Cymodocea nodosa. Aquesta praderia s'estén, almenys, des dels 6 metres de fondària fins els 12m. Té un aspecte molt diferent del de l'herbei de Posidonia oceanica, ja que no porta associat cap més organisme. Des de la superfície és pràcticament invisible, ja que el seu color no destaca del fons sorrenc, i Figura 9: Aspecte de l'herbei de Cymodocea nodosa això dificulta la seva cartografia. Cal emprar altres mètodes de rastreig del fons del mar (per exemple amb el sonar d'escombratge lateral) per delimitar la zona. La importància d'aquest herbassar radica en ser un bioma precursor de la praderia de posidònia. Sovint els herbeis de cimodocea evolucionen fins a ser substituïts per un herbassar de posidònia. La presència d'aquesta praderia concreta dóna esperances fonamentades a l'expansió dels herbeis de posidònia de la Barra de tres cap a la zona més fonda.

19

5 CONCLUSIONS I PROPOSTES La presència d'herbeis a la zona més soma contradiu, en certa manera, el que s'ha exposat anteriorment respecte la supervivència de la posidònia als episodis de recobriment per sediment. La presència de cintes al Brut (15-20 m) entra dins de les previsions normals de la zona, ja que ens trobem dins l'hàbitat potencial d'aquesta espècie i a aquesta fondària no hi trobem excessiva sedimentació ni altres factors que comprometin el creixement de l'alguer. Però la Barra de tres (5 m) està situada en una zona que podria quedar colgada cada any amb un gruix de sediment superior a 12 cm, i en canvi es pot comprovar la supervivència de les mates. És molt probable que la presència de roques alteri el transport de sediments i eviti l'enterrament de les mates de posidònia, ja que els estudis que s'havien fet (Manzanera i altres, 1996) era en llocs de fons sorrencs continus, i en canvi aquí trobem les roques. Podem pensar que el transport de sediment no segueix les mateixes pautes en ambdues localitats. També pot ser important que durant els episodis d'alta energia les ones trenquen sobre l'Antina o la Barra de tres i quan arriben a la sorra seca ja n'han dissipat una bona part; de manera que quan l'aigua retorna cap el fons no es pot endur tanta sorra mar endins com podria passar si no hi fossin les barres rocoses. En els estudis anteriors (Manzanera i altres, 1996) es descriu que el sediment que colga la praderia prové de la platja seca, i en aquesta platja això no succeeix fàcilment ja que la sorra ha de travessar l'Antina per anar de la platja seca a la Barra de tres. Ens trobem, doncs, davant d'un sistema excepcional format per l'herbassar de posidònia, les barres rocoses, la platja seca i les dunes. Les interaccions entre els elements d'aquest sistema mereixen un estudi acurat per tal de planificar millor la gestió del territori i preveure l'evolució del sistema al llarg del temps, tant en el context de la gestió turística de la Costa Daurada com del canvi climàtic global. Això encara és més interessant a la platja dels Muntanyans, donat que l'espai natural amb les llacunes litorals i les dunes encara enriqueix més el sistema, proporcionant tot un mosaic d'ambients terrestres i aquàtics de gran biodiversitat i fortes relacions d'intercanvi material (aliment i sediments) i energètic (vent, onades, ...).

5.1

Cartografia

Caldria, per tant, engegar una colla d'estudis que haurien d'incloure una cartografia detallada de les barres rocoses i les zones de praderia. La cartografia existent sobre les praderies submarines de Catalunya (Figura 9) atorga 370 ha a la praderia de Torredembarra amb una longitud de costa de 10 km i entre 9 i 17 m de fondària.

Figura 9: Les praderies marines de la zona de Torredembarra. Font: DGPAM.

20

Aquestes dades de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims (1992) s'han de considerar com a hàbitat potencial, ja que les observacions directes ens indiquen una superfície de cobertura menor. Volem destacar que la posidònia la trobem tot sovint sobre roca. Encara que sigui una planta que normalment es troba sobre fons sorrencs, a la Barra de tres només la trobem sobre les roques, acompanyada d'una comunitat de bentos suspensívor que només prospera en la paret vertical de l'esglaó que es forma a la Barra de tres. A la zona del Brut ja la trobem tant a la sorra com a les roques.

5.2

Protecció de la zona

Donada l'excepcionalitat d'aquest sistema caldria buscar la manera de protegir-lo de manera efectiva per tal que pugui seguir regulant el procés de sedimentació i evitar l'erosió de la platja. Ja existeix una normativa catalana de protecció de la posidònia (Ordre de 31 de juliol de 1991. DOGC 1479 de 12/08/91) que en prohibeix la seva destrucció, venda, compra i utilització. La normativa de la Unió Europea (Directiva 92/43/CE i Directiva 97/62/CE) i de l'estat espanyol (Real Decreto 1997/1995) també contemplen mesures de protecció dels herbassars marins, però tota aquesta normativa s'ha de fer complir. Una manera efectiva de protecció és l'establiment d'una zona protegida on hi hagi certa limitació de les activitats. Per exemple, i prenent com a referència la zona protegida de les Illes Medes i el Parc Natural del Cap de Creus, es poden classificar les activitats en tres grups: 1. Activitats prohibides: Llençar residus Introduir espècies no autòctones Instal·lacions d'aqüicultura Concursos de pesca recreativa de superfície o submarina Pesca d'arrossegament o d'encerclament 2. Activitats regulades: Pesca artesanal (tremall, palangre) i marisqueig Pesca recreativa de superfície (canya) Pesca submarina Ancoratge d'embarcacions 3. Activitats permeses: Navegació i circulació d'embarcacions Submarinisme amb escafandre L'àrea protegida hauria d'incloure totes les mates vives de posidònia i cimodocea, i també les zones de possible expansió. Per tal de delimitar correctament aquesta zona és molt important tenir una cartografia fina del fons marí. De manera general, es proposa la protecció des del límit del domini públic marítimoterrestre de la platja de Torredembarra fins els 25 metres de fondària, encara que s'hauria de comprovar que cap mata no quedés fora de la zona protegida. Concretament es proposa l'àrea compresa entre els següents punts: límit marítimoterrestre a la plaça de l'església de Baix a mar (pl. Valls Ivern); seguint la línia perpendicular a les cases fins la fondària de 25 metres (punt UTM: 0367400, 4555440); seguir la línia batimètrica de 25 metres fins la projecció del límit del terme municipal de Creixell (punt UTM: 0369900, 4556200); seguint la línia de projecció del 21

límit de terme municipal fins el límit de l'Espai d'Interès Natural "Platja de Torredembarra"; seguir el límit amb l'EIN fins l'aparcament de l'espai protegit; seguir la fitació del domini públic marítimoterrestre fins la plaça de l'església de Baix a mar .

5.3

Seguiment de la zona protegida

Un cop delimitada la zona a protegir, cal fer un estudi periòdic de l'estat de les praderies de posidònia i del bentos suspensívor per tal de seguir l'evolució de les comunitats vives al llarg del temps. És especialment interessant constatar l'evolució dels herbeis de posidònia i de cimodocea ja que són comunitats molt sensibles a la contaminació i altres factors pertorbadors i per això són bons indicadors de la salut del medi ambient.

5.4

Control de les emissions de l'EDAR

La presència de pèl al Brut ens indica que l'aigua no és tan neta com caldria desitjar. El pèl es forma i desapareix d'una forma més o menys espontània, però si persisteix massa temps no arriba prou llum al fons i dificulta el procés de fotosíntesi de les algues i les fanerògames i, com a barrera física que forma, impedeix que els organismes filtradors com esponges, gorgònies, poliquets, i molts altres es puguin alimentar i acabin morint. És molt important vetllar el funcionament de l'estació depuradora d'aigües residuals i evitar qualsevol tipus d'abocament incontrolat de substàncies al mar, ja que la salut del fons del mar en depèn completament.

5.5

Estudis de biodiversitat

També seria molt interessant fer un estudi de diversitat biològica dins i fora de les praderies de posidònia, ja que aquí no formen herbeis continus sinó mates soltes separades per roca i sorra. També es pot comparar aquest ambient amb la biodiversitat existent en altres praderies contínues de localitats properes, com Cambrils o l'Ametlla de Mar.

5.6

Replantació de posidònia

Un altre aspecte a considerar és la replantació de posidònia a la zona més soma, entre les Roquetes i l'Antina. Tal com s'ha argumentat abans (Gacia & Duarte, 2001), la posidònia afavoreix la sedimentació, redueix la resuspensió de sediment, i, per tant, és un fre a l'erosió de la platja. Cal, però, fer uns estudis previs per tal d'esbrinar si han desaparegut les causes que van produir la seva pèrdua, així com els diferents tipus de replantació que s'han assajat en altres localitats. La replantació de mates de posidònia és una pràctica polèmica ja que els resultats només es veuen a mig o llarg termini, degut al lent creixement dels feixos, i requereix uns esforços econòmics i logístics importants per dur-la a terme. Malgrat això, pensem que és una bona opció per mantenir la sorra de la platja, en comptes d'altres actuacions més agressives com espigons o aportacions artificials de sorra. Sense oblidar la millora del medi ambient, ja que la praderia de posidònia redueix la quantitat de sediments en suspensió i l'aigua està més clara, ofereix refugi a nombrosos animals que hi crien, augmentant la quantitat de peixos de l'entorn i permet l'establiment d'espècies característiques com les nacres, hidraris i briozous epífits,...

22

6 BIBLIOGRAFIA BALLESTEROS, M. 1998. Les comunitats de les barres submarines de Torredembarra. In: Passejant per vora mar (I.Gual, ed):99-103. Ed. El Mèdol. Tarragona. BERGBAUER, M., HUMBERG, B. 2002. Flora y fauna submarina del mar Mediterráneo. Ed. Omega. Barcelona. FECHTER, R., GRAU, J., REICHHOLF, J. 1993. Fauna y flora de las costas. Ed. Blume. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. 2001. Biodiversitat i medi marí. Editorial Anthias, S.L. Barcelona. GACIA, E., DUARTE, C.M. 2001. Sediment retention by a Mediterranean Posidonia oceanica Meadow: The balance between deposition and resuspension. Estuarine,Coastal and Shelf Science 52, 505-514. GACIA, E., DUARTE, C.M., MIDDELBURG, J.J. 2002. Carbon and nutrient deposition in a Mediterranean seagrass (Posidonia oceanica) meadow. Limnol. Oceanogr. 47(1), 2002, 23-32. GARCIA, J., RODON, J., OLIVELLA, I. (coordinadors) 2001. Les fanerògames marines de la costa catalana. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Direcció General de Pesca i Afers Marítims. Barcelona. GUAL, I., MIQUEL, C., GUAL, J., FERRÉ, R., FIGUEROLA, I. 2001. Torredembarra des de mar. Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra. INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL 1984. Mapa Topográfico Nacional de España. Torredembarra 473-II escala 1:25.000 LLOBET, T., RENOM, P., ROMERO, J. 2001. Els prats submarins de posidònia. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient. Barcelona. MANZANERA, M., ROMERO, J., JIMÉNEZ, J.A., SÁNCHEZ-ARCILLA, A. 1996. Risk of shoreface nourishment (and subaqueous sand extraction) for the coastal marine benthic community. Evaluation of the nourishment (and sand extraction) off Costa Daurada (Tarragona; Spain). RIACON. No publicat. MARGALEF, R. (ed.) 1994. Litorals i oceans (Biosfera, Vol.10). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. RAMBAULT-BARANGER, R. 1996. Cartographie des herbiers et des sédiments infralittoraux de la région de Torredembarra (Espagne). No publicat. ROMERO, J., CORBERA, J., FERNÁNDEZ GRAS, M. 1995. Els boscos del fons del mar. Catàleg de l'exposició. Generalitat de Catalunya. Barcelona. TERRADAS, J., PRAT, N., ESCARRÉ, A., MARGALEF, R. (ed.) 1989. Sistemes naturals (Història Natural dels Països Catalans. Vol.14). Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 23