Story Transcript
Primeres
9/6/05
12:16
Página 1
Innovar x Internet. Manual per a innovar serveis per Internet Col·lecció «Manuals i Formularis», 13
Primeres
9/6/05
12:16
Página 2
Primeres
9/6/05
12:16
Página 3
Jordi Graells i Costa
Innovar x Internet Manual per a innovar serveis per Internet
Barcelona, 2005
Primeres
20/6/05
13:53
Página 4
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Graells Costa, Jordi Innovar x Internet: manual per a innovar serveis per Internet. - (Manuals i formularis ; 13) Bibliografia ISBN 84-393-6774-0 I. Escola d’Administració Pública de Catalunya II. Títol III. Títol: Innovar per Internet IV. Col·lecció: Manuals i formularis ; 13 1. Internet - Manuals, guies, etc. 2. Comunicacions mòbils, Sistemes de - Manuals, guies, etc. 4. Innovacions tecnològiques - Estudi de casos 681.324
© 2005, Jordi Graells i Costa D’aquesta edició: © 2005, Escola d’Administració Pública de Catalunya. Primera edició: juny de 2005 ISBN: 84-393-6774-0 Dipòsit legal: B–28.338-2005 Disseny gràfic i composició: Dotstation, SL Impressió: Gràfiques Pacífic, S.A.
Primeres
9/6/05
12:16
Página 5
Sumari Introducció
9
.......................................................................................................................................................................................
1. Eines de comunicació i cerca a Internet 1.1. Comunicació asíncrona .................................................................................................................................... 1.1.1. Correu electrònic ........................................................................................................................... 1.1.2. Fòrum ............................................................................................................................................................... • Fòrum web ............................................................................................................................................. • Grup de discussió ......................................................................................................................... • Llista de distribució .....................................................................................................................
16
1.1.3. Butlletí electrònic ................................................................................................................................ • Butlletins electrònics en altres formats ............................................................... • Butlletí en línia (newsletter) ............................................................................................... 1.1.4. Bitàcola (weblog o blog o diari interactiu) ............................................................... • Bitàcola mòbil (moblogging) ............................................................................................... • Bitàcola d’imatges (fotolog) i de fitxers d’àudio (audiolog) ............. 1.1.5. Wiki ..................................................................................................................................................................... 1.1.6. Programari de xarxa social (social networking) .................................................
21
1.2. Comunicació síncrona ....................................................................................................................................... 1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet ........................................................................................ 1.2.1.1. Telefonia mòbil ............................................................................................................. • MoviLine (1G) .......................................................................................................... • GSM (2G). Missatges SMS ...................................................................... • GPRS (2,5 G). Missatges MMS ........................................................... • UMTS (3G) .................................................................................................................. • WAP .................................................................................................................................... • Imode ............................................................................................................................... • Futur de la telefonia mòbil ......................................................................... 1.2.1.2. Xarxes sense fil wifi i Bluetooth .............................................................. 1.2.2. Missatgeria instantània ............................................................................................................... • MSN Messenger ............................................................................................................................. • Missatgeria instantània per a mòbils ...................................................................... 1.2.3. Xat o tertúlia ............................................................................................................................................ 1.2.4. Videoconferència .................................................................................................................................
36
16 18 18 19 21 21 21 23 26 27 29 33
36 37 37 37 39 40 41 42 42 46 48 49 50 52 53
//innovació_a_internet/sumari
5
Primeres
9/6/05
12:16
Página 6
1.3. Cercadors i accessibilitat ........................................................................................................................... 1.3.1. Cercadors: motor (Google) i directori (Dmoz) ..................................................... • Aplicacions de Google ............................................................................................................ • ¿Com posicionar millor el nostre web a Google? .................................... 1.3.2. Accessibilitat ......................................................................................................................................... • Tecnologia de la veu i de la vista .............................................................................. • Reconeixement de la veu RV (veu-text)................................................................. • Síntesi de la veu SV (text-veu) ...................................................................................... • Sistemes de diàleg automàtic (RV + programa informàtic + SV) .. • Traducció automatitzada ..................................................................................................... 1.4. Futur de les eines de comunicació i cerca
.............................................................................
1.5. Resum de les eines de comunicació i cerca
........................................................................
55 56 60 61 67 67 69 71 73 76 79 82
2. Innovació a Internet 2.1. Introducció ................................................................................................................................................................... 91 • El cas específic d’Irlanda ......................................................................................................................... 93 2.2. Innovació en els productes. Evolució de les eines de comunicació i cerca d’Internet .................................................................................................................................................. 95 2.3. Innovació en els serveis
...............................................................................................................................
98
2.4. Mètode per innovar serveis per Internet ................................................................................... 100 • Mètode .......................................................................................................................................................................... 101 • Resum de les funcionalitats dels serveis innovats ..................................................... 103 2.5. Casos d’innovació de serveis per Internet
Fonts consultades
6
..............................................................................
111
..............................................................................................................................................................
199
//innovació_a_internet/sumari
Primeres
9/6/05
12:16
Página 7
Índex dels exercicis 1. Eines de comunicació i cerca 1.1. Comunicació asíncrona 1.1.1. Correu electrònic 1.1.2. Fòrum 1.1.3. Butlletí electrònic 1.1.4. Bitàcola (weblog o blog o diari interactiu) 1.1.5. Wiki 1.1.6. Programari de xarxa social (social networking) 1.2. Comunicació síncrona 1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet • Telefonia mòbil • Xarxes wifi i Bluetooth 1.2.2. Missatgeria instantània 1.2.3. Xat 1.2.4. Videoconferència 1.3. Cercadors i accessibilitat 1.3.1. Cercadors 1.3.2. Accessibilitat • Tecnologia de la veu i de la vista • Reconeixement de la veu • Síntesi de la veu • Sistemes de diàleg automàtic • Traducció automatitzada 1.4. Futur de les eines de comunicació i cerca
2. Innovació a Internet • Evolució de les eines de comunicació i cerca • Innovar serveis per Internet
//innovació_a_internet/índex_dels_exercicis
7
Primeres
9/6/05
12:16
Página 8
Primeres
9/6/05
12:16
Página 9
Introducció «Tot canvia, tot flueix i res no és permanent» (Panta rei) HERÀCLIT (VI - V aC) En l’economia tradicional, el model de creixement industrial es fonamenta en la transformació de les matèries primeres i la fabricació en massa de productes des d’àrees que competeixen amb mà d’obra barata. El model presenta problemes de sostenibilitat i pateix d’una productivitat amb un valor afegit limitat, que, en qualsevol cas, es basa sovint en l’estratègia de produir en més quantitat i més barat. Mentrestant, a la societat en general es van consolidant els drets essencials de la ciutadania a la informació i a la participació en tota mena decisions i d’assumptes públics que l’afecten. Simultàniament, la tecnologia ha començat a canviar tot el nostre sistema de valors. Les tecnologies de la informació –i específicament Internet– produeixen canvis en les nostres relacions amb els altres. Apareix una nova dimensió del temps i de la gestió dels afers que aporta una altra mena de valor en tots els nostres actes personals, socials o professionals. I, contràriament al que passa amb els productes manufacturats o als serveis de l’economia industrial, en les tecnologies de la informació canvia el valor dels productes i serveis. El concepte gratuït no significa necessàriament de baixa qualitat. Fixem-nos, sinó, en el cercador Google o el sistema de telefonia sobre Internet Skype, per exemple. Canvia el valor afegit que intervenia fins ara: la transformació manufacturera se substitueix pel coneixement.
«Be distinct or be extinct» (Sigues distint o extint) TOM PETERS (1942) A més d’obrir-nos un ventall de possibilitats com a persones, la tecnologia, en el vessant econòmic i social, ens ajuda en el repte de pensar coses noves i a posar-les al mercat, incorporant valor afegit als productes i als serveis. Això és el que anomenem innovació: que es dissenyin, s’elaborin i es transaccionin a partir d’idees útils que els facin competitius perquè captivin i sedueixin els usuaris. I és que la tecnologia aporta:
//innovar_x_internet/introducció
9
Primeres
9/6/05
12:16
Página 10
1. Més eficiència a productes i serveis elaborats per processos que al seu torn ja en són. 2. Trets exclusius, funcionalitats diferents inexistents fins aleshores (comunicació ubiqua o simultània arreu; accessibilitat per a tothom superant minusvalideses sensorials, auditives o visuals; simulació o possibilitat d’experimentar abans d’executar una acció; compartició del que sabem i coneixem amb els altres, etc.). 3. Connexió amb la dimensió més emocional dels usuaris, per captar-ne l’atenció i fidelitzar-los en l’ús.
«La imaginació és més important que els coneixements. És el factor més rellevant en la investigació científica» ALBERT EINSTEIN (1879–1955) La innovació s’esdevé en productes o serveis nous de trinca o en aquells dels quals es milloren l’elaboració, gestió o prestació. Però, perquè hi hagi innovació, s’han de complir les tres condicions esmentades abans. Per exemple, gràcies a la tecnologia, una empresa o una Administració pot elaborar un producte o un servei de manera més productiva que abans, sense que sigui cap garantia que l’estigui innovant. En segon lloc, pot intentar diferenciar-lo dels altres ja existents i aconseguir una bona quota d’usuaris; però, en ben poca estona, pot ser immediatament replicat per la competència després del moment innovador inicial. En canvi, si en tercer lloc aconsegueix establir un impacte emocional positiu sobre els usuaris, establint-hi una relació de confiança i fidelitat, aleshores, havent satisfet els tres requisits, amb tota seguretat l’organització haurà aconseguit innovar el seu producte o servei.
«El talent de moltes persones sembla menor del que és perquè sempre s’han proposat tasques massa grans» FRIEDRICH WILHELM NIETZSCHE (1844-1900) La imaginació en la innovació, doncs, no és una moda més. Al contrari, es tracta d’una variable de l’economia (com ho són capital i processos). Però, ¿com sorgeix la innovació? La innovació pot sorgir investigant nous objectes i conceptes o bé aplicant metodològicament un conjunt de tècniques al si d’una organització. L’Administració és una organització al servei de la ciutadania i aquesta circumstància, a diferència de l’empresa privada, fomenta una actitud més procliu a la innovació. Per això, l’Administració hauria d’orientar sense dilació tot el seu aparell organitzatiu cap a la innovació, seguint pautes noves i concretes i no pas a partir de l’aprenentage i domini d’habilitats tradicionals.
10
//innovar_x_internet/introducció
Primeres
9/6/05
12:16
Página 11
Les administracions estatals, en comptes de respondre a aquestes demandes en clau d’oportunitats, mostren una actitud més vacil·lant. Com la resta d’administracions, impulsen l’ús d’Internet per legitimar-se a si mateixes –més transparència, més eficàcia–, però al mateix temps intenten controlar la informació que les persones hi fem fluir (problemes amb els drets de propietat intel·lectual, limitació a l’intercanvi lliure de fitxers, elaboració de lleis que castiguen les xarxes sense fils, actituds contradictòries davant l’extensió de l’ús del programari lliure, etc.). Internet posa en evidència aquest comportament dual dels estats-nació.
«Genius is one percent inspiration and 99 percent perspiration» (El geni –la capacitat d’innovar– és inspiració en un u per cent i perspiració –esforç físic, suor– en un 99 per cent)
THOMAS ALVA EDISON (1847-1931) Aquest manual proposa un mètode senzill per innovar serveis a l’Administració. Internet és el coneixement comú sobre el qual construïm el nostre mètode: interseccionem les eines presents a la Xarxa amb les noves funcionalitats que aporta. El servei que resulti d’aquest d’aplicar aquest mètode caldrà complementar-lo amb les tècniques del màrqueting relacional, funcionar amb equip compartint coneixement i, sobretot, motivar de debò les persones, com a dipositàries del talent, l’autèntic capital en la nova economia del coneixement. Més enllà d’afavorir la participació democràtica del ciutadà, Internet és una gran oportunitat per millorar l’accés i la participació de les persones en processos socials fonamentals, com ara l’educació, la cultura, l’associacionisme, el comerç, la gestió empresarial… Vet aquí la seva transcendència per a persones, societat i món econòmic. Cloc aquesta introducció dedicant el manual a la Menu, el Martí i l’Alba; sense ells no hauria estat possible res del que segueix a aquestes ratlles. Així mateix, agraeixo a Raimon Alamany, Núria Vives, Marta Rovira, Ayo Vellosillo, Enric Travesset i Xavier Lasauca el suport en la revisió del text. Jordi Graells i Costa Sabadell, maig de 2005
N O T A : Les denominacions de productes comercials que apareixen al manual són marques registrades. S’usen en el manual quan són imprescindibles, per una qüestió de mètode: unitats didàctiques amb exercicis que es retroalimenten i aprofiten els anteriors. En la resta de casos he recorregut, per plena convicció, a exemples i aplicacions de programari lliure.
//innovar_x_internet/introducció
11
Primeres
9/6/05
12:16
Página 12
1.1.
9/6/05
12:25
Página 13
1.1.
9/6/05
12:25
Página 14
1.1.
9/6/05
12:25
Página 15
n aquest primer capítol, de manera pràctica, tractarem dels instruments que fan realitat la comunicació a Internet. Expliquem de manera planera què es pot dur a terme avui en dia amb Internet. Parlem de les eines de comunicació i del seu estat actual de desenvolupament. Pràcticament a totes les eines de comunicació d’Internet hi podrem accedir de dues maneres:
E
> Des de l’aplicació concreta de l’eina. Sovint, a cada eina, originàriament s’hi accedeix des d’un programa específic. > Des d’una pàgina web. Les hem classificat en dos grans apartats segons que permetin entre l’agent emissor i el receptor una comunicació síncrona o bé asíncrona. La comunicació síncrona és la que s’esdevé al mateix temps. En canvi, l’asíncrona és la que no és simultània, això és, el receptor no la percep al mateix moment de l’acció comunicativa de l’emissor. Primerament tractem de les eines de comunicació en estat més o menys pur i expliquem després com van millorant amb el temps. Per evolucionar, agafen les funcionalitats d’altres eines i així aconsegueixen oferir serveis més competitius. D’aquestes noves eines, fruit de la hibridació de les originàries, en destaquen tres perquè aporten una gran dosi d’interactivitat: la missatgeria instantània per a mòbils, els moblogging o bitàcoles mòbils i el wiki. Totes tres seran tractades en aquest capítol. Però, fet i fet, pel que fa al conjunt de les eines que recollim, ens hem estès més en les que, al nostre entendre, deixaran una empremta més marcada en la innovació de serveis per mitjà d’Internet. Per acabar aquesta introducció, fem esment de la principal eina de comunicació d’Internet: el formulari digital (o electrònic) en HTML. És la interfície per la qual l’usuari interactua amb l’organització prestadora (o amb altres usuaris). Permet que s’automatitzin funcions a client (càlcul, validació, esborrar...) o a servidor (bases de dades associades i altres aplicacions, sobre les quals s’hi fan accions automatitzades gràcies als scripts i altres recursos com les CGI o interfícies comuna de passarel·la, els applets o miniaplicacions, etc.). Tot i que en les explicacions de les eines ja no ens hi referirem, deixem clar, doncs, que el formulari és l’element cabdal en la prestació de serveis en línia.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet
15
1.1.
9/6/05
12:25
Página 16
1.1. Comunicació asíncrona La comunicació és la que no transcorre simultàniament. Es rep el missatge després de l’acció comunicativa de l’emissor.
1.1.1. Correu electrònic El correu electrònic és la forma de comunicació més estesa actualment a Internet. Es basa en la tramesa i recepció de missatges electrònics (anomenats també correus electrònics) entre diversos usuaris. Funciona com una bústia. Aquesta bústia s’anomena compte de correu i està situada generalment en un ordinador a la nostra empresa proveïdora d’aquest servei, on es van emmagatzemant els missatges, sense necessitat d’estar connectats a tothora a Internet. Al moment de connectar-nos, mitjançant una aplicació client o programari, podem llegir tots els missatges. S’hi pot accedir: 1. Des d’un programa específic de correu electrònic. > Mozilla Thunderbird www.softcatala.org/prog168.htm > Microsoft Outlook www.microsoft.com/outlook 2. Des d’un servidor web que ofereixi el servei de correu electrònic. És el correu web o webmail. Quan és gratuït, se l’anomena també Hotmail fent un ús massa extensiu de la marca de correu web actualment en mans de la casa Microsoft. Aquests llocs web on podem donar d’alta un correu web ofereixen també serveis extres de pagament (emmagatzematge extra, redireccionament d’altres bústies de correu, accés des de dispositiu mòbil, etc.). > Google gmail.google.com. Amb 2 gigues actuals de capacitat. Permet classificar els missatges per etiquetes i no pels directoris tradicionals. > Hotmail www.hotmail.com. Actualment propietat de l’empresa Microsoft. El correu web, pel seu accés ubic, des d’arreu, és un servei molt atractiu per a l’usuari. El gran problema del correu electrònic és l’spam o inundació de correu. Es calcula que el 56% dels missatges que circulen per Internet són spam. Hotmail, mitjançant barreres tecnològiques, ha aconseguit rebaixar el tràfic d’spam a través seu. Hi ha en estudi més mesures per solucionar aquesta xacra que podria està marcant la fi del
16
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 17
correu. Per exemple, que el sistema administrador del correu obligui a solucionar un trencaclosques senzill cada cop que s’envia un missatge (per comprovar que al darrere del missatge hi ha una persona i no pas una màquina que es dedica a enviar automàticament correu escombraria). Una altra de les mesures és que el sistema obligui a pagar a qui trameti un missatge rebutjat pel destinatari.
E X E R C I C I S
Correu electrònic 1. Correu web (webmail). Obrim un compte de correu electrònic gratuït al portal Hotmail (www.hotmail.com). Fixem-nos en la manera de donar-nos-hi d’alta. En primer lloc, emplenem tots els camps del formulari de registre; quan ens demana el nom que volem posar al nostre correu, intentem trobar un nom força específic ja que Hotmail té milions de formes ja enregistrades en la seva base de dades (un bon recurs, per exemple, és escriure nom i primer cognom sencers i també la primera lletra del segon cognom). Un cop enregistrats, podem clicar damunt l’ítem Continuar. Tot seguit, ens mostra un parell de formularis per a subscriure’ns a butlletins electrònics (newsletters) i altres ofertes; els podem deixar en blanc i cliquem el botó Continuar que hi ha al capdavall dels dos formularis. I, ara sí, ja tenim el compte de correu gratuït a Hotmail (o correu web) a punt per ser usat. Des de Msn.es, haurem de clicar damunt la pestanya Correu per accedir-hi. 2. A més de les funcions de redactar missatges, esborrar-los, etc., una de les operacions més útils del correu electrònic és confeccionar una llibreta de contactes amb les dades dels nostres interlocutors més habituals. En el menú superior de Hotmail, despleguem Nou/Contacte. Introduïm les adreces de correu electrònic i els noms i cognoms. 3. Hotmail disposa d’un filtre per al correu no desitjat (spam). Per veure els missatges que el filtre ha apartat, ho podem fer per: Carpetes/Correu electrònic no desitjat. Hem d’assegurar-nos que en aquesta carpeta sols rebem els missatges que no volem rebre a Safata d’entrada. A més, aquest filtre de correu electrònic no desitjat permet que especifiquem quins missatges sí que volem rebre a la Safata d’entrada, senyalant la casel-
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
17
1.1.
9/6/05
12:25
Página 18
la de verificació del missatge concret i clicant després damunt el botó Això no és correu electrònic no desitjat; per si en quedava cap dubte... 4. Ara, a més de l’opció Safata d’entrada, practicarem la de Marcar com a no llegit, que trobarem a la dreta de la barra superior de botons, i totes les altres que ens puguin ser d’utilitat. 5. Accedim a gmail.google.com i hi obrim un compte de correu. Observem com Gmail classifica els missatges de correu electrònic per etiquetes i no per directoris.
1.1.2. Fòrum Els fòrums són debats oberts o restringits en què es participa per mitjà de missatges de correu o opinions aportades al web pels seus membres. Els classifiquem en tres grups: > Fòrum en general. Són missatges penjats en un lloc web, relacionats per temes, als quals es pot accedir directament pel navegador, sense subscripció ni altres requeriments; en alguns casos demana de donar-s’hi d’alta i prou. Per exemple, els fòrums de Softcatalà www.softcatala.org/forum.
18
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 19
> Grup de discussió (o newsgroup). Per exemple, en català, soc.culture.catalan i, en castellà, esp.humanidades.historia. S’hi accedeix per un programa específic lector de notícies o, de manera més fàcil, per mitjà de Google groups.google.com. L’usuari veu la llista de missatges al web i decideix quins desitja rebre i llegir.
> Llistes de distribució. Per exemple, les de RedIRIS www.rediris.es/list. La llista de distribució està formada per un grup d’internautes que intercanvien o reben informació per mitjà d’una llista de correu que reenvia el missatge tramès a tots els integrants de la llista. Per això, en una llista de distribució en principi no es poden seleccionar els missatges que es desitgin rebre i els que no. Un cop rebuts tots els missatges, l’usuari els pot llegir desconnectat d’Internet, ja que els té al disc dur del seu ordinador.
E X E R C I C I S
Fòrum 1. Entrem en els fòrums de Softcatalà www.softcatala.org/forum i hi enviem o bé un missatge nou o bé responem un dels que ja hi hagi penjats. Com que ens demanarà una adreça de correu electrònic per comprovar la validesa del missatge, comunicarem l’adreça del compte de correu web que hem obert a Hotmail durant l’exercici de correu electrònic.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
19
1.1.
9/6/05
12:25
Página 20
2. Tornem a recuperar el compte de correu que hem obert a Hotmail. Si disposem ja d’uns quants contactes propis (és a dir, les dades dels nostres interlocutors més habituals), per l’opció Nou/Grup (al menú de l’esquerra) podem crear llistes de distribució (o de correu) pròpies. Podem agrupar els contactes per trets homogenis o afinitats; per exemple, col·legues professionals, familiars, membres de l’AMPA de l’escola dels nostres fills, membres d’una determinada associació, etc. 3. Accedim a les llistes de distribució de RedIRIS www.rediris.es/list. Consultem les temàtiques, administradors, etc. Podem usar el cercador per trobarles més ràpidament. 4. Entrem a Google www.google.es. Hi definim el català com a llengua d’interfície (la llengua de cerca no val la pena acotar-la en la majoria de casos, tret de si volem fer una cerca avançada). Cliquem a la pestanya Grups; i després o bé consultem el fòrum en català soc.culture.catalan o bé qualsevol dels altres ítems. Podrem consultar fòrums sobre ciència, humanitats, mercat, etc. Al costat del nom de cada grup o fòrum hi ha una barra que, en verd, indica si el fòrum té molta activitat (està actualitzat) o poca. Si hi volem enviar un missatge d’aportació al fòrum, ens haurem de donar d’alta a Google amb el nostre correu electrònic i una contrasenya. 5. Ara fem el mateix, però definint a Google el castellà com a llengua de la interfície. Després cliquem a la pestanya Grupos. Consultarem el grup esp. Si hi volem participar, recordem que cal donar-nos d’alta a Google amb el nostre correu electrònic i una contrasenya. 6. Entrem als fòrums del portal Yahoo! es.groups.yahoo.com. Un cop dins, ens hi donarem d’alta amb la bústia del nostre correu electrònic i la contrasenya que triem. Aquest tràmit ens permetrà consultar els fòrums oberts de Yahoo!. Hi podem accedir també triant la llengua dels grups que volem visitar per l’adreça dir.groups.yahoo.com/dir/Cultures___Community/By_Language. Fixem-nos que podem decidir crear un fòrum obert (Archives: Public) o tancat (Archives: Members only). Amb aquest servei gratuït per a grups que ofereix Yahoo! obtindrem un correu electrònic compartit (llista de distribució) i, al mateix temps, un lloc web que ens permet compartir fotos i arxius, planificar esdeveniments, mantenir el contacte amb amics o familiars, xatejar sobre qualsevol tema, etc.
20
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 21
7. Accedim al fòrum general de Vilaweb nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/forum.planaForum?p_idforum=151791 i hi enviem un missatge nou o de resposta d’un dels que ja hagi estat publicat.
1.1.3. Butlletí electrònic Són butlletins (de vegades també amb la corresponent versió en paper) que afavoreixen una interacció entre el lector i l’organització que l’edita. Diferents formats informàtics de butlletí electrònic: > En PDF. És optimitzable i amb idèntica imatge amb el de format paper. Per exemple, la revista de la xar xa de parcs tecnològics d’Euskadi Euskotek www.rpte.net/euskotek. > En HTML. És el més idoni perquè permet mantenir una relació proactiva entre l’usuari i la institució i, a més, és més compatible amb els altres recursos tecnològics d’Internet. Per exemple, els butlletins sobre notícies en el món de les tecnologies de la informació: IBLNews www.iblnews.com i El Digital de Telépolis www.telepolis.com/cgi-bin/web/digital. Butlletí en línia o newsletter. Aquest terme s’empra com a sinònim de butlletí electrònic en qualsevol dels quatres formats, però principalment per als elaborats en HTML. Les newsletters tendeixen a afavorir una relació estreta i par ticipativa amb l’usuari (fidelització). Podem trobar un exemple de butlletí en línia a www.ictnet.es/cat/novetats. Darrerament, aquest instrument ha assolit una gran transcendència a Internet. Empreses, organismes i administracions malden per disposar de butlletins, en qualsevol mena de format, que comuniquin i interaccionin amb clients i usuaris.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
21
1.1.
9/6/05
12:25
Página 22
E X E R C I C I S
Butlletí en línia (newsletter) 1. Consultem les newsletters que trobarem a les URL següents. En el butlletí electrònic del Departament de Justícia, e-Justícia, observem-hi totes les diverses opcions de retroalimentació (feedback): alta, baixa, consulta butlletins anteriors, avís legal, etc. • www.gencat.net/justicia/ejusticia • www.eapc.es/publicacions/butlleti • www.travelprice.es 2. Enviem un correu electrònic amb uns quants enllaços sobre informacions que es troben en el vostre web. En el fons esteu enviant una newsletter, senzilla, però newsletter. 3. Ara des del navegador d’Internet, obrim el nostre web i feu Fitxer > Envia pàgina per correu electrònic. Estem enviant la nostra pàgina web com si fos una newsletter. Els receptors del missatge visualitzaran el nostre web encastat dins el cos del missatge de correu. Cada cop que els destinataris obrin el missatge de correu electrònic se’ls descarregaran les imatges i altres elements des del servidor on tenim allotjat el nostre web. 4. Per veure altres formats de butlletí electrònic, consultem el butlletí en format PDF que trobarem a www.rpte.net/euskotek. 5. Si ens hem decidit finalment i hem creat en els exercicis de l’apartat dels fòrums un fòrum en el portal Yahoo! es.groups.yahoo.com, fixem-nos que amb aquest servei gratuït per a grups de Yahoo! també podem enviar un butlletí electrònic periòdicament. 6. Els usuaris més avançats que vulguem elaborar una newsletter per a la institució a què pertanyem, i adreçar-la a un públic objectiu homogeni, podem adquirir alguna de les aplicacions que automatitzen i faciliten la creació i la tramesa de butlletins electrònics per correu electrònic. A tall d’exemple: • Mail al Día, de Data Becker www.databecker.es/web/software/internet/mailaldia.html. • Webautomática www.webautomatica.com. Descàrrega de programari de prova per editar una newsletter gratuïtament durant 15 dies.
22
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 23
1.1.4. Bitàcola (weblog, blog, bloc o diari interactiu) El weblog o bitàcola (també anomenat blog, forma anglesa abreujada, o bloc, que és com l’han catalanitzat alguns usuaris, o diari interactiu, terme adoptat en català pel Centre de Terminologia Termcat) és un web amb dissenys preelaborats que permet publicar a l’usuari textos, fitxers i imatges, sense que li calguin grans coneixements informàtics. Segons Wikipedia, «és el lloc web on es recopilen cronològicament missatges d’un o diversos autors, sobre una temàtica o a tall de diari personal». Probablement la forma ciberdiari recull una mica més les dues accepcions d’aquesta eina: > Diari digital que publica les informacions que hi envien els usuaris. Slashdot slashdot.org, en anglès, en va ser el pioner. Després van seguir en castellà Barrapunto.com barrapunto.com. I, finalment, en català, Puntbarra.com puntbarra.com. Aquesta bitàcola estava inicialment cenyida a qüestions d’informàtica, però actualment abasta tota mena de temes.
> Diari digital més personal. Qualsevol persona pot publicar el seu diari gratuïtament a Internet. En anglès, www.ryze.com. En català, el web per fer bitàcoles www.lamevaweb.info, o bé els directoris de bitàcoles www.bitacoles.net o www.catapings.com, l’acrònim de català i pings (senyal que notifica als lectors d’un weblog que l’autor ha escrit un nou ar ticle).
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
23
1.1.
9/6/05
12:25
Página 24
Així mateix, s’estan consolidant bitàcoles com a complement de diaris en suport paper, per exemple el del diari de distribució gratuïta Què! www.quediario.com/barcelona. El lector, a més d’enviar les informacions per correu electrònic, pot obrir la seva pròpia bitàcola personal a Internet des del web del diari. És cap on apunten les bitàcoles: un ciutadà més actiu que participarà en la gènesi i la gestió de les notícies. Les bitàcoles van tenir una gran embranzida arran de la informació de periodistes o usuaris anònims en els darrers conflictes bèlics i també per la cobertura d’eleccions a diversos països. En aquests llocs web els internautes poden trobar informacions i notícies diverses, habitualment aportades per altres internautes, i enviar-hi comentaris, observacions o bé altres notícies. Aquesta denominació és, de fet, una extensió del terme log (registre cronològic d’operacions fetes en un arxiu informàtic). Els blogs tenen un conjunt de característiques comunes: > Enllaços a altres blogs. > Arxiu històric de totes les entrades del blog. > Enllaços a tall de referència cap a una o unes URL, que validen, de fet, la informació que es publica. > Una opció per afegir comentaris a cada informació publicada en el blog.
24
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 25
Les bitàcoles, com a instruments que fomenten la lliure expressió, poden servir per involucrar els individus en els processos de decisió que governen les seves vides: en les escoles, les comunitats, els barris, pobles o països... Els blogs comencen a influir sobre la societat d’una altra manera i ajuden a descobrir que la participació en la societat es gesta des de l’àmbit d’un mateix. Al costat d’eines complexes per a la creació de weblogs, hi ha aplicacions senzilles que permeten posar en funcionament un weblog sense cap coneixement previ i en menys de cinc minuts. Aquesta facilitat fa que molts internautes es decideixin a crear els seus propis diaris o blogs (weblog o bloc); però, com que la comunicació per un diari exigeix constància i tenacitat, molts acaben desactualitzats (més d’un 60%) o completament abandonats abans de quatre mesos (sobre el 40%). El sistema de publicació de blogs més senzill que hi ha a hores d’ara és Blogger www.blogger.com. En canvi, Movable Type www.movabletype.org és una bona opció per a usuaris avançats. L’eina bàsica del blog és un sistema que permet escriure i publicar textos. Hi haurà altres funcionalitats complementàries que enriquiran la bitàcola amb: > Allotjament en ser vidors específics per a blogs com Bitácoras.com o MiBitacora.com, en castellà. > Personalització de plantilles de diferents dissenys. > Comentaris. Per exemple, els usuaris de Blogger o altres sistemes que no disposen de comentaris podran afegir a la seva pàgina codi HTML subministrat per altres portals com BlogSpeak www.blogspeak.net. > Comptadors. Per estudiar l’audiència del nostre blog i saber d’on vénen les visites, ens caldrà alguna eina de mesura com NedStat.com www.nedstat.com. > Cercadors. Si el blog té força contingut, podem integrar-hi un cercador proporcionat, per exemple, per AtomZ www.atomz.com. Més sistemes per crear blogs: > LiveJournal www.livejournal.com. En espanyol. Bona sistematització de blogs. > Blog Buddy blogbuddy.sourceforge.net. Programa lliure (freeware) per editar i transferir les noves entrades del blog. > Greymatter www.noahgrey.com/greysoft és en codi font lliure, obert; per tant l’usuari avançat el pot modificar al seu gust. > També Blogia (en espanyol) www.blogia.com, Blog-City www.blog-city.com, TypePad www.typepad.com, Weblogger www.weblogger.com, Diar yland www.diaryland.com, Pitas.com www.pitas.com, Xanga www.xanga.com, Tinderbox www.eastgate.com/Tinderbox, bBlog www.bblog.com...
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
25
1.1.
9/6/05
12:25
Página 26
Són una eina ideal per compartir el coneixement intern d’una organització (comunicació interna), però també són molt útils per a aquelles empreses i institucions que venguin o ofereixin coneixement. Per exemple, les agències de viatges els poden utilitzar per comentar els llocs de destinació dels clients; i així mateix els advocats (per comentar casos anàlegs, jurisprudència, etc.), els mediadors familiars per referir-se a casos en què hagin intervingut o els periodistes independents com a especialistes de temes diversos.
Bitàcola mòbil (moblogging) La bitàcola mòbil (moblogging o moblog o blog mòbil o diari interactiu mòbil) consisteix a utilitzar el telèfon o un altre dispositiu mòbil (organitzador personal PDA o ordinador portàtil) per publicar continguts (de text, imatge, so, vídeo) a la World Wide Web d’Internet. Aquesta nova manera de publicar parteix de les bitàcoles i de la tecnologia mòbil. Amb les bitàcoles mòbils els membres d’un determinat grup de missatgeria instantània no cal que estiguin en aparells fixos. Conviuen, per tant, aparells que estan físicament en un lloc determinat amb d’altres que no ho estan.
26
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 27
Ja hi ha diversos productes al mercat que faciliten la missatgeria mòbil. Per exemple, el Anthainstant-messenger de Worldnet 21 www.worldnet21.es, que es val de la tecnologia GPRS i dels dispositius de mà de darrera generació per enviar missatges instantanis des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. Disposa de les propietats, en general, de la missatgeria instantània fixa (coneixement de l’estat de l’interlocutor, possibilitat de rebre notificacions de correu electrònic, etc.). Altres portals són: Mlogs www.mlogs.com, Moblogger moblogger.sourceforge.net... Uns altres problemes en l’ús de les bitàcoles mòbils són la possibilitat de violar drets d’autor, com per exemple en la transmissió d’imatges d’espectacles en directe, i la més que probable aparició de paparazzis aficionats que envairan la intimitat de la gent. El moblogging és una de les eines que més revolucionarà la comunicació i, en general, tot l’espai Internet. Facilitarà la col·laboració i el treball en grup. Significarà un avantatge competitiu en entorns empresarials ja que el cost tecnològic és molt barat i senzill.
Bitàcola d’imatges (fotolog) i de fitxers d’àudio (audiolog) Fotolog Si disposem de mòbil amb càmera, podrem enviar imatges i publicar-les immediatament a la web, malgrat que, en l’estat actual de desenvolupament, les interfícies dels aparells mòbils són limitades ja que estaven inicialment pensades per parlar i escoltar, i no pas per llegir i escriure, que són les funcionalitats principals de les bitàcoles. Els fotologs o ciberdiaris fotogràfics (fotoblogging), com ara phlog.net www.phlog.net, Flickr www.flickr.com, Fotolog.net www.fotolog.net, són més dinàmics i participatius que els àlbums de fotos a Internet, ja que permeten que el titular del fotolog inclogui sols les seves fotos o que convidi altres navegants a penjar-hi també les seves i a treballar en grup.
Audiolog També, darrerament, està agafant força l’audioblogging. Es tracta d’incloure entrades d’àudio a la bitàcola en comptes de missatges de text (Audblog www.audblog.com).
Fotolog i audiolog mòbil El telèfon mòbil ens permet emmagatzemar i gestionar un weblog de fotografia i de fitxers d’àudio. Es tracta del muntatge d’un diari o weblog al mòbil a partir de les imatges –fotos i vídeos–, textos i fitxers d’àudio que l’usuari va emmagatzemant al llarg del dia. En certa manera, estem parlant de mobfotologs i mobaudiologs...
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
27
1.1.
9/6/05
12:25
Página 28
E X E R C I C I S
Bitàcola (weblog, blog, bloc o diari interactiu) 1. Enviem una notícia per publicar a puntbarra.com, en català. Com més rellevància tingui per als lectors, més podrà romandre al capdamunt, en un lloc preferent. Recordem de citar, en el cos de la notícia, una URL relacionada amb la notícia que volem publicar. 2. Accedim als portals www.ryze.com, www.blogger.com i lamevaweb.info i hi donem d’alta un blog. 3. Ara entrarem al diari gratuït Què! www.quediario.com/barcelona i hi obrirem un blog. És un exemple de bitàcola o ciberdiari que complementa les notícies d’un diari en suport paper. 4. Una altra opció serà descarregar programari de blogging disponible a Internet, com és el cas de Blog Buddy (blogbuddy.sourceforge.net), per editar i transferir nosaltres mateixos les entrades que tinguem en el blog. 5. Accedim a la bitàcola Weblog Panoramic de Peter Murphy www.mediavr.com/blog, que ens endinsa a diferents escenaris com si hi fóssim presents. El ratolí ens permet moure’ns per diferents paisatges i observar l’interior d’edificis girant en un angle de 360 graus. Amb aquest blog podem anar d’excursió, participar en una manifestació contra la guerra d’Irak, visitar una biblioteca pública, assistir a una cursa de cotxes o bé a un bateig de testimonis de Jehovà en un camp de fútbol. 6. Accedim als directoris Catapings www.catapings.com, Bitacoles.net www.bitacoles.net i La comunitat.net www.lacomunitat.net, en llengua catalana. Consultem-hi tota mena de bitàcoles personals en català. També podem accedir a la bitàcola Déu Vos Guard! www.deuvosguard.com. 7. Per endinsar-nos en el món dels blogs en llengua castellana i observar les eines, els consells i els recursos que hi fan referència, podem visitar Blogdir.com www.blogdir.com, Bitácoras.net www.bitacoras.net, Bitácoras.com www.bitacoras.com o Blogalia www.blogalia.com. Tant en aquests darrers com en els de l’exercici 6, hi podem cercar blogs referits al
28
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 29
tema de l’habitatge, ja que és una qüestió important per als més joves. Aquesta conjunció d’interessos –joves, tecnologia i habitatge– fa que en puguem trobar uns quants, fins i tot alguns gestionats per les mateixes empreses del sector immobiliari. 8. Per fer el mateix exercici que l’anterior, però en llengua anglesa, entrarem a Weblogs Compendium www.lights.com/weblogs, Blogdex blogdex.net (històries enllaçades pels weblogs), Weblogs.com www.weblogs.com (els més actualitzats), Blogmatrix www.blogmatrix.com, WeBlogALot www.weblogalot.com (classificació de blogs) i The Blog Hunter www.bloghunter.com (cercador del blogs). 9. Accedim a UMTSforum.net www.umtsforum.net/moblog_cat.asp, que és un moblog actualitzable des de dispositius UMTS i GPRS i observem exemples pràctics sobre la seva utilitat. 10. Entrem a Flickr www.flickr.com o a Fotolog.net www.fotolog.net i hi obrim un fotolog. Després hi inclourem fotos nostres o bé convidarem altres persones perquè hi pengin també les seves. També podem cercar més fotologs a: www.photoblogs.org, wiki.photoblogs.org o blog.photoblogs.org. 11. Altres fotologs compleixen la funció de publicar fotos fetes directament des d’un terminal mòbil, com el mobfotolog www.busythumbs.com. També podem accedir a la comunitat Textamerica de bitàcoles mòbils o moblogs www.textamerica.com. Observem-hi com els seus creadors hi pengen imatges preses amb els seus telèfons mòbils (estàtiques i de vídeo). 12. Pel que fa al moblogging, podem visitar www.pixelnomad.com.
1.1.5. Wiki Uns instruments semblants a les bitàcoles són els wiki. Wiki vol dir ràpid en hawaià: pren el nom dels WikiWiki, autobusos de l’aeroport d’aquell arxipèlag. S’usa per indicar que la creació i edició de pàgines amb aquesta eina és fàcil i es pot fer amb rapidesa. Amb el wiki l’usuari es converteix en administrador del web (webmaster); per tant, el modifica, l’edita. És una eina col·laborativa ideal per impulsar projec-
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
29
1.1.
9/6/05
12:25
Página 30
tes que s’elaboren de manera compartida per un bon grapat de persones, entre les quals no hi ha cap administrador que filtri els continguts que es van editant, que treballen en diferents llocs i en diferents hores. També és molt apta per penjar o despenjar missatges d’un tauler d’anuncis públic que hagi de ser comú a un col·lectiu de persones, com és el cas GreenMuseum wiki.greenmuseum.org, que és un espai de discussió per a artistes. El wiki, segons el seu creador i impulsor Ward Cunnigham, és «una col·lecció de pàgines web lliurement extensible, un sistema hipertextual per desar i modificar informació, una base de dades en la qual cada pàgina és fàcilment modificable per qualsevol usuari amb accés a un navegador». El visitant de la pàgina no ha de tenir coneixements sobre edició en HTML. Solament cal que editi la pàgina, la redenomina, afegeix un enllaç, canvia l’adreça, l’esmena o fins i tot l’elimina. Després les pàgines queden desades en una base de dades en format HTML. Aquesta llibertat de l’usuari per canviar o destruir el web suportat en wiki es contraresta pel consens dels altres usuaris per mantenir un projecte de participació col·lectiva, i també, en la majoria dels casos, per una còpia de seguretat. De fet, la funcionalitat del wiki, per ell mateix, acaba seleccionant els usuaris participants. Per encabir continguts en els textos del web, cal que aportin, lògicament, valor afegit en forma de contingut real. En la versió en castellà, per minimitzar els errors, es focalitzen les esmenes en l’apartat Canvis recents i s’ha afegit el rètol Pàgina sospitosa de no respectar la neutralitat per controlar algunes nous continguts (ex. FC Barcelona, Opus Dei, Cuba, nacionalisme basc o masclisme). Un altre rètol assenyala els articles sospitosos d’haver estat copiats d’una font amb els drets d’autor protegits. Una de les aplicacions més interessants de la tecnologia wiki és el wikibook, és a dir, el wiki aplicat a l’elaboració de llibres. Amb tota seguretat revolucionarà el sistema de redacció i elaboració de llibres escolars. Les escoles podran participar més en l’elaboració dels materials que utilitzen i, fins i tot, limitaran els costos al procés d’impressió. De fet, el wiki obre unes enormes possibilitats en les professions relacionades amb el coneixement ja que concreta materialment com es pot compartir. Així mateix, perquè els principiants en aquesta eina puguin practicar sense causar estralls i sense cap por inicial que limiti la seva participació, aquestes pàgines wiki solen oferir un apartat de proves sovint anomenat sorral web o sandbox, com ara wiki.greenmuseum.org/index.php/SandBox, twiki.org/cgi-bin/view/Sandbox/WebHome i c2.com/cgi/wiki?WikiWikiSandbox.
30
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 31
Amb aquesta tecnologia s’elaboren actualment molts projectes: la Wikipèdia (ca.wikipedia.org, es.wikipedia.org, gl.wikipedia.org, eu.wikipedia.org, en.wikipedia.org...), que és una enciclopèdia mundial de coneixements, el World Wide Lexicon picto.weblogger.com, que és un lèxic d’abast general, destaquen entre molts altres. Hi ha moltes empreses que ja l’usen com a bon instrument per gestionar el coneixement de l’organització: Disney, British Telecom, Daimler-Chrysler... Utilitzen diverses tecnologies de base wiki: swiki, zwiki, però principalment twiki twiki.org.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
31
1.1.
9/6/05
12:25
Página 32
TWiki és una plataforma de programari lliure per crear continguts web de manera col·laboradora (com diu el web mateix «un punt de trobada per treballar en interessos comuns»). Això és, tothom té l’oportunitat d’usar aquesta solució tecnològica pel seu compte, en el seu àmbit d’actuació personal, professional, etc. A més, qualsevol persona pot esdevenir desenvolupador i donar suport a la comunitat TWiki. Per cloure aquest subapartat, fixem-nos en l’evolució de la interacció a la WWW. Primer, vam rebre informació pel web. Més tard, pels volts de 1998 en endavant, els blogs van començar a deixar-nos participar amb les nostres aportacions en format de registres i en uns espais determinats. I ara el wiki ens deixa participar al màxim: podem editar la pàgina nosaltres mateixos (aportant-hi idees, esmenant-la, tornant-la a anomenar o suprimint-la). E X E R C I C I S :
Wiki 1. Accedim a Wikipedia.org en una de les versions en la llengua que dominem (per al català ca.wikipedia.org, per a l’espanyol es.wikipedia.org, per al gallec gl.wikipedia.org, per a l’èuscar eu.wikipedia.org, per a l’anglès en.wikipedia.org...). Es tracta d’un projecte internacional per elaborar de manera participativa una enciclopèdia de coneixements generals. D’una manera ben senzilla, es redacten, s’amplien, es modifiquen o se suprimeixen els continguts de l’enciclopèdia. Podem consultar també els altres tres projectes paral·lels relacionats amb la Wikipedia: el diccionari gratuït Wiktionary ca.wiktionary.org, el projecte Wikibooks per elaborar llibres de text en línia wikibooks.org, la guia de viatge mundial Wikitravel wikitravel.org i la col·lecció de citacions en línia Wikiquote wikiquote.org. 2. Així mateix podem visitar el Wikipes wikipes.org, un llibre de cuina mundial amb receptes elaborades pels usuaris. 3. Ara visitarem el web Uniwiki uniwiki.ourproject.org, impulsat per diversos professors de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona i finançat pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte d’innovació docent que té per objectiu provar eines de redacció col·laborativa de documents en el camp de la docència i aprenentatge universitaris, de les quals el wiki és la principal.
32
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
14/6/05
11:24
Página 33
4. Entrem al web de TWiki twiki.org. És una plataforma de codi lliure i obert definida pels usuaris mateixos com un sistema d’edició, un medi de discussió, un repositori, un sistema de correu i una eina per a la col·laboració. Hi podem començar a fer els primers passos en wiki. Des de la pàgina de benvinguda als visitants nous twiki.org/cgi-bin/view/TWiki/WelcomeGuest, podrem començar per editar la nostra pàgina web personal o bé visitar el sorral web (sandbox) twiki.org/cgi-bin/view/Sandbox/WebHome. Per ferho, és molt recomanable que seguim les indicacions recollides en el TWikiTutorial twiki.org/cgi-bin/view/TWiki/TWikiTutorial. 5. TWiki s’està implantant reeixidament en força intranets corporatives (protegides de les incidències extra-xarxa per un tallafocs). Llegim uns quants relats de persones i empreses que ho estan fent a les TWiki success stories de twiki.org. 6. Ara visitarem el WikiWikiWeb o Wards Wiki (el del creador i impulsor de l’eina wiki, Ward Cunnigham) c2.com/cgi/wiki?WelcomeVisitors. A continuació, entrarem a la pàgina de proves (WikiWikiSandbox) c2.com/cgi/wiki?WikiWikiSandbox. Modificarem alguna part del text fent talment com si escrivíssim un document en un programa de tractament de textos o un missatge en el de correu electrònic. Després clicarem a Save per desar-lo (penjar-lo al servidor on hi ha hostatjat aquest wiki). Nota: Si tenim algun problema de comprensió general de la llengua anglesa, podem traduir al nostre idioma, com veurem més endavant, la web de TWiki des de l’apartat Demo de traducció a www.comprendium.es.
1.1.6. Programari de xarxa social (social network) Internet ha anat fornint de diferents eines que han facilitat enormement la comunicació humana. En aquest primer gran bloc, hem anat reflexionant sobre les virtuts de cada eina de comunicació asíncrona, des del correu electrònic fins al wiki passant pel weblog. Però la darrera eina que incorpora, en part, elements d’aquestes eines i que s’està introduint amb molta força en la nostra societat és el programari de xarxa social (social network).
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
33
1.1.
9/6/05
12:25
Página 34
Si abans hem constatat que el wiki és l’eina que facilita la participació absoluta dels internautes, ara, amb el programari de xarxa social arribem al màxim exponent d’una eina que permet la creació de comunitats petites de prestigi, que actuen a mode de cercles de confiança. Funcionen utilitzant les facilitats d’Internet per generar una xarxa, privada i compartida, amb l’estratègia del boca-oïda tan inherent a Internet. El primer a registrar-se crea la seva comunitat i hi invita els seus amics perquè s’hi inscriguin, els quals, al seu torn, conviden altres persones. Cada nou membre emplena un formulari amb la seva informació personal i sols la resta de membres poden consultar-la. Per exemple, en el camp professió un dels membres pot trobar un instal·lador de xarxes de confiança que li resolgui la connexió pendent dels ordinadors a la seva llar, pel sol fet de ser membre d’aquella xarxa social, o un cangur per als seus fills que li mereixi tota la confiança. Aquesta és la gran oportunitat de desenvolupament de l’actual Internet. Moltes persones estan pensant com configurar aquestes xarxes socials a partir d’objectius personals o empresarials en benefici propi. Les aplicacions més conegudes de xarxa social per fer amics i relacions personals són Friendster www.friendster.com, Tickle web.tickle.com i Tribe www.tribe.net. En l’àmbit espanyol, la iniciativa de xarxa de contacte més coneguda és eConozco www.econozco.com. Es dóna també la circumstància que la xar xa Orkut www.orkut.com, creada per l’empleat de Google Orkut Buyukkokten, ha agafat molta força dins la comunitat internàutica de l’Estat espanyol. Aquesta aplicació disposa d’un sistema automatitzat per localitzar els membres que en volen treure massa profit. Quan en detecta un, el sistema els empresona temporalment –la foto se substitueix per una imatge entre barrots– i els impedeix fer més amics, enviar missatges o participar en els fòrums. En l’altre costat no tan lúdic i personal, en el món dels negocis, l’aplicació més usada és Linkedin www.linkedin.com. Altres companyies venen programari social dirigit al funcionament intern de les empreses: Contact Network, Interface Software, Zero Degrees, Visible Path, Spoke Software...
34
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
1.1.
9/6/05
12:25
Página 35
E X E R C I C I S
Programari de xarxa social 1. Accedim a Orkut www.orkut.com. Hi crearem la nostra comunitat personal i privada. Després, convidarem amics perquè s’hi donin d’alta. 2. Enumerem diverses comunitats que podem obrir en el programa Friendster www.friendster.com, segons els nostres interessos personals, socials o professionals. 3. Ara entrarem a Match www.match.com. A diferència de Friendster, que només permet cercar entre les persones que s’han unit al grup per invitació, a Match podem fer una cerca per veure totes les persones apuntades al servei. 4. Per finalitzar, entrem a Tribe www.tribe.net. Basa la seva activitat en l’intercanvi d’anuncis classificats segons els graus de coneixement d’una persona. «El teu nom (nom i cognoms) complet serà visible sols per als teus amics de primer grau, els que et coneixen directament. Un amic de segon grau podrà veure el teu nom i la inicial del cognom. Els de tercer grau, solament veuran el teu nom».
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_asíncrona
35
1.2
9/6/05
12:29
Página 36
1.2. Comunicació síncrona La comunicació síncrona és la que té lloc al mateix moment. Transcorre molt poc temps entre que l’emissor emet el missatge i que el receptor el rep. Per exemple, dues persones que enraonen per telèfon mòbil fan ús d’una eina de comunicació síncrona perquè parlen al mateix temps (en temps real o gairebé). Ara bé, com totes les possibles classificacions de les eines de comunicació (individuals/compartides…), es produeix una difícil conceptualització de les eines en un apartat o en un altre. Per exemple, les xarxes d’accés mòbil a Internet permeten, en el fons, els dos tipus de comunicació síncrona/asíncrona, ja que amb la telefonia mòbil i les xarxes sense fil accedim també al correu electrònic, als fòrums, etc., que les hem classificades com a eines de comunicació asíncrona. Però, al capdavall, aquí es tracta de classificar les eines en el seu estat més pur, amb finalitats clarament didàctiques.
1.2.1. Xarxes d’accés mòbil a Internet Sota el concepte xarxes d’accés mòbil a Internet hem inclòs en aquest apartat la telefonia mòbil i la tecnologia wifi, tot i ser conscients que aparentment sembli que estiguem parlant només de xarxes de comunicacions en comptes d’aplicacions específiques d’Internet. Al darrere d’aquesta classificació hi ha la intenció, com al llarg del llibre de simplificar els conceptes relacionant-los, integrant-los, en un mateix pla amb totes les eines restants. I, a l’ensems, de la mateixa manera que ens referirem més pròpiament a la xarxa de telefonia mòbil (on es connecten telèfons, però també ordinadors portàtils i PDA o organitzadors personals), quan tractarem de la xarxa wifi, estarem tractant aquesta xarxa com el suport que fa possible de connectar-s’hi des d’aparells mòbils (PDA, telèfons mòbils...) o fixos (ordinadors de taula...). Per tant, explicarem les dues xarxes, la de la telefonia mòbil i la de wifi (i, de retruc, la de Bluetooth), com si fossin eines de comunicació com les altres. Són, de fet, dos recursos importantíssims que no podem obviar i que incloem com a eines de comunicació d’Internet amb les quals, amb el mètode que exposem en el llibre, podrem innovar serveis.
36
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 37
1.2.1.1. Telefonia mòbil: MoviLine, GSM (SMS), GPRS i UMTS (MMS). WAP i iMode ¿Què hi fa la telefonia mòbil en un manual d’Internet? Com veurem en el llibre, cada cop més la tendència és a accedir a Internet amb aparells mòbils. I, ens hi referirem en aquest apartat, sobretot amb la telefonia de tercera generació, els mòbils s’integren plenament amb Internet. La telefonia mòbil de primera generació va ser pròpiament MoviLine, la marca espanyola del sistema de telefonia mòbil analògica. Posteriorment, el GSM, el GPRS i la UMTS han significat les posteriors generacions d’estàndards d’accés a la telefonia mòbil, que corresponen a tres velocitats diferents. El WAP és un servei, de continguts, de la telefonia mòbil. L’SMS (missatges curts de text) i l’MMS (missatges multimèdia) són tipus de missatges de la telefonia basada en l’estàndard inicial GSM (SMS) i en els GPRS i UMTS (MMS). La telefonia mòbil evoluciona cap a telèfons multimèdia, amb unes pantalles grans per oferir una òptima visualització dels continguts. En qualsevol cas, la tecnologia mòbil no és d’ús exclusiu dels aparells de telefonia mòbil, sinó que l’empren a més els ordinadors portàtils i també els organitzadors personals o ordinadors de butxaca (PDA). Per aquesta raó, la tecnologia GPRS s’ha convertit en una opció ideal per treballar o navegar fora de casa o del lloc de feina.
MoviLine (1G) MoviLine va ser la marca comercial espanyola del sistema de telefonia mòbil analògica que va començar a operar el 1990 a través de la freqüència de 900 MHz. Aquesta tecnologia analògica de primera generació ha estat àmpliament superada per les digitals de segona generació GSM i DCS 1800. El servei GSM ofereix tarifes i serveis més avantatjosos que els de MoviLine: més cobertura internacional, la transmissió de missatges de text curts SMS, identificació de la línia que fa la trucada, accés gratuït als missatges de la bústia de veu –lloc on es recullen els missatges quan l’aparell està apagat, fora de cobertura o comunica– i altres serveis de valor afegit.
GSM (2G) El GSM (sistema global per a comunicacions mòbils o global system for mobile communications) es coneix per telefonia de segona generació (2G). És l’estàndard europeu i es fa servir fonamentalment per a la veu, ja que es factura per minuts. Permet velocitats de 9,6 kbps (o 9.600 bits per segon).
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
37
1.2
9/6/05
12:29
Página 38
Però, ¿quins serveis de valor afegit s’han generat al voltant de la xarxa de telefonia de segona generació (GSM)?
SMS Fins ara, el servei més popular en la comunicació per telefonia mòbil. Aquest servei al començament va ser considerat sols com una opció secundària de la telefonia mòbil que utilitzava l’operadora per avisar per text l’usuari quan tenia una trucada. En canvi, ha esdevingut gairebé el principal ús dels més joves per la seva simplicitat d’ús i el seu baix cost. L’SMS, servei de missatges curts o short message service, permet enviar i rebre, entre terminals de telefonia GSM, missatges escrits (de 160 caràcters com a màxim) que apareixen a la pantalla del terminal. Com a referència històrica, cal saber que el cost aproximat inicial d’un SMS va ser de 0,15 E. Aquesta limitació de caràcters ha provocat que els joves usuaris de l’SMS hagin anat confegint un registre lingüístic propi del medi. Es caracteritza per simplificar a ultrança l’escriptura. S’usen tants signes i números com es pot amb la idea d’estalviar espai. Se suprimeixen els accents, algunes vocals i les h de començament de paraula; el dígraf qu esdevé directament k; s’escurcen els mots per davant i per darrere, i també se solen barrejar lletres amb signes gràfics existents al teclat dels mòbils. Així, per exemple, ktal (per què tal), xk (per perquè o per què), :-) (emoticona o smiley usat per indicar somriure), etc. Malgrat aquest nombre màxim de caràcters, els SMS és el servei de transmissió de dades que ha generat més beneficis. El repte és cercar serveis personalitzats de qualitat per a l’usuari. En són bons exemples els serveis d’informació sobre entreteniment, trànsit, meteorologia, borsa, resultats d’exàmens i també per a les empreses amb personal en mobilitat (lliurament de mercaderies, control de vendes entre l’empresa i el personal comercial, etc.). Un dels serveis que han aparegut per raó dels missatges curts de text SMS són els textos predictius. Serveixen per facilitar l’enviament d’SMS d’un telèfon mòbil. Hi ha diversos sistemes que funcionen sovint per diccionari i limitats a unes llengües determinades. En canvi, el Letterwise d’Eatoni www.eatoni.com funciona amb la majoria de llengües (incloses algunes de minoritzades com el català o el basc). Aquest sistema es troba actualment en la gamma de telèfons fixs sense fils de Siemens, Philips, Panasonic, Alcatel, TopCom i altres marques. El seu funcionament no és per diccionari –que alenteix molt el funcionament fins al destorb– sinó per un càlcul estadístic de probabilitats de combinació de lletres. Per aquest motiu ocupa molta menys memòria que els altres sistemes. Amb el Letterwise l’usuari determina la primera lletra de la paraula i, per probabilitats, el programa endevina la lletra següent segons la lletra pitjada. Això redueix considerablement la possibilitat d’error.
38
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 39
Servei de localització per xarxa GSM En aquests moments, un dels serveis amb més perspectiva de creixement dins el sector de la telefonia mòbil. La localització permet disposar d’informació sobre els serveis que es troban situats a prop de la posició geogràfica del client. Els serveis del trànsit, de restaurants, pizzeries, farmàcies o gasolineres hi han trobat la solució econòmica per gestionar la cerca dels seus empleats i vehicles. N’hi ha de dues menes: > Localització activa. L’usuari sol·licita el servei per mitjà, per exemple, d’un missatge SMS, de WAP, de veu o multimèdia, per conèixer on es troba el servei que busca (farmàcia, restaurant...). L’operadora rep la localització i el número de telèfon i, al mateix temps, mitjançant un codi, demana la informació sol·licitada al proveïdor de continguts. El proveïdor contesta i l’operadora la transmet a l’usuari. D’aquesta manera, el seu número de telèfon no va amunt i avall. El marge d’error en la localització és entre 100 i 300 metres. > Localització passiva. Aquests són serveis orientats a les empreses. L’empresa prèviament demana permís als empleats per donar d’alta els números dels seus mòbils perquè puguin ser localitzats en qualsevol moment. L’empresa pot activar o desactivar el servei quan vulgui. Amb un aparell mòbil multimèdia (de segona generació), l’usuari rep aquesta informació de localitzacions amb més recursos visuals i auditius (mapes, alertes, etc.). Les informacions que s’ofereixen van des de l’estat del trànsit fins a l’entrada en una àrea amb molt de pol·len per a les persones al·lèrgiques.
GPRS (2,5G) El GPRS (servei general de ràdio per paquet o general packet radio service) es considera la telefonia mòbil de segona generació i mitja (2,5G), ja que es troba entremig de la 2G (GSM) i la 3G (UMTS). Es diferencia del GSM perquè multiplica com a mínim per quatre la velocitat de transferència, perquè pot transmetre dades a més de veu i perquè es factura per quantitat d’informació i no pas per temps ja que sempre està connectat a la xarxa. El GPRS força l’estàndard GSM per assolir velocitats de transmissió equivalents a un mòdem antic. La velocitat teòrica de transmissió és de 14,4 a 171,2 kbps.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
39
1.2
9/6/05
12:29
Página 40
Les xarxes de telefonia mòbil de 2,5G (GPRS) són el mitjà idoni per connectar-se a Internet des d’un dispositiu mòbil (ordinador portàtil, PDA o organitzador personal...). La transmissió de dades es fa per mitjà de la targeta SIM (telefonia mòbil) que s’ha afegit a la de l’ordinador (PCMCIA). Els organitzadors personals o PDA són, de fet, substituïts pels smartphones o telèfons intel·ligents. Els smartphones són aparells híbrids del telèfon mòbil i l’ordinador de mà que incorporen accés a correu electrònic i Internet, i també opcions de processador de textos i pantalla tàctil en color. Així mateix, com hem vist abans, la xarxa GPRS és el suport de què es val la missatgeria instantània mòbil (o moblogging). Actualment l’accés a serveis de valor afegit del tipus WAP té lloc sobre xarxes GPRS.
UMTS (3G) La UMTS (sistema de telecomunicacions mòbils universal o universal mobile telecommunications system) és la telefonia de tercera generació (3G), que fusiona el mòbil amb Internet. Permet navegar per Internet i transmetre-hi vídeo i dades –teleconferència o videoconferència– a alta velocitat. La tecnologia d’aquest estàndard és de banda ampla (equiparable a l’ADSL, línia d’abonat digital asimètrica o asymmetric digital subscriber line, que és la línia que transmet senyals digitals per un canal d’anada de més amplada de banda que el canal de retorn corresponent) i pot transmetre veu, dades i imatges (vídeo). La velocitat de transmissió pot assolir els 2 Mbps, és a dir, 2 milions de bits per segon. En la tecnologia UMTS, l’usuari pot demanar la velocitat de transmissió de dades. Serveis de telefonia UMTS: > descàrrega de vídeos d’alta qualitat en la pantalla del telèfon > descàrrega de música, jocs i altres > trucades amb videoconferència El wifi i la telefonia per IP (VoIP) són la competència més directa per a la telefonia 3G. A la telefonia de tercera generació (3G) UMTS, la substituirà la telefonia de 3,5 G: l’HSDPA (high speed downlink packed access o accés a descàrrega de dades per paquets d’alta velocitat). Multiplica per 14 cops la velocitat actual de les xarxes UMTS fins uns 2 megabits per segon, la mateixa que ofereix actualment l’ADSL per als ordinadors. Aquesta tecnologia de 3,5 generació en la comunicació mòbil fa servir les xar-
40
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 41
xes UMTS sols canviant els programes de transmissió de la xarxa per disminuir el cost (actualització del programari UMTS). Ofereix la possibilitat d’integrar les xarxes mòbils amb les d’altres tecnologies ja usades a les llars i als centres de treball, com la telefonia fixa, el bluetooth o la veu per Internet (VoIP).
MMS L’MMS és el servei amb més embranzida de la telefonia GPRS o de segona generació (i ho serà també de la de tercera, quan arrenqui). L’MMS, servei de missatges multimèdia o multimedia messaging service, és una aplicació que permet enviar per mitjà del telèfon mòbil imatges, vídeo, so i text (i pagar per mitjà del mòbil). Els terminals usats per enviar missatges multimèdia MMS són GPRS. Tot i amb això, amb els aparells de tercera generació (UMTS) es podran enviar vídeos de més durada i amb més qualitat. També en perspectiva històrica, cal saber que el cost aproximat inicial va ser de 0,60 E més IVA (només es paga per missatge enviat, la recepció és gratuïta). Possiblement, l’aplicació de l’MMS es troba en la seva capacitat com a eina multimèdia: imaginem-nos que ens puguem fer una foto del lloc on siguem, amb la possibilitat de posar-hi música perquè permet connectar-nos a l’ordinador (i baixar-nos-la d’allà) i que hi puguem afegir la nostra veu transformada directament en WAV (format de compressió de so). O, si ens referim a la tecnologia com a facilitadora de les mateixes oportunitats per a tothom, pensem en l’ajut que representa per a les persones que no hi senten: ¡poden veure els llavis i els queixos de l’interlocutor! Això significa que l’MMS acabarà trobant el seu lloc al mercat procurant competir en qualitat i possibilitats multimèdia.
WAP Alguns telèfons incorporen el WAP (protocol d’aplicacions sense cable o wireless application protocol). Són serveis i continguts digitals, de valor afegit als telèfons mòbils i altres aparells sense cables (PDA, organitzador personal o personal digital assistant, etc.), que donen connexió a Internet. Aquest accés a la Xarxa no té una gran acceptació perquè resulta un servei lent i car. La navegació cap a continguts WAP, com hem dit, es fa sobre tecnologia GPRS.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
41
1.2
9/6/05
12:29
Página 42
iMode En canvi, el sistema japonès iMode és un servei d’informació per paquets amb connexió contínua a Internet des de telèfons mòbils (amb navegació web i correu electrònic). Aquesta tecnologia es troba a mig camí entre la segona i mitja i la tercera generació (2,5G-3G), i l’ha desenvolupada l’operadora japonesa NTT DoCoMo. A l’Estat espanyol, Telefónica MoviStar l’ha integrat en el seu servei e-Moción (sobre GPRS) i els usuaris paguen per la quantitat d’informació descarregada en el mòbil. Els terminals inclouen un botó d’accés instantani a Internet, correu electrònic i missatgeria multimèdia (MMS).
Futur de la telefonia mòbil Per entendre alguna aplicació pràctica dels diferents recursos de la telefonia mòbil, podem mencionar l’exemple del Ral·li Catalunya-Costa Brava. Els organitzadors de la prova es van valer de la missatgeria i de la tecnologia del mòbil per oferir la informació exacta sobre els resultats de l’edició de març de 2002. Es va enviar informació de cada tram (temps de realització, incidències, etc.) amb missatges SMS. A la vegada, amb un telèfon mòbil GPRS connectat a un ordinador portàtil, es van transmetre els resultats i informació diversa a les pantalles situades a Lloret de Mar i també a la web del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Finalment, el portal de serveis WAP de Telefónica MoviStar, e-moción, incorporava en el seu menú l’accés a la pàgina Inforallye www.inforallye.net, la qual, al seu torn, recollia informació actualitzada del ral·li de la Costa Brava. La telefonia mòbil de tercera generació avança amb nous serveis per intentar consolidar-se com el recurs més exitós per accedir als continguts d’Internet: localització geogràfica, descàrrega d’aplicacions, càmeres de fotos amb més resolució, gravació de vídeo, emmagatzement de música en MP3, etc. Com hem dit, els aparells mòbils, en general, i els telèfons mòbils, en particular, faciliten l’accés ubic a Internet. És més, el telèfon mòbil pot ser determinant per aconseguir transaccionar a Internet superant les limitacions d’infraestructura actuals (accés limitat de banda ampla, parc informàtic un xic obsolet, etc.). Al moment actual, tanmateix, els missatges de text curts SMS són suficients per a un bon nombre de gestions, com són la confirmació de cites o la recepció d’avisos (d’una escola, d’un centre sanitari, d’una entitat bancària o de l’Administració). Els missatges SMS permeten interactuar amb l’usuari encara que sigui de manera limitada però, com a contrapartida, a un cost molt baix. Per això, per exemple, seria un bon punt de connexió entre el DNI electrònic i les aplicacions que el ciutadà pugui interaccionar a Internet.
42
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 43
La telefonia mòbil està incorporant una nova tecnologia: el PTT (push to talk o pitgeu per parlar), que es planteja com un complement de l’SMS. En principi, el servei és ideal per als infants i els grups d’adolescents que es volen enviar missatges curts de veu. Per transmetre la veu, aquesta tecnologia es val de la xarxa de dades GPRS i també de les xarxes 3G. No té problemes de cobertura, accedeix a qualsevol usuari i indret del món. Ofereix unes grans perspectives de mercat i, per això, les operadores n’estan definint el model de negoci. Tècnicament, sols han d’incorporar un programari i un botó específic PTT. Empra una banda de freqüència més baixa i, com que es basa en la telefonia IP, la veu es descompon en paquets que s’agrupen després per diferents canals. Això provoca un retard entre terminals d’entre un segon i un segon i mig. Per acabar aquest apartat, tornem a referir-nos als missatges de text SMS. A Internet podem desplegar diferents campanyes d’SMS segons el tipus d’interacció que perseguim amb l’usuari: 1. Campanyes push Es tracta d’enviar un SMS amb un missatge publicitari a uns destinataris segmentats que han donat prèviament el seu consentiment a rebre aquesta mena de missatges. L’objectiu és el branding (difusió de la marca) o ocasionar la resposta directa. Per a aquesta mena de campanyes, es requereix llogar una base de dades dels destinaris externa (tipus www.permissionmkt.com); si no és així, l’usuari percep la campanya com una intrusió. 2. Campanyes pull En aquestes campanyes s’empren altres mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa, etiquetat o material al punt de venda) per provocar una resposta de l’usuari per mitjà del telèfon mòbil. Es tracta de les votacions i dels concursos que veiem sovint en programes televisius o en altres formats. L’objectiu és majoritàriament generar ingressos, ja que l’usuari sol pagar els SMS que envia. 3. Campanyes diàleg Busquen establir un diàleg continuat amb l’usuari amb la finalitat de fidelitzar, mantenir o estudiar mercats. Aquestes campanyes requereixen la implicació de l’usuari, cosa que fa que siguin difícils d’implantar. N’hi ha en forma de: • Alertes. Es comuniquen esdeveniments o informació d’interès per a l’usuari. • Consultoris. És un intercanvi de preguntes i respostes per mitjà d’SMS. • Consells. Es tracta d’informació sota demanda sobre afers d’interès per a l’usuari. • Club de clients. Consisteixen en xats amb altres clients sobre un producte. El màrqueting mitjançant SMS s’està usant a totes les àrees del màrqueting.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
43
1.2
9/6/05
12:29
Página 44
E X E R C I C I S
Telefonia mòbil 1. Ara ens enviarem un missatge SMS al nostre telèfon mòbil des del web de mensajesgratis.com (o www.misms.com/misms). El web www.gestionsms.com ofereix els serveis de pagament per a la tramesa d’SMS amb garantia de recepció. 2. La solució per enviar SMS des d’Internet és fer-ho per mitjà d’alguna aplicació específica, com ara el WinSMS www.winsms.org, la versió gratuïta del qual es pot descarregar des del portal Softonic www.softonic.com/ie/11632. Un cop operativa, podem escollir el servidor pel qual enviar l’SMS o deixar que el programa ho faci automàticament. També es poden dividir els missatges massa llargs en diversos SMS numerats. Complementen l’aplicació, un fòrum i unes útils preguntes més freqüents (PMF o FAQ). Si hi ha alguna complicació, també podem recórrer a les aplicacions que ens ofereixen les operadores de telefonia mòbil (per exemple, la de Movistar és www.mensajeriaweb.movistar.com), que, tot i que sigui un servei pagant, ens evita la feixuga feina de picar els missatges en el teclat del mòbil. 3. Per observar el registre lingüístic propi dels missatges curts SMS de la telefonia mòbil (amb els corresponents signes, icones i abreviacions), accedim a la URL (adreça de localització de pàgina web) www.transl8it.com i hi escrivim un text en anglès. Tot seguit el servidor ens el converteix a un SMS LINGO o missatge SMS. Si a més el volem enviar a un mòbil, ens haurem hagut de donar d’alta en el portal com a membres (sign). A més de realitzar l’exercici, podem observar que alguns dels textos de la web estan escrits amb aquest registre lingüístic dels SMS. 4. Ara sol·licitarem el servei de localització de persones del RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya) www.racc.es entre mòbils GSM. Permet conèixer la posició aproximada d’un telèfon mòbil (el localitzable) que prèviament s’haurà de donar d’alta en el servei. Nosaltres constarem com a localitzadors perquè som els qui volem conèixer la localització de l’esmentat familiar o amic. Com a tals, un cop contractat el servei, rebrem al nostre mòbil un missatge curt o SMS amb la posició aproximada del localitzable. El localitzador és habitual que també sigui localitzable.
44
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 45
El servei del localitzable pot estar en actiu, no actiu (o mòbil apagat, o a l’estranger o potser fora de cobertura) i desactivat temporalment. Si està apagat o fora de cobertura, no es pot donar el servei de localització. El RACC considera que aquest és un bon servei que presta al conductor (com a localitzable que ha donat el seu consentiment), ja que evita que hagi d’atendre una trucada telefònica que podria reduir la seva atenció al volant. Aquest servei també interessa a famílies per localitzar els seus membres i també a col·lectius de discapacitats amb la mateixa finalitat. 5. En aquest altre exercici podem provar i practicar els següents serveis telefònics de localització que ofereixen les operadores de telefonia mòbil: • Amena www.amena.es. Els serveis ¿On? (per consultar llocs a prop nostre) o Avisa’m (per rebre alertes intel·ligents sobre estat del trànsit o l’entrada en una àrea de pol·len). • Vodafone www.vodafone.es. El servei Al meu voltant (per consultar llocs d’interès a prop nostre). • Telefónica www.telefonica.es. El servei Localitza’m i el que els subministra LaNetro sobre informació de llocs d’oci i restauració. 6. Ara farem una prova de text predictiu per a la telefonia mòbil amb el Letterwise d’Eatoni www.eatoni.com. Si el nostre mòbil no en disposa, accedim a www.eatoni.com/windemo/index.html i descarreguem la demo general que funciona amb més de 100 llengües. Fem la prova amb la nostra llengua. Provem d’escriure, en la interfície que ens ha aparegut un cop executat l’arxiu demo que ens hem descarregat, el text següent: «Ens trobem a les cinc de la tarda al bar». Comprovarem com el seu funcionament no és per diccionari –que alenteix molt el funcionament fins al destorb– sinó per un càlcul estadístic de probabilitats de combinació de lletres. Un cop haguem escrit la primera lletra de la paraula, per probabilitats, el programa ens va endevinant les lletres següents. Així, reduirem les possibles errades.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
45
1.2
9/6/05
12:29
Página 46
1.2.1.2 Xarxes sense fil wifi i Bluetooth La tecnologia wifi (wireless fidelity) www.wi-fi.com també es coneix per la Internet sense cables creada per grups de voluntaris al marge de les grans empreses. El wifi està basat en els estàndards 802.11b i 802.11g de l’Institute of Electrical and Electronic Engineers (IEEE), que garanteix que tots els dispositius connectats seran compatibles entre si. Actua en la banda (freqüència de ràdio) legal i gratuïta dels 2,45 GHz (2.450 hertzs o 2,45 Gigahertzs) sense haver de passar pels monopolis de telefonia. El protocol 802.11b permet transmetre dades (vídeo i veu) a una velocitat teòrica de 22 Mbps (megabits per segon) i pràctica d’11 Mbps (en qualsevol cas, més alta que la d’un mòdem). L’altre protocol, el 802.11g, les transmet a 54 Mbps. Hi ha també programes que permeten fer trucades telefòniques per mitjà de la xarxa wifi, com repetirem després. De fet, el wifi parteix de connexions de línia d’abonat digital asimètrica (o ADSL), de fibra òptica o de cable. Disposa d’un mòdem encaminador (router, dispositiu de la xarxa que determina el trajecte que ha de seguir un paquet de dades dins una xarxa de commutació per arribar a destinació) sense fil, que pot costar actualment uns 120 euros. Permet connectar fins a 60 ordinadors, aproximadament, en un radi de 300 metres sense obstacles i d’entre 20 i 50 metres a dins d’un habitatge. Les ones de ràdio wifi són de baixa potència i no travessen els metalls, l’aigua i altres materials densos; i és que es tracta d’una tecnologia de degradació progressiva (és a dir, a més distància i obstacles, menys potència). Per accedir a la xarxa wifi, cada ordinador ha de tenir instal·lada una targeta PCMCIA sense fil (també hi ha adaptadors PCI, com els ordinadors de taula, o directament per a bus USB) o un progressador amb tecnologia Centrino, que ja porta integrada aquest tipus de targeta. Les targetes incorporen una antena minúscula i funcionen com la resta de targetes de xarxa Ethernet. La tecnologia wifi es va començar a estendre fa uns quatre anys. Actualment, diversos hotels, aeroports i altres centres de negoci la utilitzen per donar servei i cobertura als seus clients. Amb aquesta finalitat les operadores ja han creat empreses que facturen independentment (Telefónica, Kubi Wireless de Vodafone, Swisscom...). Al mateix temps, aquestes companyies proveïdores de serveis d’Internet i també les operadores de cable semblen no estar disposades a permetre que els usuaris redistribueixin el servei que elles els venen. El Govern espanyol pretenia penalitzar al començament amb multes i amb penes de fins un any de presó a aquells qui regalessin part del seu ample de banda per mitjà de xarxes sense fils de codi obert, perquè, segons el Govern, estarien redistribuint un servei de telecomunicacions (com l’ADSL) sense llicència. De moment, hi ha ajuntaments de poblacions petites que
46
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 47
s’han constituït en operador. Algun altre de més representatius, com el de Barcelona, s’ha hagut de fer enrere del seu projecte BCN SenseFils, com veurem més endavant en l’apartat de casos d’innovació. En d’altres, fan servir la tecnologia wifi per donar accés a Internet als ciutadans ja que no disposen d’ADSL. La solució final probablement passarà per negociar amb les operadores per poder compartir l’accés a Internet d’un individu o d’una organització, ja sigui fent-ho a títol individual o mitjançant una entitat (agrupació de veïns, fundació, etc.). I això malgrat que la banda de freqüència de 2,4 GHz és oberta i d’ús comú per a tothom segons la normativa del Quadre nacional d’atribucions de freqüències, CNAF, Ordre CTE/630/2002, de 22 de març (també Nota d’utilitat nacional UN-85: conforme ETSI ETS 300 328). La tecnologia wifi ha de respectar la limitació de potència, que és de 100 mW isotròpics per evitar interferències amb altres aparells que usen la mateixa banda: microones, comandaments a distància, telèfons sense fils interiors, etc. L’altra tecnologia que és complementària de la wifi és bluetooth, adaptació anglesa del nom d’un rei víking (Harald Blûtand, dent blava) de Dinamarca, que va ser el gran impulsor de la unificació escandinava. El bluetooth i el wifi fan servir la mateixa freqüència (2,45 GHz), igual que els microones, els comandaments que obren les portes dels garatges i altres aparells sense fils. Però, el bluetooth és per intercanviar fitxers d’informació més reduïts: només permet interconnectar aparells (de música; impressores, CPU i altre material informàtic; organitzadors personals PDA; elements de telefonia mòbil com uns auriculars; etc.) que estiguin a uns 10 metres de distància, amb una velocitat de transmissió de dades de 720 kbps. bluetooth és una tecnologia costosa (des de l’any de creació, el 1995, el cost s’ha abaratit fins als 4 euros actuals) perquè es tracta d’un desenvolupament propietari, a diferència del wifi, que no necessita llicència. D’altra banda, un grup de 50 fabricants (Samsung, Nokia…) desenvolupen una nova tecnologia sense fils, coneguda com a Ultra Wideband (UWB), per suportar transmissió de vídeo, àudio i dades amb més capacitat i banda ampla. Aquesta nova tecnologia té més capacitat de transmissió que wifi o bluetooth per transportar senyals de televisió per cable, àudio, vídeo a una televisió d’una casa i, al mateix temps, dades i transmissió de veu. Aquest tipus de comunicació sense cables és aproximadament mil vegades més ràpida que wifi i abasta un radi de diversos quilòmetres. Així mateix, hi ha la tecnologia wimax, acrònim d’interoperabilitat mundial per als accessos de microones (worldwide interoperability for microwave access), que, al voltant de l’estàndard IEEE 802.16, està destinada a interconnectar per radiofreqüència punts fixos de xarxes de dades per part de les empreses de telecomunicacions.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
47
1.2
9/6/05
12:29
Página 48
E X E R C I C I S
Xarxes wifi i Bluetooth 1. Entrem al portal que agrupa diferents entitats relacionades amb l’accés a Internet sense cables www.matarowireless.net i observem-hi els diferents serveis que ofereix. 2. Cerquem el terme wireless a Google www.google.es. En acabat, accedirem a les pàgines de les distintes comunitats wireless (comunitats wifi) catalanes relacionades amb aquesta tecnologia i hi consultarem les activitats que duen a terme. 3. Ara hi cercarem el terme Bluetooth. Consultem-hi alguna informació rellevant.
1.2.2. Missatgeria instantània La missatgeria instantània (en anglès instant messenger) és un servei de missatges de correu immediats (gairebé en temps real) entre un grup tancat d’usuaris. En la majoria dels programes de missatgeria, cal estar donat d’alta prèviament d’un correu web (webmail). Els programes més coneguts són: > > > > > > > > >
48
MSN Messenger messenger.msn.com ICQ www.icq.com AOL Instant Messenger www.aol.com Yahoo Messenger es.messenger.yahoo.com TOM messenger.ya.com Trillian www.trillian.cc Jabber.org www.jabber.org Kopete kopete.kde.org Sistemes de missatgeria multiplataforma com Gaim sourceforge.net i PSI psi.affinix.com
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 49
La majoria de sistemes no són compatibles entre si, tret del Trillian, que és un programa desenvolupat en codi obert per un conjunt de voluntaris i que permet accedir a tots els usuaris de les altres aplicacions de missatges immediats. Tanmateix, els organismes reguladors de l’àmbit de les comunicacions malden per garantir la interoperabilitat entre els diversos sistemes. Si disposem de càmera web, la missatgeria instantània ens permet comunicar per imatge amb els nostres interlocutors pel mòdic preu del cost de la trucada telefonica local que ens marca la connexió a Internet. A més, alguns programes de missatgeria instantània deixen que els usuaris comparteixin arxius d’una carpeta i, fins i tot, tota una unitat de disc, amb el consegüent risc per a la seguretat dels seus equips informàtics. És, sens dubte, l’eina de comunicació internàutica de més èxit dels darrers temps; més que el correu electrònic perquè el supera en rapidesa de comunicació. Només es requereix estar donat d’alta en la llista de contactes que cada usuari té en el seu programa de missatges instantanis. En poc temps, s’ha convertit en l’eina que està revolucionant tant grups de professionals com estudiants adolescents, ja que hi troben una manera molt pràctica de relacionar-se entre si. S’està introduint amb molta força també en el món de l’empresa.
MSN Messenger Per poder instal·lar el programa al nostre ordinador i activar-lo correctament, primerament hem d’obrir un compte de correu al correu web Hotmail (www.hotmail.com), també de la casa Microsoft. Després ens descarregarem el Messenger des del portal de Microsoft messenger.msn.com. Un cop instal·lat, l’MSN Messenger ens avisa si tenim algun missatge a la bústia del correu web de Hotmail i ens hi deixa accedir directament a través seu. Pel que fa a les prestacions de missatgeria instantània: > Avisa quan són en línia les persones a qui podem enviar i de qui podem rebre missatges, els quals hem donat d’alta prèviament. > Permet mantenir converses amb diversos contactes alhora. > També podem decidir de no admetre en aquells moments algun dels interlocutors que tenim donats d’alta. La persona en qüestió no percebrà la no-admissió. > El programa avisa sobre diversos esdeveniments (quan entra algú conegut, quan algú ens està escrivint un missatge, etc.).
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
49
1.2
9/6/05
12:29
Página 50
> Així mateix podem decidir qui es pot connectar amb nosaltres i si volem que els altres sàpiguen que som en línia. > Podem usar la veu i/o la imatge per comunicar-nos-hi segons la versió del sistema operatiu de què disposem. Si fem servir càmera web, el nostre interlocutor ens veurà igualment sense necessitat de disposar obligatòriament també de càmera. Es pot considerar el sistema de videoconferència més econòmic; ara bé, cal disposar de línia amb prou amplada de banda perquè es puguin transmetre la imatge i la veu sense limitacions.
Missatgeria instantània per a mòbils Aquesta eina, juntament amb el moblogging (o bitàcola mòbil) i el wiki que ja hem vist en els apartats 1.1.4 i 1.1.5 respectivament, és una de les que més valor afegit aportarà a la comunicació a Internet. És el creuament de la missatgeria instantània amb la telefonia mòbil (tecnologia GPRS, de segona generació). En temps real, els usuaris de missatgeria poden estar connectats simultàniament entre si per mitjà de dispositius mòbils o bé amb altres usuaris que ho estiguin per ordinador. Com que és missatgeria instantània, l’usuari coneix en tot moment l’estat del seu interlocutor: connectat, disponible o absent. A més, es complementa amb una altra eina de comunicació, el correu electrònic, ja que, a través seu, es pot saber si s’ha rebut algun missatge de correu i, si es vol, accedir-hi. Aquesta eina facilita la col·laboració i el treball en equip. Es tracta d’una tecnologia barata i senzilla; per això, serà de gran ajut per a les organitzacions i, especialment, per a les empreses perquè les farà ser més competitives.
E X E R C I C I S
Missatgeria instantània 1. Accedim a messenger.msn.com i ens descarreguem la darrera versió de l’MSN Messenger. Recordem que necessitem disposar del compte de correu electrònic al servidor de correu web Hotmail que hem obert en l’exercici de correu web. Un cop instal·lat el Messenger, l’hem d’obrir, fer clic per iniciar la sessió i escriure la contrasenya del nostre compte a Hotmail. Després hem de donar
50
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 51
d’alta a la llista de contactes totes les persones amb qui volem compartir missatges instantanis i que disposin també de compte de correu a Hotmail. Quan els tinguem donats d’alta, amb el botó dret del ratolí o bé clicant damunt de l’ítem Desitjo, podrem: • enviar missatges instantanis (amb possibilitat d’annexar-hi arxius adjunts) • iniciar conversa de veu (només necessitem altaveus i micròfon) en totes les darreres versions de Windows • comunicar-nos per imatge –vídeo i veu– en parlarem quan tractem la videoconferència • enviar missatges de correu electrònic • etc. En definitiva, a diferència del correu electrònic, aquesta eina ens permet comunicar-nos amb immediatesa (al moment) i en grup. Així mateix, hi ha serveis premium de pagament com els jocs en xarxa i opcions avançades per compartir fotos en grup. 2. Possiblement l’aplicació de missatgeria instantània més completa actualment per al sistema operatiu de codi obert Linux és Kopete kopete.kde.org. Suporta els protocols Jabber, ICQ, AIM, MSN, Yahoo (in CVS), Windows LAN, GaduGadu, IRC i SMS. Com a usuaris podem definir la interfície segons els nostres gustos particulars. També el podem configurar per mòduls triant les xarxes o els sistemes que farem servir i descartant els altres. 3. Consultem ara el programa de missatgeria Gaim 1.2.1, traduït al català per Softcatalà www.softcatala.org/prog172.htm. Aquest programa és un client de missatgeria instantània desenvolupat per la comunitat de programari lliure creada al voltant del projecte Gaim. És compatible amb les xarxes AIM, ICQ, MSN Messenger, Yahoo, Jabber, SILC Zephyr, entre d’altres, i també es pot usar com a client de xat IRC. A més, permet estar connectat simultàniament a diferents xarxes de missatgeria instantània des d’un únic programa. El Gaim ofereix diverses opcions, com les de transferència de fitxers, de presència d’usuaris, de llistes d’amics i d’enregistrament de converses. 4. Provem d’accedir a l’MSN Messenger a través del nostre telèfon mòbil. Per a més informació, visitarem www.msn.es.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
51
1.2
9/6/05
12:29
Página 52
1.2.3. Xat o tertúlia El xat o tertúlia és la comunicació simultània escrita (en sentit estricte) entre diverses persones, que veuen les intervencions de tothom en una mateixa interfície. Hi ha també tertúlies restringides entre un nombre limitat de participants. Com en la majoria d’eines [o aplicacions] de comunicació d’Internet, s’hi pot accedir per web o bé amb un programa específic. > Per web, només teclejant la URL i seleccionant el tema i el canal desitjat. Per exemple, per Vilaweb xat.vilaweb.com. Un altre exemple molt rellevant és l’IRC Hispano, probablement el servei de xat més potent en l’àrea d’estats de parla hispana. Tot i que la majoria són en castellà, conté diversos canals amb el català de llengua vehicular; per exemple, #catalunya_mes_de_25. Per accedirhi només cal accedir a la URL www.irc-hispano.org/canales i seleccionar el tema i el canal on volem entrar. Tant en un cas com en l’altre, una vegada a dins, ens demanarà el nick o sobrenom amb el qual hi volem participar. > Amb un programa específic. Per exemple, el mIRC, a www.mirc.com. L’Internet relay chat o conversa interactiva per Internet (IRC) és el protocol que permet accedir a un xat i que segueix un model client-servidor. Un cop triat el canal, podem optar per parlar a tothom del canal o bé fer-ho en privat amb una persona. Cal dir també que podem mantenir diverses converses amb diferents persones a la vegada i ser a tants canals com vulguem, tot i que, lògicament, no donarem a l’abast per llegir-ne gaires. En alguns llocs web es pot xatejar amb veu (Visitalk www.visitalk.com, etc.). Com ja hem dit anteriorment, alguns aparells de telefonia mòbil ofereixen actualment el servei de xat SMS amb missatges curts de text. Uns altres aparells a partir de la segona generació i mitja (GPRS) ja permeten xatejar amb els recursos de què proveeix l’aparell. Són, a l’ensems, variants del servei de xat i del de telefonia mòbil.
E X E R C I C I S
Xat 1. Entrem en algun dels xats que trobarem en les URL següents i seleccionem el tema i el canal a què volem accedir. Un cop dins, practiquem aquest estil de
52
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.2
9/6/05
12:29
Página 53
comunicació compartida simultània. Com a tònica general, observarem que el xat com a eina de comunicació està clarament superada per la missatgeria instantània o pel correu electrònic, ja que la relació amb els interlocutors és més ordenada (amb un grup o amb una sola persona) i s’hi poden establir objectius. • xat.vilaweb.com • www.irc-hispano.org/canales • chat.telepolis.com 2. A xat.vilaweb.com, mantinguem una conversa privada amb algun dels nostres interlocutors del xat. Cal, per a això, activar la funció específica (un query) o accedir-hi pel menú contextual del botó de la dreta del ratolí. 3. Ara ens connectarem a un xat per jugar al Trivial. Si accedim a www.irc-hispano.org/canales hi ha múltiples canals que s’hi dediquen. Ens caldrà un programa d’IRC, per exemple el mIRC www.mirc.com. A Peletier.com també hi podrem jugar sols www1.peletier.com/trivial.
1.2.4. Videoconferència La videoconferència per web o webconference és el recurs que s’empra a Internet per comunicar-se per la imatge a més de la veu. Cal disposar de maquinari i programari específic. Els programes més usats són: > Intel Video Phone www.intel.com > Microsoft NetMeeting www.msn.es > Cu-SeeMe www.cuseeme.com Com en la resta d’eines de comunicació, hi ha també una manera més assequible d’aplicar aquesta eina de comunicació. Es tracta de fer videoconferència per càmera web (webcam). És menys complex i costós. Instal·lem una càmera web al nostre ordinador (i també un micròfon per a l’entrada de veu si és que no el porta inclòs de sèrie la càmera) per comunicar-nos-hi per mitjà de la missatgeria instantània. Per instal·larla, podem usar el programari que porta la càmera o bé els del sistema operatiu de l’ordinador, segons el sistema operatiu de què disposem.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
53
1.2
9/6/05
12:29
Página 54
E X E R C I C I S
Videoconferència 1. Si no disposem d’un aparell (amb el programari corresponent) per a videoconferències, i sí, en canvi, de càmera web, accedim un altre cop a l’MSN Messenger i cliquem damunt Iniciar càmera. Per comunicar-nos també per veu, cal que activem també l’opció Àudio. 2. Si només disposem d’una càmera web connectada a l’ordinador del nostre interlocutor, també podem veure i sentir (amb l’àudio activat) la imatge de la persona amb qui parlem captada per la seva càmera.
54
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/comunicació_síncrona
1.3
9/6/05
12:34
Página 55
1.3. Cercadors i accessibilitat Internet és com una gran prestatgeria ¿Com podem accedir a la informació sense caure en la confusió i perdre’ns? En aquest capítol ens referirem a l’accessibilitat en general. D’una banda, ens referirem als cercadors (motors i directoris) que ens permeten trobar amb més facilitat la informació a la WWW. De l’altra, tractarem de tots els processos de conversió entre la veu i les dades (o el text). La classificació d’aquests processos ens oferirà una visió ordenada del complex món de la tecnologia de la veu i de la traducció automatitzada. El futur dels ordinadors i la connexió a Internet en els propers deu anys se centrarà en la tecnologia de la veu, la traducció automatitzada i l’accessibilitat. Ens trobem a les beceroles en la qüestió de la cerca útil de la informació, per bé que es va avançant força i, com veurem, hi ha eines de comunicació que ens ajuden a ordenar una mica més la informació (els robots verbals, etc.). La situació és, tanmateix, que amb els sistemes actuals, quan fem la cerca d’un tema, en comptes de rebre una resposta, rebem centenars de pàgines relacionades amb el que estem buscant. Els cercadors del futur permetran acotar el camp de formulació de les consultes d’una manera més intel·ligent. Per fer realitat aquesta cerca intel·ligent, cal que s’elaborin webs que siguin semàntics. Es tracta que els ordinadors puguin dialogar amb els altres ordinadors. Per a això, cal introduir els continguts de les webs mitjançant un programa d’escriptura de webs semàntiques. En aquest procés, l’XML és la sintaxi i l’RDF, la semàntica. La tercera eina són les ontologies que fixen els tesaures d’un determinat sector. El seu objectiu és eliminar polisèmies que dificultin la interpretació automàtica dels continguts. Per exemple, no és el mateix un ratolí, ni tan sols perifèric, en la informàtica que en la resta de registres lingüístics. Amb aquest repte, el consorci World Wide Web (W3C) ha elaborat unes recomanacions tècniques perquè la indústria adopti uns determinats estàndards i arquitectures. Un cas que palesa aquesta necessitat és que, actualment, al mercat hi ha múltiples aparells perifèrics mòbils que poden, en algun moment, fer una interrogació a una pàgina web. Perquè la web pugui suministrar la informació i l’aparell mòbil pugui processar-la, la web ha de poder reconèixer les capacitats del mòbil que li sol·licita la informació.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
55
1.3
9/6/05
12:34
Página 56
1.3.1. Cercadors: motor (Google) i directori (Dmoz) Els cercadors són mapes d’informació amb un sistema de recollida (en una base de dades) de la informació de la Xarxa i amb un altre sistema de localització de termes dins aquesta base de dades. Les pàgines trobades es mostren en forma d’enllaços. N’hi ha de dos tipus: > Motor de cerca. La cerca és quantitativa, es fa automàticament, sense intervenció de cap persona, mitjançant un robot (aranya o bot) que envia còpia de tots els enllaços que troba i de les actualitzacions. El més conegut és Google www.google.com. Google, creat per Larry Page i Sergey Brin, és el cercador més complet que hi ha en l’actualitat.
56
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 57
> Directori. Es carreguen les dades a mà. Per tant, s’usen criteris de tria de qualitat. Per exemple, Dmoz dmoz.org, cercador temàtic en anglès que elabora desinteressadament la comunitat internàutica d’arreu, o bé Yahoo! ct.search.yahoo.com/dir (català), es.search.yahoo.com/dir (castellà), dir.yahoo.com (anglès).
Elements d’un cercador: > Robot (en el motor de cerca) o editor (en el directori). Recopila la informació i la cataloga. Els robots són cecs, sense control i només es guien per la quantitat. Els editors són recursos humans amb capacitat crítica i control sobre la informació (qualitat). > Base de dades. Conté la informació recopilada. > Motor de consulta. Programa que s’encarrega d’interpretar la petició de cerca i extreure de la base de dades la informació. Les pàgines trobades es mostren en una llista d’enllaços. Hi ha cercadors generats per completar els resultats obtinguts amb Google: > UnGoogle www.ungoogle.com. > GoogleGuy www.googleguy.de. Funciona a mode de comparador de Google amb altres cercadors.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
57
1.3
9/6/05
12:34
Página 58
I n’hi ha d’altres prou coneguts a Internet, que, sense substituir la potència de Google, sí que n’il·lustren els límits, el complementen i obren perspectives que cal tenir en compte: > Kartoo www.kartoo.com (exposa les cerques de manera més gràfica per facilitar la selecció). És un metamotor de cerca amb interfície cartogràfica que presenta els resultats com a categories i també com a mapa simbòlic.
> Vivísimo vivisimo.com. Multicercador, és a dir, que fa la cerca en altres cercadors. Presenta la informació agrupada per categories.
58
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 59
> Ask Jeeves ask.com. > Grokker www.groxis.com.
> Altavista es.altavista.com (propietat de Yahoo!; permet la cerca de fitxer MPEG o Quicktime) > Alltheweb www.alltheweb.com (propietat també de Yahoo!) > El cercador de Microsoft search.msn.es. > Wisenut www.wisenut.com > SeekScan www.seekscan.com. Busca la paraula o el conceptes en un centenar de cercadors a Internet (AllTheWeb, Altavista, Yahoo! i Google). Cerca webs, imatges, notícies, arxius multimèdia i blogs. Darrerament els cercadors intenten disposar del seu propi sistema de gestió de weblogs: com hem vist, Google amb Blogger, Ask Jeeves amb Bloglines, MSN amb MSN Spaces, Yahoo! amb Flick, etc.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
59
1.3
9/6/05
12:34
Página 60
Aplicacions de Google Es pot dir que Google compleix actualment una mena de funció social (aconseguir trobar alguna cosa a la Xarxa i sense haver de pagar). A més a més, Google també ven la seva tecnologia a altres portals cercadors. Per això, algú creu que se n’hauria de protegir la integritat, ja que disposa de moltíssima informació de la societat, cosa que fa que en depenguem en bona mesura. I, per què no, potser seria una bona mesura declarar-lo patrimoni de la humanitat... > Funció Em sento afortunat. Aquesta funció ajusta encara més els resultats al que l’usuari està cercant. Per exemple, si escrivim la paraula diccionari, aquesta funció ens obre directament el diccionari d’Enciclopèdia Catalana. > Cerca d’imatges. > Cerca de grups de discussió. > Barra de cerca de la barra d’eines del navegador toolbar.google.com. Se’ns instal·la com una barra més del nostre navegador. Hi farem les cerques directament (de text, d’imatges, de grups de discussió...). També ens pot bloquejar pop-ups o noves finestres del navegador no sol·licitades. > Google Alert www.google.es/newsalerts. El servei d’alerta de notícies de Google està disponible també en castellà. Tan sols hem d’indicar el tema que ens interessa, definir la periodicitat, introduir la nostre bústia de correu electrònic i confirmar les dades. Per aquest servei, Google ens enviarà automàticament un missatge amb les notícies que es publiquin sobre el tema que haguem seleccionat. > Google Desktop desktop.google.com permet cercar fitxers en el propi ordinador de l’usuari, en local. > Froogle www.google.com és el lloc per facilitar les compres a través de Google. > Google es relaciona també amb les comunitats en línia (està associat amb el programa de xarxa social Orkut www.orkut.com). > Traductor a [i de] l’anglès, francès, castellà, italià, alemany i portuguès, de les pàgines que troba en una d’aquestes altres llengües. > Google també ens corregeix si escrivim un text malament en castellà, perquè estadísticament no li consta aquella expressió específica (sovint només en noms propis) que intentem cercar. Si busquem per exemple Brus Sprinstain, ens indicarà Quiso decir Bruce Springsteen. > També ens forneix de definicions en anglès posant define: i tot seguit el terme del qual volem la definició.
60
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 61
> Cerca de Google per la veu, mitjançant una simple trucada de telèfon labs1.google.com/gvs.html. En fase experimental, però obrirà la porta a molts projectes innovadors de prestació de serveis. > Google Adwords. La clau d’aquest servei és que diferencia els continguts de la publicitat. És el sistema publicitari de Google en què l’anunciant paga per aparèixer en els resultats de Google amb una imatge, però, diferent, que no es confongui amb els resultats de la cerca. És a dir, permet que l’anunciant compri paraules clau per fer difusió del seu web. Per exemple, si cerquem el terme wireless a Google.es ens apareix un munt de resultats i a la dreta, separats, un conjunt d’anuncis relacionats amb la tecnologia sense fils. És un sistema barat perquè el publicista sols paga per cada clic que hi fa damunt l’internauta (canal de comunicació a baix cost). Eficaç perquè l’anunci va adreçat a la gent interessada en la tecnologia sense cables, públic segmentat. I, per acabar, gens intrusiu (com ho poden ser, en canvi, els banners o cibertires, les pop-ups o finestres del navegador emergents o bé els one-click-downloads o programes de descàrrega amb un sol clic) perquè els enllaços patrocinats s’ofereixen separats dels resultats de la cerca. Yahoo! té un sistema similar: Overture. > Google Adsense. És un servei que permet exportar el model Adwords a la resta de webs que desitgin obtenir ingressos per publicitat. És a dir, Google s’està convertint en l’intermediari imprescindible entre anunciants i webs. De manera anàloga, per exemple, es podria plantejar en un futur centralitzar els pagaments per l’accés de l’usuari a continguts de pagament; així col·laboraria a facilitar a l’usuari la simplificació que ben segur li cal per a aquesta qüestió. > Alguns serveis com Google Deskbar i Google Answers són serveis que han sorgit de la política d’incentivació de la innovació que segueix l’empresa entre el personal. Els empleats poden presentar idees i suggeriments innovadors. Per això, poden disposar de fins un 20% de la jornada a treballs d’R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) que després són beneficiosos per al desenvolupament de nous serveis i productes. La companyia manté una llista, anomenada Google Top 100 amb les idees que van tenint els seus treballadors.
¿Com posicionar millor el nostre web a Google? Si gestionem un lloc web ens interessarà aparèixer a les primeres posicions dels resultats de cerca amb Google. Aquest ha de ser el nostre objectiu bàsic ja que la majoria de les cerques d’Internet es fan per mitjà de Google. Google usa un seguit d’algoritmes complexos i variables en el temps. Per tant, no existeix un consell esta-
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
61
1.3
9/6/05
12:34
Página 62
blert per assolir les primeres posicions en la pàgina de resultats d’aquest cercador. Solament podem conèixer algunes nocions i alguns trucs a partir de l’experiència de determinats col·lectius i persones google.dirson.com/posicionamiento.net. > Per aconseguir-ho cal intentar que altres webs ens enllacin per la qualitat dels nostres continguts que actualitzarem constantment. A més, l’òptima definició de les paraules clau per a les pàgines ens permetrà aparèixer a millors posicions en els resultats de cerca. > Si el nom del nostre domini no és prou transparent quant a l’activitat que duem a terme (per exemples, psicòlegs [especialistes] en psicomotricitat), haurem de procurar que moltes altres webs enllacin al nostre per reforçar la nostra marca. > Google indexa pàgines dinàmiques (són les que faciliten gestionar el web perquè automatitzen funcions en interaccionar amb bases de dades) que no continguin massa paràmetres (normalment un com a màxim). > Simplicitat en l’elaboració de les pàgines. El Googlebot o robot de Google sols cerca a partir de dues condicions: el text de les pàgines web i els enllaços que hi hagi. Les pàgines han de ser, doncs, senzilles. Però amb usabilitat, tot i que el Googlebot no la té en compte. Això és, podrem tenir en primer lloc dels resultats de cerca amb Google pàgines en què no es localitza fàcilment la informació o bé que cal emplenar algun formulari o que tenen un contrast de colors deficient. A més, els frames, els applets (o miniaplicacions) i els formats diferents (JavaScript, Flash...) no són reconeguts pel robot. > Per donar el web d’alta a Google de manera directa, podem accedir a la URL www.google.com/intl/es/addurl.html. Però és més eficaç fer-ho aconseguint que ens enllacin llocs webs de qualitat perquè, en aquests webs, hi passa el Googlebot cada dia. Ens interessa saber tres qüestions: • ¿Estem donats d’alta a Google? (ho sabrem escrivint a Google site:url-delnostre-web). • ¿Qui ens enllaça? (escrivint-hi link:url-del-nostre-web). • ¿Estem donats d’alta a Google? ¿I com? ¿Amb moltes pàgines? ¿Ens enllacen els llocs web que ens interessen? > El PageRank es el valor numèric que Google insereix en la seva base de dades. Els enllaços figuren en una posició més avantatjosa en els resultats de la cerca com més cops s’hagin visitat i més enllaços hagin rebut. A la vegada, si les pàgines que enllacen a la pàgina en qüestió tenen també, al seu torn, molt page rank, el page rank de la pàgina enllaçada augmenta i ocupa un lloc més preferent. La barra de Google toolbar.google.com ens mostra un indicador en forma de barra de progressió, en la qual el color verd ens comunica si la pàgina que
62
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 63
estem cercant té molt PageRank o en té poc. Si l’indicador està de color blanc és que tens un PageRank 0 o molt baix; si està de color gris, és que Google encara no l’ha valorat. Així, doncs, ja hem vist que el PageRank no ho és tot per posicionar-se a Google. Es tractarà, a més a més, d’optimitzar el contingut del web, definir bé les paraules clau al lloc adequat i aconseguir, finalment, que ens enllacin pàgines de temàtica semblant que tinguin alhora un PageRank elevat. Així mateix, és molt important obtenir enllaços dels directoris Dmoz dmoz.org i Yahoo! ct.yahoo.com. > Google no permet als responsables de gestionar webs que obtinguin primeres posicions en els resultats de la cerca mitjançant pràctiques fraudulentes. Els pot penalitzar esborrant els resultats, disminuint el PageRank o no tenint en compte els enllaços des de la primera pàgina en qüestió. Consegüentment, l’interès per aconseguir enllaços cap al nostre web ha d’evitar actuacions punibles com ara: • Col·locar enllaços cap al nostre web en llibres de firmes de webs amb PageRank elevat. • Fer spam a weblogs (posar comentaris amb enllaç al nostre web amb les millors paraules clau). • Inserir enllaços a llocs web amb finalitats fraudulentes (per augmentar el PageRank, etc.). • Evitar els enllaços trencats en el nostre web. • No pagar per obtenir enllaços de webs amb PageRank alt. Com tampoc Google no comptabilitza, a efectes de PageRank, els enllaços d’Adwords (sistema publicitari de Google en què l’anunciant paga per aparèixer en els resultats de Google en una aparença, però, diferent, que no es confongui amb els resultats de la cerca) i Adsense (anuncis de Google que es publiquen a pàgines privades). • No hem d’abusar ni usar (segons els casos): el cloacking (generar més nombre de paraules clau quan passa el Googlebot), les pàgines doorway (és l’ús del cloacking però en pàgines dissenyades per al pas dels robots dels cercadors, com el Googlebot), el text i els enllaços ocults (del mateix color que el fons de la web), les pàgines duplicades (mateix contingut en dues pàgines web o més), l’spam a weblogs i llibres de firmes, el crosslinking («jo enllaço al teu web i tu, al meu»), el link farm (empreses que venen enllaços des dels seus llocs web), el FFA (free for all o webs que inclouen de franc un enllaç al web que els indiques; a més, Google no sol considerar els webs amb més de 100 enllaços), el keyword stuffing (o abús de paraules clau) o, finalment, la venda d’enllaços.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
63
1.3
9/6/05
12:34
Página 64
> En canvi, sí que podem afavorir el nostre web amb les observacions següents: • Hem d’aconseguir algun enllaç extern cap a la pàgina del web que vulguem posicionar bé a Google. També enllaçarem cap a webs externs al nostre usant paraules relacionades amb aquests webs i que haguem observat, per exemple, per mitjà dels resultats de la corresponent cerca a Google. • Tenir una pàgina de mapa del nostre web. Si tenim més de 100 pàgines, convé dividir el mapa en diverses parts que continguin menys de 100 enllaços cadascuna. • Cal donar d’alta el nostre web a altres cercadors a més de Google, encara que no tenen tant PageRank com Dmoz o Yahoo!. Ens hi donarem d’alta manualment, un per un.
E X E R C I C I S
Cercadors 1. Cerquem la paraula esteganografia al motor de cerca Google www.google.es i al directori Dmoz dmoz.org. Comparem els resultats que hem obtingut: ¿quin és el primer resultat que apareix tant a Google com a Dmoz? 2. Fem la mateixa cerca per mitjà del botó Segur que tinc sort de Google. ¿Quina pàgina se’ns obre? 3. Obrim ara el cercador KartOO www.kartoo.com i hi cerquem la paraula antrax. Observem com ens exposa els resultats en dues solucions que es complementen totalment. La primera classifica els resultats en categories a la banda esquerra, cosa que ens permet seleccionar amb rapidesa la que ens interessa: o bé grup de rock o bé bioterrorisme. La segona proposa una representació gràfica dels resultats. Segons els entesos, aquesta representació gràfica fa que la meitat dreta del cervell, la intuïtiva, ajudi la part esquerra, més analítica. La part del mapa mostra, sobre un fons blau, uns fulls de paper de diferents mides segons la importància del lloc web que representa i, en groc, els temes als quals està associat. Quan passem el cursor per damunt un document o un tema, podem veure els enllaços semàntics que el vinculen amb els altres.
64
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 65
4. Ara entrem al cercador Grokker www.groxis.com. Observem com els serveis que presta estan fortament relacionats amb la gestió del coneixement: mapifica i relaciona els conceptes. 5. Visitem el cercador d’efectes sonors FindSounds www.findsounds.com. Obser varem que ha assolit el milió de sons indexats, classificats per la qualitat, el pes o la temàtica; per exemple, sons d’armes, instruments musicals o eines, però sobretot sons d’animals (mosquits o bé 102 classes d’ocells). FindSounds és gratuït i solament cobra per la mescla de sons i la personalització de l’arxiu de l’internauta (per a un ús posterior par ticular). 6. Accedim a algun grup de discussió per mitjà de Google groups.google.es o groups.google.com. Per exemple, a un sobre arquitectura. Per poder enviar missatges que siguin penjats posteriorment al fòrum, convindrà primer que ens donem d’alta genèrica a la funció Grups de Google. 7. ¿Podem recordar l’aspecte físic del porter del Barça Ramallets? Després provem de trobar, també a Google, la foto d’algú conegut o bé una imatge que ens interessi trobar. 8. Accedim a Google i hi activem la interfície en llengua anglesa (Google.com in english). Cerquem el terme ministerio. En els resultats, podem clicar damunt l’ítem Translate this page de la pàgina que vulguem traduir a l’anglès. 9. Ara fem el mateix exercici des de Google però activant la interfície en llengua castellana. Cerquem el terme anglès ministry. En la pàgina de resultats, podem clicar damunt l’ítem Traduzca esta página de la web que vulguem traduir al castellà. 10. Escrivim a la interfície castellana de Google el terme Puiol. Ens indicarà que aquest nom està mal escrit i que la forma que volíem cercar era Pujol, ja que estadísticament és la que li consta com a més versemblant. 11. Obtindrem diverses definicions en anglès del terme stress escrivint el terme define:stress a l’espai on escrivim els termes per cercar a Google (a La web).
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
65
1.3
9/6/05
12:34
Página 66
12. Provem d’escriure-hi link:www.gencat.net si volem saber a primer cop d’ull els webs que enllacen a aquest web sense necessitat de consultar una aplicació log analyzer o programa analitzador de visites. Aquest servei també ens serveix per conèixer altres webs amb les quals calgui intentar convèncer-los perquè enllacin amb el lloc web que nosaltres gestionem per tal d’aconseguir un millor posicionament a Google. 13. Ara hi escriurem site:www.gencat.net per conèixer quantes pàgines d’aquest lloc web de la Generalitat de Catalunya han estat donades d’alta a Google. Podem repetir l’exemple amb la URL de l’Ajuntament de Sant SebastiàDonostia www.donostia.org. 14. Descarreguem-nos ara la barra de cerca de Google per a la barra d’eines del navegador (toolbar.google.com). Triem idioma i cliquem al botó Download. Després cliquem damunt Estic d’acord amb les condicions d’ús i a Instal·lar amb funcions avançades. Se’ns instal·la com una barra més del nostre navegador. Hi farem les cerques directament (de text, d’imatges, de grups de discussió...). També ens pot bloquejar pop-ups o noves finestres del navegador no sol·licitades. Hem de tenir en compte, però, que de cada consulta, a partir d’ara enviarà als servidors centrals de Google una còpia dels webs que consultem (valuosa informació!). 15. Podem fer el mateix exercici amb les barres de Microsoft per a Internet Explorer www.msn.es (a més de les prestacions de les altres, dóna accés directe a Messenger i a Hotmail i MSN) o bé la Toolbar (o Minibar) de Vivísimo vivisimo.com. 16. Recordem que Adwords és el sistema publicitari de Google en què l’anunciant paga per aparèixer en els resultats de Google en una aparença, però, diferent, que no es confongui amb els resultats de la cerca. És a dir, permet que l’anunciant compri paraules clau per fer difusió del seu web. Per exemple, si en la inter fície de Google en castellà, cerquem el terme red social, ens apareixerà a la dreta de la pàgina dels resultats de la cerca un enllaç patrocinat cap a la URL www.econozco.com, que és una coneguda aplicació per desenvolupar xar xes socials personals o professionals.
66
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 67
Si fem el mateix amb el terme social network o software social networking en la interfície de Google en anglès, castellà i català, trobarem, en la pàgina de resultats de Google, diversos enllaços patrocinats segons quina hagi estat la llengua d’interfície (anglès, castellà i català, de major a menor per nombre de resultats). Cerquem uns quants exemples d’enllaços patrocinats a Google i esmentem quines són les paraules clau que han adquirit temporalment les organitzacions anunciants.
1.3.2. Accessibilitat Actualment, el teclat i el ratolí són els sistemes perifèrics determinants per accedir a l’ordinador i a les xarxes. Tot i amb això, els investigadors fa més de trenta anys que malden per aconseguir que deixin de ser-ho. ¿I per què? L’objectiu és valuós. D’una banda, simplificar l’accés, en general, a continguts i serveis que ens brinden Internet i les restants tecnologies de la informació a tots els individus. De l’altra, fer-los accessibles també, molt especialment, a les persones amb alguna minusvalidesa auditiva o visual. Aquestes investigacions se centren bàsicament en la tecnologia de la vista i la de la veu. Aquestes tecnologies es consideraran madures quan els ordinadors i altres dispositius reconeguin la veu o la vista de manera més ràpida que les indicacions d’un teclat.
Tecnologia de la veu i de la vista Els avenços en l’accessibilitat solen cenyir-se al voltant de la tecnologia de la veu, ja que, en primera instància, sembla que es tracta d’un dels mitjans més naturals per a la comunicació i, a la vegada, que més poden col·laborar a la interacció personamàquina. A més, es constata que l’usuari troba més atractius els serveis que tenen la veu com a interfície. Els serveis de veu destaquen per la ubiqüitat (accessibilitat des de qualsevol lloc i des de qualsevol terminal). Però no convé infravalorar les investigacions relacionades amb la tecnologia de la vista. Té al seu favor que depèn d’un element que és igual per a tots els éssers humans: els ulls. En canvi, la tecnologia de la veu depèn en gran mesura d’un element complex i múltiple, l’idioma, que lògicament limita les possibilitats de desenvolupament en el cas de les llengües no hegemòniques.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
67
1.3
9/6/05
12:34
Página 68
Tant en l’una com en l’altra s’albiren uns resultats molt interessants en un futur força immediat. Els serveis a què dóna lloc la tecnologia de la veu són diversos: > Transcripció d’un missatge vocal en text (reconeixement de la veu). > Escoltar un text escrit (síntesi de la veu). > Cerca d’una frase entre milions de mots i textos. Concretant un xic més, podem avançar que la tecnologia del reconeixement de la veu –això és, la conversió d’un text parlat a un d’escrit– permet la comunicació a persones sordes. En canvi, la tecnologia de la síntesi de la veu –la conversió d’un text escrit a un text parlat– afavoreix l’accés a la comunicació de les persones cegues. El mercat de la tecnologia de la veu creix any rere any a mesura que es perfecciona la tecnologia i els prototipus passen a productes comercialitzables. Amb tot, els experts consideren que cal superar un termini aproximat de més de 5 anys per veure el salt espectacular que patirà aquesta tecnologia: la traducció de veu a veu. En relació amb les disminucions visuals, hi ha eines que permeten comprovar si, efectivament, les pàgines web són accessibles. La més coneguda és Bobby www.cast.org/bobby, que emet un informe sobre els problemes d’accessibilitat, si n’hi ha, o bé valida la pàgina quan no hi ha problemes. Així mateix n’hi ha una en castellà: Tawdis www.tawdis.net, una eina que ens permet analitzar, estudiar i validar pàgines web amb l’objectiu de valorar-ne l’accessibilitat. Els dos serveis analitzen les pàgines a partir de les pautes d’accessibilitat establertes pel WAI (Web Accessibility Initiative). D’entre els programes que treballen amb la tecnologia de la síntesi de veu, cal destacar el Jaws. És un lector de pantalla per a Windows que usa comandaments de teclat i també lletreja amb codi de radioaficionat. Informa sobre tots els atributs del text (font, color, paràgraf).
E X E R C I C I S
Tecnologia de la veu i de la vista 1. Accedim a la pàgina de l’empresa Infospeech www.infospeech.com/newweb/infospeech_frame.htm i observem amb deteniment el contingut de les diapositives de la presentació El negoci del portal de veu.
68
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 69
2. Accedim a la pàgina web de Telefónica Investigación y Desarrollo www.tid.es/trabajo. Cliquem damunt Productos i Tecnología del habla. Després, clicant a Introducción, accedirem a un document sobre la tecnologia de la veu. Un cop dins el document, en llegirem el contingut i reflexionarem sobre les línies d’investigació a què fa referència. 3. F i n a l m e n t , a c c e d i m a l p o r t a l I B M s o b r e t e c n o l o g i a d e l a v e u www-306.ibm.com/software/info1/websphere/index.jsp?tab=products/mobilespeech. Hi observem i hi consultem els diferents productes que ofereix. 4. Entrem al web de l’empresa CREA www.crea-si.com, desenvolupadora del ratolí facial www.ratonfacial.com. Ens en descarregarem la versió gratuïta de prova per a 15 dies des de l’adreça www.crea-si.com/esp/descarga.html. Un cop instal·lada, comprovarem el funcionament d’aquesta aplicació que, mitjançant la càmera web, permet interactuar amb l’ordinador sense usar les mans, movent el punter amb els ulls i fent el clic mitjançant l’emissió d’un so.
Reconeixement de la veu RV (veu-text) La tecnologia del reconeixement de la veu (o parla) és el procés de conversió d’un text oral a un d’escrit (reconeixement dels senyals de la veu per tractar-los posteriorment). Els programes més coneguts són: > FreeSpeech 2000 de Philips www.speech.philips.com (en català, però descatalogat) > ViaVoice Web Millennium d’IBM www-4.ibm.com/software/speech > Dragon Naturally Speaking d’Scan Soft spain.scansoft.com/naturallyspeaking
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
69
1.3
9/6/05
12:34
Página 70
Tècnicament, el sistema informàtic reconeix la veu mitjançant la identificació dels seus senyals, que tracta posteriorment. El recurs tecnològic de reconeixement de la veu (o de la parla) s’incorporarà amb força en el futur en els portals de comerç electrònic. La tecnologia del reconeixement de la veu afavoreix l’accés de les persones amb falta de capacitat auditiva: els permet entendre el text verbal dels seus interlocutors convertit en text pel programa reconeixedor. A més d’afavorir l’accessibilitat de persones amb minusvalideses, assolirà el seu zenit en el desenvolupament de la domòtica, és a dir, l’automatització de la connexió i desconnexió d’aparells habituals als habitatges. Llums, electrodomèstics i sistemes de seguretat s’activaran i programaran per mitjà d’Internet o d’un telèfon mòbil o fix amb la tècnica de comandaments –instruccions– de veu.
E X E R C I C I S
Reconeixement de la veu 1. Les persones que tinguin la versió setena o superior del programa Dragon Naturally Speaking d’Scansoft spain.scansoft.com/naturallyspeaking per a
70
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 71
Windows podran comprovar que reconeix i converteix la seva veu a text fins a una velocitat de 160 paraules per minut. Aquesta bona integració amb el paquet ofimàtic Office fa que el procés d’entrenament del programa amb la veu de l’usuari es redueixi a cinc minuts. Al mateix temps, podem fer aquest exercici amb el programa ViaVoice d’IBM www.ibm.com/software/speech. Els dos paquets treballen en castellà. 2. Els lectors que disposin del programa FreeSpeech 2000 de Philips www.speech.philips.com poden escriure un text en català per mitjà del dictat de veu. Així mateix, per una indicació oral (comandament), executaran un programa o bé navegaran per Internet (cal tenir en compte que, a més dels comandaments del programa, com ‘obre micro’, se’n poden generar de propis: ‘obre correu’, ‘posa data’, ‘tanca programa’, etc.). (Es pot fer el mateix exercici amb el programa ViaVoice d’IBM www-4.ibm.com/software/speech; aleshores el dictat haurà de ser en castellà.)
Síntesi de la veu SV (conversió text-veu) La tecnologia de síntesi de la veu és el procés de síntesi de senyals de la parla que té lloc a partir de sons humans digitalitzats o sons generats per ordinador. Els programes més coneguts aquí són els que impulsen: > Grup de Processament de la Parla del TALP (UPC) gps-tsc.upc.es/veu/research/ > ATLAS (Applied Technologies on Language and Speech) www.verbio.com > L’empresa italiana Loquendo www.loquendo.com/en/news/news_voice_montserrat.htm > Telefónica Investigación y Desarrollo www.tid.es/trabajo
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
71
1.3
9/6/05
12:34
Página 72
Com ja s’ha comentat en la introducció d’aquest apartat, el programa Jaws és, de fet, un sintetitzador de veu, que, mitjançant l’ús de comandaments de teclat, llegeix tot el que hi hagi a la pantalla i informa de tots els atributs del text (font, color, paràgraf). El 2001 es va enllestir el projecte de síntesi de veu encarregat per l’Organització Nacional de Cecs (ONCE) a Telefónica Investigación y Desarrollo, que consistia a desenvolupar un programari de conversió de text a veu fonamentat en el convertidor text-veu multilingüe (castellà, català, gallec, basc) ja existent. El nou sintetitzador encarregat per l’ONCE, que funciona sobre ordinador personal, és multilingüe (inclou el català). Quan l’usuari obre un missatge de correu electrònic, el sistema el llegeix amb veu. El projecte ha comptat amb el suport econòmic dels governs de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya. L’ONCE, com a promotora de l’aplicació, el distribueix entre els associats que li ho demanin.
72
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 73
E X E R C I C I S
Síntesi de la veu 1. En la pàgina web gps-tsc.upc.es/veu/research (cliqueu després a Speech Synthesis i a On-line demo) del Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge de la Parla (TALP) de la Universitat Politècnica de Catalunya, escrivim un text i el sentirem convertit en veu. 2. Accedim a la pàgina de l’empresa italiana Loquendo www.loquendo.com/en/demos/demo_tts.htm. Escoltem en veu sintètica un dels textos en l’idioma que preferim. 3. En un sentit més lúdic, escoltarem els diferents exemples que trobarem a la pàgina de Soft Voice www.text2speech.com. Un cop dins, clicarem a Download SVTTS audio examples i després als diferents Download audio example. De manera semblant, si la trobem a la Xarxa, podem executar l’aplicació Talkit (de Plus for Kids, de Microsoft) i escoltar, en anglès i en castellà, el text que escriurem a la finestreta corresponent. Podem triar diferents tonalitats de veu divertides o bé les podem provocar canviant la velocitat i el pitch.
Sistemes de diàleg automàtic (RV + programa informàtic + SV) Els sistemes de diàleg automàtic són tots aquells en què s’atén de manera automatitzada la persona usuària. Mereixen ser esmentats a part els agents virtuals o verbots que figuren en força pàgines web per atendre el visitant. Tot i que no hi ha entrada de veu (com en la tecnologia del reconeixement de la veu), hi ha un programa que reconeix el text de l’usuari i que genera respostes que s’hi relacionen. N’és un bon exemple el verbot Maria de la pàgina de l’empresa sueca Artificial Solutions www.artificial-solutions.com.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
73
1.3
9/6/05
12:34
Página 74
Els verbots evolucionen cap als anomenats locutors verbals, amb un aspecte i una gesticulació molt més semblants a la de les persones humanes. A hores d’ara, diverses empreses de ser veis i institucions públiques de l’Estat espanyol disposen de ser veis gestionats amb reconeixement automatitzat de la parla. D’entre els més coneguts cal fer esment dels de l’Agència Tributària, per atendre consultes relacionades amb la declaració de la renda, i el de Telefónica, que, com veurem en aquest apar tat, es forneix dels avenços tecnològics de la seva divisió de tecnologia de la veu Telefónica Investigación y Desarrollo. A Catalunya, hi ha també molts serveis basats en aquest recurs tecnològic. Per citar-ne alguns, el servei d’accés Telefònic al Temps (aTTemps, tel. 807 01 20 12, servei de tarificació addicional) gps-tsc.upc.es/veu/attemps, o bé el servei d’atenció telefònic de diverses institucions (RACC, Fecsa, etc.).
74
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 75
E X E R C I C I S
Sistemes de diàleg automàtic 1. Ara accedirem a la pàgina web de la Universitat Politècnica de Catalunya gps-tsc.upc.es/veu/basurde/Home.htm, i després cliquem damunt l’ítem Demostrator. Podrem fer proves de diàleg automàtic trucant al número de telèfon que ens proposen. 2. Des d’un aparell telefònic, marquem el número 807 01 20 12 (trucada amb tarifa més elevada de la normal, de tarificació addicional) del servei aTTemps de previsió meteorològica del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Sol·licitem el temps que farà demà a la nostra població. Fixemnos que interlocutem amb una veu robotitzada que reconeix la nostra veu i, mitjançant la intercessió d’un programa informàtic, acaba sintetitzant una veu artificial de resposta. És un sistema de diàleg automàtic. 3. Dialogarem per escrit amb alguna de les següents veus robotitzades de diàleg pseudointel·ligent (verbots o agents virtuals que funcionen també com un sistema de diàleg automàtic però amb text): • www.artificial-solutions.com/# (Maria, d'Artificial Solutions) • www2.coca-cola.com/contactus (Hank) • www.alicebot.org (Alice) 4. Hi ha una altra mena de verbots que fan possible una nova manera de cercar la informació per evitar d’anar buscant manualment la pàgina on volem arribar. Per exemple, si entrem al lloc web d’IKEA a Gran Bretanya www.ikea.co.uk (Ikea help center), trobem l’Anna. Aquest assistent virtual ens portarà a la informació que volem trobar. Provem, per exemple, de preguntar-li per les butaques o els llits. Ho podem fer escrivint simplement els mots armchair o bed; o, si volem ser més elegants, I’m looking for... armchairs [o bed]. 5. En el web www.sitepal.com ens podrem construir un verbot (robot verbal o agent virtual) que, com en l’exercici anterior, reprodueix un text determinat per explicar amb veu els serveis que oferim des de la nostra pàgina web. Hi ha una demostració gratuïta a Text To Speech / Try it (a Talk To Me) basada
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
75
1.3
9/6/05
12:34
Página 76
en síntesi de la veu: el verbot ens repeteix verbalment el text que escrivim. Hi podem fer tota mena de proves gràfiques (canvis d’aspecte, d’indumentària, etc.). 6. Basat en la tecnologia de Sitepal, trobem el verbot que empra l’empresa L’Oréal per oferir consells als joves sobre salut cosmètica lorealparisusa.com/skincare/purezone/home.asp?directlink=info. Ens ofereix la possibilitat de triar alguna de les preguntes més freqüents que ens apareixen en els desplegables. Tot seguit ens van apareixent per escrit les frases de resposta, les quals simultàniament va llegint en veu el robot verbal.
Traducció automatitzada Internet ha fet inajornable l’impuls dels programes que permetin la traducció automatitzada dels missatges dels internautes pertanyents a diferents comunitats lingüístiques. Abans hem dit que l’accessibilitat total tindrà lloc quan les tecnologies de reconeixement de la parla, la síntesi de la veu i la traducció automàtica siguin un mateix recurs tecnològic. La traducció en línia està força desenvolupada sols en els textos escrits; per això, a hores d’ara la traducció en línia es fa bàsicament entre textos escrits principalment, perquè ofereixen unes mínimes garanties de comprensió. Els productes actuals (Altavista, Freetranslation, Systran, Worldlingo, Gist, Promt, Reverso, Systran, Worldlingo, etc.) compleixen la funcionalitat de fer comprensible la informació d’una pàgina web, d’un correu electrònic o de qualsevol document que puguem trobar a la Xarxa. L’evolució d’aquestes eines de comunicació que converteixen (tradueixen) de text a text farà possible que en un futur no gaire llunyà hi hagi al mercat productes i plataformes que tradueixin a temps real també de veu a text, de text a veu i, finalment, de veu a veu. Els instruments que hi ha actualment disponibles, en què intervingui la veu, estan limitats, com hem vist, a àmbits temàtics concrets: turisme, compra en una botiga d’un ram determinat, etc. Ara bé, comencen a aparèixer aplicacions que marquen aquesta evolució futura.
76
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.3
9/6/05
12:34
Página 77
Els textos en general es poden traduir automatitzadament de dues maneres: > Traducció en línia. Portals web especialitzats en traducció, que permeten traduir textos en línia per mitjà del motor de traducció resident al servidor (host). • Comprendium www.comprendium.es per traduir entre més de vint parelles de llengües (sentits de la traducció), amb una notable presència del castellà i del català. • InterNOSTRUM i AutomaticTrans per a castellà-català o català-castellà www.internostrum.com, www.automatictrans.es. • Altavista per a anglès-castellà i altres babelfish.altavista.com. • Portals que agrupen serveis de traducció en línia (com Altavista, etc.) www.foreignword.com, www.traducegratis.com. > Traducció amb programari instal·lable. Programes que cal instal·lar localment en un servidor d’una xarxa local o en un ordinador (client). • AutomaticTrans www.automatictrans.es, Comprendium www.comprendium.es... • Un programa útil per contextualitzar la traducció en línia és Babylon www.babylon.com, que conté lèxics de suport en castellà i en català. Té una versió de prova gratuïta per a unes quantes setmanes. • Per a altres llengües, per exemple www.winbabel.com.
E X E R C I C I S
Traducció automatitzada 1. Agafem un paràgraf en castellà d’una pàgina web qualsevol i la traduïm al català per mitjà dels recursos següents: • www.internostrum.com • www.comprendium.es 2. Ara fem el mateix amb la pàgina web en català www.gencat.net/justicia: la traduïm al castellà de manera automatitzada des de l’InterNOSTRUM www.internostrum.com i des de Comprendium www.comprendium.es. ¡La qualitat de la traducció és força acceptable! Comprovem les dues versions traduïdes.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
77
1.3
9/6/05
12:34
Página 78
3. Agafem un paràgraf en castellà d’una pàgina web qualsevol i la traduïm a l’anglès per mitjà dels següents portals i webs amb eines de traducció en línia. • www.foreignword.com/es • www.traducegratis.com • babelfish.altavista.com • www.google.com/language_tools?hl=es • terra.reverso.net/portada2.asp • traductor.finanzas.com 4. Quan tenim un text traduït automàticament, convé revisar-ne la qualitat. Per exemple, Ya.com ofereix un servei de correcció en línia de textos en castellà, anglès, francès, alemany, etc. Accedim-hi (corrector.ya.com) i fem la prova amb un text en castellà. 5. Per entendre com funciona el mòdul d’anàlisi mor fològica (parser) dels sistemes de traducció automàtica, accedirem ara a la pàgina web del Centre de Tecnologies i Aplicacions del Llenguatge i la Parla (TALP) www.talp.upc.es/TALPCatala. En l’apartat Demos, cliquem a Analyzers for unrestricted text. Un cop dins l’analitzador, triem el català com a llengua, escrivim la/les frase/s que volem analitzar i cliquem tot seguit damunt el botó Submit. Després, observarem el resultat de l’operació. 6. Cerquem les pàgines web següents i traduïm-les a la llengua que s'indica en cada cas a partir de les eines dels exercicis 1 i 3. > Govern d'Alemanya www.bundesregierung.de al francès > Diari El Mundo www.elmundo.es al català 7. Traduïm al català el primer paràgraf en portuguès que trobarem a la pàgina web www.cm-lisboa.pt. Podem fer servir el portal Altavista babelfish.altavista.com. 8. Ara traduirem a l'anglès el portal àrab de notícies Al-Jazeera www.aljazeera.net. Usarem el traductor Ajeeb translate.sakhr.com/sakhr/elogin_ET.asp.
78
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/cercadors_i_accessibilitat
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
Página 79
1.4. Futur de les eines de comunicació i cerca Fins aquí hem repassat les característiques generals de les eines de comunicació i cerca d’Internet. Amb aquests coneixements ja podem observar com aquests instruments adopten funcionalitats els uns dels altres per acabar sent més competitius i guanyar més quota de mercat. Aquesta relació simbiòtica s’esdevé a totes les aplicacions de l’entorn Internet, per exemple en la telefonia mòbil. Perquè, com ja hem dit, es tendeix cap a una Internet d’accés mòbil. La comunicació horitzontal entre les persones mitjançant Internet ha millorat moltíssim gràcies a la conjunció de l’ordinador (les xarxes) i la telefonia. D’ara endavant, la telefonia mòbil i la banda ampla ens portaran cap uns canvis encara més decisius que els que han provocat els ordinadors i la Xarxa. Els instruments tecnològics que originen aquests canvis tan ràpids són: > L’ordinador. > La telefonia mòbil. En el futur la telefonia fixa estarà copada per la veu IP i pels serveis de banda ampla, mentre que la telefonia mòbil dominarà en la veu convencional i els missatges. > La telefonia per Internet (VoIP), és a dir, la telefonia que circula per Internet, com la resta d’informació, per dades i a cost zero. Aquest recurs tecnològic (combinat amb l’accés wifi) podria dificultar l’èxit del desplegament de la telefonia mòbil de tercera generació 3G (UMTS). > Les xarxes punt a punt (basades en la tècnica peer to peer o d’igual a igual) i altres recursos que permeten col·laborar en projectes comuns (wiki, programari de xarxa social o social networking, etc.). > Els aparells que calculen la posició de l’usuari (el nord-americà GPS o l’europeu Gal·lileu) i que estableixen relacions entre el lloc i determinats productes i serveis. A tall d’exemple, apuntarem un aparell mòbil cap a la placa d’un carrer i preguntarem on es troba el restaurant italià més a prop i quina opinió en tenen les persones amb qui confiem. Ens respondrà un sistema de diàleg automàtic amb qui interlocutarem la resta de detalls. Mentrestant, els serveis de localització per satèl·lit amb el GPS tenen ja múltiples usos. El més estès és l’aparell GPS per a vehicles privats (en mapa o en pantalla senzilla), que és a la vegada
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/futur_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
79
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
Página 80
aparell de ràdio i reproductor de CD-ROM (Alpine www.alpine-europe.com, Clarion www.clarion-eu.com/es, VDO Dayton www.vdodayton.com, Becker Trafic Pro www.traffic-pro.com, TravelPilot de Blaupunkt www.blaupunkt.de). > Les xarxes de banda ampla (línia d’abonat digital asimètrica ADSL, xarxa digital de serveis integrats XDSI, satèl·lit, microones, wifi, PLC –power line communications– o accés a Internet pels cables de baixa tensió de la xarxa elèctrica). D’una banda, entesa com a un problema de comunicació, de xarxa. De l’altra, perquè continua pendent de resoldre’s el problema que es deriva de la falta d’integració en un mateix estàndard dels diferents sistemes de comunicació a què solem tenir accés des de la llar, com a principal indret des d’on forgem la nostra relació amb les persones i el medi. Ens referim als equips d’audiovisuals; la telefonia fixa; els mecanismes de seguretat; Internet; el control a distància de la calefacció, del rec i dels electrodomèstics; el videoporter, i altres. Tots aquests sistemes parlen un llenguatge diferent. Estan obligats a entendre’s per mitjà d’un estàndard comú. Representa el gran salt qualitatiu en la integració de tots aquests sistemes i aplicacions per fer-nos la vida més còmode i amb més oportunitats.
E X E R C I C I S
Futur de les eines de comunicació i cerca 1. Entrem al web del grup automobilístic Opel. Tot i que hi podem accedir per la pàgina espanyola, serà preferible fer-ho per www.opel.com, que és més estable. En el web ofereixen el servei Planificador de rutes per organitzar un viatge per Europa dissenyant el camí que seguirem. Fem la prova introduint-hi la nostra adreça (carrer, número, ciutat, estat), com la de partida, i la de Novi Zagreb (a Zagreb, Croàcia), com la de destinació. Immediatament ens apareix un mapa amb les carreteres que hauríem de seguir per arribar-hi, amb l’explicació molt detallada a sota mateix. La manera com s’exposa la informació ens indica que al darrere d’aquest simulador hi ha un GPS que el va fornint d’informació actualitzada, de rutes alternatives, etc., d’idèntica manera com ens la subministraria un GPS instal·lat al nostre vehicle, per exemple. 2. Si disposem d’un aparell GPS en el nostre vehicle (per exemple, un Becker Trafic Pro www.traffic-pro.com) i ens trobem en aquells moments a Barcelona ciutat, indiquem que ens porti al número 10 del carrer de Vitrària.
80
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/futur_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
Página 81
Comprovem que ens hi porta exactament amb un marge d’error de 5 a 10 metres a tot estirar. En quin nucli específic de la ciutat està situat? Es tracta d’un «carrer restringit»? Comparem la diferència entre els sistemes de localització per la xarxa de telefonia mòbil GSM i els sistemes de localització per satèl·lit com el GPS o el Gal·lileu. En els primers, la distància en la precisió de la localització oscil·la aproximadament entre els 200 metres en zones urbanes i els 20 quilòmetres en zones rurals. En els segons, aquesta distància és molt més precisa ja que pot arribar a variar, a tot estirar, entre 5 i 10 metres. 3. Per als usuaris més teòrics. Analitzem com un ordinador portàtil o una PDA (organitzador personal) fan servir la mateixa tecnologia mòbil (GPRS, UMTS) per transmetre dades de la mateixa manera que ho fa un aparell de telefonia mòbil basat en aquesta generació tecnològica. En paral·lel, observem com hi ha també aparells de telefonia mòbil que es basen en la tecnologia wifi, usada inicialment només per ordinadors. En els dos casos, els aparells (telèfon, PC o PDA) aprofiten els sistemes tecnològics de transmissió de dades (GPRS, UMTS o wifi) per esdevenir eines més competitives.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/futur_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
81
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
Página 82
1.5. Resum de les eines de comunicació i cerca A. B. C. D. E.
Eines Eines Eines Eines Eines
per per per per per
comunicar-nos compartir el que sabem i l’experiència (coneixement) fer que coneguin qui som i què fem (difusió) trobar informació i fer que ens trobin facilitar l’accessibilitat
A la majoria d’eines s’hi accedeix o bé per programari específic o bé per pàgina web (l’opció més fàcil i accessible).
A. Eines per comunicar-nos 1. Formulari electrònic o digital. Eina bàsica de comunicació a Internet. És la interfície que posa en contacte l’usuari visitant d’un web amb la persona o institució que el gestiona. 2. Correu electrònic. És la forma de comunicació més estesa a Internet perquè és un recurs simple i barat. Ha revolucionat la manera com ens comuniquem. 2.1. Per programari específic (Mozilla Thunderbird www.softcatala.org/prog168.htm, etc.) 2.2. Per web. És el correu web o webmail, servei de correu que ofereixen alguns portals de serveis (per ex. Hotmail www.hotmail.com, Gmail gmail.google.com). 3. Missatgeria instantània. Missatges de correu immediats entre un grup tancat d’usuaris. Molt apta per al treball en grup; quan els usuaris requereixen d’una comunicació ubiqua per fer una cosa al moment i, en canvi, es troben dispersos en diferents llocs. Hi ha també missatgeria instantània per a mòbils. MSN Messenger de Microsoft messenger.msn.com. En el cas de l’MSN Messenger, cal tenir correu web a Hotmail. Kopete kopete.kde.org és l’aplicació de missatgeria instantània més coneguda per al sistema operatiu de codi obert Linux.
82
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
Página 83
4. Xat o tertúlia. Conversa a temps real entre usuaris que té lloc en una mateixa interfície. És una eina amb finalitats més lúdiques: l’intercanvi d’opinions i converses s’esdevé tots els participants alhora en una mateixa interfície. Dues maneres d’accedir-hi. 4.1. Per programari específic (mIRC www.mirc.com) 4.2. Per web (per ex. Vilaweb xat.vilaweb.com) 5. Xarxes d’accés mòbil a Internet. Eines de molt futur perquè permeten l’accés mòbil a la informació (a Internet). Segons les distàncies i els objectius de cobertura, hi ha: 5.1. Telefonia mòbil: MoviLine, GSM (SMS i localització), GPRS i UMTS (MMS). WAP i iMode. Sense límit de distància; arreu. 5.2. Xarxes Wimax (worlwide interoperability microwave acces). Són el futur en comunicacions sense fils, entre 40 i 130 Mbps per canal. Sense obstacles podran arribar a cobrir entre 3 i 10 kms (barris i ciutats senceres). 5.3. Xarxes sense fil wifi www.wi-fi.com. Accés a Internet per banda ampla en un límit de 300 m, a l’exterior sense obstacles, i de 20 a 50 m dins un edifici (amb obstacles). 5.4. Bluetooth. Connecta entre si aparells –CPU, impressora, mòbil, etc.– per a intercanvi de fitxers d’informació més reduïts dins un radi de 10 m de distància. 5.5. Raigs infraroigs. Intercanvi d’informació, per exemple entre un telèfon mòbil i una CPU, per a distàncies reduïdes (entre 1 i 3 m aprox.). 6. Videoconferència Conversa amb veu i imatge. La manera més assequible d’aplicar-la és per càmera web (webcam) en la missatgeria instantània. Així mateix, la teleconferència per mitjà d’aparells de telefonia mòbil de 3a generació (UMTS). Aquesta eina és molt rellevant ja que potencia l’accessibilitat mòbil amb imatge en moviment (vídeo).
B. Eines per compartir el que sabem i l’experiència (coneixement) 7. Fòrums. Fòrums oberts o restringits. Hi comença a haver participació de l’usuari que penja el seu missatge en la pàgina web del fòrum o bé l’envia a un conjunt de membres d’una llista tancada de correu electrònic, per opinar sobre una determinada qüestió (sobre un tema plantejat o de temàtica lliure).
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
83
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
7.1. 7.2.
7.3.
Página 84
Fòrums web. S’hi accedeix per web i sense requisits –programa o clau– previs. Per ex. els de Softcatalà www.softcatala.org/forum. Grups de discussió (per ex. soc.culture.catalan o bé en castellà, esp.humanidades.historia). Cal instal·lar un programa gestor de grups de news o bé accedir-hi pel cercador Google groups.google.com. Llistes de distribució. Per ex. les de RedIRIS www.rediris.es/list.
8. Programari de xarxa social És l'eina de comunicació de més èxit darrerament. Serveix per generar una xarxa, privada i compartida. Són cercles de confiança per compartir un coneixement determinat. Els més coneguts són Friendster www.fiendster.com, Tickle web.tickle.com, Tribe www.tribe.net i Orkut www.orkut.com. En l’àmbit espanyol, eConozco www.econozco.com. En el món dels negocis, l’aplicació més usada és Linkedin www.linkedin.com.
C. Eines per fer que coneguin qui som i què fem (difusió) 9. Butlletí electrònic. És un dels instruments més eficaços per difondre qui som i què fem. Al mateix temps, ens permet comunicar-nos bidireccionalment amb els nostres usuaris. 9.1. Butlletí en general (en Word, PDF, etc.). El de la pàgina www.rpte.net/euskotek (en PDF). 9.2. Butlletí en línia (newsletter) en HTML. S’envia per correu electrònic o es penja al web. Per ex. e-Justícia, butlletí electrònic del Departament de Justícia www.gencat.net/justicia/ejusticia, o el de l’Institut Català de Tecnologia www.ictnet.es. Per elaborar un butlletí electrònic de manera senzilla: • Enviar un missatge de correu electrònic amb uns quants enllaços a informació més aprofundida és una mena de newsletter senzilla. • Des del navegador d’Internet, podem enviar directament el nostre web fent Fitxer > Envia pàgina per correu electrònic. L’estem enviant com si fos una newsletter.
84
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
Página 85
10. Bitàcola o weblog. Són eines que permeten, més que cap altra eina, que les persones aportem el nostre coneixement més personal, més del nostre interior. Les empreses n’estan intentant aprofitar el gran potencial. Actualment, s’està convertint en un autèntic fenomen sociològic. També s’anomenen weblog o blog, bloc, diari interactiu o ciberdiari. Són com diaris en línia. Dues menes: • Diari digital col·laboratiu que mostra les informacions que hi enviem puntbarra.com, • Diari digital de caire més personal www.catapings.com, www.ryze.com. Les bitàcoles mòbils o moblogs permeten publicar i gestionar el weblog des de l’aparell de telefonia mòbil www.busythumbs.com. 11. Wiki En aquesta eina col·laborativa, l’usuari s’erigeix en administrador del web mateix, l’edita directament. Per ex. l’enciclopèdia universal Wikipedia ca.wikipedia.org, el TWiki twiki.org, etc. Juntament amb les bitàcoles i les xarxes socials són les eines que estan agafant més força actualment.
D. Eines per trobar informació i fer que ens trobin 12. Cercadors 12.1. Motor de cerca. Es basa en la cerca quantitativa. L’aranya o bot passa més cops pels webs que tenen un page rank més elevat. Google www.google.com n’és el paradigma. 12.2. Directori. Les pàgines es classifiquen en arbres o directoris amb criteris qualitatius; la tria és humana. Dmoz dmoz.org és de codi obert; es tracta d’un dels directoris més representatius.
E. Eines per facilitar l’accessibilitat 13. Eines relacionades amb el procés de conversió entre veu i text 13.1. Reconeixement de la veu RV (conversió veu-text). Dragon Naturally Speaking d’Scan Soft spain.scansoft.com/naturallyspeaking i ViaVoice www-4.ibm.com/software/speech.
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
85
1.4 - 1.5
9/6/05
12:38
Página 86
13.2. Síntesi de la veu SV (conversió text-veu). Sintetitzadors de la veu de TALP de la UPC gps-tsc.upc.es/veu/research o de l’empresa ATLAS www.verbio.com. 13.3. Sistema de diàleg automàtic (combinació RV + programa informàtic + SV). Per ex. el robot vir tual o verbot Maria (en català) a www.artificial-solutions.com i també el servei aTTemps de previsió meteorològica de la Generalitat de Catalunya tel. 807 01 20 12. 13.4. Traducció automatitzada en línia (conversió text-text, de moment). Per ex. els portals Comprendium www.comprendium.es, Internostrum www.internostrum.com o AutomaticTrans www.automatictrans.es. 13.5. En el futur, conversió veu-veu en la traducció en línia. Llavors l’accessibilitat serà plena.
86
//eines_de_comunicació_i_cerca_a_internet/resum_de_les_eines_de_comunicació_i_cerca
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 87
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 88
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 89
l Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya, en la seva Guia de gestió de la innovació afirma: «El procés d'innovació fa referència a totes aquelles tasques relacionades a fer coses noves (innovació de producte) i amb fer les coses de manera diferent per augmentar el valor dels productes (redefinició dels processos operatius)». Podem definir la innovació com la capacitat de convertir el coneixement de les persones i organitzacions en un recurs que els fa ser més competitius. O també com la capacitat de transformar els avenços científics i tecnològics (informació i coneixement) en uns resultats i en un catàleg de serveis i productes que tindran més o menys incidència en el mercat. Per a l’existència de la innovació i el seu desenvolupament i implantació, hi ha quatre elements imprescindibles: les xarxes de sistemes educatius i de professionals, els models empresarials i les polítiques de les administracions públiques. Les tecnologies de la informació i Internet tenen una relació directa en aquesta evolució de les persones, institucions i societats cap a la innovació. Aquestes tecnologies incideixen en els processos d’intercanvi d’informació de les organitzacions, tant internament (intercanvi cap a dins) com externament (cap a fora), i aporten més proximitat amb el client, més velocitat en la resposta i un funcionament en xarxa que resultarà decisiu per a la gestió del coneixement, entès com el capital intel·lectual de les persones i de les organitzacions. En aquest mateix sentit, la informació és un recurs bàsic en l’activitat econòmica dels serveis i ocupa un lloc cada cop més preeminent en la industrial. Si, aleshores, la millora de l’activitat econòmica depèn de les tecnologies de la informació i d’Internet, podem també convenir que la capacitat d’innovar estarà vinculada en bona manera amb un ús estratègic d’aquestes tecnologies. Compte, però, que el discurs de la innovació corre el risc de ser percebut com el que va tenir lloc al voltant de la qualitat uns quants anys enrere, quan se’n parlava com si fos l’objectiu determinant de l’empresa. Amb el pas del temps, les empreses han assimilat que per ser competitives s’han de basar en la qualitat; però que també n’hi ha que són força competitives i no els ha calgut imbricar la qualitat en el seu procés productiu. Ara ens trobem que, amb la innovació, podria succeir el mateix. La definició més acceptada d’innovació tecnològica de productes i serveis té dues vessants:
E
> Canvis en el producte o en el servei (o en el procés de fabricació o elaboració, o bé en l’acte de venda o de prestació) que el client o usuari (el mercat, la ciutadania) identifica com a nous i els accepta.
//innovació_a_internet
89
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 90
> Canvis en el servei que el client intern (personal de l’empresa o funcionaris de l’Administració) percep com una millora (estalvi de temps o de recursos, celeritat, més participació, transparència, motivació, etc.). Hem de tenir molt present aquí que sols podrem desplegar tecnologies si abans l’organització ha revisat els processos operatius vigents. D’aquesta manera, garantirem que no estem automatitzant processos no actuals, ineficients o que no requereixin que s’hi innovi. I és que, segons com, hi ha qui creu molt erròniament que les tecnologies de la informació són la solució a tots els problemes, fins i tot per solucionar aquells processos que no funcionen d’entrada o que són ineficaços. En fi, una empresa és innovadora quan se li reconeix la capacitat per imaginar solucions –tecnològiques o no– que no se solen aplicar en el medi territorial on està ubicada. Perquè, és clar, no oblidem la dimensió local en la venda/prestació de productes/serveis per Internet: comprem al supermercat en línia proper a casa i sol·licitem certificats d’empadronament al nostre municipi, per posar uns exemples. La innovació, al nostre entendre, ocupa un lloc destacat entre els quatre requisits necessaris per avançar cap a la societat de la informació: 1. Infraestructures. Xarxes de telecomunicacions, maquinari, programari, protocols, televisió interactiva, Internet (eines de comunicació i cerca, però també, com veurem, eines híbrides com els mòbils multimèdia, el DVD, etc.), xarxes de localització per satèl·lit, etc. 2. Persones. Capacitació de les persones, en la seva dimensió laboral, social i personal, en la comunicació multimèdia, multisuport i multilingüe, sense distinció de grup d’edat, condició social o procedència. 3. Organitzacions públiques. Obertes des de tots els punts de vista (transparència, participació, debat, síntesi i consens), que superin les excuses legals i de fractura digital i que afrontin els problemes essencials: l’immobilisme institucional, els interessos particulars i partidistes, el pànic de donar la veu al ciutadà i el desconeixement de força responsables polítics i directius de les tecnologies de la informació, d’Internet i de l’ús estratègic i intel·ligent que en podrien fer. 4. Innovació. Entesa com els canvis a la feina, societat (local, regional, nacional, internacional) i àmbit personal que aporten beneficis ja siguin econòmics, socials o personals. Alhora, com una eina fonamental en la motivació de les persones i en la productivitat de les organitzacions.
90
//innovació_a_internet
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 91
2.1. Introducció En l’economia hi ha una diferència creixent entre, d’una banda, el valor addicional que es produeix a partir del coneixement i la tecnologia i, de l’altra, el que es genera en la producció clàssica industrial basada en els baixos costos (recursos humans i físics) i en la poca protecció social i mediambiental. La producció industrial tradicional perd sentit en zones de producció amb costos elevats com és la nostra. La difusió de les tecnologies, la millor capacitació de les persones i l’aplicació de tècniques gerencials avançades han canviat l’estructura d’ocupació del nostre país, en detriment de l’activitat industrial i a favor del sector dels serveis i de l’alta tecnologia. Dins el sector serveis, n’hi ha de diversos tipus segons el valor i la renda que generen: > Serveis de molt valor i renda. El disseny, les consultories, les finances... > Serveis comercials. Molt variats, alguns generen molt valor i altres, gens. > Serveis personals. Poca qualificació, poc valor afegit i, en canvi, sovint amb molta ocupació (bars, restauració, serveis d’hostaleria i turisme). > Serveis públics. De gran utilitat social i d’una productivitat social que podria ser alta segons com es prestin aquests serveis. El nou desenvolupament econòmic s’haurà de basar en un sector privat i en un de públic que tinguin una alta capacitat tecnològica i d’innovació. D’una banda, l’Administració, que és la principal proveïdora de serveis. Fent-ne un ús estratègic, l’Administració podria induir les empreses perquè fossin més competitives i eficaces, i millorar, així, l’economia. També, envers al ciutadà, perquè el pot capacitar per a la seva futura orientació professional i perquè faci un ús qualitatiu dels serveis que li presta (per exemple, acostumar-lo a usar serveis digitals en línia amb un alt valor afegit). De l’altra, el sector privat haurà d’impulsar nous serveis amb capacitat i valor addicionals que generin riquesa suficient per finançar els serveis públics, que, ben orientats, seran també una abundant font d’ocupació. A finals de la passada década, el sector privat va dipositar uns expectatives exagerades en els projectes de negoci generats en l’entorn de les tecnologies de la informació i d’Internet (que, al seu torn, van coincidir amb l’arribada de l’euro i l’efecte 2000). Aquestes expectatives van ser excessives i van acabar orientant la tecnologia exclusivament cap a la reducció de costos (seguretat, subministrament i suport d’infraestructures), perquè, probablement, no havien assumit el valor que les tecnologies
//innovació_a_internet/introducció
91
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 92
de la informació aporten al negoci. I no és que la tecnologia no sigui capaç de generar valor, sinó més aviat que resulta difícil capturar-lo. ¿És que és impossible fer diners amb Internet? No, no és impossible, però s’ha de deixar clar que la Xarxa és només un espai per fer negocis i que el futur d’Internet no serà precisament de les activitats econòmiques pures. Amb tot, Internet, com la resta de tecnologies de la informació, ha de buscar aplicacions en l’economia real, en projectes que serveixin per a alguna cosa. L’objectiu d’un negoci no és pròpiament vendre, sinó ser eficaç (obtenir beneficis), i, a la vegada, aprofitar el capital intel·lectual (el coneixement) dels seus treballadors i ser capaç de gestionar el canvi continu en què des de ja fa un cert temps està sempre immersa l’activitat econòmica. Internet no és ni tan sols un mitjà –com poden ser la ràdio o la televisió– sinó un lloc de trobada. La publicitat, amb els termes en què està plantejada ara com ara, no acaba de trobar el seu lloc a Internet i no li quedarà cap més remei que personalitzar el seu missatge. Internet és el lloc per fer coincidir l’oferta i la demanda, però no per desplegar-hi la publicitat idènticament com en els mitjans de comunicació. A tall d’exemple funciona més un anunci classificat que digui «Busquem editor i dissenyador de webs en entorns Macromedia», o l’activitat subhastadora en algun portal, més que no pas baners o cibertires ni que siguin ben llampants. Per tant, hi insistim, Internet no serveix simplement per anar de compres, sinó per generar múltiples i imaginatives activitats. A l’hora de comprar i consumir, fixem-nos en el canvi en alguns hàbits de consum que ha provocat Internet. D’entrada, el ciutadà ja té tendència a informar-se per Internet quan un bé puja més de 250 euros. En els béns digitalitzables i alguns altres de menor dimensió, Internet significa uns preus més baixos, com és el cas dels bitllets d’avió, compra de programari o d’algunes publicacions. En canvi, en les compres de productes més grans que després han de ser traslladats al client o en aquelles altres compres impregnades de relació social (anar amb família o amics a comprar roba, per exemple), Internet no aporta avantatges significatius més enllà de poder-se informar i comparar. De mica en mica, però, aquestes empreses usuàries de tecnologia van prenent decisions cada cop més basades en la variable qualitat que no pas en el preu, com fins ara. Un cop superada l’època de les exagerades expectatives inicials de les puntcom (amb la creació de negocis exclusius per a Internet), les empreses han començat a assumir Internet com una eina de gestió corporativa i un canal de vendes operatiu les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana, els 30 dies del mes i els 365 dies de l’any. En un sentit completament diferent, en l’Administració pública es produeix una altra situació. El concepte d’e-government (o Administració electrònica) va prenent força per la necessitat d’augmentar la transparència i l’eficàcia de l’Administració.
92
//innovació_a_internet/introducció
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 93
Estratègicament, les tecnologies de la informació –amb Internet al capdavant– permeten avançar en aquesta línia. El ciutadà exigeix de l’Administració que li ofereixi uns serveis millors, més qualitatius, que li resolguin les seves necessitats i que siguin fàcils d’emprar.
El cas específic d’Irlanda Irlanda és un dels països que més bé ha superat el daltabaix de la crisi industrial esdevinguda sobre el 1980. Ha adoptat un model de creixement cap a la indústria d’alt valor afegit, com són la nanotecnologia (ciència i tecnologia que estudien l’obtenció i manipulació de material i dispositius de dimensió inferior a la micra), la biotecnologia (tecnologia que incideix en l’agrobiologia, en la salut humana i animal i en el medi ambient) i la medicina. En aquest procés de reconversió la universitat ha estat fonamental. L’objectiu era des del primer moment cercar capital intel·lectual a partir d’un teixit universitari qualificat. La indústria basada en coneixement afegit –és a dir, en la innovació– és més difícil que es deslocalitzi, que se’n vagi d’on està ubicada. I aquesta és la principal diferència respecte a la indústria manufacturera. Per fomentar aquesta interacció entre la universitat i el món empresarial, el govern irlandès va decidir apostar fort per les universitats invertint-hi molts recursos i diners. Han dut a terme accions com: > Caça dels millors científics del món acadèmic per portar-los a Irlanda. L’objectiu és millorar la investigació amb projectes que tinguin un impacte comercial. > Implicació de la universitat en el llançament de les futures start-ups o noves empreses. Per exemple, el Trinity College adquireix participacions de les companyies que es creen. A més, els lloga un espai dins la universitat a un cost molt baix. Per acabar-ho de reblar, els professors universitaris figuren en el consell d’administració d’aquestes noves empreses, combinant aquesta dedicació, al mateix temps, amb l’activitat acadèmica i docent. ¿Quines circumstàncies han fet decidir les empreses com Dell, Microsoft, Intel, Adobe, Nortel Networks, Google i Overture per ubicar-se a Irlanda? Segons el reportatge que publicava La Vanguardia el 22 de febrer de 2004 en el suplement «Dinero», poden ser les següents: > Absència de tràmits burocràtics. Un sol organisme, l’Agència Irlandesa per al Desenvolupament (IDA) gestiona l’alta de les empreses que s’instal·len a Irlanda.
//innovació_a_internet/introducció
93
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 94
> Impostos molt baixos. El de les societats és del 12,5%, acceptat per la Unió Europea per compensar Irlanda per la seva situació llunyana. Si les empreses inverteixen en tecnologia i desenvolupament, obtenen rebaixes en l’impost de persones físiques. > Bon nivell del capital humà. El 38% de la població és menor de 25 anys; això fa que l’Estat inverteixi més en educació que en plans de pensions. Després de Finlàndia, Irlanda té el sistema educatiu més competitiu del món. El resultat: el 65% dels estudiants irlandesos acaba la formació amb un títol universitari. Amb 22 o 23 anys els joves irlandesos estan molt formats, amb una mentalitat oberta i internacional si ho comparem, per exemple, amb Alemanya, on els professionals entren al mercat laboral al voltant dels 28 anys. Aquest tret és definitiu a l’hora de convèncer les empreses estrangeres per quedar-se a Irlanda, ja que hi trobaran personal molt qualificat.
94
//innovació_a_internet/introducció
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 95
2.2. Innovació en els productes. Evolució de les eines de comunicació i cerca d’Internet Mitjançant Internet, s’innoven majoritàriament serveis. Té la seva lògica, ja que la Xarxa facilita fer més canvis en els processos de gestió i de prestació de serveis. Per exemple, l’ús que d’Internet fa l’empresa de confecció Zara, com veurem en l’apartat «2.5 Casos d’innovació de serveis per Internet», li serveix per innovar en la gestió interna del servei de venda de les seves peces de roba, per més que el client el que veu és un producte que es ven i que sempre està a punt. O en els casos de Ryanair i de Mango, als quals també ens referirem en el mateix apartat 2.5: tot i que el que s’adquireix és un producte, el que s’innoven són serveis, pels quals el client es beneficia d'un millor preu en reduir intermediaris o, si no és així, d’un servei més còmode i qualificat. Al mateix temps, com veurem, fins i tot en les transaccions de productes per Internet, ens hi haurem de referir des del seu vessant de millora en el servei de la venda que es realitza. En algun altre exemple, que no tractarem en l’apartat de serveis, s’innova el producte i, a la vegada, serveix per oferir un servei determinat per Internet. És el cas de l’empresa eSense Systems, que va idear ensumadors per a la indústria alimentària i mediambiental. Uns nassos electrònics, que, mitjançant Internet, remotament, permeten controlar la qualitat dels processos de fabricació industrial. De passada, en un sentit més irònic, aquests ensumadors digitals haurien ajudat a superar el cas tòpic de crisi del comerç electrònic que se sol citar en els esdeveniments internàutics: ¡Internet no és un canal gaire apte per a la venda de perfums perquè no es poden olorar! A més d’aquests nassos no humans que oloren, arriben altres productes nous, que són fills de la tecnologia i de la ciència: reproductors de música en format MP3 amb funcionalitats cada cop més definides, diaris reciclables amb tinta digital, locutors verbals virtuals, teulades de plàstic de material conductor que cobreixen terrats i capten llum solar i la converteixen en electricitat, braçalets amb identificadors per radiofreqüència per controlar infants, gent gran o persones sota mesures restrictives de llibertat, etc. Un cop feta aquesta observació inicial, en aquest apartat centrarem la innovació de productes solament en l’evolució de les eines de comunicació, cerca i accessibilitat d’Internet. Precisament perquè el nostre mètode es basa a conèixer com més millor quines són les eines que es desenvolupen al voltant de la Xarxa. Si tenim en compte quines són les eines de comunicació, cerca i accessibilitat que recull el llibre:
//innovació_a_internet/innovació_en_els_productes
95
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 96
Comunicació > > > > > > > > > >
Correu electrònic Telefonia mòbil Missatgeria instantània (text, àudio i vídeo) Xat Videoconferència Fòrum (fòrum web, grup de discussió, llista de distribució) Newsletter (o butlletins electrònics en altres formats) Bitàcola (weblog o blog) Wiki Programari de xarxa social (social networking)
Cerca i accessibilitat > > > > >
Motors de cerca i directoris Reconeixement de la veu (veu-text) Síntesi de la veu (text-veu) Sistemes de diàleg automàtic (veu-text + programa informàtic + text-veu) Traducció automatitzada principalment (de moment, text-text)
Aquestes eines evolucionen prenent les funcionalitats (propietats) que tenen més exit les unes de les altres. Així, per exemple, si creuem les propietats d’algunes eines amb la telefonia mòbil, obtindrem altres eines que estan capitalitzant actualment el món de la comunicació a Internet. Optem per la telefonia mòbil perquè és sabut que el futur d’Internet és accedir-hi des de dispositius mòbils, per resoldre les necessitats de la gent en qualsevol hora i en qualsevol lloc.
96
//innovació_a_internet/innovació_en_els_productes
2 - 2.1 - 2.2
9/6/05
12:42
Página 97
Ara fem el mateix creuament de funcionalitats de la tecnologia de la veu i la resta d’eines de comunicació i cerca
E X E R C I C I
Evolució de les eines de comunicació i cerca En el nostre aparell de telefonia mòbil, accedim a les opcions que ens ofereix l’agenda o la llista de números de telèfon i persones que tinguem enregistrats (varia segons el model i l’empresa). Si l’aparell la porta incorporada, podrem fer operativa l’opció de marcació per veu (al costat de marcació abreujada, etc.) gravant amb la nostra veu el nom de la persona a qui associarem el número de telèfon que s’ha d’activar en l’operació. Aquesta operació, que és ben senzilla, ens estalviarà de marcar –ni que sigui abreujadament– el número del nostre interlocutor amb qui hem de contactar sovint. Fet i fet, el servei és un bon exemple de com evolucionen les eines de comunicació, cerca i accessibilitat: creuant les funcionalitats de les unes amb les altres, en aquest cas, la telefonia mòbil, d’una banda, i la tecnologia de la veu, de l’altra.
//innovació_a_internet/innovació_en_els_productes
97
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 98
2.3. Innovació en els serveis Aquest llibre reflexiona sobre la innovació de serveis per Internet i les tecnologies de la informació. Igual com fan altres obres, defugim expressament l’eufemisme noves tecnologies per les raons següents: > Mediàticament s’usa per invocar una pretesa excel·lència o bé per marcar distàncies entre la situació d’una empresa, persona o altra (sector, etc.) en relació amb d’altres millor posicionats eventualment. > També s’utilitza per destacar una certa sofisticació i una implantació costosa de les tecnologies de la informació. > La denominació noves tecnologies acaba expressant certes frustracions. Per tant, no resulta gens eficaç d’usar. Precisament, tots aquests prejudicis i invocacions incertes em serveixen per insistir en el discurs d’aquest apartat. Les tecnologies de la informació cada vegada es tornen més accesibles i assequibles per a un públic majoritari. Fins no fa gaire el cost tecnològic era el principal obstacle per innovar, per inventar. Ara els requeriments s’estan invertint: la tecnologia és més barata, es controlen més les aplicacions; i, en canvi, el que puja de valor és la capacitat de generar idees innovadores (¡però, de moment, pensar és una activitat gratuita!). Així, doncs, deixem de parlar de noves tecnologies i referim-nos-hi amb la denominació que ens hi apropi més: en aquest cas, Internet (com a principal tecnologia de la informació). Tornant a la innovació, ja hem dit que probablement és la millor recepta perquè les organitzacions aconsegueixin avantatges competitius. El fet de concebre-la com una pràctica constant de tots els nostres actes és un exercici excel·lent. El mercat, però, tendeix a reequilibrar-se permanentment. La competència contraresta els avantatges de què disposa una empresa (o una institució) en un moment donat gràcies a la seva capacitat o la seva posició geográfica. La solució és innovar sistemàticament en aquells aspectes en què puguin marcar la diferència respecte de la competència directa de les altres organitzacions; si són empreses, en tant que entitats que persegueixen lògicament la rendibilitat i el guany econòmic, i, si es tracta d’administracions, com a institucions que volen obtenir, per l’acceptació de la ciutadania, un guany social.
98
//innovació_a_internet/innovació_en_els_serveis
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 99
Segons la consultora nord-americana Arthur D. Litte, per tenir una mentalitat innovadora, cal estimular: > > > >
Un clima favorable La investigació d’idees noves El desenvolupament de les idees La recompensa dels innovadors
Ara bé, la innovació no és un recurs temporal. Més aviat es tracta d’un procés constant de millora; és a dir, l’activitat creativa ha de ser una activitat diària. Les organitzacions amb més futur són les que entenguin que la capacitat d’innovar forma part de si mateixes, i no és pas un acte voluntari de les persones que en formen part. Hi ha hagut nombrosos intents de modelitzar la innovació, des de les idees bàsiques de Schumpeter fins a molts autors dels nostres dies (Bianchi, Bhide...). Els autors coincidiexen a afirmar que la innovació és una acció iterativa, plena d’interrelacions, que dóna lloc a molts models teòrics, que no tractarem en aquest llibre. Així mateix, afirmen que hi ha qualitats personals que afavoreixen la creativitat per innovar (autonomia, assumpció de riscos, originalitat, disposició) i que altres formes poc convencionals de reflexionar serveixen per alimentar el pensament creatiu (intuïció, organització, readaptació, aprenentatge, generació d’idees). Tot plegat, ho tractarem més extensament en el proper apartat.
//innovació_a_internet/innovació_en_els_serveis
99
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 100
2.4. Mètode per innovar serveis per Internet L’objectiu del llibre és trobar unes pautes d’utilització d’Internet per dissenyar i produir nous serveis, ja sigui perquè es gestionen o es presten de manera diferent als existents o bé, les dues característiques alhora, perquè són totalment nous. Cal plantejar aquesta metodologia amb molta claredat i no s’ha de centrar en altres plantejaments –complementaris, com no podria ser altrament– com les estratègies immediates de reducció de costos, diversificació o diferenciació, seguretat, etc. Doncs, bé, en aquest apartat proposem un mètode senzill i eficaç perquè tothom pugui innovar: a l’empresa, a la societat i, fins i tot, en el seu àmbit més personal. Aquesta simplicitat en la formulació fa que sigui accessible a tota mena de públics, tal com hem insistit en l’apartat anterior. Està ideat per a aquells que creiem que la innovació no és una capacitat exclusiva de l’àmbit industrial o de serveis de les empreses, sinó que la facultat de generar idees noves ha de ser present fins a l’últim racó de la nostra societat. Pel que fa específicament als serveis, partim de la idea bàsica que tenen lloc diferents etapes entre l’arribada d’Internet i el seu desenvolupament madur. En l’estadi inicial, les empreses, administracions i organitzacions diverses van decidir abocar-hi la informació de què disposaven: el seu catàleg de productes, serveis o objectius propi del món presencial. Si hi ha formularis a l’abast del visitant/usuari, són només descarregables i prou: cal emplenar-los a mà i presentar-los físicament. És l’estadi informatiu. En l’estadi intermedi, organitzacions i persones comencen a interactuar. Es col·loquen bústies de correu als llocs web perquè el visitant pugui aportar suggeriments, idees o queixes. Els formularis són ja emplenables en pantalla, tot i que s’han de continuar portant presencialment o, com a molt, s’adjunten en un missatge de correu electrònic. Hi ha una interacció encara limitada: > > > >
S’hi inclouen eines de cerca. Formularis del servidor (host form) per descarregar. Bústies de correu electrònic per al personal. Enllaços a altres webs relacionats.
Aquest estadi se sol anomenar interactiu. En l’estadi madur de la internetització, persones i organitzacions transaccionen sense limitacions: compra de productes i prestació de serveis en línia. En aquest estadi transaccional els tràmits són complets: s’inicien i finalitzen en línia. El titular i
100
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 101
el personal del web concentren la seva activitat en aquest canal de comunicació. Els formularis són interactius completament perquè automatitzen tota mena de tràmits. Aquesta automatització comporta que els processos s’hagin de redissenyar. Els fluxos de treball de les organitzacions canvien per adaptar-se a l’acció a través dels canals d’entorn web. Característiques d’aquest estadi: > El web és un canal d’accés més dins un sistema multicanal. > L’usuari s’autogestiona els formularis (a client i no a host) i altres aplicacions. > Serveis administratius típics (impostos, multes, permisos) ja migrats en aquesta fase. > Hi ha organitzacions que aquí regulen les comandes i sol·licituds de material com si es tractés ja d’avançar-se a l’e-procurement (abaratiment de preus per unió d’organitzacions). > Aquest estadi és l’objectiu de les organitzacions a Internet, i poder facilitar així la provisió de serveis shared o compartits. En l’evolució d’aquest darrer estadi, les organitzacions entren en el que alguns autors en diuen estadi transformatiu, en què rumien com redissenyar el workflow (processos, fluxos de treball) a partir de l’èxit a Internet i en l’ús de les tecnologies de la informació. En aquest estadi, les institucions s’organitzen internament i adapten la seva cultura a aquesta prestació de serveis en línia. Això és, canvien radicalment.
Mètode El mètode per innovar serveis gràcies a Internet consisteix a determinar les següents característiques de cada nou servei en forma de fitxa. Classificació del servei segons la tipologia que exposa el mètode/CONCEPTE DEL SERVEI 1. Nom del servei innovat. És la denominació per la qual es coneix el servei. 2. URL. L’adreça del web on trobarem el servei. 3. Eina de comunicació i cerca usada. De les explicades en la primera part. 4. ¿Quina part s’innova? Gestió ¿Hi ha canvi en els processos d’elaboració o de prestació interna? Prestació ¿Hi ha canvi en els processos de prestació del servei? Tot el servei ¿O bé el servei no existia abans, no es prestava presencialment?
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
101
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 102
5. ¿Quin tipus de servei és? Informatiu. La informació és unidireccional, del prestador a l’usuari i prou. Interactiu. La informació és bidireccional, hi ha interactivitat prestador-usuari. 6. Funcionalitat del servei innovat. Propietat del servei innovat en línia per Internet.
La formulació metodològica és, doncs, ben simple. D’una banda, dominarem les funcionalitats (propietats) del servei innovable en línia (funcionalitats que marquen la diferència respecte al món presencial: simulació, comercialització, accés mòbil, compartició de coneixement...), com les podem classificar (¿és un servei informatiu o interactiu?, ¿s’innova la gestió, la prestació o tot el servei?) i el servei innovat se circumscriu a l’àmbit públic, social o privat. De l’altra, només ens caldrà saber en quina de les eines de comunicació i cerca, exposades en la primera part del llibre, es basarà el nou servei. Com hem vist fins ara, aquest mètode per generar serveis nous es basa en els tres conceptes bàsics de servei, tecnologia i funcionalitat. Però seria un gran error ignorar que, en la innovació, el valor emocional de l’usuari és sovint més alt que el funcional. Un dels elements clau per poder ser una organització innovadora i alhora competitiva és el reposicionament constant de la marca (el branding o construcció de la marca). La marca no és ni un logotip, ni un eslògan; sinó la promesa al client-usuari-ciutadà que l’organització està obligada a complir. És un actiu de gran valor que s’ha de saber gestionar estratègicament en equip. La competència pot copiar fàcilment les parts funcional i tecnològica dels serveis (o productes). En la globalització del mercat, els productes i els serveis són funcionalment semblants i l’usuari els acaba escollint emocionalment. Per això, l’organització ha de ser innovadora en R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació), però també en branding. El servei nou ha de ser col·lectivament revestit i complementat amb un vincle emocional per a l’usuari. Abans la innovació era un acte particular i esporàdic. Ara ha esdevingut un requisit indestriable a la cultura de l’organització: és indispensable perquè pugui subsistir i avançar. El mercat està farcit d’ofertes per al consumidor. L’obligació de les organitzacions en general –empreses, entitats, administracions– és ocupar en cada instant un lloc rellevant en el rànquing de preferències de l’usuari i del ciutadà: és a dir, captar la seva atenció cap als productes i els serveis que li ofereixen. ¿Com aconseguir-ho? Generant innovacions en equip que siguin transcendents per a l’usuari, seguint les pautes següents. 1. Observar detingudament els comportaments de l’usuari per identificar oportunitats d’innovació i creixement de les marques pròpies.
102
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 103
2. Transformar l’oportunitat en idea. Les idees es generen o bé espontàniament, amb l’aplicació de tècniques com la pluja d’idees o braimstorming, o pel seguiment de pautes metodològiques com la que proposem en aquest llibre: serveitecnologia-funcionalitat. Entremig ens poden ser d’utilitat altres sistemes: la tècnica nominal de grup (més ordenada que la pluja d’idees, amb votació de les propostes), el joc de l’alternança (combinant sessions en grup i reflexió individual, per comprovar que és més productiu que el simple braimstorming) o les tècniques per fomentar la creativitat que proposa el psicòleg nord-americà Robert Epstein: • Capturar les idees en els llocs més insospitats. Cal portar paper i llapis, una PDA... • Ampliar coneixements. La formació en diverses disciplines fomenta la innovació. Com diu aquest psicòleg «almenys un cop l’any, convé inscriure’s en alguna acadèmia per iniciar-se en l’última cosa per la qual un s’interessaria en la vida». • Fixar-se reptes. Imaginar situacions difícils en què no estarem a l’alçada, perquè la frustració ben utilitzada pot ser una bona font de creativitat. També ens serveix plantejar problemes sense solució, per exemple «tenim 24 hores per eliminar les transaccions en paper de la nostra organització, ¿com ens ho farem?». • Envoltar-se d’estímuls. I canviar-los periòdicament. Un objecte damunt la taula, un quadre a la paret, una imatge a l’ordinador. Els estímuls fan que es generin idees per la lluita de les conductes d’un mateix. En qualsevol cas, la innovació sempre és un treball en equip. La idea nova s’ha d’acabar recolzant sòlidament en tota l’organització. 3. Per això, és fonamental la fase d’experimentació. Totes les innovacions que han reeixit han passat un sistema de prova i error. 4. Finalment, els directius de les organitzacions innovadores han de ser valents i apostar i arriscar per les idees i les noves formes de fer, a més de dotar-les dels recursos financers i humans necessaris.
Resum de les funcionalitats dels serveis innovats Comencem fent una aproximació a la que seria una classificació de les funcionalitats (propietats) dels serveis que implantem en línia, a Internet. És a dir, les funcionalitats que compleixen els nostres serveis a la Xarxa i que determinen la diferència
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
103
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 104
respecte als actes físics i presencials. Els exemples s’han buscat majoritàriament que fossin propers al nostre àmbit, per palesar que la innovació amara tot el nostre entorn. Alguns d’aquests exemples es tractaran més detalladament en les fitxes de l’apartat següent «2.5 Casos d’innovació de serveis per Internet». Així mateix, recordem que els serveis que apareixen per exemplificar les funcionalitats poden ser informatius (la informació en el servei circula de manera unidireccional) o interactius (bidireccionalment) i que, al mateix temps, es poden circumscriure en el sector públic, social o privat.
1. En general > Prestació en línia. Formulari HTML per demanar informació sobre l’accés a Internet per PLC www.endesa.es/Portal/es/contacte/Powerline.htm. > Seguiment del tràmit o de l’acció. Formulari per seguir la sol·licitud d’una subvenció a la Generalitat Valenciana www.cop.gva.es/valen/arquitec/consultas/f_estadosubvpnc.htm.
2. En la gestió del servei > Disminució del temps per fer una tasca. El cas pràctic que exposarem és Zara www.zara.com. > Estalvi de desplaçaments en el territori. En el servei de grua de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.es, tramesa de foto per PDA (GPRS) del cotxe mal aparcat. > Treball en xarxa. Aplicació de la missatgeria immediata per a feines d’execució al moment o per disgregació d’un mateix equip professional en diferents espais físics, per ex. messenger.msn.com. > En general, supressió o reducció de les parts del procés que no generen valor. Posem d’exemple el cas pràctic de Pannon www.pannon.es.
3. En la prestació 3.1. Organització – persona 3.1.1. Informació. Versió digital d’El Periódico www.elperiodico.es. La consulta virtual de l’Institut Valencià d’Infertilitat www.ivi.es/primeravisita.
104
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 105
3.1.2. Comercialització • D’un producte. Barrabés www.barrabes.com, Ryan Air www.ryanair.com. • D’un servei. Ser vei de fotografia de codi de barres de llibre www.neom.com, eDreams www.edreams.com. • Combinació del canal web amb un altre canal físic. Servei Telentrades www.telentrada.com. • Autoservei d’un usuari. Compra www.capraboacasa.com, comparació preus i productes es.kelkoo.com. 3.1.3. Simulació • Cost dinerari. Hipoteques www.bancsabadell.es, impostos aoberta.terrassa.org, cost d’una traducció www.traduit.com, cost de llum i gas www.cne.es. • Rutes. Planificació de viatges www.opel.com, ruta amb TMB www.tmb.net. • Proves de nivell. Aula Virtual de l’Institut Cervantes ave.cervantes.es/#prueba. 3.1.4. Explotació dels recursos multimèdia. Guia QDQ www.qdq.com. O bé la combinació d’uns recursos amb els altres; per exemple, els resultats a Qdq.com es complementem amb la informació del por tal immobiliari Idealista www.idealista.com. 3.1.5. Accessibilitat • Informació a l’usuari perquè pugui prendre decisions. Cercador de noms de Justícia www.gencat.net/justicia. • Exteriorització d’informació que abans era interna. Base de dades d’afectacions del Servei Català de Trànsit www.gencat.net/transit/marcit.htm, Línia Oberta de La Caixa www.lacaixa.com. • Accés mòbil a la informació. Control telemèdic per telefonia mòbil, accés per wifi a web www.e-cassa.com, SMS per comunicar estat del temps, pagament de serveis pel mòbil a www.ebay.com per www.paypal.com. • Telefonia IP. Voz Telecom www.voztele.com, Skype www.skype.com. • Accés integrat a diversos serveis en una sola interfície. SiempreEnCasa www.eneo.com. • Combinació de diversos suports en l’accés mòbil a la informació. Tramesa de missatges de text SMS des de pàgines web www.tecnopolis.net/Gratis/ o des de cabines. • Localització per mòbil (GSM). RACC www.racc.es/localizacion, també altres professionals (pizzes, comercials, inspectors).
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
105
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 106
• Control telemèdic de pacients. Assistència en línia per a diabètics www.carpediem-salud.com. • Atenció al client per tecnologia de la veu. Robot verbal www.artificial-solutions.com. • Accés de les persones amb minusvalideses per la tecnologia de la veu. Reconeixement de la veu per a persones cegues i síntesi de la veu per a persones sordes TALP de la UPC gps-tsc.upc.es/veu, www.loquendo.com, www.tid.es. • Accés als serveis d’Internet per tecnologia de la veu. Accés, navegació i tria d’informació i productes: IT Deusto www.itdeusto.com, Google labs1.google.com/gvs.html. • Traducció automatitzada. Conversió de text a text www.comprendium.es. • Cerca precisa d’una informació. Relacionat amb el web semàntic: ítems més intel·ligibles per a les màquines. 3.1.6. Compartició de coneixement • Motivació de l’usuari. Comunicació i informació a l’usuari, concursos amb premis o sense (Premi d’Internet de la Junta de Castella i Lleó www.jcyl.es/jcyl-client/jcyl/cf/dgtt/tkContent?idContent=497). • Comunicació d’un servei. Per exemple, per newsletter www.emascaro.com. • Elaboració conjunta de projectes. Wikipedia elaborada per wiki ca.wikipedia.org. • Intercanvi d’informació i recursos. Celíacs www.clubthermomix.com, compradors d’habitatges www.nuevosvecinos.com, multes www.multas.org, venda de pisos sense intermediaris www.idealista.com, freeware www.softonic.com. • Intercanvi d’experiències. Experts que assessoren www.todoexpertos.com i Club Infonomia www.infonomia.com/club. • Aprofitament de recursos. Web del Torricó www.altorricon.org per accedir per wifi al node d’ADSL a Almacelles. • Aprofitament de recursos combinant servei físic amb servei en línia. Bookcrossing www.bookcrossing.com. • Serveis relacionals. Mipasado.com www.mipasado.com. • Noves formes d’organització social. Programari de xar xa social www.friendster.com, aplicacions com BSCW www.bscw.de/index_en.html, el portal MeetUp.com www.meetup.com per organitzar trobades presencials amb projectes afins a una idea. • Noves formes de participació democràtica. El portal www.candidato2004.net per fer preguntes als candidats a la presidència del Govern espanyol.
106
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 107
• Participació de l’usuari en projectes associatius. Estímul del voluntariat a Barcelona www.bcn.es/volxbcn. • Col·laboració amb fins humanitaris. Trasllat de nens amb càncer en jets privats www.corpangelnetwork.org. • Participació de l’usuari combinant canal web i altres. Comentari de foto en el programa “Els viatgers de la Gran Anaconda”, de Catalunya Ràdio, gràcies al canal web www.alamany.com/anaconda/intro2003.htm. • Formació de l’usuari. EVIU formació en línia (e-learning) d’anglès per a universitaris www.eviu.com. • Capacitació de l’usuari. Escola del consumidor d’Eroski escuelas.consumer.es/web/es. • Acreditació dels coneixements de l’usuari. Curs i prova per a acreditació europea ECDL de la Fundació UAB i l’Ajuntament de Barcelona oaid.uab.es/infoecdl. • Orientació professional de l’usuari. Borsa de treball en línia municipal www.sabadelltreball.net, web d’assessorament sobre 500 nous oficis a www.bcn.es/porta22.
3.2. Organització – organització > Serveis per a les organitzacions. La Finestreta Única Empresarial Virtual www.vue.es de l’Administració General de l’Estat. > Informació per a les organitzacions. Plecs de clàusules de l’Ajuntament d’Igualada www.aj-igualada.net. > Mercats web (marketplaces). Relació amb proveïdors i licitadors: Agroplace www.agroplace.com. > Externalització de processos a empresa externa perquè siguin eficaços. > Promoció de l’activitat econòmica. Promoció del barri 22@bcn infopime.bcn.es, l’INCAVI www.gencat.net/darp/incavi.htm fomenta el vi de denominació.
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
107
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 108
E X E R C I C I
Innovar serveis per Internet Proposem innovar un servei del nostre àmbit professional de l’Administració, tant si es tracta d’un servei nou en la seva totalitat com si solament innovem la gestió o la prestació d’un servei dels ja existents. Aquesta innovació resultarà de combinar els dos coneixements que hem estudiat en aquest manual: • Les eines de comunicació i cerca • Les funcionalitats dels serveis implantables a Internet Per a cada servei que proposem, emprarem una fitxa com la que segueix. Nom del servei:
Àmbit del servei:
Eina de comunicació i cerca amb la qual innovarem el servei Formulari HTML (eina principal de comunicació i cerca)
Correu electrònic
Missatgeria instantània
Telefonia mòbil
Xarxa sense fils (wifi, Bluetooth)
Xat
Videoconferència
Llista de distribució (o de correu)
Fòrum web
Newsletter (butlletí en línia)
Bitàcola (o weblog)
Wiki
Programari de xarxa social (social network)
Cercador
Tecnologia de la veu
Sistema de diàleg automàtic
Agent virtual (robot verbal o verbot)
Traducció automatitzada
Quina part s’innova del servei? Tot (ex. el Cercador de noms del web del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya www.gencat.net/justicia) La prestació
(ex. SMS per comunicar l’estat del trànsit o termini de subvencions, servei informatiu) (ex. SMS pel qual el ciutadà comunica a l’Administració una incidència de la via pública, servei interactiu)
La gestió
108
(ex. El servei de grua municipal de l’Ajuntament de Barcelona. Es tramet foto per PDA del cotxe mal aparcat i a la Central decideixen si s’enduen el cotxe. Abans ho feia la Policia Municipal o la grua directament.)
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 109
Tipus de servei que innovem Informatiu Informació en general:
Informació al mòbil de l’usuari (ex. SMS temps)
Publicació d’informació que abans era interna (ex. base de dades d’afectacions de la via pública del Servei Català de Trànsit) Interactiu Prestació/Gestió del servei pel mòbil. Hi ha comunicació de l’usuari (ex. compra de l’abonament peatge per accedir al centre de la ciutat de Londres) / (ex. El servei de grua municipal de l’Ajuntament de Barcelona) Comunicació d’un servei Newsletter
Bitàcola o weblog
Llista de distribució (o de correu)
Accessibilitat als serveis Tecnologia de la veu
Agent virtual (robot verbal o verbot)
Compartició del coneixement entre els usuaris (ex. banc de bones pràctiques, resum d’assistència a jornades, etc.) Fòrum
Wiki
Newsletter
Bitàcola o weblog
Seguiment d’un tràmit Simulació d’un servei (ex. cost de l’IBI en un portal d’un ajuntament) Comercialització d’un servei (ex. lloguer de les aules de l’EAPC) Motivació del ciutadà i de l’empleat Treball públic del ciutadà
Participació sols amb idees
Participació amb premi
Treball conjunt dels empleats (ex. ús laboral de la missatgeria instantània perquè el personal no és en un únic lloc) Altres:
//innovació_a_internet/mètode_per_innovar_serveis_per_internet
109
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 110
2.3 - 2.4 - 2.5
9/6/05
12:50
Página 111
2.5. Casos d’innovació de serveis per Internet En aquest apartat destacarem l’anàlisi d’unes quantes idees i serveis nous. No és un recull exhaustiu. La intenció és solament il·lustrar amb exemples reals el mètode per innovar serveis exposat en l’apartat anterior, sent conscients que deixarem d’esmentar –involuntàriament– un conjunt d’exemples tan bons com els que farem servir o, fins i tot, segurament millors. A més de les dades de l’encapçalament mencionades en l’apartat anterior, cada fitxa consta d’una breu explicació del servei. Aquesta explicació s’acompanya amb la imatge del web o de l’aplicació (o altre recurs) corresponent vinculat amb el cas concret d’innovació.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
111
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 112
1. Innovació en general/ Prestació en línia (sector públic)/ ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA 1. Nom del servei innovat: Portal del ciutadà (Administració pública en línia) 2. URL: www.gencat.net / www.aeat.es / www.cat365.net / www.administracion.es / www.state.tx.us 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia, correu electrònic 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Prestació en línia
Els portals d’Administració electrònica (e-Government) eviten als ciutadans que s’hagin de desplaçar a les oficines de l’Administració per fer-hi tota mena de tràmits, amb el consegüent estalvi de temps. Al seu torn, l’Administració també optimitza temps i diners perquè ha col·locat en línia els seus processos interns, pas imprescindible per poder prestar serveis digitals al ciutadà. En són exemples destacats el web de la Generalitat de Catalunya www.gencat.net, el web de l’Ajuntament de Barcelona en línia www.bcn.es, els webs de diversos municipis com ara www.sabadell.net, el portal de l’Administració General de l’Estat www.ciudadano.es o, per posar alguns exemples no tan propers el de l’Estat alemany de Baden-Wür ttemberg www.service-bw.de i el de Texas (EUA) Texasonline www.state.tx.us, que ofereix fer tràmits bàsics tan importants com renovar-se el carnet de conduir. A Catalunya, l’Administració Oberta www.cat365.net esdevé un cercador dels serveis en línia que ofereixen les administracions catalanes. Inclou el mòdul TRAM per a l’Administració local, és a dir, com una sindicació dels tràmits més comuns per ajuntaments, sense requeriments de maquinari i programari específics. Dins l’Administració central, destaca l’Agència Tributària www.agenciatributaria.es o www.aeat.es, la qual ha desevolupat per Internet un sistema de pagament que permet autoritzar el càrrec a compte de diverses taxes. Combina el canal web amb el telefònic –número 902 33 55 33– per resoldre dubtes sobre informació tributària en
112
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 113
general. Pel que fa a la declaració de la renda, ara també fins i tot permet l’ús de l’SMS per confirmar l’esborrany de la declaració de renda i també, si dóna dret a devolució i si s’ha donat d’alta prèviament al servei, per a la notificació del dia en què té lloc la transferència. Un altre exemple rellevant és la plataforma digital e-Catalunya, que és un espai virtual complementari al portal www.gencat.net amb aplicacions de codi lliure i serveis adreçats als col·lectius professionals i associatius.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
113
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 114
2. Innovació en la gestió (sector privat)/ DISMINUCIÓ DE TEMPS 1. Nom del servei innovat: Gestió del disseny i de les comandes de roba de moda per Internet 2. URL: www.zara.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Dispositiu mòbil (PDA); formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Disminució de temps (i estalvi de parts del procés que no generen valor)
Molt probablement un ús intel·ligent de diverses tecnologies de la informació i Internet ha influït decisivament perquè Inditex, l’empresa mare de Zara, generi grans beneficis econòmics. El nucli bàsic del servei és complementar el disseny amb la posada immediata del producte en el punt de venda. Zara disposa d’una col·lecció fixa per temporada, que representa el 25% de la producció. La resta són prendes oportunistes que depenen del gust del públic i de les fluctuacions de la moda. Aquesta fabricació sobre comanda és el que diferencia Zara dels seus competidors, la sueca H&M i la nord-americana GAP. Els responsables de les més de 500 botigues de Zara fan arribar diàriament per PDA les seves comandes als dos centres logístics d’Indetex a Arteixo (la Corunya) i a Saragossa, que processen la informació en un ordinador central juntament amb els informes de vendes de més de 1.100 botigues de la resta de marques del grup (Massimo Dutti, Pull&Bear, Stradivarius i Bershka, entre les més conegudes). Inditex dissenya les peces i les posa a les tendes del grup en dues setmanes per mitjà de les tecnologies de la informació i, concretament, Internet. A partir d’aquesta informació, els dissenyadors decideixen ràpidament. Els patrons es digitalitzen i es passen als ordinadors de les fàbriques de tall i després als tallers externs de costura (possiblement, segons els entesos que han estudiat el cas, un dels elements més fluixos de tot el procés per les condicions dels treballadors sub-
114
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 115
contractats). En una setmana les prendes tornen als centres logístics per passar un darrer control làser per detectar imperfeccions. L’empresa controla tot el procés de fabricació i distribució, a diferència dels seus competidors. Per a Inditex, la comunicació via Internet és molt útil per al business to business amb els seus proveïdors externs (Portugal, Turquia i països asiàtics) i perquè tot –des de les etiquetes fins als penjadors– ho tenen estandarditzat. Estan connectats entre si per mitjà d’una extranet, una web acotada a diverses organitzacions. Disposa d’un cercador Zara, que és l’eina de control d’imatges de prendes i teixits que permet informar-se al moment dels elements: talla, color, composició i preu. En aquest sentit, els rellotges Swatch, les sabatilles Nike i Zara formen part de les marques que han aconseguit canviar enormement els hàbits del consumidor perquè segueixi una moda més canviant. De la mateixa manera, posem per cas, gràcies a l’ús de les tecnologies i Internet, també els fabricants de cotxes acabaran canviant de model cada tres mesos en comptes de cada dos anys. Deixaran de ser un mitjà de transport per esdevenir un signe d’identitat.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
115
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 116
2. Innovació en la gestió (sector públic, social o privat)/ TREBALL EN XARXA 1. Nom del servei innovat: Treball en xarxa mitjançant la missatgeria instantània 2. URL: messenger.msn.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Missatgeria instantània 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Treball en xarxa
L’eina de comunicació de la missatgeria instantània ens facilita la comunicació immediata amb els nostres interlocutors. En el cas que exposem, es tracta d’un equip de professionals, distribuïts en diverses sales i edificis diferents. Treballen en l’àmbit de la difusió en entorns web. Perquè es puguin vehicular els encàrrecs de publicació al web i a la intranet de materials de tota índole, necessiten un instrument que els permeti comunicar de manera síncrona qui es responsabilitza de cada encàrrec i si haurà de menestar ajut en el procés. És l’única manera d’evitar repeticions i disfuncions per la tramesa duplicada o incompleta de materials o bé per l’obtenció d’informació en els diaris oficials. Contràriament, el correu electrònic o el telèfon presenten inconvenients, com són la recepció no instantània del missatge i la possibilitat de trobar les línies ocupades. Així mateix, la missatgeria instantània és una eina molt apta per comunicar-se també amb interlocutors externs a l’organització, com ara proveïdors, entitats vinculades, etc.
116
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 117
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
117
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 118
2. Innovació en la gestió (sector privat)/ ESTALVI EN LES PARTS DEL PROCÉS QUE NO GENEREN VALOR 1. Nom del servei innovat: Digitalització del procés de facturació de Pannon 2. URL: www.pannon.es 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia (bases de dades) 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Supressió o reducció de les parts del procés que no generen valor
Pannon és una empresa de Mataró (Maresme. Barcelona) que va sol·licitar un ajut econòmic al CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat de Catalunya) per digitalitzar i millorar el circuit de facturació de l’empresa. Infonomia.com recull el cas com una millor pràctica per a la innovació. Aquesta empresa fabrica màquines per serigrafiar i estampar roba. Zara, Adidas o Mango figuren entre els seus clients més coneguts. L’objectiu del projecte de millora va ser evitar la sobredespesa que comportava el sistema de facturació tradicional. I això, no tan sols pel suport físic (paper), sinó sobretot pel cost dels fluxos de treballadors i recursos que hi participen. Es van revisar i racionalitzar circuits per interrelacionar millor les variables: comanda, magatzem, albarà i factura. Els avantatges es van evidenciar de seguida: simplificació del flux, provisió única d’informació, estalvi de recursos, etc. A més, els processos es van acabar integrant de ple amb els restants fluxos de comptabilitat de l’empresa.
118
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 119
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
119
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 120
3.1.1. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ INFORMACIÓ 1. Nom del servei innovat: Primera visita virtual de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI) 2. URL: www.ivi.es/primeravisita 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Informació a l’usuari perquè pugui prendre decisions
Mitjançant la tramesa d’un detallat formulari digital al consultori en línia de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), els usuaris poden plantejar una consulta sobre el seu cas d’esterilitat/infertilitat. Amb l’estudi de les dades aportades, l’especialista de l’equip de l’IVI li retornarà una valoració personalitzada i, sempre que pugui, l’opinió sobre el tractament que hauria de seguir. El servei està dissenyat per a dos públics potencials. Primerament, per a persones que resideixen lluny de les ciutats on hi ha ubicats els centres IVI. I, en segon lloc, també per a les persones que volen tenir una primera orientació abans de prendre la decisió de posar-se en tractament.
120
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 121
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
121
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 122
3.1.2. Innovació en la prestació i gestió/ Relació organització-persona (sector privat)/ Comercialització/ D’UN PRODUCTE (ROBA) 1. Nom del servei innovat: Venda de roba de moda per Internet 2. URL: www.mangoshop.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització d’un producte
Mango sí que ven per Internet, com ho fan altres empreses com Adolfo Domínguez www.adolfo-dominguez.com o Women Secret www.dommo.com. Altres botigues de venda exclusiva via Internet van fracassar: Boo.com o Zoza.com. Per mitjà de la marca Mangoshop, ven uns 450 models en el seu lloc web. Ofereix dues temporades amb quatre col·leccions anuals tardor-hivern i primavera-estiu, i renovacions constants. Disposa d’una passarel·la que permet veure les desfilades de models per estil, prenda, color, preu. Curiosament el rànquing de compra de prendes per Mangoshop no coincideixen amb les de les botigues físiques de Mango. El client, quan compra roba en línia, sembla que fa la compra de manera més objectiva ja que pot llegir tota la informació sobre la prenda (per exemple, composició o rentat). Els avantatges de la venda de moda en línia són: comoditat en l’accés, suport de coneixement de la marca i accions publicitàries complementàries; i, en un àmbit més de gestió, reposició automàtica com a clau logística i control de costos fixos (de moment, no es distribueix ni a Japó ni als EUA). Ha sabut solucionar el gran problema de la devolució: el client pot retornar la peça de roba en qualsevol de les seves tendes, com ho va fer GAP, el major confeccionista del món, que ven també en línia als Estats Units d’Amèrica.
122
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 123
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
123
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 124
3.1.2. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Comercialització/ D’UN PRODUCTE (MATERIAL DE MUNTANYA) 1. Nom del servei innovat: Venda de material de muntanya Barrabés.com 2. URL: www.barrabes.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia; newsletter; fòrum 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització d’un producte
Des del poble del Pirineu aragonès de Benasque, de poc més de 900 habitants, la casa Barrabés ven per mitjà del seu lloc web www.barrabes.com articles de muntanya a tot el món. A més d’esquís, a la seva botiga virtual es poden trobar primeres marques de productes relacionats amb la muntanya, en general, i amb els esports de muntanya, en particular. Com ara roba, sabates, utensilis com piolets o brúixoles, llibres, òptica (ulleres), etc. El servei nuclear –amb terminologia marquetiniana– és la venda dels articles mencionats, que s’enriqueix amb un seguit de serveis complementaris que reforcen la venda com a finalitat central del portal: notícies, reportatges, fòrums, newsletter, assessorament personalitzat individual i per a professionals (vinculats amb la muntanya, com els treballs verticals, els rescats o la protecció civil). El seu èxit internacional és tan gran que les empreses homòlogues nord-americanes li van arribar a declarar el boicot en el seu mercat pels bons preus rebaixats que ofereixen al client respecte les grans botigues tradicionals del sector. Més enllà d’aquest èxit comercial, Barrabés ha esdevingut un centre divulgació de les tecnologies de la informació i ha impulsat, per exemple, la creació del Parc Tecnològic Walqa www.walqa.com, a Osca, centre d’excel·lència d’Internet que ofereix formació i desenvolupament en tecnologies de la informació.
124
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 125
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
125
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 126
3.1.2. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Comercialització/ D’UN PRODUCTE (BITLLET ELECTRÒNIC D’AEROLÍNIES) 1. Nom del servei innovat: Bitllet d’avió en línia de companyies de baix cost 2. URL: www.ryanair.com / www.easyjet.com / www.virgin-express.com / www.hlx.com / www.airberlin.com / www.transavia.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització d’un producte
Aquestes companyies eliminen del cost total els ser veis complementaris que incloïen les companyies convencionals (begudes, menjar, premsa…) per oferir viatges de baix cost en avió amb un 50% més barats de mitjana. En aquests viatges, el bitllet físic no existeix, sols una còpia o el número de reser va; com tampoc no hi ha una assignació de seient (qui arriba primer per embarcar té el lloc millor). El divendres i el diumenge solen ser els dies més cars per viatjar amb aquesta modalitat; i és preferible reser var amb antelació perquè és més barat. A més, la companyia irlandesa Ryanair, la número u en els vols de baix cost, fa ser vir aeropor ts secundaris situats en poblacions mitjanes a uns 80 quilòmetres lluny de les grans capitals. De totes passades, la principal característica és que tramiten el bitllet solament per mitjà d’Internet: les companyies mateixes desaconsellen la compra de bitllets per telèfon. Aquest nou negoci de vols de baix cost canviarà la manera de viatjar de tots els sectors socials, obre noves possibilitats a l’intercanvi entre cultures i al fenomen de la segona residència, alhora que trenca l’estacionalitat del turisme per distribuir-lo al llarg de l’any. Al capdavall, significa un for t revulsiu econòmic (es calcula que es creen uns 1.000 llocs de treball indirectes per cada milió de passatgers) per potenciar el turisme i el sector immobiliari. Per aquesta raó, es considera que el fet que Ryanair hagi escollit els aeropor ts de Girona-Costa Brava i Reus-
126
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 127
Costa Daurada com a base d’operacions per al sud d’Europa és molt més que el reflex d’una competència voraç entre les companyies d’aerolínies tradicionals i les de baix cost. Altres companyies aèries europees de baix cost són: les britàniques EasyJet i Virgin Express, les alemanyes Hapag-Lloyd Express i Air Berlin, l’holandesa Transavia (filial de KLM)...
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
127
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 128
3.1.2. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Comercialització/ D’UN PRODUCTE (FOTOGRAFIA DIGITAL) 1. Nom del servei innovat: Tenda de fotografia digital d’El Corte Inglés 2. URL:
https://fotografia.elcorteingles.es
3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització d’un producte
Amb la intenció de dotar de nous serveis la seva àrea de comerç electrònic i adaptar-se a la demanda dels clients, El Corte Inglés disposa d’un centre integral de fotografia a Internet. Per accedir-hi, el client s’hi ha de donar d’alta prèviament. Un cop registrat, podrà crear àlbums per compartir les seves fotografies amb altres persones. També podrà fer comandes de les fotos en paper via Internet. El lliurament es fa en 10 dies. Si, a més el client vol rebre-les a casa, la botiga li cobra unes despeses addicionals.
128
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 129
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
129
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 130
3.1.2. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Comercialització/ D’UN SERVEI 1. Nom del servei innovat: Comprovació de preus i disponibilitat de llibres en línia 2. URL: www.neom.com / www.paperclick.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Telèfon mòbil (amb càmera de fotos digital) 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització d’un servei (tot i que també es podria classificar per l’apartat Accessibilitat)
Aquest servei permet conèixer la disponibilitat i el preu d’un llibre ubiquament, des de qualsevol lloc, per mitjà d’un telèfon mòbil que disposi de càmera de fotos digital. Es tracta de fer una foto, amb el mòbil, del codi de barres del llibre que consultem i enviar-la, des de la llibreria estant, al portal Amazon. Immediatament després, Amazon comprova que el tingui disponible i a quin preu l’ofereix al web; aquesta informació apareix a la pantalla del mòbil. De retruc, en aquest servei ens presenta una nova funcionalitat que apareix diversos cops en els casos d’innovació de serveis que presentem: la complementarietat dels punts d’assistència presencial amb els serveis en línia. Tot i que el servei ja es prestava en altres canals (web, etc.), la introducció de les dades de l’ISBN es feia manualment. Amb el nou servei, s’automatitza –ho fa la foto– i, per aquesta raó, hem considerat que s’innova tot el servei. El sistema PaperClick s’aplica a altres béns (cotxes, pòsters, etc.) amb la mateixa idea de comparar preus i condicions.
130
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 131
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
131
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 132
3.1.2. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector públic i privat)/ Comercialització/ COMBINACIÓ DEL CANAL WEB AMB UN ALTRE CANAL FÍSIC 1. Nom del servei innovat: Venda d’entrades de museus i d’espectacles en línia 2. URL: citybox.francebillet.com/panier.jsp / www.telentrada.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Comercialització
Mitjançant aquest servei, es poden treure entrades per visitar les exposicions temporals dels museus estatals francesos. El servei permet fins i tot triar –com si del metge es tractés– dia i hora de la visita. Les entrades es poden rebre per correu postal o recollir-les a qualsevol centre FNAC, Carrefour, etc. Així mateix, el servei de Telentrada permet obtenir entrada amb antelació per a espectacles de música, art, teatre i cinema. Semblantment al servei telefònic o al ServiCaixa, còmodament des de casa, l’usuari pot escollir els detalls de la compra de l’entrada: seient, fila, funció, etc. En acabat, efectua el pagament en línia mitjançant targeta.
132
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 133
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
133
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 134
3.1.3. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Simulació/ COST DINERARI 1. Nom del servei innovat: Simulador d’hipoteques 2. URL: www.caixaterrassa.com / www.cne.es 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Simulació
Les caixes d’estalvi, els bancs i les altres entitats financeres solen disposar, als seus webs, d’aplicacions que simulen el cost (capital més interessos) que pot representar la contractació d’una hipoteca, d’un pla de pensions o de qualsevol altre producte que ofereixin. En el conjunt d’aplicacions i recursos interactius d’Internet, els bancs i les caixes en són pioners: hi han apostat decididament. Per exemple, Caixa de Terrassa www.caixaterrassa.com. Així mateix, hi ha ajuntaments que oferereixen simuladors perquè el ciutadà pugui conèixer a l’avançada quant li toca pagar en concepte de taxes d’escombraries, guals, etc. En un altre exemple, la liberalització total del mercat energètic espanyol facilita el transvasament de clients entre les empreses proveïdores de gas i electricitat. Per aquesta raó, la Comissió Nacional d’Energia va posar durant un temps al seu web un servei, destinat a ciutadans i pimes, de rastreig de les ofertes que fan les companyies en els mercats liberalitzats d’electricitat i gas natural. La liberalització té efectes des de l’1 de gener de 2003. D’aquesta manera els usuaris podien comprovar si el canvi de companyia els sortia a compte. Es tractava d’una eina de càlcul per estimar el preu mitjà del kWh de gas natural i electricitat en còmput anual d’acord amb les tarifes vigents, i també per comparar aquest preu amb les ofertes dels comercialitzadors que anaven apareixent. La comparació es feia entre les deu empreses que oferien aleshores aquests serveis a Barcelona o a Madrid.
134
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 135
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
135
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 136
3.1.3. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Simulació/ RUTES 1. Nom del servei innovat: Planificador de rutes d’Opel per a viatges per carretera 2. URL: www.opel.es / www.opel.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia; GPS 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Simulació
En el web del grup automobilístic Opel (preferiblement www.opel.com, ja que és més estable), ofereixen el servei Planificador de rutes per preparar un viatge per Europa dissenyant la ruta que seguirem. Solament cal introduir-hi la localització de partida (carrer, número, ciutat, estat) i la de destinació (amb la mateixa tipologia de dades). Després de donar la conformitat amb les dades introduïdes, ens retorna per resposta un mapa amb les carreteres que hauríem de seguir per arribar a la nostra destinació. A sota mateix hi ha l’explicació ben especificada. La manera com s’exposa la informació (carrer per carrer, carretera per carretera...) ens indica que al darrere d’aquest simulador hi ha un GPS que el va fornint d’informació actualitzada i detallada, de rutes alternatives, etc., d’idèntica manera com ens la subministraria qualsevol GPS. Encara que no és un servei de venda dels vehicles Opel, hi està relacionat molt directament. El més important és que es tracta d’una idea de servei amb una gran aportació de valor. La idea ha estat decisiva perquè el servei GPS ja existia; per aquest nou servei sols ha calgut la solució tecnològica per publicar les dades al web. Els usuaris, en canvi, el trobaran de moltíssima utilitat. Altres planificadors són: www.viamichelin.com i callejero.paginasamarillas.es. Totes aquestes guies de rutes en línia donen el mateix servei. Serà interessant també comprovar les rutes d’un mateix recorregut que ens ofereixen cada una.
136
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 137
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
137
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 138
3.1.3. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector públic)/ Simulació/ PROVA DE NIVELL DE CONEIXEMENTS 1. Nom del servei innovat: Prova de nivell d’espanyol a l’Aula Virtual de l’Institut Cervantes 2. URL: ave.cervantes.es/#prueba 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Simulació
Per saber quin és el nostre nivell d’espanyol, podem fer la prova que trobarem a l’Aula Virtual d’Espanyol de l’Institut Cervantes. El resultat de la prova és de quatre nivells: inicial, intermedi, avançat o superior. Aquest test és només indicatiu ja que els centres Cervantes disposen de les seves pròpies proves de classificació per col·locar els examinands en el curs que requereixin.
138
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 139
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
139
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 140
3.1.4. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Explotació dels recursos multimèdia/ GUIA 1. Nom del servei innovat: Guia de carrers fotogràfica QDQ 2. URL: www.qdq.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia amb imatges 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Explotació dels recursos multimèdia
La Guia QDQ ofereix la Guia de carrers fotogràfica (Callejero fotográfico). Cerques un carrer i un número de les grans capitals i tot seguit el cercador t’ofereix la imatge de la façana de l’habitatge buscat. Aquest servei s’ha mancomunat amb diversos portals web de venda d’immobles (Portae.com, Idealista.com, Comprarcasa.com), que posen en contacte venedors i compradors particulars d’habitatges, i també agències immobiliàries. Quan es fa la cerca de l’habitatge, apareix un enllaç Buscar immobles en aquesta zona.
140
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 1 - 3.1.4
9/6/05
12:55
Página 141
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
141
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 142
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector públic)/ Accessibilitat/ INFORMACIÓ A L’USUARI PERQUÈ PUGUI PRENDRE DECISIONS 1. Nom del servei innovat: Cercador de noms de persona del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2. URL: www.gencat.net/justicia 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat i informació per a la presa de decisions
El Cercador de noms permet consultar més de 2.000 noms en les seves versions catalana i castellana amb variants familiars i col·loquials. Ofereix informació sobre els noms que han estat admesos per resolució de la Direcció General de Registre i del Notariat (DGRN) del Ministeri de Justícia, quan se li ha plantejat la validesa legal d’un nom per ser formes hipocorístiques (escurçades, carinyoses...), fantasioses o altres que poden representar un perjudici per a la persona. Així mateix, s’hi pot consultar la freqüència d’ús dels noms dels nadons nascuts a Catalunya, informació facilitada per l’Institut d’Estadística de Catalunya, i també informació de noms estrangers adaptats o equivalències de noms estrangers. Amb el Cercador de noms, les persones que optin per les formes Toni, Àlex, Marisa, Marisol, Nuri, Pep i Pepa, entre d’altres, poden saber que tenen força possibilitats que aquestes variants siguin els seus noms oficials a efectes de Registre Civil. Aquest servei té una gran acceptació. La idea és ben senzilla i el seu cost directe ha estat de zero euros perquè el Departament de Justícia rep en paper les resolucions de la DGRN. En canvi, el valor aportat és molt gran, ja que capacita els usuaris perquè tinguin més coneixements sobre el tema i decideixin amb més criteri davant del Registre Civil (podran argumentar la sol·licitud d’inscripció d’un nom sobre el qual la DGRN ja ha decidit, etc.).
142
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 143
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
143
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 144
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ EXTERIORITZACIÓ D’INFORMACIÓ ABANS INTERNA 1. Nom del servei innovat: Línia Oberta de la Caixa de Pensions 2. URL: www.lacaixa.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Exteriorització d’informació de l’organització que abans era interna
La Caixa ofereix als seus clients la possibilitat de donar-los d’alta per operar des del seu portal a Internet www.lacaixa.com. Aquest servei s’anomena Línia Oberta i permet fer: consultar el saldo, fer transferències, controlar els rebuts dels càrrecs en aquell compte, etc. Amb aquest servei, la Caixa ha fet aflorar tota la informació de què disposava abans internament. D’aquesta manera, amb la implicació del titular del compte o llibreta en la seva gestió, la Caixa obté un bon estalvi sobre uns serveis que ja donava presencialment. A part de les operacions relacionades amb la gestió del compte o llibreta d’estalvi, des del web també es poden fer altres serveis complementaris, com ara consultar el nombre de punts de regal que ha obtingut el titular, pel fet d’haver pagat determinades compres amb targeta, o fins i tot recarregar el telèfon mòbil directament.
144
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 145
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
145
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 146
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector públic)/ Accessibilitat/ XARXES D’ACCÉS MÒBIL A INTERNET 1. Nom del servei innovat: Accés gratuït per wifi al web d’Ajuntament de Barcelona 2. URL: www.bcn.es/sensefils / www.infoespai.org 3. Eina de comunicació i cerca usada: Xarxa wifi 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
Al wiki www.infoespai.org, hi ha InternetsenseFils, que és una iniciativa ciutadana que té l’objectiu de muntar una xarxa cooperativa d’accés a Internet sense fils a tota la ciutat de Barcelona. D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona va tenir en funcionament els primers punts de connexió sense fils públics a cada districte de la ciutat. La xarxa wifi Sense Fils BCN, a més dels serveis del web municipal www.bcn.es, donava accés gratuït a 60 webs oficials des d’11 nodes. Després d’un temps de funcionament modèlic, l’Ajuntament va decidir tancar-la abans que ho fes la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT). La CMT va considerar que la xarxa no era «d’interès públic» i que feia la competència a les operadores privades. Demanava a l’Ajuntament que es constituís en operadora i que el sistema s’autofinancés sense diners públics. En canvi, va autoritzar el poble d’Arén (Osca) perquè els alumnes es connectin des de casa seva a la intranet de l’escola mitjançant una xarxa sense fils. La CMT considera que en aquest cas és «autoprestació» i no oferta al públic que pugui entrar en competència amb la de les operadores.
146
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 147
El servei que oferia l’Ajuntament de Barcelona permetia sol·licitar un tràmit sense haver de fer cues, consultar informació d’interès turístic, cercar un carrer a la guia de la ciutat, conèixer les novetats de l’agenda cultural o enviar gratuïtament un missatge des del correu electrònic ciutadà de l’Ajuntament. S’hi accedia des d’aparells mòbils (assistents personals o PDA, ordinadors portàtils o qualsevol aparell que admetés la col·locació d’una targeta wifi PCMCIA), equipats amb una petita antena. L’accés tenia lloc des de la freqüència 2,4 GHz oberta i d’ús comú per a tothom, a través dels estàndards 802.11b i 802.11g, i amb una velocitat de transmissió de dades d’11 Mbps. Hi ha altres localitats de Catalunya que disposen d’una xarxa wifi com Cassà de la Selva www.e-cassa.com. L’experiència d’accés a Internet per wifi s’ha dut a terme a altres indrets del món, sobretot en llocs públics com aeroports, hotels, universitats, cafès, etc. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya a Barcelona disposa d’accés wifi a l’edifici.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
147
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 148
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ XARXES D’ACCÉS MÒBIL A INTERNET 1. Nom del servei innovat: Ruta Movistar 2. URL: www.movistar.es 3. Eina de comunicació i cerca usada: Xarxa de telefonia mòbil; GPS 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
Telefónica ofereix el servei Ruta Movistar que converteix els seus telèfons mòbils en navegadors geogràfics. El servei té una quota mensual, més un cost inicial per la compra d’un aparell GPS exprés, d’uns 70 grams, que es connecta al mòbil per Bluetooth. L’empresa sueca Wayfinder n’és el proveïdor tecnològic. El servei mostra a la pantalla del telèfon el lloc exacte en què ens trobem i, si hem definit ja la ruta, el telèfon ens dicta les instruccions per seguir-la amb molta exactitud. Quan el telèfon obre el servei, es connecta als servidors geogràfics de la companyia que envia per GPRS la cartografia del lloc. Ho hem vist abans amb el planificador de rutes de la casa Opel o amb la de Via Michelin. Es tracta d’evitar a l’usuari el cost elevat d’un aparell GPS i d’oferir-li, en canvi, totes les prestacions del servei. I, en aquest cas, en el telèfon mòbil.
148
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 149
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
149
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 150
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ TELEFONIA IP 1. Nom del servei innovat: Telefonia IP (pel protocol d’Internet) i telefonia P2P (connexió directa entre individus, d’igual a igual) 2. URL: www.voztele.com / www.skype.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Telefonia IP; xarxa wifi 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
La telefonia IP per Internet o VoIP (Voice over Internet Protocol o protocol de veu per mitjà d’Internet) funciona de manera semblant al correu electrònic i la resta de fitxers que es transmeten per Internet: digitalitza la veu i la transmet en paquets per reconstruir-la quan arriba a destinació. La millora del parc informàtic i de les línia de banda ampla fan que aquesta telefonia ofereixi una qualitat semblant a la de la telefonia tradicional. Es comercialitzen com a serveis addicionals al telefònic tradicional, que són personalitzables (cada membre de la família pot disposar d’un número propi) i amb gran capacitat de reconnexió des de qualsevol xarxa d’accés de banda ampla. En el futur la convergència entre VoIP i wifi donarà molts resultats. Actualment hi ha tres ser veis VoIP per escollir que compor ten diferent comoditat i cost: a) La més senzilla. No cal l’ús d’un ordinador. La trucada és d’un telèfon comú a un altre (també comú, és a dir, fix o cel·lular), però transmetent la veu en part per Internet. El tràfic de dades està centralitzat per servidors centrals (per això, els resulta car com a sistema expandir-se) i no funcionen quan hi ha connexions amb tallafocs. A Estats Units, Net2Phone web.net2phone.com i Free World Dialup www.freeworldialup.com ofereixen aquest servei. Per fer una trucada, cal marcar dos números: el primer connecta a un servidor de la companyia i el segon indica el número de l’interlocutor amb qui es vol parlar. El cost és entre
150
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 151
dos i tres cops –segons el país on es truqui– més barat que en la telefonia tradicional. b) La segona opció, que requereix banda ampla (cable o ADSL) i un adaptador especial, és la que usen Vinage www.vinage.com o l’espanyola Voz Telecom www.voztele.com. El sistema es basa en l’assignació d’un número de telèfon local i en la transmissió de la veu en temps real a través de la xarxa de banda ampla, independentment del lloc on ens trobem a l’hora de fer la trucada. L’alta a aquesta telefonia inclou la majoria de serveis addicionals que les companyies tradicionals cobren (trucades nacionals, identificador de trucada, missatgeria vocal...). Les trucades internacionals poden sortir més barates que amb el sistema de Net2Phone. c) La tercera opció, com que aplica la tecnologia P2P (d’igual a igual), és gratuïta. Aquesta és la punta de llança en la revolució de la telefonia envers les companyies tradicionals, ja que s’ignora l’arquitectura de les empreses telefòniques encara que se n’usi els cables pel sol fet de connectar-se a Internet. Aquesta opció, que és la que usa Skype www.skype.com, requereix que l’usuari emissor disposi d’un ordinador –o una agenda electrònica– i un programa específic, que també ha de tenir instal·lat el receptor de la trucada.
Voz Telecom L’operadora espanyola VozTelecom www.voztele.com ofereix un nou servei MiVoz.net de telefonia IP, que fa servir la tecnologia Internet per enviar les trucades de veu. Les trucades de veu es converteixen en paquets de dades que ocupen menys amplada de banda que una connexió telefònica tradicional. Així, es poden enviar més trucades simultànies i abaratir costos. Abans d’arribar a l’interlocutor, el missatge oral es torna a codificar i es percep en temps real, sense que detecti cap diferència notable. Aquest servei usa la connexió d’Internet de l’usuari només per rebre el missatge, que després circula per les xarxes de les operadores tradicionals, amb les quals VozTelecom té acords de connexió. D’aquesta manera, s’assoleix una qualitat de so superior a les que ofereixen els sistemes de telefonia IP que empren exclusivament Internet per arribar al destinatari. A més, aquest nou telèfon és molt fàcil d’usar. Només cal un adaptador connectat al mòdem del cable o ADSL, al qual es connecten els telèfons.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
151
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 152
Els avantatges de contractar aquest servei són: el cost (el cost mensual més els costos de les trucades, que són la meitat dels més barats que hi ha actualment), les trucades a altres abonats de MiVoz.net són sense cost i possibilitat de programar serveis avançats (desviament de trucades a diversos números a l’hora i per un temps determinat, filtre selectiu de trucades, multiconferència amb fins a cinc participants, tramesa dels missatges de veu que rebi el telèfon al correu electrònic de l’usuari).
Skype Skype és l’empresa de Janus Friis i Niklas Zennström, coinventors de Kazaa, un dels programes més coneguts P2P per compartir peces musicals a Internet i que van haver de diferenciar tecnològicament de Napster, ja que, com que centralitzava l’índex d’intercanvi de fitxers, va ser tancat judicialment per iniciativa de les companyies discogràfiques. L’any 2002 van vendre l’exitós Kazaa i el març de 2003 van treure la primera versió d’Skype. Per usar Skype, cal baixar-lo de www.skype.com i trobar interlocutors que facin també el mateix. La instal·lació és senzilla i la interfície és molt semblant a la del programes de missatgeria instantània. Característiques d’Skype: > El servei és gratuït perquè els usuaris participen en la conversa amb els seus propis ordinadors. El programari P2P crea una xarxa en què els usuaris s’ajuden els uns als altres per regular el tràfic de dades i emmagatzemar-les. Tanmateix, hi ha la possibilitat que es cobrin alguns serveis com ara la bústia o les trucades de conferència. Hi ha també el servei de pagament SkypeOut, que permet fer trucades des de l’ordinador a telèfons fixos i a mòbils. > Com més creixi la xarxa d’interlocutors amb Skype, el sistema és més fiable perquè evitar sobrecarregar possibles servidors centrals. > Requereix Windows 2000 o XP i una línia de banda ampla perquè el so sigui òptim. No implica inversió en infraestructura. > La tecnologia P2P permet enviar dades des del moment mateix en què pots enviar alguna cosa per Internet. Per això funciona fins i tot quan hi ha tallafocs en la connexió de l’ordinador. > Les comunicacions es xifren (garantia de seguretat i intimitat).
152
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 153
Friis i Zennström, amb Skype, intenten sacsejar un mercat de telefonia tradicional amb uns preus excessius i una estructura massa centralitzada. Les grans companyies ja han anunciat alguna mena de telefonia VoIP en el futur. La gent vol solucions en telecomunicacions per comunicar-se també en l’àmbit personal. Per exemple, es pot parlar amb Skype des d’un telèfon mòbil de 3G; el telèfon està esdevenint una aplicació més de programari i maquinari. El nombre d’usuaris s’està multiplicant ràpidament perquè Skype és bo per a ells. En pocs anys la telefonia fixa morirà i tots els clients de les telefòniques seran d’Internet. Les empreses l’usen de manera generalitzada. El seu ús s’acabarà implantant també a l’Administració. Indefectiblement...
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
153
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 154
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ ACCÉS INTEGRAT A DIVERSOS SERVEIS EN UNA MATEIXA INTERFÍCIE 1. Nom del servei innovat: Control en línia de la casa SiempreEnCasa 2. URL: www.eneo.com / www.techfoundries.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Càmera de vídeo, càmera web (webcam); telefonia mòbil 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
L’empresa eNeoLabs, del grup Techfoundries, posa a l’abast dels seus clients un sistema de control de l’habitatge per mitjà d’Internet. Diverses càmeres de vídeo distribuïdes per la llar ofereixen imatges que es poden veure des de diferents aparells fora de l’habitatge: telèfon mòbil, PDA, ordinador i televisió. Aquest sistema de videovigilància s’integra amb els altres sistemes que hi ha a la casa. En una mateixa interfície web els membres de la família accedeixen als serveis avançats de què disposen: l’informàtic, el domòtic i l’audiovisual. A més a més de vetllar per evitar robatoris a la casa, el sistema permet controlar altres mesures de seguretat, com tancar les vàlvules de gas i activar l’alarma quan es detecten fuites. El sistema combina el control de la casa amb el servei d’avís en els casos d’emergències.
154
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 155
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
155
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 156
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ LOCALITZACIÓ PER MÒBIL (GSM) 1. Nom del servei innovat: Servei de localització de conductors RACC 2. URL: www.racc.es 3. Eina de comunicació i cerca usada: Telèfon mòbil GSM 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
El servei de localització de persones del RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya) entre mòbils GSM permet conèixer la posició aproximada d’un telèfon mòbil (el localitzable) que prèviament s’haurà de donar d’alta en el servei. Si constem com a localitzadors, som els qui volem conèixer la localització d’un familiar o amic. Com a tals, un cop contractat el servei, rebrem al nostre mòbil un missatge curt o SMS amb la posició aproximada del localitzable. El localitzador és habitual que també sigui localitzable. El servei del localitzable pot estar en actiu, no actiu (o mòbil apagat, o a l’estranger o potser fora de cobertura) i desactivat temporalment. Si està apagat o fora de cobertura, no es pot donar el servei de localització. El RACC considera que aquest és un bon servei que presta al conductor (com a localitzable que ha donat el seu consentiment), ja que evita que hagi d’atendre una trucada telefònica que podria reduir la seva atenció al volant. Aquest servei també interessa a famílies per localitzar els seus membres i també a col·lectius de discapacitats amb la mateixa finalitat.
156
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 157
Com que la localització per GSM és un recurs molt més barat que la localització per GPS, al mercat hi ha actualment diverses iniciatives que es valen d’aquesta tecnologia. Per exemple, el servei TrackYourKid a Alemanya www.trackyourkid.com per saber en tot moment on es troben els nostres fills (si a l’escola, etc.). Aquest servei resulta útil a professionals que es mouen sobre el territori i necessiten saber informació al moment: comercials d’empreses, motoristes de pizzeries, repartidors d’agències de transports, inspectors de l’Administració, etc.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
157
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 158
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ CONTROL TELEMÈDIC DELS PACIENTS AMB CARDIOPATIES 1. Nom del servei innovat: Seguiment de pacients amb cardiopaties 2. URL: www.ibm.com/news/us/2002/12/171.html 3. Eina de comunicació i cerca usada: Xarxes sense fils (telefonia mòbil; Bluetooth) 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
L’empresa IBM ha desenvolupat amb èxit un dispositiu portàtil de control del ritme cardíac per a pacients que no es poden valer per ells mateixos. Quan detecta valors anormals (un augment de la velocitat de batec, arítmies, etc.), envia un missatge curt SMS mitjançant un telèfon mòbil associat al sistema a través de Bluetooth. Aquest missatge arribarà directament al metge, a l’hospital o a un centre d’emergències. La mida del sistema, d’aproximadament com un paquet de xiclet, permetrà poder-lo portar sempre a sobre juntament amb el mòbil a aquelles persones amb risc de cardiopaties com ancians i esportistes. Un cop comercialitzat, podrà ser adaptat per a una diversitat d’usos. Com que aquesta innovació s’ha fet a partir d’eines tecnològiques de baix cost (SMS i Bluetooth), es preveu que serà un producte a l’abast de tothom.
158
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 159
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
159
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 160
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ CONTROL TELEMÈDIC DELS PACIENTS AMB DIABETIS 1. Nom del servei innovat: Assistència en línia Saluconsult Diabetes per a pacients amb diabetis 2. URL: www.carpediem-salud.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Telefonia mòbil (SMS); formulari en línia (evolució de les dades del pacient) 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
Aquest servei és fruit de la col·laboració de les empreses Carpe Diem i Roche Diagnostics. El client que contracta el servei rep al seu domicili un telèfon mòbil, un glucòmetre i un manual d’usuari. Pot mirar les seves glucèmies, les dades clíniques i rebre el tractament, el diagnòstic i l’analítica. Per mitjà d’SMS, missatges curts de telefonia mòbil, el pacient transmet els seus valors de glucèmia. El metge els veu al moment mitjançant el web (amb l’estat i dades del pacient en el període entre visites) i pren immediatament les decisions que calgui sobre el pacient sense haver-lo de visitar presencialment. Al mateix temps, el metge pot transmetre per SMS aquestes decisions al pacient. S’innova la prestació perquè el seguiment de pacients diabètics ja es duia a terme presentant-se físicament al centre mèdic, amb la consegüent limitació horària i de desplaçament. Pel que fa al sector públic, es fa experiència pilot per poder observar que la reducció de les limitacions del temps i de l’espai aportaran forçosament valor als serveis que presta el sistema públic. D’aquesta manera, els sistemes de telemedicina poden demostrar que faciliten la prestació i l’estalvi de costos.
160
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 161
És un bon exemple de la innovació de serveis per Internet en l’àmbit sanitari. Tanmateix, la telemedicina avançarà més ràpidament quan signifiqui millora de la gestió dels serveis més que no pas quan comporti canviar la prestació del servei cap al pacient, ja que, en tractar-se d’un tema delicat com és la salut dels individus, hi continuarà havent-hi un alt grau de personalització en la relació metge-pacient.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
161
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 162
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ ATENCIÓ AL CLIENT PER TECNOLOGIA DE LA VEU 1. Nom del servei innovat: Atenció al client per mitjà d’agent virtual (robot verbal o verbot) 2. URL: www.artificial-solutions.com / www.ikea.co.uk / www.coca-cola.com / http://www.verity.com/products/response/new/ / www.eat.com / www.alicebot.org / etc. 3. Eina de comunicació i cerca usada: Tecnologia de la veu 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
L’empresa Artificial Solutions, fundada el 2001 a Suècia i instal·lada a Barcelona el 2002, crea agents virtuals per als webs d’empreses que estan interessades a oferir el seu catàleg de productes i serveis mitjançant aquest agent, molts cops complementari a l’atenció telefònica que ofereix l’empresa. Els agents virtuals són robots que responen, sense intervenció humana, les preguntes dels usuaris. Respecte el servei que prestaven abans recursos humans, els avantatges són: la rapidesa en la resposta, la repetició de determinats missatges sense cansament i el cost inferior de la resposta realitzada per l’agent virtual. La comunicació del verbot (robot verbal, agent o guia virtual) és del tipus xat però en un registre per escrit. Podria funcionar verbalment ja que darrere d’aquests agents hi ha sistemes de diàleg automàtic en què es combinen el reconeixement de la veu (conversió veu-text), la síntesi (conversió text-veu) i els programes i les bases de dades necessàries, i forçosament el registre lingüístic està delimitat a l’àmbit temàtic del servei. La seva conversa s'adapta al coneixement del client; és una comunicació personalitzada i interactiva. El verbot pot aprendre del coneixement tàcit del client i de l’organització. El gran repte de futur serà com interioritza el coneixement implícit, això és, tot aquell saber que no està recollit enlloc però que també fa possible que existeixi la relació organització-usuari (en l’ús/compra del servei/producte).
162
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 163
La seva programació de base és una patent de l'empresa alemanya Kiwilogic, especialitzada en intel·ligència artificial, aplicada al llenguatge natural. Artificial Solutions, que en té els drets d'explotació en exclusiva per a Suècia i per a Espanya, s’encarrega que cada verbot faci l'aprenentatge corresponent en cada idioma (suec, anglès, castellà i català). L'èxit comercial d'aquesta sotisficada solució d'atenció virtual a l’usuari no s'ha fet esperar: la companyia d'assegurances DKV Seguros i la cadena de venda de mobles IKEA, entre d’altres, han incorporat un robot verbal per atendre els clients des del seu lloc web.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
163
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 164
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ ACCÉS DE LES PERSONES AMB MINUSVALIDESES PER LA TECNOLOGIA DE LA VEU 1. Nom del servei innovat: Sistema PocketBabil que parla als invidents / Biblioteca de Signes de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes per a persones sordes 2. URL: http://www.acapela-group.com / www.cervantesvirtual.com/portal/signos 3. Eina de comunicació i cerca usada: Tecnologia de la veu; telèfon mòbil 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
En primer lloc, l’empresa Owasys ha llançat el seu telèfon mòbil Owasys22C, dissenyat específicament per a persones invidents o amb deficiències visuals. Aquest terminal incorpora la tecnologia de Babel, líder en tecnologies de la veu, que ha creat PocketBabil. Es trata d’un sistema que parla a l’usuari per informar-lo de qui li truca, quins missatges ha rebut, etc. PocketBabil és molt configurable i inclou en un primer moment la versió espanyola i anglesa de Babel, però posteriorment s’hi podran agregar més idiomes. Aquest programari pot pronunciar amb una determinada veu sense consumir massa recursos i ha estat provat amb èxit en WinCE, Symbian, Linux i altres plataformes. En segon lloc, la Universitat d’Alacant impulsa la Biblioteca Virtual de Signes dins la Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Hi col·laboren el Grupo Santander i el Seminario de Iniciativas sobre Discapacidad y Accesibilidad en la Red (Sid@r). Aquesta Biblioteca és un portal sobre el llenguatge dels signes de les persones sordes que mostra, en el llenguatge dels signes, diferents publicacions per mitjà de les eines proporcionades per Internet. Al mateix temps, el portal ofereix una fonoteca per als invidents perquè puguin escoltar la lectura íntegra dels arxius.
164
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 165
Pel que fa a l’àmbit dedicat a persones amb disminucions visuals, cal esmentar el portal Tiflo Libros www.tiflolibros.com.ar, la primera biblioteca digital per a persones cegues hispanoparlants. Els usuaris paguen una quota anual i s’hi enregistren. Per fer-ho han d’acreditar la deficiència visual. Els llibres que demanen els arriben via correu electrònic. Un cop a l’ordinador, els poden escoltar (o imprimir-los en Braille si ho prefereixen).
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
165
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 166
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ ACCÉS ALS SERVEIS D’INTERNET PER TECNOLOGIA DE LA VEU 1. Nom del servei innovat: Portal de veu per accedir als serveis d’Internet 2. URL: www.itdeusto.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Tecnologia de la veu 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
L’empresa IT Deusto www.itdeusto.com ofereix accés per veu als serveis d’Internet. Per mitjà d’una trucada des del telèfon mòbil o des del fix, podrem navegar a través d’un web, triar la informació i els serveis o productes que busquem. Un robot dóna resposta verbal a les nostres preguntes. Al final l’usuari accedeix directament a la informació que cercava. El portal de veu pot donar dues menes de serveis: > Informatius. El robot llegeix les pàgines web sol·licitades (un correu, el saldo d’un compte, notícies...) > Transaccionals. El portal de veu transacciona en temps real (compravenda de valors, transferència, compra d’entrada de teatre...) El seu partner tecnològic és l’empresa italiana Loquendo www.loquendo.com perquè disposa de més idiomes (a més de l’anglès, castellà, català...). Es basa tecnològicament en el reconeixement i la síntesi de la veu i en la verificació del locutor. El sistema aprèn dels usos anteriors. Pot presentar alguns dels problemes que planteja encara la tecnologia de la veu (per exemple, en un text en castellà un anglicisme pronunciat amb accent anglès).
166
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 167
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
167
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 168
3.1.5. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Accessibilitat/ TRADUCCIÓ AUTOMATITZADA (TEXT-TEXT) 1. Nom del servei innovat: Traducció automatitzada en línia de textos i pàgines web 2. URL: www.comprendium.es / www.comprendium.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Accessibilitat
L’empresa Comprendium ofereix serveis de traducció automatitzada en línia en més de vint parells de llengües, amb una notable presència del castellà i del català. Les 23 direccions de traducció disponibles actualment són: català↔castellà, català↔anglès, català↔francès (prototipus), castellà↔alemany, castellà↔anglès, castellà↔francès, anglès↔alemany, anglès↔francès, anglès↔rus, alemany↔francès, alemany↔rus i anglès→italià. El web permet traduir gratuïtament textos de fins a 4.000 caràcters i també pàgines web en temps de navegació. El servei de traducció en línia de documents Translendium és de pagament. Així mateix, la tecnologia de Comprendium que hi ha darrera el demostrador en línia, es comercialitza a empreses i organitzacions. La tecnologia de Comprendium consta d’un motor de traducció que pot estar connectat a mòduls de memòries de traducció, així com a una eina de codificació lèxica i una eina de marcatge i substitució d’elements. Es pot accedir a aquest motor a través d’un servidor de distribució de tasques multiusuari amb un client web o amb un client de traducció monousuari professional. El motor de traducció automàtica es basa en un enfocament de transferència, on a partir d’unes gramàtiques i uns lèxics computacionals modulars s’arriba a una anàlisi morfosintàctica del text d’origen que es transfereix a la llengua de destinació.
168
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.5
9/6/05
13:06
Página 169
La tecnologia dels sistemes de traducció automàtica de Comprendium es va començar a desenvolupar comercialment a partir del 1980 i a l’Estat espanyol ha estat representada per les empreses Siemens, Incyta, Sail Labs i Comprendium. La família de productes Comprendium Translator es pot considerar capdavantera dins l’Estat espanyol tant pel nombre de parells de llengües de què disposa com per la funcionalitat que ofereix el sistema. A partir del motor de traducció es poden crear múltiples configuracions d’acord amb les necessitats de cada client. El sistema pot incloure un client de creació i gestió de memòries de traducció i un editor de lèxic per a lexicògrafs professionals. Comprendium España SL és la seu a Barcelona del grup europeu Comprendium, que és una de les empreses líders en gestió multilingüe de documentació i continguts i en el processament del llenguatge natural. Comprendium ofereix solucions que ajuden a superar les barreres lingüístiques perquè permeten la creació, la indexació, la recuperació, l’arxiu i l’extracció de documentació en diferents idiomes.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
169
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 170
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/ Compartició de coneixement/ ELABORACIÓ COMPARTIDA DE PROJECTES
1. Nom del servei innovat: Enciclopèdia universal lliure i multilingüe Wikipedia 2. URL: ca.wikipedia.org / en.wikipedia.org / es.wikipedia.org / gl.wikipedia.org / eu.wikipedia.org 3. Eina de comunicació i cerca usada: Wiki 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
Jimmy Wales i Larry Sanger, mitjançant la tecnologia wiki, van impulsar pels volts del 2001 una «enciclopèdia neutra i lliurement accessible a tots els idiomes del món» (va escriure Wales). S’innova tot el servei perquè abans no existia cap enciclopèdia d’elaboració conjunta fins que va aparèixer l’enciclopèdia impulsada per la fundació Wikimedia wikimediafoundation.org. El funcionament és molt senzill. El visitant s’hi dóna d’alta i des d’aquell moment ja pot editar les pàgines de la Wikipedia sobre coneixements de la seva especialitat: esmenar el contingut, eliminar pàgines, afegir enllaços i publicar al moment la seva aportació. Tothom qui hi col·labora pot tornar a una versió anterior a la modificació; de fet, la secció més visitada de l’enciclopèdia és la pàgina on hi ha enregistrades les modificacions més recents. Aquest és un recurs que pot pal·liar en bona part les aportacions de baixa qualitat i els actes de vandalisme. La qualitat de les aportacions depèn directament del nivell de les persones que produeixen els articles sobre una determinada matèria. Els redactors voluntaris s’anomenen wikipedistes. Hi ha també la figura de l’administrador, anomenats bibliotecaris que poden esborrar o restaurar pàgines o bé bloquejar usuaris brètols.
170
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 171
Des de l’aparició de Wikipedia, s’han obtingut uns resultats espectaculars: > Versions de Wikipedia en unes 200 llengües; actuals, com el berber, el cherokee, el fiji, el zulu o el maori; mortes, com el llatí; auxiliars i curioses, com l’esperanto i el klington de la sèrie Star Trek. > 200.000 entrades en la versió anglesa (l’Encyclopaedia Britannica www.britannica.com en té unes 85.000). > 15.000 entrades en la versió oficial del projecte en espanyol. Hi ha dues versions en aquesta llengua perquè el grup inicial se’n va separar i va crear el seu propi lloc web enciclopedia.us.es (l’Enciclopèdia Lliure Universal en espanyol, amb unes 19.000 entrades). És la vuitena per articles i la quarta per visites. > 5.000 entrades en català i més de 700 en gallec. > Moltíssimes contribucions d’universitaris i d’especialistes, amb un gruix d’unes 200 persones que en fan el seguiment i en garanteixen, en certa manera, la qualitat. > Les informacions de la Wikipedia estan més actualitzades que la de les enciclopèdies tradicionals. > Hi ha el projecte de constituir un sistema de comitès electes per assegurar la direcció cap on ha d’anar la Wikipedia conforme va creixent.
Wikipedia és una Wikipedia, gràcies a les donacions econòmiques rebudes, va adquirir més màquines amb GNU/Linux per poder oferir sense problemes l’enciclopèdia i els altres projectes paral·lels oberts en els darrers anys, sobretot: el diccionari gratuït Wiktionary wiktionary.org, disponible també en català ca.wiktionary.org; el projecte Wikibooks per elaborar llibres de text en línia wikibooks.org; la col·lecció de citacions en línia Wikiquote wikiquote.org; el servei gratuït de notícies Wikinews es.wikinews.org, i la guia de viatge mundial lliure Wikitravel wikitravel.org.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
171
Fitxes 3.1.6 -biblio
172
9/6/05
13:12
Página 172
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 173
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/ Compartició de coneixement/ INTERCANVI D’INFORMACIÓ I RECURSOS
1. Nom del servei innovat: Comunitats de nous veïns en diverses promocions d’habitatges 2. URL: www.nuevosvecinos.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Fòrum 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
Hi ha xarxes que intercanvien coneixement. El servei Nuevosvecinos.com de Madrid és una xarxa d’intercanvi d’experiències entre els nous propietaris enfront de les constructores. NuevosVecinos.com presta servei de comunicació per a tots els propietaris o futurs propietaris de pisos en els nous projectes urbanístics de Madrid. Comparteix informació, fotos, documents entre els veïns, fins i tot abans que els entreguin els pisos. Estan convençuts que units serà més fàcil passar el temps abans del lliurament del pis que s’acaben de comprar, en què, en la majoria del casos, la informació és escassa, per no dir nul·la.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
173
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 174
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/ Compartició de coneixement/ INTERCANVI D’INFORMACIÓ I RECURSOS
1. Nom del servei innovat: Fòrum Multas.org 2. URL: www.multas.org 3. Eina de comunicació i cerca usada: Fòrum 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
Web en el qual els conductors intercanvien informació i expliquen històries sobre multes. Els visitants aclareixen dubtes, demanen consell o busquen assessorament legal perquè han estat multats. Hi ocupen un lloc rellevant els aspectes legals: dades sobre com recórrer la imposició d’una multa, casos en què es pot recórrer, etc.
174
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 175
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
175
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 176
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Compartició de coneixement/ INTERCANVI D’INFORMACIÓ I RECURSOS
1. Nom del servei innovat: Portal immobiliari que contacta particulars Idealista 2. URL: www.idealista.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement; simulació (visita virtual a l’habitatge)
Idealista.com actua com un servei nou, ja que facilita contactes entre particulars que desitgin vendre o comprar un habitatge. Els usuaris particulars poden inserir gratuïtament els anuncis, mentre que han de pagar les agències immobiliàries que hi vulguin fer publicitat dels seus pisos o cases. Les immobiliàries usen el portal de filtre, així els clients d’un pis ja l’han vist primer per Internet. D’altra banda, el volum dels particulars en el total del portal es calcula al voltant del 40%. Aquest portal ha revolucionat la compravenda immobiliària a Madrid, Barcelona i àrees costaneres perquè s’ha convertit en punt de trobada de tots els agents. S’hi poden instal·lar fotografies o, fins i tot, contractar el servei de visita virtual que permet recórrer per tots els detalls de l’habitatge. A més, l’empresa Idealista envia a cada anunciant un informe setmanal de les visites (virtuals) al seu habitatge i també amb el preu mitjà del metre quadrat i la seva desviació respecte a altres ofertes de la zona. Com s’ha dit abans, Idealista ha mancomunat la prestació d’aquest servei amb el que presta la guia QDQ www.qdq.com. La cerca d’un carrer en la guia es complementa amb la informació que Idealista té d’aquell sector.
176
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 177
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
177
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 178
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector privat)/ Compartició de coneixement/ INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES
1. Nom del servei innovat: Comunitats amb assessors experts (Club Infonomia i Todoexpertos) 2. URL: www.infonomia.com/club / www.todoexpertos.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
El Club Infonomia es defineix com «La comunitat de professionals que pensen, actuen i comparteixen idees, coneixement i experiències sobre l’organització en xarxa». En formen part uns 4.000 professionals i més de 100 empreses de tot l’Estat. És un espai de professionals inquiets que desitgen aprendre a partir de l’experiència i posar en comú les darreres idees més innovadores. L’objectiu és entendre cap on van les empreses: saber què fan els professionals més innovadors del món. Hi ha d’altres portals que ofereixen també aquesta possibilitat d’intercanviar saber i experiència. Todoexpertos www.todoexpertos.com ofereix la possibilitat al visitant que pugui resoldre els seus dubtes sobre una infinitat de temes. En principi, és gratuït i rendibilitza el seu negoci usant publicitat. En els casos en què es requereix un esforç gran, hi ha la possibilitat de presentar un pressupost a l’usuari. El sistema és ben senzill. La persona que planteja el dubte cerca entre els experts disponibles el més adequat per respondre la consulta. Todoexpertos s’encarrega de fer arribar a l’expert i a l’usuari la pregunta i la resposta respectivament.Segons el nivell de satisfacció, l’usuari puntua l’expert. Al mateix temps, el visitant pot donar-se d’alta com a expert en alguna de les més de cent categories de temes.
178
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 179
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
179
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 180
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/ Compartició de coneixement/ APROFITAMENT DE RECURSOS COMBINANT SERVEI FÍSIC AMB SERVEI EN LÍNIA
1. Nom del servei innovat: Servei d’intercanvi de llibres usats Bookcrossing 2. URL: www.bookcrossing.com / www.bookcrossing-spain.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
Més que no pas d’un servei, es tracta d’una pràctica que va néixer fa poc més de quatre anys. Consisteix a alliberar en espais públics els llibres que llegim, amb la finalitat que algú altre els pugui agafar, llegir i tornar a posar en circulació. Els escenaris d’intercanvi poden ser el banc d’un parc, la barra d’un bar, el forat al tronc d’algun arbre o algun altre indret insospitat. En aquest intercanvi, a més, els lectors poden fer conèixer i rebre comentaris i crítiques per Internet. Per això, aquest acte d’intercanvi físic es complementa amb el servei que ofereix el web. La idea la va tenir Ron Hornbaker de l’empresa Humankind Systems Inc., que cercava crear un espai virtual que captés atractivament l’atenció d’usuaris de tot el món. Els llibres que s’alliberen han de ser prèviament catalogats en una base de dades centralitzada al web, per poder seguir-ne la circulació. La persona que captura un llibre al seu torn n’ha d’alliberar un altre. En aquest procés, es calcula que s’acaben perdent un 80% dels llibres posats en circulació. Però, als bookcrossers no els preocupa perquè significa que algú els acabarà llegint.
180
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:12
Página 181
Així, doncs, la combinació llibres-Internet en un servei físic i en línia dóna lloc a una innovadora experiència cultural. Les editorials, que inicialment no van rebre gaire bé l’arribada d’aquest servei, consideren a hores d’ara que, al capdavall, la iniciativa col·labora a potenciar la venda de llibres de segona mà que els bookcrossers volen posar en circulació. Al mateix temps, els sembla que vendran més llibres nous ja que algunes persones voldran posseir aquell llibre que han tingut l’oportunitat de conèixer per mitjà del bookcrossing. Els diaris de distribució gratuïta estan concebuts amb la mateixa filosofia de repartiment viral que el bookcrossing: 20 Minutos www.20minutos.es/barcelona, Què! www.quediario.com/barcelona...
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
181
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 182
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sectors públic, social i privat)/ Compartició de coneixement/ NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ SOCIAL
1. Nom del servei innovat: Les xarxes socials, noves formes d’organització a Internet 2. URL: www.friendster.com / www.econozco.com / www.orkut.com / www.linkedin.com 3. Eina de comunicació i cerca usada: Programari de xarxa social (social network) 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
Amb el programari de xarxa social es poden crear comunitats petites de prestigi, que actuen a mode de cercles de confiança. Funcionen utilitzant les facilitats d’Internet per generar una xarxa, privada i compartida. Aquesta és la gran oportunitat de desenvolupament de l’actual Internet. Moltes persones estan pensant com configurar aquestes xarxes socials a par tir d’objectius personals o empresarials en benefici propi. Les aplicacions més conegudes de xarxa social per fer amics i relacions personals són Friendster www.friendster.com, Tickle web.tickle.com i Tribe www.tribe.net. En l’àmbit espanyol, eConozco www.econozco.com i també Orkut www.orkut.com. En l’àmbit dels negocis, Linkedin www.linkedin.com. En l’àmbit també professional, el Departament d’Educació de la Generalitat www.gencat.net/educacio i l’Administració Oberta de Catalunya www.cat365.net van propiciar l’ús de l’aplicació BSCW (Basic Support for Cooperative Work o Suport Bàsic per a Treball Cooperatiu) www.bscw.de/index_en.html entre els mestres i, en el cas del CAT365, per als diferents grups transversals entre les diferents conselleries.
182
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 183
En aquest vessant de compartició de coneixement i experiències, destaca Lafarga.org www.lafarga.org. Aquest web, concebut inicialment com a lloc on s’aplegaven idees i projectes relacionats amb el programari lliure, ha esdevingut un espai de desenvolupament informàtic en codi lliure a l’abast de la ciutadania i organitzacions de tota mena.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
183
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 184
3.1.6 Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/ Compartició de coneixement/ NOVES FORMES DE PARTICIPACIÓ DEMOCRÀTICA
1. Nom del servei innovat: Fòrums dels candidats polítics amb els ciutadans 2. URL: www.candidato2004.net 3. Eina de comunicació i cerca usada: Fòrum; formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
Aquesta és una experiència social basada en el programa eEurope 2005 i les conclusions de la Conferència Mundial sobre la Societat de la Informació, que va tenir lloc a Ginebra el desembre del 2003 amb l’objectiu de promoure la participació del ciutadà en els assumptes públics gràcies a Internet. El van impulsar i finançar diverses administracions espanyoles i el va dissenyar Europa Press, amb motiu de les eleccions generals al Congrés de Diputats i al Senat
184
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 185
espanyol l’any 2004. Aprofita altres experiències pioneres com les de quatre municipis de l’Estat, la de Candidat2003.net de les eleccions catalanes i la d’Andalucia2004.net. Els internautes van poder preguntar als candidats sobre temes diversos. Al web es poden consultar les estadístiques de respostes, les biografies dels candidats, les llistes i les demarcacions més participatives.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
185
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 186
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector social)/ Compartició de coneixement/ PARTICIPACIÓ DE L’USUARI COMBINANT CANAL WEB I ALTRES
1. Nom del servei innovat: Apartat de fotografia del programa Els viatgers de la
Gran Anaconda (de Catalunya Ràdio) 2. URL: www.alamany.com/anaconda/intro2003.htm / www.alamany.com/anaconda/foto1203.htm 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
Al programa Els viatgers de la Gran Anaconda, de Catalunya Ràdio, es comenta mensualment una fotografia. Aquests comentaris són possibles gràcies a la pàgina web www.alamany.com/anaconda/intro2003.htm, on l’usuari pot consultar-la abans o durant l’emissió del programa per la ràdio. És un bon recurs que la ràdio, que incialment pot semblar un canal limitat a fer les accions que únicament permet la veu, aprofiti un altre canal, com és el web, per ampliar-les al comentari d’una imatge. Fins un determinat moment, l’apartat de fotografia de viatges d’aquest programa, s’havia limitat a tractar del material i l’equip fotogràfic, dels temes i problemes més freqüents, etc., però ara s’hi poden comentar fotografies concretes i els seus problemes de llum, la composició, la densitat de color, etc.
186
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 187
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
187
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 188
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector públic)/ Compartició de coneixement/ ACREDITACIÓ DELS CONEIXEMENTS DE L’USUARI
1. Nom del servei innovat: Cursos en línia per a l’obtenció de l’ECDL 2. URL: www.uab.es / www.bcn.es 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
La Fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Ajuntament de Barcelona programen cursos en línia per obtenir el certificat ECDL (European Computer Driving Licence). L’ECDL és un títol europeu que acredita que es posseeix una formació en informàtica d’usuari. Aquesta acreditació la gestiona la Fundació Europea ECDL i està implantada a gairebé tot Europa i diversos països d’altres continents, especialment antigues colònies europees. Els exàmens consten de set mòduls: conceptes bàsics sobre tecnologies de la informació, utilització de l’ordinador i gestió dels fitxers, tractament de textos, fulls de càlcul, bases de dades i d’informació, presentació i disseny, serveis de xarxa (correu electrònic, web, Internet). Els cursos s’imparteixen en línia. Hi ha algunes sessions presencials, fòrum de participació i tutories. Acabat el curs, els alumnes tenen la possibilitat d’examinar-se per obtenir el certificat ECDL. Perquè la formació en línia sigui realment eficaç, sempre serà necessari disposar dels equipaments i del model pedagògic adequats i també oferir uns continguts de qualitat que fomentin la interacció i l’aprenentatge en equip.
188
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 189
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
189
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 190
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector públic)/ Compartició de coneixement/ ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DE L’USUARI
1. Nom del servei innovat: Borsa de treball municipal en línia Sabadelltreball.net 2. URL: www.sabadelltreball.net / www.sabadell.net 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
El portal Sabadelltreball.net és una iniciativa de l’Ajuntament de Sabadell per promoure la cerca activa d’ocupació mitjançant Internet. Amb l’objectiu de donar resposta a les noves demandes del mercat laboral, el portal es constitueix en una eina de gestió intermèdia, gratuïta, entre les empreses que cerquen treballadors i les persones que demanden ocupació. Actualment, aplega tres borses de treball que ja operen presencialment a la ciutat: la de la patronal del metall, la de l’institut de formació empresarial ESEC i la de l’Ajuntament mateix. Comptat i debatut, conté uns 6.000 currículums i unes 3.000 empreses. Pel que fa a la impulsió del projecte, la intenció és que s’hi afegeixin nous socis que desitgin implicar-se en el desenvolupament del mercat laboral de Sabadell i comarca. Per accedir-hi, l’usuari s’ha de registrar per mitjà del formulari d’inscripció. Un cop donat d’alta, l’usuari podrà personalitzar les ofertes d’ocupació segons les seves particularitats. Fins i tot podrà rebre serveis complementaris: de quina manera pot accedir a cursos de formació o com presentar un currículum, entre els de més utilitat.
190
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 191
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
191
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 192
3.1.6. Innovació en la prestació/ Relació organització-persona (sector públic)/ Compartició de coneixement/ ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DE L’USUARI
1. Nom del servei innovat: Servei d’orientació sobre nous oficis Porta 22 2. URL: www.bcn.es/porta22 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Compartició de coneixement
L’empresa municipal Barcelona Activa assessora presencialment les persones que hi acudeixen sobre les 500 noves ocupacions que demanda la societat. Als locals de Porta 22, que són al carrer Llacuna, cantonada Gran Via, s’hi pot accedir lliurement de 12.30 a 20 hores els dies feiners. El visitant pot consultar als ordinadors diferents qüestions relacionades amb aquests nous oficis, des dels estudis necessaris fins a les retribucions actuals. Aquest servei ara també està disponible per Internet, amb la consegüent rendibilització de trasllats i de temps. Es tracta d’una altra interfície impulsada –ni que sigui més indirectament– per un ajuntament. Insistim en el paper clau de l’Administració en la prestació de serveis en la societat. L’Administració pot influir positivament en altres organitzacions (com les empreses, perquè les pot convertir en més competitives) i en el ciutadà (el pot capacitar i orientar perquè usi els serveis amb més qualitat i tingui més oportunitats en la societat).
192
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 193
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
193
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 194
3.2. Innovació en la prestació/ Relació organització-organització (sector públic)/ INFORMACIÓ PER A LES ORGANITZACIONS
1. Nom del servei innovat: Informació en línia sobre licitacions de l’Ajuntament d’Igualada 2. URL: www.aj-igualada.net 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Informació per a les organitzacions
L’Ajuntament d’Igualada, com molts altres arreu del país, posa en línia els plecs de clàusules vigents en les licitacions, en format PDF. Encara que es tracti només d’un servei informatiu i no d’un de transaccional, les entitats obtenen via Internet una informació important que abans només l’aconseguien presentant-se físicament a la institució.
194
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 195
3.2. Innovació en la prestació/ Relació organització-organització (sector públic)/ MERCAT WEB
1. Nom del servei innovat: Sistema de gestió de compres en línia per a les administracions 2. URL: www.agroplace.com/cat 3. Eina de comunicació i cerca usada: Formulari en línia 4. ¿Quina part s’innova?
Gestió
Prestació
5. ¿Quin tipus de servei és?
Informatiu
Interactiu
Tot el servei
6. Funcionalitat del servei innovat: Mercat web
L’objectiu d’Agroplace és proporcionar les solucions tecnològiques que permetin a les empreses que compren o venen productes agraris aprofitar òptimament els avantatges competitius que Internet pot significar per als seus negocis.
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
195
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 196
La plataforma està destinada, per una banda, a les empreses dedicades a la comercialització de productes agraris (els proveïdors) i, per l’altra, a les grans superfícies comercials i principals cadenes de distribució d’arreu del món (els compradors). Totes les empreses participants han passat per un procés de certificació per garantir la qualitat dels productes i el compliment de totes les condicions establertes en les operacions realitzades.
196
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 197
Altres serveis que es poden innovar Evidentment, els exemples de serveis reals citats fins aquí han servir per mostrar cada un dels serveis innovats que hem fixat en la tipologia prèvia. Amb els coneixements apresos, en podríem enumerar uns quants més. Fins i tot podríem constituir una mena de repositori públic que aplegués idees sobre nous serveis: un banc de serveis innovats per Internet. Aleshores només caldria que algun organisme assumís la responsabilitat de fer el seguiment de la implantació de les idees per veure si arriben feliçment a bon port. > L’ús de la telefonia mòbil, i en concret dels missatges curts de text SMS, a la sanitat pot col·laborar a l’estalvi de costos i de temps perquè permet la interacció entre els diferents agents: empreses farmacèutiques, hospitals, organitzacions sanitàries, professionals i pacients. A tall d’exemple, la Fundació de l’Hospital de Manacor compta amb un sistema per interactuar amb la xarxa d’informació hospitalària per accedir en línia a la informació sobre llistes d’espera, visites d’urgències, llits disponibles o qualsevol altra dada que serveixi per prendre decisions en qualsevol moment i en qualsevol lloc. I, pel que fa als missatges multimèdia MMS, la tecnologia de què disposem és capaç de suportar una imatge d’alta qualitat amb diversos usos mèdics, com la tramesa d’una imatge d’una pacient amb algun problema dermatològic o amb una fractura. A més, amb la telefonia de tercera generació, la UMTS, els mòbils permeten enviar MMS (missatges multimèdia) en format de vídeo o establir entre si videoconferències, per exemple. > Una campanya de màrqueting viral pel servei AdWords de Google sobre el nostre web (web ja existent + cercador) és un dels primers serveis que ens podem plantejar perquè la rendibilitat, si està ben planificada, ja hem vist que pot ser enorme. > La consulta de diccionaris per veu (diccionaris en suport digital + tecnologia de la veu) serà un servei imponent, d’una utilitat immensa. > I, ja que hem tractat l’exemple de la pròspera empresa IKEA com a cas d’innovació perquè atèn els clients per un robot verbal (verbot) des del seu lloc web, ¿us imagineu l’èxit que tindria aplicar un verbot al seu web, a mode de simulador, que et permetés adaptar els mobles del seu catàleg a les mides específiques del teu habitatge? Al seu moment va ser un salt innovador abaratir el cost del moble descomptant-li les despeses de trasllat i muntatge; ara amb un ser-
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
197
Fitxes 3.1.6 -biblio
>
>
>
>
9/6/05
13:13
Página 198
vei en línia com aquest podrien completar el servei que ofereixen amb un altre gran diferencial de valor. De la mateixa manera que hi ha GPS que reprodueixen en veu robotitzada la ruta que segueix l’automòbil, també hi haurà la possibilitat en un futur de dictar-los ordres verbals per la tecnologia del reconeixement de la veu, aplicada a les instruccions per al GPS. Elaboració compartida, per wiki, d’una pàgina web. Idea molt apta per a professionals que transaccionen amb el coneixement. I, encara més, si els professionals es troben distants entre si. En la pàgina hi anirien editant tot allò que els és imprescindible de compartir amb els altres: l’elaboració de projectes, la sistematització d’informació, la transmissió de tota mena de materials i al moment... Per wiki o per weblog, també es poden elaborar pàgines web per denunciar aspectes de la societat que cal millorar. Per exemple, imaginem-nos-en una on es puguin penjar fotos i altre material per provar actituds incíviques dels ciutadans (aparcaments incorrectes que causin accidents, gossos en espais reservats a jocs infantils, autors de graffitis en plena acció...), incompliments de promeses de les administracions, injustícies socials, etc. Un altre dels serveis que pot marcar un punt d’inflexió és la creació d’un diari en línia escrit pels joves, en la conjunció d’eines com el weblog i el wiki amb la funcionalitat de noves formes de participació social. A l’estil del que està triomfant a Corea: l’OhMyNews www.ohmynews.com (amb una versió en anglès). Creat com una font d’informació alternativa, avui compta amb decenes de milers de joves que fan de reporters i que proposen 200 articles al dia. Les contribucions ciutadanes representen el 85% dels articles publicats. La veracitat de la informació la verifiquen un equip de 40 periodistes professionals. Les millors aportacions gaudeixen d’un lloc destacat i poden arribar a ser retribuïdes amb fins 20 dòlars. La seva força ha obligat als mitjans tradicionals a parlar d’esdeveniments que abans silenciaven. En el fons aquests joves estan desplaçant la gerontocràcia imperant en aquell estat. Significa un gran pas cap al periodisme que ve, l’interactiu, que funciona de baix cap a dalt. A més, permet conèixer moviments com el ClickNClean (clica-i-neteja), compost per 273 organitzacions cíviques coreanes que es dediquen a denunciar candidats corruptes i promouen l’oposició mitjançant cadenes de correu electrònic.
I així successivament podríem anar descabdellant un bon grapat d’interessants idees… ¿Ens hi animem?
198
//innovació_a_internet/casos_d’innovació_de_serveis_per_internet
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 199
Fonts consultades Per elaborar aquest treball, l’autor s’ha basat en diversos materials, publicats en diferents suports (web, aplicació informàtica, mitjà de comunicació en línia i en paper, suplement, bitàcola, etc.). Per això, a més de les obres referenciades tot seguit, bona part de les fonts són totes les URL que han aparegut al llarg del text.
AZCONA, Sergio. Internet de la @ a la z. Madrid: Alianza Editorial, 2001. ISBN 84-206-5795-6 Barcelona 20 Minutos. «Internet en 20 días» [Suplement sobre noves tecnologies d’aquest diari gratuït]. Barcelona: Multiprensa y más, SL, 2005. BARÓ i QUERALT, J. Internet manual d’ús. Guia exhaustiva per a principiants. Barcelona: Llibres de l’Índex, 1997. (Quaderns de comunicació; 6) ISBN 84-87561-93-4 Bits d’Infonomia. [En línia]. Barcelona: Zero Factory SL, 2003-2005. CASTELLS, Álvaro. Diccionario de Internet. Todos los términos usados en la www. Bilbao: Ed. Deusto. ISBN 84-234-1769-7 CASTELLS, Manuel. La era de la información: economía, sociedad y cultura. Vol. I: La sociedad red. Madrid: Alianza, 1998. ISBN 84-206-4247-9 CASTELLS, Manuel. La galaxia Internet. Barcelona: Plaza & Janés: La Rosa dels Vents, 2001. CASTELLS, Manuel. «Per què es deslocalitzen les empreses». El Periódico de Catalunya (8 febrer 2004) CEBRIÁN, José Luis. La Xarxa. Com canviaran les nostres vides els nous mitjans de comunicació. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya: Proa, 1998. (Biblioteca Oberta; 11) ISBN 84-8256-675-X Ciberp@ís semanal [En línia]. Madrid: El País, SA, 1998-2005 [Suplement del dijous, setmanal, sobre noves tecnologies]
//llista_de_fonts_consultades
199
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 200
CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial). Generalitat de Catalunya. Guia de gestió de la innovació [diversos volums: La innovació a les petites empreses catalanes, Èxit de mercat i innovació, etc.] Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003. ISBN 84-393-6152-1 / 84-393-6153-X CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial). Generalitat de Catalunya. Incentius fiscals per innovar. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002. Conéctate a las nuevas tecnologías [76 fitxes]. Ediciones El País. (14 de gener de 2001-27 d’abril de 2001). CORNELLA, Alfons. Infonomia!com. La gestión inteligente de la información en las organizaciones. Bilbao: Ed. Deusto, 2002. ISBN 84-234-1957-6 CORNELLA, Alfons; RUCABADO, Josep. Les autopistes de la informació: descripció i impacte. Barcelona: Proa: Columna, 1996. (ESADE; 2) ISBN 84-8300-186-1; 84-8256-306-8 El Digital. Telépolis 5.0. Vive Internet [En línia]. El País. Madrid: Diario El País SL, fins 2005 [diversos articles en suport paper] El Periódico. Barcelona: Ediciones Primera Plana SA, fins 2005 [diversos articles en suport paper] E-noticies. [En línia]. Barcelona: Grupo Power Gallery, fins 2005. FERNÁNDEZ HERMANA, Luis Ángel. En-red-ando. Revista de reflexió i anàlisi sobre la vida a Internet [En línia]. Barcelona: L.A. Fernández Hermana, 1999-2004. FOLCH, Albert. Atrapats a Internet. Barcelona: Ed. Empúries, 1997. (Biblioteca Universal Empúries; 97) ISBN 84-7596-524-5 Fundació Barcelona Digital; Internet Society. Daily Tic News de l’IGC [newsletter dels mesos previs a l’IGC]. Barcelona: Internet Global Congress IGC, fins 2005.
200
//llista_de_fonts_consultades
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 201
GRAELLS COSTA, Jordi. Internet útil per a tothom. Manual pràctic de coneixements bàsics perquè persones i institucions s’hi comuniquin amb èxit. Palma de Mallorca: Edicions de la Universitat de les Illes Balears, 2003. ISBN 84-7632-819-2 IBL.news. Diario multimedia y multiplataforma 24 horas [En línia]. IF. Revista de innovación. [En paper]. Barcelona: Zero Factory SL, 2005. Internet. Todas las claves para navegar [132 fitxes]. 2000 Ediciones El País: Grupo Santillana. (1999). La Vanguardia. Barcelona: La Vanguardia Ediciones SL, fins 2005 [diversos articles en suport paper] LÉVY, P. La cibercultura, el segon diluvi?. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya: Proa, 1998. (Biblioteca Oberta; 8) ISBN 84-8256-499-4 LÓPEZ i SEUBA, Manuel. Manual pràctic d’Internet. Barcelona: Ed. Pòrtic, 2001. MAJÓ, Joan. Xips, cables i poder. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya: Proa, 1997. (Biblioteca Oberta; 4) ISBN 84-8256-399-8 Metro Directe. Barcelona: Metro News SL. [Suplement sobre noves tecnologies d’aquest diari gratuït]. NEGROPONTE, Nicholas. Viure en digital. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears: Moll, 1997. (Scientia; 2) ISBN 84-273-0791-8 NIELSEN, Jakob. Usabilidad. Diseño de sitios Web. Madrid: Ed. Prentice Hall, 2000. Nov@tec. Las Nuevas Tecnologías [Suplement quinzenal sobre noves tecnologies]. Barcelona: La Vanguardia, 2001-2005 Novetats-ICTnet! V 2.0. Setmanari digital de la comunitat dels professionals [En línia]. Barcelona: Institut Català de Tecnologia, 2000-2005.
//llista_de_fonts_consultades
201
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 202
Papeles de Infonomia. [En paper]. Barcelona: Zero Factory, 2003-2005. RHEINGOLD, Howard. Smart mobs: the next social revolution (Transforming cultures and communities in the age of instant access. SERRA, Artur. «Internet i Catalunya. Societat civil i següent generació Internet» (5 de maig de 1998). Tecnologies [Suplement del dimecres, setmanal, sobre noves tecnologies]. Barcelona: El Periódico, 2001-2005. VEÀ i BARÓ, Andreu. Manual pràctic d’Internet a l’empresa [Vol. III] Diccionari d’acrònims, termes i fites de la Xarxa. Barcelona: FUNITEC (Fundació Universitat i Tecnologia. Enginyeria La Salle), 2001. ISBN 84-931.351-1-9 Vilaweb. Diari electrònic independent [En línia]. Barcelona: Partal, Maresma & Associats, 2000-2005.
202
//llista_de_fonts_consultades
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 203
Fitxes 3.1.6 -biblio
9/6/05
13:13
Página 204