INSTRUMENTS DE VENT Acordió: Té llenguetes lliures situades a banda i banda d'una manxa que és accionada pel braç. Els botons (o teclat) que té a mà dreta serveixen per a tocar la part melòdica, i els de la mà esquerra fan sons o acords d'acompanyament. Fou inventat el 1822. Corn: Format per una banya d'animal, ullal d'elefant o altres màteries de d'origen animal, que servia per fer senyals sonors forts en guerra o caça. Fagot: Instrument de perforació lleugerament crònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels. Va ser introduït a mitjans del s. XVII Fiscorn: S'assembla a la trompeta, peró de cos més gros, i proveït de tres pistons. És emprat en la cobla, i és molt popular al Principat. Flauta: Té forma cilindrica. Ës un dels instruments més antics. Les modalitats més importants són la flauta dolça i la flauta travessera. Oboè: Consisteix en un tub de forma lleugerament crònica, amb llengueta doble en l'embocadura. S'origunar al s.XVII Tible: És de la família de l'oboè, del mateix tipús que la tenora , bé que de dimensions més reduides, utilitzat sobretot en la cobla. És afinat amb fa i té una sonoritat aguda. Trompeta: Consisteix en un tub llarg, comunament cobrat dues vegades, amb enbolcadura cònica i terminat en un pavelló. El tub sol tenir 1m. d'allargada Instruments de corda Arpa: Instrument de cordes pinçades, col·locades en posició vertical i tibants, colocades en un marc triangular i un dels costats fa de caixa de ressònancia. Banjo: Instrument de 4,5,6 o 9 cordes, de manèg llarg, com la guitarra , de caixa circular coverta amb pell com el tambor. Hom fa sonar amb els dits o per mitjà d'un plectre. Guitarra: Instrument de 6 cordes pinçades. Tres són de tripas i pertanyen al registre agut i les altres tres són de seda recoberta de matall i pertanyen al registre greu. Actualment totes són de niló. Mandolina: Instrument 4 de cordes metàliques pinçades amb un plectre de ploma. La caixa té un dors molt bombat. Es va originar al s. XVIII Viola: Instrument de cordes fregades amb arquet, semblant al violí, bé que d'una mida més grossa. Violoncel: Baix de l'actual família de corda fregada amb arquet. La caixa de ressonància té uns 75cm. de longitud. 1

Es va originar a Itàlia a meitats de l s. XVII. Simbomba: Instrument format per un recipient cobert amb una membrana travessada per un pal. El fraguement d'aquest fa vibrar la menbrana. Instruments de percusió Bombo: Instrument de só indeterminat, consisten en un tambó cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar cpejant−lo amb una maçade cap cilíndric i cobertura de cuir. Castenyoles: Instrument de percusió format per dues peces de fusta dura o vorí tallades en forma de castanyes. Pandareta: Instrument consisten en un cercol de fusta, l'ull del qual està tapat amb una membrana tibant. Platarets: Consisteix en dos plats metàl·lics que hom fa xocar l'un contra l'altre. Xilòfon: Instrument format per un teclat rústicde làmines de fústa dura o de bambu, en ésser de percudides amb dues baquetes o martellets de fusta, fan una série de notes. 1 1

2