ÍNDEX DEL TREBALL 1) Introducció al treball • Comentari de l'autor • Comentari de l'obra

2) Estil literari de Josafat • Gramàtica empleada en el llibre • Vocabulari i altres formes d'expressió 3) Opinió personal (crítica de l'obra ) 4) Modernisme en el llibre 5) Espai i Símbols que aparèixen en el llibre 6) Bibliografia 1) INTRODUCCIÓ AL TREBALL Per a poder fer una correcta interpretació del llibre, cal que parlem abans una mica de l'autor, i de l'epoca en la qual es va redactar. Aquests factors tenen gran importància en l'estil i la forma del llibre. Prudenci Bertrana ( 1867 − 1941 ) Nasqué a Tordera i agafat dins la crisi de valors del Modernisme, morí a Barcelona setanta−quatre anys després. Fou un escriptor molt destacat. El seu pare de ideologia carlina, posseïa diversos masos, i degut a això s'apassionà fortament per la natura i la caça. Estudià el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a la ciutat comtal. En assolir la maduresa començà a escriure. Li va ser encomanat la direcció de un cert nombre de diaris molt populars tan a Barcelona com a Girona: Ciutadania, ( soportà l'empresonament per un article publicat en aquest diari ), L'Esquella de la Torratxa i com no en la Campana de Gràcia entre d'altres. El seu primer escrit, ja amb cara i ulls va ser L'oreneta, i apartí d'aquest moment començà a freqüentar en medis literaris d'una manera regular. Des d'aquest moment les seves obres que va anar fent , van ser conegudes per tothom; uns exemples força clars poden ser: Josafat (1906), Nàufrags (1906 − 1907) i Tieta Claudina ( 1910 en castellà, 1929 en català ); Els reculls de contes Crisàlides (1907) i també Proses bàrbares (1911). Convertí en matèria literària el món animal, i tractà també la literatura satírica amb la novel·la psicològica Jo! Memòries d'un mestre fil·lòsof (1925) , assolint un gran nombre de públic. Desenvolupà el teatre, amb poc reconeixement del públic, per cert ( Enyorada solitud! 1917; Les ales d'Ernestina, 1921; La dona neta 1924; El comiat de Teresa 1931,...). La seva obra estructurada des d'una observació minuciosa i molt detallada del món, començant desde la vida de l'home, marcant molt l'autobiografia; i unes certes frustracions, degudes a la mort dels seus tres fills. Durant part de la seva vida propugnà una actitud antiintel·lectual, refermada el 1936 com a president dels Jocs Florals de Barcelona, revelant una individialitat rebutjada insubmisa i contemplativa. 1

Josafat ( 1906 ) Obra molt important en la literatura catalana del segle XX i fou publicada l'any 1906. Segons la meva opinió com a lector, vol ser com una lliçó de moral respecte a les persona de creences e ideologíes molt diferents a la de la resta de la societat actual. Al llibre posa d'exemple a un monjo (campaner) d'un monestir que es veu envoltat per nombrosos pecats, i que volen interferir en la vida religiosa de l'home, debilitant−lo i fent−li fer coses que ell mai no faria com a bon cristià. 2) ESTIL LITERARI DE L'OBRA Aquesta obra, és una de les més importants de la literatura catalana de tot el segle XX, com ja he comentat amb anterioritat. He analitzat l'estructura del llibre i m'ha semblat convenient per a explicar l'apartat, fer la següent distinció de criteris: A) GRAMÀTICA EMPLEADA EN EL LLIBRE En aquesta obra hem de destacar diferents aspectes gramaticals i literaris empleats per l'autor, enaltint així la forma bàsica de l'obra. Es caracteritza per uns factors que acontinuació explicaré: 1) En aquesta novel·la té un pes molt específic, l'ús de substantius. Aquests han de ser molt precisos, depenent del sentit que puguin tenir: si aludeixen al sexe, a l'espai de l'obra, ... . − Alguns exemples poden ser : − cambra ( PÀG 37 ) i habitació ( PÀG 28 ) ( espais ), − excitació ( PÀG 43 ) i luxúria ( PÀG 67 ) ( sexe ) 2) Dintre de l'extensa obra de Prudenci Bertrana, s'intenta desde un bon principi usar l'adjectiu com una forma gramatical important; es fa servir per enbellir una mica l'oració, fent−la més interessant i fàcil de llegir. − Alguns exemples són els seguents: Una llum de celístia trista i somorta davalla per un finestral cegat fins a dalt, on uns vidres polsosos tapen una esquifida finestra ( PÀG 7 ) Els mobles ... ; com vells paralítics resignats, romanen en llur lloc amb una actitud enguerxida de cosa inútil. Humils i escasos . ( PÀG 8 ) 3) En l'obra de Josafat també sobresurt l'us d'unes paraules que ens indiquen la inter−relació especial entre uns personatges i altres ( principalment entre Josafat i Fineta ); aquests són els augmentatius i diminutius. En el primer personatge tenen un sentit dolent, ja que no són empleats per a donar−li bones qualitats, sinó tot el contrari, fent−lo diferent a la resta de persones. − Exemples: grandassàs ( PÀG 9 ) manasses ( PÀG 9 ) Amb la Fineta passa una cosa molt diferent; les paraules empleades apareix com una dona bona amb els 2

instints pròpis i característics, no típics d'una dona perversa i malèfica com ella. − Exemples: peuets boqueta manetes nasset 4) Intervé la comparació, com una forma gramatical molt usada en la novel·la. En els llibres trobem la següent definició de comparació: relació entre dos termes a partí d'una semblança entre ells. En l'obra es utilitzat l'adverbi com o bé el verb semblar. El seu vestit de vellut és tan semblant de color amb la muralla, que no és pas fàcil de distingir−lo a primera vista − Cal destacar també la personificació com una altra figura literaria empleada. Consisteix en l'atribució de qualitats humanes a sers inanimats. Aquest fet l'autor l'aplica als objectes que per a ell són importants B) VOCABULARI I ALTRES FORMES D'EXPRESSIÓ En aquest apartat faré una distinció semblant a la que ha fet en l'apartat anterior respecte a la gramàtica. Aquest però, serà diferent parlant de les paraules empleades per l'autor i de les formes estranyes d'expressió que utilitza. 1) Principalment en les primeres pàgines del llibre, apareixen unes paraules arcaiques, crec que són originaries del llatí, i per mi es troben una mica fora de context. Deuen indicar arcaicitat en el diàleg d'en Josafat, al haver estat tant de temps tancat en el monestir. − He destacat els següents: aprés ( PÀG 60, 68 ), nin, aqueixa, ... ( primeres pàgines ) llampus ( PÀG 16 ) 2) Hi ha a destacar també les nombroses frases fetes típiques catalanes que apareixen en el text. Denoten la importancia que hi ha en el pensament i diàleg entre el personatges − Les frases fetes que he pogut trobar, són: llamp t'esquerdi ( PÀG 51 ) per fi! ( PÀG 54 ) ah, fóscara! ( PÀG 27 ) 3) OPINIÓ PERSONAL Aquest llibre d'en Prudenci Bertrana en un primer moment m'havia semblat que seria una mica pesat de llegir, degut que a les primeres pàgines l'autor fa un tipus de treball una mica complicat d'entendre, però a mesura que t'endinses a l'obra la trobes més fàcil i entenedora. Cal esmentar la divisió interna de la novel·la. Totes les bones obres de qualsevol tipus de literatura, ja sigui 3

catalana, castellana o estrangera, han de tenir una estructura interna diferenciadora, amb un plantejament , un nus i un desenllaç. Així ens és més fàcil d'entendre i de lleguir. En el llibre tenim: −Plantejament: S'ens fa una presentació dels personatges que posteriorment intervintràn en la obra, ens diuen com són, el seu passat, com es presenten en l'obra, ... . −Nus: És la part més important i àmplia, i és aquí on un autor es veu si és bo o no. Apareix narrada tota la història i per les peripècies en que es veuen enbolicats els personatges. −Desenllaç: Part final del llibre. Aquí venen les consequències que ha tingut la història ( trama ) per als personatges i les decisions que s'hàgin pogut pendre • Cal dir que aquestes parts no tenen totes la mateixa extensió i cadascuna no està lligada a un cert nombre de capítols, sino que ve donat a la dedicació pròpia de l'autor a cada part. 4) MODERNISME EN EL LLIBRE El moviment modernista que es donà a finals de segle XIX i principis de segle XX, té molta importància en la obra. Aquesta, datada de l'any 1906, es redactada en una plena expansió d'aquest moviment, adoptant els nous criteris literaris que es van imposar per aquells temps; així es va reorganitzar la vida cultural i la consolidació definitiva d'una literatura catalana nacional i moderna, dins sempre d'unes coordenades ideològiques conservadores molt estrictes, tal com hem pogut estudiar aquest mateix any a la matèria d'història. El modernisme té origen a Hispanoamèrica, i fou introduït a Espanya per Rubén Darío. Va tenir com a punt de sortida el producte de les inquietuds de l'època, i llurs components, i comparteixen unes mateixes actituds i preocupacions pel futur d'Espanya, per l'home i per la recerca d'un nou estil. Es pot considerar un moviment estètic i un reflex dels corrents renovadors europeus. ( Espanya es trova sempre endarerida vers les noves tendències que es va implantant a els diferents països ). Degut al moviment literari que he explicat, fa que en Bertrana adopti una manera molt peculiar d'escriure, seguint una mica les pautes imposades per l'estil l d'aquells temps. 5) ESPAI I SÍMBOLS QUE APAREIXEN EN EL LLIBRE −Josafat−, es desenvolupa majoritàriament a la catedral de Santa Maria de Girona. Allí, en la recambra del campanar, es produeixen les diferents aventures entre en Josafat ( campaner de l'esglèsia ) i la Fineta, amiga íntima de la Pepona, una bella coneguda d'ell. També tenen una gran participació les passarel·les exteriors que van del monestir al campaner, espai on es produeixen les innombrables escapades i persecucions a mitja nit, quan la resta dels monjos del monestir es troben a dormir. En el libre apareixen també uns símbols preparats per l'autor, perquè tu puguis fer la teva pròpia interpretació d'ells i et formis tu mateix un significat propi, el qual més tard intervindrà per desvetllar altres secrets. −Els símbols que he trobat són: • Campanar: Lloc on en Josafat desarrolla les seves funcions de campaner.

4

• Escala del campanar: Lloc on es produeixen les accions d'amor, i on Fineta fnalment mor. • Temple: Espai claustrofòbic, on en Josafat ha après a trobar el camí per seguir a Déu. • Capella del Santíssim: En el llibre, cada vegada que apareix dóna com una lliçó a en Josafat sobre el que és correcte o no de fer desde el punt de vista religiós. • Flaviol: Esdevé com un símbol d'unió entre en Josafat i el seu record pastoril. • : Pren el significat de −Déu Jutja−, tal com diu en un passatge del llibre. −Altres símbols: • Aigua purificadora • Anells de Fineta • Contrapesos del campanar 6) BIBLIOGRAFIA −Libres consultats: −Navarro, Josep − Prudenci Bertrana− , edicions 62 a Barcelona 1995 4 −Equip EDEBÉ, , Batxillerat EDEBÉ Barcelona 1998 −GRAN Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A ( actualizada ) Barcelona 1998

5