5 DESEMBRE 2002 EDITA: Diputació de Ba rcelona Se rvei de Biblioteques COORDINA I REALITZA: Secció de Coordinació i Recursos Bibliotecaris DISSENY I MAQUETACIÓ: rm p IMPRESSIÓ: Centre d’ Im p re s s i ó i Re p ro g r a f i a DIPÒSIT LEGAL: B-17819-2000 Publicació peri ò d i c a Di s t ribució gratuïta Paper ecològic

( * ) L’ A S T E R I S C BUTLLETÍ DEL S E RVEI DE BIBLIOT E QU E S

LES BIBLIOT E QUES PÚBLIQUES, MIRANT CAP AL FUTUR

SUMARI Hi ha un interès generalitzat per conèixer quin és el futur 1

I LES BIBLIOTEQUES PÚBLI-

de les biblioteques i el paper que han de desenvolupar

QUES, MIRANT CAP A L

en el marc d’una societat en constant canvi tecnològic i

FUTUR. Nú ri a Ve n t u r a

social.

3

I LA SELECCIÓ DE LLIBRES I

No és casualitat que en els últims mesos s’hagin cele-

A LTRES DOCUMENTS A L E S

brat diverses jornades, congressos i debats que fan palès

B I B L I OT E QUES DE LA X A R X A .

la inquietud de professionals, tècnics i polítics, per saber

Elisabet Gi b e rt

en quin entorn s’hauran de moure les biblioteques públiques en els propers anys i les respostes i serveis que

I JORNADES SOBRE LES

aquestes hauran d’oferir. Des de les jornades de Salt,

B I B L I OT E QUES PÚBLIQU E S :

centrades en temes d’integració social, passant pel pri-

E S PAIS D’INTEGRACIÓ SOCIAL

mer Congrés de Bibliobusos, celebrat a Segòvia en què

7

es tractà la necessitat de servir els petits municipis, fins

I LA B I B L I OT E C A CENTRAL

al Congrés d’àmbit estatal celebrat el passat octubre a

D ’ I G UA LADA I LA C O N S E RVAC I Ó

València, o el seminari sobre els nous reptes de la biblio-

DE LA M E M Ò R I A H I S T Ò R I C A .

teca pública que tingué lloc en el marc de les jornades

M. Te resa Mi ret i So l é

d’Interacció a Barcelona, en tots els debats s’apuntava la

8

12

I OBSERVATORI

14

I DARRERES PUBLICACIONS

D E L S E RVEI DE BIBLIOT E QU E S

Biblioteca Collserola-Josep Miracle

Biblioteca Vila de Gràcia

LES BIBLIOTEQUES PÚBLI-

urgència d’adequar-se a les noves necessitats dels ciuta-

QUES: ESPAIS D’INTEGRACIÓ

dans i la importància de les noves tecnologies que han

S O C I A L . SALT, MARÇ 2002

comportat canvis en les formes del treball i en l’accés a la

H T T P : / / W W W. C O B D C . O RG /

informació. A més, reiteradament apareixia la pre o c u p a c i ó

0 9 J O R N A D E S / M A N I F E S TS A LT.

perquè tot aquest potencial informatiu i formatiu no acabi

PDF

creant una veritable fractura entre els que tenen accés a la informació i als recursos i els que n’estan al marge.

1R CONGRESO NACIONAL DE BIBLIOBUSES. LA GRANJA

Però el problema no és únicament d’accés a les tec-

DE SAN ILDEFONSO, OCTUBRE

nologies, sinó que cal saber triar la informació segons les

2002

necessitats dels ciutadans i de cada entorn social, donant

H TT P : / / W W W. F C N V. E S / N EW /

així un valor afegit de gran importància. Cal, a més, estar

C O N G R E S O _ B I B L I O M OV /

preparats per treballar d’una forma més multidisciplinar, buscant col·laboracions i complicitats d’altres estaments

I N T E R A C C I Ó . B A RC E LO N A ,

i professions, la qual cosa suposa també un bon conei-

OCTUBRE 2002

xement del territori i una capacitat de reacció a les trans-

H TT P : / / W W W. D I B A . E S / C E RC /

formacions de tot tipus. I no s’ha d’oblidar que les biblio-

I N T E R AC C I O 2 0 0 2 / C AT / D E FA

teques segueixen tenint una gran capacitat d’integració

U LT. H T M

de tots els ciutadans, de qualsevol procedència o nivell cultural, i que aquest és un aspecte a valorar en uns

PRIMER CONGRESO

moments en què l’educació, la recerca de la identitat i la

NACIONAL DE BIBLIOTECAS

convivència són aspectes clau que d’alguna manera mar-

P Ú B L I C A S . VA L È N C I A ,

caran el nostre futur.

OCTUBRE, 2002 H TT P : / / W W W. M C U . E S / LA B / B

Canvis organitzatius, més implicació en l’entorn, una

I B L I OT E / T R AV E S I A _ AC TA S / P

demanda de qualitat més alta, generació de noves idees

DF/SUMARIO.PDF

i propostes, són alguns dels reptes que es plantegen les biblioteques públiques i els bibliotecaris en la primera dècada d’aquest nou segle.

Núria Ventura

2

T E QU E S

vostre abast. (Vídeo que explica als

DOSSIERS T E M À T I C S

adults el funcionament d’una biblioteca i Nº 24. Tribus urbanes (2a edic.).

les seves diferents seccions).

Nº 25. Les festes de Primavera. Nº 26. Antoni Gaudí.

M ATERIALS DE DIFUSIÓ

Nº 27. Animals domèstics de companyia.

Aquest estiu, que no us faltin els llibres!

Nº 28. Palestina i el conflicte amb Israel.

(Ventalls de cartró. Il·lustració: Mercè Canals).

Nº 29. Genoma, cèl·lules mare i transgènics. Nº 30. Autors clau de la literatura infantil.

Auca de la biblioteca. (Text: Joan

Segona meitat del s. XX

Vilamala. Il.lustració: Valentí Gubianes.

Nº 31. Joves i sexualitat.

Per a infants).

Nº 32. El naufragi del Prestige: un desas -

tre ecològic Biblioteques. 2a edició corregida. Se t . 2002 (Articles sobre les funcions i serveis de les biblioteques públiques, els bibliobusos, les biblioteques escolars, el foment de la lectura, lleis i normative s . . . Especialment útil per als qui pre p a re n oposicions i concursos de biblioteques) CARTELLERA Nº 20, 21, 22, 23, 24 (Recull de premsa amb articles sobre cul-

Coneixeu el servei de préstec? (Fulletó

tura, escriptors, món editorial, biblioteques i noves tecnologies de la informació).

informatiu. Il·lustració: Gallardo).

Guia de l’animació. Contes, música, tallers i activitats de petit format per a les biblioteques. 4a edició. (Catàleg de grups i animadors per fer activitats a les biblioteques. Dades bàsiques dels espectacles i adreces per contactar-hi).

La

muntanya.

(Guia

de

lectura:

novel·les i llibres per conèixer les muntanyes de Catalunya i d’arreu).

Vine a la biblioteca. (Enganxina per a infants. Il·lustració: Cristina Losantos).

Xarxa de Biblioteques. (Cartell de gran format. Autor: Amèrica Sánchez).

15

DARRERES PUBLICACIONS DEL S E RVEI DE BIBLIO

LA B I B L I OT E C A N AC I O N A L DE MADRID

LLIBRES

I LA CONFUSIÓ LINGÜÍSTICA

Dos anys fent xarxa. Memòria 1999-2000. Des de les llistes de distribució electrònica

(Resum de les activitats i les dades d’ús

del Bib-Cat, una eina de relació entre els

de totes les biblioteques de la Xarxa).

bibliotecaris, s’ha denunciat darrerament que la Biblioteca Nacional de Madrid separa

Montserrat, Cristina; Ventura, Núria: Els

en la seva catalogació el català del valencià

bibliobusos: la resposta bibliotecària als

i del que anomena “baleàric” posant el codi

municipis rurals. (També en castellà). (La

cat , val o bal, segons si els llibres han estat

història, les característiques tècniques i

editats a Catalunya, al País Valencià o a les

l’organització dels bibliobusos de la pro-

Balears. Com que la polèmica ha arribat als

víncia de Barcelona).

mitjans de comunicació i al Parlament, la ministra Del Castillo ha contestat que això es feia així “para atender mejor al usuario” i que la Biblioteca Nacional no tenia perquè pronunciar-se sobre si una llengua és un idioma o un dialecte. Aquesta nova mostra d’ignorància i mala fe ha estat contestada per diversos organismes i institucions, com el Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Cata-lunya, que ha recordat que la Biblioteca Nacional espanyola té l’obligació d’aplicar correctament les normatives internacionals en els àmbits catalogràfics i que no hi ha cap base normativa ni criteri científic que avali la partició de la llengua catalana segons el lloc d’edició dels llibres. Si la Biblioteca Nacional espanyola seguís el mateix criteri per a tothom, els llibres de García

Omella, Ester: La Biblioteca pública a

Márquez haurien d’ estar com a llengua colom-

la província de Barcelona. 2a ed. (També

biana i els de Borges com llengua argentina

en castellà). (Objectius, serveis, marc

amb les sigles col i ar respectivament.

legal, recursos i funcionament de les biblioteques. Porta apèndix amb estàndards i paràmetres econòmics). C D - ROM I V Í D E O Exploradors de biblioteques. Programa per

conèixer la biblioteca i el seu funcionament. / a cura de Teresa Mañà i Mònica Baró. (Material en format fitxes per a la formació d’usuaris infantils, de 1r a 6è de Primària).

Utilitzar la biblioteca: els serveis al Diari Avui

14

PARLEM A M B

*

LA SELECCIÓ DE LLIBRES I A LTRES DOCUMENTS A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA Adquirir els fons documentals per al conjunt de les biblioteques no és una tasca fàcil, per què la tipologia de les biblioteques i les necessitats de cada població o barri no són les mateixes. Però comptant en l’avantatge que representa per a les biblioteques tenir una part d’aquest servei centralitzat (tot el procés selectiu, de compra i de facturació el fan els ser veis centrals), cal establir sistemes que garanteixin la qualitat i la idoneïtat dels documents que s’adquireixen per tal que siguin útils al major nombre possible d’usuaris. Elisabet Gibert, responsable del Departament de Selecció, Adquisició i Distribució, ens explica el procés que se segueix per a l’adquisició de documents per a les biblioteques de la Xarxa. La construcció de la col·lecció de les

Biblioteques gestiona les subscripcions

biblioteques públiques té dos eixos: l’ad-

per tal que arribin puntualment a cada

quisició del fons bàsic i de manteniment,

biblioteca.

que constitueix el cos sobre el qual es va constituint la biblioteca i que és respon-

La compra de llibres i material audio-

sabilitat del Servei de Biblioteques, i l’a-

visual es fa per concurs públic o homolo-

dequació de la col·lecció a les necessitats

gació d’empreses, seguint la normativa

específiques de cada població, que cada

que estableix la Diputació de Barcelona.

biblioteca va incrementant amb el suport del seu municipi.

El Se r vei de Biblioteques s’ocupa de la selecció del fons de manteniment (llibres,

El Departament de Selecció, Adquisició i

música i vídeos) que compra a llibreries,

Distribució del Se r vei de Biblioteques és el

editorials i distribuïdors. Així, cada llibreria

responsable de fer la selecció del fons fun-

presenta les novetats sobre les matèries

dacional de les biblioteques, com també

a c o rdades prèviament per tal que des del

de l’adquisició dels documents de mante-

Se r vei es puguin examinar tots els docu-

niment. Per a aquesta tasca es compta

ments que es volen adquirir i fer una

amb l’ajuda de cinc bibliotecaris que tre-

selecció basada en la qualitat. Un cop

ballen a diferents biblioteques de la Xarxa.

seleccionats i adquirits, els documents arriben al Se r vei de Biblioteques, on s’ i n i-

La selecció de les col·leccions inicials

cia el procés que permetrà posar-los a dis-

(llibres, música i vídeos) per a nove s

posició dels usuaris, evitant les feines

biblioteques o trasllats es fa a partir

repetitives que d’altra manera hauria de

d’una bibliografia bàsica que elabora el

fer cada biblioteca: es cataloguen, es loca-

departament amb l’assessorament d’una

litzen al catàleg col·lectiu i se’ls col·loca el

sèrie d’especialistes de cada tema. En

teixell i el codi de barres (que fan de

canvi, la selecció dels títols de les publi-

número d’identificació de cada exemplar).

cacions periòdiques es porta a terme des

Al llarg de l’any s’envien a les biblioteques

de cada biblioteca (cal tenir present que

10 lots de llibres i 6 d’audiovisuals, la qual

les biblioteques tenen entre 20 i 200

cosa suposa aproximadament un incre-

títols de revistes i diaris segons la cate-

ment d’ e n t re 1.300 i 3.000 documents

goria de la biblioteca). El Servei de

segons el tipus de biblioteques.

3

E L PRESSUPOST D’ADQUISICIONS

només envien els llibres que s’adeqüen al perfil d’usuari de biblioteca pública.

La selecció dels títols i la quantitat a triar estan determinades pel pressupost anual.

De forma paral·lela, des del departa-

El pressupost destinat a fons per a les

ment es fa un seguiment exhaustiu de

biblioteques s’estableix a partir d’uns

tots els catàlegs editorials i notícies

mòduls que es defineixen tenint en comp-

publicades a la premsa i a la literatura

te el nombre d’habitants de la població o

especialitzada. Així, quan arriben les

àrea d’influència i la superfície de la

novetats ja es disposa d’informació afegi-

biblioteca. Actualment hi ha 6 mòduls:

da. En algunes ocasions es demana a la llibreria la mostra d’algun títol que es vol

A. poblacions inferiors a 5.000 habitants

veure i que no ha arribat amb les nove-

o entre 5.000 i 15.000 habitants amb superfície inferior a 300 m2

tats del mes.

B. poblacions entre 5.000 i 15.000 habitants o superior amb superfície inferior a 500 m2 C. poblacions entre 15.000 i 30.000 habitants amb superfície entre 500 i 900 m2 D. poblacions entre 30.000 i 50.000 habitants amb superfície de més de 1.000 m2 E. poblacions de més de 50.000 habitants amb superfície de més de 2.000 m2 F. bibliobusos A partir del repartiment del pressupost

Per a la música, la selecció es realitza a

per mòduls s’estableix el pressupost per a

través del seguiment de catàlegs, re s s e n-

cada biblioteca. A tall d’exemple, l’any 2002

yes a la premsa i a la literatura especialit-

una biblioteca A (població de menys de

zada i també per alguns discs de mostra

5.000 habitants) disposa de 5.600
per a

que arriben al Se r vei de Biblioteques.

llibres, 1.950
per a música, 1.050
per a vídeos i 1.803
per a publicacions periò-

La selecció dels vídeos es fa a través

diques. Una biblioteca E (més de 50.000

de mostres que se sol·liciten a alguns

habitants) disposa de 22.400
per a lli-

proveïdors.

bres, 5.444
per a música, 2.940
per a vídeos i 9.917
per a publicacions

PE RC E N TATG E S

periòdiques. El departament de selecció treballa amb LLIBRES A E X A M E N

uns percentatges de representació de les matèries dins la col·lecció. Aquests per-

Com ja hem apuntat, el sistema de selec-

centatges són diferents per a les col·lec-

ció que se segueix per als llibres és el de

cions inicials i per al manteniment, ja que

llibres a examen. Cada mes 12 llibreries

hi ha matèries que necessiten un bon

fan arribar les novetats sobre unes matè-

fons inicial però no un gran manteniment

ries prèviament repartides de les quals

de novetats, com és el cas de la música

han fet una preselecció inicial, ja que

clàssica o la filosofia.

4

SOL. UN SERVEI D’ORIENTACIÓ SOBRE

del Ministerio de Cultura, sota el lema La

LLIBRES INFA N T I L S

Biblioteca Pública, portal de la Sociedad de la Información.

La Federació de Gremis d’Editors d’Espanya i La Fundació Germán Sánchez Ruipérez,

Aquest congrés, que comptà amb la

amb la col·laboració de la Dirección

p resència del Rei a l’acte inaugural,

General del Libro, Archivos y Bibliotecas,

anava adreçat tant a les biblioteques

han endegat un “Servicio de Orientación

públiques municipals com a les bibliote-

Lectora” que pretén fomentar la lectura a

ques provincials i tenia com a objectiu

infants i joves i fer un servei d’informació

potenciar les biblioteques i impulsar els

de qualitat a totes les persones que es

plans de desenvolupament bibliotecari

relacionen amb el llibre i la lectura.

que realitzen les diferents comunitats autònomes i els ajuntaments.

El servei està adreçat a infants, joves, p a res, educadors, bibliotecaris.. que

Les ponències i comunicacions se cen-

poden trobar a les seves planes recoma-

traren en tres temes: La biblioteca pública

nacions de lectures per temàtiques,

i les xarxes d’informació, La biblioteca

edats, autors, personatges, col·leccions,

pública com a espai d’integració ciutadana

etc. No es tracta d’un buscador de llibres

i La biblioteca pública al servei de la

infantils i juvenils, sinó d’un web que

c o m u n i t a t. Cal destacar l’interès de les

recomana lectures que han estat selec-

ponències de les tres bibliotecàries estran-

cionades per educadors i especialistes

geres i les nombroses participacions de

diversos.

bibliotecaris d’arreu de Catalunya.

A més de les recomanacions de llibres,

Aquest congrés ha estat una bona

també hi ha notícies sobre activitats rela-

e xcusa per tro b a r-se bibliotecaris/es d’ a-

cionades amb la lectura o els llibres, així

r reu de l’Estat, amb situacions i recursos

com un ampli directori d’organismes, ins-

força diferents, però amb la mirada cap

titucions, llibreries, biblioteques…

al futur.

Per ara tota la informació fa referència a llibres publicats en llengua castellana, encara que s’espera que més endavant es puguin trobar obres en les quatre llengües de l’Estat. L’adreça és: www.sol-e.com I CONGRESO NAC I O N A L DE BIBLIOT ECAS PÚBLICAS Del 29 al 31 d’octubre va tenir lloc a València el I Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, organitzat per la Dirección General del Libro y Bibliotecas

13

O B S E RVATO R I

CENTENARI DE V E R D AG U E R

S AT I S FACCIÓ DELS USUARIS DELS B I B L I O BUSOS

Amb motiu de la celebració del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, el Servei

Durant el segon trimestre del 2002 es va

de Biblioteques i la Institució de les

dur a terme una enquesta de satisfacció

Lletres Catalanes han produït conjunta-

entre els usuaris dels bibliobusos. L’en-

ment l’exposició Jacint Verdaguer (1845-

questa es va fer telefònicament a 602

1902): l’escriptor i l’època. Aquesta expo-

persones majors de 14 anys i la va dur a

sició resumeix l’obra i la vida del genial

terme una empresa especialitzada.

poeta, destacant-ne els valors literaris

Per la metodologia de l’enquesta no es

més essencials, sobretot en relació amb

van incloure els infants, tot i que aquest

el context del moment.

col·lectiu representa un percentatge molt important dels usuaris.

Els diferents plafons, d’una gran riquesa documental i gràfica, presenten el més

Dels resultats de l’enquesta es desprèn

important de la trajectòria vital i literària

el següent perfil dels usuaris:

de Verdaguer i constitueixen una contri-

- Un 40% dels enquestats tenia entre 14 i

bució més a la seva difusió, en aquest

24 anys

cas entre les biblioteques de la Xarxa,

- El 66,7% eren dones i el 33% homes

moltes de les quals han programat con-

- El 85% diu que usa el català com a llen-

ferències, exposicions bibliogràfiques i

gua habitual

tot tipus d’actes.

- Un 35,9% són estudiants, 6,8% jubilats i un 9,8% mestresses de casa

D’entre les activitats programades cal

- El 81% diu que té ordinador a casa i el

destacar una marató de lectures de

53,9% també té accés a Internet

Verdaguer, realitzada per la Biblioteca

- Els entrevistats afirmen llegir un promig

Joan Triadú de Vic, que a més elaborà una

de 12,34 llibres l’any

interessant bibliografia que es pot consultar a la plana web del Servei de

Un 67,7% dels documents del biblio-

Biblioteques http://www.diba.es/biblioteques/

bús deixats són per a oci, enfront d’un

verdaguer2002/sumari.asp

38,6%, per a l’estudi. Més de la meitat dels enquestats han utilitzat el carnet per agafar llibres per a un familiar o amic. I el préstec de CD té molta acceptació. En general les dades que es desprenen d’aquesta enquesta són bastant similars als resultats d’una altra enquesta similar feta a usuaris de biblioteques fixes, si bé aquí cal destacar el nivell de satisfacció dels usuaris pel conjunt del servei, ja que, en una escala del 0 al 10, els entre

Exposició Verdaguer a la Biblioteca St. Adrià

112

vistats el valoren amb un 8,4.

bibliotecari del departament, juntament amb els bibliotecaris de la Comissió de Selecció, tenen repartides les matèries i trien la quantitat de documents que s’han establert de forma prèvia. CRITERIS DE SELECCIÓ Secció de petits lectors

La selecció que es realitza des del Servei de Biblioteques se centra exclusivament

Aquests percentatges s’apliquen per tal

en aquelles obres que es consideren

que les col·leccions bàsiques de les biblio-

bàsiques de cada matèria, tot i que s’in-

teques tinguin un cre i xement equilibrat.

tenta conjugar les obres de fons amb els

Els bibliobusos, ateses les seves caracte-

títols més demanats per motius d’actuali-

rístiques especials, tenen uns percentat-

tat (qüestions de debat social, premis

ges diferents dels de les biblioteques.

literaris, efemèrides...) De tota manera, els títols que se seleccionen des del

Algunes dades dels percentatges:

departament són iguals per a totes les

- El fons infantil correspon al 25% del

biblioteques, deixant de banda les

conjunt de la col·lecció.

diferències entre els mòduls (les bibliote-

- La novel·la representa un 20% de la

ques més grans reben més documents

col·lecció de reposició i un 12% de la inicial.

que les més petites). Això vol dir que

- El suport audiovisual representa un 20%

cada biblioteca haurà d’ajustar la col·lec-

de tota la col·lecció.

ció a la seva població i decidir per on vol

- El 58,2% del fons de reposició corres-

que la col·lecció es desenvolupi per tal

pon a obres de ficció.

de donar una resposta adequada als seus usuaris. Els recursos de què disposa la

Cal dir que actualment s’estan revisant

biblioteca per a fer aquesta tasca prove-

tots aquests percentatges. Ben aviat dis-

nen dels pressupostos municipals, tal

posarem del document marc de política

com estableixen els convenis signats

de desenvolupament de la col·lecció on

entre la Diputació de Barcelona i els ajun-

quedarà establert l’àmbit d’actuació de la

taments. Els municipis que inverteixen en

Diputació de Barcelona pel que fa a les

fons disposen d’una col·lecció més ajus-

col·leccions de les biblioteques.

tada a les necessitats de la seva població i, per tant, poden donar un millor servei

LA S E L E C C I Ó

als seus usuaris.

Abans de fer la selecció, es coneix apro-

A LGUNS DELS CRITERIS GENERALS

ximadament quants documents de cada

PER A LA S E L E C C I Ó :

matèria s’han de triar per a cada mòdul – és a dir per a cada biblioteca- tenint en

- Tenir present la col·lecció ja existent a

compte el pressupost i els percentatges

les biblioteques.

de creixement de la col·lecció. Les nove-

- L’interès general de l’obra (no se selec-

tats a examen s’ordenen a grans trets per

cionen obres d’interès comarcal o local).

la classificació de matèries. El personal

- L’adequació de la matèria, l’estil i nivell

5

PRESSUPOST 2002 LLIBRES PER A NOUS EQU I PA M E N TS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.882.312,48
LLIBRES PER A M A N T E N I M E N T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.794.842,00
M Ú S I C A PER A NOUS EQU I PA M E N TS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202.312,50
M Ú S I C A PER A M A N T E N I M E N T . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341.818,75
VÍDEOS PER A NOUS EQU I PA M E N TS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135.975,00
VÍDEOS PER A M A N T E N I M E N T

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181.983,00


R EV I S T E S . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 801.772,00
RECURSOS ELECTRÒNICS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27.259,50
TOTA L . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.368.225,23
(876.558.923,12 PTES.)

de lectura a l’audiència general.

Característiques físiques

- La importància dels autors, prologuis-

- Enquadernació sòlida – preferència per

tes, il·lustradors i editors.

les edicions en tapa dura per sobre de les

- Que els llibres tinguin pròleg, notes,

edicions de butxaca.

índex i bibliografia.

- Tipografia clara i llegible.

- La crítica positiva en diaris i revistes

- Qualitat de les il·lustracions.

especialitzades. - Les últimes edicions de qualsevol obra.

A TA L L DE CONCLU S I Ó

- El preu adequat a l’obra i al seu nivell d’actualitat.

Els criteris de selecció i compra de llibres,

- No es trien obres especialitzades a

revistes i audiovisuals són sempre revisa-

nivell universitari, perquè el nostre àmbit

bles i tenen una part de discrecionalitat

és més de divulgació.

que no se’ns escapa, però de la varietat d’opinions de les diferents persones que

Llengua

integren les comissions de selecció, el

- Preferència pel català en les obres literà-

nivell d’especialització dels col·labora-

ries traduïdes de llengües estrangeres,

dors i el coneixement de les necessitats i

sempre que sigui possible escollir i el

demandes del públic que tenen els

nivell de qualitat sigui equivalent.

bibliotecaris pel seu treball quotidià,

- Quan l’original és en castellà –especialment

creiem que en sorgeix una visió prou

quan es tracta d’obres literàries o de ficció-

àmplia i rica per orientar les adquisicions.

es compra la versió original castellana.

D’altra banda, també som conscients del

- Preferència per les obres de coneixement

paper educador i formatiu de les biblio-

en català, sempre que sigui possible esco-

teques públiques i en aquest sentit es vol

llir. En aquest punt cal dir que s’està molt

vetllar per la qualitat i l’actualitat del con-

condicionat pel mercat editorial ja que la

junt de documents que s’adquireixen per

producció en llengua castellana és set ve g a-

a les biblioteques.

des superior a la catalana. Sovint molts títols no s’editen en català i, si ho fan, és al cap de temps de l’edició castellana.

6

Elisabet Gibert

A S PECTES A D E S TAC A R

La Biblioteca de la memòria vol convertir-se en una base d’informació de la

Si el projecte té una bona acollida,

vida quotidiana durant el segle XX a la

serà positiu per a tots els grups impli-

comarca i, alhora, aconseguir que la

cats. D’una banda, la Biblioteca acon-

recollida de les vivències serveixi per

seguirà ampliar el seu fons de col·lec-

establir una bona relació entre genera-

ció local, disposar d’un material que no

cions a través de la comunicació i la

és possible trobar actualment i conser-

transmissió oral d’experiències, ara

var la memòria històrica de la vida

que la nostra societat té tan poc temps

quotidiana. A més, possibilitarà la rea-

per parlar.

lització d’estudis de re c e rca sobre aquests fons documentals i alhora

El fet que el projecte estigui org a n i t-

dinamitzarà un aspecte de la vida cul-

zat per una biblioteca pública pot ani-

tural de la ciutat. D’altra banda, els estudiants tindran una opció més per realitzar els treballs de recerca, amb uns treballs que combinen la consulta de documents de la Biblioteca i la investigació directa feta a través de la conversa. Això també ajuda a millorar la seva relació amb les persones d’altres generacions i altres costums i per tant a ser més tolerants i oberts.

mar altres biblioteques a fer projectes semblants i, com que la xarxa de

Així mateix, la gent gran i els grups

biblioteques a Catalunya és extensa i

especials podran deixar constància de

molt arrelada a la població, la tasca

les seves vivències i experiències i

que es pot fer en la recollida d’ h i s t ò-

alhora contrastar els seus re c o rds amb

ries orals pot arribar a ser una impor-

documents de la biblioteca. Tot plegat

tant font d’ i n f o r m a c i ó .

contribueix a possibilitar la re l a c i ó e n t re generacions i entre persones de p rocedència i cultura difere n t s …

M. Teresa Miret i Solé Al cap d’un any, la B iblioteca de la memòria disposa ja de quinze regis-

Directora de la Biblioteca Central d’Igualada

t res, tres dels quals són treballs de recerca, i n’hi ha dos més en curs. Està previst fer una avaluació pública al cap de tres anys, potser amb l’ edició d’una relació comentada dels t re b a l l s .

11

La Biblioteca Central d’ Igualada és responsable d’ o rganitzar el projecte i es compromet a: - Elaborar unes recomanacions metodològiques per ajudar els estudiants a B I B L I OT E C A CENTRAL D ’ I G UA LADA

realitzar els seus treballs. En aquest

PL. CAL FONT

sentit, s’ha publicat un breu document

08700 IGUA LADA

i s’ha fet una de les xerrades del seminari Com es fa un treball de recerca?

TELÈFON: 938 049 077

- Fer una proposta de temes per inve s-

FAX: 938 043 797

tigar-los i sobre els quals no hi ha gaire

ELECTRÒNIC: B.IGUA [email protected]

documentació. S’ha comptat amb el

WEB: HTT P : / / W W W. A J - I G UA LADA.NET

suport del Centre d’Estudis Comarcals i de l’Arxiu.

FONS

- Donar a conèixer el projecte a través

LLIBRES A D U LTS . . . . . . . . . . . . . 52.700

dels mitjans de comunicació. S’han

LLIBRES INFANTILS . . . . . . . . . . . . 7.587

publicat articles i, amb motiu del primer

CDS. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.853

a n i versari del projecte, la premsa local

VÍDEOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.992

ha entrevistat els tres primers estudiants

MULTIMÈDIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . 557

que es van animar a fer un treball de re c e rca basat en històries orals. També

ANY 2002 U S UARIS BIBLIOT E C A

es va presentar una comunicació a les . . . . . . . . 175.398

Jornades de Fonts Orals, celebrades a

U S UARIS D’INTERNET . . . . . . . . . . 14.934

Ba rcelona el desembre de 2001.

U S UARIS DE PRÉSTEC . . . . . . . . . 38.912

- Organitzar una conferència pública,

D O C U M E N TS PRESTATS . . . . . . . . 82.791

però especialment adreçada als profes-

AC T I V I TATS A L LLA RG DE L’ANY . . . . . 118

sors, per vincular el projecte a treballs de re c e rca d’alumnes de batxillerat. Es convidà la catedràtica A m p a ro Mo reno. - Promoure i estimular les autobiografies. - Posar en contacte persones que vulguin explicar-se amb altres que estiguin interessades a escriure aquesta informació. - Posar a disposició dels interessats un espai on trobar-se i una gravadora per recollir les conve r s e s . - Conservar els textos en bones condicions. - Confeccionar una base de dades que permeti accedir a la informació a través dels autors i dels temes més destacats. - Posar la informació recollida a disposició del públic que vulgui consultar-la. - Fer difusió dels fons documentals.

10

D’ARREU

SOBRE LES BIBLIOT E QUES * JORNADES PÚBLIQUES: ESPAIS D’INTEGRACIÓ SOCIAL Els dies 15 i 16 de març del 2002 van tenir lloc a Sa l t (Gi ronès) les Jornades interprofessionals Les biblioteques

públiques: espais d’integració social, organitzades pel Centre UNESCO de Catalunya i el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO. Prop de 200 pro f e ssionals es van aplegar amb l’objectiu de reflexionar i compartir experiències sobre el paper de la biblioteca com a espai d’integració social davant dels processos d’ e xclusió. Es va comptar amb les conferències de Joie Springer (especialista de la Divisió de la Societat de la Informació de la UNESCO), Fèlix Martí (director del Centre UNESCO de Catalunya), Michèle Petit (antropòloga i investigadora del CNRS), Jordi Porta (síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Juan Pedro Plaza (consultor cientificojurídic). Els conferenciants van reflexionar respectivament sobre la funció i responsabilitat de la biblioteca pública com

Biblioteca St. Pau-Sta. Creu

a espai d’integració social tal i com planteja el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública (1994), sobre la biblioteca com un espai on repensar el lloc de cadascú dins la ciutat, sobre les eines per al diàleg intercultural i sobre la funció de la lectura i les interrelacions multidisciplinars que comporta. Entre les diverses conclusions de les jornades cal destacar la constatació del paper rellevant de les biblioteques públiques com un espai clau per contribuir a la cohesió social de la nostra societat enfront dels actuals processos d’exclusió i marginació d’alguns ciutadans. També es demanà l’increment de la dotació de personal a les biblioteques així com una millora de la formació continuada dels professionals, especialment en aquells aspectes que tracten sobre valors socials i educatius. Biblioteca St. Pau-Sta. Creu

Es reivindicà una gestió política responsable i respectuosa amb les tasques desenvolupades pels responsables tècnics i professionals de les biblioteques i es constatà la necessitat de crear espais de reflexió compartits amb altres professionals per obrir la possibilitat a actuacions conjuntes per a la promoció de la lectura.

7

E X PE R I È N C I E S

B I B L I OT E C A C E N T R A L D ’ I G UA LA D A * LA I LA C O N S E RVACIÓ DE LA M E M Ò R I A HISTÒRICA La Biblioteca Central d’Igualada ha

les i sentiments dels qui els han viscut.

endegat un projecte, La Biblioteca de

El resultat seria una mirada a la mane-

la memòria, que pretén impulsar la

ra de viure del segle XX a través de

cerca i recollida dels testimonis perso -

testimonis directes.

nals de la gent gran amb la finalitat de conservar-los i divulgar-los tant a espe -

PER QU È ?

cialistes i estudiosos com a persones més joves interessades a conèixer de

El que sovint hem sentit explicar als

primera mà els costums, fets i històries

nostres avis sobre els seus records,

d’una època propera però molt ignora -

potser són anècdotes però, si se n’arri-

da per les noves generacions.

ben a recopilar moltes sobre cada tema, se’n poden treure conclusions.

Els llibres d’història analitzen els canvis

Més enllà de l’anècdota es pot dispo-

polítics, econòmics i socials, però cada

sar d’un material molt interessant per

vegada més es comencen a fixar també en

e n t e n d re el context actual i conèixe r

la forma de vida de la gent -la majoria de

millor l’evolució de la nostra ciutat i de

la població- que no surt en els tractats

la nostra comarca.

amb noms i cognoms, però que es ve u influenciada per les decisions polítiques i

La gent gran té re c o rds i vivències de

que també incideix en el procés d’ e vo l u-

costums que han canviat. El treball, la

ció de la societat.

vida de família, les diversions, els jocs, les normes socials, el tractament de les

La Biblioteca d’ Igualada té una

malalties, el transport, els viatges, les

important col·lecció local, amb llibres,

botigues,

revistes, fullets, programes, catàlegs i

c a r rers... Aquest segle ha viscut grans

tot aquell material imprès que té algu-

transformacions que han afectat la vida

na relació amb l’Anoia.

diària de les persones i de les famílies.

les

comunicacions,

els

El projecte Biblioteca de la memòria

L’objectiu del projecte és, doncs,

tracta d’ a f a vorir la recollida d’informa-

p ro m o u re, recollir, conservar i divulgar

ció que resta en la memòria de les per-

tota aquella informació que es conser-

sones més grans o en la d’aquelles

va en els records de les persones sobre

que, per circumstàncies determinades,

aspectes diversos de la vida quotidia-

han viscut experiències especials, pen-

na i que, fins ara, solament s’havia

sem per exemple en els immigrants.

transmès per via oral; és una informa-

Així es pretén incorporar a la col·lecció

ció que, a més del seu valor testimo-

local els records personals (costums,

nial i humà, constitueix una eina de

treball, tasques de la llar, educació,

gran interès per a investigadors, sociò-

etc.) explicats amb les mateixes parau-

legs, historiadors, antropòlegs, etc.

8

Biblioteca Central d’Igualada

Es pretén crear una col·lecció de

La Biblioteca es va proposar fer

documents, amb la informació sistema-

parlar aquestes persones a través de

titzada en una base de dades, que per-

gent potser més jove i més acostu-

meti la seva consulta.

mada a escriure, a sintetitzar i a cercar informació.

UN A S PECTE DIFERENCIAL: ANAR A C E RCAR LA I N F O R M AC I Ó

COM?

La Biblioteca va creure que calia anar

Calia implicar dos grups bàsics de

més enllà de rebre la documentació

persones: le s que tene n coses a dir

que les persones aportessin voluntària-

i les que esta n disposades a re c o-

ment. És en aquest moment que es

l l i r-les i sistematitzar-les. Per això,

plantejà un projecte nou que havia de

es va buscar la col·laboració de:

basar el seu èxit en la implicació de

- Associacions de gent gran, per

persones i col·lectius apare n t m e n t

t robar pe r s ones

sense cap mena de relació.

explica r les seves històries (asso-

que

vo l g u e s s i n

ciacions, casals i residències de És ben clar que totes aquelles per-

gent gran).

sones que vulguin escriure o gravar les

- Centres vinculats a l’ e n s e n y a m e n t ,

seves vivències i fer-les arribar a la

per animar els professors que sugge-

Biblioteca per a la seva conservació

rissin als seus alumnes fer tre b a l l s

seran ben acollides però, i totes aque-

de re c e rca vinculats a històries orals

lles altres persones que tenen tantes

( C e n t re de Recursos Pedagògics i

coses a dir i no estan acostumades a

tots els instituts i centres d’ e n s e n y a-

escriure ni sabrien què dir davant

ment secundari d’ Ig u a l a d a ) .

d’una gravadora?

- Entitats i associacions culturals, per comptar amb l’experiència i el

Com aconseguir informació de gent

suport metodològic en treballs d’ i n-

que, per ella mateixa, mai no explicarà

vestigació (Arxiu, Centre d’ E s t u d i s

tot allò que recorda i que pot ser ben

C o m a rcals i Escrividors).

interessant?

9

S E RVEI DE BIBLIOT E QU E S Comte d’ Urgell 187, Bcn 08036 T E L . : 9 3 4 0 2 2 5 4 5 FA X : 9 3 4 0 2 2 4 8 8 E - M A I L: ve n t u r a b n @ d i b a . e s h t p p : / / w w w. d i b a . e s / b i b l i o t e q u e s / i n i c i . a s p