11 de gener de 2013
466
Laia Coll
Festa Major, dividida pel dia del pregó La proposta de nou reglament que la Fundació Festa Major ha posat a debat del patronat ha obligat els carrers i les entitats a sotmetre a discussió el document. Verdi ja s’ha manifestat a favor del canvi del dia del pregó, però plaça de la Vila hi està en contra i Mozart troba més “preocupants” altres aspectes del text. Pàgina 7
sumari
12
música Els Quicos i la Carrau, estrelles del Tradicionàrius Albert Balanzà
L’Hospital de l’Esperança cobra 10 euros per butaca d’acompanyament L’Hospital de l’Esperança ja és el primer centre assistencial de Barcelona que cobra per les butaques que utilitzen els acompanyants dels malalts. El sistema s’ha inaugurat aquest dimecres
a l’Esperança amb la instal·lació d’una màquina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 hores d’utilització ininterrompuda. L’empresa contractada, Decam, té seu a Sant Feliu de Guixols i
està dirigida per l’exalcalde Miquel Lobato. A l’empresa també hi treballa Manuel Olivas Veray, cosí de l’exlíder del PP de Girona, Concepció Veray. Pàgina 6
14
futbol L’Europa iguala la millor puntuació en una primera volta
ISSN - 1695-4793
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
editorial L’Hospital de l’Esperança ha estrenat aquesta setmana un servei pel qual cobrarà per les butaques que utilitzen els acompanyants dels malalts. El sistema no és estrany a Catalunya però sí a Barcelona -ja funciona des de l’abril a altres centres catalans com els hospitals de Blanes i Campdevànol- i s’ha materialitzat a la vista dels pacients amb la instal•lació al costat de la recepció d’una màquina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 hores d’utilització ininterrompuda de les cadires, que són reclinables. L’Hospital de l’Esperança, amb aquest servei, fa un nou pas cap a l’optimització de serveis, un concepte que en els últims anys a la sanitat pública ha estat sinònim de reduir serveis i horaris i d’acabar amb el sistema del tot gratis. El més sorprenent del nou servei és la certa nocturnitat amb què s’ha fet públic, amb un anunci que només han pogut veure els treballadors que tenen accés a la intranet del Parc de Salut Mar, i que ha arribat a tothom gràcies a les xarxes socials. També han estat els particulars, en aquest cas mitjans com l’Independent que, fent trucades i contrastant dades, han pogut comprovar com aquest servei té un preu a Blanes i a Campdevànol i un altre a Gràcia. Com el pa que té un preu al centre de Barcelona i un altre a Gràcia, com la carpinteria d’alumini que té un preu a Sant Martí i un altre a Gràcia. Ja n’estem acostumats. A pagar més. A pagar per tot. També hem apuntat com a dada d’interès el color polític de l’empresa contractada: l’empresa Decam té seu a Sant Feliu de Guixols i està dirigida per l’exalcalde Miquel Lobato (CiU). A l’empresa també hi treballa Manuel Olivas Veray, cosí de l’exlíder del PP de Girona, Concepció Veray. La conclusió d’aquest nou pas cap a l’externalització de serveis de l’Hospital de l’Esperança, en qualsevol cas, és que res s’ha fet pensant en la recuperació d’un servei que ajudi a remuntar totes les derrotes que el centre assistencial ha anat acumulant des que ara fa deu anys va començar a ser mala notícia per a la premsa local: des del número 2 de l’Independent en què dues mil signatures li demanaven a l’alcalde de Barcelona que aclarís el futur d’un centre que el 1993 ja va veure traslladats alguns dels seus serveis a l’Hospital del Mar fins al número 466 gairebé tot han estat retallades. Per tant, si volem parlar de colors polítics, que aquests també constin en l’historial. L’Hospital de l’Esperança és l’hospital de Gràcia, i els graciencs volem seguir tenint una sanitat pública i de qualitat.
Res del que ha passat a l’Esperança s’ha fet pensant en la recuperació del servei
2
ull de dona
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: L’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a
[email protected]. També les podeu fer arribar a través del
Conxa Garcia
A L’Independent, número 465 del 4 de gener de 2013, es publica a la Tribuna un escrit de la Coordinadora de Músics de Gràcia (CMG), donant resposta a una carta al director enviada pel Sr. Juan M. Pérez. No entraré a discutir els arguments que aporta la CMG reivindicant la celebració de concerts als carrers i places del nostre barri, però sí que en vull comentar un de ben poc encertat. Opinen que: “... els comentaris d’aquest lector al respecte d’aquestes músiques tinguin probablement un origen en la seva ignorància i mediocritat musical que en qualsevol altre raó”. M’he tingut d’empassar molt xivarri fins a altes hores de la matinada, perquè visc ben a prop de la plaça del Diamant. Per això comparteixo l’opinió del Sr. Pérez, i considero absolutament fora de lloc que la CMG gosi titllar-lo d’ignorant i de mediocre des del punt de vista musical. Aquest veí només vol reivindicar un dret natural que
La música i Gràcia, ens uneixen?
Pagar per tot
cartes al director
nostre portal
www.independent.cat/gracia
sembla que a Gràcia se’ns nega: poder dormir. Ja tenim massa soroll, només ens faltarien els concerts al carrer encara que fos de manera esporàdica. Per molt agradables, ballables i tradicionals que siguin les melodies que s’interpreten, quan es vol dormir sonen a música infernal. Em permeto suggerir als responsables de la CMG, com també als del Districte de Gràcia, que pensin que a Barcelona hi ha un espai certament desaprofitat, el Fòrum, on s’han organitzat actes festius i concerts. Hi cap molta gent, no molestarien ningú, gaudirien de la música i de la gresca i la CMG podria dur a terme la seva missió cultural i socialitzadora. I els veïns del barri que no vulguem ser socialitzats podríem dormir tranquils. Em sembla que a Gràcia ja ens socialitzem prou, només amb la setmana de la Festa Major. M. Concepció Matute Girau
el dependent Tota la modernor musical va acomiadar l’any parlant de la sorprenent presentació del nou disc dels Mine!, La fi del món (Global, 2012), a l’antic refugi antiaeri del Palauet del Marquès de Santa Isabel, al barri de l’Eixample, a iniciativa de la revista Enderrock. Però poca gent sap que la primera opció dels promotors era el refugi de la plaça del Diamant. “Era massa petit”, han explicat. A l’altre gran refugi visitable de la ciutat, el famós 307 del Poble-sec, ja ni s’ho van plantejar: l’Ajuntament fa pagar...
Educació i llengua Aquests dies cal que diguem ben fort que rebutgem que es desmantelli el nostre model d’escola catalana, que durant més de trenta anys ha demostrat el seu èxit, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua (tant catalana com castellana), com per ser una eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. Cal que rebutgem i aconseguim que es retiri l’avantprojecte de llei del ministre Wert, ja que representa un pas cap a la privatització i mercantilització de l’ensenyament públic i perquè ens retorna a un model d’escola segregador i reaccionari, ja que volen també tocar el tema de continguts des de la seva òptica. Com pot ser ministre, i d’educació a més, aquest home! Hem de demanar la seva dimissió, ja. Pel que fa a la Generalitat, els hem de dir que rebutgem totes les retallades i exigim uns pressupostos que facin possible una educació pública i de qualitat per a tot l’alumnat i que no es facin noves retallades. Cal que en els propers pressupostos de la Generalitat de Catalunya es doni prioritat a l’Educació Pública. Ens haurem de plantejar seriosament posar en pràctica la Desobediència Civil!
Opinió
l’independent de Gràcia
11 de gener de 2012
Jordi Oriola, realitzador audiovisual i activista
Primer cop de la CUP El discurs de David Fernàndez de la CUP en el debat d’investidura va despertar l’admiració tant entre els que havien votat el partit com els que no. I va ser degut al contingut i al to. El David no és un bon orador, en el mal sentit de la paraula, perquè no s’expressa amb virtuosisme per amagar un discurs buit, però sí és un bon orador, en el bon sentit de la paraula, perquè s’expressa suficientment bé i té molt a dir. Va ser un discurs amb una mirada intel.ligent, clara i compromesa amb els problemes que viu la gent del carrer. També el to del David es feia escoltar, perquè no arengava amb la cantarella dels mitings polítics, sinó que conversava tranquil.lament, sabent que tenia coses a dir. Va ser una bona primera intervenció de les moltes que pressumiblement hi haurà en una legislatura que es preveu il.lusionant. Fins i tot vaig sospitar que les intervencions de la CUP influiran a pujar el nivell de la “conversa” parlamentària. Però sobretot em pregunto com veuran ICV-EUiA i ERC la presència de la CUP? Alguns analistes apunten que aquests partits senten la nova candidatura com una amenaça. I això deu ser-hi en part, perquè aquests dos partits han estat -i aquest és un dels seus malsmassa temps hostatges del funcionament partidista ple d’interessos propis de partit i deslligats del carrer -tot i que
sembla que últimament tendeixen a corregir-se-, i llavors sí que poden haver sentit una mica d’enveja del discurs de la CUP o una mica de por que els pugui “robar” votants. Però sobretot, i degut al to del David i a que confio que tant ICV-EUiA com ERC són partits amb un punt de vista d’esquerres, m’he imaginat que, en escoltar el discurs del David Fernàndez, han sentit més aviat admiració i coincidència... I presenteixo que, si aconsegueixen superar la competitivitat visceral i inmadura, podran desplegar una acció parlamentària amb sinèrgies que sigui més plural i efectiva. I ja se que això que ara diré és massa prematur i que dependrà, en tot cas, de com evolucionin les coses, però com que estic
intentant analitzar l’impacte en el Parlament del discurs de la CUP, m’arrisco i ho dic: Crec que, l’altre dia, amb aquest discurs, es van començar a posar les bases d’una futura coalició d’esquerres a l’estil Bildu o també Syriza. Això només serà possible si tots tres partits es reconeixen mútuament defensant posicions d’esquerra, cadascú des de la seva singularitat, posició i, sobretot, rol (i aquí ERC, com a segona força del Parlament, amb un decisiu i responsable pacte amb CiU per fer la consulta i forçar un gir social, haurà de suar al llarg de la legislatura per fer valdre que és un veritable partit d’esquerres i CUP i ICV-EUiA hauran de comprendre el paper d’ERC i no condemnar-la, d’entrada, per això). També caldrà
Els partits d’esquerra podran desplegar una acció parlamentària amb sinèrgies i plural
Textos i fotos: Xavi Tedó
staff núm.
466
La Perla, 31, 08012 - Barcelona Tel. 93 217 44 10
generositat per adonar-se que una incidència màxima només serà possible renunciant a fer resultats propis. Però sobretot caldrà comprendre com funciona el sistema electoral que serveix per escollir el Parlament que redacta les lleis que condicionen, com poques altres coses, la vida d’un país. El que cada persona o grup és i fa, en la seva singularitat, no s’ha de confondre amb el que cal fer per aconseguir grans majories que puguin superar el llindar del 3% de vots per accedir a l’hemicicle i, a través de la llei d’Hondt, traduir-se en escons. Ho exposaré amb números: ERC, ICV-EUiA i CUP han tret 21, 13 i 3 escons respectivament, i això suma 37 escons. Però si haguessin anat en coalició haguessin ajuntat 981.368 vots (només 130.000 vots menys que CiU!) que haguessin representat uns 48 escons! Per no dir que segur que la quantitat de paperetes experimentaria un gran increment per la il.lusió que generaria una aposta d’aquest tipus. Per tant, finalment, una societat d’esquerres com la catalana, podria tenir un govern veritablement d’esquerres. És fer volar coloms? Crec que no, crec que és la única proposta possible si no ens volem resignar a seguir sent marginals pel que fa a la redacció de les lleis que ordenen la realitat política, social i econòmica del nostre país, i crec que el poble ho exigirà a aquests partits.
Albert Balanzà
tribuna
el bloc
Diputats Ara fa quinze dies vaig tornar-me a trobar amb un dels meus amics diputats -bé, ja exdiputat al Parlament- i la tarda ens va esclatar compartint projectes i informació. Ha tornat a fer de professor en un institut del Poblenou i té bons i mals records de la seva etapa com a professional de la política. Ell, sobretot, és un activista. Però hi ha qüestions molt llamineres en això de la política, sobretot per als nouvinguts. Els viatges oficials, per exemple, i el contrast d’actituds que s’estableixen entre colors polítics diferents quan estàs lluny de casa. Els parlamentaris, fora dels focus, tenen la seva activitat. I això s’accentua encara més en el cas dels diputats al Congrés. Al Parlament tot és més atemperat, però les dietes i els sous ajuden a saber que pertanys a un país normal. Ara bé, el meu amic diputat admetia que el seu sou fix de 4.800 euros nets li havia permès de portar un ritme de vida més accelerat. I ell, que és un amant empedernit del tango, va poder viatjar a la seva estimada Argentina. Ara no pot. Ho poden fer els nous diputats. I ho podrien continuar fent si en lloc de 4.800 euros es rebaixessin el sou fins a 4.000. Oi?
què en penseu...
... de la victòria de l’Europa davant del líder?
Edita: DeBarris, sccl Director: Albert Balanzà Amb el suport de:
núm.
466
És una iniciativa de: AVV Vila de Gràcia, DeBarris i GràciaWeb. Consell directiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Director local: Albert Balanzà Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Cristina Casaprima, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Lídia Haro, Èric Lluent, Laura Millan, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Ginebra Vall. Col.lab oracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Alfred Cano, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona, Vocalia de la Dona de l’AVV. Fotografia: Laia Coll, Joan Perramon. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Montse Figuerola (692 601 263). Distribució: CET Labor-90. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD
Miquel Rivero funcionari
Encara queda la segona volta, però penso que serà a la promoció d’ascens a 2B, l’equip està fort, molt millor que no pas altres anys perquè es veu molt més segur defensivament parlant.
Estàs d’acord
Andrés Fernández
Són nois joves i estan funcionant bé, estic convençut que aquest any jugarem la lligueta d’ascens, acabar primers serà complicat, però hi ha opcions.
amb que el pregó de
Festa Major
Joan Casajoana jubilat
Queda molta lliga, però feia anys que no veia aquest ambient, hi havia molta animació. Penso que hi ha equip per ser a la promoció d’ascens a 2B, tot i que serà difícil perquè hi ha grans equips a la categoria.
es traslladi al dia
15 d’agost? Entra
Francesc Torregrossa
Ara ja som a la segona posició després de no començar massa bé, si seguim amb aquesta progressió, no tinc cap dubte que lluitarem per pujar a 2B.
a www.independent.cat/gracia i vota
3
Opinió
l’independent de Gràcia
Marta Carrera, metgessa jubilada i membre de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública
tribuna
11 de gener de 2012
Clara Darder
la setmana
No som tan diferents
Puc ser lliure?
Hi ha moltes protestes per la privatització de la Sanitat a la Comunitat de Madrid (CM) però a Catalunya no se sent tant de soroll. Tot i que la privatització a Catalunya està igual o potser més avançada que a la CM en alguns aspectes. Aquí ens passa com a la granota del conte que van tirar a l’olla amb l’aigua freda i es va deixar cuinar després de escalfar-la poc a poc. Cal recordar que hem arribat aquí pas a pas amb progressius canvis legislatius. Des de la promulgació de la Llei General de Sanitat (LGS) l’any 86 que ja permetia la duplicitat de serveis pels funcionaris de l’Administració Civil de l’Estat (MUFACE) i les mútues laborals, per exemple. A Catalunya no es va aprofundir en el principi de subsidiarietat en la compra de serveis no públics que establia la LGS i es va legalitzar la “competència” (l’any 90) entre proveïdors, ja que es va separar la financiació (tota ella pública) de la provisió de l’assistència sanitària que podria fer-se també per la compra
Cada 31 de desembre quan menjo els raïms, penso que m’agradaria aconseguir durant els propers 365 dies. I la fita per aquest dos mil tretze va ser: sentir-me lliure. Aquest any si, aquest és l’objectiu per crèixer un xic més cada dia. I com es fa? Em preguntava, després de no ennoegar-me amb els 12 grans del gotim. Ho aconseguiré? I com serà? Difícil, fàcil, un gran repte o només una possible sensació mental? El dia de Reis va caure a les meves mans un article on deia que el 65% del nostre cor està format per cèl.lules que pensen. Els científics han descobert que les cèl. lules del cor són neuronals i no musculars, per tant, pensen igual que el nostre cervell. També que la nostra intel.ligència i força emocionals surten directament del cor. Podem recordar, pensar i sentir des del que fins ara es considerava un pur múscul. Quin descobriment ha estat per mi aquest concepte. I com m’ha ajudat en el meu objectiu d’aquest 2013. Si el que vull és sentir-me lliure i per aconseguir-ho compto amb la raó i l’emoció segur que em serà més fàcil assolir la meva fita. El cor m’ajudarà, ja que sentir-se bé, sentir-se lliure, és una sensació produïda per les emocions més bàsiques. Ara el dilema és per on començar? Una de les maneres per on crec que podria començar és positivitzant el que em passi, i acceptar allò que vingui com una experiencia única. Ja que si aquest fet ha arribat a la meva vida es per què algun aprenentatge haig de fer-ne. I sobretot està molt atenta als meus canvis emocionals. Ja porto cinc dies practicant i els primers fruits han aparegut. He començat per no enfadar-me i acceptar no només les accions que em venen sinó les persones que les porten. M’estic tornant més empàtica que abans i el meu voltant només em torna coses bones. Avui sense anar més lluny m’ha vingut la sensació de llibertat, ja que després de parlar amb una amiga he sentit que la força que ens unia no era visceral ni obligatòria sinó simplement voluntària. Que cap de les dues depenia de l’altre, i que si podiem estar juntes era per gaudir i no per compromisos preestablerts. L’amistat amb ella m’ha donat sensació de llibertat. I he pensat que quan no exigeixes, tampoc et poden exigir i per tant parteixes d’un vincle espontani. De mica en mica vull anar trobant espais de llibertat en les diferents aspectes del meu cor i la meva ment. I així sense presses ni pressions crec que assoliré la llibertat total. Serà abans del 2014? Potser. Les intencions positives m’han de permetre assolir el meu objectiu sense cap imposició, fins i tot sense la pròpia.
de serveis a proveïdors no públics. Aquest canvi es va consolidar després en la Llei 15/97 a nivell estatal. Un dels últims “retocs” ha estat la Llei de l’Institut Català de la Salut (ICS) aprovada l’any 2006 que convertí el ICS en empresa pública (obrint el pas a la gestió “privada” i a la col.laboració públic/privada). Ja en aquest moment el Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) va emetre un dictamen (01.2006) en que deia que: “la transformació d’alguns serveis sanitaris en empreses públiques com l’Institut Oncològic de Catalunya, entre d’altres, no han suposat una millora de la seva gestió respecte de l’actual ICS en termes d’eficiència i eficàcia, ni tampoc en el nivell de satisfacció dels usuaris.. aquests canvis són també possibles en el marc de la Llei actual.” A Catalunya gran part de la despesa pública de sanitat (el 54% l’any 2010 i això són molts diners), va a la compra de serveis en formes diverses (contractes, concerts, concessions…) a múltiples entitats privades amb o sense ànim de lucre però amb
difícil control econòmic entre altres causes perquè s’aplica el dret administratiu privat. Les dades que han sortit a la llum fins ara fan sospitar que els conflictes de interès i la corrupció estan repartides entre les quatre privincies perquè entre altres raons, aquestes lleis ho faciliten. Hem de tornar a proclamar la universalitat de l’atenció sanitària i la gestió totalment pública dels diners públics. És indispensable perquè aquesta gestió sigui transparent, revertir les modificacions legislatives que permeten l’actual pèrdua de sobirania sobre el control dels nostres diners i deixar de pensar que nosaltres “som molt diferents”.
amics de l’independent Aquest és l’espai Amics de l’Independent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publicació. A totes elles, moltes gràcies.
Laia, la Irene i l’Àlex Donatiu: 500 euros
Telefons d’interès
Bombers de Barcelona 080
Urgències Sanitàries 061
Telèfon d’emergències 112
Informació ciutadana 010
Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20
Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20
Atenció ciutadana 93 402 70 00
Telèfon del civisme 900 226 226
En record del meu avi que va ser una persona independent tota la vida, va néixer i va moror als 84 anys al carrer Verdi, que es deia Bartolomé i que l’anomenaven el Titet de Gràcia Donatiu: 50 euros
Podem recordar, pensar i sentir des del cor, considerat fins ara només múscul
Pep Boatella
l’enquesta
Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila) 93 291 43 25 Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll) 93 285 72 67
L’Independent
4
no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
racons
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
Política
El Districte haurà d’explicar el resultat del PAD als pròxims consells de barri Presidència aprova per unanimitat una petició d’ICV que CiU a Gràcia no veia prou clara Arxiu
La comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest desembre una proposició que resol una pugna política a Gràcia que en els últims mesos ha enfrontat l’equip de govern de CiU sobretot amb un dels partits de l’oposició, ICV-EUiA, i que finalment s’ha acabat amb l’adopció d’un acord per unanimitat. El Districte, en la pròxima ronda de consells de barri, haurà de donar explicacions del resultat final del Pla d’Actuació del Districte.
La
regidora del
Municipal 2012-2015 aprovats definitivament” i “la devolució dels PAD aprovats definitivament”. Traduït al llenguatge no administratiu, això significa que el Districte haurà de donar explicacions del resultat final del pla de navegació política dels pròxims quatre anys i exposar als veïns les raons per les quals ha tancat d’una manera o altra el PAD després d’un procés participatiu i d’una negociació amb els partits. “És una oportunitat per al lluïment de l’equip de govern que no entenc per què no s’ha acceptat fins ara”, ha conclòs Amigó.
Districte Maite Fandos,
en un acte recent
El comissionat de Participació calma les entitats de Vallcarca El comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona i exdirigent local de CDC, Carles Agustí, va trobar-se dimecres a l’espai d’entitats de Vallcarca amb una representació d’associacions del barri preocupats per l’estat del pla Vallcarca a l’espera que es convoqui la primera reunió de la
El pròxim ple es farà la primera setmana de març La comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona ha determinat que el pròxim ple del Districte de Gràcia se celebri la primera setmana de març i es fixi un dia un cop es resolguin les qüestions d’agenda de la regidora, Maite Fandos. Els treballs de la comissió de govern també establiran un calendari definitiu de plens per a tots els districtes de la ciutat per a la resta de l’any, amb l’objectiu que els consellers puguin tenir una programació definitiva i a llarg termini dels principals compromisos presencials en aquest 2013. A Gràcia el ple de març ha tingut tradicionalment la dificultat afegida d’evitar la coincidència amb Sant Medir, però enguany la festa cau en diumenge.
Barberà estrena blog propi amb l’“orsai” del PSC
Albert balanzà
“Podríem haver estat els primers de la ciutat a aplicar aquesta iniciativa i CiU va ignorar-nos”, explica el portaveu d’ICV-EUiA, Roger Amigó, en declaracions a L’Independent. La proposició, que en la sessió de la comissió de Presidència i Règim Interior del passat desembre va acabar sent recolzada per tots els paryits sense excepció, ha format part de la picabaralla habitual entre la federació nacionalista i la coalició roig-verda al Districte en aquest primer any de mandat. Segons l’acord de la comissió, en la propera convocatòria de cadascun dels 73 consells de barri, l’ordre del dia haurà de contemplar “la devolució del procés participatiu del Pla d’Actuació
breus
comissió de seguiment de la reforma. Convidat per l’AV Gràcia Nord-Vallcarca, Agustí va repassar les actuacions pendents i les que estan en marxa, i els veïns es van comprometre a participar en el concurs d’idees que servirà per arranjar els solars buits després de l’estiu d’aquest 2013.
L’exportaveu del grup municipal del PSC i conseller del districte, Xavier Barberà, ha estrenat ‘Qualsevol nit pot sortir un blog’, el seu blog personal en el qual entra de ple en el debat intern del PSC i parla de la “línia divisòria” que s’ha obert després de l’11 de setembre i que per als socialistes ha suposat caure en “un orsai fatal”. “No importa tant qui vagi al capdavant ni qui vagi a la rereguarda. Importa el caminar, el pas, l’avenç. Cadascú amb el seu ritme i amb el seu tempo”, adverteix el dirigent socialista. Arxiu/Èric Lluent
EUiA cedeix a l’assemblea el canvi de Companyon per manca d’acord Barbet i Soley cauen de la llista i el relleu es tria entre dues dones a. b.
El relleu de David Companyon com a conseller de Gràcia s’està allargant més del previst i, tot i que ja fa un mes i mig que el dirigent d’EUiA va ser elegit diputat al Parlament i ell mateix va posar el càrrec a disposició de l’assemblea local, el grup coordinador de Gràcia encara no ha trobat un únic candidat per al canvi i aquesta setmana ha
acabat determinant que sigui l’assemblea qui ho decideixi. A última hora els noms de l’exconseller Eusebi Barbet, que ha assegurat a l’Independent que “algú volia que ho fos i jo no he volgut”, i d’Isabel Soley, han caigut de la llista curta de candidats, on es mantindran ara per ara fins al final dues candidates, tal com va analitzar aquest dimecres el grup coordinador. L’assemblea prevista per a aquest divendres 11 s’ha
hagut d’endarrerir vuit dies fins al 19 de gener. En tant que cap del grup coordinador, l’ara diputat David Companyon ha argumentat aquest endarreriment simplement a “una formalitat” perquè tots els militants estiguin assabentats amb temps de la celebració de l’elecció. “Hi ha un procés de deu dies per informar a tothom, per arribar a un consens i per trobar el candidat, i jo crec que el troba-
David Compayon,
davant del
rem”, ha apuntat Companyon en conversa amb aquest setmanari. El grup coordinador d’EUiA ha informat també d’aquests movi-
Districte,
en una imatge d’arxiu
ments l’assemblea local d’ICV, que ara per ara mantenen una postura de respecte pel procés intern dels seu soci de coalició. 5
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
Societat
L’Ajuntament desencalla l’expropiació a Vallcarca de la finca habitada en ruïnes L’acord amb els propietaris d’un dels 3 números afectats costarà 900.000 euros a l’erari Xavi Tedó
L’Ajuntament de Barcelona, quinze dies després d’anunciar que desembutxacarà 9,5 milions d’euros d’un sol cop per comprar l’antiga Quirón al Banc Santander, ha fet pública una forta despesa novament a Gràcia per seguir expropiant i avançánt en el pla Vallcarca. L’acord té a veure amb el fantasmagòric bloc d’habitatges que, esfondrat per la meitat, s’aguanta encara dempeus i amb gent vivint-hi als números 111, 113 i 115 de l’avinguda Vallcarca.
a.b.
El Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD), el servei municipal ubicat al número 2 de la plaça de la Vila i que atèn principalment a dones víctimes de violència domèstica, ha canviat de gestors des del desembre i se n’ha fet càrrec la fundació Salut i Comunitat. El servei està externalitzat des de la seva creació, l’any 2002, i fins l’any passat estava instal·lat al número 6 de la plaça, al pis principal, també en unes dependències municipals.
albert balanzà
Gairebé ningú no hi para atenció i, de fet, el 23 de novembre fins i tot hi va haver una roda de premsa del tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, just al davant, on l’Ajuntament està arranjant un solar buit amb sembrat i una pista de bàsquet. Però alguna cosa s’ha mogut al bloc fantasma que hi ha pujant l’avinguda de Vallcarca a mà esquerra, abans del pas sota el pont i on arrenca el carrer Gomis. L’Ajuntament de Barcelona, amb l’acord que es va fer públic divendres al Butlletí Oficial de la Província, pagarà 900.000 euros a Hermesinda Rodríguez Losada, la propietària del número 113 de l’avinguda, la part del bloc més esfondrada, en concepte d’expropiació forçosa. Fonts municipals han explicat que la finca està ender-
Canvi a la gestió del punt d’atenció a les dones
breus El
bloc en ruïnes de
rocada perquè la seva propietària l’any 2011 va autoritzar l’enderroc i ocupació anticipada de l’immoble, acceptant que l’expropiació es fes en un moment posterior. La finca, que segons l’expedient cadastral està inclosa a l’actuació aïllada número 4 de la modificació del PGM del pla Vallcarca i afectada de zona verda de nova creació, té costat per costat una part okupada al número 111 i una part d’inquilins en règim de lloguer i dependents de Fincas Viñamata al número 115. L’Ajuntament considera “prioritària” l’expropiació de la resta de parcel·les, però tot queda supeditat al nou pressupost que encara no s’ha aprovat.
Vallcarca
amb gent vivint a dins del número
111
‘Aquí vivimos gente’, pintada de Sant Adrià per a Vallcarca Al barri de la Catalana, tal com explica l’escriptor Javier Pérez Andújar, hi ha una reproducció molt fidedigna del que passa a Vallcarca. “Son ya muy pocas las casas que quedan en pie, pues hace tiempo que el Ayuntamiento las está tirando para (algún día) levantar bloques de pisos”, deia. A Vallcarca, sortint del metro, un sij surt al balcó
-amb estelada- de l’única casa que queda on hi havia el bar La Parada, uns paletes acaben la pista de bàsquet del solar arranjat però tothom passa de llarg per davant del bloc mig esfondrat de l’avinguda Vallcarca amb el carrer Gomis. Un llogater del número 115 ens facilita el telèfon de Fincas Viñamata i una noia del 111 no vol parlar.
L’escola Farigola, per la insubmissió davant la llei Wert L’AMPA de l’escola Farigola ha deixat ben clara aquesta setmana la seva posició davant la llei Wert en la darrera enquesta realitzada a la pàgina web de les famílies d’aquesta escola de Vallcarca. El 90,9 per cent dels participants opina que en el cas que s’aprovi, el govern de la Generalitat ha de ser insubmís i no aplicar la normativa proposada pel ministre espanyol. Només el 9 per cent dels participants a l’enquesta creu que una llei és per complir-la.
L’Hospital de l’Esperança ja cobra les butaques per als acompanyants
A.B.
L’empresa contractada està dirigida per un exalcalde de CiU X. tedó / A. Balanzà
L’Hospital de l’Esperança ja és el primer centre assistencial de Barcelona que cobra per les butaques que utilitzen els acompanyants dels malalts. El sistema, que ja funciona des de l’abril a altres centres catalans com els hospitals de Blanes i Campdevànol, s’ha inaugurat aquest dimecres a l’Esperança amb la instal·lació al costat de la recepció d’una mà6
quina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 hores d’utilització ininterrompuda. Es dóna la circumstància que el preu a Gràcia no és el mateix que als dos centres gironins, on es cobren 5 euros per butaca estirada i res si l’acompanyant només s’asseu. L’Hospital Josep Trueta de Girona i l’Hospital de Figueres van rebutjar el sistema, que comercialitza l’empresa Decam de llits abatibles, amb seu a Sant Feliu de
Guixols i dirigida per l’exalcalde Miquel Lobato. A l’empresa també hi treballa Manuel Olivas Veray, cosí de l’exlíder del PP de Girona, Concepció Veray. Decam també ha aconseguit col·locar uns díptics de propaganda a sobre de la màquina expenedora de targetes de l’Hospital de l’Esperança. L’anunci del nou servei de pagament, que segons expliquen els treballadors de l’Esperança “abans només es cobria amb butaques no
Imatge
de l’Hospital de l’Esperança, aquest dijous
abatibles”, s’ha fet públic també a través d’un tuit del compte @indignats on es reprodueix el missatge de la intranet del Parc de Salut i que afegeix més informació: la
targeta per a butaques a nla unitat de pal·liatius tindrà un cost i un ús diferent: 7 dies al preu de 30 euros, i es poden adquirir al servei d’admissions.
Societat
l’independent de Gràcia
11 de gener de 2012
Arxiu
Divisió entre els carrers de Festa Major pel canvi de dia del pregó L’eliminació de grans activitats el dia 15 tampoc genera consens La proposta de nou reglament que la Fundació Festa Major ha posat a debat del patronat ha obligat els carrers i les entitats a sotmetre a discussió el document abans de la convocatòria de l’assemblea, prevista a finals d’aquest mes. Verdi ja s’ha manifestat públicament a favor de la mesura més cridanera, el canvi del dia del pregó, però plaça de la Vila hi està en contra i Mozart troba més “preocupants” altres aspectes del text. silvia manzanera
Les comissions de Festa Major han tornat de vacances amb deures extres, després de la proposta de reglament que la direcció de la Fundació va lliurar a la trentena de membres del patronat el passat 20 de desembre (vegeu L’Independent núm. 466). Fraternitat de Baix o Plaça de la Vila ja han discutit el document a la seva
comissió de carrer i altres diri- amb tranquil.litat, sense l’allau gents de Festa Major com Sergi de gent”. Font de Verdi o Berta Carreras Hi ha molts altres punts que s’han manifestat a títol personal. també són motiu de debat entre A banda del canvi de dia del pre- els carrers. Berta Carreras, del la gó, que passaria a celebrar-se del comissió del carrer Mozart, precisa que el canvi dia 14 a les set del vespre al dia “De tots els canvis, el de dia del pregó “gairebé és el te15 a les 12.30 hores, hi ha al- menys preocupant és ma que menys tres elements de el dia del pregó”, diu ens preocupa”, tot i que a priori canvi profund la Berta, de Mozart tampoc ho veu com l’eliminaamb bons ulls ció d’activitats el dia 15 o el consens sobre un ni “gaire encertat”. Altres veus, dia concret per fer els sopars de que han preferit mantenir-se en l’anonimat, han apuntat que germanor. Martí Urgell, membre de la co- l’eliminació d’activitats el dia 15, missió de la Plaça de la Vila, diu a excepció de jocs de taula i mosque la primera impressió sobre tres gastronòmiques, serà perjuel canvi de dia del pregó és ne- dicial econòmicament “si cau en gativa. “No ens sembla bé, per dissabte” i que fer coincidir els la concentració d’activitats de sopars de germanor en un mateix cultura popular el matí del 15 i dia perjudicarà els representants perquè molta gent que treballa polítics o socials que tenen diveren el guarnit tota la nit se’n va a sos compromisos. dormir”, explica Urgell. El president de la comissió de Verdi, Malgrat tot, debat positiu Sergi Font, defensa el canvi en un missatge a la web de L’Inde- Sense voler posicionar-se a favor pendent perquè “així els carrers o en contra de cap de les mesupodran ultimar els guarniments res, la Coordinadora de Colles de
El
cuiner Isma
Prados
llegint el pregó de l’any
Cultura Popular sí que ha volgut reconèixer que el debat obert a Festa Major sempre és benvingut. “Que tinguem l’oportunitat de debatre sobre possibles canvis
2010
en la Festa Major demostra que la cultura és viva i que es vol posar en comú les necessitats de tots els sectors implicats”, ha explicat el seu president, Arnau Solaní. A.B.
El soci d’una empresa del carrer Gran, investigat per corrupció La promotora és propietària de les naus desallotjades al Poblenou a. b.
El soci principal de la promotora Front Gràcia SL, integrada al grup Padas, Carlos José Vives de Arpe, amb despatx al carrer Gran de Gràcia 75, està sent investigat per un presumpte cas de corrupció a Menorca en l’anomenat cas Nerer. Aquest cas investiga la va-
loració d’uns terrenys permutats per l’ajuntament de Ciutadella, governat pel Partit Popular, a la societat immobiliària Nerer, que manté Vives de Arpe com un dels administradors. La seu de l’empresa també es troba al pis principal primera del número 75 del carrer Gran, al mateix bloc mixt d’oficines i veïns, per
sobre de la Travessera i entre el Banc Santander i la botiga Adolfo Domínguez. El soci principal del grup, i més conegut pels veïns, és Xavier Pedret Nadal. A la porta del despatx només hi figura el nom de Grup Padas. Tal com explica aquesta setmana el portal Poblenou.org, Front Gràcia SL és també propietària
A
la dreta, portal del carrer
Gran 75
de les naus que la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia van desallotjar dilluns al carrer
on hi ha la seu del grup
Padas
Zamora del Poblenou, on vivien 47 persones i sis van ser detingudes perquè no tenien papers.
7
Societat
l’independent de Gràcia
11 de gener de 2012
Xavi Tedó
entrevista
Entrevista a Carles Salat, director de Ràdio Gràcia des de fa deu anys
“Ràdio Gràcia s’hauria de sentir per internet” Xavi Tedó
Ara fa deu anys que Carles Salat (1959) dirigeix Ràdio Gràcia, una emissora que pot presumir de tenir una vintena de programes i un centenar de voluntaris. El periodista té molt clar que el repte més imminent és ser a la xarxa.
Quin balanç fas d’aquests deu anys al capdavant de Ràdio Gràcia? En primer lloc hem pacificat l’emissora perquè quan vaig aterrar hi havia en marxa la campanya “Salvem Ràdio Gràcia”. Durant aquesta dècada la ràdio ha adquirit un gran prestigi gràcies a la tasca dels voluntaris, però sobretot vull destacar la normalització, Ràdio Gràcia és l’emissora de la Vila, com l’Independent és el diari de Gràcia. Vull fer una crida a la societat civil perquè respongui i ajudi l’independent perquè és el nostre diari.
8
Què destacaries de la programació? La constància dels voluntaris que realitzen programes des de fa una pila d’anys, com ara Alfons Casas, Conxa Garcia o els mateixos Castellers de la Vila.
“Estem en diàleg permanent amb Lúdic3 després dels conflictes sorgits” Carles Salat,
als estudis de
I els reptes del futur? Integrar encara més la gent i les entitats gracienques i estar més inserits en el dia a dia de Gràcia, tot i que ja som a tots els esdeveniments. Potser ens hem d’adaptar a la seva dinàmica. La pàgina web és la gran assignatura pendent? Ràdio Gràcia hauria de sentir-se per internet perquè des de qual-
Ràdio Gràcia
sevol punt del món es pugui escoltar. És una tasca que hauria de fer Gràcianet, tot i que malauradament la iniciativa no ha quallat. Els conflictes amb Ludic3, l’empresa que gestiona l’emissora, es poden donar per tancats? Amb diàleg hem solucionat els conflictes que hi havia, estem en diàleg permanent.
Fer programes de llarga durada en emissores locals costa i nosaltres ho hem aconseguit. Encara us plantegeu el trasllat a un lloc més cèntric? Sí, però aquí tenim uns grans estudis que no tindríem al centre de la Vila. Costa pujar el primer dia, però després t’hi acostumes, com ho fan els 90 voluntaris que venen cada setmana. Tenim una xarxa de col·laboradors que ens permet estar a tot arreu.
Periodistes de renom obren un taller de periodisme redacció
Sota el paraigües de la revista electrònica Bauab, un grup de periodistes de renom de Barcelona, entre els quals hi ha Kim Amor com a coordinador i col·laboradors com Enric González, Eugeni Madueño, Jordi Pérez Colomé, Jaume Reixach, Pere Rusiñol, Lali Sandiumenge i Sebastián Serrano, presentaran el pròxim 17 de gener el seu projecte de taller de periodisme independent i d’investigació amb seu al carrer Congost 9,a tocar de la plaça de la Virreina. La revista donarà sortida a les experiències que es desenvolupin en el taller, que engegarà el 4 de febrer per a un públic restringit a quinze persones. Les classes es faran a la mateixa seu de la revista i comptaran amb les col·laboracions d’altres periodistes d’altres mitjans com Mongolia, Cafeambllet i Obamaworld.
l’independent de Gràcia
11 de gener de 2012
9
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
Documents Novetat Editorial
Les carteres que no fallen mai Marta Mulet, Núria Legaz i Núria Osorio són les tres dones que enguany han protagonitzat la Cavalcada de les carteres reials, una tradició organitzada per la Fundació Festa Major que representa el preludi a la gracienca de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags. De nou, la tarda del dia 4 es va viure de manera especial pels carrers de la Vila. A més del recorregut, els infants van poder participar a diversos tallers a la plaça de la Vila. Fotografies: Josep Maria Contel
10
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
EXPOSICIONS
Fins el 12 de gener Graphic Work’12. Exposició d’obra gràfica original dels principals autors tant nacionals com internacionals que provenen de la col.lecció particular que la galeria ha anat fent al llarg dels darrers vint anys. Són obres dels anys 60’s 70’s d’autors com: Claes Oldenburg, Clavé, Chillida, Dalí, Equipo Crónica, Guinovart, Hartung Henry Moore, Hernández Pijuan, Millares, Miró, Picasso (gràfica i ceràmiques), Plensa, Ràfols Casamada, Saura i Tàpies Galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9)
Fins el 14 de gener Col.lectiva de Nadal. Mostra dels artistes de la galeria: Roughattitude, Sebastian Boesmi, Markus Haub, Valeria Pesce, Juan Canals, Vanesa Linares, Lluís Cadafalch, Pilar Valeriano, Kym Ly, Amada suero, Mª Antònia Hernàndez i Subirachs, Jordi Comes, Nuria Duràn, Andrea Peña Bello, Claudia Espinoi, Marc Badia, Friedel Scholten, Jessica von Helmolt, Lluís Cadafalch, Ramon Vila i Xavier Teixidó. Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158)
Fins el 30 de gener Exposició La Patum i altres patrimonis. Recull de fotos i textos cedida pel Museu Etnològic de Barcelona. Centre Cívic la Sedeta (Sicília, 321)
Fins el 31 de gener Exposició Músics de festa, del Museu Etnològic. Exposició itinerant del Museu Etnològic de Barcelona organitzada en el marc de les Cases de la Festa amb motiu del Festival Tradicionàrius 2013. L’exposició presenta imatges de músics tradicionals d’arreu dels Països Catalans. S’acompanya d’una selecció objectual d’instruments musicals de tradició catalana, provinents de col.leccions particulars dels autors de la mostra. CAT (Pl. Anna Frank, s/n)
Fins l’1 de febrer Exposició: Quan no teníem televisor i llegíem tebeos. Una aproximació al món de les publicaci-
ons que van alegrar la vida de molts nens i nenes, quan l’entreteniment no estava vinculat a la televisió. de gener. L’exposició ha estat cedida per l’arxiu familiar Joan Mayoral. Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)
Fins el 2 de febrer
Coses de Nadal. Repàs fotogràfic sobre les diferents activitats que se celebren durant les festes nadalenques. Produït pel Taller d’Història i la Fundació Festa Major de Gràcia. Fundació Festa Major de Gràcia (Alzina, 9)
Fins el 31 de juliol
Exposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel. la de Mercè Rodoreda. Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)
infantils
Diumenge 13 de gener Cinema El meu primer Verdi: Una nina a la neu. A partir de dos anys. Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h
Dimarts 15 de gener Lletra petita. Primeres passes. Bla, bla, bla. Sorolls, ritmes, cançons i paraules inventades que conviden a jugar amb les històries. A càrrec de Patrícia McGill. Per a infants de 6 mesos a 3 anys. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 11 h
Dijous 17 de gener Taller de descoberta. Viatgem a l’espai. Construïm diferents figures relacionades amb l’espai, els planetes i els seus habitants. Per a nens i nenes a partir de 4 anys. A càrrec d’Olga Barrio . Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67), a les 18 h
actes
Divendres 11 de gener Concert: Julieta Jones. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 19 h
recomanem
Concert Porompopero: Partido + The Trees. AlmodoBar (Grassot, 36), 20.55
Cedida
Concert: El sobrino del diablo. Recital de les cançons que més agraden al cantant. La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 21 h Teatre: Los pastorcillos en Belén. Els Lluïsos recuperen aquest any una tradició que ha estat més de 30 anys que no es feia. Juntament amb el Centre Moral, un grup de socis i sòcies han arrencat de nou la tradició. Lluïsos Teatre (Pl. Nord, 7-10), a les 21 h La otra navidad: Kitty’s Cabaret ens ofereix aquest espectacle de dansa on la il.lusió i la màgia poden convertir els teus somnis en realitat. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h Inauguració de l’exposició: Moi Rojo. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h Concert: Celesta. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Lluís Coloma & Blas Picon. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Xavi Murcia presenta A contrapeu al Tradicionàrius. Xavi Murcia mostrarà el seu treball més recent, A contrapeu, un retorn cap a un ambient més orgànic des d’una tímbrica electroacústica. La mateixa nit inclou el ball folk amb La Cobla Catalana dels Sons Essencials. Divendres 18 de gener CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h
Diumenge 13 de gener L’Elisir d’Amore, òpera de Gaetano Donizetti. Projecció del DVD musical comentat per M. Dolors Luis. Interpretat per Rolando Villazón, María Bayo i Bruno Praticò, orquestra simfònica i cor del Gran Teatre del Liceu. Oratori Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 17 h Concert acústic. La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 17 h
Concert: La Brigada. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Dijous 17 de gener 2a sessió del Cicle de Xerrades “Perspectives”: Escola (passat, present i futur): ara parlen ells. Amb Dídaz Díaz, universitari recent llicenciat en la titulació d’Enginyeria Tècnica Industrial, format en energies renovables a la UPC. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17.30 h
Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò. Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h
Contes narrats per Andrea Ortúzar: A batallas de amor, campos de plumas. La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 20 h
Concert: Carles Belda + La canya borda. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22.30 h
Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò. Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 18 h
Dissabte 12 de gener
Dilluns 14 de gener
Concert: Thomas Aussenac. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Conferència: Relaxació i reducció d’estrès. Facilita: Andrés Martín. Gratuït. Institut Gestalt (Verdi 94, baixos), a les 20 h
Concert: Superflyparty. El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21 h
Dimarts 15 de gener
Concert: Patch. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Animalanima. Cara B (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h Concert: Flow Fanatics Human Beats. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Concert: Andreu Roca. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò. Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22
Cicle Els dimarts em sentiràs: Xarim Aresté. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h Concert: Mercy Mercy. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
CAT Tradicionàrius: El riu que ens porta. Tradicionàrius 25 anys. Presentació del documental. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 20 h Concert: Juke Movie. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h
Concert: La Brigada. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Divendres 18 de gener
Dimecres 16 de gener
Concert: Anita Miltoff. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a lese 21 h
Jam session de jazz, blues i soul. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h
Concert: Coriolà. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
11
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
Cultura
El Tradicionàrius celebrarà 20 anys de Quico el Cèlio i tancarà amb La Carrau La 26a edició inclou la presentació d’onze treballs discogràfics i set espectacles nous Silvia Manzanera
A més d’incloure el primer homenatge que el CAT farà a Al Tall -avançar a l’Independent 462-, que s’acomiada dels escenaris després de 38 anys de trajectòria, el festival Tradicionàrius arrenca aquest divendres amb moltes novetats, tot i la retallada en el pressupost, per oferir un programa amb la presència de noves bandes, com Els Laietans o Taverners, i de grups històrics; els Quicos celebraran 20 anys en una nit dedicada a les Terres de l’Ebre.
El Centre endega el XXVIè concurs de teatre català El Centre Moral arrenca el proper 20 de gener a les sis de la tarda el XXVIè concurs de teatre català a Gràcia amb Les amors de Tirant i Carmesina. El certamen inclou un total de vuit representacions i el lliurament de premis que tindrà lloc el 28 d’abril. Un any més, l’entitat gracienca ofereix una oportunitat a grups de teatre de diverses ciutats d’arreu del país que representaran diferents textos.
Vada Retro estrena ‘Okupes de segona’
silvia manzanera
L’espectacle Petita Festa, de Carles Belda, donarà aquest divendres el tret de sortida a la programació de concerts i balls folk de la vinti-sisena edició del Tradicionàrius, un festival que fins el 22 de març torna a incloure les Matinals al CAT, amb sessions de folk per a tots els públics, el cicle de folk als mercats o el cap de setmana de les illes. Artistes com Xavi Múrcia, Bruel o 21 Boutons, entre molts d’altres, presentaran els seus nous treballs discogràfics. Tot i que el plat fort d’enguany és l’espectacle Al Tall per sempre, el comiat que el mític grup farà el 14 de febrer a l’Auditori, la celebració del vintè aniversari del Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un dels reclams destacats del cartell. Una programació “atractiva i coral” que, segons Jordi Fàbregas, director del festival, és resultat,
breus
Els Laietans,
guanyadors del
Sons
“malgrat les èpoques tristes” de la il.lusió i imaginació dels implicats i de la complicitat amb els músics. En una nit dedicada a les Terres de l’Ebre, dissabte 9 de febrer, els Quicos repassaran la seva trajectòria artística, recordant alguns dels seus millors moments i presentaran cançons del que serà el seu pròxim CD del 20è aniversari, amb nous temes i noves versions del clàssics del grup tortosí. Enguany també s’han programat tres monogràfics dedicats a diferents instruments: el violí, protagonista del Violinàrius, la cançó, i la gralla. Tancarà el festival La Carrau amb el seu espectacle en què faran participar les Colles de Cultura de Gràcia.
amb la seva proposta de
Gralla 2.0,
animen la presentació del festival al
CAT
El CAT dedicarà el festival a Carles Valero i a Jungbauer Tot i no haver inclòs cap acte específic al cartell del Tradicionàrius 2013, els impulsors d’aquest festival de folk internacional que comença aquest divendres faran un homenatge pòstum a dues persones molt vinculades al Centre Artesà i a la música d’arrel, com eren Traudel Jungbauer, dona d’Artur Blasco i gran activista de l’Associació Arsèguel i els Acor-
El Cercle impulsa un nou projecte per recolzar el teatre fet per joves
dionistes del Pirineu, i Carles Valero, dedicant-los l’edició d’enguany. Així, el llibre que s’editarà un cop finalitzat el festival servirà per recordar aquests dos col.laboradors imprescindibles del CAT. Carles Valero, militant d’ERC d’ERC i una de les persones més estimades de Gràcia, va morir el passat 25 de desembre a l’edat de 61 anys.
El grup de teatre gracienc VadaRetro estrena els propers 19 i 20 de gener al Centre Cívic la Sedeta l’obra Okupes de segona, una comèdia escrita per l’Albert Capel que explica la història d’Eugeni i Piti, dos okupes que s’instal.len al pis d’un empresari que ha mort fa poc sense deixarhi descendència. El grup continua imparable i portaran el 18 de gener Vermut Maritrini, una altra comèdia estil la Cubana, al Centre Comarcal Lleidatà.
La Beckett estrena text de Nick Payne Si existeix, encara no ho he trobat, de Nick Payne, dirigida per Marilia Samper és l’estrena d’aquesta setmana de la Sala Beckett. Un espectacle interpretat per Patricia Garcia, Montse Germán, Carles Gilabert i Pau Roca. Cedida
Teatrejove on-out arrenca divendres amb una obra de Pau Miró silvia manzanera
El muntatge Plou a Barcelona, de Pau Miró, és l’obra que donarà aquest divendres el tret de sortida al projecte Teatrejove on-out, impulsat pel Cercle Catòlic. Es tracta d’una iniciativa que permet donar cabuda i sortida a la creativitat teatral dels joves i engegar idees i il·lusions de manera autogestiona12
da (on), i fer-les sortir de l’àmbit del Cercle i expandir-se (out), tal i com expliquen els seus impulsors. La iniciativa creada per Mercè Sesé i Sonsoles Santís, actrius i directores del Teatre del Cercle, també contempla la inserció laboral per a joves desfavorits, a més de la difusió d’obres teatrals que permeten l’intercanvi d’iniciatives artístiques entre grups de joves i
seccions de teatre amateur i professionals del barri. Des de fa anys, el grup de directores de l’entitat organitzen tallers de teatre, oberts també a l’exterior, amb la intenció de formar teatralment els infants i joves. Ara tenen uns 130 nois i noies entre 7 i 20 anys i apleguen un grup d’uns 10 directors adults i uns 8 nois s ajudants de direcció, sortits dels mateixos tallers.
Doble concert de Cristina Rosenvinge i Alejandro Simó a l’Helio. La parella musical Rosenvinge Simó presentaran
el 5 i 6 de febrer a les 22 h Antagonista, un espectacle on interaccionen i es confronten la música exquisida i valenta d’una amb els versos afilats i la veu descarnada de l’altre. Ell acaba de publicar el poemari Nódulo Noir i ella La joven dolores i Tu labio superior.
Cultura
l’independent de Gràcia
Silvia Manzanera
11 de gener de 2012
entrevista
“Gràcia experimenta amb gustos”
Llibres de cuina n’hi ha infinitat... Però aquest no és només una compilació de receptes. Què té el món de la cuina que atrau tant? Quan era jove volia ser actriu i després em vaig treure el títol en lingüístiques a la universitat però és la cuina que ha estat la meva passió més consistent. Malgrat tot el que faig sempre torno a ella. Crec que és una manera d’explorar el món i entendre altres cultures. Quan viatjo, la primera cosa que faig és visitar el mercat i intento cuinar amb gent d’allà i encara que no parli la llengua local no importa perquè el món de la gastronomia és una llengua universal i sempre sorprenent.
cedida
Té un públic concret el llibre? Quan l’escrivia pensava que el públic seria bàsicament turistes a qui els agrada la cuina i que volen un record bonic de les vacances. Però ara veig quepot atreure un públic més ampli. No sé si es traduirà al català o castellà, espero que sí. Acabo d’assabentar-me que My Barcelona Kitchen ha guanyat el premi Gorumand a Austràlia per el millor llibre mediterrani per 2012. Estic molt emoci-
La
cuinera i escriptora australiana
onada, qui sap el que ofereix el futur? Barcelona ha anat adquirint importància culinària amb els anys. Com creus que el món veu a la ciutat des del punt de vista gastronòmic? Barcelona és una destinació molt “sexy”. Crec que cada país té la seva fama, com als suïssos per la seva xocolata i als francesos pel vi i els formatges, i encara que Espanya en general és coneguda a l’estranger per la cultura de tapes, gràcies a xefs com Ferran Adrià, Catalunya està guanyant una reputació pròpia per una cuina diferent, complexa i innovadora però amb arrels antingues i humils. I com veus Gràcia en aquest sentit? Quan vaig arribar a Barcelona, no hi havia cap dubte d’on aniríem a viure. Des del moment que vaig
crítica de cinema
Una pistola a cada mà
Sophie Ruggles presenta a la Vila ‘Barcelona Kitchen’
Quan va trepitjar per primer cop la Vila sabia que vindria a viure-hi tarda o d’hora. Després va muntar l’EMU, el primer bistrot australià. Fa unes setmanes Sophie Ruggles tornava a Gràcia, a la llibreria Pequod, amb el seu llibre acabat de sortir del forn, My Barcelona Kitchen. Per ella la Vila no deixa d’experimentar amb els gustos. Bon profit...
Elisabet de Loreto
Sophie Ruggles
anar a Gràcia per passejar una tarda em vaig sentir com a casa. En aquesta època, parlant de cuina, no hi havia molta elecció fora d’un shawarma o una pizza. Ara l’esquema ha canviat completament i sembla que ha abraçat el concepte d’experimentar amb gustos. Crec que és aquest intercanvi culinari el que està passant a Catalunya en general que seria la clau per una cuina més emocionant encara en el futur. Quins projectes més tens en ment? Molts. Sempre estic pensant en un llibre nou i tinc diverses idees en ment per distreure’m. Mentre segueixo fent les meves classes de cuina i les meves guies gastronòmiques –en això puc gaudir el més bo que hi ha, compartir i menjar bé amb els demés.
Una pistola a cada mà és el nou film del cineasta català Cesc Gay. Aquesta pel.lícula ens porta cinc històries de desamor/infidelitats, explicades d’un manera molt natural i teatral, sense complicar-se molt en les localitzacions, que no deixarà gens indiferent. M’atreviria a dir que estem davant un dels millors films espanyols de l’any, amb una producció petita però amb un missatge profund. Tota la força de les cinc històries que formen la pel. lícula, cadascuna situada en una localització diferent de la màgica ciutat Barcelonacom la Rambla Catalunya, el Portal de l’Àngel, les Glòries, etc- recau en un excel.lent guió que ens recorda un mica a l’estil de Woody Allen on se’ns va explicant cadascuna d’aquestes cinc històries relacionades totes entre sí i centrades totes en el mateix tema (però sense entrar molt en detalls de la vida dels personatges) d’una manera molt natural i realista a través dels girs de trama que es van desenvolupant en un perfecte
guió, amb la companyia d’una gran ciutat. Gay ha comptat amb un gran elenc d’actors espanyols: Javier Cámara, Eduard Fernández, Jordi Mollà, Eduardo Noriega, Alberto San Juan, Leonardo Sbaraglia, Luis Tosar, Cayetana Guillén Cuervo, Candela Peña, Clara Segura i Leonor Watling, i amb l’actor argentí Ricardo Darín. Cada un ens delecta amb una gran interpretació, això sí: curta però intensa. Cadascuna d’aquestes cinc petites històries estan centrades en un mateix tema: la infidelitat o desamor. Un tema tan dur o trist com aquest, Gay ha sabut tractar des d’un punt de vista molt diferent, un punt còmic, regalant-nos un film molt lleuger i agradable amb el què l’espectador fàcilment es podrà sentir identificat. Film: ‘Una pistola a cada mà’. Direcció: Cesc Gay Intèrprets: Javier Cámara, Ricardo Darín, Eduard Fernández, Jordi Mollà, Eduardo Noriega, Alberto San Juan.
cedida
Contes d’hivern obre El meu primer Verdi. Dues històries tendres i boniques, Una nina a la neu (Co Hoedeman, Canadà, 1998, 14’) i El ninot de neu (Dianne Jackson, Regne Unit, 1982, 26’) són els films encarregats d’inaugurar la nova proposta de programació estable pels més petits feta pels Verdi, aquest diumenge a les 11.30 h.
la cartellera Cinemes Bosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • The master. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.50. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Los miserables. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Jack Reacher. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Amor. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10. • La noche más oscura. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Volver a nacer. Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.40. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15. • Una pistola en cada mano. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.10, 20.15 i 22.15.
• El capital. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10. CINEMES gIRONA. Girona, 175 • Una pistola en cada mano. Dv, 17.00. Ds i dg, 18.15 i 22.15. Dm, dc i dj, 17.00 i 21.00. • Jordi Sabatés presenta Sherlock Junior de Buster Keaton. Dv, 21.30. • El Bosc. Dv, 19.00 i 23.00. Ds i dg, 18.10 i 22.10. Dc i dj, 19.00 i 23.00. • Phenomena: la invasión de los ladrones de cuerpos. Dv, 22.00. • El muerto y ser feliz. Dv, 17.00 i 19.00. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dm, dc i dj, 17.00, 19.00 i 21.30. • Fènix 11.23. Dv, 17.00 i 21.00. Ds i dg, 16.10 i 20.10. Dm, 17.00. Dc i dj, 17.00 i 21.00. • Blancanieves. Dv, 19.00 i 23.00. Ds i dg, 20.15. Dm, dc i dj, 19.00 i 22.45. • Tadeo Jones. Ds i dg, 16.00.
Lauren Gràcia. Carrer Bailén, 205. • Sala 1: El Hòbbit: un viatge inesperat. 16.00 i 19.10. La vida de Pi. 22.20. • Sala 2: !Rompe Ralph! Dv, ds i dg, 16.45. Los miserables. Ds i dg, 19.00 i 22.00. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00, 19.00 i 22.00. • Sala 3: Volver a nacer. 16.40, 19.30 i 22.20. • Sala 4: The master. 16.20, 19.10 i 22.00. Verdi HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Amor. 16.00, 18.30 i 20.55. • Sala 2: Volver a nacer. 16.00, 18.30 i 20.55. • Sala 3: El capital. 15.45, 17.50, 20.00 i 22.05. • Sala 4: Amor. 19.15 i 21.45. En la casa. 16.30. • Sala 5: El páramo. 16.00, 18.00, 20.05 i 22.10.
Verdi Park. Torrijos, 49. • Sala A: Las sesiones. 20.15 i 22.10. De óxido y hueso. 15.45 i 18.00. • Sala B: Los miserables. 15.45 i 18.45 i 21.45. • Sala C: The master. 15.45, 18.40 i 21.35. • Sala D: La noche más oscura. 15.45, 18.45 i 21.45. • Verdi Kids. Amics per sempre. Ds i dg, 16.10 i 18.00. Dg i festius, 11.30. El meu primer Verdi: Contes d’hivern. Dg, 11.30. Teatres Teatreneu. Terol, 26 • Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl 21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es
Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h • Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Impro Horror Show ds 23.30. Sala beckett. Alegre de Dalt, 55 • Rampoines, de Mikhaïl Durnenkov. Direcció, Glòria Balañà i Altimira. 17/12. teatre lliure. Montseny, 47 • Blackbird, de David Harrower. Del 16/01 fins el 10/02. • La sonata del espectres / El Pelicà, d’August Strindberg. 16 de febrer.
13
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
Esports
L’Europa derrota el líder i iguala la millor puntuació en una primera volta Els graciencs poden superar el registre si puntuen al camp de La Pobla de Mafumet David Grau (Remimages)
Després d’encadenar nou partits sense perdre amb quatre victòries consecutives, l’Europa ha aconseguit igualar el número màxim de punts aconseguits en una primera volta. El conjunt escapulat podria incrementar aquests 38 punts i batre el rècord de la temporada 1997/98, quan l’equip es va proclamar Campió de Catalunya, si puntua aquesta propera jornada al camp de la Pobla de Mafumet en la darrera jornada de l’equador de la lliga.
X. T.
Xavi Tedó
No serà una empresa fàcil. L’equip tarragoní és un dels equips més forts de la categoria, tot i que aquestes últimes jornades ha punxat i ha caigut fins al setè lloc. A cinc punts de la quarta plaça, el filial del Nàstic necessita la victòria per no quedar despenjat de la promoció d’ascens a 2B. L’Europa haurà de tornar a demostrar perquè és el tercer equip menys golejat de la lliga. Una solidesa defensiva que ja va mostrar aquest dissabte davant el líder en la victòria ajustada per 1 a 0, quan va anul•lar el davanter olotí, Carlos Martínez, màxim golejador de la categoria amb quinze gols. El tècnic de l’Europa, Pedro Dólera, sentenciava “no els hem deixat fer res” a la roda de premsa posterior al partit. La muralla formada per Victor Duran, León, Edgar i Cano està resultant inexpugna-
14
El Catalunya rep la visita del Barcelona, quart a la lliga
Els
jugadors de l’Europa envolten Javi
ble. Les altres línies també estan donant un gran rendiment. Al mig del camp, Guzmán controla el tempo del partit i el mitjapunta Javi Lara, l’autor del gol de la victòria contra l’Olot amb un magistral llançament de falta, no només nodreix d’ocasions la davantera gracienca, sinó que ja s’ha convertit en el pitxitxi amb quatre gols. A dalt, Òscar Muñoz ha reemplaçat de la millor manera possible Cebri, que es va lesionar quan estava en el seu millor moment de forma, i ja ha anotat tres gols. Aquest és el bloc que ja treu vuit punts al cinquè classificat i que va treure els colors al líder de la categoria.
Lara
després d’anotar el gol de la victòria
Cues inèdites per la visita de l’Olot al Nou Sardenya Feia anys que el camp de l’Europa no presentava una entrada com la de dissabte contra l’Olot. Concretament 1.630 persones es van acostar al Nou Sardenya per veure el duel entre el primer i el segon classificat, fet que va provocar cues a l’exterior un quart d’hora abans del començament del partit, en una imatge inèdita
els darrers anys. La imatge que oferia la tribuna principal de l’estadi demostra, com subratllen des del club, que l’Europa té molts més seguidors i simpatitzants dels que han seguit l’equip aquesta darrera dècada d’irregulars resultats i que només necessiten il·lusionar-se per respondre. El club espera que les cues es repeteixin.
Després de quedar fora de la disputa de la Copa del Rei per pitjor goal average amb el Sant Andreu, el CN Catalunya reprèn la lliga rebent dissabte a les set de la tarda el CN Barcelona, quart classificat de la Divisió d’Honor. La victòria contra el Montjuïc, últim classificat, per 16 a 5 a la darrera jornada de lliga situa els graciencs en la novena posició, empatats a tretze punts amb els andreuencs, que són vuitens, i el Mataró, que ocupa el desè lloc. Amb el Montjuïc ja sentenciat a baixar de categoria després de no haver estat capaç de sumar cap punt i l’Helios com a ferm candidat a jugar la promoció de descens amb tan sols tres punts, l’equip del Coll buscarà escalar posicions en l’inici d’aquesta segona volta, però sobretot que la jove plantilla que integra enguany l’equip adquireixi experiència en la màxima competició estatal. No ho tindrà fàcil contra el CN Barcelona, que només ha perdut quatre dels onze partits que ha disputat. L’equip entrenat per Jose Montero confia, però, a fer un bon paper i a jugar amb la mateixa intensitat dels darrers partits que li ha permès instal.lar-se en la zona tranquil.la de la classificació, sense la pressió d’haver de guanyar per evitar la sempre temuda promoció de descens.
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
Activitat econòmica Xavi Tedó
reportatge
Els propietaris del Revoluciona’t posen en traspàs el local
La revolució arriba al seu final Xavi Tedó
En Polo
La finalització del contracte, el tancament d’un cicle personal i la crisi econòmica han empès els responsables del Revoluciona’t a posar el bar en traspàs, que esperen que es faci efectiu abans de finals de mes. Tot i que no tenen la sensació que els facin fora, reconeixen que no s’esperaven rebre un burofax avisant-los que no se’ls renovava el contracte.
L’Edu i en Polo, amos d’aquest emblemàtic bar que ha estat un punt de trobada de gent del rotllo des què es va obrir fa deu anys, s’han beneficiat tot aquest temps d’una renda antiga, però ara els hi volien pujar
i l’Edu conversant a l’interior del
Revoluciona’t
el preu del lloguer el doble, fins als 1200 euros. “Si acceptéssim aquest lloguer, ens podríem quedar, però hem decidit traspassarlo per iniciar una nova etapa” explica l’Edu, que només ha estat fora de Gràcia vint dies durant tot aquest temps. Com afirma en Polo, “la clientela ha baixat un 30%, però sobretot el consum entre setmana”. L’Edu es mostra taxatiu: “L’oci nocturn ha baixat molt a Gràcia per la criminalització que patim bars i restaurants”. Una persecució que el seu company contraposa a la permisivitat de què gaudeixen els llauners: “Aquí ha vingut la Guàrdia Urbana perquè hi havia llaunes fora i en canvi tenim llauners al costat als quals no els hi diuen res”. L’Edu afegeix que “quan veus que tornar a estar a dalt és complicat, perds la il•lusió”. I més amb les
despeses que tenen des què van decidir ara fa uns anys ser també un restaurant “per créixer amb el nostre públic”. Tots dos lamenten que l’administrador de la finca no els comuniqués abans que la intenció dels propietaris era no renovar el contracte perquè “aleshores no haguéssim demanat un crèdit per fer les darreres obres”. Després del sotrac de l’anunci de no renovació del contracte, ara només pensen en signar el traspàs. “Tampoc tenim ganes de buscar clientela nova perquè la gent de la nostra edat ja no ve tan sovint i volem plegar amb dignitat” explica en Polo. Mentre no arriba aquest esperat, però alhora trist dia, el Revoluciona’t seguirà obrint cada vespre a la recerca d’una utopia que han fet realitat.
15
l’independent
11 de gener de 2012
de Gràcia
Irena Visa
Treballa en un miniestudi a tocar de la plaça Rovira i acaba de parir ‘De bosc’ (Amniòtic Records), el seu tretzè disc en múltiples bandes. “Tothom es pensa que només he tret dos discos”, diu Pau Vallvé (Barcelona, 1981), artista total, músic, productor, promotor, editor, veu de la consciència d’un món cultural que sovint no es mulla. Al seu nou lliurament parla d’un món “de merda i promoció” però conclou que “tot va molt millor si estem contents”. albert balanzà
Ja no estàs tant de mala llet. És veritat. Continuo pensant que hi ha motius per queixar-se, però s’ha de reaccionar i estar emprenyat només va en contra nostra. Enfadar-se és perdre el temps. Cal protestar fins i tot quan no serveix de res, que diria Pedrolo. Sí. Si hi ha coses a canviar, s’ha d’apretar fins a canviar-les. Has pensat que opinaves massa? No. Però he passat molt de temps opinant de política o del que no m’agrada i he pensat ara que no vull ser un puto incordio. Els músics sovint no es mullen. Sí, i em sembla trist, en un país on la cultura ha estirat la corda del canvi social. I ara només s’ha mogut quan li han tocat l’IVA, lo seu. La independència et motiva? Votaré que sí en una consulta, però no tot és culpa d’Espanya i sota aquest paraigües no tot s’hi val. Potser era inevitable retallar... Que retallin l’exèrcit, el rei, els seus sous o que es retallin els ous! Però educació o sanitat és l’últim.
16
Pau Vallvé,
en una imatge promocional
amb Gràcia...
Amb Gràcia... Vaig néixer al carrer Escorial però sóc del Guinardó. Ara fa quatre anys que sóc aquí i ja se m’ha passat aquella ràbia que fan els de Gràcia vistos de fora. M’hi he tornat. M’agrada la proximitat i anar caminant a tot arreu. Tinc tot l’ecosistema que necessito: esmorzo i dino a casa, però el Celentano de Rovira fa bona pasta fresca. De bars, el Vinil, el bar del meu amic Jordi Lanuza, Has retallat fent el disc? M’ho he pres amb més calma i m’ho he fet tot més jo, però no amb la idea d’estalviar despeses. Vas començar a Facebook però ja et fas promo per tot arreu, toques i edites per tu i per altres. Ja ets autosuficient? En el sentit artístic, sí. Però necessito editorial, mànagers, distribuïdora, botigues de discos, programadors, i sobretot públic.
sobretot en dilluns i dimarts. Per a concerts hi ha l’Helio però també el CAT, sense barra de bar que faci soroll. Ah, i per sort tenim tres botigues de discos que estan molt bé: Disco 100 a Escorial, Surco a Matilde, davant del Vinil, i BCore a Montmany. Un desig... Hi ha gent que em matarà, però m’agradaria que Gràcia fos peatonal. Cap a on vas? Vaig a disfrutar més del procés i a esperar menys del resultat. I ‘De bosc’ és això, el camí, una actitud d’anar fent. Potser no cal fer milers d’entrevistes promocionals i concerts de qualsevol manera, i fer més el que a mi m’agrada. No necessito anar a més, només vull estar content. Ets part interessada en ‘Pau Vallvé’. I amb Maria Coma, Nico
Roig, Inspira, Ferran Palau... Et tempta influir-hi més? No. Compartim segell, però cadascú té clar el que fa, i no tenim res a veure estilísticament. He fet 30 temes per al ‘De bosc’ i si un tema no hi entra, no es reaprofita. Jo escolto Inspira als matins i a tu a les nits. És un efecte de l’ambient que crees a cada disc? Sí. Jo vaig caure en un pou de malenconia i quan composo ja no sé discernir si és de dia o de nit. Però ara veig més llum, ‘De bosc’ és més de dia i ‘2010’ era més de nit. ‘Nits que són dematins tota la tarda’, dius...També parles que si tinguessis un poder... Sí, pararia el temps. Però no forever young, si no per estar tranquils i anar fent. Estem malament però millor quedar-nos com estem. Què faràs el 7 de març al CAT? Anem cinc, tots drets, jo ja sense tocar bateria. L’estem assajant aquests dies i és emocionant. Més canyero del que em pensava.
Víctor Nubla
Pau Vallvé: “No necessito anar a més a la vida; només vull estar content”
la torratxa
Simulacres emocionals La campanya de Nadal ha posat de manifest un parell de coses que m’han cridat l’atenció. En primer lloc, l’aparició d’un distintiu a la porta de diversos comerços amb l’advertència: “Espai lliure de nadales”. Potser tenen raó. Avui dia qualsevol pot transportar en un petit llapis digital milers de peces musicals, i obligar els soferts ciutadans a escoltar durant dues setmanes les mateixes trenta cançons, sovint en les seves versions més homicides, potser es podria considerar contaminació acústica, i no precissament pel volum. I, en tot cas, posar música per a desconeguts no és més que una acció reflexa socialitzadora, com quan en els minuts de silenci, en lloc de silenci, sona El cant dels ocells o quan els discjockeys fan l’acompanyament de la festa. Simulacre emocional és tambéel missatge llençat amb la més bona intenció pels mitjans i les institucions, per conscienciar els pares que conscienciïn els nens que no tots els nens poden tenir joguines i que els reis ja no poden portar-ne a tothom, de manera que els nens han de demanar un màxim de tres o quatre perquè els nens pobres en puguin tenir... Deixin-se de reis i de màgia i expliquin als nens que no tots els nens tenen ni tindran els mateixos drets i que la crisi són els pares. Si us plau.