LA CARTA DE POBLACIÓ DE MONT-ROIG DEL CAMP, 13 d’agost de 1180. Miquel Anguera “Beatet”. 13-08-2015 Conferència oferta per l’historiador mont-rogenc, Eduard Boada i Aragonès, el dia 1 d’octubre de 2005 a l’antic Cinema Martí, amb motiu del 825è aniversari de l’atorgament de la nostra Carta de Població. Dita conferència fou presidida per la directora dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Teresa Felip i l’alcalde de Mont-roig d’aleshores, Miquel Anguera. Tornem a agrair a l’Eduard Boada el seu ingent treball d’ara fa deu anys, i ho fem avui perquè s’acompleixen 835 anys de l’atorgament de la nostra Carta de Població i volem reivindicar, al mateix temps, l’únic nom del nostre poble: Mont-roig del Camp! I, si voleu, Montis Rubeus, d’ara fa bastant més de vuit segles.

EDUARD BOADA: Abans d’endinsar-nos en una breu cronologia, per tal de contextualitzar la Carta de població de Mont-roig del Camp en la seva època històrica, cal dir que el terme de Mont-roig ha estat poblat des de ben antic, fet constatat per l’arqueologia. Sense entrar a aprofundir-hi, sí que destaquem les excavacions de Salvador i Lluïsa Vilaseca a l’Areny i a la Cova del Patou. No en va, la zona de la muntanya de la Roca és rica en ocupació antiga. En aquest sentit, cal fer referència a la importància de les excavacions de Romero i Vilardell que, entre d’altres aspectes, han servit per documentar el culte a la deessa negra Isis a la muntanya de la Roca. Entre d’altres, cal citar també l’enterrament col·lectiu al barranc de Rifà, les troballes de sílex a la serra de la Pedrera i les troballes de materials prehistòrics i d’època romana a la partida de les Barqueres. I no podem tampoc deixar d’esmentar l’excavació soterrada per l’actual velòdrom, que sota la direcció de Lluïsa Pallejà documentà un centre terrisser d’època romana, que restà actiu des de finals del segle I, després de Crist, fins a les darreries del segle III. 1.- Cronologia Dit això, passem a contextualitzar la Carta de Població amb uns flaixos cronològics que ens ajudaran a copsar el moment històric en què neix aquest important document: - Sembla que cap al 713-719 els sarraïns dirigits per al-Hurr ocupen Tarragona, sense que existeixi gaire informació sobre aquest període, en el què la capital del Camp passà a anomenar-se Tarraquna. Una ciutat, però, que estava en declivi i que havia estat ja abandonada per les autoritats: l’arquebisbe Pròsper havia fugit a Itàlia el 713. Això

afavoreix que la seu metropolitana passi de Tarragona a Narbona. D’altra banda gran part de la població recula cap al nord. - 732. Els sarraïns continuen avançant fins ser derrotats a Poitiers l’any 732 per Carles Martell. Aquesta ocupació de signe musulmà motiva una reacció d’hispans i visigots per recuperar els seus territoris. - 801. Barcelona és reconquerida i el Camp de Tarragona esdevé cada cop més una terra que separa la Barcelona cristiana de la Tortosa i Lleida musulmanes, sense que això vulgui dir que aquesta estigui despoblada, doncs es registra, sobretot, activitat de caire agrícola. D’altra banda avui gaudim del llegat de tota una sèrie de topònims d’origen àrab. Dit en altres paraules, això vol dir que ni el Camp de Tarragona estava totalment despoblat i abandonat, ni Mont-roig neix amb la Carta de Població de 13 d’agost de 1180. - 1058. Consagració de la seu de Tarragona i voluntat d’estendre els seus límits fins al Coll de Balaguer: “contra occidentem versus Dertosam annotatos Balagarii loco”. - 1091. Butlla del papa Urbà II per la qual es restaura l’arxidiòcesi de Tarragona. Llegim un fragment de les paraules del sant pare: “a Ell (en referència al Senyor) li va semblar bé exaltar en altre temps la glòria de la ciutat de Tarragona i a Ell li va semblar bé també visitar-la a causa dels pecats del seu poble. Quan habitava en ella un poble de cristians, va fustigar amb la vara les seves iniquitats i amb assots els seus pecats (en referència a l’ocupació musulmana)”. El document papal continua afirmant que, trescents anys després “el Senyor es dignà a inspirar la reconquesta”. La restauració de Tarragona passa pel reconeixement de l’antiga metròpolis, que recupera Tarragona, trencant el vincle existent amb els francs. - 1118. Menció més antiga de Mont-roig. Ramon Berenguer III atorga al bisbe Oleguer la ciutat i el Camp de Tarragona i Mont-roig hi surt esmentat com un dels límits territorials amb aquestes paraules: “ipsi fines per Montem Rubeum”. - 1129. Donació de la ciutat de Tarragona a Robert d’Aguiló, que rep l’encàrrec del bisbe Oleguer de repoblar i restaurar Tarragona, rebent en feu la ciutat i el Camp de Tarragona. Es comencen a bastir els primers castells i torres. El repoblament del Camp de Tarragona es constata amb les cartes de població i franquesa. És especialment a partir de mitjans de segle XII quan comença a produir-se documentació escrita. - 1153. Setge i conquesta de Siurana. Pel que fa a Mont-roig, Josep Munté afirmà el següent en el text que publicà a Ressò mont-rogenc amb motiu dels 800 anys de la nostra Carta de Població: “Hom ha dit que, foragitats els sarraïns de les nostres contrades, la vila -o castell- (de Mont-roig) fou de nou habitada en ocasió dels èxits guerrers de les forces cristianes devers el 1153”.

2

- 1154. Butlla del papa Anastasi IV, que entre d’altres anomena les parròquies de Riudoms, Alforja i Cambrils, a banda de Pratdip, Colldejou i Marçà que aviat entrarien en litigi amb la seu de Tortosa. Tot indica que a Mont-roig no tenia edificada església en aquesta època, això podria interpretar-se com un indicatiu que realment Mont-roig hauria estat despoblat o poc poblat durant la dominació musulmana. - 1158. Mont-roig apareix documentat com un dels límits del terme d’Alforja. - 1162. Eduard Toda sosté que aquest any fou vençut el darrer reducte sarraí d’Escornalbou per Albert de Castellvell. Si més no, és una dada important atenent a la proximitat amb Mont-roig. - 1170. El castell de Mont-roig surt esmentat a la carta de fundació i dotació del priorat de Sant Miquel d’Escornalbou, en parlar dels límits d’Escornalbou s’anomena “el pla de Mont-roig tal com va per les capçaleres del Riudecanyes i per la font de Murta i passa sobre el catllar del mateix Mont-roig i va a les pinedes de Rubials”. - 1171. S’inicien les obres de la nova Catedral de Tarragona. - I arribem al 1180 amb la Carta de Població de Mont-roig, de la qual enguany celebrem els 825 anys i de la que parlarem més endavant. Aquest mateix any el concili provincial de Tarragona deixa enrere la datació de documents a partir dels anys del rei franc, tot un símbol d’independència. La Carta de Població apareix ja amb la datació de l’Encarnació del Senyor. - 1181. Joan de Santboi dóna el monestir d’Escornalbou a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls perquè hi fundi una canònica agustiniana. Aquest mateix any Alfons I dóna a l’Arquebisbat part dels drets sobre Mont-roig. Una part del terme de Mont-roig estava en fricció entre l’arquebisbe i els Castellvell. L’arquebisbe Berenguer de Vilademuls redueix a un màxim de 18 el nombre de canonges degut a les despeses que havia d’afrontar en la defensa dels atacs dels “moros de Mallorca, que cada dia per mar feian correrias, y no bastave per lo sustento dels canonges”. Esmentem aquest punt ja que al terme de Mont-roig no fou aliè a aquest tipus d’incursions fins ben entrada l’edat moderna. De fet entre el públic hi tenim en Vicenç i en Josep Toda, avantpassats dels quals van ser fets presos pels pirates d’Algèria. - 1185. Alfons I el Cast dóna a l’Església de Tarragona els drets que posseïa sobre Mont-roig, derivats de la Carta de Població de 1180, reservant-se la meitat de les rendes. Posteriorment Alfons I revocarà aquesta cessió en favor de la reina Sança amb qui, com veurem, l’arquebisbe arriba a un acord sobre Mont-roig l’any 1198. - 1192. L’arquebisbe Berenguer de Vilademuls cedeix el bovatge de Mont-roig al canonge hospitaler. Mont-roig no pagà aquest impost durant uns cinc-cents anys i fou finalment suprimit l’any 1798. El bovatge -com el seu nom indica- gravava al començament de cada regnat cada parella de bous, animal fonamental en les tasques agrícoles.

3

- 1194. Butlla del papa Celestí III, en la qual s’hi cita l’església parroquial de Mont-roig i es reconeix la propietat de l’arquebisbe sobre el castell de Mont-roig. - 1198. L’arquebisbe Ramon de Castellterçol i la reina Sança arriben a un acord pel qual la reina vídua d’Alfons I, reté el domini de Mont-roig, que en morir deu anys després passa novament a l’arquebisbat.

2.- La Carta de Població de Mont-roig. La Carta de Població de Mont-roig del Camp és un document jurídic que pel qual l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, juntament amb el rei Alfons I, el noble Bertran de Castellet i la seva esposa Guillema fomenten la permanència dels habitants de Montroig fixant les condicions bàsiques, que veurem tot seguit. La carta constata que Montroig ja estava poblat el 1180. La Carta de Població de Mont-roig sembla que va donar bons resultats de cara al creixement i consolidació del municipi, tant és així que presenta una analogia amb la Carta de Població de Reus , donada per Bernat de Bell-lloc i la seva esposa Agnès de Cànoves -filla de Bertran de Castellet-. 2.1.- Els donadors. Ara ens acostem als donadors de la Carta de Població de Mont-roig. A banda dels anònims habitants, ells foren els protagonistes d’aquest document. Els donadors són, per aquest ordre: Berenguer de Vilademuls, Alfons I, Bertran de Castellet i la seva esposa Guillema. Berenguer de Vilademuls, que és qui atorga la Carta de Població, fou arquebisbe de Tarragona del 1174 al 1194, any en què va ser assassinat pel bescompte Guillem Ramon I de Bearn fruit de desavinences per qüestions jurisdiccionals. L’arquebisbe Berenguer fou un dels principals consellers d’Alfons I i participà en diverses iniciatives polítiques i militars juntament amb el compte-rei, com ara la conquesta de Conca. A banda de Mont-roig, Berenguer rebé Montbrió i l’Albiol. Alfons I el Cast. Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, la qual -vídua- li cedí el tron aragonès quan només tenia deu anys. Amb ell es materialitza la unió dinàstica catalano-aragonesa. Fou un comte-rei que treballà per l’enfortiment dels seus dominis, tot participant activament en la reconquesta i en la política dels regnes peninsulars. També intervení sovint en la política occitana, essent Alfons I el sobirà de Provença. També fou conegut com “el trobador”. Bertran de Castellet. Fou el primer castlà de Reus i de Mont-roig, i un dels protagonistes de l’ocupació del Camp de Tarragona. Participà també en la conquesta de Siurana. Guillema. Esposa de Bertran de Castellet. 2.2.- L’objecte de la Carta.

4

La Carta cedeix i confirma en la seva possessió les pertinences dels qui en el moment de la seva signatura ja eren veïns de Mont-roig, fent referència a “pobladors, pagesos i habitants de la nostra vila”. D’altra banda, aquesta donació s’estén en el temps, doncs, també implica els fills, hereus i successors. La Carta cedeix les possessions situades “en el terme de la mateixa vila i castell de Mont-roig”, explicitant-les de forma genèrica i deixant clar que es donen amb “les seves entrades i sortides, amb els seus boscos (de gran importància per la llenya), pastures i aigües perquè en facin ús, i amb les seves emprius”. Les emprius són drets d’aprofitament comunal, en aquest cas de l’explotació de boscos, pastures i aigües. Les possessions a que fa referència la carta són en concret: 1.- Terres cultivades i ermes. 2.- Cases. 3.- Vinyes. 4.- Horts. 5.- Farraginals. Són els camps de farratge emprats per a la ramaderia. Al segle XII la ramaderia suposava un complement de l’agricultura, especialment la ramaderia de bestiar oví, ja que aquest no requereix tanta cura com el boví. El bou era una animal molt important en les tasques agrícoles. A banda del bestiar oví i boví, cal esmentar també cavalls, mules, tocinos i gallines, així com abelles, de les quals s’obtenia mel i cera. 2.3.- El terme. La Carta de Població també és molt interessant, doncs ens limita el terme de Mont-roig, fet que ha estat utilitzat de cara a defensar la integritat territorial del municipi en algunes disputes que hi ha hagut al llarg de la història. En concret aquesta és la traducció al català dels límits del terme que llegim a la Carta de població: “a l’orient amb el terme que el comte de Barcelona va donar a Ramon dels Arcs i a Ponç Dorca, així com diu la d’honor de Cambrils”: Fa referència a l’antic terme de Sant Joan dels Arcs, que fou donat a Pere dels Arcs, probablement el pare de Ramon dels Arcs. Ramon dels Arcs, senyor de Sant Joan dels Arcs, actuà com a intermediari entre el rei Alfons I i els fills del príncep Robert, refugiats a Mallorca a conseqüència de les tensions fruit de la mort d’Hug de Cervelló, arquebisbe. El 1339 Sant Joan dels Arcs s’uní a Vinyols. Continua la delimitació “i amb el terme d’Alforja, des d’on davalla al mar; s’afronta a migjorn al mar, i a l’occident amb el coll de Balaguer, i d’allí de serra en serra, tal com vessen les aigües cap a Tarragona, pugen pel coll de la Llena (també traduït en algunes ocasions com del Llauder), per on s’arriba a la vall de les Garses, mirant cap a Tarragona i fins retrobar el terme d’Alforja. 2.4.- Les condicions.

5

La part més extensa de la carta la composa les condicions, doncs deixa clar el que han de pagar a canvi els habitants de Mont-roig i els seus successors. Vegem les condicions: 1.- Habitar la vila i castell de Mont-roig i pagar als donadors el que correspongui. 2.- Cada camperol haurà de pagar en espècie i amb caràcter anual la quantitat de tres quarteres d’ordi i una quartera de blat (cada quartera són poc més de 70 litres). Volem pensar que a resultes del consum de cereals, Mont-roig disposà ben aviat d’un primer molí d’aigua, que permeté guanyar temps als pagesos i diners als propietaris del molí. L’aprofitament de les aigües sobreres dels molins facilitava l’existència d’horts de regadiu, fet que en darrera instància afavoreix una millora de la dieta alimentària. Pel que fa al terreny cultivable, el document distingeix entre dos tipus de parellada, doncs no tothom posseïa el mateix tipus de terra. Una parellada és l’extensió de terra llaurada normalment en un dia per un parell de bous, i la Carta parla de: -Parellada d’honor, que “ha de ser suficient i tenir cabuda per vuitanta quarteres d’ordi sembrades”. -Parellada simple, que “ha de tenir cabuda per quatre quarteres de vinya”. Els qui posseeixin més o menys d’una parellada, donaran segons la quantitat de terreny que tinguin, seguint la màxima de “qui més tindrà més haurà de donar, i qui menys tindrà menys haurà de donar”. 3.- La carta estableix que “més endavant els pagesos i habitants, i els seus descendents, tindran les seves cases a la vila i castell, i horts i farraginals on els serà assignat”. 4.- Els donadors es reserven per a ells i els seus successors la farga o ferreria (que a la Carta s’anomena la fàbrica) i el forn, tenint el monopoli sobre els mateixos. La Carta de Població indica clarament que “els treballadors, pobladors i els seus successors, couran en el mateix forn els seus pans i llosaran a la fàbrica”. El document estableix que “donaran el vint-i-cinquè pa per fornada i donaran per llossar d’any a any relles i aixades, i una mitgera d’ordi”. També s’indica que “Si el forner o el ferrer no tinguessin miraments amb ells mateixos, els pobladors i els seus successors, malbaratant o destruint, ho esmenaran i restituiran, i els obligarem a esmenar-ho i restituir-ho”. 5.- Fora dels usatges que marca la pròpia Carta, aquesta deixa clar que “cap altre usatge o cens pot imposar-se als habitants o als seus successors, i cap força o violència els serà feta sinó per l’acció de la justícia”. 6.- Pel que fa als drets de justícia queden reservats als donadors, establint la Carta de Població que els habitants de Mont-roig tindran justícia franca i lliure, la qual cosa no treu que -citem el propi document- “Si qualsevol atempta contra el que s’ha dit ho restituirà amb el doble de pena i romandrà pres”.

2.5.- Els signants. A banda dels donadors, destaquem alguns dels personatges que com a testimonis subscriuen el document de Carta de Població de Mont-roig: 6

Ramon de Bages: Primer paborde documentat de la catedral de Tarragona, des de 1169 fins la seva mort l’any 1193, quan el succeí Ramon de Barbarà. Tenia cura de l’administració dels béns del capítol, de l’alimentació dels canonges i en temps de seu vacant seria l’administrador apostòlic, càrrec que el 1171 i 1174 hauria pogut assumir en dues ocasions. Guillem Pere. Fill de Bertran de Castellet i Guillema. Ricard. Ardiaca major. Canonge encarregat d’assistir a la celebració dels oficis pontificals, dirigir el cor i les escoles. Calbó. Signa com a testimoni. Veguer de l’arquebisbe a Tarragona i prohom de la ciutat. S’establí a Tarragona on comprà la casa l’any 1170. Casat amb Beatriu, un dels seus fills fou sant Bernat Calbó. A banda d’aquests, destacar també d’altres persones que signen com a testimoni, com el prevere canonge Ponç, Ricard, Arnald de Puigverd, Robert Ginet i Pere de Rubió. Entre els signants de la Carta hi figuren dos notaris: Pere de Tarragona, notari de Tarragona que fa una anotació sobre l’original, i Guillem de Blàssia, notari reial. Com a incògnita cal destacar uns caràcters que a primera vista semblen hebreus i que apareixen en la part del document on hi ha les signatures. Consultat Mn. Joan Aragonès, que com sabeu és professor d’hebreu, aquest va traslladar el dubte a dos especialistes, en Pere Casanellas i l’Eduard Feliu, president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics. Si bé no ha estat possible transcriure els caràcters si que afirmen que no es tracta de caràcters hebreus i que es podria tractar -potser- d’alguna mena de signatura de notari seguida d’una frase abreujada. De fet no sempre és fàcil transcriure documents antics. En el cas de la nostra Carta de Població aquesta està escrita en llatí i l’original està perdut, per tant, treballem sobre còpies del mateix. El notari de Tarragona Miquel Boter l’any 1301 realitzà una copia del text que avui és a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, aquesta és la copia més antiga de l’original. Posteriorment el notari públic de Mont-roig, Guillem Ramon Falconer, realitzà una còpia per manament del rector de Mont-roig Bernat de Montagut. Aquesta còpia, de la qual no consta l’any, està perduda, però se’n realitzà una transcripció el segle XIV que és la que està en el Còdex AB (Cartulari de Benet de Rocabertí) a l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona. 3.- Sant Miquel, el patró. Per acabar, no puc estar-me -en plena Festa Major- de fer unes referències a Sant Miquel, el nostre patró. El seu culte està documentat ja l’any 1091, com a festa assenyalada de l’Arquebisbat de Tarragona.

7

L’Església de Mont-roig es posà sota l’advocació de Sant Miquel arcàngel, tal i com succeí amb el veí monestir d’Escornalbou. No podem aquí deixar de fer referència a la llegenda que vincula la victòria d’Albert de Castellvell sobre els sarraïns d’Escornalbou amb una miraculosa intervenció de l’arcàngel sant Miquel, que l’any 1162 -en el dia de la seva festa- va decantar la batalla empunyant una espasa de foc. És curiós el paral·lelisme entre el Sant Miquel que venç Llucifer i el Sant Miquel que venç el musulmà, no en va en moltes representacions artístiques el patró de Mont-roig apareix aixafant un Llucifer caracteritzat amb trets ben sarraïns, a l’estil del Sant Jaume que sense gaire justícia s’anomenà “mata moros”. El prevere Jaume Barrera, autor de la lletra dels goigs a llaor de sant Miquel d’Escornalbou, ens parla en aquesta als orígens mítics d’aquest monestir amb aquests versets “En el Coll de la Batalla, / el Rey-Comte Anfòs primer / anorreà la brivalla / del Serrahí foraster. / puix foreu en sa fretura / visible ajut, cèlich rou”. Anant als nostres goigs, escrits per Mn. Josep Maria Rubió, hi destaquem aquests versos que ens traslladen també al Mont-roig baixmedieval: “Fa centúries que us triaven / per patró els avantpassats, i la glòria que ells maldaven / els d’avui cerquem frisats”. Visca Mont-roig! Visca Sant Miquel!

4.- Font documental i bibliografia. Còdex AB (Cartulari de Benet de Rocabertí). Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona. ANGUERA, Pere (Dir.). Història General de Reus. Vol I. Reus: Ajuntament de Reus, 2003. BADA, Joan. Història del cristianisme a Catalunya. Lleida-Vic: Pagès editors i Eumo Editorial, 2005. BLANCH, Josep. Arxiepiscopologi de la Santa Església Metropolitana i Primada de Tarragona. Vol. I. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1985. BONET, Maria. “La feudalització de Tarragona (segle XII)”. A: Butlletí Arqueològic, núm. 16 (1994). CAHNER, Max (Dir.) Gran geografia comarcal de Catalunya. Vol. VII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982. CORTS, R., GALTÉS, J. i MANENT, A. (Dir.). Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 2000. FONT, José Maria. Cartas de población y franquicia de Cataluña. Vol. I i II. Consejo Superior de Investigaciones Científicas: Madrid-Barcelona, 1983.

8

GORT, Ezequiel. Reus al segle XII. Reus: Carrutxa, 1998. IGLÉSIES, Josep. La restauració de Tarragona. Barcelona: Rafael Dalmau Editors, 1963. JOVÉ, Ferran. Estudi onomàstic de la vila i terme de Mont-roig del Camp. Mont-roig del Camp: Ajuntament de Mont-roig del Camp, 1999. MARÍ, Marià. Exposició cronologicohistòrica dels noms i dels fets dels arquebisbes de Tarragona. Llibre II. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1999. MORERA, Emilio. Tarragona Cristiana. Vol. I. Tarragona: Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1981. MUNTÉ, Josep. La Carta de poblament de Mont-roig. Mont-roig del Camp: Ressò Mont-rogenc, (suplement 1981). PLADEVALL, Antoni (Dir.). Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. RIBA i MESTRE, Francesc. Història de Mont-roig. Reus: Centre d’Estudis de la Comarca de Reus, 1983. ROVIRA, Antoni. Història de Catalunya. Vol. IV. Bilbao: Ed. La Gran Enciclopedia Vasca, 1977. SALRACH, Josep Maria. Història dels Països Catalans. Vol. 1. Barcelona : Edhasa, 1980. SERRA, Juan. “La familia de San Bernardo Calvó en Tarragona”. A: Boletín Arqueológico, núm. 49-50 (1955).

9

CARTA DE POBLACIÓ DE MONT-ROIG DEL CAMP (traduït del llatí). (13 d’agost de 1180) 13-08-2015 (avui fa, exactament, 835 anys). En nom de Crist. Sigui de tots notori que jo, Berenguer, per la consideració de Déu arquebisbe de Tarragona, amb la voluntat i el consentiment de tota la comunitat de l’Església de Tarragona. I jo, Alfons, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, i Bertran de Castellet i la seva esposa Guillema, donem a tots els pobladors, pagesos i habitants de la nostra vila, que anomenem Mont-roig, i a tots els seus fills i hereus, i successors dels mateixos pobladors -presents i futurs- tots els honors, és a dir: terres cultivades i ermes, cases i vinyes, horts i farraginals que ara tenen i finalment tindran en el terme de la mateixa vila i castell de Mont-roig, a la qual vila i castell donem els següents límits: a l’orient amb el terme que el comte de Barcelona va donar a Ramon dels Arcs i a Ponç Dorca, així com diu la d’honor de Cambrils, i amb el terme d’Alforja, des d’on davalla al mar; i s’afronta a migjorn al mar, i a l’occident amb el coll de Balaguer, i d’allí de serra en serra, tal com vessen les aigües cap a Tarragona, pugen pel coll de la Llena (Llauder), per on s’arriba a la vall de les Garses, mirant cap a Tarragona i fins retrobar el terme d’Alforja. I donem aquests honors, amb les seves entrades i sortides, amb els seus boscos, pastures i aigües perquè en facin us, i amb les seves emprius. Amb la condició de que tant ells com els seus successors habitin a la vila i castell i tinguin i posseeixin aquests honors per nosaltres i pels nostres successors. Els qui treballaran i tindran qualsevol parellada, ens donaran a nosaltres i als nostres successors tres quarteres d’ordi i una quartera de blat per a cada any. Però, cada parellada d’honor ha de ser suficient i tenir cabuda per vuitanta quarteres d’ordi sembrades. I cada parellada simple ha de tenir cabuda per quatre quarteres de vinya. I més endavant els pagesos i habitants, i els seus descendents, tindran les seves cases a la vila i castell, i horts i farraginals on els serà assignat. Aquells que tinguin més o menys d’una parellada, donaran segons la quantitat d’honors que tinguin, a raó dita, de qui més tindrà més haurà de donar, i qui menys tindrà menys haurà de donar. I retenim per a nosaltres i els nostres successors la fàbrica i el forn, tal com nosaltres establim: forn i fàbrica, treballadors, pobladors i els seus successors, couran en el mateix forn els seus pans i llossaran a la fàbrica. I donaran el vint-i-cinquè pa per fornada i donaran per llossar d’any a any relles i aixades, i una mitgera d’ordi. Si algun forner o ferrer no tinguessin miraments amb ells mateixos, els pobladors i els seus successors, malbaratant o destruint, ho esmenaran i restituiran, i els obligarem a esmenar-ho i restituir-ho. I exceptuant aquests usatges, cap altre usatge o cens pot imposar-se als habitants o als seus successors, i cap força o violència els serà feta sinó per l’acció de la justícia: salvat el cens de les parellades, i llossar i fornejar. I tindran justícia franca i lliure. Tots els honors esmentats i totes les seves voluntats seran respectades de la manera que els sigui més profitosa. Si qualsevol atempta contra el que s’ha dit ho restituirà amb el doble de pena i romandrà pres. La qual ha estat donada el 13 d’agost, any 1180 de l’Encarnació del Senyor. Signo, Berenguer, arquebisbe de Tarragona. Jo Ramon, paborde de l’Església de Tarragona. Signo, Bertran de Castellet. Signo, Guillema, esposa seva. Signo Guillem Pere, fill seu.

10

Això signo Ricard, arxilevita. Signo Ponç, prevere canonge. Signo Calbó. Signo Ricard. Signo Arnald de Puigverd. Signo Robert Ginet. Signo Pere de Rubió, els qual de totes aquestes coses són testimoni. Jo, Pere de Tarragona, notari tarragoní, ho he escrit i esmenat a la línia XIII, on hi diu “migeram”, dia i any prefixat. Caràcters no transcrits salvada la jurisdicció de Cambrils. Signo Alfons, rei d’Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença. Jo Guillem de Blàssia, notari del senyor rei, subscric i faig aquest signe.

(Traducció del llatí, de la Carta de Població de Mont-roig, del 13 d’agost de 1180. Agraïm a l’historiador mont-rogenc, Eduard Boada, la seva col·laboració).

11