La carxofa. La flor dels nostres camps La carxofera és una planta parenta del card comú. Té unes tiges gruixudes i unes fulles molt llargues, de color verd al seu anvers i cobertes d’una fibra blanquinosa al revers. La carxofa és la flor, encara no madura, de la carxofera.

Nom científic: Nom vulgar:

Cynara scolymus, L. català > carxofera castellà > alcachofera (prové de l’àrab al-kharshûf)

Clima La carxofera necessita climes temperats i no suporta bé l’excés d’humitat i les gelades. Per sota dels 4ºC negatius és difícil que la planta sobrevisqui. Es cultiva en zones temperades d’Europa, especialment als països de la Mediterrània. S’ha adaptat també molt bé a les regions de temperatures suaus i no gaire humides del continent americà.

Varietats Blanca de Tudela Madrilenya Violeta de Provença Camús de Bretanya Romanesco Espinós Sard Californiana

La varietat més conreada, tant al Delta com a la resta de l’Estat espanyol, és la Blanca de Tudela, que té forma ovalada, aspecte compacte i color verd intens.

Història de la carxofa La carxofera és originària del nord d’Àfrica, molt probablement d’Egipte. Els àrabs la van estendre per l’Europa occidental i van millorar-ne les varietats de cultiu. Ja era coneguda pels grecs i pels romans, que li atorgaven poders afrodisíacs. A l’Itàlia del segle XV ja es consumia la carxofa que provenia de Sicília i en aquesta època era un ingredient habitual de la cuina de la Toscana. Caterina de Mèdici, en casar-se amb Enric II de França, la va introduir a aquest país, perquè els cors de les carxofes li agradaven molt. A Amèrica, la hi van introduir els colons francesos i espanyols.

Una llegenda de l’Anglaterra isabelina explica que la carxofa va ser creada quan una dona molt bella va enfurismar els déus, que la van convertir en un card. D’aleshores ençà, els metges van començar a receptar la carxofa per refer la libido dels homes.

La carxofa al delta del Llobregat A mitjan segle XIX, l’agricultura del Baix Llobregat va experimentar un gran canvi amb l’arribada del reg. El conreu de secà es va anar substituint progressivament pel de regadiu.

Al Delta, la carxofa s’hi va començar a conrear a principi del s.XX i els primers anys es va destinar, bàsicament, al mercat local i al barceloní.

Pageses del Prat durant els anys cinquanta preparant carxofes per portar-les a vendre.

Les primeres exportacions de carxofes del Delta estan registrades l’any 1919. Els volums més alts s’aconseguiren els anys 30. L’any 1936 sortien 40 vagons diaris de carxofes i enciams cap als mercats de França, la Gran Bretanya, Alemanya i Suïssa. Un descans a la meitat de la collita

La Guerra Civil i els primers anys del franquisme van propiciar una aturada d’aquest procés de creixement. A partir dels anys 60, com a conseqüència de la creixent industrialització, va originar-se una progressiva pèrdua del sòl agrícola. Avui en dia, la superfície dedicada al conreu de carxofes al Baix Llobregat supera les 500 ha i és la plantació que ocupa, normalment, més superfície als municipis del Prat i de Sant Boi.

Pagesos del Prat collint carxofes amb còvacs

Com és la carxofera? La carxofera

Capça Fillola Fulla (cards)

Refillola

Cardets

Mota - Arrel

Soca

La carxofa Escames membranoses

Cor de la carxofa Part carnosa comestible

Tija

El cultiu de la carxofa El cultiu

Calendari de la carxofera AGOST

SETEMBRE

OCTUBRE

La reproducció La multiplicació per esqueixos és la més utilitzada al litoral mediterrani. En aquest cas s’agafen els rizomes dels peus mare i es planten directament al camp.

Després de deixar descansar un temps el terreny, durant el mes de juliol es prepara la terra i s’hi planten els esqueixos extrets de la soca de la carxofera vella.

NOVEMBRE

Durant el mes de setembre la planta creix i es desenvolupa.

A l’octubre apareixen, incipients, les primeres capces.

DESEMBRE

GENER

Es cullen les filloles i apareixen les refilloles.

Es cullen les refilloles i s’agafen cardets de la soca mare, que es replantaran més endavant.

El reg El tipus de reg utilitzat per a les plantacions de carxoferes és el reg per estesa, comú en tots els conreus deltaics.

Adobs Durant el cultiu, s’hi apliquen petites quantitats de nitrogen.

Es cullen les capces i apareixen les filloles.

Malalties

FEBRER

La cendrosa Fong que creix sobre les fulles de la carxofera i les asseca. S’associa amb una humitat alta durant la nit. Ascochita Fong que ataca la part superior de la carxofa. S’associa amb temperatures molt baixes i una humitat alta.

Plagues El riquer o barrinador és una eruga que fa galeries a la tija de la planta fins a arribar a la carxofa. El pugó de la carxofa és un insecte que xucla la saba de les fulles.

Un cop la planta s’ha assecat del tot, se sega el camp i es generen camps joves amb la replantació dels cardets. Molts pagesos opten per iniciar un nou cicle al mes de febrer. Aquest segon cicle anual és més ràpid i també menys productiu, però permet obtenir una collita sis mesos seguits.

La carxofera té una vida de dos, màxim de tres anys.

El conreu de la carxofa té un rendiment productiu de 12 a 18 tones per ha.

Distingim tres categories de carxofa: l’extra, la primera i la segona, segons la mida del seu diàmetre.

La reina dels cultius del delta del Llobregat La carxofa és, amb 565 ha, l’hortalissa amb més superfície conreada al Baix Llobregat. Superfícies i produccions d’hortalisses al Baix Llobregat. Any 2004. Conreu

CARXOFES ENCIAMS TOMÀQUETS COLS COL-I-FLORS BLEDES ESCAROLES FAVES MONGETES CEBES APIS RAVES PASTANAGUES PORROS ESPINACS ALLS MELONS COGOMBRES CARBASSONS CARBASSES PEBROTS

Superfície (ha)

Producció (tn)

565 276 221 172 167 130 123 111 94 81 68 53 48 46 41 39 35 28 16 14 13

7.340 8.473 10.851 5.247 3.814 3.128 3.033 1.247 1.372 2.327 2.073 820 790 1.011 633 443 797 1.709 868 214 410

Font: Dades no exhaustives facilitades per l’oficina d’Estadística i Informació Agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Per què és tan bona la carxofa Prat ?

Una terra rica en minerals

Un microclima protector

Del camp a la taula

El delta del Llobregat, com tots els deltes, és un terreny al·luvial que ha anat acumulant material sedimentari durant molts anys i ha generat unes terres riques en minerals i de gran fertilitat. Això afavoreix la gran qualitat de les hortalisses que s’hi conreen i la carxofa no n´és una excepció.

Les muntanyes de Collserola, Montbaix-Montpedrós i el Garraf, d’una banda, i l’acció marina reguladora de la temperatura, d’una altra, fan que tota l’àrea deltaica estigui protegida dels canvis bruscos de temperatura, la qual cosa fa més difícil l’aparició de gelades i facilita que la producció agrícola tingui una major qualitat.

Ser a prop de la gran ciutat també té avantatges. La major part de la producció de la carxofa Prat es destina a Mercabarna per al consum metropolità, cosa que fa que la carxofa que s’ha collit al matí, al cap d’unes hores sigui a la venda a les parades dels diferents mercats municipals.

La producció de la carxofa La conca de la Mediterrània produeix el 90 % de la producció total mundial de carxofa. Itàlia, França i Espanya produeixen el 80% de la quota mundial. Itàlia n’és el primer exportador amb un 65 % de la producció mundial i Espanya el segon, amb el 30%.

La producció a Catalunya Producció a Catalunya per províncies Província Any 2004

Tarragona Barcelona Lleida Girona Catalunya

Superfície (ha)

816 607 30 16 1.469

Producció (tn)

(tn) 0

5.000

10.000

10.735 7.855 400 192 19.182

Els productors mundials Producció a Catalunya per comarques Comarca Any 2004

Itàlia 470.225 tn França 67.533 tn

Grècia 23.000 tn Turquia 26.000 tn Síria 5.708 tn

Espanya 268.500 tn

Iran 10.000 tn

Estats Units 42.770 tn Marroc 46.520 tn Mèxic 10.000 tn

Algèria 35.000 tn Tunísia 19.200 tn

Xina 43.000 tn Israel 4.800 tn Egipte 65.255 tn Xipre 3.100 tn

Perú 8.722 tn

Xile 25.000 tn

Argentina 86.000 tn Any 2002

Font: FAO

Baix Llobregat Montsià Baix Ebre Baix Camp Ribera d’Ebre Tarragonès Segrià Maresme Gironès Terra Alta Barcelonès Garraf Vallès Occidental Alt Penedès Pla d’Urgell Urgell Vallès Oriental Garrigues Noguera Anoia

Superficie (ha)

Producció (tn)

565 300 222 213 37 24 22 17 16 20 7 7 4 4 3 2 2 2 1 1

7.340 4.050 2.997 2.769 463 312 297 214 192 144 91 82 49 41 40 26 26 24 13 12

Font: EIA. Gabinet d’Anàlisi i Prospectiva del DARP (Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya).

15.000

20.000

Joan Ribas, pagès

Quatre generacions de pagesos del Prat Jo i els meus germans som la quarta generació de la família Ribas que fem de pagesos al Prat. Avui, la carxofa és l’estrella dels nostres conreus. Recordo encara, de petit, llevar-me ben d'hora per acompanyar el pare a collir carxofes i després, amb les canastres plenes, anàvem a vendre-les al Mercat del Born. El meu pare explicava que durant els anys 30 era habitual veure marxar llargs trens carregats de carxofes i altres productes frescos cap a França.

turòpata

Ester Pardo, na

a és un lla de carxofol La infusió demfu er st le ol i a bon re ei pel co reduir el colester

igua carxofa ajuda a bulliu un litre d’a u fulles fresques de és molt senzilla: Una infusió de ió rac bo rant uns de ela du a r na sev sio La . fu ge in fet i deixeu-ho depurar el e quedi, fulles de carxofa De la infusió qu amb 50 grams de leu-ho per separar-ne les fulles. el gust una mica co u , be rés àpat. Si tro minuts. Desp t abans de cada de menta. en beurem un go podeu afegir una culleradeta hi t, an amarg

Prat t Municipal del dora del Merca ne ve , do sa ui G ofes Valentina entina: les carx

la Val nes La recepta de senzilles, més bo ieu les fulles de és m com tra i fes

de les carxo edin ben obertes. . Talleu el tronc Carxofes al forn les carxofes per dalt fins que qu u-les eu liva. Embolique ts més enfora. Piqu n rajolí d’oli d’o graus. Deu minu afegiu-hi un bo i 0 s 20 -le s eu un br a n lpe for Sa ta i fiqueu-les al daus de pernil amb paper de pla es del forn, fiqueu uns quants ure-les co de eu ab Ac abans de treure-l da carxofa. serrà a dins de ca -les ben calentes. i serviu

La comercialització de la carxofa En l’actualitat, el consumidor reclama aliments de cuina ràpida. La carxofa requereix força temps de preparació i això ha motivat un descens de la venda del producte fresc. Com a contrapartida, se n’ha incrementat la venda com a producte industrialitzat: envasada al buit, en llauna i congelada en bosses de plàstic.

Els valors nutricionals

Composició (*) En cada 100 gr. de carxofa comestible hi trobem:

Aigua Proteïnes Greixos Glúcids Fibres Calories Calci Ferro Vitamina A Vitamina B1 Vitamina C

83 % 3% 0,4 % 10,6 % 3% 63 Kcal 43 mg 2 mg 260 mg 160 mg 4 mg

Principis actius Entre les vitamines, hi destaca la presència de les vitamines B1, B2, B3 i petites quantitats de vitamina C. Conté unes substàncies que, tot i la poca concentració en què es troben, tenen efectes fisiològics molt positius: Cinarina i cinaropicrina > faciliten la formació i l’eliminació de bilis Cinaròsids i tanins > tenen efectes antiinflamatoris Esterols > són reguladors del colesterol

Els beneficis per a la salut Hipertensió, colesterol i arteriosclerosi Redueix el nivell de colesterol de la sang i la pressió arterial. Per tant, ajuda a prevenir malalties vasculars. Facilita la recuperació després d’haver sofert un infart o una angina de pit. Frena l’acumulació excessiva de partícules grasses i redueix el risc de patir arteriosclerosi.

Antidiabètica Rebaixa el nivell de sucre a la sang i ajuda a prevenir i minimitzar els efectes de la diabetis.

Diürètica Afavoreix l’eliminació del líquid sobrant de l’organisme i ajuda a combatre l’obesitat. Elimina toxines i àcid úric i millora malalties com la gota i l’artritis.

Fetge i bilis Ajuda en el procés de recuperació de les malalties hepàtiques com la cirrosi, l’hepatitis i la insuficiència hepàtica. Estimula la bilis i evita la formació de càlculs.

Per facilitar la comercialització dels beneficis de la carxofa, moltes empreses farmacèutiques i de productes de parafarmàcia han optat pel format càpsula.

El futur de la carxofa Prat El futur de la carxofa Prat passa per seguir sent un producte d’alta qualitat, fresc, de ràpida comercialització i amb tècniques no agressives de cultiu. Tot i que ja es coneix la qualitat de la carxofa Prat, si el producte ve acompanyat d’un certificat, es té la certesa que existeix un estricte control durant el procés productiu de l’aliment. Aquestes són algunes de les certificacions que poden donar valor afegit a les carxofes del delta del Llobregat.

IGP (INDICACIÓ GEOGRÀFICA PROTEGIDA) Un producte amb IGP és un producte de gran prestigi i reputació, identificable amb una zona geogràfica concreta, encara que la totalitat del procés productiu no tingui lloc necessàriament dins dels seus límits. Des de fa temps, el Parc Agrari del Baix Llobregat, l’Ajuntament de Sant Boi i l’Ajuntament del Prat estan treballant per aconseguir la IGP de la carxofa Prat, originària del Baix Llobregat, i tot sembla indicar que aviat es podrà disposar d’aquest certificat. Actualment, el Pollastre Pota Blava del Prat ja disposa d’aquest distintiu.

Producte fresc El Parc Agrari del Baix Llobregat ha creat un distintiu per tal d’associar l’origen del producte amb la qualitat que li dóna la seva frescor.