,

ll

I I I I

I I

+ I

I I I

,

lt ,1

l\at

i A

MONOCRA IIIS

.t

l

URBA\I;S DF MOIIII 'I. DIlL, VAII.S

.J -...""

t'

r

l-!

,il./l

Ln Fnnl NERA Moner6

Coordinaci6:

'

Josep Cordi Serrat Josep Ali6 Radui

Redacci6:

Bel€n Calder6n Ctonzilvez

Remon Boter de Palau Gallifa

Serveis

Ticnics Territori i Medi Ambient

(Regidoria de Territori i Medi Ambient)

Correcci6: Consorci per a la Normalitzaci6 Lingriistica (Servei Local de Catah de Mollet)

@

Fills de Moret6, SA

@

AjuntameDt de Mollet de Va[es

Dipdsit legal F33.961-2000 - S\L Edici6: Setembre del 2.000 Nombre d'exemplars: 2.000 r.s.B.N_ 8493160.tG7

MoNocRAIIEs URBANES Dr MOI,I.F,T DEI,VAI,I,'S

PRESENTACI6

I.

INTRODUCCIO

2.

HISTORIA DE I-A. FARINERA MORETO

2.1. Els antecedens: Ca I'Alzina d'Olzinelles 2.2. Els fundadors I-a serradora de Sant Marti de Provengals (1884)

l,a serradora i el moli a I'Estaci6 de Franga de Mollet del Vallis (1891) 2.3. I-a Farinera moderna La fibrica de farina a I'Estaci6 de Franga (1909)

l,a Farinera de Santa Rosa (1918) 2.4. L-expansi6 del negoci Abans de la Guerra Civil I-a Guerra Civil

l,a postguerra: l,a creaci6 del Servicio Nacional del Trigo I-a liberalitzaci6 i I'entrada al Mercat Comri

3. t-A. FAMILIA MORETO I MOI,I,ET DEI, VAI,I,ES

4. FUNCIONAMENT ACTUAL DE I-A FARINERA

4.1. La compra de la matdria primera i el transport 4.2. El procds productiu de la fibrica 4.3- I-a venda de la farina

)

Mo Dt

5.

oGRAFIFJ uxBANEs MoIl,ET DEL VALLis

EI.s EDIFICIS

Introducci6

5.1 La flbrica de I'estaci6 de Franca Uedifici originari Uasp€cte actual 5.2. La Farinera d€ Santa Rosa

Un nou cmplacament

La influ€ncia del cont€xt historicoarti$tic en la constucci6 de Ia Farinera El conjunt originad La cara

fibrica Djardl i el Viver de la Fariaen I-a

Uevoluci6 al llarg del temps

6.

iIvDEx DE nCURES I F1OTOGRAIIES

?.

BIBLIOGRAFIA

MoNocL{rIEs URBANES DT MOI,t,IT OF,I, VALI,tS

Presentaci6

I treball de recerca sobre el nostre passat ja te una tradici6 important. Aixd no obstant, la revista Norej de recerca histdrica' s'edita a la nostra ciutat des de fa ja quasi catorze anys. l6,s sobre aquesta tradici6, sobre la

I-/

necessitat que, sortosament, crea el coneixement del coneixement' que a Mollet s'ha iniciat un proc6s de recuperaci6 de la histdria de les indistries

i dels serveis piblics imprescindible per condixer la realitat i el perqui de la transformaci6 extraordindria que aquesta ciutat baixvallesana ha sof-ert en el decurs dels cent darren

anYs.

El passat mes de gener presentivem la ltirtdia grdfca de ltt Tenetia Modema Franco-Espafi.oln,l^ popular Pelleria, i uniem aixi en un sol document la Eent

i

els fets que han anat passant per una de les indristries mds antigues

i

m6s

emblemAtiques de Mollet del Vallis.

Ara 6s el torn d'una altra indfstria igualment senyera i ben sentida com a molletana: la Farinera Moret6, la Farinera nascudaja fa m€s de cent anys' precisament ben a prop de Ia Pelleria i a red6s de l'Estaci6 de FranEa' i que tant ha contribuit en el progr€s de la ciutat, en la creaci6 de llocs de treball'

en el prestigi del nostrc nom vinculat a la qualitat dels productcs de la Farinera, i en el Pat moni molleti, milangant un edifici que forma part indestriable del nostre sh) tinei que, si b6 ha sofert algunes modificacions

l

NIoNocR-{FrEs URUANFS DF MoI I FT DFI VAI I is

dificilment evitables, ateses les circumstincies de la histdria i de la producci6, segueix tenint elements arquitecrdnics d'una gran vilua

i ben repre-

sentatius de l'arquitectura industrial de principis de segle.

Vull aprofitar I'ocasi6 per agrair molt afectuosament la participaci6 de la familia Moret6 en l'edici6 d'aquest llibre que, de ben segur, seri buscat i llegit no nom6s per estudiosos i amatents dels temes molletans i de la histdria

industrial, sin6, ben especialment i amb emoci6, per tants i tants treballadors

i treballadores de Mollet i del seu entorn que han fet de la Farinera

bona part de la seva vida.

La historia dels darrers cent anys a Mollct 6s. en molt bona mesura, la histo-

ria de les

seves

indrlstries m6s simbdliques: Ar,ui ens correspon la satisfacci6

de donar pas a un llibre imprescindible: la hisrd a de la Farinera, certament tot un simbol de la ciutat. M€s tard,ja sigui en aquesta col.lecci6 que suara inaugurem, les Monografies

Domdnec Sugranyes -en honor a aquest extraordinari arquitecte que tingu6rem la sort que ho fos de lAjuntament a principis de segle-, o en altres

imbits editorials, vindran noves publicacions que aprofundint, ampliant o concretant altres treballs o b6 iniciant nous camins. ens permeran ana_r-nos

dotant dels millors coneixements d'aquelles indristries o serveis que per la seva capacitat

innoladora, per l'arquitectura dels seus edificis, pel seu paper

en la histdria del nostre poble conv€ que siguin estudiades i conegudes.

1

MoNocrrtE! D!

Morlrr

Urt Nt!

DEL

VatrlS

A tor etr que hatr particiPat en la recerca, en les conrrcrsca amb la f,amilia Moret6 i amb elr reuc treballadorq en la redacci6, aPortart documentr o fotografieE, als servcis t€cnicr municipals de Tcrritori i Medi Ambient' moltes SrAci€! per aquesta itn alorable aPortaci6 a l,a

ciutal

Montlcrrat Tbra i Camafr€ita Alcaldersa

5

MoNocRAFrr.s URBANtrs DF, MoI,I ,T DT,I, VAI,I-.S

A

titol de prbleg

s

amb molta il.lusi6 que

a'vari

puc presentar aquest llibre sobre la

Fa nera. Per a molts molletans, la Farinera 6s un element m6s, que sempre ha vist

alli, davant de I'estaci6, que configura el

paisatge

urbi, al igual que

els

turons. les rieres o els carrers, intemporal i permanent. Ha esdevingut part d'aquelles imatges que configuren la identitat prdpia de la persona que

6s

o se sent molletana, i que com a tal 6s apreciada. Per a un grup, que amb els anys ha esdevingut forea nombr6s, la Farinem ha estat quelcom m6s: ha estat el lloc on han treballat o on estan trehallant

actualment. A tots ells he d'expressar d'antuvi el meu agraiment. Per a tots la Farinera ha estat I'entorn on han viscut una part important de les seves vides, on han pogut guanyar-se la vida dignament amb el fruit del seu esfore

i han pogur col.laborar, aixi, al progr€s de I'empresa i del pais. Molts d'ells han passat tota la seva vida laboral entre nosaltres i segurament quanja han

oblidat els detalls d'aquella tasca concreta que els pertocava

i

les hores

ingrates que, sens dubte, tamb€ devien viure, encara recorden amb afecte

I'olor cdlida de la farina recent m6lta. la remor somorta dels molins infatigables, la llum daurada de la posta reflectida en els pins

deljardi i

les faEa-

nes de la fabrica.

Per a la mela familia, avis, pares, germans i per a mi mateix, la Farinera ha estat, perd, encar-a quelcom m6s: no ha estat tan sols I'entorn en qud s'ha

7

MoNoc;RAFlEs URB^Nls Dts MOI,I,ET DEL VALL'S

desenvolupat Ia nostra activitat laboral, sin6 que ha configurat la nostra prd-

pia vida. De petits, les visites a casa de I'ivia o de la tia Lola anaven sovint acompanyades d'una escapada a la fibrica, on menjivem d'amagatotis grapats de s€mola i germen, ens ajeiem sobre els flonjos sacs de farina, aleshores de cot6, o ens deliem Per seguir tobogan

alall aquells mateixos

sacs. De

m6s grans, les primeres experidncies laborals estivals al despatx i al moli, els

riatges per anar a comprar blat a Castella, el

P

mer sou ... totes lligades a la

fibrica. M6s endavant, les converses amb els pares per decidir els estudis emprendre. La desici6 d'acabat de casar. de venir

a

viure

a

a

l'habitatge fami-

liar, i, per damunt de tot, la convivdncia dieria amb el Pare, la participaci6 en l'alegria dels ixits i I'amargor dels moments dificils, poc a poc fan que

l'dxit de la Farinera sigui no tan sols un objectiu empresarial, sin6 un objectiu familiar compartit. Aquest profund arrelament en el passat, lligat amb un fort sentrment de responsabilitat envers el futur es pot descriure amb les paraules de Samuel T. Coleridge a

The

frinrl vol. I, pig.

8, "A dwarf sees fart-

her than the giant when he has the giant's shoulders to mount on" ( El nan

hi veu m6s enla que el gegant, quan s'enfila sobre les seves espatlles). Aquest llibre 6s un homenatge a la Farinera, Particularment tal com era quan la van construir els meus avis. Estem orgullosos d'haver Pogut preservar aquest patrimoni arquitectdnic fins a!'ui. Sabem que hi ha qui pot pensar que el creixement

original,

i

ulterior de I'empresa ha ofegat o enlletgit el conjunt

possiblement, mirant-s'ho des d'una perspecti\a exclusivament

arquitect6nica, esti carregat de ra6. Ara b6, en el m6n tan dinamic i canviant en que ens ha tocat viure, sovint es valora indegudament tot alld per_ cebut com a antic, o b6 es rebutia sense massa miraments per vell, avorrit o

8

MoNocR Frts URBANIS nF Mor r rr D VAr r irs

ineficaq, o b6 se sacralitza imbuint-hi un caricter heroic

i

llegendari que

possiblement no va tenir mai.

Jo desi{aria que aquest llibre, fos sobretot un, homenatge a l'esperit d'aquells homes que foren capagos, no tan sols de bastir uns edificis particularment harmoniosos, sin6 d'imbuir tots els seus de la il.lusi6 per la feina ben feta, de la certesa que el treball perseverant t6 una enorme forea quan es destina a

un objectiu compartit. Estic segur que ells mateixos, davant el

dilema entre mantenir la bellesa pristina d'uns edificis que han perdut llur

inima i resten linguidament com un mer record d'un passat glori6s, o b6 veure que llur esperit es mant6 vigor6s i ha donat tant de fruit que ha arribat a desbordar les previsions mds optimistes que podien fer-se en el seu temps, no dubtarien gaire a decidir-se.

Per acabat voldria agrair totes les atencions rebudes al

Sr. -fosep

Gordi

r

Serrat, de qui la partir la iniciativa de crear aquest llibre, al Sr. Ramon Boter de Palau Gallifa, amb qui tant.io com el meu pare \am compartir unes quantes hores de converses molt agradables, a la Srta. Bel6n Calder6n i Gonzdlvez,

que ha fet una feina excel.lent, i a tots aquells que directament o indirecta han fet possible l'aparici6 d'aquest llibret, entranyable per a nosaltres. .Joan Moret6 i Revent6s

Director general

9

MoNoctu\fl[s URBANF.S nF \'roI I FI DtsI,VAI,I,.S

1. TNTRODUCCTO

IJa

histdria de la Fa nem 6s, sobretot, el resultat dcl treball i de I'em-

penta de la familia Moret6. Per tant, les pigines que hi ha a continuaci6 s6n

un senzill homenatge a una nissaga d'empresaris i als edificis que han cons-

truit i que formen part del patrimoni arquitectdnic i de la histdria de Mollet .lel Vallas. Ara b6, com que parlem d'empreses i edificis, caldria comenear la histdria pels fonaments , €s a dir, cal remuntar-se al linal del segle XIX. Tal com diu .faume VicensVives en el seu llibre: lzzlzstiak

i

polilit: "El

segle

XIX fou una

gran ipoca per a I'economia de Catalunya. Perllongant I'arrencada de la centriria anterior (...), els catalans trobaven I'oportunitat d'exPandir llurs activitats, no solament aplicant al treball

quotidii

les energies acostumades,

sin6 parant esment en les radicals innovacions tecniques que, en els diversos aspectes de la vida econdmica, comportava la revoluci6

cola covada m6s

industrial i agri-

enlli dels Pirineus."

Aquest 6s el cas de la familia Moret6, una familia que, provineDt d'uns origens rurals, va acabar instal.lant-se a Mollet del VallEs el 1890'91, on ran aixecar una serradora moguda per una miquina de vapor, la qual es va aca_

bar convertrnt en una fadnera, tot aprofitant la forea del vaPor. Un altre fet

que s'ajusta molt b6 a les paraules de Vicens Vives s6n les innovacions tecnoldgiques que la familia Moret6 va introduir a la fibrica arnb l'adquisicio

t1

MoNocRAflEs URBANEs DE Mor-r-rr Drr. Var !'s

'

de molins importats d'Arglaterra de la marca Thomas Robinson & Son Ltd.

Per tant, els Moret6 lan ser un dels primers industrials del nostre municipi,

tot i que la primera indistria de Mollet del Vallds la ser un vapor,

6s a dir,

una fibrica de teixis, que estava situat al centre del poble i que data del 1842.

L'exemple d'aquesta familia la tenir seguidors, i uns quants anys m€s rard,

el 1897, el francEs Octave l-ecante va comprar una finca de 2.885 m, molt a prop dels Moreto, on

firndi

una fibrica d'adobs de pells que acabaria con-

vertint-se en la Teneria Moderna Franco-Espaiola, coneguda tamb6 amb el

nom de La PelleriaUn dels elements m6s importants que va afavorir la instal.laci6 d'aquess primers nuclis fabrils va ser les linies a

ferrovii

es. Nom6s cal

tenir present que

miljan del segle XIX la linia de Gironaja arribava a Mollet del Vallds i la

de Barcelona - Sant_foan de les Abadesses hi arribd el 1880. Per tant, les dues estacions es \'?n convertir en dos punts d'atracci6 de les primeres indristries de Mollef rlel VallisL'expansi6 de La Pelleria va acabar provocant la compra de la finca de l'empresa dels germans Moret6

i el trasllat d'aquests al costar de I'esraci6 de

Mollet- Santa Rosa, on \'an comenear

a

edificar una farinera no\a i m€s gran,

aixi com una nova residdncia (1918). Al llarg dels primers decennis, doncs,

un poble eminentment agricola com era Mollet del Vallds la comenear

a

industrialitzar-se amb tot el que aquest proc€s implica: creixement del nucli urba; augment de la construcci6, tal com demostra el fet d'haver-hi diverses hohiles (lotografia 3): desenvoluparnr-rrt de Iactilit.rt comcrcial. crr.

't2

MoNoc&{flEs URaaNtrs DE MoI ITT DFI VAI-I,is

IJn altre testimoni de l'evoluci6 econdmica de Mollet del Vallds ens l'ofereix el gedgraf Pau Vila, en la seva monograflat El Ua ls. Assaig geogdf.c, publicat

el 1930. Pau Mla, quan descriu el Vallis. diu que hi ha una faixa de transrci6 entre el Valles Occidental, m6s urbi

i

industrial, i el Valles Oriental, mes

agricola. Aquest territori €s I'ocupat per l'espai que hi ha entre la riera de Caldes

i el riu Ripoll o, millor dit, entre

Sentmenat, Caldes de Montbui,

Mollet del Valles i Montcada. Del nostre municipi, Pau Vila en diu: "Mollet, que posseeix I'adoberia mes

important d'Espanya per a pell petita, la qual ocupa uns 400 operaris, una important indirstria sedera amb 900 pues i 370 telers, i una indirstria farrnera que sol elaborar anualrnent 12.000 tones de farina, suma un miler

d'o

brers per a una poblaci6 total de 4.760 habitants, eo que fa una proporcio

netament industrial subratllada encara pel fet que hom no hi compta m6s que uns 300 treballadors de la terra. Sens dubte, les poblacions pageses veines,

Montornis, Montmel6, Santa Perpdtua, Sant Fost i Martorelles, li aPor-

ten un bon nombre de brapos especialment femenins. L'exist€ncia d'aquesta rodalia pagesa i el fet de tenir un terme reduit expliquen aquesta indus-

trialitzaci6 de Mollet tan accentuada, la qual, d'altra part, €s ben moderna,

puix que a mi$ans del segle passat no hi havia m6s que una fabriqueta de

teixis de cot6." Des dels anys trenta, la Farinera ha anat evolucionant i creixent, i s'ha arri-

bat a convertir en un dels simbols identificatius del nostre municipi. Per exemple, la trobem en I'oli sobre tela del pintorJoan Abell6

titulat Vitlt.le

Molbt. de I any 1945. formant par I del perfil llunvi de la noslra c iutat.

MoNoGRAnES URB NEa DE MoU-BT D'L VALLIS

No voldria acabar aquesta introducci6 Gnre remarcar l'clement m6s singu-

lar que caracteritza

La

Farinera i que, al meu entendre, li amrga un to 6nic

dins del pa.norana indugtrial de la ciutaL Em refereixo al f€t que famflia

"-piesa

*-p*

han estat units,

& a dir, Farinera i Moret6

i

s6n dos mots

indissociables i, evidentmcntlt eru agradaria que sempr€ continuessin jtmts.

Josep Gordi i Serrat

Regidor de Territori i Medi Ambient

l4

MoN(xrR\rtrs URB^Nr.s D! NI()r r rr Drr V^r r is

2. HISTORIA DE LA FARINERA MORETO 2.1. ELS ANTECEDENTS: CA L'ALZINA D'OLZINELLES

a

familia Moret6 la trobemja citada al principi del segle X\/II, perd

segurament la nissaga es remunta a temps m6s reculats. El primer Moreto el trobem documentat en una acta matrimonial, cn la qual es diu que, l'any 1628, Pere Moret6 es va casar amb

ducs gencracions en

qui

Eulilia Vilanova. Al segle X\/lll hi ha

els Moret6 s'emparenten, a trav€s de casaments,

amb les pubilles de Ia familia Alzina. El primcr casamcnt va ser eirtre Salvador Moret6 iAlemany i Mariana Alzina i Vila, l'any 170.1 i, posterior-

ment, el seu ndt Filix Moretri-Alzina iVla, I'any

1763, va contraure nratn-

moni amb Rita Alzina i Mauri. Des del primer matrimoni entre les dues nissagues,

i en

familiars

es

les genetacions successives, els cognoms d'aquestes branqucs

van fusionar formant el cognom compost MoreteAlzina. Aqucst

fet respon a un antic costum en quE I'home adoptava el cognom de I'esposa quan aquesta era una

pubilla, o sigui, la dona hereva d'una casa irnpor-

tanr. Si rcssrlrem aquest aspt-cte.6s perqui. fruit d'aqucsts cnllaQos amb les

pubilles de la familia Alzina, les genemcions dels More t6 del segle XMII rcsten vinculades a la propietat de la casa pairal i de la finca de ca I'Alzina, lloc

on van n6ixer els fundadors de la Farrnera-

l5

i

=E',A

tr=€3.

Etr.

ts

9I

g

^a

F5 E3

L g

=F

FE=

?-g

=e gF a

E'

E

F*

98, EA

-E9

= ElCg

_e

^4^E gEF

E

ts

z

E

-

o,

a

EE

F€EE

E.

- *EF

E: = -eE&.

o

Ee2

fFl

g'-

F

!' ! 3

-

a

E €=

F=F

F3F E

=!

o ln Fl

F4

E

Bg

sl'l.v^ rra rr-r'ror'{

"(r ssNvsnn s?IlvnroNow

MoNocR-{rlEs URBANIS DI MoI-I-ET DEL VALLiS

Aquesta casa pairal dels encontorns del massis del Montnegre este en el IIG

garret d'Olzinelles, actualment terme municiPal de Sant Celoni. Ca l'Alzina 6s una casa de tres plantes i t6 una capella que ret advocaci6' es a

dir venera, a la Mare de D6u de I'Assumpta.

Al final del segle XIX, la finca al voltant de la casa em eminentment forestal. En el bosc de ca I'Alzina, a I'entorn de la riera d'Agrafull, hi predomr-

naven alzinars i sureres. Per aquest context s'ent€n que l'explotaci6 del bosc fos l'activitat econdmica principal de la familia Moret6 en aquells anys'

Concretament del bosc, n'aprofitaven la llenya i sobretot el suro. Cal recordar que aleshores vendre productes derivats del bosc era molt bon negoci

per les mriltiples aplicacions que teDia. Per exemple, abans de I'apariciri dels combustibles fdssils s'utilitzava el carbonet d'alzina Per cuinar o b6 com a combustible per a les estufes. Tamb6 el suro s'usava en la indristria de pro-

ductes manufacturats, com Per exemple els taPs Per a les ampolles de vi'

2.2.ELS FUNDADORS LA SERRADORA DE SANT MARTI DE PROVENqALS

08e4) Tal com s'ha apuntat en I'aPartat anterior, els Moaet6 eren una familia pagesa

que tenia una llarga tradici6 en I'aprofitament del bosc. L'any 1884, fills

d'aquesta tradici6, I'hereu i els fadristerns de ca l'Alzina, els germans Esteve' .Tosep

iJoan Moret6 i Prat (figura l), bons coneixedors del sector de la fusta,

!?n fundar una serradora

a Sant

Marti de Provencals, dins de l'actual terme

municipal de Barcelona.

't7

M{)\rx;RA}lls URBA\rs

r!

Mr)r r Fr nFr VAr

r FA

A la tradicio familiar d explotar r-l hosc cal sumar-hi. tal ( um s ha transmis oralmen t de pares a fills de la familia. la invcrsi6 que van fer els fadristerns

de ca I'Alsina rle 100 drrios cada rrn en el nou negoci, correspoirenls a la

part proporcional que els tocava de I'herincia. Un cop explicat aquest fet, queda ben clar que I'aportaci6 del capital i la voluntat per fundar la serra-

dora venia, sobretol, dcls fadristerns, 6s a dir, dels fills barons nascuts des. pr'6s del

primoginit. l-'actitud dcls ladristcrns

6s ben

comprensible,ja que

rcspon al model familiar tradicional del m6n rural de Oatalunya, on l'hereu, en aquesl cas I'Esteve, tenia la missi6 de continu:rr treballant a la casa pairal

i mantenir o ampliar el patrimoni, mentre que els fadristerns

s'havien d'espavilar per buscar la manera de guanyar-se la vida, que 6s el

qlle lan els germans Moret6 amb I'erublimcnt de la serradora. Malgrat aqucslcs considcracions, cn un primcr momen(, I'hereu ra inlervenir en la

l'sum

t8

2

-

Fmsnrcnr

d.l lhbrc d rnlcnum d. l. 9,.,ctal Morero llernunos

NloNo{;I.\rros URRANTS D! MoI ITT D}T VAI,I,I.,S

fundaci6 del negoci, per6 al cap de pocs anys la direcci6 d'aquest va passar als

fad

sterns, els germans.losep,.Joan i-foaquim.

Sant Marti de Provenqals fou el lloc escollit per a I'establiment de I'ernpresa.

L'elecci6 d'aquest enplagament hem de pensar que no fou aleatori. Sant

Marti de Proveneals era aleshores un poble a I'entorn de Barcelona i un focus d'atracci6 industrial indiscutible, tant per la proximitat dcl port, com

per estar proper a un centre de consum molt popul6s. De I'edifici de la serradora de Sant Marti de Provengals no n-hem trobat cap

fotografia ni cap plinol, perd si que intuim, a partir de Ia descripci6 dels inventaris (figura 2), que I'edifici tindria la silueta tipica de la indistria deci-

mondnica formada per la fibrica

i la xemeneia al costat. A la fibrica hi

havia serrcs accionades per una miquina de vapor, un banc de fuster i eines diverses per tmctar la fusta.

Els Moret6 compraven troncs de pi blanc, avet, pollancre, om, etc.

i

els

transformaven en taulons, llates i, sobrctot, caixes d'embalar. En els llibres d'inventaris de la socictat Morct6 Hcrmanos constd que es feien caixes per

cmbalar taronges i panscs, lcs quals Els germans Moretrl

es

venien a Gandia, Valincia i D€nia.

i Prat virien aleshores a la plaea de les Olles dcl barrr

barceloni de la Ribera, on, per cert, el germa m€s petit, en Miquel, era rec-

tor de Santa Maria de Mar

LA SERRADORA I EL MOL1 A L'ESTACIO DE FRANqA

DE

MOLLET DEL VALLES (1891) L'any 1890, els germans Moret6 van compr ar a AntoDi Argila un camp dc

l9

-Zzhei,;n A. -lar'zet:

ilo s'

,f f

$^J h-htu!

,

t/r'Zo44d'

ttg?

A,Anu*tt* \r uobt ddYaL3 hH.lib fdcF.l

Frs'L I-Irl,"',,1,1,"'t,1.r,"'!"',1, l,'"".',1,,'.'.lrl.\1,n,1,.,'\l,,llt.l.l\..llt.

20

MoNocRAFt[s URBANES DF MOI,I,XT T'EL VALLiS

regadiu anomenat Feixa Llarga, a Ia riba del Besds, en el terme de Mollet del VallEs. La intenci6 era ben clara: traslladar la serradora cap a aquest poble. Efectivament, l'any 1891, I'empresa Moret6 Hermanos marxala de Sant Marti de ProvenEals per instal'lar-se a la serradom de nova planta situa-

da en els camps esmentats, que corresponen al carrer d'Indtistria actual, davant de I'Estaci6 de FranEa. Aquesta localitzaci6 en la intersecci6 de la

linia del tren amb el cami que menava a I'inic pont que travessava el riu Besds no podia estar m6s ben pensada. D'una banda, la nova sermdora esta-

va davant de la

linia de ferrocardl Barcelona-Portbou, que aleshores estava

gestionada per la Compaiia de los Ferrocarriles de Madrid Zaragoza y Alicante, i que garantia I'arribada dPida de la matdria primera i I'expedicio de productes manufacturats cap a Barcelona i a altres mercats a trav6s del

tlen, en una epoca en qud el transport per carretera era lent i dificil. De l'altra, s'assegutava una bona comunicaci6 amb els pobles de I'alfe costat del

riu

Besds, a trav6s del cami veinal de Sant Fost de Campsentelles.

De fet,

i la ne(essitat 6s un dels factors principals que fari que les pri-

aquesta tendAncia a sitlrar les fibriques ais afores del poble

d'estar ben comunicades

meres indilstries molletanes se situin al volunt de I'Estacio de Franea Un

bon exemple, tamb6, va ser el cas de la Pelleria, de fundaci6 contemporania a I'establiment de la fibrica de serrar dels germans Moret6 a Mollet del Valles. En relaci6 amb el transport per ferrocarril, la fibrica de serrar dels

Moret6 tenia el seu propi apartador, €s a dit un tram de via de tren perpendicular a la via principal, que s'endinsava cap a l'interior del solar de la serradora (figura 3).

21

ut plrrrrcr rrrra rrarr

lrlilir irk.

la

lilrrirarlr..crr,rr,k \l,,ll,

r,1,.1

anb xemcnei;r A lintcliol rlc I erlillt i hi ilrnl) ( n( r'qia rt)erijlri( rl. () sigtli.

\.rll,.,L

ls Nftrrt

tri t la

r., lr.

qrr.rls

h.rr ia Irs srrr

parl;r (lc l'encrgia qrrc tt nc,

^ r.l.r cl tonjrrnt lirrmrt pcr la miiquina (lc vap(n sisl('nra '\lex:rrrrlel i dc l:r crldcra (l( \'ap()r dc La Maquinista Tt rrt'slre \ \,lilr'itirna, dc l2 (lV i :]0 (l\1 dc p()14'ncia rcspcclivam( nl (li)t()9 alia | .;'

).

\liuli dr' li r rallons i r:rirr- ,I , rrrL.rLrr. .\r.r hr'. ,r p.rr riuk l lxlti

aqu(sli! pr-irnera liibrica cra la nrattira que

Pr,rrcrr1.rl., tlr.r

:'ti \ qur

I

Lr

d

ir,

nliqtrirra dt'r'apor

!J(

r]el-l!\'a un c\cc(l( trt (l

il

Satrl

enrrgill intportitDt.

r,{!)r,ilir I \in!}(l( (!rrt,"'r(l( L,n"J{l!,i,1, \l,,ll(r

MoNo{;RAFrEs URRANTS Dr Mor r !,T D.r VAr r !:s

els germans Morct6 van

decidir muntar unes moles de moli mogudcs per

vapor Per moldre ccrcals i oblenir lar ina. Al principi, el moli \a comcn(ar instal.lar irl complcmentaria a la serradora, pero amb els anys r'.r acabar sent el negoci principal de la familia Moret6.

La combinaci6 del moli amb la miquina de vapor va representar un gran avene. Fins aleshores, cls molins del pais estaven a les vores dels rius

i

les

moles s'accionaven amb energia hidriulica. El funcionament d'aquests primers molins era el seguenl al costat del moli hi havia una bassa que s'om-

plia d'aigua i un cop plena

es buidava

per tal d'accionar les moles i moldrc

els cereals.

El fet de poder moldre el blat amb I'energia generada per les miquines de

vapor

\a ser un gran progr6s. D'una banda, va representar trencar

la

dependdncia que tenien els molins dcl migrat cabal dels nostres rius i rieres

i, de I'altra, va acostar els molins als centres consumidors de farina, 6s a dir, a les ciutat-s.

En aquella primera dpoca, els clients del moli dels Moret6 devien ser pagesos de la comarca que

portaven blat i altres cereals (ordi, segol, etc.) amb cl

carro i en el mateix viatge de tornadaja s'emportaven la farina mdlta. Ja en el tombant del segle, l'any 1899, es posi en funcionament una altra

miquina de vapor que incrementava amb m€s potencia la capacitat de pr(F ducciri de la serradora i del moli. D'aqucll any tambd data la instal.laci6 de la llum clictrica

idel lelilbn

a la

fibrica.

En aquella dpoca, a la scrradora i al moli hi feballaven aproximadament 35 persones (Ibtografia 2).

23

M()r(r;RrFrs URR.\\rs r)! lllor r tsr r)rr v\r r rs

et

! rr(1,,r,! (lr \l,,ll( Dulalt aqrrrlls prirrtcr's arrvs, la Iumilia Nr()rct(') vil r(r,)srrli,' ! - I1i{trr,rl (l(

l.!

r

ritut al carter de

Bc.cn{lrc. III, rDoll a prop del carrer d Ll(histria. on hi ha|ia la scrladora cl moli. A paltir del 1906. perir, ta irl costilt de la mlrteixr

es vlrn

i

lir cols(nrir'ura torr'e d( rl()\e plan

fibrica.

L'alv ll)02, anrb la dcfunci(j de.losrp N{oret6 i Plat -l'riltin dels trcs germans fundadors de la serraclora-, la se|a esposa Anna Riera va heretar el

rrcgt,ti, Es .l pJrlir daqucqt nromcnt que la societat cs passa a anorlenlr

2l

MoNocL{FrEs URBANES nF Mor r Fr n.r VAr r.ns

Vda. de J. Moret6

i

tes farines reben la denominaci6 comercial de La

Vallesana-

2.3. LA FARINERA MODERNA LA FABRICA DE FARINA A UESTACI6 DE FRANQA O9O9) Vers l'any 1909, la segona generaci6 de la familia, els aleshores joves germans Marti,.loan i Miquel Moret6 i Riera, van donar una forta embmnzida al negoci.

Durant aquells primers anys del segle XX, I'emPresa s'expansioni de forma considerable. Es en aquesta dpoca quan es fa la hbrica dc farina moderna

alli

mateix on hi havia la serradora de l'Estaci6 de Franea (figura 4). En

aquesta nova fd,brica es va instal.lar tota la maq\riniria de molineria de la

marca anglesa Thomas Robinson & Son Ltd. (figura 5). Aquests enginys,ja alimentats per I'electricitat, consistien eD un seguit de miquines per netejar

el blat de pols, terra i altres impureses. Un cop net, el blat s'humitejava i

es

deixava reposar, per passar a continuaci6 al,moli, on el blat era mdlt amb molins de cilindres i el producte resultant cernut en torns i cernedors plans,

que aleshores eren de tela de seda. Un cernedor 6s un bastiment de fusta cerneix la farina, 6s a dir, es passa pel sedis Per sePamr la farina del seg6, o sigui, diferenciar la p6lvora obtinguda de la mdlta de la damunt el qual

se

pell del blat resultant. Les maquines permetien netejar 1.000 kg/h, moldre 500 kg/h, i ensacar la farina. Part d'aquesta primera maquinaria. que ra cos

tar 66.816 pessetes I' any 1910, la continuar en funcionament fins a I'any 1989. El

juliol de 1991, Fills de Moret6,

SA ra cedir un d'aquests molins

Robinson al Musrrr de la Ciincia i la Tecnica de Catalunla (Terrassa).

25

\l()\(r(,R \!r \ t RR \\! \ 11 \lr)rri r rr r \ \rrr\

Errrttsztsmtqrilo.

/r./o

-1

,ee,

Jaz'f

\ \'

\, '\\ \\\

I

\\ L

\\ \

d' / -72/

a

Z/-P-27";/z'22

,///ttVrl-'o Iri.'L

ll.',,1 1irl'!.r..",|iI1""!'.

,r1.,,.,,r,

1""

'

\l()\r!.R\rrt\ t Rrr \\!s 0r \l()rr r rr'rr \ \rrrs

THOMAS ROBINSON

& SO\, Ld. Iiq.iitrc\

Ddlrsrion Cei.ml p3a Fsn3

.

D

t't',, , _,

(n$trmntr6. ROCHDALE.

M. ltl. MoNTOBBIO, l4.oicro, BARCELONA

\1,,

'

,1, r't{'. lr, l, F,trl

'17

MoNocRAntrs URaANLS DF, MOI,I,F,T DT,I, VAI,I,'S

Respecte al moli de moles, el moli de cilindres

i rota la resta de miquines

accessdries per moldre farina, que compraren la segona generaci6 de la

familia, representi un avene tecnoldgic molt important. De fet, €s a parrir d'aquest moment que es pot dir que es comenca a produir farina indus-

trialment. l,a introducci6 dels nous molins comporti un augment important de la producci6 i tamb€ ra implicar una millora en la qualiat de la farF rrna larina farina menys na, Ja que s'obtenia una na,ja menvs contaminada de seg6. Els veins de Mollet del VallEs d'aquest periode coneixien els Moret6 amb

el renom de cal Pela Esquenes. El motiu d'aquesta denominaci6 s'explica perqud els treballadors de la fibrica havien de traginar els

sacs de

blat i fari-

na de 100 kg de pcs a l'esquena, i estibar-los fins a bastants metres d'aleada. A partir de la decada dels trcnta, el blat va comengar a manipular-se a

granel i en els anys seixantaja s'hi manipulava tot. A partir d'aquestes dates es va comenear a

transportar la farina i el seg6 a granel, fins a representar

el 50 i el 95% respectivament. El pes dels sacs tamb6 s'ha anat reduint fins als 50 kg i 25 kg actuals, els quals s6n transportats amb cintes transportadores que minimitzen el Ireball fisic m6s feixuc. Es per tots aquesu r anvis

que el renom de cal Pela Esquenes era propi d'una ipoca molt determinada.

La denominaci6 actual de la Farinera data d'aquesta apoca. Concretament,

el 6 de setembre de

l9l5

es va

constituir amb

la

denominaci6 actual Fills

de Moret6, SA.

Durant aquells primers anys, quan la fibrica.ja estava a Mollet del VallEs, I

rmpresa tcnia despau i magatzcrn al ( arrer dt, fr alalgar de Barr elona.

28

MoNoc&4rrEs URBANES DI MOI,I.FT DF,I VAI-I,iS

LA FARINERA DE SANTA ROSA (1918) L'any 1917, els germans Moret6

i

Riera ran decidir desplaqar de lloc la

Farinera cap al lloc on 6s actualment, 6s a dir, al costat de I'estaci6 de tlen de Mollet-Santa Rosa. En Ia tria del lloc es

torni

a posar de manifest la

trane

cendencia que tenia per a una fadnera estar al costat del ferrocarril. l,'empresa Fills de Moreto, SA va comprar els terrenys d'aquest nou emplagament entre I'any

l9l7 i l'any 1920. Aquestes compres, de fet,ja per-

filen gaireb6 el perimetre que ocupa actualment el solar de la fibrica, que

F, oFrrnr

1

-

\i.u

de'ca dF L rJnnerd

d. Srnk Ruv

29

MoNooR^rrs URBA\rs Dr M()r r rr nrr V^rr is

t€ aproximadament 2 hectirees de superficie. Els terrenys van ser comprats

a la familia de Dalmases de Barcelona per un import total de 28.986 pessetes

i 57 cdntims (fotografia 3).

Aquest nou emplagament, segons la ldgica del moment, responia a la possi-

bilitat que tenia la Fadnera de cr6ixer en el futur cap als terrenys contigus de la fibrica. En canvi, a l'antiga fibrica de farines de l'Estaci6 de Franga,

I'empresaja no tenia possibilitats d'expansionar-se,.ia que la veina Teneria Moderna Franco - Espanola havia anat comprant els solars de la zona. De

fet. va ser aquesta mateixa empresa. amb la gerincia d'Octave Lecante, la que va comprar el solar

i

la fibrica de farines de l'Estaci6 de Franea a la

familia MoretriLa ioversi6 per a la compm dels terrenys i la construcci6 d'aquesta nova farinera s'cnten, en bona part, gricies a la conjuntura econdmica favorable que

I Guerra Mundial. La no intervenci6 d'Espanya en aquest conflicte bdl.lic deixava el pais sense competencia

va viure el pais durant els anys de la

esfangera i, el que

6s m6s

important, amb la possibilirat de proveir els pai-

sos en guerra, que llavors tenien les seves

indistries a mig

gas.

A la Farinera de Santa Rosa ia es van abandonar totes les activitats relatives a la serradora i es \ran

cenfr nom6s al negoci de la farina.

2.4. L'EXPANSIO DEL NEGOCI ABANS DE LA GUERRA CIVIL Des que I'empresa esti instal.lada en el lloc actual, la Farinera ha anat crei-

xent i consolidant-se en el mercat. Aquesta expansi6 ha cstat gricies a la

U()\(!,R\|rs t Rn\\ \l0rrr r r)rr \'\r r ')!

il(

i Ir sl,'r'\' tL

lJ,L,rL

r

l,t

lrlnkr (i. \JnrJ

R!

ril lilDcs l.cI( lilcir)rs (lc la lrrrnilia \kuerr-r. Ls

qlrals serrprc harr sabtrt cnlirrntar.st als rePles quc haD anirt sor g int;rl ll.r r !:

dcls anvs. !.1 r-clat sobr'c I er'oluc P()sa dc r))allilest ( Iirt,rgrrlir

rlt l negr)cl (lue seguclx a c(n) li

J iir).

\inl. el\ gcrnlalls

Al plincipi dcls an r))Pr-;ll unll

i

ta t

lcl

a it

N{ar

ti..lorn I Nliqrrcl Nl, 'r cti,

(laseles (Serrg()ssa), la qlral Ii,rr dir igicl.r pcl

gcrmii petit, corrcgrrt cD limbir larriliar corn el

falinela obria inrportant pt r

i Rier a

norrs horitzons

N,liqr rcl

Lrri una ampliircia) dc

a Ji'rnpresa. No obstarrt totcs aqtlcstcs c()nsidcrilci{

.lt

c.rpitel

'ns. l.r pr r-

MoNoGRATIT,S URBAN[s

nF Mor r Fr DFr Var rFs

l,i,,rj'.tli.ti

I'1.,',.lr,'\lr' A,'lrll.i L1.,"".r

matrlra rl()rI de_foan Mol'etri iRiel'a, qrrc cl gcrma

rn

larll

l92ir. ra fcrqrrc la taDqucssirr

pelrl l()rnes cap a (lalahlnva per li'r

la direcci(-)

r

c()stat al seu germii ]v.arti

de la ftrbr-ica de farines dc Mollet dcl \hll