Story Transcript
,
ll
I I I I
I I
+ I
I I I
,
lt ,1
l\at
i A
MONOCRA IIIS
.t
l
URBA\I;S DF MOIIII 'I. DIlL, VAII.S
.J -...""
t'
r
l-!
,il./l
Ln Fnnl NERA Moner6
Coordinaci6:
'
Josep Cordi Serrat Josep Ali6 Radui
Redacci6:
Bel€n Calder6n Ctonzilvez
Remon Boter de Palau Gallifa
Serveis
Ticnics Territori i Medi Ambient
(Regidoria de Territori i Medi Ambient)
Correcci6: Consorci per a la Normalitzaci6 Lingriistica (Servei Local de Catah de Mollet)
@
Fills de Moret6, SA
@
AjuntameDt de Mollet de Va[es
Dipdsit legal F33.961-2000 - S\L Edici6: Setembre del 2.000 Nombre d'exemplars: 2.000 r.s.B.N_ 8493160.tG7
MoNocRAIIEs URBANES Dr MOI,I.F,T DEI,VAI,I,'S
PRESENTACI6
I.
INTRODUCCIO
2.
HISTORIA DE I-A. FARINERA MORETO
2.1. Els antecedens: Ca I'Alzina d'Olzinelles 2.2. Els fundadors I-a serradora de Sant Marti de Provengals (1884)
l,a serradora i el moli a I'Estaci6 de Franga de Mollet del Vallis (1891) 2.3. I-a Farinera moderna La fibrica de farina a I'Estaci6 de Franga (1909)
l,a Farinera de Santa Rosa (1918) 2.4. L-expansi6 del negoci Abans de la Guerra Civil I-a Guerra Civil
l,a postguerra: l,a creaci6 del Servicio Nacional del Trigo I-a liberalitzaci6 i I'entrada al Mercat Comri
3. t-A. FAMILIA MORETO I MOI,I,ET DEI, VAI,I,ES
4. FUNCIONAMENT ACTUAL DE I-A FARINERA
4.1. La compra de la matdria primera i el transport 4.2. El procds productiu de la fibrica 4.3- I-a venda de la farina
)
Mo Dt
5.
oGRAFIFJ uxBANEs MoIl,ET DEL VALLis
EI.s EDIFICIS
Introducci6
5.1 La flbrica de I'estaci6 de Franca Uedifici originari Uasp€cte actual 5.2. La Farinera d€ Santa Rosa
Un nou cmplacament
La influ€ncia del cont€xt historicoarti$tic en la constucci6 de Ia Farinera El conjunt originad La cara
fibrica Djardl i el Viver de la Fariaen I-a
Uevoluci6 al llarg del temps
6.
iIvDEx DE nCURES I F1OTOGRAIIES
?.
BIBLIOGRAFIA
MoNocL{rIEs URBANES DT MOI,t,IT OF,I, VALI,tS
Presentaci6
I treball de recerca sobre el nostre passat ja te una tradici6 important. Aixd no obstant, la revista Norej de recerca histdrica' s'edita a la nostra ciutat des de fa ja quasi catorze anys. l6,s sobre aquesta tradici6, sobre la
I-/
necessitat que, sortosament, crea el coneixement del coneixement' que a Mollet s'ha iniciat un proc6s de recuperaci6 de la histdria de les indistries
i dels serveis piblics imprescindible per condixer la realitat i el perqui de la transformaci6 extraordindria que aquesta ciutat baixvallesana ha sof-ert en el decurs dels cent darren
anYs.
El passat mes de gener presentivem la ltirtdia grdfca de ltt Tenetia Modema Franco-Espafi.oln,l^ popular Pelleria, i uniem aixi en un sol document la Eent
i
els fets que han anat passant per una de les indristries mds antigues
i
m6s
emblemAtiques de Mollet del Vallis.
Ara 6s el torn d'una altra indfstria igualment senyera i ben sentida com a molletana: la Farinera Moret6, la Farinera nascudaja fa m€s de cent anys' precisament ben a prop de Ia Pelleria i a red6s de l'Estaci6 de FranEa' i que tant ha contribuit en el progr€s de la ciutat, en la creaci6 de llocs de treball'
en el prestigi del nostrc nom vinculat a la qualitat dels productcs de la Farinera, i en el Pat moni molleti, milangant un edifici que forma part indestriable del nostre sh) tinei que, si b6 ha sofert algunes modificacions
l
NIoNocR-{FrEs URUANFS DF MoI I FT DFI VAI I is
dificilment evitables, ateses les circumstincies de la histdria i de la producci6, segueix tenint elements arquitecrdnics d'una gran vilua
i ben repre-
sentatius de l'arquitectura industrial de principis de segle.
Vull aprofitar I'ocasi6 per agrair molt afectuosament la participaci6 de la familia Moret6 en l'edici6 d'aquest llibre que, de ben segur, seri buscat i llegit no nom6s per estudiosos i amatents dels temes molletans i de la histdria
industrial, sin6, ben especialment i amb emoci6, per tants i tants treballadors
i treballadores de Mollet i del seu entorn que han fet de la Farinera
bona part de la seva vida.
La historia dels darrers cent anys a Mollct 6s. en molt bona mesura, la histo-
ria de les
seves
indrlstries m6s simbdliques: Ar,ui ens correspon la satisfacci6
de donar pas a un llibre imprescindible: la hisrd a de la Farinera, certament tot un simbol de la ciutat. M€s tard,ja sigui en aquesta col.lecci6 que suara inaugurem, les Monografies
Domdnec Sugranyes -en honor a aquest extraordinari arquitecte que tingu6rem la sort que ho fos de lAjuntament a principis de segle-, o en altres
imbits editorials, vindran noves publicacions que aprofundint, ampliant o concretant altres treballs o b6 iniciant nous camins. ens permeran ana_r-nos
dotant dels millors coneixements d'aquelles indristries o serveis que per la seva capacitat
innoladora, per l'arquitectura dels seus edificis, pel seu paper
en la histdria del nostre poble conv€ que siguin estudiades i conegudes.
1
MoNocrrtE! D!
Morlrr
Urt Nt!
DEL
VatrlS
A tor etr que hatr particiPat en la recerca, en les conrrcrsca amb la f,amilia Moret6 i amb elr reuc treballadorq en la redacci6, aPortart documentr o fotografieE, als servcis t€cnicr municipals de Tcrritori i Medi Ambient' moltes SrAci€! per aquesta itn alorable aPortaci6 a l,a
ciutal
Montlcrrat Tbra i Camafr€ita Alcaldersa
5
MoNocRAFrr.s URBANtrs DF, MoI,I ,T DT,I, VAI,I-.S
A
titol de prbleg
s
amb molta il.lusi6 que
a'vari
puc presentar aquest llibre sobre la
Fa nera. Per a molts molletans, la Farinera 6s un element m6s, que sempre ha vist
alli, davant de I'estaci6, que configura el
paisatge
urbi, al igual que
els
turons. les rieres o els carrers, intemporal i permanent. Ha esdevingut part d'aquelles imatges que configuren la identitat prdpia de la persona que
6s
o se sent molletana, i que com a tal 6s apreciada. Per a un grup, que amb els anys ha esdevingut forea nombr6s, la Farinem ha estat quelcom m6s: ha estat el lloc on han treballat o on estan trehallant
actualment. A tots ells he d'expressar d'antuvi el meu agraiment. Per a tots la Farinera ha estat I'entorn on han viscut una part important de les seves vides, on han pogut guanyar-se la vida dignament amb el fruit del seu esfore
i han pogur col.laborar, aixi, al progr€s de I'empresa i del pais. Molts d'ells han passat tota la seva vida laboral entre nosaltres i segurament quanja han
oblidat els detalls d'aquella tasca concreta que els pertocava
i
les hores
ingrates que, sens dubte, tamb€ devien viure, encara recorden amb afecte
I'olor cdlida de la farina recent m6lta. la remor somorta dels molins infatigables, la llum daurada de la posta reflectida en els pins
deljardi i
les faEa-
nes de la fabrica.
Per a la mela familia, avis, pares, germans i per a mi mateix, la Farinera ha estat, perd, encar-a quelcom m6s: no ha estat tan sols I'entorn en qud s'ha
7
MoNoc;RAFlEs URB^Nls Dts MOI,I,ET DEL VALL'S
desenvolupat Ia nostra activitat laboral, sin6 que ha configurat la nostra prd-
pia vida. De petits, les visites a casa de I'ivia o de la tia Lola anaven sovint acompanyades d'una escapada a la fibrica, on menjivem d'amagatotis grapats de s€mola i germen, ens ajeiem sobre els flonjos sacs de farina, aleshores de cot6, o ens deliem Per seguir tobogan
alall aquells mateixos
sacs. De
m6s grans, les primeres experidncies laborals estivals al despatx i al moli, els
riatges per anar a comprar blat a Castella, el
P
mer sou ... totes lligades a la
fibrica. M6s endavant, les converses amb els pares per decidir els estudis emprendre. La desici6 d'acabat de casar. de venir
a
viure
a
a
l'habitatge fami-
liar, i, per damunt de tot, la convivdncia dieria amb el Pare, la participaci6 en l'alegria dels ixits i I'amargor dels moments dificils, poc a poc fan que
l'dxit de la Farinera sigui no tan sols un objectiu empresarial, sin6 un objectiu familiar compartit. Aquest profund arrelament en el passat, lligat amb un fort sentrment de responsabilitat envers el futur es pot descriure amb les paraules de Samuel T. Coleridge a
The
frinrl vol. I, pig.
8, "A dwarf sees fart-
her than the giant when he has the giant's shoulders to mount on" ( El nan
hi veu m6s enla que el gegant, quan s'enfila sobre les seves espatlles). Aquest llibre 6s un homenatge a la Farinera, Particularment tal com era quan la van construir els meus avis. Estem orgullosos d'haver Pogut preservar aquest patrimoni arquitectdnic fins a!'ui. Sabem que hi ha qui pot pensar que el creixement
original,
i
ulterior de I'empresa ha ofegat o enlletgit el conjunt
possiblement, mirant-s'ho des d'una perspecti\a exclusivament
arquitect6nica, esti carregat de ra6. Ara b6, en el m6n tan dinamic i canviant en que ens ha tocat viure, sovint es valora indegudament tot alld per_ cebut com a antic, o b6 es rebutia sense massa miraments per vell, avorrit o
8
MoNocR Frts URBANIS nF Mor r rr D VAr r irs
ineficaq, o b6 se sacralitza imbuint-hi un caricter heroic
i
llegendari que
possiblement no va tenir mai.
Jo desi{aria que aquest llibre, fos sobretot un, homenatge a l'esperit d'aquells homes que foren capagos, no tan sols de bastir uns edificis particularment harmoniosos, sin6 d'imbuir tots els seus de la il.lusi6 per la feina ben feta, de la certesa que el treball perseverant t6 una enorme forea quan es destina a
un objectiu compartit. Estic segur que ells mateixos, davant el
dilema entre mantenir la bellesa pristina d'uns edificis que han perdut llur
inima i resten linguidament com un mer record d'un passat glori6s, o b6 veure que llur esperit es mant6 vigor6s i ha donat tant de fruit que ha arribat a desbordar les previsions mds optimistes que podien fer-se en el seu temps, no dubtarien gaire a decidir-se.
Per acabat voldria agrair totes les atencions rebudes al
Sr. -fosep
Gordi
r
Serrat, de qui la partir la iniciativa de crear aquest llibre, al Sr. Ramon Boter de Palau Gallifa, amb qui tant.io com el meu pare \am compartir unes quantes hores de converses molt agradables, a la Srta. Bel6n Calder6n i Gonzdlvez,
que ha fet una feina excel.lent, i a tots aquells que directament o indirecta han fet possible l'aparici6 d'aquest llibret, entranyable per a nosaltres. .Joan Moret6 i Revent6s
Director general
9
MoNoctu\fl[s URBANF.S nF \'roI I FI DtsI,VAI,I,.S
1. TNTRODUCCTO
IJa
histdria de la Fa nem 6s, sobretot, el resultat dcl treball i de I'em-
penta de la familia Moret6. Per tant, les pigines que hi ha a continuaci6 s6n
un senzill homenatge a una nissaga d'empresaris i als edificis que han cons-
truit i que formen part del patrimoni arquitectdnic i de la histdria de Mollet .lel Vallas. Ara b6, com que parlem d'empreses i edificis, caldria comenear la histdria pels fonaments , €s a dir, cal remuntar-se al linal del segle XIX. Tal com diu .faume VicensVives en el seu llibre: lzzlzstiak
i
polilit: "El
segle
XIX fou una
gran ipoca per a I'economia de Catalunya. Perllongant I'arrencada de la centriria anterior (...), els catalans trobaven I'oportunitat d'exPandir llurs activitats, no solament aplicant al treball
quotidii
les energies acostumades,
sin6 parant esment en les radicals innovacions tecniques que, en els diversos aspectes de la vida econdmica, comportava la revoluci6
cola covada m6s
industrial i agri-
enlli dels Pirineus."
Aquest 6s el cas de la familia Moret6, una familia que, provineDt d'uns origens rurals, va acabar instal.lant-se a Mollet del VallEs el 1890'91, on ran aixecar una serradora moguda per una miquina de vapor, la qual es va aca_
bar convertrnt en una fadnera, tot aprofitant la forea del vaPor. Un altre fet
que s'ajusta molt b6 a les paraules de Vicens Vives s6n les innovacions tecnoldgiques que la familia Moret6 va introduir a la fibrica arnb l'adquisicio
t1
MoNocRAflEs URBANEs DE Mor-r-rr Drr. Var !'s
'
de molins importats d'Arglaterra de la marca Thomas Robinson & Son Ltd.
Per tant, els Moret6 lan ser un dels primers industrials del nostre municipi,
tot i que la primera indistria de Mollet del Vallds la ser un vapor,
6s a dir,
una fibrica de teixis, que estava situat al centre del poble i que data del 1842.
L'exemple d'aquesta familia la tenir seguidors, i uns quants anys m€s rard,
el 1897, el francEs Octave l-ecante va comprar una finca de 2.885 m, molt a prop dels Moreto, on
firndi
una fibrica d'adobs de pells que acabaria con-
vertint-se en la Teneria Moderna Franco-Espaiola, coneguda tamb6 amb el
nom de La PelleriaUn dels elements m6s importants que va afavorir la instal.laci6 d'aquess primers nuclis fabrils va ser les linies a
ferrovii
es. Nom6s cal
tenir present que
miljan del segle XIX la linia de Gironaja arribava a Mollet del Vallds i la
de Barcelona - Sant_foan de les Abadesses hi arribd el 1880. Per tant, les dues estacions es \'?n convertir en dos punts d'atracci6 de les primeres indristries de Mollef rlel VallisL'expansi6 de La Pelleria va acabar provocant la compra de la finca de l'empresa dels germans Moret6
i el trasllat d'aquests al costar de I'esraci6 de
Mollet- Santa Rosa, on \'an comenear
a
edificar una farinera no\a i m€s gran,
aixi com una nova residdncia (1918). Al llarg dels primers decennis, doncs,
un poble eminentment agricola com era Mollet del Vallds la comenear
a
industrialitzar-se amb tot el que aquest proc€s implica: creixement del nucli urba; augment de la construcci6, tal com demostra el fet d'haver-hi diverses hohiles (lotografia 3): desenvoluparnr-rrt de Iactilit.rt comcrcial. crr.
't2
MoNoc&{flEs URaaNtrs DE MoI ITT DFI VAI-I,is
IJn altre testimoni de l'evoluci6 econdmica de Mollet del Vallds ens l'ofereix el gedgraf Pau Vila, en la seva monograflat El Ua ls. Assaig geogdf.c, publicat
el 1930. Pau Mla, quan descriu el Vallis. diu que hi ha una faixa de transrci6 entre el Valles Occidental, m6s urbi
i
industrial, i el Valles Oriental, mes
agricola. Aquest territori €s I'ocupat per l'espai que hi ha entre la riera de Caldes
i el riu Ripoll o, millor dit, entre
Sentmenat, Caldes de Montbui,
Mollet del Valles i Montcada. Del nostre municipi, Pau Vila en diu: "Mollet, que posseeix I'adoberia mes
important d'Espanya per a pell petita, la qual ocupa uns 400 operaris, una important indirstria sedera amb 900 pues i 370 telers, i una indirstria farrnera que sol elaborar anualrnent 12.000 tones de farina, suma un miler
d'o
brers per a una poblaci6 total de 4.760 habitants, eo que fa una proporcio
netament industrial subratllada encara pel fet que hom no hi compta m6s que uns 300 treballadors de la terra. Sens dubte, les poblacions pageses veines,
Montornis, Montmel6, Santa Perpdtua, Sant Fost i Martorelles, li aPor-
ten un bon nombre de brapos especialment femenins. L'exist€ncia d'aquesta rodalia pagesa i el fet de tenir un terme reduit expliquen aquesta indus-
trialitzaci6 de Mollet tan accentuada, la qual, d'altra part, €s ben moderna,
puix que a mi$ans del segle passat no hi havia m6s que una fabriqueta de
teixis de cot6." Des dels anys trenta, la Farinera ha anat evolucionant i creixent, i s'ha arri-
bat a convertir en un dels simbols identificatius del nostre municipi. Per exemple, la trobem en I'oli sobre tela del pintorJoan Abell6
titulat Vitlt.le
Molbt. de I any 1945. formant par I del perfil llunvi de la noslra c iutat.
MoNoGRAnES URB NEa DE MoU-BT D'L VALLIS
No voldria acabar aquesta introducci6 Gnre remarcar l'clement m6s singu-
lar que caracteritza
La
Farinera i que, al meu entendre, li amrga un to 6nic
dins del pa.norana indugtrial de la ciutaL Em refereixo al f€t que famflia
"-piesa
*-p*
han estat units,
& a dir, Farinera i Moret6
i
s6n dos mots
indissociables i, evidentmcntlt eru agradaria que sempr€ continuessin jtmts.
Josep Gordi i Serrat
Regidor de Territori i Medi Ambient
l4
MoN(xrR\rtrs URB^Nr.s D! NI()r r rr Drr V^r r is
2. HISTORIA DE LA FARINERA MORETO 2.1. ELS ANTECEDENTS: CA L'ALZINA D'OLZINELLES
a
familia Moret6 la trobemja citada al principi del segle X\/II, perd
segurament la nissaga es remunta a temps m6s reculats. El primer Moreto el trobem documentat en una acta matrimonial, cn la qual es diu que, l'any 1628, Pere Moret6 es va casar amb
ducs gencracions en
qui
Eulilia Vilanova. Al segle X\/lll hi ha
els Moret6 s'emparenten, a trav€s de casaments,
amb les pubilles de Ia familia Alzina. El primcr casamcnt va ser eirtre Salvador Moret6 iAlemany i Mariana Alzina i Vila, l'any 170.1 i, posterior-
ment, el seu ndt Filix Moretri-Alzina iVla, I'any
1763, va contraure nratn-
moni amb Rita Alzina i Mauri. Des del primer matrimoni entre les dues nissagues,
i en
familiars
es
les genetacions successives, els cognoms d'aquestes branqucs
van fusionar formant el cognom compost MoreteAlzina. Aqucst
fet respon a un antic costum en quE I'home adoptava el cognom de I'esposa quan aquesta era una
pubilla, o sigui, la dona hereva d'una casa irnpor-
tanr. Si rcssrlrem aquest aspt-cte.6s perqui. fruit d'aqucsts cnllaQos amb les
pubilles de la familia Alzina, les genemcions dels More t6 del segle XMII rcsten vinculades a la propietat de la casa pairal i de la finca de ca I'Alzina, lloc
on van n6ixer els fundadors de la Farrnera-
l5
i
=E',A
tr=€3.
Etr.
ts
9I
g
^a
F5 E3
L g
=F
FE=
?-g
=e gF a
E'
E
F*
98, EA
-E9
= ElCg
_e
^4^E gEF
E
ts
z
E
-
o,
a
EE
F€EE
E.
- *EF
E: = -eE&.
o
Ee2
fFl
g'-
F
!' ! 3
-
a
E €=
F=F
F3F E
=!
o ln Fl
F4
E
Bg
sl'l.v^ rra rr-r'ror'{
"(r ssNvsnn s?IlvnroNow
MoNocR-{rlEs URBANIS DI MoI-I-ET DEL VALLiS
Aquesta casa pairal dels encontorns del massis del Montnegre este en el IIG
garret d'Olzinelles, actualment terme municiPal de Sant Celoni. Ca l'Alzina 6s una casa de tres plantes i t6 una capella que ret advocaci6' es a
dir venera, a la Mare de D6u de I'Assumpta.
Al final del segle XIX, la finca al voltant de la casa em eminentment forestal. En el bosc de ca I'Alzina, a I'entorn de la riera d'Agrafull, hi predomr-
naven alzinars i sureres. Per aquest context s'ent€n que l'explotaci6 del bosc fos l'activitat econdmica principal de la familia Moret6 en aquells anys'
Concretament del bosc, n'aprofitaven la llenya i sobretot el suro. Cal recordar que aleshores vendre productes derivats del bosc era molt bon negoci
per les mriltiples aplicacions que teDia. Per exemple, abans de I'apariciri dels combustibles fdssils s'utilitzava el carbonet d'alzina Per cuinar o b6 com a combustible per a les estufes. Tamb6 el suro s'usava en la indristria de pro-
ductes manufacturats, com Per exemple els taPs Per a les ampolles de vi'
2.2.ELS FUNDADORS LA SERRADORA DE SANT MARTI DE PROVENqALS
08e4) Tal com s'ha apuntat en I'aPartat anterior, els Moaet6 eren una familia pagesa
que tenia una llarga tradici6 en I'aprofitament del bosc. L'any 1884, fills
d'aquesta tradici6, I'hereu i els fadristerns de ca l'Alzina, els germans Esteve' .Tosep
iJoan Moret6 i Prat (figura l), bons coneixedors del sector de la fusta,
!?n fundar una serradora
a Sant
Marti de Provencals, dins de l'actual terme
municipal de Barcelona.
't7
M{)\rx;RA}lls URBA\rs
r!
Mr)r r Fr nFr VAr
r FA
A la tradicio familiar d explotar r-l hosc cal sumar-hi. tal ( um s ha transmis oralmen t de pares a fills de la familia. la invcrsi6 que van fer els fadristerns
de ca I'Alsina rle 100 drrios cada rrn en el nou negoci, correspoirenls a la
part proporcional que els tocava de I'herincia. Un cop explicat aquest fet, queda ben clar que I'aportaci6 del capital i la voluntat per fundar la serra-
dora venia, sobretol, dcls fadristerns, 6s a dir, dels fills barons nascuts des. pr'6s del
primoginit. l-'actitud dcls ladristcrns
6s ben
comprensible,ja que
rcspon al model familiar tradicional del m6n rural de Oatalunya, on l'hereu, en aquesl cas I'Esteve, tenia la missi6 de continu:rr treballant a la casa pairal
i mantenir o ampliar el patrimoni, mentre que els fadristerns
s'havien d'espavilar per buscar la manera de guanyar-se la vida, que 6s el
qlle lan els germans Moret6 amb I'erublimcnt de la serradora. Malgrat aqucslcs considcracions, cn un primcr momen(, I'hereu ra inlervenir en la
l'sum
t8
2
-
Fmsnrcnr
d.l lhbrc d rnlcnum d. l. 9,.,ctal Morero llernunos
NloNo{;I.\rros URRANTS D! MoI ITT D}T VAI,I,I.,S
fundaci6 del negoci, per6 al cap de pocs anys la direcci6 d'aquest va passar als
fad
sterns, els germans.losep,.Joan i-foaquim.
Sant Marti de Provenqals fou el lloc escollit per a I'establiment de I'ernpresa.
L'elecci6 d'aquest enplagament hem de pensar que no fou aleatori. Sant
Marti de Proveneals era aleshores un poble a I'entorn de Barcelona i un focus d'atracci6 industrial indiscutible, tant per la proximitat dcl port, com
per estar proper a un centre de consum molt popul6s. De I'edifici de la serradora de Sant Marti de Provengals no n-hem trobat cap
fotografia ni cap plinol, perd si que intuim, a partir de Ia descripci6 dels inventaris (figura 2), que I'edifici tindria la silueta tipica de la indistria deci-
mondnica formada per la fibrica
i la xemeneia al costat. A la fibrica hi
havia serrcs accionades per una miquina de vapor, un banc de fuster i eines diverses per tmctar la fusta.
Els Moret6 compraven troncs de pi blanc, avet, pollancre, om, etc.
i
els
transformaven en taulons, llates i, sobrctot, caixes d'embalar. En els llibres d'inventaris de la socictat Morct6 Hcrmanos constd que es feien caixes per
cmbalar taronges i panscs, lcs quals Els germans Moretrl
es
venien a Gandia, Valincia i D€nia.
i Prat virien aleshores a la plaea de les Olles dcl barrr
barceloni de la Ribera, on, per cert, el germa m€s petit, en Miquel, era rec-
tor de Santa Maria de Mar
LA SERRADORA I EL MOL1 A L'ESTACIO DE FRANqA
DE
MOLLET DEL VALLES (1891) L'any 1890, els germans Moret6 van compr ar a AntoDi Argila un camp dc
l9
-Zzhei,;n A. -lar'zet:
ilo s'
,f f
$^J h-htu!
,
t/r'Zo44d'
ttg?
A,Anu*tt* \r uobt ddYaL3 hH.lib fdcF.l
Frs'L I-Irl,"',,1,1,"'t,1.r,"'!"',1, l,'"".',1,,'.'.lrl.\1,n,1,.,'\l,,llt.l.l\..llt.
20
MoNocRAFt[s URBANES DF MOI,I,XT T'EL VALLiS
regadiu anomenat Feixa Llarga, a Ia riba del Besds, en el terme de Mollet del VallEs. La intenci6 era ben clara: traslladar la serradora cap a aquest poble. Efectivament, l'any 1891, I'empresa Moret6 Hermanos marxala de Sant Marti de ProvenEals per instal'lar-se a la serradom de nova planta situa-
da en els camps esmentats, que corresponen al carrer d'Indtistria actual, davant de I'Estaci6 de FranEa. Aquesta localitzaci6 en la intersecci6 de la
linia del tren amb el cami que menava a I'inic pont que travessava el riu Besds no podia estar m6s ben pensada. D'una banda, la nova sermdora esta-
va davant de la
linia de ferrocardl Barcelona-Portbou, que aleshores estava
gestionada per la Compaiia de los Ferrocarriles de Madrid Zaragoza y Alicante, i que garantia I'arribada dPida de la matdria primera i I'expedicio de productes manufacturats cap a Barcelona i a altres mercats a trav6s del
tlen, en una epoca en qud el transport per carretera era lent i dificil. De l'altra, s'assegutava una bona comunicaci6 amb els pobles de I'alfe costat del
riu
Besds, a trav6s del cami veinal de Sant Fost de Campsentelles.
De fet,
i la ne(essitat 6s un dels factors principals que fari que les pri-
aquesta tendAncia a sitlrar les fibriques ais afores del poble
d'estar ben comunicades
meres indilstries molletanes se situin al volunt de I'Estacio de Franea Un
bon exemple, tamb6, va ser el cas de la Pelleria, de fundaci6 contemporania a I'establiment de la fibrica de serrar dels germans Moret6 a Mollet del Valles. En relaci6 amb el transport per ferrocarril, la fibrica de serrar dels
Moret6 tenia el seu propi apartador, €s a dit un tram de via de tren perpendicular a la via principal, que s'endinsava cap a l'interior del solar de la serradora (figura 3).
21
ut plrrrrcr rrrra rrarr
lrlilir irk.
la
lilrrirarlr..crr,rr,k \l,,ll,
r,1,.1
anb xemcnei;r A lintcliol rlc I erlillt i hi ilrnl) ( n( r'qia rt)erijlri( rl. () sigtli.
\.rll,.,L
ls Nftrrt
tri t la
r., lr.
qrr.rls
h.rr ia Irs srrr
parl;r (lc l'encrgia qrrc tt nc,
^ r.l.r cl tonjrrnt lirrmrt pcr la miiquina (lc vap(n sisl('nra '\lex:rrrrlel i dc l:r crldcra (l( \'ap()r dc La Maquinista Tt rrt'slre \ \,lilr'itirna, dc l2 (lV i :]0 (l\1 dc p()14'ncia rcspcclivam( nl (li)t()9 alia | .;'
).
\liuli dr' li r rallons i r:rirr- ,I , rrrL.rLrr. .\r.r hr'. ,r p.rr riuk l lxlti
aqu(sli! pr-irnera liibrica cra la nrattira que
Pr,rrcrr1.rl., tlr.r
:'ti \ qur
I
Lr
d
ir,
nliqtrirra dt'r'apor
!J(
r]el-l!\'a un c\cc(l( trt (l
il
Satrl
enrrgill intportitDt.
r,{!)r,ilir I \in!}(l( (!rrt,"'r(l( L,n"J{l!,i,1, \l,,ll(r
MoNo{;RAFrEs URRANTS Dr Mor r !,T D.r VAr r !:s
els germans Morct6 van
decidir muntar unes moles de moli mogudcs per
vapor Per moldre ccrcals i oblenir lar ina. Al principi, el moli \a comcn(ar instal.lar irl complcmentaria a la serradora, pero amb els anys r'.r acabar sent el negoci principal de la familia Moret6.
La combinaci6 del moli amb la miquina de vapor va representar un gran avene. Fins aleshores, cls molins del pais estaven a les vores dels rius
i
les
moles s'accionaven amb energia hidriulica. El funcionament d'aquests primers molins era el seguenl al costat del moli hi havia una bassa que s'om-
plia d'aigua i un cop plena
es buidava
per tal d'accionar les moles i moldrc
els cereals.
El fet de poder moldre el blat amb I'energia generada per les miquines de
vapor
\a ser un gran progr6s. D'una banda, va representar trencar
la
dependdncia que tenien els molins dcl migrat cabal dels nostres rius i rieres
i, de I'altra, va acostar els molins als centres consumidors de farina, 6s a dir, a les ciutat-s.
En aquella primera dpoca, els clients del moli dels Moret6 devien ser pagesos de la comarca que
portaven blat i altres cereals (ordi, segol, etc.) amb cl
carro i en el mateix viatge de tornadaja s'emportaven la farina mdlta. Ja en el tombant del segle, l'any 1899, es posi en funcionament una altra
miquina de vapor que incrementava amb m€s potencia la capacitat de pr(F ducciri de la serradora i del moli. D'aqucll any tambd data la instal.laci6 de la llum clictrica
idel lelilbn
a la
fibrica.
En aquella dpoca, a la scrradora i al moli hi feballaven aproximadament 35 persones (Ibtografia 2).
23
M()r(r;RrFrs URR.\\rs r)! lllor r tsr r)rr v\r r rs
et
! rr(1,,r,! (lr \l,,ll( Dulalt aqrrrlls prirrtcr's arrvs, la Iumilia Nr()rct(') vil r(r,)srrli,' ! - I1i{trr,rl (l(
l.!
r
ritut al carter de
Bc.cn{lrc. III, rDoll a prop del carrer d Ll(histria. on hi ha|ia la scrladora cl moli. A paltir del 1906. perir, ta irl costilt de la mlrteixr
es vlrn
i
lir cols(nrir'ura torr'e d( rl()\e plan
fibrica.
L'alv ll)02, anrb la dcfunci(j de.losrp N{oret6 i Plat -l'riltin dels trcs germans fundadors de la serraclora-, la se|a esposa Anna Riera va heretar el
rrcgt,ti, Es .l pJrlir daqucqt nromcnt que la societat cs passa a anorlenlr
2l
MoNocL{FrEs URBANES nF Mor r Fr n.r VAr r.ns
Vda. de J. Moret6
i
tes farines reben la denominaci6 comercial de La
Vallesana-
2.3. LA FARINERA MODERNA LA FABRICA DE FARINA A UESTACI6 DE FRANQA O9O9) Vers l'any 1909, la segona generaci6 de la familia, els aleshores joves germans Marti,.loan i Miquel Moret6 i Riera, van donar una forta embmnzida al negoci.
Durant aquells primers anys del segle XX, I'emPresa s'expansioni de forma considerable. Es en aquesta dpoca quan es fa la hbrica dc farina moderna
alli
mateix on hi havia la serradora de l'Estaci6 de Franea (figura 4). En
aquesta nova fd,brica es va instal.lar tota la maq\riniria de molineria de la
marca anglesa Thomas Robinson & Son Ltd. (figura 5). Aquests enginys,ja alimentats per I'electricitat, consistien eD un seguit de miquines per netejar
el blat de pols, terra i altres impureses. Un cop net, el blat s'humitejava i
es
deixava reposar, per passar a continuaci6 al,moli, on el blat era mdlt amb molins de cilindres i el producte resultant cernut en torns i cernedors plans,
que aleshores eren de tela de seda. Un cernedor 6s un bastiment de fusta cerneix la farina, 6s a dir, es passa pel sedis Per sePamr la farina del seg6, o sigui, diferenciar la p6lvora obtinguda de la mdlta de la damunt el qual
se
pell del blat resultant. Les maquines permetien netejar 1.000 kg/h, moldre 500 kg/h, i ensacar la farina. Part d'aquesta primera maquinaria. que ra cos
tar 66.816 pessetes I' any 1910, la continuar en funcionament fins a I'any 1989. El
juliol de 1991, Fills de Moret6,
SA ra cedir un d'aquests molins
Robinson al Musrrr de la Ciincia i la Tecnica de Catalunla (Terrassa).
25
\l()\(r(,R \!r \ t RR \\! \ 11 \lr)rri r rr r \ \rrr\
Errrttsztsmtqrilo.
/r./o
-1
,ee,
Jaz'f
\ \'
\, '\\ \\\
I
\\ L
\\ \
d' / -72/
a
Z/-P-27";/z'22
,///ttVrl-'o Iri.'L
ll.',,1 1irl'!.r..",|iI1""!'.
,r1.,,.,,r,
1""
'
\l()\r!.R\rrt\ t Rrr \\!s 0r \l()rr r rr'rr \ \rrrs
THOMAS ROBINSON
& SO\, Ld. Iiq.iitrc\
Ddlrsrion Cei.ml p3a Fsn3
.
D
t't',, , _,
(n$trmntr6. ROCHDALE.
M. ltl. MoNTOBBIO, l4.oicro, BARCELONA
\1,,
'
,1, r't{'. lr, l, F,trl
'17
MoNocRAntrs URaANLS DF, MOI,I,F,T DT,I, VAI,I,'S
Respecte al moli de moles, el moli de cilindres
i rota la resta de miquines
accessdries per moldre farina, que compraren la segona generaci6 de la
familia, representi un avene tecnoldgic molt important. De fet, €s a parrir d'aquest moment que es pot dir que es comenca a produir farina indus-
trialment. l,a introducci6 dels nous molins comporti un augment important de la producci6 i tamb€ ra implicar una millora en la qualiat de la farF rrna larina farina menys na, Ja que s'obtenia una na,ja menvs contaminada de seg6. Els veins de Mollet del VallEs d'aquest periode coneixien els Moret6 amb
el renom de cal Pela Esquenes. El motiu d'aquesta denominaci6 s'explica perqud els treballadors de la fibrica havien de traginar els
sacs de
blat i fari-
na de 100 kg de pcs a l'esquena, i estibar-los fins a bastants metres d'aleada. A partir de la decada dels trcnta, el blat va comengar a manipular-se a
granel i en els anys seixantaja s'hi manipulava tot. A partir d'aquestes dates es va comenear a
transportar la farina i el seg6 a granel, fins a representar
el 50 i el 95% respectivament. El pes dels sacs tamb6 s'ha anat reduint fins als 50 kg i 25 kg actuals, els quals s6n transportats amb cintes transportadores que minimitzen el Ireball fisic m6s feixuc. Es per tots aquesu r anvis
que el renom de cal Pela Esquenes era propi d'una ipoca molt determinada.
La denominaci6 actual de la Farinera data d'aquesta apoca. Concretament,
el 6 de setembre de
l9l5
es va
constituir amb
la
denominaci6 actual Fills
de Moret6, SA.
Durant aquells primers anys, quan la fibrica.ja estava a Mollet del VallEs, I
rmpresa tcnia despau i magatzcrn al ( arrer dt, fr alalgar de Barr elona.
28
MoNoc&4rrEs URBANES DI MOI,I.FT DF,I VAI-I,iS
LA FARINERA DE SANTA ROSA (1918) L'any 1917, els germans Moret6
i
Riera ran decidir desplaqar de lloc la
Farinera cap al lloc on 6s actualment, 6s a dir, al costat de I'estaci6 de tlen de Mollet-Santa Rosa. En Ia tria del lloc es
torni
a posar de manifest la
trane
cendencia que tenia per a una fadnera estar al costat del ferrocarril. l,'empresa Fills de Moreto, SA va comprar els terrenys d'aquest nou emplagament entre I'any
l9l7 i l'any 1920. Aquestes compres, de fet,ja per-
filen gaireb6 el perimetre que ocupa actualment el solar de la fibrica, que
F, oFrrnr
1
-
\i.u
de'ca dF L rJnnerd
d. Srnk Ruv
29
MoNooR^rrs URBA\rs Dr M()r r rr nrr V^rr is
t€ aproximadament 2 hectirees de superficie. Els terrenys van ser comprats
a la familia de Dalmases de Barcelona per un import total de 28.986 pessetes
i 57 cdntims (fotografia 3).
Aquest nou emplagament, segons la ldgica del moment, responia a la possi-
bilitat que tenia la Fadnera de cr6ixer en el futur cap als terrenys contigus de la fibrica. En canvi, a l'antiga fibrica de farines de l'Estaci6 de Franga,
I'empresaja no tenia possibilitats d'expansionar-se,.ia que la veina Teneria Moderna Franco - Espanola havia anat comprant els solars de la zona. De
fet. va ser aquesta mateixa empresa. amb la gerincia d'Octave Lecante, la que va comprar el solar
i
la fibrica de farines de l'Estaci6 de Franea a la
familia MoretriLa ioversi6 per a la compm dels terrenys i la construcci6 d'aquesta nova farinera s'cnten, en bona part, gricies a la conjuntura econdmica favorable que
I Guerra Mundial. La no intervenci6 d'Espanya en aquest conflicte bdl.lic deixava el pais sense competencia
va viure el pais durant els anys de la
esfangera i, el que
6s m6s
important, amb la possibilirat de proveir els pai-
sos en guerra, que llavors tenien les seves
indistries a mig
gas.
A la Farinera de Santa Rosa ia es van abandonar totes les activitats relatives a la serradora i es \ran
cenfr nom6s al negoci de la farina.
2.4. L'EXPANSIO DEL NEGOCI ABANS DE LA GUERRA CIVIL Des que I'empresa esti instal.lada en el lloc actual, la Farinera ha anat crei-
xent i consolidant-se en el mercat. Aquesta expansi6 ha cstat gricies a la
U()\(!,R\|rs t Rn\\ \l0rrr r r)rr \'\r r ')!
il(
i Ir sl,'r'\' tL
lJ,L,rL
r
l,t
lrlnkr (i. \JnrJ
R!
ril lilDcs l.cI( lilcir)rs (lc la lrrrnilia \kuerr-r. Ls
qlrals serrprc harr sabtrt cnlirrntar.st als rePles quc haD anirt sor g int;rl ll.r r !:
dcls anvs. !.1 r-clat sobr'c I er'oluc P()sa dc r))allilest ( Iirt,rgrrlir
rlt l negr)cl (lue seguclx a c(n) li
J iir).
\inl. el\ gcrnlalls
Al plincipi dcls an r))Pr-;ll unll
i
ta t
lcl
a it
N{ar
ti..lorn I Nliqrrcl Nl, 'r cti,
(laseles (Serrg()ssa), la qlral Ii,rr dir igicl.r pcl
gcrmii petit, corrcgrrt cD limbir larriliar corn el
falinela obria inrportant pt r
i Rier a
norrs horitzons
N,liqr rcl
Lrri una ampliircia) dc
a Ji'rnpresa. No obstarrt totcs aqtlcstcs c()nsidcrilci{
.lt
c.rpitel
'ns. l.r pr r-
MoNoGRATIT,S URBAN[s
nF Mor r Fr DFr Var rFs
l,i,,rj'.tli.ti
I'1.,',.lr,'\lr' A,'lrll.i L1.,"".r
matrlra rl()rI de_foan Mol'etri iRiel'a, qrrc cl gcrma
rn
larll
l92ir. ra fcrqrrc la taDqucssirr
pelrl l()rnes cap a (lalahlnva per li'r
la direcci(-)
r
c()stat al seu germii ]v.arti
de la ftrbr-ica de farines dc Mollet dcl \hll