La nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà, adapta la norma a noves necessitats i regula nous àmbits per respondre a reptes de futur

29 de gener del 2010 Nova ordenança general de Medi Ambient Urbà

Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

La norma s’adequa i harmonitza amb la legislació catalana, estatal i europea

El tràmit s’inicia amb un elevat grau de consens amb agents econòmics, socials i ambientals

Major regulació sobre el soroll i la promoció de l’energia solar fotovoltaica, principals novetats

I2 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

1. L’ordenança de Medi Ambient es posa al dia L’ordenança General de Medi Ambient Urbà (OGMAU) s’actualitza i es posa al dia deu anys després de la seva entrada en vigor com a norma que agrupava les diferents ordenances municipals i que regulava aspectes vinculats al medi ambient. La nova ordenança s’adapta i harmonitza amb la recent legislació autonòmica, estatal i europea vigent, que ha estat aprovada amb posterioritat a la norma local. El text de l’ordenança comença ara el tràmit cap a la seva aprovació definitiva, que és prevista per a l’estiu del 2010, en sessió plenària de l’Ajuntament de Barcelona. El text resultant manté la coherència normativa i garanteix la seguretat jurídica en ajustar-se i actualitzar-se amb la legislació vigent. L’ordenança, a més a més, respon a la voluntat d’ordenar i donar resposta a noves sensibilitats sorgides, amb noves dinàmiques, hàbits i també vinculades a noves necessitats i problemàtiques que la vida quotidiana planteja als ciutadans i a l’administració. Per donar resposta a qüestions que el dia a dia ha evidenciat calia ordenar i regular. Són aspectes en els que ciutadania i els agents econòmics i socials en són part implicada. El text d’aquesta ordenança compta ja en la seva fase inicial amb importants graus de consens amb alguns d’aquests agents implicats Des de la seva aprovació el 26 de març de 1999 ha esdevingut un instrument transversal que ha demostrat la seva utilitat a l’hora d’ordenar i intervenir de forma global en diferents àmbits de servei i acció municipal relacionats amb el medi ambient. Durant aquests deu anys l’ordenança ha estat actualitzada parcialment per incorporar diferents modificacions de caràcter puntual que han recollit nous aspectes que necessitaven ser regulats. Ara es reestructura de forma integral per poder, a més d’incorporar noves actualitzacions que responguin a la necessitat de regular nous aspectes, flexibilitza el seu articulat per garantir futurs creixements i incorporacions de nous elements i articulat sense que aquestes noves aportacions comportin reestructurar la totalitat de la norma. El nou text recull, a més, l’experiència dels darrers deu anys d’aplicació per clarificar i simplificar alguns dels aspectes de la norma de forma que en faciliti la interpretació de normes i conceptes.

I3 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

Nova norma per respondre a nous hàbits i a noves necessitats Entre les principals novetats que incorpora el nou text de l’ordenança hi ha les que incorporen els títols relatius a la Protecció de l’Atmosfera i la Contaminació Acústica o el dedicat a Espais Verds i Biodiversitat. El nou text permet incorporar l’ordenança sobre energia fotovoltaica que s’incorpora a la normativa ja consolidada en relació a l’energia solar tèrmica. L’ordenança unifica sota un mateix títol la regulació de la gestió hídrica, des de la captació, distribució i consum d’aigua potable a la normativa sobre sanejament d’aigües residuals i pluvials. El nou articulat de la ordenança fa extensiva a tota la ciutat la regulació de la separació de la fracció orgànica de residus que fins ara només es regulava de forma parcial en no estar encara estesa en tots els barris i districtes. El desplegament de la nova contracta de neteja i la incorporació dels nous contenidors marrons que s’afegeixen als nous hàbits que haurà d’adoptar la ciutadania per consolidar la separació de residus en origen també s’incorporen al text de la ordenança. La nova estructura de l’Ordenança organitza l’articulat de forma simple. Això permet afegir o modificar total o parcialment el text en funció de la necessitat d’adaptar-se a noves normes de rang superior que en puguin alterar la seva aplicació o incorporar nous textos que complementin o milloren els aspectes regulats sense que els canvis afectin o modifiquin el conjunt de l’ordenança. El nou text s’estructura així en títols, capítols i articles ( seguint una estructura semblant a la del Codi Civil de Catalunya). Títol 1. Disposicions generals. Títol 2. Protecció de l’atmosfera. Títol 3. Contaminació tèrmica i radiacions ionitzants. Títol 4. Contaminació acústica. Títol 5. Gestió d’aigües. Títol 6. Gestió de residus. Títol 7. Espais verds i biodiversitat. Títol 8. Energia. Disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i finals. Annexos El títol primer de l’OGMAU equival al títol preliminar de l’actual ordenança vigent i en aquest s’expliciten la finalitat política de la ordenança en tant que pacte o compromís cívic per avançar cap a la sostenibilitat. Com a marc general de la norma aquest capítol ordena el règim jurídic de la inspecció, de

I4 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

les ordres i manaments d’execució, les mesures cautelars o provisionals, les mesures d’execució forçosa i el regim sancionador general. D’aquesta forma es clarifica i s’ordena la forma de procedir en cada situació. La nova ordenança deixa clares les regles del joc.

Millora de la qualitat de l’aire El títol segon recull l’articulat sobre Protecció de l’Atmosfera que fixa, com un dels objectius, la millora de la qualitat de l’aire. Una de les aportacions en aquest sentit són les actuacions per prevenir l’emissió de partícules en suspensió que es generen en la construcció, rehabilitació i demolició d’edificis i estructures. Com en d’altres títols de l’ordenança, per a la seva redacció s’ha treballat en el marc de la ponència ambiental i també en el marc de la Tascom, el grup de treball per al seguiment del bon compliment de les normatives, que ha suposat la celebració de sessions de caràcter tècnic amb representants dels col·legis professionals d’enginyers tècnics, enginyers superiors i arquitectes. Entre les mesures proposades, hi ha el cobriment amb lones i l’ús de materials que garanteixin estanquitat durant els treballs, ruixar amb aigua les operacions d’enderroc i emprar sistemes que minimitzin l’emissió de partícules en la dinàmica de treball com operacions de càrrega i descàrrega de materials pulverulents.

I5 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

Així l’ordenança sinto nitza amb mesures que l’Ajuntament impulsa actualment com les que es deriven del decret per a l’ambientalització de les obres, en vigor des del 14 d’octubre de 2009. Un decret que fixa com a objectiu la reducció de l’impacte ambiental i social de les obres i que ha comptat amb el concurs i suport de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya i també amb el sector d’Urbanisme i Infraestructures, sector de Serveis Generals i Coordinació Territorial, sector d’Acció Social i Ciutadania, sector de Promoció Econòmica, districtes de la ciutat de Barcelona, Bimsa i empreses participades, Acefat, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Barcelona Regional, Bagursa, Barcelona Serveis Municipals i el grup de treball de millora de l’accessibilitat, Ajuntament + Sostenible. L’ordenança actualitza la regulació de les emissions d’olors ajustant els articles a les noves tècniques de mesura (olfactometria). Estableix que per a determinades activitats els projectes, instal·lacions, manteniments i controls han d’assolir valors objectius d’immissió d’olor preestablerts. L’ordenança harmonitza els valors de les mesures amb la normativa europea ( panels d’olfactors).

I6 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

Contaminació Acústica, responent a noves sensibilitats El Títol quart és una de les principals aportacions a la ordenança, que vol donar resposta a la creixent sensibilització social sobre la qüestió de la contaminació acústica i les molèsties derivades pels soroll així com adaptar-se a la recent legislació estatal, autonomia i europea aprovada. Per tal d’evitar al màxim les molèsties derivades del soroll i evitar arribar a situacions de conflicte es vol emfasitzar en la prevenció. Aquesta orientació cap a les mesures de caràcter preventiu i el seu redactat han estat fruit de la coordinació i consens amb diferents interlocutors com els col·legis professionals d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), el Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació, Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació (COETTC), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB). Hi ha intervingut també el Gremi d’Hotels de Barcelona, el Gremi de Flequers de Barcelona, el Gremi de Garatges de Barcelona, FERCA, Gremi de ventilació, calefacció i aire condicionat, el Gremi de Restauració i les associacions vinculades a l’oci i els serveis com FECALON, FECASARM, la Confederació de Comerç i FADISCAT. També institucions com l’Associació Catalana Contra la Contaminació Acústica (ACCCA), l’Associació Catalana de Consultors Acústics, l’Associació d’Entitats Ambientals de Control i LEM i també diferents àrees municipals com Urbanisme, Serveis Generals, els 10 districtes de la ciutat, el Patronat Municipal de l’Habitatge i la Qualitat de Vida i l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i de Qualitat, Guàrdia urbana, ACEFAT i BIMSA. Tanca aquesta llista la síndica de Greuges de Barcelona. Aprofitant l’actualització de la ordenança s’aprova el nou mapa de capacitat acústica de la ciutat. El mapa de capacitat estableix els límits màxims de soroll permesos adaptant-se a la situació actual de la trama urbana ( usos del sòl, activitats que es desenvolupen, etc) i incorpora les exigències marcades per la legislació de rang superior ( més restrictius). El mapa de capacitació estableix la zonificació acústica diferent de l’anterior passant de 2 franges horàries (dia i nit) a 3 (dia, vespre, nit). Així el període diürn queda establert entre les 7h i les 21 hores, el vespre entre les 21h i les 23h i el període nocturn, entre les 23h i les 7h. El mapa determina quins són els llindars de soroll desitjables per a cada franja horària i per a cada tram de la

I7 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

ciutat. Això permet determinar tres zones de diferent sensibilitat acústica Alta, Moderada i Baixa. La zona de sensibilitat alta compren els sectors de la ciutat que precisen una protecció alta contra el soroll. La zona de sensibilitat acústica moderada compren sectors de la ciutat que admeten una percepció mitjana i la zona de sensibilitat acústica baixa abasta els trams urbans que admeten una percepció elevada de soroll. El nou mapa determina que un 48.27% dels trams corresponen a zones de sensibilitat acústica Alta, un 32.61% es troba en zones de sensibilitat acústica moderada i un 19.12 % de la trama urbana se situa en zones de sensibilitat acústica baixa.

L’ordenança estipula que aquesta distribució haurà de ser modificada en funció dels canvis dels usos del sòl i de les activitats que es desenvolupen. De forma global serà objecte de revisió i actualització cada cinc anys. Donat que l’ordenança harmonitza la legislació vigent i per adequar-la a la normativa autonòmica aprovada en matèria de contaminació acústica, s’obre la porta a la determinació de Zones d’Especial Protecció de la Qualitat Acústica (ZEPQA) i de Zones Acústiques de Règim Especial (ZARE) adreçada principalment a aquells sectors que requereixen una especial cura i control de la qualitat acústica o a aquelles zones que reben una important pressió sonora producte de l’activitat d’oci nocturn. El nou mapa determina quatre districtes de Barcelona amb zones ZEPQA: Horta - Guinardó, Sarrià – Sant Gervasi i Nou Barris, que tenen part de la seva superfície dintre del Parc de Collserola, i un quart, Sants - Montjuïc, situat entorn la muntanya de Montjuïc. Són el que es coneix com a Zones Tranquil·les , espais de ciutat amb un nivell d’immissió sonora inferior a 50 dBA

I8 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

durant el dia i inferior a 45 dBA durant la nit i la ciutat compta amb molts més espais que compleixen amb aquests nivells (parcs, interiors d’illa, illes singulars). Pel que fa a les zones classificades com a ZARE, actualment n’hi ha 3 a Barcelona: la Vila de Gràcia al districte de Gràcia i el Barri Gòtic i la Rambla del Raval al districte de Ciutat Vella.

Impacte acústic de les obres, activitats, helicòpters i aires condicionats L’articulat incorpora mesures derivades d’accions impulsades des del govern municipal com el ja esmentat decret d’ambientalització d’obres pel que fa al nivells màxims de soroll per a l’activitat de les obres al carrer (generadors elèctrics, maquinaria, etc). Així les obres de llarga durada hauran d’incorporar també un estudi d’impacte acústic i la obligatorietat de fer-ne el seguiment de l’impacte acústic que generin durant la durada dels treballs. Pel que fa a les activitats i esdeveniments a l’aire lliure que utilitzin sistemes d’amplificació, aquests hauran de disposar de limitadors i presentar estudis d’impacte acústic. També ha estat objecte d’un nou redactat que regula el soroll a l’interior dels locals i ,en funció de l’activitat s’estableix un nivell d’emissió. En aquest títol s’ha incorporat un nou article que endreça i regula les condicions en que es pot sobrevolar la ciutat i estableix zones restringides. Les competències sobre la regulació d’aquests vols corresponen a la

I9 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

direcció de Ports i Transports de la Generalitat i al Ministeri de Foment. Des de l’Ajuntament s’ha treballat conjuntament amb la direcció general d’Aviació Civil i la Direcció de Ports i Transports i Aena. Això ha permès realitzar mesures sonomètriques de control en diferents punts de la ciutat per establir quines són les rutes i itineraris de vol que produeixen menors impactes sonors. Fruit d’aquests contactes l’ordenança estableix que les operadores dels vols estaran obligades a facilitar informació sobre les rutes, horaris, freqüències de vols i els tipus d’aparell. Els helicòpters hauran d’estar dotats de sistemes de localització per poder verificar el compliments de les rutes assignades. Es fixen també els valors límits de soroll permesos i es faculta l’Ajuntament per establir zones restringides als vols. D’altra banda es regula també la prohibició de sobrevolar la ciutat en helicòpter o avioneta de nit, excepte per motius de serveis, seguretat o d’urgència mèdica. Aquest és un exemple de com una nova activitat, com pot ser la dels vols turístics en helicòpter, fa necessari establir mesures per endreçar i regular el que potser al mateix temps que font de riquesa i nova forma d’oci una font de potencials situacions de conflicte.

A l’esquerra la ruta de vol anterior i a la dreta la nova ruta proposada

Com a darrera novetat es regula també les instal·lacions

d’aparells

de

climatització,

condicionament d’aire i ventilació determinant la coresponsabilitat dels instal·ladors, i no únicament dels propietaris, per una correcta col·locació i manteniment dels aparells.

I10 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

L’Aigua, cap a la millora de les bones pràctiques per estalviar el consum d’un recurs escàs El Títol cinquè agrupa els anteriors títols IV i V sobre captació distribució i consum d’aigua potable i sobre sanejament aigües residuals i pluvials. Entre algunes de les novetats del text, estableix els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua per al consum així com la forma en que es regula la captació, el tractament, la distribució de l’aigua potable. Aquest títol regula també la obligatorietat de connexió, sempre que les condicions ho permetin, a la xarxa de clavegueram. Una de les principals novetats en aquest sentit és el relatiu al control de la potabilitat de l’aigua que ja no es farà en el punt d’origen sinó en el punt final, les aixetes del consumidors. Això suposa un pas més en la garantia del control de la qualitat dels subministraments. Un altre exemple de com l’ordenança s’adapta a noves situacions és la regulació per primer cop d’una situació sobre la que existia un buit legal i una manca de regulació; les escomeses clandestines a les fonts públiques. Quan es detecti una connexió clandestina a la xarxa de subministrament pública s’iniciarà la tramitació d’un procediment sancionador. Aquest tipus de comportament es considera una infracció lleu que estableix sancions de fins a 6.000 euros.

En relació a la gestió del litoral, l’ordenança actualitza sobre el paper la tasca que ja des de l’Àrea de Medi Ambient es fa en relació al criteris sanitaris i de control de les aigües de bany que marca la Unió Europea i que ja es practiquen de facto en el control del litoral barceloní. El títol es completa amb l’establiment de les condicions d’ús de les fonts naturals i publiques, dels estanys i llacs. En tots aquests espais es prohibeix rentar i banyar-se, abeurar o banyar animals. En general l’ ordenança vetlla també pel foment de les bones pràctiques en relació a l’estalvi d’un recurs escàs com l’aigua i prohibeix les pràctiques que comportin un malbaratament de la mateixa, com negligir la reparació immediata de les fuites a les escomeses, el manteniment o ús incorrecte de hidrants, sistemes de reg i vessaments incontrolats de cabals.

I11 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

Residus, la brossa orgànica s’estén a tota la ciutat

La principal novetat en relació al Títol 6è dedicat a la gestió de residus és la incorporació plena a tota la ciutat de la separació selectiva en origen de la fracció orgànica de la brossa, tant pels ciutadans com per les activitats comercials i industrials (grans productors). S’estableix també l’obligatorietat de lliurar en els punts verds i deixalleries els aparells elèctrics o electrònics de les llars i es modifica l’horari per dipositar els envasos de vidre prohibint aquest abocament en la franja de vespre i nit ( entre les 22 i les 8 del mati). També s’incrementa de 5 a 10 quilos o litres el límit per abocar residus especials i olis procedents dels domicilis i que es poden lliurar gratuïtament en els punts verds.

Per uns Espai Verds més sostenibles. L’evolució cap una ciutat que potencia el verd estructural sobre el verd ornamental El títol 7è de l’ordenança Aquest posa l’accent en la defensa, protecció i conservació dels espais verds incorporant conceptes com ara la defensa de la biodiversitat en entorns urbans com a hàbitat de les diferents espècies vegetals i animals que el conformen; així com de l’arbrat de la ciutat. La futura planificació d’aquests espais verds haurà de donar preferència a l’ús de plantes mediterrànies, adaptades als cicles naturals de sequera cíclics de la zona. L’ordenança estableix les bases d’una nova concepció del verd i l’arbrat que doni prioritat a la planificació del verd amb un valor estructural donant un pas més enllà de la consideració del verd com un element només ornamental L’ordenança posa l’accent en aquest títol en assegurar una especial cura i atenció a l’arbrat. Així incorporant la obligatorietat ja des del mateix

I12 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

planejament, tant si és de caràcter públic com privat, de tenir present la confecció d’inventaris del arbrat preexistent i les propostes de revegetació. Un nou concepte, Les mesures de protecció d’aquest patrimoni natural, creixen en la nova ordenança i igualment s’amplien els conceptes de preservació i protecció als Arbres d’Interès Local. Les condicions en què els exemplars rebran aquest grau de protecció i s’incorporaran al catàleg d’arbres singulars.

Consolidar el foment de les fonts renovables incorporant l’impuls a la generació d’energia solar fotovoltaica. Un altre dels exemples de l’acord i el consens entre diferents organismes i institucions és el títol 8è relatiu a l’energia i que recull i incorpora el redactat de l’ordenança solar fotovoltaica pactada en el marc de la Taula Solar on hi participen l’Institut Català d’Energia, l’ Ajuntament de Barcelona, l’associació de Promotors y Constructors d’Edificis de Barcelona, l’associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya, l’associació Espanyola de Empreses d’Energia Solar i Alternatives, ASENSA, l’associació per a la promoció de les energies renovables i l’estalvi energètic, BARNAMIL; el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Gremi d’Instal·ladors de Barcelona, FERCA i l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya, OCUC. Fecsa Endesa i la direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya. Actualment la potència de la generació d’energia solar fotovoltàica a

I13 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà

Barcelona (a novembre del 2009) és de 9 MW. Només en edificis públics hi ha instal·lada una superfície de plaques solars fotovoltaiques de 13.733,27 metres quadrats amb una producció d’energia que s’estima en 1.929.123 kWh/any. En aquest títol l’Ajuntament de Barcelona manté l’impuls al foment de la producció d’energies renovables que ja havia iniciat amb la regulació de la producció d’energia solar tèrmica i que en la nova ordenança manté la regulació per a la incorporació de sistema de captació i ús d’energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta. Una regulació que ha possibilitat que a finals del 2009 hi haguessin comptabilitzats 1.226 edificis amb energia solar tèrmica amb una superfície de plaques de 62.819 metres quadrats el que suposa una superficie de 41,98 metres quadrats per cada 1.000 habitants. L’àmbit d’aplicació de l’ordenança és per als edificis de nova planta, per als projectes de rehabilitació integral d’immobles o quan en aquests, es produeixi un canvi d’ús, la magnitud del qual afecti més del 80% de la seva superfície útil. Quedaran especialment afectats els edificis que destinin més de un 80% a usos comercials, d’allotjament o servei obert al públic quan tinguin més de 3.000 metres quadrats i es destinin a usos com grans superfícies comercials, hotels, oficines, centres docents, centres esportius i aparcaments. També ho estaran els magatzems de més de 5.000 metres quadrats així com els Centres Cívics, Casals, edificis destinats a usos socials, edificacions per a usos industrials i edificis de l’Administració Pública de més de 1.500 metres quadrats. Els requisits de potència per aquestes instal·lacions serà de 7Wp/m2 (WP=set watts pic que és l’indicador que marca la intensitat màxima aconseguida amb la màxima radiació solar) . Els text de l’ordenança preveu que les instal·lacions puguin aprofitar tant les cobertes dels edificis així com façanes o d’altres superfícies amb elements sobreposats o integrats en la construcció, sempre d’acord amb la normativa urbanística i de paisatge urbà. L’ordenança explicita el compromís de l’Ajuntament per agilitar els procediments administratius per facilitar la connexió d’aquestes centrals de producció d’energia a la xarxa de distribució d’electricitat. Aquesta producció d’energia compta actualment amb una prima que és de 0,32€ per kWh produït.

I14 Nova Ordenança General de Medi Ambient Urbà

enança General de Medi Ambient Urbà