Sumari • Introducció • Característiques, antecedents històrics i situació professional • Evolució de les biblioteques al Gran Ducat de Luxemburg • Situació professional • Organització i legislació de les biblioteques de Luxemburg • Dipòsit legal • Organismes responsables i reguladors • Xarxa de biblioteques del Gran Ducat de Luxemburg • Associacions professionals • Biblioteca Nacional • Biblioteques públiques • Biblioteques escolars i d'ensenyament superior • Biblioteques de les Institucions Europees • Biblioteques especialitzades • Arxius importants • Bibliografia i webgrafia Introducció El motiu pel qual he triat Luxemburg és perquè aquest país reuneix 3 particularitats que no tenen altres països europeus. La primera és que es tracta d'un país relativament jove (el 1815 va aconseguir la seva independència com a Estat sobirà sota una monarquia constitucional) i això fa que la seva organització cultural sigui també molt recent i reculli l'herència de les diferents administracions dels diversos països de què Luxemburg havia format part fins aleshores. La segona particularitat és que Luxemburg és actualment el centre polític de l'Europa comunitària i per tant acull la seu permanent de les institucions comunitàries europees, juntament amb els seus arxius, centres de documentació i biblioteques. Finalment, Luxemburg és un país amb 3 llengües oficials: el francès, l'alemany i el luxemburguès. Aquest caràcter trilingüe de la gran majoria de la població imprimeix enriquidores i peculiars característiques a tota 1

l'activitat cultural del país, que, sens dubte, es reflecteixen també en el terreny de les biblioteques. Característiques i antecedents històrics El Gran Ducat de Luxemburg uneix a la seva condició de jove Estat i actual centre polític de l'Europa comunitària una llarga i sòlida tradició històrica i cultural. Situat en l'encreuament de dues importants vies romanes, Luxemburg tingué, per la seva posició estratègica, una activa participació en la història europea des de l'antiguitat; però també per aquesta posició estratègica, Luxemburg s'ha vist implicat fins èpoques molt recents en les lluites sostingudes pels països veïns, sofrint−ne les conseqüències. Els orígens del país es remunten al compte Siegfried (963−998), fundador de la dinastia de Luxemburg, que construí el castell fortalesa que donà lloc i nom al Gran Ducat al cim d'una roca rodejada pels rius Pétrusse i Alzette, en el centre de l'actual capital. El Gran Ducat va formar part de la corona espanyola de 1506 a 1714, va pertànyer a Àustria de 1714 a 1795 i, finalment a França, fins que el 1815 va aconseguir la seva independència com a Estat sobirà sota una monarquia constitucional. Fins i tot en el segle XX, i tot i a la seva neutralitat, Luxemburg fou envaït en les dues guerres mundials. El 1948 Luxemburg amb Bèlgica i Holanda constituí el Benelux, integrant−se posteriorment juntament amb França, Alemanya Federal i Itàlia a la Comunitat Econòmica Europea. Des de 1957, Luxemburg es seu permanent del Secretariat del Parlament Europeu i, des de 1967, d'altres institucions comunitàries. Les llengües oficials de Luxemburg són el francès, l'alemany i el luxemburguès. Aquest caràcter trilingüe de la gran majoria de la població, unit a la situació geogràfica en el cor d'Europa i la de ser seu permanent de les institucions comunitàries europees, imprimeix enriquidores i peculiars característiques a tota l'activitat cultural del país, que, sens dubte, es reflecteixen també en el terreny de les biblioteques. Entre els trets de les biblioteques luxemburgueses cal destacar: la gran varietat lingüística dels seus fons, també en les biblioteques populars; les intenses relacions de cooperació amb les biblioteques d'altres països (especialment els seus països veïns i Suïssa) i el seu pluralisme lingüístic; el pla d'informatització amb el programa SIBIL, traslladat posteriorment al programa ALEPH i la seva integració a la xarxa REBUS de biblioteques suïsses i franceses amb accés a una gran bases de dades. L'organització del sistema bibliotecari luxemburguès es recent, com ho és la independència del país, i està en ple desenvolupament sobre la llarga tradició cultural del territori. Un esperit dinàmic impulsa moltes institucions i als professionals de la informació, com es posà de manifest en la Primera Jornada de Biblioteques Luxemburgueses, promoguda per la Biblioteca Nacional a finals de 1900 per «reflexionar sobre el paper present i futur de les biblioteques». Evolució de les biblioteques al Gran Ducat de Luxemburg A finals del segle XVIII, el govern republicà francès, sota el domini del qual es trobava Luxemburg com a Département des Forêts, va ordenar la confiscació de les biblioteques d'abadies i monestirs a favor de les Escoles Centrals o la seva venta en subhasta, i la creació de la primera biblioteca pública a la capital. Aquesta primera biblioteca es plantejava més com un dipòsit dels fons bibliogràfics de procedència eclesiàstica, que amb els criteris de difusió de la cultura que donarien lloc al naixement de les biblioteques públiques dels països anglosaxons. No obstant, les peces més valuoses dels monestirs luxemburgueses no anaren a parar a aquesta biblioteca, sinó que passaren a la Biblioteca Nacional de París, i en aquesta col·lecció 2

es troben encara en l'actualitat els còdex miniats més preciosos procedents del monestir d'Echternach. Constituït Luxemburg com a Estat independent, naixeren altres biblioteques. Al llarg del segle XIX es crearen la biblioteca del Progimàs de Diekir el 1841, la biblioteca de la Société pour la Recherche et Conservation des Monuments Historiques el 1845, la biblioteca de la Cambra dels Diputats el 1848. A partir de 1871 la Secció de Ciències Naturals de l'Institut Gran Ducal comença la formació de la seva biblioteca especialitzada. Ja al segle XX, inicia els seus treballs la Luxemburgische Sprachgesellshaft, actual Secció de lingüística, folklore i toponímia de l'Institut gran−ducal, creant una altra biblioteca altament especialitzada a partir de 1924. En el segle XX, també el Museu Nacional d'història de l'Art organitzà la seva biblioteca de referència des de 1940 i, finalitzada la Segona Guerra Mundial, es creà la biblioteca del STATEC (Servei Central d'Estadística i Estudis Econòmics). Després de la Segona Guerra Mundial es posaren al servei de la població les biblioteques municipals d'Esch−sur−Alzette i Dudelange. La biblioteca municipal de Differdange fou creada el 1954, i el 1968 es va inaugurar la nova Biblioteca Municipal de la Ciutat de Luxemburg tenint com col·lecció inicial el fons «popular» de la Biblioteca Nacional. En la dècada dels cinquanta es crearen les biblioteques de les Comunitats Europees: la de la Comissió de les Comunitats Europees el 1952, les biblioteques del Tribunal Europeu de Justícia i la biblioteca del Parlament Europeu es crearen el 1953 i la del Banc Europeu d'Investigació el 1958. La biblioteca del Tribunal de Comptes fou creada el 1978. Entre les biblioteques eclesiàstiques, les més importants són la del Gran Seminari de Luxemburg, creada el 1845, la Biblioteca de l'abadia de Saint Maurice de Clairvaux, portada pels benedictins de San Mauri de Glanfeuil al instal·lar−se a Luxemburg el 1910 i la biblioteca del convent dels Pares Redemptoristes. Luxemburg compta a més, amb altres biblioteques especialitzades pertinents a institucions culturals privades, com la biblioteca del Centre Culturel Français, la Thomas−Mann−Bibliothek del Goethe Institut, la biblioteca del Centre Culturel A.S. Pouchkine, i la Miami University Library. Situació professional En el pla del personal, existeixen a Luxemburg dos nivells professionals: el de conservador, amb títol universitari superior més un any de documentació, i el de bibliotecari, amb titulació de grau mitjà. Els conservadors i bibliotecaris fan general el seu post−grau a Lyon o cursen els seus estudis a Brussel·les o Lieja, on existeix la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. La Biblioteca Nacional s'encarrega d'organitzar estades professionals per al reciclatge dels professionals de la biblioteconomia i la documentació. El 1991 es va fundar la primera i única associació professional del país, l'ALBAD. L'ALBAD agrupa al voltant de 100 professionals de la informació que treballen a Luxemburg i té com a finalitat principal la defensa dels interessos de les seves professions. L'ALBAD és la única associació de professionals de la informació del Gran Ducat. Organització i legislació de les biblioteques de Luxemburg La Biblioteca Nacional, les biblioteques municipals, els arxius, el Centre Nacional de l'Audiovisual i els dos Museus Nacionals depenen del Ministère des Affaires Culturelles. Al no existir cap centre de coordinació bibliotecària, la Biblioteca Nacional s'encarrega de desenvolupar funcions de coordinació. Queden fora de la competència del Ministeri de Cultura la biblioteca del Centre Universitari, la qual depèn del Ministeri d'Educació i les biblioteques dels Centres de Documentació Pedagògica SIRP/MEN de Luxemburg, 3

creades el 1976, i de l'Institut Superior d'Estudis i Investigacions Pedagògiques de Walferdange, creada en la seva forma actual el 1981, el Centre de Documentació i Informació Científica i Tècnica (CDIST) de l'Institut Superior de Tecnologia, creat el 1958. Depèn del Ministeri d'Educació Física i Esports la biblioteca de l'Escola Nacional d'Educació Física i Esports, mentre que la biblioteca del Servei Central d'Estadística i Estudis Econòmics (STATEC) depèn del Ministeri d'Economia, i les biblioteques dels Conservatoris de música de Luxemburg i Esche−sur−Alzette depenen, igual que els conservatoris, dels seus respectius governs municipals. La legislació relativa a biblioteques en el Gran Ducat de Luxemburg està constituïda per la Llei del 28 de desembre de 1988 (Mémorial, 28−XII−88) sobre reorganització de les institucions culturals de l'Estat, que deroga parcialment la Llei del 5 de desembre de 1958 i la Llei de 26 de febrer de 1965. L'article 3 de la Llei del 28 de desembre de 1988 atorga a aquestes institucions culturals les missions de: estudi, conservació i desenvolupament del patrimoni cultural així com l'organització d'activitats de sensibilització, educació, formació i participació culturals. Amb anterioritat, els Decrets del 14 d'octubre de 1795 i del 15 i 19 de juny de 1798 del govern republicà francès, sota el domini del qual es trobava Luxemburg com a Département des Forêts, havien ordenat, el primer decret la confiscació de les biblioteques d'abadies i monestirs a favor de les Escoles Centrals o la seva venta en subhasta, i el segon decret, la creació de la primera biblioteca púbica a la capital. Dipòsit Legal El Dipòsit Legal està regit pel Reglament gran−ducal del 10 d'agost de 1992. L'article 1 repertoria els documents sotmesos a l'obligació de dipòsit legal: les publicacions de tota naturalesa, impreses o reproduïdes per un altre procediment, com són llibres, fullets, diaris, publicacions periòdiques, postals il·lustrades, mapes i altres, cartells, textos musicals i altres documents impresos que tinguin relació amb la vida política, econòmica, social, cultural, religiosa i turística del país. Les produccions d'arts gràfiques i les obres fotogràfiques també han de ser dipositats. El dipòsit l'efectua l'editor o, si no n'hi ha, l'impressor o el productor. La quantitat d'exemplars és de 4 en el cas de llibres, fullets i publicacions periòdiques, 2 exemplars per els diaris, cartells, partitures i textos musicals, mapes i 1 exemplar per les obres de luxe amb una tirada de menys de 100 exemplars i documents iconogràfics. L'article 9 estipula que al final de cada semestre, la Biblioteca Nacional ha de trametre un exemplar de les obres relacionades amb la llengua i literatura luxemburgueses i matèries connexes al Centre dels Arxius Literaris i d'estudis de la Literatura Luxemburguesa dels Arxius Nacionals. Organismes responsables i reguladors: Ministère de la Culture, de l´Enseignement supérieur et de la Recherche La Biblioteca Nacional, les biblioteques municipals, els arxius, el Centre Nacional de l'Audiovisual i els dos Museus Nacionals depenen del Ministère des Affaires Culturelles. Al no existir cap centre de coordinació bibliotecària, la Biblioteca Nacional s'encarrega de desenvolupar funcions de coordinació. Queden fora de la competència del Ministeri de Cultura la biblioteca del Centre Universitari, la qual depèn del Ministeri d'Educació i les biblioteques dels Centres de Documentació Pedagògica SIRP/MEN de Luxemburg, creades el 1976, i de l'Institut Superior d'Estudis i Investigacions Pedagògiques de Walferdange, creada en la seva forma actual el 1981, el Centre de Documentació i Informació Científica i Tècnica (CDIST) de l'Institut Superior de Tecnologia, creat el 1958. Depèn del Ministeri d'Educació Física i Esports la biblioteca de l'Escola Nacional d'Educació Física i Esports, mentre que la biblioteca del Servei Central d'Estadística i Estudis Econòmics (STATEC) depèn del Ministeri 4

d'Economia, i les biblioteques dels Conservatoris de música de Luxemburg i Esche−sur−Alzette depenen, igual que els conservatoris, dels seus respectius governs municipals. Pel que fa a atribucions de cultura, el Ministeri s'encarrega de la política cultural nacional i internacional, a més del desenvolupament cultural regional i descentralitzat. El Ministeri s'encarrega també de coordinar els instituts culturals nacionals: Archives Nationales, Bibliothèque Nationale, Casino−Forum d'Art contemporain, Centre national de l'Audiovisuel, Centre national de Littérature, Musée national d'Histoire et d'Art, Musée national d'Histoire Naturelle, Service des Sites et Monuments nationaux, Institut grand−ducal. Pel que fa a l'ensenyament superior i universitari el Ministeri coordina el Centre Universitari, l'Institut Supérieur de technologie, l'Institut Supérieur d'études et de recherche pédagogiques i l'Institut d'études éducatives et sociales Finalment, en el camp de la recerca, el Ministeri s'encarrega d'organitzar la cooperació interregional, europea i internacional. El Ministeri també s'ocupa del Fons Nacional de Recerca i dels centres de recerca públics: CRP Lippmann, CRP Henri Tudor, CRP−Santé. El Ministeri s'encarrega de gestionar i administrar l'Agence luxembourgeoise d'action culturelle. Els objectius de l'Agence luxembourgeoise d'action culturelle són aconsellar a les autoritats, les institucions, les associacions i els artistes, organitzar el recull i la difusió de la informació cultural i contribuir a la promoció de la cultura luxemburguesa a l'estranger. A més, El Ministeri de Cultura ha obert centres d'animació cultural regional a Diekirch i a Esch−sur−Alzette. Aquests centres culturals funcionen com a coordinadors de les respectives regions i fan de lligam entre les comissions culturals municipals. Finalment, el Ministère de la Culture és responsable dels acords culturals internacionals en col·laboració amb el Ministère des Affaires étrangères, Luxemburg coopera regularment amb Sarre, Lorraine, la Rhénanie Palatinat i la Província Belga de Luxemburg en el quadre d'una comissió interregional instaurada per un Tracta intergovernamental el 1971. Xarxa de biblioteques del Gran Ducat de Luxemburg A finals de 1984 la Biblioteca Nacional de Luxemburg va firmar un contracte amb la Biblioteca Cantonal i Universitària de Lausanne per implantar el programa de gestió integrada de biblioteques SIBIL. A partir de 1985 s'automatitzaren els catàlegs, formant amb altres biblioteques del país (Centre Universitari, Gran Seminari de Luxemburg, la biblioteca del Museu Nacional d'Història de l'Art i la Biblioteca Municipal de la Ciutat de Luxemburg) la xarxa SIBIL−Luxemburg. Luxemburg compta amb intenses relacions de cooperació amb biblioteques d'altres països (especialment els seus països veïns i Suïssa). Un exemple és la integració, el 1985, a la xarxa REBUS (xarxa de biblioteques que utilitzen SIBIL) formada per biblioteques suïsses (entre elles les universitàries de Basilea, Berna, Fribourg, Lausanne i Neuchâtel) i franceses (com les biblioteques de la universitat de Montpellier i la de Grenoble), amb un accés a una gran base de dades. El 1996, la base de la xarxa SIBIL−Luxemburg contenia 270.000 notícies i la xarxa disposava de 80 monitors. El pla d'informatització amb el programa SIBIL fou traslladat a l'abril del 2000 al programa de gestió integrada de biblioteques Aleph 500 i totes les dades de l'antic catàleg col·lectiu SIBIL foren transferides al nou sistema. Aleph 500 és un sistema de gestió bibliotecària que ja ha demostrat la seva eficàcia en 450 biblioteques de 41 països diferents. El sistema Aleph 500 permet als usuaris gestionar el seu propi préstec (reservar obres que estiguin en préstec, prorrogar els préstecs...) a través d'Internet. El sistema Aleph 500 disposa d'una ajuda en línia sobre com fer les consultes al catàleg col·lectiu i com utilitzar la resta de serveis que ofereix als usuaris (com el control de les obres que l'usuari tingui en préstec, etc.). 5

• Les biblioteques que estan integrades a la xarxa ALEPH Luxemburg són: • Arxius Nacionals • Biblioteca ISERP • Biblioteca municipal de la Ciutat de Luxemburg • Biblioteca Nacional • Centre nacional de Literatura − Letzebuerger Literaturarchiv • Centre universitari de Luxemburg • Conservatori d'Erch • Conservatori d'Ettelbruck • Escola Europea de Luxemburg • Gran Seminari de Luxemburg • Lycée Aline Mayrisch • Lycée Athénée Luxembourg • Lycée Hubert Clement Ersch−sur−Alzette • Lycée Michel Rodange Luxembourg • Museu nacional d'història de l'art de Luxemburg • Secció de ciències de l'Institut Gran−Ducal Associacions professionals: ALBAD L'ALBAD (Association luxembourgeoise des bibliothécaires, archivistes et documentalistes) fou fundada el 1991 i agrupa al voltant de 100 professionals de la informació que treballen a Luxemburg i té com a finalitat principal la defensa dels interessos de les seves professions. L'ALBAD és la única associació de professionals de la informació del Gran Ducat. Les seves missions són la formació i el perfeccionament dels seus membres, el desenvolupament de la biblioteconomia, de l'arxivística i de les tècniques de documentació, la cooperació amb altres organitzacions professionals, la promoció de les seves professions als estudiants, la promoció de biblioteques, arxius i centre de documentació i la promoció de la lectura pública. L'albad publica la revista de l'associació, titulada Feuille de liaison. L'Associació també organitza cursos de formació, jornades de reflexió i trobades. A més cada any celebren una Assemblea general. L'Associació també realitza com a mínim 1 curs de formació anual. El de l'any passat fou Introducció a la recerca d'informació a Internet. L'Associació també organitza jornades de biblioteques i bibliotecaris. L'ALBAD té convenció de cooperació amb la BnL. Bibliothèque nationale de Luxembourg; Nationalbibliothéik Lëtzebuerg (BnL) La Biblioteca Nacional de Luxemburg uneix a la seva funció de centre bibliogràfic nacional i de dipositària del patrimoni bibliogràfic del país, el seu caràcter de biblioteca científica i d'investigació i un important paper de focus de difusió cultural. També desenvolupa la labor de coordinació de la resta de biblioteques del país. història La Biblioteca nacional és la successora de la primera biblioteca pública instal·lada a Luxemburg el 1798 per les autoritats franceses a l'època en què l'antic Ducat de Luxemburg formava el Département des Forêts. Aquesta biblioteca va ser l'encarregada de recollir tot el que quedava a Luxemburg dels fons de les biblioteques dels antics Estats de Luxemburg, del col·legi dels Jesuïtes (dissolt el 1773) i de les biblioteques de cases religioses suprimides després de la invasió de les tropes de la França revolucionaria el 1794/95. Durant la primera meitat del segle XIX, la biblioteca va canviar diverses vegades de nom i d'estatut. Va ser, a 6

la vegada, biblioteca municipal de la Ciutat de Luxemburg i biblioteca de l'Athénée royal grand−ducal. El 1848, va esdevenir propietat integral de l'Estat, i per tant, biblioteca nacional del Gran Ducat. És el 1898 quan la biblioteca pren el nom de Bibliothèque Nationale, tot i que sense deixar del tot les seves funcions de biblioteca pública. Des de 1945 es reafirma el seu caràcter científic, tant en el pla nacional com internacional, que s'accentua al renunciar, a partir de 1968, a la seva col·lecció «popular» a favor de la nova Biblioteca Municipal de la Ciutat de Luxemburg, recentment creada. A partir de 1973 la Biblioteca nacional fou instal·lada en el renovat edifici de l'antic Athénée grand−ducal. A finals de 1984 la BnL va firmar un contracte amb la Biblioteca Cantonal i Universitària de Lausanne per implantar el programa de gestió integrada SIBIL. A partir de 1985 s'automatitzaren els catàlegs, formant amb altres biblioteques del país (Centre Universitari, Gran Seminari de Luxemburg i biblioteques municipals) la xarxa SIBIL−Luxemburg i integrant−se a REBUS (xarxa de biblioteques que utilitzen SIBIL), formada per biblioteques suïsses (entre elles les universitàries de Basilea, Berna, Fribourg, Lausanne i Neuchâtel) i franceses (com les biblioteques de la universitat d Montpellier i la de Grenoble). Des de 1993, una mediateca posa a la disposició del públic més de 4.000 documents d'imatge, so i multimèdia. el màxim de documents que es poden endur en préstec és de 6. La sala està equipada per la consulta específica d'aquests suports. estatuts La BnL va rebre el seu primer estatut per Llei de 5 de desembre de 1958, modificada per la de 26 de febrer de 1965. El Decret de 22 d'abril de 1966 estableix la seva organització i funcionament, i el seu marc legal actual és el fixat per la Llei de 28 de desembre de 1988 («Loi sur les instituts culturels de l'État»). El capítol II d'aquesta Llei s'ocupa de la Biblioteca Nacional, definint les seves funcions, i encomanant−li, a més de la tasca de reunir, catalogar i conservar, les de redactar la bibliografia nacional en curs i constituir i gestionar el fitxer central de les biblioteques dependents d'institucions públiques. Defineix també l'estructura organitzativa de la BnL i estableix el quadre de personal. Finalment estableix el dipòsit legal a favor de la BnL. La Biblioteca Nacional depèn del Ministère des Affaires Culturelles. La Biblioteca Nacional està organitzada en 2 unitats (unitat administrativa i unitat tècnica) i en 7 seccions biblioteconòmiques: • fons luxemburguesos • bibliografies • reserva preciosa • fons estrangers (secció moderna i secció antiga) • serveis especials (dipòsit legal i publicacions periòdiques) • servei de coordinació informàtica i de recerca documental • préstec i servei educatiu funcions Els articles 8 a 11 de la Llei de 28 de desembre de 1988 defineixen les missions específiques de la BnL i la seva organització. La BnL ha de recollir, catalogar i conservar els documents sotmesos a la llei de dipòsit legal (excepte els documents audiovisuals, ja que des de 1988 el Centre National de l'Audiovisuel és el beneficiari del dipòsit legal per tots els documents audiovisuals), conservar les publicacions oficials estrangeres i editar la bibliografia nacional corrent. La Biblioteca nacional és la guardiana del patrimoni escrit luxemburguès tant manuscrit com imprès. Col·lecciona totes les publicacions impreses i editades a Luxemburg. Adquireix les publicacions que tenen relació amb Luxemburg, o que l'autor és luxemburguès, i són editades a l'estranger. 7

A més a més, la BnL exerceix la funció de biblioteca de recerca i de referència, i, tot i que totes les disciplines hi són representades, l'accent principal és posat sobretot en el camp de les ciències humanes i socials. La BnL també coordina la xarxa de biblioteques luxemburgueses. Des de 1989, la BnL fa la funció d'Agència ISBN nacional, encarregada d'atribuir un numero d'identificació als editors luxemburguesos. La BnL publica anualment la bibliografia nacional corrent, la Bibliographie d'histoire luxembourgeoise des de 1963, el catàleg general en format de microfitxes (3 edicions per any), una llista de les noves adquisicions del fons estranger (5 fascicles per any), catàlegs de les exposicions, actes de conferències, inventaris i repertoris diversos i guies de lectura. Col·leccions La col·lecció bibliogràfica de la BnL consta de: • el fons general • el fons luxemburguès o Luxemburgensia • la «Reserva preciosa» i col·leccions especials El fons general d'uns 750.000 volums i uns 2.500 títols de publicacions periòdiques, compta amb una important representació d'obres dels segles XVII i XVIII. És de caràcter enciclopèdic, tot i que amb un clar predomini de les obres de caràcter humanístic, degut, per una part, al seu origen en col·leccions monàstiques i, per una altra, a que en les noves adquisicions es dóna prioritat a les ciències humanes en general. Les obres d'ús més freqüent i les de referència (uns 25.000 volums) es troben en lliure accés, així com les 900 publicacions periòdiques de l'any en curs. El fons luxemburguès o Luxemburgensia, que conté uns 80.000 volums, i 1.300 títols de publicacions periòdiques, recull tota la producció impresa del país, tant d'autor luxemburguès com estranger (en totes les matèries), totes les publicacions d'autors luxemburguesos aparegudes a l'estranger, i la bibliografia de tema luxemburguès apareguda fora del país, és a dir, el dipòsit legal. La «Reserva preciosa», creada el 1969, conta de 750 manuscrits dels segles IX a XX, 140 incunables, 3.000 mapes i plànols, retrats i gravats relacionats amb la història del país, 14.000 postals i 12.000 cartells luxemburguesos. Dins les col·leccions especials cal destacar la Col·lecció de Llibres d'Artistes Contemporanis. Accés El carnet de lector és gratuït. L'accés als catàlegs és lliure (tant als catàlegs manuals com als automatitzats). Per accedir a les sales de consulta cal ser major de 16 anys, sense que sigui necessari el carnet de lector. La consulta a la sala i el préstec també són gratuïts. Els lectors han de col·locar ells mateixos les obres al seu lloc en l'ordre indicat al llom. en cas de dubte sobre la col·locació exacta, han de deixar els llibres sobre la taula de treball. La BnL pot retirar el carnet de lector a qui no respecti el reglament intern i se'ls pot limitar l'accés a les sales. serveis La BnL ofereix el servei de consulta i lectura a la sala, diverses modalitats de préstec (préstec tradicional, 8

préstec interbibliotecari i préstec internacional), servei de reprografia, servei de consulta d'Internet, consulta i reproducció de microformes i animació cultural. El préstec a domicili és reservat als lectors majors de 16 anys i domiciliats a Luxemburg. El màxim d'obres que es poden endur en préstec és de 6 documents. Per cada document que es demani en préstec cal omplir una fitxa (o al taulell de préstec o en línia). Els documents exclosos de préstec són els Luxemburguesa d'exemplars únics, els diaris, les publicacions periòdiques luxemburgueses, les publicacions periòdiques estrangeres no relligades, els documents de les col·leccions especials (documents rars i preciosos, documents anteriors a 1900, partitures, grans formats, microformes CD−ROMs, etc.), les obres de referència i els documents més utilitzats a la sala de lectura. Els documents exclosos de préstec es poden fer guardar diversos dies fins que el lector n'hagi acabat la consulta. El préstec pot ser ampliat 2 vegades si el document no està reservat. això es pot fer en línia o al taulell de préstec. Els lectors poden reservar documents que estan en préstec. les reserves es poden fer en línia o al taulell de préstec. Per consultar documents introbables a Luxemburg, els usuaris (com estudiants, investigadors, etc.) es poden adreçar al Servei de Préstec Internacional. Aquest servei s'encarrega d'obtenir reproduccions dels documents sol·licitats o d'obtenir els documents mateixos de biblioteques estrangeres. Els diaris relligats, els llibres de gran format, els documents anteriors a 1900 i els rars, preciosos o fràgils, no poden ser fotocopiats. En casos especials, el servei tècnic de la BnL pot microfilmar, fotografiar o fer diapositives de documents que no es puguin fotocopiar. Uns lectors−reproductors de microformes faciliten la lectura i còpia sobre paper d'extractes de diaris i altres documents microfilmats o en microforma. La BnL ofereix el servei de consulta de bases de dades locals i estrangeres (tant en CD−ROM com on−line). La BnL posa a disposició dels seus usuaris ordinadors amb accés gratuït a Internet. La BnL desenvolupa una important activitat de difusió cultural. La Sala Mansfeld constitueix el marc adequat, i al llarg de l'any s'hi succeeixen exposicions i conferències organitzades per la BnL en solitari o amb col·laboració amb altres institucions del país o de l'estranger. La BnL presenta regularment una mostra de les seves adquisicions. Periòdicament, la BnL presenta un tema d'actualitat i també mostra al públic peces de la Reserva Preciosa. bibliografia nacional La Bibliographie Luxemburgeoise, és una bibliografia exhaustiva en curs. La seva publicació es va iniciar el 1946 amb les notícies de les monografies publicades a Luxemburg i es va ampliar a partir de 1958, recollint actualment articles de revistes i diaris, fullets commemoratius, etc., de tema luxemburguès, amb uns criteris de selecció molt amplis per proporcionar als investigadors el major volum possible d'informació. Els registres bibliogràfics s'agrupen en 20 capítols, corresponents als temes més diversos, amb índexs alfabètics d'autors, col·laboradors i títols, de matèries i d'editors i impressors luxemburguesos. La Bibliographie d'histoire luxemburgeoise és una bibliografia temàtica anual en curs elaborada a partir de la Bibliographie Luxemburgeoise i publicada des de 1946. Recull les principals publicacions de caràcter històric relatives al territori luxemburguès en el sentit més ampli. Altres publicacions: la BnL edita fascicles de llistats de noves adquisicions i catàlegs monogràfics de temàtica diversa. cooperació nacional i internacional La BnL és membre de diverses associacions nacionals i internacionals (IFLA, National Focal Point, Centre National EAGLE/SIGLE (literatura grisa). La BnL també és present a la Fira Internacional del Llibre de 9

Frankfurt. La BnL té una convenció de cooperació amb la Biblioteca nacional de Lisboa i amb ALBAD (Association luxembourgeoise des bibliothécaires, archivistes et documentalistes), la única associació professional de Luxemburg. La Biblioteca nacional col·labora a la xarxa de la Banque internationale d'information sur les États francophones (BIEF). Biblioteques públiques A més de a la capital, el Gran Ducat de Luxemburg compta amb biblioteques municipals en sis poblacions més: Differange, Dudelange, Eschdorf, Esch−sur−Alzette, Grevenmacher i Troisvierges. El Ministeri de Cultura ofereix de biblioteques mòbils per a les poblacions més petites. La única biblioteca municipal que té els seus catàlegs informatitzats dins la xarxa Aleph és la de la Vila de Luxemburg. A partir de la central a Diekirch, 2 bibliobusos («bicherbus» en luxemburguès) efectuen, en un ritme bimensual, 14 gires a 120 localitats del país. El préstec i la gestió són completament informatitzats. Els usuaris poden endur−se els documents en préstec utilitzant el carnet de lector amb codi de barres. L'oferta en els dos busos és el mateix, el préstec és gratuït i la localitat on l'usuari realitzi el préstec és a conveniència d'aquest. El conjunt de la col·lecció és de 55.000 documents que abarquen totes les matèries. Una part de la col·lecció és destinada especialment als infants i joves. La central que controla els bibliobusos és a Diekirch. Bibliothèque Municipale de la Ville de Differdange La Biblioteca Municipal fou creada el 1951. La seva col·lecció consta de prop de 25.000 volums en francès, alemany, anglès i luxemburguès i de totes les matèries. El servei de préstec és gratuït. La durada del préstec és de 3 setmanes, amb la possibilitat de demanar una pròrroga de 2 setmanes més, si cap altre usuari no ha reservat el document. La sala de lectura té 1 ordinador amb accés gratuït a Internet. En aquesta sala també es troben les obres de referència, les publicacions periòdiques i una fotocopiadora de monedes. Bibliothèque Municipale de la Ville d'Esch−sur−Alzette La biblioteca, creada el 1918, compta amb un fons de 72.000 documents en lliure accés. Aquest fons avarca totes les edats i totes les matèries, i conté documents en diferents idiomes (francès, alemany, anglès, italià i portuguès). La biblioteca compta també amb una col·lecció local anomenada Luxemburgensia (d'uns 7.500 volums) i una col·lecció de referència i de publicacions periòdiques (totes tres excloses de préstec). La biblioteca ofereix el servei d'accés a Internet. Pel que fa al préstec, el nombre de documents que es poden endur és de 5, el nombre de CDs és de 3 i la durada màxima del préstec és de 3 setmanes. La biblioteca publica anualment, una llista de les novetats. Bibliothèque Municipale de la Ville de Dudelange La biblioteca municipal de Dudelange existeix des de 1920 i és una de les més antigues del país. El seu fons és de al voltant de 16.000 volums en diversos idiomes i de totes les matèries i la subscripció a 50 publicacions periòdiques. També compta amb una col·lecto local (Luxemburgensia). La biblioteca ofereix el servei d'accés a Internet. El nombre màxim de documents que es poden endur en préstec a la vegada és de 3. La durada del préstec és de 3 setmanes i es pot demanar una pròrroga de 2 setmanes més si l'obra no ha estat reservada per un altre usuari. Bibliothèque Municipale de la Ville de Grevenmacher Aquesta biblioteca posa un accent especial en la literatura i poesia en llengua alemanya. La col·lecció local (Luxemburgensia) recull de manera especial les publicacions sobre la regió mosellana.

10

Bibliothèque municipale de la ville de Luxembourg La Biblioteca municipal de la vila de Luxemburg fou fundada el 1968, recollint la col·lecció «popular» de la Biblioteca Nacional, que fins aquella data havia fet les funcions de biblioteca pública de la ciutat de Luxemburg. Les seves col·leccions compten amb uns 60.000 volums. Les llengües representades són el francès, l'alemany, el luxemburguès i l'anglès. El catàleg es va començar a informatitzar el 1993 amb el sistema SIBIL. Posteriorment, durant l'any 2000, la xarxa SIBIL−Luxemburg va passar−se al sistema Aleph 500. El préstec és de 3 llibres com a màxim i la durada és d'un mes. La biblioteca també ofereix accés a Internet Bibliothèque de lecture publique Tony Bourg de Troisvierges La biblioteca està subvencionada per la Comunitat Europea i per l'associació De Clairwer Kanton. La biblioteca està instal·lada al primer pis de l'ajuntament de Troisvierges. La biblioteca compta amb més de 4.000 obres. El fons es renova regularment amb la col·laboració dels Bicherbus Diekirch (bibliobusos) i la Biblioteca Nacional. La biblioteca porta el nom de Tony Bourg, membre fundador de l'associació de Cliärrwer Kanton. Tony Bourg (1912−1991) fou professor de francès i historiador literari. Biblioteques escolars i d'ensenyament superior Les biblioteques escolars i les biblioteques d'ensenyament superior depenen del Ministeri d'Ensenyament. El Gran Ducat de Luxemburg compta amb 32 instituts de secundària, però només 17 d'aquestes compten amb una biblioteca pròpia del centre. D'aquests 17 centres, 4 tenen els seus catàlegs informatitzats a la xarxa Aleph de Biblioteques de Luxemburg. Són el Lycée Aline Mayrisch, el Lycée Athénée Luxembourg, el Lycée Hubert Clement Ersch−sur−Alzette i el Lycée Michel Rodange Luxembourg. Luxemburg compta amb un Centre Universitari que imparteix estudis universitaris de primer cicle. A la capital també s'hi troba el Centre de Documentation sur les Etudes Supérieures et Universitaires. Finalment, la Miami University té a Differdange una biblioteca dirigida als estudiants universitaris. Bibliothèque du Centre Universitaire de Luxembourg El Centre Universitari de Luxemburg, creat per la Llei d'ensenyament superior del 18 de juny de 1969 i que rebé el seus estatut el febrer de 1974, consta de tres Departaments: Dret i Ciències Econòmiques, Lletres i Ciències Humanes, i Ciències, que imparteixen estudis universitaris de primer cicle adaptats als programes de les universitats dels països veïns. Funcionen també diversos seminaris de post−grau d'investigació en diversos camps científics i humanístics. La biblioteca del Centre Universitari és una biblioteca científica pública, però cobreix tots els camps dels estudis impartits al Centre Universitari. La biblioteca prové de la fusió de les biblioteques dels antics cursos superiors i de l'antiga Universitat Internacional de ciències comparades (actualment Institut Universitaire International de Luxembourg). La biblioteca del Centre Universitari es troba en l'edifici de l'antic seminari, en el que estan instal·lats també els serveis administratius del Centre i els Departaments de Dret i Econòmiques, Lletres i Humanitats i els seminaris. A més d'aquesta biblioteca general, el Centre compte amb biblioteques especialitzades en els Seminaris de Matemàtiques i Estudis Antics. La biblioteca disposa actualment d'un fons de al voltant de 100.000 volums en obres de referència i monografies; la biblioteca està subscrita a uns 450 títols de diaris i revistes. Tot el fons està classificat per 11

matèries segons la classificació de Dewey i és de lliure accés. Totes les obres adquirides per la biblioteca abans de 1986 són repertoriades en els catàlegs manuals alfabètics (autor, títol, matèria). Des de 1986, la biblioteca va informatitzar el seu catàleg amb la introducció del sistema de gestió bibliotecària SIBIL, que, a l'abril del 2000 va ser substituït pel nou sistema de gestió bibliotecària ALEPH 500. La biblioteca del Centre Universitari forma part de la xarxa luxemburguesa de biblioteques i del catàleg ALEPH Totes les obres de la biblioteca són lliurement accessibles i consultables a la pròpia biblioteca. La biblioteca està prioritariament oberta als estudiants i professors del Centre Universitària, però també a tot el públic entès interessat. Els estudiants inscrits al Centre Universitari així com els professors i investigadors del Centre Universitari poden, a més, beneficiar−se de les diverses modalitats de préstec, definides pel règlement ministériel du 25.04.1995: • pels estudiants, al durada del préstec va de divendres a dilluns i el nombre de volums és de 3 com a màxim • pels professors i investigadors, la durada del préstec és de 15 dies i el nombre màxim de volums és de 3. El préstec només es prorrogar una sola vegada. • els visitants externs no poden utilitzar el servei de préstec Són excloses de préstec les obres de referència, les obres en fascicles, els diaris i les obres que els professors recomanin per els seus cursos respectius i hagin de ser utilitzades pels seus alumnes. Miami University Library Aquesta biblioteca està dirigida principalment als estudiants universitaris, però està igualment oberta a tot el públic (pagant una inscripció). Els seus fons consten de 5.000 llibres en anglès del camp de l'economia i les finances, obres de literatura i d'història. El préstec és de 2 setmanes i el màxim d'obres que es poden endur és de 2. També ofereix el servei de préstec interbibliotecari i accés gratuït a Internet. Biblioteques de les institucions europees Luxemburg és actualment el centre polític de l'Europa comunitària i acull la seu permanent de les institucions comunitàries europees, juntament amb els seus arxius, centres de documentació i biblioteques. Bibliothèque de la Cour de Justice des Communautés Européennes La biblioteca fou fundada el 1953, coincidint amb la creació del Tribunal de Justícia. Pertany a la Direcció de Biblioteca, Recerca i Documentació. El seu funcionament està definit per el Reglament intern de la Cort del 19 de febrer de 1975, capítol V, modificat el 18 de juny de 1980. Els fons de la biblioteca consten de una col·lecció general, que avarca matèries com economia, política, ciències socials i administratives i biblioteconomia, i una col·lecció especialitzada en temes jurídics, dividida en 5 camps: • dret comunitari • dret internacional • dret comparat • dret nacional (tant dels països membres de la UE com d'altres països) • teoria general del dret La biblioteca posseeix també una important col·lecció de diccionaris (bilingües, multilingües, etc.), així com 12

una col·lecció de sèries en microfitxa, entre les que es troben un gran nombre de diaris oficials, documents parlamentaris i altres publicacions oficials. Cada vegada és major el nombre de publicacions i sèries disponibles en CD−ROM. A la sala de lectura es troben en lliure accés les obres bàsiques de dret comunitari i de dret internacional. La resta de títols que formen part de la col·lecció de la biblioteca poden sol·licitar−se al servei d'informació i atenció a l'usuari. Actualment, el fons de la biblioteca comprèn més de 135.000 volums i al voltant de 700 subscripcions a publicacions periòdiques. La publicació "Inventaire des périodiques faisant partie du fonds de la bibliothèque de la Cour de justice" detalla la col·lecció de publicacions periòdiques de la biblioteca, incloses les recopilacions de jurisprudència. En principi, l'accés a la biblioteca està reservat als membres i personal del Tribunal de Justícia, del Tribunal de Primera Instància i de la resta d'institucions comunitàries. Les persones que no formin part del personal de les institucions comunitàries i demostrin un interès justificat (investigadors, professors universitaris, advocats, etc.) podran ser admeses, prèvia autorització del cap de la Divisió de Biblioteca. No es permet l'accés a estudiants que no hagin finalitzat els seus estudis universitaris. El servei de préstec està limitat al personal de la Institució. La biblioteca s'encarrega de la realització i publicació de la Bibliografia jurídica de la integració europea. Es publica anualment en 2 volums i recull les adquisicions de cada any en l'àmbit del dret comunitari. Bibliothèque Centrale de la Commission Européenne Luxembourg Aquesta biblioteca tracta temes especialitzats relacionats amb la Unió Europea: integració europea, dret comunitari, polítiques de la Unió, legislacions nacionals i altres publicacions oficials dels Estats membres, la jurisprudència de la Cort de Justícia i del Tribunal de Primera Instància, dades estadístiques comunitàries i dels Estats membres. La col·lecció general està composta de més de 65.000 obres provenint de diversos Estats membres i de països tercers. El fons de la Biblioteca Central de Luxemburg està constituït per: • publicacions comunitàries (documents, informes i publicacions en totes les llengües comunitàries) • la legislació comunitària • el Diari Oficial de la Unió Europea • publicacions oficials d'organitzacions internacionals: Nacions Unides, OCDE, etc. • publicacions comercials • anuaris • dades estadístiques comunitàries i dels Estats membres i de diversos països tercers • obres de referència en lliure accés en totes les llengües comunitàries • premsa de tots els Estats membres i de diversos països tercers, disponible a la sala de lectura Els funcionaris de la Comissió Europea i d'altres institucions i òrgans de la Unió poden consultar les obres a la sala de lectura, utilitzar el servei de préstec (excepte les publicacions periòdiques i les obres de referència) i utilitzar el servei de reprografia. Els visitants externs necessiten un carnet d'accés dispensat per la Biblioteca. Poden gaudir dels mateixos serveis que els funcionaris, excepte el servei de préstec.

13

Per demanar l'obtenció d'un carnet d'accés s'ha de fer per escrit. L'accés a la biblioteca als visitants externs pot ser limitada en qualsevol moment per raons tècniques. Cada persona que demani un carnet d'accés haurà de justificar la seva qualitat de lector extern admès i les seves raons i interessos per consultar les col·leccions de la Biblioteca. Les persones admeses com a lectors externs són: els membres d'associacions, societats o grups que estiguin en relació amb el camp de la Unió Europea, professors universitaris, diplomats, funcionaris dels estats membres i estudiants universitaris. Cal presentar sempre un justificant de la condició de lector extern admès. La Biblioteca Central de Luxemburg ofereix els mateixos serveis que la Biblioteca Central de Brussel·les. La biblioteca Central de Luxemburg està integrada a la xarxa interna de biblioteques de la Comissió. La cerca es pot fer en línia a partir del catàleg col·lectiu ECLAS. Accés a bases de dades en CD−ROM i en línia: Eclas, Celex, EUR−LEX, Scad, Cordis, Eurocat, Panorama... Hi ha 8 ordinadors disponibles a la sala dels catàlegs que permeten fer recerques bibliogràfiques, donen accés a Internet i al catàleg ECLAS, i la interrogació de les bases de dades (en línia i en CD−ROM). A la sala de lectura es poden consultar en lliure accés les obres de referència i el darrer numero dels diaris oficials dels Estats membres i d'altres països tercers. A la sala de publicacions de la UE, publicacions internacionals i publicacions periòdiques es poden consultar les publicacions recents de la Unió Europea en microfitxes, el Diari Oficial de la UE en totes les llengües oficials, publicacions d'organismes intergovernamentals i números recents de diaris i revistes internacionals. La Biblioteca també ofereix el servei de préstec interbibliotecari i el Servei d'Obtenció de Documents. Centre de documentation parlementaire du Parlement européen El Centre de documentació parlamentària (CDP) té la missió de fornir un servei imparcial de recerca i d'informació documentals sobre tota matèria relacionada als treballs del Parlament europeu. Aquest servei és adreçat als diputats, als seus assistents, als funcionaris del Secretariat general i al personal de grups polítics. La biblioteca ofereix els serveis clàssics de referència, consulta a la sala de publicacions periòdiques i monografies i també l'accés a bases de dades en CR.ROM i a través d'Internet. El tractat d'Amsterdam es refereix al dret d'accés del públic als documents de la Unió Europea. En el futur, una mesura important consistirà a oferir millors mètodes de consulta possibles per tots els documents del CDP i del seu Servei d'Arxius. El Servei d'Arxius, va instal·lar un centre obert al públic que agrupa els arxius i la documentació històrica europea. El centre està encarregat de agrupar i conservar el conjunt de documents i publicacions d'interès històrics en relació a la Unió Europea, de respondre a les demandes de documentació dels investigadors i d'elaborar productes d'informació històrica, tant en format electrònic com en paper. El Parlament europeu i el Gran Ducat de Luxemburg han signat un acord per fer més fàcilment accessible als investigadors el conjunt excepcionalment ric de documents relatius a la història i a les activitats de la Comunitat Europea, que es troben a les biblioteques de la Vila de Luxemburg. Una cooperació ha estat engegada entre les biblioteques participants al projecte per crear una base de dades estructurada amb més opcions de cerca. Biblioteca del Parlament Europeu La biblioteca es troba situada a l'edifici Schumann de la ciutat de Luxemburg i constitueix la biblioteca 14

principal del Parlament Europeu a la seu principal de la Secretaria del Parlament. La biblioteca fou creada el 1953 i posseeix un fons d'un 150.000 volums i al voltant de 1.700 publicacions periòdiques que engloben totes les llengües oficials, institucions i Estats membres de les Comunitats Europees. Entre els seus fons destaquen les col·leccions de documents oficials d'organitzacions europees com la OTAN, el Consell d'Europa, etc., i la secció de referència molt completa en diccionaris, enciclopèdies, bibliografies, repertoris de llibres disponibles, repertoris de legislació dels diferents països, etc. La col·lecció està en lliure accés segons una classificació pròpia. La biblioteca compta amb un reglament elaborat per la Direcció de Documentació Parlamentària i Informació de l'Assemblea del Parlament, que la defineix com instrument de treball i d'investigacions pels representants parlamentaris i els agents del Secretariat de l'Assemblea Parlamentària Europea i estableix les seves normes de funcionament i serveis. Biblioteques especialitzades Són moltes les biblioteques especialitzades de Luxemburg, tant públiques com privades, i els camps en què s'especialitzen són molt diversos. Pel què fa biblioteca religioses, la Biblioteca del Gran Seminari de Luxemburg, la biblioteca de l'Abadia de Saint Maurice de Clervaux i la biblioteca del Convent dels Pares Redemptoristes, són les més importants. Luxemburg és un país amb una gran part de població immigrant d'altres països, sobretot de Portugal. Això ha fet que, d'una banda al país hi hagi diversos centres culturals de diferents països i també dos centres especialitzats en el tema de l'immigració. Aquests dos són el Centre de Documentation sur les Migrations Humaines i el Centre de Documentation et d'Animation interculturelles. Pel que fa a centres culturals de països estrangers, les més destacades són la biblioteca Italiana du Circolo Culturale e Ricreativo "Eugenio Curiel", la biblioteca del Centre Culturel A.S. Pouchkine de l'Association Luxembourgeoise − Russie, la biblioteca del Centre Culturel Français i la biblioteca del Centre Culturel Portugais. Pel que fa a camps com el cinema i la fotografia, Luxemburg compta amb un Centre Nacional de l'Audiovisual (encarregat d'aplicar el dipòsit legal per les obres audiovisuals) situat a la ciutat de Dudelange, i amb una fototeca i una cinemateca municipals de la Vila de Luxemburg. En el camp de l'art, el Gran Ducat compta amb dues col·leccions bibliogràfiques importants: la del Centre de documentation du Casino Luxembourg − Forum d'art contemporain i la biblioteca del Museu Nacional d'Història de l'Art, situades totes dues a la capital. Luxemburg també compta amb diversos conservatoris de música, com els de les ciutats d'Erch, d'Ettelbruck, d'Esch−sur−Alzette i de la Ciutat de Luxemburg, però són aquests dos darrers els que compten amb uns fons musicals més importants. Dos altres centres importants en el camp de la documentació musical són el Centre Européen de Documentation Musicale UGDA i Centre d'estudis i de documentació musical (CEDOM). Degut al trilingüisme de molts dels habitants del país, el Ministeri de Cultura va crear un Centre Nacional de Literatura, especialitzat en literatura luxemburguesa en qualsevol dels tres idiomes oficials del país (luxemburguès, francès, alemany). El centre està situat a Mersch i actua com el més important institut de recerca sobre la literatura del país. Luxemburg també compta amb quatre centres d'informació i documentació especialitzats en educació i pedagogia. A la ciutat de Walferdange hi ha el Centre Centre de Documentation Pédagogique de l'Institut Superior d'Estudis i Investigacions Pedagògiques (ISERP) i el Centre de Technologie de l'Education, serveis governamentals dependents del Ministeri d'Educació. El Centre de Technologie de l'Education compta amb una activitat més intensa, però per contra, el seu catàleg no està integrat al catàleg col·lectiu de la xarxa Aleph, 15

i sí en canvi, el catàleg del Centre de Documentation Pédagogique. A la ciutat de Luxemburg hi trobem dos centres més que compten amb biblioteques especialitzades en pedagogia i l'educació. Són el Service de Coordination de la Recherche et de l'innovation pédagogique et technologique (SCRIPT), fundat el 1976 i el Centre de Documentació Pedagògica SIRP/MEN de Luxemburg, creat també el 1976.L'Ecole Nationale de l'Education Physique et des Sports (ENEPS) compta també amb una biblioteca pròpia, especialitzada en esport i didàctica de l'esport. En altres matèries com l'economia, el Service Central de la Statistique et des Études Économiques (STATEC), situat a la capital, compta amb una biblioteca creada a finals dels anys quaranta especialitzada en aquests camps. També a la capital, en trobem amb altres biblioteques especialitzades en altres matèries com el Centre d'Information et de Documentation des Femmes "Thers Bode" especialitzat en documents relacionats amb la condició femenina, el Centre de Documentation Technologique (CDT) de l'Institut Superior de Tecnologia i el Centre d'Information Tiers Monde CITIM, centre especialitzat amb documentació relacionada amb les relacions Nord−Sud. Finalment, l'Association Luxembourgeoise de Généalogie et d'Héraldique compta amb una biblioteca especialitzada en heràldica situat al castell de la ciutat de Mersch. Relació de biblioteques especialitzades Bibliothèque du Grand Séminaire de Luxembourg La Biblioteca del Gran Seminari fou fundada amb la creació del Seminari, el 1845. Durant molt de temps, la biblioteca era especialitzada en obres de ciències filosòfiques i teològiques, fins que el 1924, el capellà i historiador Martin Blum va llegar a la biblioteca la major part de la seva col·lecció particular «Luxemburgensia». Aquest fou el principi d'una diversificació del fons, no enciclopèdica, però si en diferents disciplines i ciències humanes. Així doncs, sota la denominació de Biblioteca del Gran Seminari, s'engloben actualment més centres de documentació: la Biblioteca del Gran Seminari pròpiament dita, el Centre de Documentació Litúrgica, el Centre de Documentació Catequística, la biblioteca de l'Institut de Formation à l'Animation Pastorale (IFAP), la biblioteca del Servei Bíblic Diocesà, la biblioteca de l'Officialité i la biblioteca de la Commission luxembourgeoise «Justice et Paix». El conjunt de les col·leccions suma uns 130.000 volums de teologia, filosòfica, història, ciències humanes, etc., més de 600 títols de publicacions periòdiques estrangeres i més de 760 títols de publicacions periòdiques luxemburgueses. Entre les col·leccions especials hi figuren manuscrits de l'Edat Mitjana i incunables. La Biblioteca del Gran Seminari aconsegueix ampliar els seus fons principalment per donatius. La Biblioteca del GS està oberta a tothom i una part del seu fons és de lliure accés. La sala de lectura posa a disposició dels usuaris obres de referència i totes les publicacions periòdiques de l'any en curs excepte els dipositats a les col·leccions «Documentation catéchétique» i «Officialité». El seu catàleg es va començar a informatitzar el 1990 amb el sistema SIBIL i va entrar a la xarxa de biblioteca SIBIL−Luxemburg. A partir del 2000, les dades del sistema SIBIL es traslladaren al nou sistema Aleph 500 i, a partir de llavors, la biblioteca del Gran Seminari de Luxemburg es troba en el catàleg col·lectiu de la xarxa Aleph. Col·leccions principals: • la «Bibliothèque de présence» conté monografies especialitzades en teologia i filosofia i grans col·leccions de textos patricis (Patrologia latina et graeca de Migne, Corpus christianorum, Sources chrétiennes, Fontes christiani, etc.) • el «Magasin» reuneix bàsicament llibres posteriors a 1800 i publicacions periòdiques • la «Réserve Fonds ancien» conté manuscrits de l'Edat Mitjana i del Renaixement, una vintena 16

d'incunables i de llibres impresos entre 1500 i 1800, la majoria dels quals provenen de convents de l'Antic Règim • la «Luxemburgensia» està constituïda per la col·lecció cedida per Martin Blum i altres donacions i reuneix més de 10.000 volums • la «Collection des Belles Lettres» està especialitzada en obres literiaries, especialment en novel·les • la «Collection Newmaniana» basada en el llegat de Nicolas Theis, agrupa escrits del cardenal John Henry Newman, estudis sobre la seva figura i la seva obra Col·leccions annexes dels centres de documentació: • Col·leccions de l'Institut catéchétique: • la «Documentation catéchétique» és una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques i material adiuvisual especialitzada en la catequesi i l'ensenyament de la religió a l'escola primària. Els llibres són exclosos de préstec, però no el material audiovisual • la «Documentation liturgique» és una col·lecció de textos litúrgics oficials i de tota la documentació necessària per la preparació de les litúrgies. Aquesta col·lecció està exclosa de préstec • la «Officialité» és una col·lecció de publicacions periòdiques de dret canònic (exclosa de préstec) • la col·lecció de l'Institut de Formation à l'Animation Pastorale, creada el 1987, compta amb documentació especialitzada en animació pastoral • la col·lecció de la Commission luxembourgeoise «Justice et Paix», creada el 1992, conté sobretot llibres i publicacions periòdiques que tracten temes en relació amb la justícia social, els drets humans, la pau, etc. així com publicacions sobre la doctrina social de l'església La Biblioteca compta amb dues sales de lectura, servei de reprografia i servei de préstec. Les obres excloses de préstec són: totes les obres i publicacions periòdiques de les sales de lectura, les Col·leccions de l'Institut catéchétique i la col·lecció «Officialité» i totes les obres anteriors a 1850. La durada màxima del préstec és d'1 mes. Bibliothèque de l'Abbaye Saint−Maurice de Clervaux La Biblioteca de l'Abadia de Saint Maurice és, després de la del Gran Seminari de Luxemburg, la biblioteca eclesiàstica més important del país. La Biblioteca de l'Abadia de Saint Maurice fou establerta a Clervaux el 1910 i està al servei dels monjos benedictins de la comunitat. Acull de forma limitada persones externes per a les quals existeix una sala de lectura externa al recinte monàstic. La biblioteca compta amb el servei de préstec interbibliotecari i de préstec internacional. Les seves col·leccions (100.000 volums i 1.600 títols de publicacions periòdiques) estan relacionades sobretot a les ciències religioses, la història (Bèlgica, França, amb un fons important sobre la història de Lorena), la literatura no religiosa, l'art i l'arqueologia. La majoria de les obres estan en llengua francesa. La Col·lecció Reserva conserva manuscrits (entre els quals es troben nombroses cròniques de la ciutat de Metz) i una trentena d'incunables. El catàleg fou informatitzat amb el programa VUBIS a partir de 1990 amb connexió amb l'Abadia de Scourmont a Bèlgica. L'Abadia compta també amb un Museu, instal·lat als subterranis de volta del palau abacial de 1727, el qual exposa facsímils dels manuscrits més rics realitzats a Echternach. Aquest museu compta amb una biblioteca especialitzada en manuscrits i miniatures. Bibliothèque des Pères Redemptoristes La biblioteca fou creada el 1857 al Convent dels Pares Redemptoristes. El seu fons consta de 25.000 volums de monografies (dels quals 300 formen la col·lecció Luxemburgensia), 20 títols d'obres de referència (320 volums) i 8 títols de publicacions periòdiques. La biblioteca està especialitzada en ciències religioses, teologia, litúrgia i història de l'Església.

17

Centre de Documentation sur les Migrations Humaines El Centre de Documentació engloba la immigració i l'emigració en un context històric, econòmic i social a Luxemburg. El CDMH publica la revista Migrance. El CDMH es dedica a estudiar, dins un context general, nacional i regional, la història dels fenòmens migratoris. El Centre està situat a Dudelange, antic lloc siderúrgic amb forta immigració. El CDMH està administrat pel Ministeri de Cultura i la Vila de Dudelange. El CDMH compta amb una biblioteca dedicada sobretot a la història de les migracions, la qual té un fons d'uns 3.000 volums i la subscripció a 35 publicacions periòdiques especialitzades en migracions i minories. L'accés a la biblioteca és lliure i la consulta dels documents es pot fer a la sala de consulta o mitjançant el servei de préstec. La biblioteca també compta amb el servei d'orientació al lector i reprografia (fotocòpies i microfilms). El Centre compta amb una base de dades que conté documents relacionats amb la migració local anterior a 1900. La finalitat d'aquesta base de dades és la d'oferir als investigadors un eina de treball que permeti tota mena d'aproximacions de les migracions dins la Conca Minera de Luxemburg i permetre a les famílies immigrants de cercar els seus orígens. Centre de Documentation et d'Animation interculturelles CDAIC El CDAIC és administrat pel Ministeri d'Educació, la Ciutat de Luxemburg i l'ASTI (Association de Soutien aux Travailleurs Immigrés). El centre té una documentació de 8.000 títols sobre les migracions, els països d'origen dels immigrants i l'interculturalitat. El centre també elabora material pedagògic intercultural.

Biblioteca Italiana du Circolo Culturale e Ricreativo "Eugenio Curiel" Aquesta biblioteca compta amb un fons de més de 3.700 documents en llengua italiana relacionats amb la cultura italiana. Els documents d'aquesta col·lecció es poden consultar a la sala de lectura o utilitzant el servei de préstec a domicili. La biblioteca compta també amb una gran quantitat de documentació turística d'Itàlia. Bibliothèque du Centre Culturel Français El Centre Cultural Francès, inaugurat el 1967, és fruit d'un acord cultural entre França i Luxemburg el 1954, i és sobretot un lloc de trobada i d'intercanvi de la cultura i la llengua franceses. La biblioteca del Centre Cultural Francès, ofereix en lliure accés 17.000 volums, 60 títols de publicacions periòdiques, i 800 documents audiovisuals. Les matèries en què es centra principalment aquesta biblioteca són la novel·la, la història i el turisme. La biblioteca té una col·lecció especialment pensada pels estudiants, sobre literatura clàssica, obres de crítica literària, història de la literatura, etc. La biblioteca ofereix el servei de préstec i d'accés no gratuït a Internet. Bibliothèque du Centre National de l'Audiovisuel El Centre Nacional de l'Audiovisual té les tasques de conservar, restaurar i potenciar el patrimoni audiovisual luxemburguès. La seva biblioteca fou creada a Dudelange el 1988 i està especialitzada en fotografia i cinema. El fons consta d'obres en llengua francesa, alemanya i anglesa que cobreixen el període des de 1920 fins avui i nombroses revistes antigues i actuals. Les obres només poden consultar−se a la biblioteca, ja que no hi ha el servei de préstec a domicili. El Centre és l'encarregat d'aplicar el Dipòsit Legal per les obres audiovisuals. 18

També promou els fotògrafs professionals i organitza cursos de sensibilització a la fotografia per al públic. El Centre produeix obres, reportatges i publicacions de valor documental i cultural. A més, el CNA té al seu càrrec una important documentació sobre l'audiovisual, la seva història i les seves aplicacions. El Centre assisteix al sector públic, ja sigui en la realització de projectes puntuals, ja sigui amb consells tècnics i/o conceptuals i aporta també la seva col·laboració a les publicacions audiovisuals que interessen directament les missions inscrites dins la llei. El Centre compta amb materials per a aquest fi com cameres, material d'il·luminació, laboratoris fotogràfics, estudi de so, etc. Un dels treballs més importants realitzats per la CNA és la restauració, en el castell de Clervaux, de la col·lecció fotogràfica, creada el 1955 per Edward J. Steichen, titulada The Family of Man, i exposada al MOMA de Nova York. Bibliothèque de la Photothèque Municipale La fototeca fou creada el 1984 sobre la base d'importants col·leccions fotogràfiques conservades fins llavors als Arxius Municipals. La seva finalitat principal és la de perpetuar la fisonomia de la Ciutat de Luxemburg a través dels diferents períodes de la seva evolució urbanística. Les col·leccions de la fototeca comprenen unes 2.000.000 fotos realitzades entre 1855 i l'actualitat. D'entre totes les col·leccions, les més destacades són: • la col·lecció Batty Fischer, que compta amb al voltant de 10.000 documents que mostren la ciutat entre 1890 i 1958 • els arxius d'Edouard Kutter pare i fill, que compta amb més de 200.000 documents sobre la família luxemburguesa • la col·lecció Tony Krier, la qual compta amb al voltant de 400.000 documents sobre la ciutat de Luxemburg, el Gran Ducat i els grans esdeveniments, entre 1939 i 1967 • els arxius Camille Aschman et Pol Aschman que comprenen prop de 500.000 negatius sobre el període entre 1935 i 1988 al Gran Ducat La fototeca està oberta a tot el públic i posa els seus documents a disposició d'aquest. Les còpies del es fotos dels arxius es poden adquirir pagant una tarifa establerta. Cinémathèque municipale de la Ville de Luxembourg Més de 13.000 pel·lícules de tots els gèneres fan de la Cinemateca de la ciutat de Luxemburg un dels arxius cinematogràfics més importants d'Europa. Els seus fons comprenen nombrosos fils rars dels quals només n'existeix un sol exemplar, així com filmografies complertes de cineastes com Fritz Lang, Howard Hawks, Alfred Hitchcock, Raoul Walsh, Jean Renoir, Orson Welles, Douglas Sirk, Samuel Fuller, Max Ophuls, etc. A més, la cinemateca compta amb una col·lecció de films francesos dels anys 30 i de films relacionats amb Luxemburg. Finalment, la cinemateca és també un centre de documentació relacionat amb el món del cinema, i recull milers de fotografies, cartells, llibres, revistes, dossiers de premsa, etc. relacionats amb la història del cinema. Centre de documentation du Casino Luxembourg − Forum d'art contemporain Instal·lat a la planta baixa del Casino Luxemburg − Forum d'art contemporain, el centre de documentació reuneix una gran quantitat de publicacions editades pel Casino o adquirides a partir d'intercanvis amb museus i centres d'art internacionals. Aquestes publicacions són especialitzades en art contemporani i són de diversos formats (catàlegs d'exposicions, monografies, vídeos, cr−roms, revistes i diaris, etc.). A més, el Casino disposa també d'un arxiu que reuneix publicacions d'art anterior als anys 1960. 19

Bibliothèque du Musée National d'Histoire et d'Art La biblioteca, creada el 1940, està especialitzada en els camps de la història de l'art, l'arqueologia, les arts decoratives, l'arquitectura, etc. Compta amb 40.000 monografies, 20.000 diapositives i 65.000 fotografies. L'accés està reservat als investigadors. El 1985 els seus catàlegs s'informatitzaren amb el sistema SIBIL i va entrar a formar part de la xarxa SIBIL−Luxemburg. A l'abril del 2000, les dades del sistema SIBIL es traslladaren al nou sistema Aleph 500 i, a partir de llavors, la biblioteca del Museu Nacional d'Història de l'Art es troba en el catàleg col·lectiu de la xarxa Aleph. Bibliothèque et Médiathèque du Conservatoire d'Esch−sur−Alzette Aquesta biblioteca fou creada el 1986. Els seus fons compte amb al voltant de 200 títols en musicologia i història de la música, treballs de recerca, publicacions periòdiques i partitures. La Mediateca compta amb al voltant de 300 títols. Bibliothèque du Conservatoire de Musique de la Ville de Luxembourg La biblioteca del Conservatori de Música de la Ciutat de Luxemburg està especialitzada en música. Els seus fons compten amb 2.000 volums sobre música, compositors luxemburguesos i instruments musicals, a més de tenir una col·lecció de documents audiovisuals. Centre Européen de Documentation Musicale UGDA El centre compta amb un fons de 16.000 partitures per corals, harmonies i fanfàrries, a més de documents audiovisuals. Centre d'estudis i de documentació musical (CEDOM) El Centre d'estudis i de documentació musical (CEDOM) fou creat amb les missions de: • Reunir les obres musicals manuscrites i impreses • Constituir i administrar els arxius de compositor luxemburguesos i dels compositors estrangers que visquin o hagin viscut a Luxemburg • Crear un catàleg musical exhaustiu • Recollir de manera sistemàtica els documents que tinguin una relació directa amb la vida musical luxemburguesa, la seva història, les seves personalitats i les seves localitats: cartells, iconografia, programes de concert i, sense perjudici de les atribucions del Centre Nacional de l'Audiovisual, els documents audiovisuals relatius al patrimoni musical nacional • Promoure l'ús de les col·leccions amb fins científics i educatius • Cercar la col·laboració d'altres institucions musicals del país i del Benelux • Promoure els contactes directes amb compositors, intèrprets i investigadors • Estimular l'edició i difusió de les obres dels compositors nacionals i d'assegurar−se de la seva protecció jurídica • potenciar el patrimoni musical El CEDOM compta amb 2.500 partitures i 500 enregistraments. La Mediateca agrupa 2.500 videocassettes i 1.200 documents en altres suports. El director de la Biblioteca Nacional s'encarrega de la direcció i gestió dels arxius del CEDOM. Un comitè de coordinació científica compost pel director de la Biblioteca Nacional, dels directors dels conservatoris de la ciutat de Luxemburg i de Esch−sur−Alzette, del cap de la Musica militar gran−ducal, del delegat del ministre de Cultura i de 6 personalitats de la vida musical, de la recerca i de la crítica musicals, nomenats per 3 anys. 20

Bibliothèque du Centre National de Littérature (CNL); Letzebuerger Literaturarchiv El CNL és un institut científic i cultural i un centre de recerca sobre literatura luxemburguesa des de 1815 fins a l'actualitat. El CNL, situat a l'antiga Casa Servais a Mersch, depèn del Ministeri de Cultura. Posa a disposició dels investigadors una biblioteca i un arxiu. Els primers fons del CNL foren constituïts a partir de l'any 1986 als Arxius Nacionals de Luxemburg. A l'octubre de 1995, el CNL va obrir les portes del seu propi edifici, la Casa Servais a Mersch. Els seus fons comprenen al voltant de 20.000 volums. El CNL també organitza exposicions relacionades amb l'actualitat literària del país i sobre la història de la literatura en general. Les obres de la biblioteca representen el trilingüisme del país (luxemburguès, francès, alemany). El CNL cerca i recull testimonis de la literatura luxemburguesa posteriors a 1815, i també documents relacionats amb la història i influència d'aquesta literatura. A partir de l'any 2000 els seus catàlegs s'informatitzaren amb el nou sistema Aleph 500 i, passà a formar part de la xarxa Aleph. El CNL treballa en col·laboració amb biblioteca i arxius anàlegs, com els Arxius del Museu de la Literatura de Brussel·les. Centre de Technologie de l'Education Creat per la Llei del 7 d'octubre de 1993, el Centre de Tecnologia de l'Educació és un servei governamental depenent del Ministeri d'Educació. Les seves activitats van adreçades a l'ensenyament públic luxemburguès de dues maneres: • per una banda com a mitjà d'ensenyament: a fi de permetre l'ensenyament d'aprofitar les noves formes de comunicació per transmetre els seus missatges pedagògics, el Centre posa a disposició dels professors i mestres mitjans d'ensenyament adaptats als objectius i programes d'ensenyament públic luxemburguès • d'altra banda, com a objecte d'ensenyament: el Centre proposa activitats de formació continuada per als mestres i professors per a saber−se desenvolupar millor en aquestes noves formes de comunicació Per acomplir les seves dues missions principals, el Centre dóna consell i assistència tècnica a les autoritats escolars i s'assegura del bon funcionament de l'equipament tècnic indispensable a les escoles. El Centre compta també amb una mediateca amb material audiovisual i material multimèdia en préstec per als mestres i professors de l'ensenyament públic. La mediateca compta amb al voltant de 1.500 títols en els camps de l'ensenyament i l'educació. Bibliothèque de l'Ecole Nationale de l'Education Physique et des Sports (ENEPS) L'ENEPS fou creat, juntament amb la seva biblioteca el 1984. La biblioteca esportiva de l'ENEPS posa a disposició dels interessats uns 4.200 volums sobre esport, 18 títols de publicacions periòdiques especialitzades i nombrosos vídeos didàctics. Aquesta biblioteca té com a objectius: • la formació, teòrica i pràctica, de quadres tècnics i administratius de les federacions i societats esportives, monitors d'activitats esportives i d'oci • la constitució i gestió d'un servei de documentació i d'un equipament didàctic • el desenvolupament i seguiment d'intercanvis amb institucions similars a l'estranger

21

L'ENEPS proposa regularment estades de formació continuada adreçat a tant a estudiants de cicles de formació esportiva, com els alumnes que ja hagin acabat. Centre de Documentation Technologique (CDT) El Centre de Documentació Tecnològica (CDT) de l'Institut Superior de Tecnologia fou creat el 1958. Ofereix serveis d'informació tècnica i documental en els camps de la tecnologia, la informàtica, l'electrònica, la mecànica, les ciències aplicades, l'electricitat i l'enginyeria civil. El Centre compta amb monografies, publicacions periòdiques i tesis. El Centre està adreçat sobretot a estudiants, professors, investigadors, a més de a qualsevol persona interessada. Cal tenir un carnet de lector per a utilitzar els serveis del Centre. També es poden demanar passis d'un sol dia pels usuaris ocasionals. Les obres excloses de préstec són les publicacions periòdiques i les obres de referència. El nombre màxim d'obres que es poden endur−se en préstec és de 3 en el cas de professors i investigadors i de 2 per la resta de usuaris. Els usuaris poden reservar una obra que en aquell moment estigui en préstec i seran avisats quan l'obra sigui retornada al centre. El centre també ofereix el servei de reprografia, de consulta de bases de dades i de préstec interbibliotecari. Centre d'Information Tiers Monde CITIM El CITIM és un centre especialitzat amb documentació relacionada amb les relacions Nord−Sud. El CITIM va néixer el 1982 d'una iniciativa de professionalització del treball de sensibilització de l'ASTM (Action Solidarité Tiers Monde) vers el gran públic. Compta amb 5.000 volums en monografies, publicacions periòdiques, material pedagògic per als mestres i educadors, material audiovisual i jocs educatius. El Centre també té una mediateca consagrada a les músiques del món. El material pedagògic es presenta sovint com un recull d'informació al voltant d'un tema (infància, ecologia...) o d'un país concret. El centre ofereix el servei de préstec (menys per les publicacions periòdiques que són excloses de préstec). La durada màxima del préstec pel que fa al material pedagògic és d'un mes i pel material audiovisual i els jocs educatius és de màxim 2 setmanes. El CITIM també funciona com a centre cultural, organitzant exposicions d'artistes del Sud, festivals, projeccions cinematogràfiques, teatre, conferències, debats, etc. Arxius importants Archives Nationales du Grand−Duché de Luxembourg Els Arxius nacionals, s'anomenaren Arxius de l'Estat fins a la llei de 1988. La seva missió és reunir tots els documents d'interès històric nacional, classificar, catalogar i conservar els arxius públics, en vista de la seva utilització amb fins històrics i administratius, aconsellar l'Administració de l'Estat i la municipal, així com els organismes privats que ho sol·licitin, sobre la conservació i classificació dels seus arxius. Des de l'any 2000, els seus fons són consultables via Internet a través del catàleg col·lectiu de la xarxa Aleph 500. Arxius Nacionals comprenen: • el Centre d'études et de documentation historiques • el Centre d'études et de documentation de la littérature nationale • els serveis administratius i tècnics • 4 seccions científiques: 22

• secció antiga • secció moderna • secció contemporània • secció administrativa i econòmica Les col·leccions dels Arxius Nacionals: • Documents històrics d'abans de 1880 • Documents històrics posteriors a 1880 • mapes i plànols • Minutier Central des Notaires • Mémorial du Grand−Duché de Luxembourg • Microfilms (que comprenen els censos des de 1843 a 1900, diaris i revistes luxemburgueses del segles XIX, XX i XXI, etc.) • Col·leccions privades conservades als Arxius Nacionals: • Arxius de la Secció Històrica de l'Institut Grand−Ducal (Col·lecció de documents històrics consultables als Arxius Nacionals) • Arxius d'Ansembourg (Col·lecció de documents consultables als Arxius Nacionals amb autorització escrita del du Comte d'Ansembourg) • Arxius de l'Hospici St. Jean de Luxemburg (Col·lecció de documents històrics consultables als Arxius Nacionals) Publicacions dels Arxius Nacionals: • catàlegs d'exposicions realitzades als Arxius Nacionals • la Bibliographie courante de la littérature luxembourgeoise • estudis Archives Municipales de la Ville de Luxembourg Els arxius de la vila de Luxemburg no sols alberguen la documentació de l'administració comunal, sinó que també alberguen fons històrics. Aquests fons històrics es remunten a la fi de l'Edat Mitjana i contenen registres, cartes, títols i privilegis i altres documents en relació amb el passat de la ciutat. Són també d'un gran interès les cartes, títols i privilegis del segle XIII al XVIII, els comptes de recaptacions i despeses d'entre 1388 i 1795 i els registres del magistrat del segle XVI al XVIII. Aquests documents històrics es poden consultar en el propi arxiu. Bibliografia Bibliotecas públicas textos legales de los países de la Unión Europea. Madrid: ANABAD, 1998 La Bibliothèque nationale de Luxembourg: son historie, ses collections, ses services. Luxemburg: Bibliothèque nationale, 1987 Les Bibliothèques dans l'université. Paris: Éditions du Cercle de la Librairie, 1994 Les Bibliothèques publiques en Europe. Paris: Éditions du Cercle de la Librairie, 1992 Guide des bibliothèques luxembourgeoises. Luxemburg: Bibliothèque nationale, 1991 Webgrafia

23

• Pàgina web Bibliothèque du Centre National de Littérature (CNL): http://www.etat.lu/CNL/ • Pàgina web de l'Association luxembourgeoise des bibliothécaires, archivistes et documentalistes (ALBAD): http://www.albad.lu • Pàgina web de la biblioteca municipal d'Esch−sur−Alzette: http://www.esch.lu/BIBLIO/index.html • Pàgina web de la Biblioteca municipal de la vila de Luxemburg: www.luxembourg−city.lu/vdl/html/bibliotheque/index.html • Pàgina web de la Biblioteca nacional de Luxemburg: http://www.bnl.lu • Pàgina web de la Bibliothèque Centrale de la Commission Européenne Luxembourg: http://europa.eu.int/comm/libraries • Pàgina web de la Bibliothèque de l'Ecole Nationale de l'Education Physique et des Sports (ENEPS): www.eneps.lu/eneps/Biblio/Biblio.htm • Pàgina web de la Bibliothèque de la Cour de Justice des Communautés Européennes: http://www.curia.eu.int/ • Pàgina web de la Bibliothèque de lecture publique Tony Bourg de Troisvierges: www.dck.lu • Pàgina web de la Bibliothèque du Centre Culturel Français: www.centre−culturel−francais.lu • Pàgina web de la Bibliothèque du Grand Séminaire de Luxembourg: http://w3.restena.lu/bsemlux/ • Pàgina web de la Miami University Library: www.miami.lib.ok.us • Pàgina web de la Photothèque Municipale: www.luxembourg−city.lu • Pàgina web del catàleg col·lectiu de la xarxa Aleph: http://aleph.etat.lu:4505/ALEPH • Pàgina web del Centre d'Information Tiers Monde (CITIM): www.astm.lu • Pàgina web del Centre de documentation du Casino Luxembourg − Forum d'art contemporain: www.casino−luxembourg.lu • Pàgina web del Centre de Documentation sur les Migrations Humaines: www.migcendo.lu • Pàgina web del Centre de Documentation Technologique (CDT): http://ist.lu • Pàgina web del Centre de Technologie de l'Education: www.cte.lu • Pàgina web del Centre Universitari de Luxemburg: http://www.cu.lu • Pàgina web del Ministeri de Cultura: http://www.ltam.lu/culture • Pàgina web dels arxius municipals de la vila de Luxemburg: www.luxembourg−city.lu • Pàgina web dels Arxius Nacionals del Gran Ducat de Luxemburg: http://www.etat.lu/AN/

24

• Pàgines web generals sobre Luxemburg: www.francofil.net www.cultureweb.lu www.luxweb.lu www.gouvernement.lu

25