LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS 1a PART Laura és una jove de Barcelona sense pares, que es casa amb Tomàs, l’hereu dels Muntanyola i amb ell se’n va a viure a Comarquinal, la ciutat d’ell. Allà, tot el poble espera l’arribada de Tomàs amb la seva dona. La Teresa, germana del Tomàs observa a la Laura amb deteniment i la tracta amb fredor perquè ella serà la nova mestressa de la casa. En arribar, Laura escriu a la seva cosina i li explica que tot va bé però que li fa mala impressió la germana del seu marit i la boira. Teresa anà a casa de l’oncle Llibori per explicar-li amb detall l’arribada de la forastera. Tot el poble tafaneja sobre Laura, mentre ella somiava amb la seva nova situació. Al dia següent, el matrimoni se’n van a passejar per Comarquinal. En Tomàs li conta rumors del poble, i ella li diu que no vol saber res de la vida dels altres. Mentre passegen, tot el poble els observa i els saluda. De camí es troben amb mossèn Joan (Mossèn Ferro vell), amo del Museu dels Sants, que li promet a la Barcelonina ensenyar-li tots els paratges i ella accepta. En Tomàs li diu que mai s’ajuntarà amb aquell home perquè és un lladre. Al dia següent van anar a casa del senyor Llibori Terra Negra, a dinar i a conèixer-lo ell i a la seva família: a la Beatriu (filla del germà ja mort d’en Llibori), a l´Angèlica, la Ventura, i a en Jaume l’hereu de la casa. Pero Laura té un sentiment que fa que les llàgrimes li salten dels ulls, ella pensa que és feliç però té un sentiment d´incomprensió ja que sent que la discriminen per ser de Barcelona. La setmana següent, en Tomàs no va tindre temps de quedar-se amb la seva dona en el “racó íntim” que ella havia muntat pels dos. Allà hi té un piano i un munt de llibres que es llegeix (fet mal vist en les dones). La Laura decideix parlar amb la Teresa, que ja l’envejava amb totes les seues forces, sense que Laura ho sabés. Temps mes tard, la Laura ja esta cansada d’aquell poble de sants, qe només saben anar a missa i xafardejar. És criticada per la Teresa, la qual no permetria que entre elles hagués confiança, ja que sinó creia que encara perdria més poder. Els dijous, la Barcelonina s’ajuntava amb la Teresa i les seves amigues. Llueixen vestits i la casa, mengen pastes i fan petar la xerrada. La relació entre elles millora molt, fins que un dia, Laura i Teresa quedaren a soles i la Barcelonina li va dir a la cunyada que volia que fossin amigues. La Teresa li va dir que sentia no haver conegut cap home. De sobte en Tomàs entrà i començà a parlar molt malament a sa germana, fins que es va sentir menyspreada. Amb això, el matrimoni es va posar a discutir i la Laura es va donar compte de que no coneixia prou al seu marit i que no l´estimava. Els xafardeigs de Comarquinal van deixar el tema del Tomàs i la Laura quan es va saber que esperaven un fill, es començà a parlar de Jaume (l´hereu dels Terra Negra), que va quedar desheretat per casar-se en contra de la opinió familiar, amb la filla del enterramorts. Mentre tant, el món de la Barcelonina es tancava cada vegada més, ja no li preocupava intentar canviar el seu marit, que anava sovint a Barcelona mentre ella es quedava sola i indiferent. La Beatriu, un dia es va apropar a casa de la Laura dient-li que com va, i li va tornar el collar que aquesta li havia regalat el dia del sopar familiar. La Laura es va ofendre, però es van fer amigues quan la Beatriu li explica el seu romanç per carta amb un noi de poble. En arribar el part, tota la família es va quedar decebuda perquè va ser una nena en comptes d’un hereu, incloent-hi en Tomàs, però per la Laura, era la més bonica del món. En Tomàs havia deixat de desitjar la seva dona, ja que ja no cridava l’atenció als homes de Comarquinal. La felicita de la Laura es basava en ella i la seua filleta. Un dia la filla es va posar malalta, i als pocs dies va morir. Això va fer que la vida de la Barcelona es trenqués encara més. Va tardar molt en recuperar-se. Una tarda, mossèn Joan Serra, li va dur a casa el seu nebot Pere del que ja li havia parlat abans. En conèixer-lo va sentir moltes ganes de plorar, ja que acaba de trobar companyia en una persona que no era el seu marit. 2a PART En Pere Giferda va enamorar-se de Laura, sense donar-se’n compte, d’aquella dona que li suggeria tendresa i solitud. Ell anava perdut tot el dia amb els pensaments sobre la Laura, i mentres tant la Teresa recordava quan ella era jove i ell era petit... La Teresa l’estimava però es va adonar que a la de Barcelona també l’hi interessava el Pere. Així va començar a odiar-la profundament i va decidir castigar-la. La Laura que també es va enamorar d’en Pere. Tornava a ser feliç. Per a ella el millor moment del dia era quan Pere anava a visitar-la i els dos reien feliços. Però la Teresa odiava que s’estimessin mútuament. Una vesprada, la Laura, la Teresa, l’Angèlica, la Beatriu i la senyora de Torroella se n’anaren a veure el museu de mossèn Joan i per allà es van trobar al Pere amb un amic. Aquella vesprada es ve fer evident el sentiments dels dos davant els ulls de la Teresa i de mossèn Joan. L’oncle d’en Pere, li va demanar per favor al seu nebot que s’oblidés del sentiment que sentia per la Laura, ja que està casada, i li va dir que no tornaria a aquella casa. Els següents dies van estar caracteritzats per l’absència del Pere, que no va anar a casa dels Muntanyola. La Teresa i la Laura van conversar una vesprada en la que la germana d’en Tomàs li digué que és mal parlava de ella i Pere. Amb això, la Laura decidí tornar a amar al seu marit i complir el seu paper de dona casada. La germana de l’oncle Joanet, la tia Madrona, va morir per no deixar-se operar. Van coincidir al velatori, fet que sevir perquè tothom es fixés encara més en ells. La Laura fuig, la segueix el Pere, i la Teresa al Pere. Al trobar-se, ell li diu

que l estima molt i la besa. La Laura se’n va corrent per por de ser descoberta i al arribar a casa es troba amb la cunyada i discuteixen fortament. Com a venjança, la cunyada decideix dir-li a Tomàs que la seva dona està molt malament moralment, i les deixa marxar una temporada a les Aulines per a que Laura agafi forces. Una vegada allà, la Teresa observa a la dona del seu germà. La Laura feia les feines més brutes sense queixar-se i quan acabava les tasques, tornava a fondre’s en els seus pensaments de Pere sota un arbre mort del costat de casa. Al temps tornen a Comarquinal i la Laura se sent rebutjada per tots, fins i tot per la Beatriu. En les tertúlies de es va dir que els Muntanyola mataven de fam a la Barcelonina i que no la deixaven sortir de casa. En Tomàs se’n va assabentar, i va obligar a la seva dona a posar-se el vestit més escotat i que l’acompanyés al concert del casino. Una vegada allà la Laura estava amb el seu marit, quan la seva cunyada li diu que Pere està allà. Es saluden i acaben de veure el concert els Muntanyola amb en Pere. En un moment el Pere li diu a la Laura que l´estima i que la esperarà. La Angèlica mor de tuberculosi i la Beatriu es casa després de Nadal. Això fa que la Laura se senti sola davant del Pere. Una vesprada, mentre passejava, va entrar a la parròquia i en Pere es va assentar al seu costat. Li diu que pode fugir junts perquè s´estimen, però la Barcelonina fuig d´allà sota l’atenta mirada de la Ventura, que estava observant la trobada dels dos. Aquesta va corrents a explicar-li a la Teresa. Al dia següent, la Teresa s’enfronta a la dona del seu germà i li diu que no li prengui el Pere perquè aquest és seu. Si vol que es busqui un altre home que ella la taparà, i serà la mestressa total de la casa dels Muntanyola. Però Laura no li contesta ni li fa cas. La Teresa li explica tot al seu germà i després d’una forta discussió, la Barcelonina decideix anar-se’n. Quan està al carrer es troba amb mossèn Joan i aquest la convenç de que ha de recapacitar. La Laura va a casa de l’oncle Llibori. Aquest intenta abusar d´ella. La Laura se’n va corrent cap a casa dels Muntanyola. Aquests la rebutgen, ja que ha marxat voluntàriament. Llavors marxa a casa del Pere. Una vegada en casa de Pere, aquest també la rebutja perquè sap que ha anat a casa d’ell per desesperació, no perquè l’estimi. Una vegada fora de casa, en Pere s’arrepenteix de no haver-la acollit. Destija morir-se. Agafa un cotxe i torna a Barcelona. Allà refà de nou la seva vida, treballant i recordant el seu passat en un convent al barri de Pedralbes. Però ara està tranquil·la perquè per fi torna a ser lliure. PERSONATGES LAURA: És una jove de Barcelona, de ciutat, d´ulls blaus, de veu sense estridències, harmoniosa de línies, amb una bellesa sense exagerar a Barcelona, però molt vistosa a Comarquinal. El seu caràcter es caracteritza per la seva simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible. Moderna, jove, bonica. Es va quedar orfe i la seva tia la va adoptar. La jove s´enamorà d’en Tomàs i deixà la seva Barcelona per anar-se´n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seva desgràcia. Perd a la seua filla. Passa de ser una jove alegre i feliç a ser una desgraciada i trista dona plorosa que l ´únic que desitja es la llibertat. TOMÀS: té 30 anys, home de bon estómac, generós a l´hora de donar propina, directe, primitiu i bell. L´hi importa molt “el què diran”, només vol conservar el seu honor i prestigi d´home ric i poderós. Al principi lo que més l´importa es passejar la dona pels carrers del poble, per a exhibir-la davant de tots els homes. Però una vegada ja està ben passejada i no és la novetat, comença a passar d´ella i anarse´n amb els amics de festa. Li dona molta importància al fet de tenir un fill que sigui l´hereu dels Muntanyola, i quan la seua dona té una filla se sent descontent. Es deixa manipular molt per la Teresa, ja que es creu tot lo que aquesta li diu sobre la Laura. TERESA: 40 anys, sembla bona dona però és esquerpa i gelosa. No es va casar pel fet de que havia de cuidar de la seva mare. Es escrupolosa, beata, i també l’hi importa que es mal parli d´ella i de la seua casa. Està molt gelosa de la Laura perquè és jove i bonica i atrau l’atenció de qualsevol home. Està enamoradísima del Pere i decideix venjar-se de la seva cunyada quan s´adona de que els dos estan enamorats. És la culpable de fer-li la vida impossible a la Laura. PERE: és un xicot que acabava d´estudiar per notari. És el nebot de mossèn Joan. Té un bon cos, i és intel·ligent. S ´enamora perdudament de la Laura i fa el possible per aconseguir-la. MOSSÈN JOAN: és un dels capellans de Comarquinal. És un bon home que estima molt a la Laura i l´ajuda en els pitjors moments. Ama l´art i té un museu. Es l´oncle del Pere. quan es dona compte de que aquest està enamorat de la Laura, li prega que ho deixi estar perquè la dona del Tomàs es bona gent i no li se l’hi ha de fer mal. És amic i confident de la Laura. BEATRIU: els amics li mal diuen “l´avorrida”, és una jove neboda de l’oncle Llibori. Es calladeta i vergonyosa. Estima un estudiant per capellà. És l´única amiga de la Laura i gràcies a ella aconsegueix casar-se amb el seu amor. LLIBORI TERRA NEGRA: és un home bell, amb barba i ulleres, que mal parla del Tomàs per ser l’hereu. Intenta abusar de la Laura. Els seus fills són: l’Angèlica, la Ventura, i el Jaume (l´hereu rebutjat per casar-se amb la filla de l ´enterramorts sense el consentiment de la seva família) PERSONATGES RESTANTS: l´oncle Joanet, la tia Madrona (germana de Joanet), la senyora Torroella.