LES MANIFESTACIONS MUSICALS GITANES: LA RUMBA CATALANA I EL FLAMENC

Dra. María Jesús Castro

SETMANA INTERNACIONAL DE LA RUMBA Casa de Cultura de Girona, 13 d’abril, 18 h.

© María Jesús Castro, 2012

1

Aquesta conferència té interés en donar petites pincellades sobre els gitanos i les seves manifestacions musicals per entendre el colectiu gitano d’aquí Girona i d’altres parts de Catalunya, i valorar la gran aportació que el poble gitano ha fet a la cultura catalana en general i a la música de Catalunya en particular.

I. INTRODUCCIÓ A LA TIPOLOGIA DELS GITANOS QUE VIUEN A CATALUNYA MITJANÇANT UNA APROXIMACIÓ HISTÒRICA

-

Origen del poble gitano en els pobles nòmades del centre de la India → emigració fins el nor-oest indi

-

Segle XI → emigració cap a Persia (Iran) → separació en dos grups: 1) Emigració cap a Bagdad, Alepo, Palestina i Egipte (teoríes sobre la continuació pel nord d’Àfrica) 2) Emigració cap a Armenia → - grup que s’estableix en el centre-est d’ Anatolia (Turquía) - grup que desde Anatolia es dirigeix cap als estrets euroasiàtics i Grècia

-

Segle XIV → Grecia i Balcans occ. → Rumania, Hungría → Europa central i occidental

© María Jesús Castro, 2012

2

HISTÒRIA DELS GITANOS A ESPANYA I A CATALUNYA La integració dels gitanos transcorre entre diverses fases històricas distintivas (segons Teresa San Román): 1) Fase d’acollida (fins 1499) 2) Fase de persecució (1499-1783) 3) Fase d’assimilació o integració (desde 1783 fins a avui dia) 1) FASE D’ACOLLIDA (fins 1499) Entrada a través de la frontera pirenaica desde França → 12 gener 1425 → salvoconducte d’Alfons V d’Aragó a Don Joan, comte d’Egipte Menor per a que transiti pels regnats de la Corona Arribada gitanos a diversas poblacions → ocupacions de terres del nord peninsular (Barcelona, Castelló, Murcia) → egipcianos Dècada dels 80 → migracions desde Grecia i Albania pel Mediterrani → Ocupació terres del sud peninsular (Sevilla, Cádiz, Málaga) → grecianos o griegos 2) FASE DE PERSECUCIÓ (1499-1783) Legislació de diverses pragmàtiques contra la cultura gitana: - Pragmàtica de Medina del Campo (Reyes Católicos, 1499) → sedentarizació - Pragmàtiques de Carlos I (1525, 1528 y 1534) → reiteració de la 1499 → Pragmàtica 1539 → condemna a galeres - Pragmàtica de Felipe II → 1566 - Pragmàtiques de Felipe III → 1611, 1619 → ordre d’expulsió - Pragmàtica de Felipe IV → 1633 - Pragmàtica de Carlos II → 1695 - Pragmàtiques de Felipe V → 1717, 1746 - Pragmàtica de Fernando VI → 1749 (dels Arsenals) - Pragmàtica de Carlos III → 1783 → darrere legislada 3) FASE D’ASSIMILACIÓ (desde 1783 fins a avui dia) Pragmàtica de Carlos III → 1783 → integració de la minoria gitana ELS GITANOS CATALANS A CATALUNYA -

Arribada a Barcelona → 9 juny 1447 → égyptiens o bohémiens francesos → gitanos catalonófonos del Roselló integrats a França desprès del Tractat dels Pirineus (1659) Pragmàtiques per a sedentarizació → bomians i gitans nómades Assentaments segle XVIII a Girona: La Selva, Castelló d’Ampuries, Figueres, La Bisbal, Pals, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Girona, Sant Felíu de Guíxols, Santa Coloma de Farnés Gitanos d’una capa mitjana itinerant-seminòmada integrada → ofici de chalanes, ganaderia ovina trashumant → sedentarizació a Perpignan

© María Jesús Castro, 2012

3

ELS GITANOS CASTELLANS A CATALUNYA - Principis segle XX → 1ª emigració gitanos no-catalans desde el interior peninsular → cafeletes -

Dècades 1950 i 1980 → migració creixent gitanos no-catalans → instalació en barris d’extrarradi de les ciutats → Girona creació Barri de Font de la Pólvora (1985)

AUDICIÓ nº1

Gelem, gelem lungone dromensar Maladilem baxtale Rromençar A Rromalen kotar tumen aven E chaxrençar bokhale chavençar

Anduve, anduve, por largos caminos encontré afortunados romà Ay, romà ¿de dónde venís? ¿Con las tiendas y los niños hambrientos?

A Rromalen, A chavalen

Ay romà, ay muchachos!

Sàsa vi man bari familja Mudardăs la I Kali lêgia Saren chindás vi Rromen vi Rromen Maśkar lenθe vi tikne ćhavorren

También yo tenía una gran familia Fue asesinada por la Legión Negra Hombres y mujeres fueron descuartizados Entre ellos también niños pequeños

A Rromalen, A chavalen

Ay romà, ay muchachos!

Putar Ďvla te kale udara Te śaj dikhav kaj si me manuśa Palem ka gʒav lungone dromençar TA ka phirave baxtale Rromençar

Abre Dios, las negras puertas Que pueda ver dónde está mi gente. Volveré a recorrer los caminos Y caminaré con afortunados calós

A Rromalen, A chavalen

Ay romà, ay muchachos!

Opre Rroma isi vaxt akana Ajde mançar sa lumǎqe Rroma O kalo muj ta e kale jakha Kamàva len sar e kale drakha

¡Arriba gitanos! Ahora es el momento Venid conmigo los romà del mundo La cara morena y los ojos oscuros Me gustan tanto como las uvas negras

A Rromalen, a chavalen

Ay romà, ay muchachos!

© María Jesús Castro, 2012

4

II. DEFINICIÓ DELS TRETS PRINCIPALS DE LA RUMBA CATALANA I LA RUMBA FLAMENCA COM A MÚSIQUES DE SUBGRUPS DIFERENTS

TRETS FORMALS DEL MODEL DE RUMBA CATALANA Estructura lírica: - Forma estròfica binària (copla i tornada) - Copla: cuartets octosíl·labs - Tornada: elements vinculats a la copla - Üs idiomàtic castellà - Temàtica: humorística i escatològica - Trets estilístics i retòrics: antítesis Estructura melòdica: - Textura monodia amb acompanyament instrumental - Homofonia amb alternancia copla i tornada antifonalment - Frases musicals amb intervals simples (2ª) - Procediments formals: repetició de les frases melòdiques i contrast entre copla i tornada Estructura harmònica: - Tonalitat: Mode major i menor - Alternància de tónica-dominant-subdominant (funcions de la harmonia tradicional) © María Jesús Castro, 2012

5

Estructura rítmica-mètrica: - Ritme simple en compàs binari (2/4) de subdivisió binaria i amb accent de compàs fort-dèbil Acompanyament rítmic-melòdic: - Guitarra: ús de la tècnica del ventilador amb diferents combinacions de rasgueos - Acompanyament rítmic amb les palmes accentuant el compàs i sense gaires contratemps

AUDICIÓ nº2 EL MUERTO VIVO (Peret) A mi amigo Blanco Herrera le pagaron su salario Y sin pensarlo dos veces se fue para malgastarlo Una semana de juerga y perdió el conocimiento Como no volvió a su casa, todos le dieron por muerto Y no estaba muerto, no, no, Y no estaba muerto, no, no, Y no estaba muerto, no, no, estaba tomando cañas, ¡leré! ¡leré! Y no estaba muerto, no, no, Y no estaba muerto, no, no, Y no estaba muerto, no, no, Cuchivere, cuchívere, ¡Chiveré! Pero al cabo de unos días de haber desaparecido encontraron uno muerto, a un muerto muy parecido, le hicieron un gran velorio, le rezaron una novena, le perdonaron sus deudas, y lo enterraron con pena

© María Jesús Castro, 2012

6

TRETS FORMALS DEL MODEL DE RUMBA FLAMENCA Estructura lírica: - Forma estròfica binària (copla i tornada) - Copla: cuartets octosílabs - Tornada: elements vinculats a la copla - Üs idiomàtic castellà - Temàtica: amorosa i gitanista - Trets estilístics i retòrics: metáfores e hipérboles Estructura melòdica: Textura monodia amb acompanayment instrumental - Homofonia amb alternancia copla i tornada - Frases musicals amb intervals simples (2ª) - Procediments formals: repetició de les frases melòdiques i contrast entre copla i tornada - Ús recursos vocals d’ornamentacions Estructura harmònica: - Tonalitat: Mode flamenc - Alternància de inici-intermedi-resolutiu-tònica (funcions del mode flamenc) Estructura rítmica-mètrica: - Ritme simple en compàs binari (2/4) de subdivisió binaria i amb accent de compàs fort-dèbil Acompanyament rítmic-melòdic: - Guitarra: ús de diferents combinacions de rasgueos - Acompanyament rítmic amb les palmes accentuant el compàs i sense contratemps - Acompanyament instrumental de baix elèctric

© María Jesús Castro, 2012

7

AUDICIÓ nº3 “Caminando” de Camarón de la Isla Caminando, caminando caminando voy solito a buscar a mi gitana que lavando está en el río No puede vivir sin mí No puedo vivir sin ella yo soy el sol de la luna ella para mí las estrellas ay, ay, las estrellas la que alumbra mi senda Caminando, caminando caminando voy solito a buscar a mi gitana que lavando está en el río Ella es mi alegría cuando su pelo acaricia mi cara y entra ......... yo me pierdo mirando sus ojos negros y yo me vuelvo loco

© María Jesús Castro, 2012

8

SIMILITUT ESTRUCTURA FORMAL

MODIFICACIÓ ESTRUCTURA FORMAL

SIMILITUT CONTEXTE SOCIOCULTURAL

MODIFICACIÓ CONTEXTE SOCIOCULTURAL

Modo flamenco Patró binari rítmic (2/4)

RUMBA FLAMENCA

Acompanyament rítmic instrumental guitarrístic

Estructura melòdica binaria modificació caràcter responsorial Ús exclusivo castellà (andaluz)

Música per a ballar en un contexte social festiu: els tablaos flamencos Rumba lúdica

Tècniques vocals de caràcter melismàtic

RUMBA CATALANA

Acompanyament rítmic instrumental guitarrístic

Estructura melòdica binaria responsorial Música per a ballar: discoteques Ús catalá-castellà Cants tonals tècniques vocals de caràcter silàbic Ús del ventilador

© María Jesús Castro, 2012

Interpretació professional Repertori guitarra de concert

Focus català cançons origen afroamericà

Mode Major i menor Patró binari rítmic (2/4)

Focus gadità cantes d’origen afroamericà

Rumba lúdica

Ejecució manifestacions musicals comunitarias kalós catalans. Interpretació semiprofessional i professional

9

I. BREU APROXIMACIÓ HISTÒRICA DE LA RUMBA CATALANA

-

Definició de la rumba: música popular urbana fortament influenciada pels patrons mercantils i mediàtics Localització: Barcelona urbana Dècada 50 → Etapa “protorumba” → participació de guitarristes flamencs: Paco Aguilera, Andrés Batista, Paquito Simón i Antonio Arenas Orígens: Barri barcelonés del carrer de la Cera al Portal → Bar “El Salchichón” → guitarristes L’0relles, el Toqui i el Gitanet → Pere Pubill “Peret” Barri de Gràcia de Barcelona → dinastia dels “Pescaíllas”, Antonio González “Pescaílla” i els seus fills Antonio “Pescaílla” i Joan “Onclo Polla”

-

DÈCADA 60 i 70 → inicis rumba “catalana” → rumba emergent com a signe de relevància social pel col·lectiu gitano català → hibridació musical com a referente principal → Peret, El Noi, Dolores Vargas “La Terremoto”, Rumba Tres, Los Amaya.

-

Nova tecnologia instrumental → conjunt instrumental i processos de grabació → expansió internacional de la industria musical: Música de consum per a nous espais lúdics (discoteques) → rumba pop → fusió de flamenc, pop, rock, soul, disco, jazz i funk. Caràcter identitari diferencial dels colectius marginals → funció contestatària de protesta social → rumba rock → major ús de guitarres elèctriques

-

DÈCADA 80 → reconeixement identitari dels gitanos catalans → Javier Patricio Pérez “Gato Pérez”: Denominació a la técnica guitarrística del rasgueo como “ventilador” Introducció d’elementos afrocaribenys a la rumba del barri de Gràcia de Barcelona → rumba salsa → incorporació d’instrumentació afroamericana, percussió i seccions de vent-metall Categorizació identitària de la rumba mitjançant una conceptualizació gitana catalana i barcelonesa. Reconeixement institucional DÈCADA 90 → heterogeneitat de les músiques urbanes → hibridació transcultural → rumba mestissa → Manu Chao, Ojos de Brujo, Dusminguet.

© María Jesús Castro, 2012

10

BIBLIOGRAFIA AGUIRRE FELIPE, Javier: 2006 Historia de las itinerancias gitanas. De la India a Andalucía. Zaragoza: Institución “Fernando el Católico”. ÀLVAREZ, Albert, IGLÉSIAS, David, SÀNCHEZ, Joan Anton: 1995 Sabor de rumba. Identitat social i cultural dels gitanos catalans. Lleida: Editors Pagès. ANTONIETTO, Alain: 1992 “Musiques”, Etudes Tsiganes nº1/1992, pp. 41-60. BORROW, George : 1979 (1873) Vocabulario gitano, en The Zincali : An Account of the Gypsies of Spain (1803-1881). London: John Murray. CASTRO, María Jesús: 2001 “El flamenc a Catalunya, València i Balears” en Història de la música Catalana, Valenciana i Balear, Vol. VII, pp. 143-171. Barcelona: Edicions 62. 2007 Historia musical del flamenco. Barcelona: Editorial Casa Beethoven. 2010 La rumba catalana y el flamenco como marcadores culturales de los kalós catalanes de Barcelona. Tesis doctoral presentada a la Universitat de Barcelona.

2012

El repertorio flamenco. Vol. 1, Análisis del cante. Madrid: RGB Artevisual. (en premsa).

CLÉBERT, Jean-Paul: 1986 (1965) Los gitanos. Barcelona: Aymá Editora. DAVID, Michel, ANTONIETTO, Alain: 1987 “Musiques vivantes”, Etudes Tsiganes nº2/1987, pp. 31-40. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. ESCUDERO, Jean-Paul: 2000 “Algunes dades sobre els gitanos de Catalunya i la seva antiga llengua” en Treballs de sociolingüística catalana 14/15. pp. 53-58. València: Ed. 1982. 2003 Le livre des gitans de Perpignan (junto a otros autores: Guy Bertrand, Daniel Elzière, Bernard Leblon, Jean Paul Salles). Paris: L’Harmattan. 2004 Les gitans catalans et leur langue. Une étude réalisée à Perpignan. Montpellier: Éditions de la Tour Gile. Collection catalane nº6. ESCUDERO, Jean-Paul y GUY, Bertrand: 1994 “Musiciens gitans de Perpignan” en Etudes Tsiganes nº3 1/1994, pp. 44-55. FÀBREGAS, Bernat: 2006 La rumba catalana: panoràmica etno-històrica i recerca arxivística i documental dels seus origens. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. FONSECA, Isabel: 1997 Enterradme de pie. El camino de los gitanos. Barcelona: Ediciones Península. FORMENTOR: 1988 “El guadiana de la rumba catalana”. (URL: http://www. calarumba.com ) FRASER, Angus: 2005 Los gitanos. Barcelona: Ariel. GARRIGA, Carme: 2000 Els gitanos de Barcelona. Una aproximació sociològica. Barcelona: Diputació de Barcelona. GRANADOS, Manuel: 2004 Armonía del flamenco. Aplicado a la guitarra flamenca. Barcelona: Casa Beethoven Publicacions. GUILLAMET, Joan: 1970 Els gitanos. Aproximació a un racisme. Barcelona: Editorial Pòrtic.

© María Jesús Castro, 2012

11

HIDALGO GÓMEZ, Francisco: 2000 Como en pocos lugares. Noticias sobre el flamenco en Barcelona. Barcelona: Ediciones Carena. LAGUNAS Arias, David: 2000 Dentro de “dentro”: Estudio antropológico y social de una comunidad de calós catalanes. Tesis de Doctorado, Universidad de Jaén. 2001 “La presencia en el mundo. Alianza y reproducción social entre los ‘calós’ catalanes”, Gazeta de Antropología nº17, pp. 17-29. LEBLON, Bernard: 1964 “Les gitans dans la péninsule ibérique”, Etudes Tsiganes nº1-2/1964, pp.1-24. 1982 Les gitans dans la littérature espagnole. Toulouse: Université de Toulouse Le Mirail (II). 1991 El cante flamenco. Entre las músicas gitanas y las tradiciones andaluzas. Madrid: Editorial Cinterco. 2001 Los gitanos de España. Barcelona: Editorial Gedisa. LIÉGEOIS, Jean-Pierre: 1986 Gypsies: an illustrated history. London: Al Saqi Books. LÓPEZ DE MENESES, Amada: 1968 “La inmigración gitana en España en el siglo XV” en Ferrando Martínez (ed.), Miscelánea de Estudios. pp. 239-263. MANGADO ARTIGAS, Josep María: 1998 La guitarra en Cataluña, 1769-1939. Londres: Tecla. MARFÀ I CASTÁN, Martí: 2007 El Pentecostalisme entre els gitanos catalans: pràctiques religioses i construccions d’identitats en una congregació evangèlica gitana del barri d’Hostafrancs de Barcelona. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. 2008 “¿Muerta o de parranda? Auge, caída y nuevo esplendor de la Rumba catalana”, (URL: http://www.calarumba.com/castellano/articulos.asp?id=21) ORDOÑEZ, Marcos: 1987 Gato Pérez. Barcelona: Júcar. Los Juglares. PABANÓ, F.M. 1915 Historia y costumbres de los gitanos. Madrid: Ediciones Giner. PAUNER, Miquel: 2005 “Historia de la rumba catalana”, (URL: http://www.calarumba.com/castellano/Articulos.asp?id=7) SÁNCHEZ, Mª Helena: 1977 Los gitanos españoles. Madrid: Castellote editor. SAN ROMÁN, Teresa : 1976 Vecinos gitanos. Madrid: Akal. 1986 Entre la marginación y el racismo. Madrid: Alianza Universidad. 1990 Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre aculturación y etnicidad. Barcelona: Publicacions d´Antropologia cultural UAB. 1994 La diferència inquietant. Velles i noves estratègies culturals dels gitanos. Barcelona: Altafulla. VALLMITJANA, Juli: 2004 Sota Montjuïc. Criminalitat típica local. Tarragona: Arola Editors. VAUX DE FOLETIER, François de: 1977 Mil años de historia de los gitanos. Barcelona: Plaza & Janés. WILLIAMS, Patrick: 1987 “Musiques tsiganes: identité, tradition, création, communication” en “Musiques vivantes” de Antonietto, A. y David, M., Etudes Tsiganes nº2/1987, pp.31-40. 1993 “Chanter la séparation, musique et identité” en Ethnies nº15 pp. 139-145.

© María Jesús Castro, 2012

12

AUDICIONS

AUDICIÓ Nº1. “Szelem, szelem” ESMA REDZEPOVA & ENSEMBLE THEODOSIEVSKY (Macedonia) Road of the gypsies, CD 1. 04. Network. 1996

AUDICIÓ Nº 2: “El Muerto vivo” de Peret Versió de l’original llatinoamericà de Rolando Laserie “El guapachoso”

AUDICIÓ Nº 3: “Caminando” Calle Real (1983), Polygram, Ricardo Pachón Camarón con Paco de Lucía y Tomatito Bajo electrico: Carles Benavent Percusión: Rubén Dantas y Raimundo Amador

AUDICIÓ Nº 4: “Extraños en la noche”, Antonio González “El Pescaílla”

AUDICIÓ Nº 5: “Qué mala suerte la mía”, Los Amaya, Barcelona: Emi-Regal, 1971

© María Jesús Castro, 2012

13