Les plantes medicinals. Una teràpia alternativa actual? PROGRAMA DEL CURS Descripció del curs: Ens endinsarem en el món de la fitoteràpia des de diferents angles: coneixerem els grans grups de principis actius responsables de l’activitat farmacològica de les plantes, estudiarem les espècies vegetals indicades per guarir les afeccions més comunes i ens endinsarem en els orígens del coneixement i l’aprofitament de les plantes amb l’ajut de les persones que hi conviuen. Calendari GRUP T ( 6 sessions ): Els dimecres, del 22 de febrer al 28 de març de 2012 (febrer: 22, 29; març: 7, 14, 21, 28). Horari Grup T: de 16 a 17.30 h

Dimecres 22 de febrer Els principis actius més importants en el món vegetal. Les preparacions vegetals. Parts de planta i mètodes de preparació més freqüents. Preparacions compostes (sinèrgia)

Dimecres 29 de febrer, 7 i 14 de març Plantes actives sobre l’aparell digestiu. Plantes actives sobre l’aparell respiratori. Plantes actives sobre l’aparell locomotor. Plantes actives sobre l’aparell cardiovascular. Plantes dermatològiques i oculars. Plantes actives sobre el sistema nerviós central. Plantes antiparasitàries. Plantes immunomoduladores. El futur de la fitoteràpia: l’etnobotànica com a eina de preservació de la biodiversitat i com a base de la química del futur.

Dimecres 21 de març L’etnobotànica

Dimecres 28 de març Farmaciola bàsica per a petits problemes de salut. La importància de la interacció entre els medicaments al·lopàtics i qualsevol medicina natural, en concret, les plantes medicinals.

Dimecres 22 de febrer Primeres consideracions de la fitoteràpia: les plantes medicinals són medicines i actuen com a tals, o sigui, poden curar però també poden fer mal si se’n fa un mal ús o un abús. Encara avui dia els medicaments d’origen vegetal ocupen un lloc privilegiat pel que fa a origen i desenvolupament de nous principis actius. Anomenem principis actius aquelles substàncies químiques que presenten una activitat farmacològica, és a dir, que alteren el funcionament d’òrgans o de sistemes dels éssers vius.

Els principis actius més importants en el món vegetal. De les plantes podem obtenir principis actius resultants del seu metabolisme primari, que són substàncies que intervenen en el seu creixement i reproducció (com són sucres, lípids i fibres) i del metabolisme secundari, és a dir, substàncies fabricades per la planta com a defensa, adaptació, etc. però no essencials per a la supervivència. Aquestes substàncies són les que més ens interessen a nosaltres perquè són les responsables majoritàries de l’activitat farmacològica de la planta. Val a dir que, pel fet de ser resultat del metabolisme normal de les plantes, en cada espècie vegetal trobarem una barreja de diferents principis actius i que l’activitat farmacològica que en resulti dependrà de la concentració de cadascun i de l’efecte sinèrgic de tots plegats. Per això podrem assignar a una mateixa espècie diferents activitats segons quins principis actius se n’extreguin. Podem agrupar aquestes substàncies resultants del metabolisme secundari segons la seva composició química en: Heteròsids Polifenols Terpenoides Alcaloides N’explicarem les principals característiques.

Heteròsids També anomenats glucòsids, tenen una molècula formada per un monosacàrid (un sucre, com pot ser la glucosa) i una part aglicona (d’estructura diferent als sucres i que,

com veurem més endavant, aquesta part pot ser un polifenol, un terpenoide, un alcaloide, etc.).

Tipus Antraquinònics Cardiotònics Cianogènics Cumarínics Fenòlics Flavònics Ranunculòsids Saponòsids Sulfurats

Propietats Purgants Tònics cardíacs. Diürètics Anestèsics. Antiespasmòdics. Hipotensors Antibacterià. Anticoagulant. Protector solar Febrífugs i antipirètics Fragilitat capil·lar. Vitamina C Irritants per a la pell Hemòlisi. Emol·lients. Dermatitis Antibiòtics

Exemples d’espècies “Cáscara sagrada”, sen Digital Cirerer, ametller, llorercirerer Civada Perer, salze Gira-sol, ruda Ranunculàcies Bedoll, blat de moro, regalèssia, saponària, viola. All, ceba, rave

Polifenols Tenen un nucli format per més d’una molècula de fenol. S’agrupen segons la ruta biosintètica que els originen en: A) Derivats de la ruta de l’àcid sikímic: Tipus Propietats Fenols senzills Antisèptics urinaris Àcids fenòlics Colerètic, immunoestimulant Cumarines Hemostàsia Lignans Hepatoprotectors Derivats del fenilpropà Antiinflamatoris, anticancerígens Tanins Astringents, antidiarreics

Exemples d’espècies Bruc, boixerola Carxofa equinàcia Melilot Card marià Cúrcuma, gingebre Roure,romaguera

B) Derivats de la ruta dels poliacetats: Tipus Quinones Floroglucinols

Propietats Laxants Antiemètic

Exemples d’espècies Àloe Cànem

C) Derivats mixtes de la ruta de l’àcid sikímic i dels poliacetats: Flavonoides (flavones, flavonols, flavanones, antocianes). Efectes sobre el sistema vascular, antioxidants (p. ex. nabius).

Els flavonoides són pigments de color, responsables dels colors de les flors, de les fulles dels arbres caducifolis a la tardor i dels fruits. Tenen accions antioxidants i protectores de la radiació solar en les plantes. Les antocianes són els flavonoides responsables del color vermell i blau de les flors i d’algunes fruites.

Terpenoides Procedeixen de la condensació d’unitats isoprèniques. Els més importants són els olis essencials. Tipus Olis essencials Iridoides Lactones sesquiterpèniques Saponòsids (esteroídics, triterpènics) Heteròsids cardiotònics

Propietats Antisèptics Antiinflamatoris Antiinflamatoris

Exemples d’espècies Eucaliptus Harpagòfit Àrnica

Hormonal (progestagen) Antiulcerós Cardiotònics

Dioscòrea Regalèssia Digital

Alcaloides Compostos químics nitrogenats de naturalesa bàsica. Substàncies molt actives a dosis petites i, per tant, molt perilloses. Tipus Propietats Derivats d’ornitina i lisina Tòxics Derivats de fenilalanina i Acció sobre el SNC tirosina Colagog, colerètic Antigotós Relaxant muscular Derivats del triptòfan Al·lucinogen Derivats de la histidina Per al glaucoma Alcaloides terpènics Tòxics Bases púriques Estimulants SNC

Exemples d’espècies Coca, estramoni, eupatori Cascall Boldo Còlquic Curares Peiot Pilocarpus sp. Acònit Cafè, te, cola, guaranà, mate

Les preparacions vegetals. Parts de planta i mètodes de preparació més freqüents Què i com ho volem extreure? Abans d’utilitzar una planta amb finalitats terapèutiques, hem de tenir en compte les següents premises: •

Cal conèixer molt bé quina espècie vegetal utilitzem: un error en aquest nivell pot tenir conseqüències nefastes

•

Les plantes tenen més d’un principi actiu: i segons el procediment d’extracció n’obtindrem unes o altres en diferent proporció

•

La concentració de principi actiu dependrà de les condicions de recol·lecció, condicionament, preparació de la droga vegetal i extracció: per tant és molt difícil controlar la concentració del principi actiu fins i tot estandaritzant el mètode d¡’obtenció.

•

En extraccions casolanes, cal vigilar el procediment

Què cal tenir en compte a l’hora d’obtenir un preparat d’origen vegetal? •

Part de la planta usada: els principis actius s troben en més o menys concentració segons quina part de la planta utilitzem

•

Mètode d’extracció: segons el vehicle usat i altres factors cpm la temperatura, el temps, etc., obtindrem un o altre principi actiu i en una o altra concentració.

•

Forma galènica: que haurem d’adaptar a l’ús que en volguem fet

•

Via d’administració

Mètodes d’extracció més comuns •

Maceració: Operació consistent a posar en contacte amb un líquid (aigua, alcohol, oli) una substància vegetal prèviament esmicolada per extreure'n els principis actius.

•

Infusió: Procés que té per objecte l'extracció dels principis actius d'una planta sotmetent-la a aigua bullent.

•

Decocció: Operació consistent a extreure els principis actius d'una droga per mitjà de l'acció continuada d'aigua a temperatura pròxima a l'ebullició.

•

Tintura: Preparat galènic fet per extracció mitjançant alcohol diluït del contingut soluble i actiu de parts de plantes o animals. Són obtingudes per maceració.

Vehicles d’extracció Segons el vehicle que utilitzem obtindrem uns o altres principis actius. Els més comuns: •

• • • •

Aigua: Permet extreure sucres, olis essencials, fibres, pectines, gomes, mucílags, heteròsids, cumarines, flavonoides en forma d’heteròsid, tanins, alcaloides en forma de sal Alcohol (+aigua): Per a l’obtenció d’olis essencials, heteròsids saponínics, heteròsids cardiotònics, cumarines, flavonoides en forma de genina, lípids Aigua +bicarbonat Na: S’extreuen fenols senzills, àcids fenòlics Lípids: Greixos i olis per a obtenir olis essencials Cloroform: Quan volem els alcaloides en forma de base

Formes galèniques •

Per divisió: Polvorització (pols simple, pols composta). Trossejar (troquisc). Trossejar i tamisar (espècie medicinal). Despolpar (polpa).

•

Per extracció: Extracció mecànica (suc aquós fluid àcid, suc aquós fluid ensucrat, suc aquós fluid herbaci, suc aquós concret, suc greixós fluid, suc greixós concret). Extracció amb dissolvents (tintura alcohòlica, tintura composta, tintura hidroalcohòlica, tintura vinosa, macerat en aigua, infusió, decocció, extret líquid, extret fluid, extret bla, extret ferm, extret sec). Destil·lació aquosa (aigua destil·lada aromàtica). Destil·lació alcohòlica (alcohol destil·lat).

•

Per dispersió: Dispersió monofàsica (dissolució). Dispersió miscel·lar (solució col·loïdal). Dispersió grollera (suspensió, emulsió, aerosols, fum)

•

Sense forma galènica: Ús directe

Preparacions més comunes segons la via d’administració •

Via interna – Tisanes – Xarops – Essències – Licors medicinals

– Aerosols – Cigarretes – Ènemes •

Via externa – Banys, foments – Ungüents, cremes, liniments – Emplastres, cataplasmes – Fumigació – Gotes òtiques, nasals, col·liris

WEBS D’INTERÈS: http://www.portalfarma.com/pfarma/taxonomia/general/gp000011.nsf/0/BF0ED8889267BF7 FC1256B670057FB4F/$File/INDICE_MONOGRAFIAS_FARMACOLOGICA.htm

http://www.portalfarma.com/pfarma/taxonomia/general/gp000011.nsf/voDocumentos/4DE2 A2030B26B6F0C1256A790048D68C/$File/indice_2.html?OpenElement