Les sessions de treball

Primer trimestre

MÚSICA

1

SESSIÓ 1

Material d’aula relacionat CD I, 1. Cançó enregistrada «Si tu et vols divertir»» (X. Boix) Cartells d’intensitat Cançoner Objectius didàctics Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «Si tu et vols divertir». Reconèixer i localitzar algunes parts perceptibles del cos a partir de la percepció auditiva i classificar-les segons la seva intensitat. Diferenciar, identificar i discriminar diferents intensitats del so. Participar i respondre positivament a les activitats col·lectives. Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó «Si tu et vols divertir» fent ús del suport auditiu del CD i del visual del cançoner. • Memoritzar la cançó i cantar-la tot realitzant les accions corporals (picar de mans, petar els dits, fer un esternut, etc.). • Jugar a identificar sons corporals: reconèixer els sons de les accions de les diferents parts del cos que s’esmenten a la cançó. Col·locar els infants formant una rotllana girats cap a l’exterior. El mestre o la mestra es posa al mig (cap infant el/la pot veure) i realitza una acció corporal (picar de mans), els infants a una senyal, l’han d’imitar. • Interiorització: Cantar i «amagar» motius de la cançó. Es canta «Si tu et vols divertir» i s’amaga un motiu: picar de mans, fer petar els dits, fer un esternut, tocar-se el nas, fer-se un pet, etc. I se sonoritza l’acció que s’ha amagat. Les primeres vegades el mestre o la mestra pot ajudar als infants tot gestualitzant l’acció que caldrà realitzar.

• Parlar sobre com són els sons de les accions de la cançó, si són forts, mitjans o fluixos. Fer-ne una classificació. • Mostrar els cartells d’intensitat (material d’aula) i cantar la cançó mentre la mestre o el mestre dirigeix i indica, tot mostrant els símbols, les diferents estrofes de la cançó. Per exemple: Si tu et vols divertir, picar de mans (FORTE, f) Si tu et vols divertir, fer petar els dits (MEZZO PIANO, mf) Si tu et vols divertir, tocar-se el nas (PIANO, p) • Reproduir diferents intensitats amb el cos. Per exemple, picar de mans, picar de peus, parlar, bufar, etc., fort, fluix o mitjà quan el mestre o la mestra mostri el cartell d’intensitat corresponent. Activitats complemetàries • Jugar a identificar sons corporals: el grup està assegut formant una rotllana i un dels jugadors, amb els ulls tapats es col·loca al centre. El mestre o la mestra diu a cada un dels jugadors de la rotllana quina acció ha de fer (picar de mans, fer petar dits, picar amb els peus, fer esternuts, bufar, picar de peus, etc.). El mestre o la mestra anomena una acció, per exemple: picar de mans. A una senyal, tots els jugadors fan el seu so simultàniament i el jugador dels ulls tapats ha de descobrir on es troba el so anomenat i provar de localitzar-lo. Si ho aconsegueix es canvien els papers. El joc també es pot fer amb instruments de percussió, en aquest cas, caldrà assegurar que tothom coneix el nom dels instruments utilitzats.

325

Continguts Memorització i interpretació de la cançó «Si tu et vols divertir». Localització d’algunes parts del cos a partir

de percepció auditiva i classificació segons la seva intensitat. Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: intensitat (fort-mitjà-fluix).

Si tu et vols divertir

2 &b4

œ œ Si tu et

&b œ

&b

di - ver

-

œ.

œ

œ œ

vols

di - ver

œ.

œ œ

vols

X. BOIX

tir,

œ œ. pi - ca

-

tir,

pi - ca

si

œ œ

de mans,

si

œ

œ

pi - ca

mans,

i

de

œ œ

de mans,

œ œ

œ. œ œ. œ tir,

&b œ gran.

«Si tu et vols divertir» Si tu et vols divertir, pica de mans. Si tu et vols divertir, pica de mans. Si tu et vols divertir, pica de mans i veuràs, de mica en mica que et fas gran. Si tu et vols divertir, fes petar els dits Si tu et vols divertir, fes petar els dits Si tu et vols divertir, fes petar els dits i veuràs, mica en mica que et fas gran. Si tu et vols divertir, fes un esternut… Si tu et vols divertir, toca’t el nas… Si tu et vols divertir, tira’t un pet… Si tu et vols divertir, fes tres saltets…

326

œ œ. œ œ

œ

œ

veu - ràs,

œ

tu et

tu et

œ

œ œ

vols

di - ver

œ œ œœ œ

mi- ca en

mi - ca, que et fas

-

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I, 1. Cançó enregistrada «Si tu et vols divertir» (X. Boix) CD II, 18. Cançó instrumental «Si tu et vols divertir» (X. Boix) Cartells d’intensitat Cançoner Objectius didàctics Memoritzar i cantar la cançó «Si tu et vols divertir». Saber identificar els sons segons la seva intensitat. Identificar, reconèixer i escriure els símbols que representen diferents intensitats del so. Activitats d’aprenentatge Activitats prèvies Recordar i cantar, tot realitzant les accions corporals, la cançó «Si tu et vols divertir» fent ús del suport auditiu del CD. Activitats en el full • Observar la il·lustració i relacionar-la amb les accions de les diferents estrofes de la cançó. Parlar sobre la intensitat dels diferents sons experimentats, picar de mans, petar els dits, fer un esternut, etc. • Adonar-se que hi ha el text escrit (el títol de la cançó) i la partitura.

MÚSICA Full 1 · Sessió 2

• Treballar la intensitat: el mestre o la mestra cantarà amb una intensitat forta la primera estrofa de la cançó «Si tu et vols divertir». Els infants han de localitzar en el full el símbol corresponent a la intensitat escoltada i resseguir l’espiral que la representa amb el color blau fort. Després es cantarà amb una intensitat piano i resseguiran, amb el color blau fluix, la intensitat corresponent. Per últim, es cantarà mezzo forte i resseguiran, amb el color blau fluix (estrenyent fort sobre el paper), la intensitat corresponent. • Assenyalar en el full les parts del cos que s’esmenten cantant la cançó i posteriorment dibuixar a sota de cada acció la intensitat corresponent. Caldrà tenir en compte el valor relatiu de la intensitat ja que ens podem trobar que el que per a un infant és un so fort, per a un altre sigui una mica fort o molt fort. • Lectura individual dels sis símbols d’intensitat dibuixats tot anomenant-los amb la veu i reproduint la intensitat. Per exemple: en dir fluix, cal dir-ho amb una intensitat molt piano, en dir fort, caldrà fer-ho amb una intensitat forte, etc. • Encerclar l’acció que més els ha agradat de realitzar en cantar la cançó.

327

Activitats complemetàries • Cantar la cançó «Si tu et vols divertir» amb el suport auditiu de l’enregistrament sense les veus (CD II, 18). Fer que els infants cantin «a sobre» de l’enregistrament per experimentant l’acompanyament instrumental com a suport harmònic que els ha d’ajudar a la correcta afinació i a mantenir una bona regularitat. • Jugar al «Joc de les capsetes»: portar a l’aula pots (rodets de fotografia, envasos de iogurt, de petits suïssos, etc.) de la mateixa grandària i del mateix color plens de materials diversos (plomes, sorra, arròs, llenties, cigrons, pedretes, etc.). Amb cada un dels materials ompliu pots múltiples de 2. Fer que els infants els agafin de dos en dos, els comparin i els classifiquin segons: – Si s’assemblen força o no s’assemblen gaire.

328

– Buscar dos pots que no facin cap so (silenci). – Buscar dos sons que s’assemblin i que sonin fort. – Buscar dos sons iguals i que sonin fluix. – Buscar dos sons iguals i que sonin fort. Després de jugar a escoltar i aparellar sons, cal ordenar-los de menor a major intensitat o bé de major a menor. Continguts Memorització i interpretació la cançó «Si tu et vols divertir». Identificació d’accions corporals segons la seva intensitat. Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: intensitat (fort-mitjà-fluix). Reconeixement i escriptura dels símbols que representen diferents intensitats del so. Esforç pel manteniment d’una bona postura corporal i actitud corporal per cantar.

MÚSICA

1

SESSIÓ 3

Material d’aula relacionat CD I, 2. Cançó enregistrada «De la peluda» (popular mallorquina) CD II, 19. Cançó instrumental «De la peluda» (popular mallorquina) Cartell de pulsacions Cançoner

Objectius didàctics Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «De la peluda». Respectar les consignes donades per la persona adulta que dirigeix l’acte musical i dur a terme el missatge que transmet: començar, acabar, mantenir el tempo. Adaptar-se a la pulsació que exigeix la interpretació. Participar i respondre positivament a les activitats col·lectives. Descobrir, reconèixer i identificar el so de diferents instruments de percussió, de fusta i de metall i respondre amb moviment, gest o paraula la seva captació. Acompanyar el cant amb instruments de percussió de fusta i metall. Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó «De la peluda» fent ús del suport auditiu del CD i del visual del cançoner i, posteriorment, deixar la reproducció de la làmina del cançoner en

un lloc visible, per recordar la cançó i cantar-la en altres moments. • Treballar la pulsació de la cançó. Perquè sigui el seu propi cos el que la trobi i la senti sensorialment, és recomanable que mentre canten la cançó: la caminin, la piquin amb les mans i la piquin amb un company (primera picada amb el company i la segona amb les pròpies mans, i així successivament). • Dibuixar a la pissarra pulsacions i fer que amb un martell sonor les interpretin. • Mostrar als infants tots els instruments de percussió de fusta que es tinguin a l’abast (caixes xineses, claves, güiros, etc.) i els de metall (triangle, cascavells, plats, cròtals, etc.) i portar a terme una conversa: «Per a què serveixen? Com es diuen? De què estan fets? Com els podem fer sonar? Com els agafem? Com els hem d’agafar? Com ens agrada que sonin?…» Fer experimentar els diferents timbres i les diferents tècniques per tocar-los (picar, entrexocar, rascar, etc.). • Determinar dues maneres de tocar el plat: 1) Entrexocar les dues parts, 2)picar amb una baqueta tova. El mestre o la mestra toca els plats i els infants han de reconèixer quin recurs fa servir: picar o entrexocar. L’activitat es pot realitzar també amb instruments de fusta. • Disposar els instruments de metall en un espai on els infants no els puguin veure. El mestre o la mestra en toca dos de seguits i els infants n’han d’endevinar l’ordre. L’activitat es pot realitzar també amb instruments de fusta. Moure’s per l’aula segons ho determinin els instruments que sonen. Instruments de fusta, caminar lliurement. Instruments de metall, agrupar-se en rotllanes de tres o quatre infants.

329

• El mestre o la mestra dibuixa la partitura de la cançó a la pissarra (vegeu el full del quadren de l’alumne/a). Observar-la col·lectivament i conversar: «Què hi ha escrit? Com està escrit? Són les «lletres» que es fan servir per escriure? Quina cançó deu ser?…» Posteriorment la mestre o el mestre llegeix, tot dient el nom de les notes, la partitura mentre va assenyalant la pulsació sobre els senyals. Posteriorment, demanarà si algun infant vol assenyalar la pulsació en la partitura, amb l’ajuda d’un martell sonor, o d’una baqueta de pandero, mentre la resta de companys canten la cançó tot picant de mans. Cal tenir en compte que l’han d’haver imitat diverses vegades, guiats pel mestre o per la mestra abans que ho puguin realitzar tot sols. • Mostrar el cartell de pulsacions (material d’aula) i fer cantar la cançó dues vegades. En la primera vegada, el mestre o la mestra anirà assenyalant els dibuixos-pulsació marcant-los a ritme de negres. En la segona vegada, els marcarà a ritme de blanca. • Parlar sobre com s’han marcat les pulsacions, la primera vegada a una velocitat «normal» i la segona a una velocitat més lenta. Posteriorment, fer experimentar les dues velocitats als infants, fent marcar les pulsacions sobre el cartell de pulsacions i picant de mans. • Cantar la cançó i acompanyar-la amb instruments de metall i fusta. Dividir la classe en dos grups: els que interpretaran instruments de fusta (claves, caixes xineses) que interpretaran la pulsació de la cançó a la negra (16 picades) i els que ho

330

faran amb els de metall (plat amb baqueta, triangle i cròtals) que la marcaran a la blanca (8 picades). Activitats complementàries • Cantar i interpretar amb instruments, amb el suport auditiu de l’enregistrament sense les veus (CD II, 19), la cançó «De la peluda». Fer que els infants cantin «a sobre» de l’enregistrament per experimentar l’acompanyament instrumental com a suport harmònic que els ha d’ajudar a la correcta afinació i a mantenir-se en el tempo donat. • Jugar amb les onomatopeies dels sons dels instruments i interpretar un petit concert seguint les indicacions de direcció del mestre o de la mestra. Es poden distribuir els infants per famílies: els de fusta i els de metall. Caldrà que el gest de direcció sigui del tot precís i convidi als infants a emetre els sons. La mateixa activitat es pot dur a terme amb els instruments que es tinguin a l’abast. Continguts Interpretació i memorització de la cançó «De la peluda». Elements del llenguatge musical: pulsació. Esforç pel manteniment de la postura correcta en cantar cançons i en la interpretació amb instruments. Experimentació i descobriment de les qualitats sonores dels instruments a partir de la pròpia experimentació. Reconeixement i identificació del so de diferents instruments de percussió de fusta i de metall, i respondre amb moviment, gest o paraula la seva captació. Ús d’instruments de percussió de fusta i metall per acompanyar el cant.

De la peluda

POPULAR MALLORQUINA

«De la peluda» De la peluda li canten tots, son pare pega bots sa mare menja cócs.

331

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I, 2. Cançó enregistrada «De la peluda» (popular mallorquina) CD II, 19. Cançó instrumental «De la peluda» (popular mallorquina) Cançoner Objectius didàctics Cantar la cançó «De la peluda» i gaudir-ne. Respondre amb moviment la captació sensorial de diferents tempos. Coordinar el text de la cançó amb la pulsació. Introduir-se en l’ús de partitures: seguir i relacionar els símbols amb la música de la cançó. Relacionar les imatges de les tortugues amb els diferents tempos treballats en la interpretació de la cançó. Escriure pulsacions atenent-se a un estímul sonor. Activitats d’aprenentatge Activitats prèvies • Escoltar, recordar i cantar la cançó «De la peluda». • Cantar la cançó «De la peluda», marcant la pulsació a la blanca i posteriorment a la negra. Activitats en el full • Observar i comentar el que s’exposa a la pàgina: la partitura de la cançó, les il·lus-

332

MÚSICA Full 2 · Sessió 4

tracions que indiquen els temps forts de compàs, el text de la cançó, etc. • Localitzar el llenguatge escrit (títol de la dansa) i el llenguatge musical (partitura). • Cantar la cançó i assenyalar-ne la pulsació en la partitura. Després comentar si han arribat junts al final, si ja havien acabat abans o si no havien arribat al final. • Comentar el moviment que representen les dues tortugues que apareixen a l’inici dels requadres (lent-ràpid) i proposar-los de marcar la pulsació en ambdues velocitats (lent, pulsació a la blanca; ràpid, pulsació a la negra). • Escoltar la cançó enregistrada i fer que els infants vagin escrivint les pulsacions en el primer requadre atenent-se a la pulsació de la cançó (8 pulsacions). Posteriorment, mentre la mestra o el mestre acompanya l’enregistrament amb un instrument de percussió, escriure les pulsacions (16 pulsacions) en el segon requadre. Activitats complementàries • Cantar i ballar la dansa «Passar el fil» amb el suport auditiu de l’enregistrament de la cançó sense les veus (CD II, 19). • Caminar al ritme: els infants col·locats en filera, un darrere l’altre, van voltant per un espai delimitat. El mestre o la mestra

marca una pulsació (picant de mans o amb un instrument de percussió) lenta, al començament i a poc a poc va accelerant, de manera que els infants han de caminar més de pressa fins que finalment arribin a córrer, tot seguint la pulsació que s’accelera fins al màxim que poden arribar. Caldrà alternar la pulsació ràpida amb la lenta, entrant en cada una de manera progressiva.

Continguts Interpretació i memorització de la cançó «De la peluda». Elements del llenguatge musical: pulsació. Experimentació de diferents tempos. Coordinació del text de la cançó amb la pulsació. Introducció en l’ús de partitures: seguiment dels símbols que representen la música. Relació de les imatges de les tortugues amb els diferents tempos treballats en la interpretació de la cançó. Escriptura de pulsacions atenent-se a un estímul sonor.

333

MÚSICA

1

SESSIÓ 5

Material d’aula relacionat CD II,12. Dansa enregistrada «Passar el fil» (popular danesa) CD II,13. Dansa instrumental «Passar el fil» (popular danesa) Objectius didàctics Conèixer i ballar la dansa «Passar el fil». Distingir dos blocs de moviment en una mateixa dansa. Experimentar diferents tempos a l’hora de ballar. Adequar el moviment al ritme i al sentit musical. Fer servir el cos com a mitjà d’expressió rítmica i dramàtica. Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó-dansa «Passar el fil» fent ús del suport auditiu del CD. • La mestra o el mestre cantarà la cançó sencera dues o tres vegades i explicarà, a tall d’anècdota, com s’arreglaven antigament les sabates: «Temps enrere, els sabaters anaven de poble en poble i es quedaven a cada lloc els dies necessaris per arreglar el calçat de tots els veïns que ho necessitaven». • Aprendre la cançó per petits fragments imitant al mestre o a la mestra.

Passa el fil i torna a passar el fil, estira, estira i toc, toc, toc.

334

• Ballar la dansa: Posició inicial: Una filera de parelles encarades. Evolucions: A) Amb els peus junts i mirant a la parella, mimar amb les mans el primer fragment de la cançó: B) Cada parella s’agafa de la font de braços drets i es gira tot fent galop. A la repetició es canvia de sentit i de braç. • Ballar la dansa tot experimentant diferents tempos amb l’ajuda de l’enregistrament (CD II, 12). Diferenciar els dos blocs de moviment. Fer dos grups; cada un es mou en sentir el bloc que representa. Continguts Ball de la dansa «Passar el fil». Resposta corporal a estímuls sonors. Interpretació del moviment adequat al ritme i al sentit musical. Pràctica de les activitats bàsiques de moviment: el gest, la posició, la rotació i la locomoció. Coordinació dels moviments propis amb el del grup. Experimentació de diferents tempos. Atenció, interès, participació i respecte. Acceptació positiva de la relació amb els companys i les companyes a l’hora de ballar i de fer exercicis en comú.

–Rodar les mans amb els punys tancats cap a la dreta. –Rodar les mans amb els punys tancats cap a l’esquerra. –Separar les dues mans com si s’estirés. –El puny pica tres cops al palmell de la mà.

Passa el fil A

2 &b4 œ

POPULAR DANESA

œ

Pas - sa el

B

& b .. œ

œ

œœœœ œ

œ

fil i tor- na a pas - sar el

œ

œ

Que a - vi - at el i po - drem dan -

œ

œ

œ.

œ œ

fil

es - ti - ra es - ti - ra i

œ

sa - ba - ter sar mi - llor

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

œ

toc - toc

œ

œ

œ

..

toc.

œ

..

la sa - ba - ta hau - rà ar - re - glat a - nant tots més ben cal - çats.

«Passa el fil» Passa el fil i torna a passar el fil, estira, estira i toc, toc, toc. Que aviat el sabater la sabata haurà arreglat i podrem dansar millor anant tots més ben calçats.

335

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I,23. Audició Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera» (Antonio Vivaldi) Cartell d’autor: Antonio Vivaldi Objectius didàctics Escoltar atent/a les audicions i respondre amb moviment la seva captació. Despertar l’interès i la curiositat per conèixer tipus d’instruments, conjunts instrumentals i estructures musicals que permetin gaudir de l’audició musical. Conèixer algunes dades del compositor Antoni Vivaldi i els trets de la seva obra. Repassar les característiques dels instruments de corda, en especial del violí. Percebre i adequar dels moviments del cos a diferents ritmes en relació amb un referent. Sincronitzar el moviment amb la pulsació de l’obra. Participar i gaudir del joc musical. Activitats d’aprenentatge • Escoltar en el CD I, 23 l’audició Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera» d’Antonio Vivaldi. Col·locar els infants en un espai ample i fent que mantinguin una bona postura corporal. Realitzar unes quantes respiracions pausades conjuntament i escoltar el fragment. Posteriorment, fer que els infants expliquin les sensacions obtin-

336

MÚSICA Sessió 6

gudes. Poden haver-hi respostes com ara: «He sentit un cavall com caminava», «He sentit un violí», etc. Caldrà donar totes les observacions dels infants com a bones, ja que posteriorment se’ls presentarà l’argument del fragment escoltat. • Presentar i explicar els trets més rellevants de l’autor, Antonio Vivaldi, i la seva obra: – L’autor: Antonio Vivaldi Compositor italià (1678-1741). El seu pare era forner i més tard fou violinista de Sant Marc, a Venècia i, a partir del 1714, també ho fou ell. S’establí a Venècia, ciutat on havia nascut, després de fer diversos viatges. Escrigué més de 500 concerts, uns per a veus i altres per a instruments amb baix d’orgue (entre els quals destaquen els 230 que féu per a violí) i una quarantena d’òperes. Vivaldi va ser tan famós a la seva època com ho és actualment, fins i tot figurava a les guies per a turistes de Venècia. Pertanyia al clergat secular i era conegut com el «capellà pèl-roig» a causa del color del seus cabells. Els arxius mostren que, en una determinada ocasió, va haver de justificar-se per haver interromput l’ofici de la missa per tal d’escriure una melodia que li vingué al cap de cop i volta. Al mateix

temps que clergue, fou director del conservatori femení Ospedale della Pietà. Valorat per les personalitats del seu temps i, sobretot, per l’emperador Carles VI i el príncep elector de Baviera, Carles-Albert, fou convidat a Amsterdam a dirigir la part musical per a la celebració del centenari de la fundació del teatre. Aquesta va ser la seva única sortida a l’estranger, a excepció del seu misteriós viatge a Viena, el 1741, on morí pobre i sol. Vivaldi escriví, sobretot, música instrumental, i va ser un dels primers compositors del gènere concertístic, el qual perfeccionà introduint en la part dels instruments solistes una intensa expressivitat i fantasia. La seva obra influencià compositors del seu temps, com el gran músic alemany J. S. Bach, el qual va transcriure alguns dels seus concerts per a clavicèmbal i orgue. – Les quatre estacions: Un dels gèneres musicals més desenvolupats al llarg del període barroc (segle XVII i la primera meitat del XVIII) fou el concert, en el qual la part executada per un solista contrasta amb la de la resta d’instruments. En aquesta època, els instruments de corda, en especial el violí, adquiriren una importància creixent; a Itàlia treballaven diversos fabricants d’instruments, com el famós Stradivarius. – L’obra: Les quatre estacions: «La tardor», «La caça» Un dels concerts més coneguts del període barroc, i de tota la història de la música, fou compost per Vivaldi. Al voltant de 1725 publicà Le quattro stagioni, que són els primers quatre concerts d’una col·lecció de 12 titulats col·lectivament Il cimento dell’armonia e dell’inventione (la lluita entre l’harmonia –la raó– i la invenció –imaginació) de-

dicats al comte de Bohèmia, Morzin. Tots els concerts estan instrumentats per a orquestra de corda i violí solista, i cada un dels concerts es vincula a uns sonets descriptius que contenen al·lusions onomatopeiques. L’obra té una intenció «programàtica» i evoca diferents escenes mitjançant efectes instrumentals (com el cant dels ocells, realitzat pels violins). Els darrers versos del sonet de «La tardor» corresponen al tercer moviment d’aquest concert, titulat La caccia («La caça»), que evoca una cacera.

Els caçadors a trenc d’alba amb corns, escopetes i gossos surten a caçar. La salvatgina fuig i en segueixen les petges. Un cop sorpresa, cansada pel gran soroll de les escopetes i els gossos i ferida, intenta fugir, però, retuda, mor.

• Mostrar als infants el cartell de la imatge del compositor Antonio Vivaldi (material d’aula) i comentar-la: «Amb què escrivia la música? Observeu què té a la mà: una ploma. A l’època de Vivaldi no hi havia llapis ni retoladors! Quin instrument té a les mans? Com va vestit? Porta perruca? Es veuen els seus cabells rojos?…» • Fer imitar als infants els moviments que realitza el mestre o la mestra mentre s’escolta l’audició, per tal de fer-los copsar instintivament el ritme de la música, el timbre del violí i l’aspecte descriptiu de l’obra. Fer moure els infants per l’aula lliurement, mentre es torna a escoltar el fragment, imitant el despertar i el recorregut del passeig. En representar el tema dels caçadors (al llarg de l’obra apareix 10 vegades), ajudar els infants a caminar-

337

galopar atenent-se a la pulsació de la música. Dividir els infants de la classe en tres grups: caçadors a cavall, gossos i l’animal que es caçarà (llebre, cérvol, conill…) i representar: 1. Els caçadors i els gossos se’n van cap al bosc ( el tema es repeteix dues vegades): Els caçadors a trenc d’alba amb corns, escopetes i gossos surten a caçar. 2. Els gossos localitzen la «fera» i aquesta comença a fugir. La salvatgina fuig i en segueixen les petges. 3. Els caçadors i els gossos comencen la persecussió de la fera (el tema es repeteix dues vegades, la primera forte i la segona piano). 4. La «fera» fuig. La seva fugida passa per barrancs, camins, ente els arbres i els matolls… cau i es torna a aixecar, corre… 5. Els caçadors i els gossos, molt contents s’apropen cada cop més a la fera.

338

6. Els caçadors disparen les seves escopetes. 7. La «fera» ja no es mou gaire… està ferida i li fa mal el tret que li ha arribat, es llepa la ferida, s’agafa la cama, però… rendida, finalment mor. Un cop sorpresa, cansada pel gran soroll de les escopetes i els gossos i ferida, intenta fugir, però rendida, mor. 8. Els caçadors carreguen dalt d’un cavall la fera i junt amb els gossos se’n van contents cap a casa (el tema es repeteix dues, primer forte i el després piano). • Explicar una petita història per poder tornar a escoltar l’obra i, posteriorment, representar-la en moviment. Continguts El compositor i la seva obra: Antonio Vivaldi, Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera». Percepció i adequació dels moviments del cos a diferents ritmes en relació amb un referent. Seguiment de la música a partir de l’audició atenta. Satisfacció en escoltar audicions musicals.

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I,23. Audició Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera» (Antonio Vivaldi) Cartell d’autor: Antonio Vivaldi Musicograma: Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera» Cartells d’instruments: el violí Cartells d’agrupacions instrumentals: l’orquestra de corda Objectius didàctics Recordar l’obra Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera» i el nom del seu autor: Antonio Vivaldi. Percebre i seguir la música a partir de l’audició atenta i del seguiment gràfic del seu esquema (musicograma). Conèixer la forma i les característiques del violí. Conèixer les característiques d’una agrupació instrumental: l’orquestra de corda. Participar en activitats dirigides pel mestre o per la mestra. Activitats d’aprenentatge • Recordar l’obra Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera» i la figura del seu compositor, Antonio Vivaldi: «Què passava en els fragment escoltat? Quin animal passejava? Quins altres animals hi havia? Quins instruments us semblen que sonen a l’obra?…»

MÚSICA Sessió 7

• Escoltar l’audició i posteriorment representar-la en moviment per l’aula. • Presentar el musicograma de l’obra (material d’aula). Col·locar el musicograma en un espai visible per a tots els infants i anar assenyalant el discurs musical mentre s’escolta el fragment. • Fer adonar als infants de: La pulsació del tema dels caçadors. La dinàmica general de l’obra (forte, piano…). L’evolució descriptiva de l’obra i la repetició intercalada del tema dels caçadors (van a caçar, persegueixen la fera, tornen cap a casa…). El final de l’obra. • Proposar si algun infant vol anar assenyalant el discurs musical mentre es torna a escoltar l’obra i, posteriorment, deixar la reproducció de l’obra en un lloc visible de l’aula, per tenir l’ocasió de recordar-la i tornar-la a escoltar en un altre moment. • Parlar dels instruments escoltats: una orquestra de corda i el violí com a instrument solista. • Presentar el violí amb el suport visual del cartell del violí (material d’aula). Descripció del violí. Els historiadors i els musicòlegs diuen que cal buscar a l’Índia els orígens del violí. A L’Edat Mitjana va ser introduït a Europa. Era un instrument

339

destinat a la musica de dansa (per als concerts); els poetes i les dames s’estimaven més el so dolç de la viola o la delicadesa del llaüt. El violí actual deu la seva forma definitiva, gràcies als constructors violers del segle XVI de la ciutat italiana de Cremona, que mai no han pogut ser superats. Durant el segle XVII, l’instrument es va introduir en l’orquestra. Corelli, Torelli i Vivaldi són els primers músics que van escriure obres (sonates, concerts) per a aquest instrument. El violí no es va desenvolupar tot sol; junt amb ell s’han anat formant una família d’instruments. Els constructors de violins dels segles XVI i XVII varen tenir un gran interès a enriquir la gamma dels sons greus. El violí és l’instrument més petit i de so més agut dels quatre que integren la família de corda fregada. Es toca recolzantlo sota el mentó. Els seus elements: la caixa de ressonància, corbada per sota i per sobre; les orelles, que són els forats harmònics en forma de efa; les quatre cordes estirades damunt del pont i tensades per les clavilles i la cua. Cal no oblidar l’arquet, els seus pèls de crinera de cavall, ben tibants entre els dos extrems d’una vareta, formen un arc amb el qual es produeixen els sons fregant damunt les cordes. • Presentar l’orquestra de corda amb el suport visual del cartell (material d’aula). Les primeres orquestres de cambra sorgeixen al final del segle XVI com a col·lectiu encarregat d’interpretar música de ball a les cambres (sales) de la cort. La principal diferència entre els grups de cambra (duet, trio, quartet, quintet…) i l’orquestra de cambra és que aquesta necessita gairebé sempre un director, el qual s’anomenava mestre de capella, i dirigia des del clavicèmbal.

340

Actualment s’entén per orquestra de cambra aquella formació semblant a l’orquestra, però amb un nombre reduït d’instrumentistes, o bé una orquestra en què manca alguna família. Majoritàriament les orquestres de cambra les formen instruments de la família de corda (violins primers, violins segons, violes, violoncels i contrabaixos) i algun altre instrument o instruments afegits (de vent o percussió). • Observar el cartell on es mostra la formació d’una orquestra de corda i comentar què s’hi veu: director, instruments, família instrumental, etc. Si pot ser, fer escoltar obres escrites per a orquestra de cambra, per tal de • Treballar la pulsació: tornar a escoltar l’obra i proposar als infants de representar gràficament les petjades dels cavalls dels caçadors tot dibuixant-les a la pissarra. El mestre o la mestra pot fer primer de model i dibuixar línies verticals, tot atenent-se a la pulsació del tema de l’obra. Activitats complementàries Escoltar l’audició en diferents sessions a fi que els infants que vulguin puguin seguir i assenyalar el discurs de l’obra sobre del musicograma. Continguts L’autor i la seva obra: Antoni Vivaldi, Les quatre estacions: «La tardor», «La cacera», allegro. Hàbit d’escoltar la música de manera activa, receptiva i reflexiva. Gust per escoltar música. Percepció i seguiment de la música a partir de l’audició atenta i del seguiment gràfic del seu esquema (musicograma). L’orquestra de cambra i el violí.

MÚSICA

1

SESSIÓ 8

Material d’aula relacionat CD I de festes, 5. Dansa enregistrada «El ball de la castanya» (lletra: F. Bofill, música: R. M. Montserrat) CD II de festes, 5. Dansa instrumental «El ball de la castanya» (lletra: F. Bofill, música: R. M. Montserrat) Cançoner de festes Objectius didàctics Escoltar, conèixer i ballar la dansa «El ball de la castanya». Participar en danses col·lectives, executar els moviments i comprendre’n les evolucions. Experimentar el salt fent un gir sobre un mateix de 90°. Utilitzar la dansa com a mitjà d’expressió. Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó-dansa «El ball de la castanya» fent ús del suport auditiu del CD i del cançoner de festes. • Explicar l’argument de la cançó i parlar sobre la festa de la Castanyada. • Memoritzar la cançó i cantar-la tot ballant: Posició inicial: rotllana. Peus junts i mans a la cintura. Moviment: – Estrofa 1: les mans a la cintura i sense moure’s del lloc fer balanceig. Aixecar la cama dreta i fer un gir sobre un mateix saltant a peu coix.

– Estrofa 2: les mans a la butxaca, acotar el cap endavant i fer quatre giravoltes sobre un mateix sense moure’s del lloc. – Estrofa 3: dos passos endarrere i dues passes endavant (a ritme de blanques). Estirar els braços fent el gest d’acabar. – Tornades: tres passes cap al centre de la rotllana. Saltar tot fent un gir de 90° en el moment de cantar «paGÈS», caminar cap el lloc, tornar a fer un salt amb gir de 90° en cantar «a TU», i assenyalar amb el braç dret estirat un infant de la rotllana. Activitats complementàries Cantar i ballar, amb el suport auditiu de l’enregistrament sense les veus (CDII de festes, 5) la cançó-dansa «El ball de la castanya». Fer que els infants cantin «a sobre» de l’enregistrament per experimentar l’acompanyament instrumental com a suport harmònic que els ha d’ajudar a la correcta afinació. Continguts Ball de la dansa «El ball de la castanya». Gust i plaer per ballar. Interès i iniciativa en les activitats que impliquen moviments del cos. Les nocions d’orientació: voltar sobre un mateix i voltar en una rotllana. Les nocions de direccionalitat: endavantendarrere. Les festes populars: Tots Sants, la Castanyada.

341

El ball de la castanya

2 &b 4

j œ

œ.

El

ball

& b œ.

œ J

llar,

ai

,

&b œ

œ

rar.

& b œ. gès!

Un,

TEXT: F. BOFILL MÚSICA: R. M. MONTSERRAT

œ œ de

œ. -

xe

-

la

œ

cas - ta

œ

œ.

œ

œ

dos,

tres,

es

œ

œ

œ

œ

œ.

nya

a

tu

œ

j œ

œ.

œ œ

Si em

men

jo u - na

fà

po

ca

un,

és

i

la

tres,

nya

ma

ca a- munt

dos,

œ.

œ.

œ

œ

œ

œ

œ

œ

-

œ

œ.

œ œ

œ

-

œ

cas - ta

-

-

-

-

-

res!

El ball de la castanya és fàcil de ballar, aixeca amunt la cama i posa’t a girar. Un dos, tres; un dos, tres, espardenya de pagès! Si em menjo una castanya a tu no et queda res! Les mans a les butxaques, el cap ben endavant, fes quatre giravoltes i pots seguir cantant: Un dos, tres; (…)

342

œ

cil

ba -

Dos passos cap enrera, dos passos endavant, atura’t, poca-solta, que el ball ja s’ha acabat! Un dos, tres; (…)

de

œ œ

œ

sa’t a

gi

œ

par - de - nya

&b ˙

«El ball de la castanya»

œ œ

-

œ

œ

de

pa -

œ œ

œ

no et que - da

MÚSICA

1

SESSIÓ 9

Material d’aula relacionat CD I, 3. Cançó enregistrada «Marrameu torra castanyes» (popular catalana) Cançoner Objectius didàctics Conèixer algunes celebracions populars: Tots Sants (la Castanyada). Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «Marrameu torra castanyes». Copsar l’estructura de la cançó: estrofatornada. Acompanyar el cant amb instruments. Respectar les consignes donades per la persona adulta que dirigeix l’acte musical i dur a terme el missatge que transmet: començar, acabar, mantenir el tempo. Adaptar-se a la pulsació que exigeix la interpretació. Reproduir i imitar seqüències rítmiques de quatre pulsacions. Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó «Marrameu torra castanyes» fent ús del suport visual del cançoner i l’auditiu del CD. Posteriorment, deixar la reproducció de la làmina del cançoner en un lloc visible, per recordar la cançó i cantar-la en altres moments. • Comprensió auditiva: «De què ens parla la cançó? Qui és en Marrameu? Què fa? Què pica? Com ho fa: fort o fluix?…». • Explicar que la cançó «Marrameu torra castanyes» és una antiga cançó de fusters anomenada «Cançó de picar fusta». Parlar sobre l’ofici dels fusters i imitar, tot fent diferents sons amb la veu i gestualitzant algunes de les seves accions: picar claus, passar el ribot, polir taulons, enganxar amb cola potes de cadira, etc. • Inventar, entre tots, uns símbols que representin aquests sons, dibuixar-los a la pis-

sarra i realitzar-ne una lectura utilitzant els sons experimentats o bé dient diferents onomatopeies («toc-toc», «ssrrrrrxxxx»…). • Aprendre la cançó i cantar-la. • Repartir instruments de percussió de fusta i cantar la cançó tot marcant la pulsació amb els instruments a la tornada de la cançó. Aprofitar l’ocasió per explicar que la cançó consta de diferents estrofes i que la tornada és aquella part de la cançó que sempre es canta igual. • Dibuixar a la pissarra pulsacions binàries (fortes i febles). Fer que els infants les vagin reproduint amb els instruments de fusta. Insistir que la reproducció de la intensitat sigui el més aproximada a un so fort i a un so fluix vetllant que la regularitat de la pulsació es mantingui ja que, sovint, els infants relacionen la intensitat piano amb un tempo lent. Caldrà que el mestre o la mestra, vagi assenyalant d’esquerra a dreta les pulsacions i remarqui molt bé l’inici i el final. • Imitació rítmica: el mestre o la mestra reprodueix una seqüència rítmica de quatre pulsacions amb un instrument de fusta, immediatament els infants l’han de reproduir.

Activitats complementàries • Representar la cançó en moviment. • Animar els infants a cantar i a tocar la cançó per parelles amb instruments de fusta. Fer-ho durant uns quants dies fins que tots l’hagin cantat alguna vegada davant dels seus companys i de les seves companyes. • Jugar a «La cadena rítmica»: Col·locar els infants en rotllana. El mestre o la mestra

343

interpreta una seqüència rítmica de quatre pulsacions i cada un dels infants la imita individualment seguint l’ordre en què estan col·locats.

«Marrameu torra castanyes» Marrameu torra castanyes a la voreta del foc, ja li’n peta una als morros, ja en teniu Marrameu mort. Pica ben fort, pica ben fort, que piques fusta, pica ben fort.

Continguts Les festes populars: Tots Sants, la Castanyada. Interpretació i memorització de la cançó «Marrameu torra castanyes». Elements del llenguatge musical: pulsació. Instruments de percussió de fusta. Esforç pel manteniment de la postura correcta en cantar cançons i en la interpretació amb instruments.

Marrameu i Marrameua, s’embolica amb el llençol! Feia veure que era un home i era una fulla de col. Pica ben fort, pica ben fort, que piques fusta, pica ben fort. Marrameu ja no s’enfila, pels terrats ni pels balcons, que té una gateta a casa que li cus tots els mitjons. Pica ben fort, pica ben fort, que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu torra castanyes

2 &4

œœ œ Mar- ra - meu

œ œ œ

& œ. foc;

ja li’n

mort.

œ

tor - ra

œ

pe - ta

œ

œ cas

-

œ

u - na als

œ

3

œ œ œ

˙

pi - ca ben

fort.

j œ œ

œ œ œ

ta - nyes

a la

j œ œ

œ œ œ

mor - ros,

ja en te - nim

3

Pi - ca ben fort,

fus - ta,

344

œ

3 .. œ œ œ œ

& ˙

& œ

POPULAR CATALANA

..

œ

vo - re -

œ œ œ œ

œ

œ

pi - ca ben fort,

que

pi

œ

œ

œ

ta

del

œ

œ

Mar - ra - meu

œ -

ques

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I, 3. Cançó enregistrada «Marrameu torra castanyes» (popular catalana) CD II, 20. Cançó instrumental «Marrameu torra castanyes» (popular catalana) Cançoner Objectius didàctics Conèixer algunes celebracions populars: Tots Sants (la Castanyada). Memoritzar i cantar la cançó «Marrameu torra castanyes». Copsar l’estructura de la cançó: estrofatornada. Treballar la pulsació i la imitació rítmica. Dibuixar els instruments de percussió de fusta utilitzats per acompanyar el cant. Activitats d’aprenentatge Activitats prèvies • Recordar, repassar i cantar la cançó «Marrameu torra castanyes». • Jugar al joc de «Les castanyes i els gats»: Fer una rotllana amb la meitat dels infants de la classe, aquests seran els gats, que dansen mentre canten. Els altres infants, agrupats al centre de la rotllana, són castanyes. A un senyal del mestre o de la mestra, els gats s’aturen, les castanyes peten i d’un salt han d’atrapar un gat cada una.

MÚSICA Full 3 · Sessió 10

• Repartir entre els infants instruments de percussió de fusta (claves, caixes xineses, closques de coco, etc.) i, cantar la cançó, tot marcant la pulsació i/o el ritme amb els instruments a la tornada de la cançó. • Dansar la cançó tot distingint les estrofes de la tornada. Els infants, col·locats per parelles, agafats de les mans, dansen les estrofes de la cançó. Abans de començar la tornada, el mestre o la mestra toca amb el pandero tres o quatre pulsacions i els infants aprofiten aquest temps per canviar de parella. Amb la nova parella, canten la tornada mentre segueixen la pulsació picant de mans amb la nova parella. Activitats en el full • Observar la il·lustració i fer que la descriguin (esquema i partitura). Observar l’esquema i fer-los adonar de l’estructura. En les estrofes es mostra un dibuix al·lusiu al text de cada una d’elles i en les tornades hi ha un espai per tal que, més tard hi dibuixin els instruments de percussió emprats per acompanyar la cançó. • Observar la partitura de la cançó a la part posterior del full. Fer adonar els infants del llenguatge musical (partitura de la cançó). La mestre o el mestre cantarà tot dient el nom de les notes i la melodia, i

345

farà comparar les escriptures musical i de llenguatge, tot llegint, també, el text de la dansa. • Tornar a escoltar la cançó enregistrada (CDI, 3) o bé cantar-la i concretar les respostes mentre es van seguint els gràfics i capten l’estructura d’estrofa-tornada. • Dibuixar en els requadres buits (tornada) els instruments de percussió de fusta que s’han utilitzat per acompanyar la cançó. Activitats complementàries • Realitzar imitacions rítmiques. El mestre o la mestra amb el pandero, improvisa diferents ritmes de quatre temps. Aquests ritmes representen les castanyes que peten. Els infants imiten el model donat tot verbalitzant «pam-pum». Per exemple: Pandero: Alumnes:

Pam

346

pumpum

pam

pumpum

• Cantar i/o cantar i ballar, amb el suport auditiu de l’enregistrament sense les veus (CD II, 20) la cançó «Marrameu torra castanyes». Fer que els infants cantin «a sobre» de l’enregistrament per experimentar l’acompanyament instrumental com a suport harmònic que els ha d’ajudar a la correcta afinació. Continguts Les festes populars: Tots Sants, la Castanyada. Memorització i interpretació de la cançódansa «Marrameu torra castanyes». Elements del llenguatge musical: la pulsació. Estructura musical: estrofa i tornada. Representació, a partir del dibuix, dels instruments de percussió de fusta.

MÚSICA

1

SESSIÓ 11

Material d’aula relacionat CD I, 4. Cançó enregistrada «Picarel·la» (popular catalana) Cançoner Objectius didàctics Aprendre i memoritzar la cançó «Picarel·la». Gaudir del joc dansat. Seguir la pulsació de la cançó. Experimentar la pulsació binària (fort-feble). Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó «Picarel·la» fent ús del suport auditiu del CD i del visual del cançoner. • Explicar l’argument de la cançó i parlar sobre les característiques del pica-soques. És un ocell petit, d’uns 14 cm, de plomatge blau i gris a l’espatlla, ocre a la panxa i castany als costats. Té un bec dret i fort. També se l’anomena pica-soques-blau. • Memoritzar la cançó i cantar-la tot ballant. Fer una rotllana agafant-se les mans i fer galop cap a la dreta. Quan es canta «ohé» tothom s’atura i fa una reverència. En cantar la segona i quarta estrofa, aturats al lloc, es pica de mans la pulsació. • Treballar la pulsació de la cançó. Perquè sigui el seu propi cos el que la trobi i la senti sensorialment és recomanable que mentre canten la cançó la caminin, la piquin amb les mans i la piquin amb un company (primera picada amb el company i la segona amb les pròpies mans i així successivament). • Dibuixar a la pissarra pulsacions fortes i febles i fer que amb un martell sonor les interpretin. • Procés: 1. Dibuixar, primer, els símbols d’intensitat fort i fluix i fer-ne una lectura tot anomenant-los. Caldrà dibuixar-los mantenint sempre el mateix espai en-

tre símbol i símbol. Posteriorment, picar a sobre de cada símbol, reproduint la intensitat amb un martellet sonor o bé amb les pròpies mans.

Caldrà vetllar perquè la reproducció sigui àgil i seguida, mantenint la regularitat de la pulsació. 2. Dibuixar, a la part inferior de cada un dels símbols d’intensitat, la pulsació. Caldrà expressar la pulsació representant línies verticals més gruixudes o més primes segons l’accentuació forta o feble i mantenir la mateixa separació entre cada una d’elles. Interpretar la nova representació que combina intensitat i pulsació amb un martellet sonor o bé picant amb la mà sobre el símbol: mà plana per a la pulsació forta i picar amb un dit per a la pulsació feble.

❙

❘

❙

❘

❙

❘

❙

❘

Fer adonar, en finalitzar la interpretació, que les pulsacions estan agrupades de dos en dos i que mantenen la sèrie de fortfluix-fort-fluix. 3. Esborrar els símbols d’intensitat i dibuixar només les pulsacions. Es poden mostrar diverses seqüències com ara:

❙ ❙ ❘ ❙ ❘ ❘ ❘ ❙ ❘ ❘ ❘ ❙ ❙ ❘ ❙ ❘ ❙ ❘ ❙ ❘ ❙ ❘ ❘ ❘ ❙ ❘ ❙ ❘ ❘ ❙ ❘ ❙ ❘ ❙ ❙ ❘ ❘ ❙ ❘ ❘ ❙ ❘ ❘ ❙ ❘ ❘

347

• Reproduir-les tot picant a sobre dels símbols i, posteriorment, parlar de com han estat agrupades: «La primera seqüència, està agrupada de dos en dos? (No.) Té algun ordre? (No.)» Observar la segona seqüència: «Com esta agrupada? (De dos en dos.) I l’última seqüència? (De tres en tres.)» • Cantar la cançó «Picarel·la» experimentant l’accentuació binària tot picant de mans la pulsació. Caldrà tenir en compte el començament anacústic de la cançó fent la primera pulsació feble. Per a les pulsacions fortes, caldrà picar amb les dues mans planes i per a la pulsació feble, amb una mà plana i l’altra amb el puny tancat. També es pot picar damunt de la taula: pulsació forta, picar amb el puny tancat, pulsació feble, picar amb un dit.

Joc dansat. Experimentació i reproducció de la pulsació binària (fort-feble). Elements del llenguatge musical: pulsació binària.

«Picarel·la» Al pati de l’escola hi havia un ocellet, ohé, ohé, es deia Pica-soques i feia el seu niuet, ohé, ohé. Pica-soques, pica-soques pica-soques pica bé. (bis) Al poble del meu pare hi havia un vinater, ohé, ohé, es deia Picarel·la i no tenia muller, ohé, ohé.

Continguts Memorització i interpretació de la cançó «Picarel·la».

Picarel·la, Picarel·la Picarel·la, pica bé. (bis)

Picarel·la

POPULAR CATALANA

2 &b 4

llet, uet,

&b œ

œ

Al es

pa - ti de - ia

co - la so - ques

o

œ

so - ques,

348

œ œ œ œ

œ J

‰

&b œ

j œ

-

hé,

‰

-

ca - so - ques

1

œ J o

œ œ œ œ œ

œ. pi

œ

de l’es pi - ca -

pi - ca

œ

-

‰

œ

œ

hi ha i

-

œ

vi - a un fe - ia el

œ

œ

o - ce seu ni -

2

U , . ‰ .. œ œ. œ . œ œ œ œ

hé

1

j œ

hé.

Pi - ca - so - ques,

,

œ

œ.

bé.

Pi

2

œ .. œ -

ca

bé.

pi - ca -

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I, 4. Cançó enregistrada «Picarel·la» (popular catalana) CD II, 21. Cançó instrumental «Picarel·la» (popular catalana) Cançoner Objectius didàctics Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «Picarel·la». Identificar accions corporals segons la seva intensitat. Representar corporalment la pulsació binària de cançó. Reconèixer i interpretar el símbol de repetició. Identificar, reconèixer i escriure els símbols que representen la pulsació binària. Dibuixar un ocell: el pica-soques. Activitats d’aprenentatge Activitats prèvies • Recordar i cantar la cançó «Picarel·la» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD i, posteriorment, deixar la reproducció de la làmina del cançoner en un lloc visible, per recordar la cançó i cantar-la en altres moments. • Dibuixar a la pissarra una seqüència de pulsacions amb accentuació binària i, al final, dibuixar el símbol de repetició. Des-

MÚSICA Full 4 · Sessió 12

criure i explicar la funció d’aquest símbol: dos puntets, un sobre de l’altre i dues línies, una prima i una gruixuda que indiquen que cal repetir el que hi ha escrit. • Reproduir la seqüència dibuixada atenent-se a la regularitat de la pulsació, a la seva accentuació, i al símbol de repetició. El mestre o la mestra anirà assenyalant, d’esquerra a dreta la seqüència. Activitats en el full • Observar la il·lustració. Es tracta d’una partitura il·lustrada que correspon a la segona estrofa de la cançó en què els infants han d’interpretar els elements: – La pulsació binària (fort-feble). – El símbol de repetició (cal cantar la frase dues vegades). – La combinació dit-puny com a correspondència amb la pulsació forta i la feble (en cantar «Pica-», la pulsació és feble; «-soques i bé», és forta). • Cantar la cançó i sonoritzar tot picant damunt del full la segona estrofa de la cançó. La correspondència dit-puny correspon amb la pulsació feble i la pulsació forta. • Escriure, tot continuant la sèrie de pulsació forta-feble, sota de cada una de les accions. Preguntar als infants com és la pulsació del començament, del final, com estan agrupades, etc.

349

• Fer fixar els infants en el text escrit (títol de la cançó i la paraula «picasoques») i en la partitura de la cançó. • Dibuixar a la branca de l’arbre un picasoques. • Cantar la cançó sencera mentre assenyalen cada un dels requadres o de les pulsacions dibuixades. Es pot jugar amb el contrast de so-silenci fent que en cantar «amaguin» «pica» o bé «soques», però que no deixin de marcar la pulsació. Activitats complementàries • Cantar la cançó «Picarel·la» amb el suport auditiu de l’enregistrament sense les veus (CD II, 21). Fer que els infants cantin «a sobre» de l’enregistrament per experimentar l’acompanyament instrumental

350

com a suport harmònic que els ha d’ajudar a la correcta afinació i a mantenir una bona regularitat. • Animar als infants a cantar la cançó tots sols o en petits grups. Continguts Memorització i interpretació de la cançó «Picarel·la». Identificació d’accions corporals segons la seva intensitat. Elements del llenguatge musical. Les qualitats del so: intensitat i pulsació. El símbol de repetició. Reconeixement i escriptura dels símbols que representen la pulsació binària. Gust i plaer per cantar i representar corporalment la pulsació binària de cançó.

MÚSICA

1

SESSIÓ 13

Material d’aula relacionat CD I, 24. Audició Simfonia núm. 101: «El rellotge», segon moviment (Franz Joseph Haydn) Objectius didàctics Escoltar amb atenció el fragment del segon moviment de la Simfonia núm. 101: «El rellotge» de Franz Joseph Haydn. Escoltar el conte de la simfonia i gaudir-ne. Sincronitzar el moviment amb la pulsació de l’obra. Participar i gaudir del joc musical. Percebre i executar la regularitat i la pulsació de la música. Activitats d’aprenentatge • Crear un ambient oportú i convidar els infants a col·locar-se de forma que el seu cos pugui seguir bé la música i escoltar el fragment del segon moviment de la sim-

Joc de la Simfonia Una vegada hi havia una àvia molt velleta que feia una col·lecció de rellotges. En tenia de tota mena, de polsera, petits despertadors, rellotges amb pèndols, rellotges de cucut, etc. Els guardava en una habitació a dalt de tot de casa seva, a les golfes. Un bon dia va voler anar a veure la seva col·lecció i va pujar les escales a poc a poc amb l’ajuda del seu bastó. Quan va entrar a l’habitació, quasi bé no podia veure els seus rellotges estimats, estaven tan plens de pols! Decidida, va agafar un drap i els va començar a netejar, un per un. Quan els tenia tots ben nets, va donar-los corda i tots, tots, van començar a marcar el seu «tic-tac-tic-tac». N’hi havia alguns que, a

fonia «El rellotge» (CD I, 24) sense anunciar el títol de l’obra perquè els infants posteriorment puguin explicar què han escoltat. • Tornar a escoltar l’obra jugant a seguir la pulsació imitant pèndols de rellotges, les busques, els mecanismes interiors dels rellotges, etc. En un primer moment els infants poden imitar el moviment del mestre o de la mestra, per poder descobrir parts del cos amb les quals és possible marcar la pulsació i moure’s amb la música: obrir i tancar els ulls, moure els braços com si fossin busques d’un rellotge, donar corda a un rellotge fent girar els canells, agafar-se per parelles i mentre un puja, l’altre baixa, fer balanceig sobre un mateix imitant el moviment d’un pèndol, etc. • Explicar la següent història per a poder jugar al «Joc de la Simfonia»:

més del «tic-tac-tic-tac», feien «cucut! cucut!», d’altres «nannng, nannng», fins hi tot n’hi havia que feien «riiiiiiing!». L’àvia estava tan contenta i encantada observant els seus rellotges que no s’havia adonat que era l’hora d’anar a fer el sopar. Aleshores va dir als seus estimats rellotges: «Rellotges, rellotgets, me’n vaig a fer el sopar! Vigileu molt bé quan siguin les 12, perquè és l’hora de les bruixes. No us esvaloteu i seguiu marcant el vostre “tictac-tic-tac”. Feu-me cas, no feu cas de les bruixes, i no feu ximpleries!» L’àvia va baixar escales avall a fer el sopar i els rellotges seguien el seu ritme, movent els pèndols, les busques, els seus engranatges, etc. Quan van ser les 12, a les golfes va entrar un aire misteriós, era

351

l’aire de les bruixes que van esvalotar tots els rellotges. Uns van començar a caminar sobre de les seves potetes amunt i avall, d’altres ja no feien «tic-tac-tictac», sinó «tic-tic–––tac-tac-tac», alguns, fins i tot van caure a terra i ja no feien cap so! L’endemà al matí, l’àvia va tornar a pujar a les golfes per veure si els rellotges havien fet cas de la seva recomanació. Quan va entrar a l’habitació no s’ho podia ni creure! «Què ha passat? Per què esteu tots tan

• Proposar als infants d’inventar moviments regulars per imitar corporalment els mecanismes de diferents rellotges: Individualment: fer el pèndol, moure els braços com si fossin les busques… Per parelles: un/a puja i l’altre/a baixa, un/a obre els braços i l’altre/a els tanca, un/a saluda endavant i l’altre/a obre els braços, etc. En grups de tres: dos s’agafen de les mans imitant una porta i al mig, un d’agenollat va traient el cap fent «cucut!»; tots tres col·locats en filera, amb els braços oberts i el primer i el tercer fan balanceig cap a l’esquerra mentre el segon el fa cap a la dreta, etc. • Jugar al «Joc de la Simfonia»: Activitats prèvies: escollir qui serà l’àvia (es pot cantar una cançó de triar i repartir), donar-li un bastó, un drap de la pols i posar-li un mocador al cap i fer que la resta d’infants ocupin tot l’espai de l’aula col·locats segons el mecanisme de rellotge que es vulgui representar. Desenvolupament: escoltar el segon moviment de la Simfonia núm. 101: «El rellotge» de Joseph Haydn i moure’s. 00:00 al 01:10. L’ àvia camina a poc a poc, tot seguint la regularitat de la música i

352

esvalotats? Oh! i vosaltres heu caigut a terra!» L’àvia es va adonar que l’aire de les bruixes havia entrat en aquella habitació. Cap dels seus estimats rellotges funcionava bé i va decidir tornar a donar-los corda i ajudar-los a tornar al seu lloc. Quan tots tornaven a marcar «tic-tactic-tac…», «cucut! cucut!», «nannng, nannng», «riiiiiiing!», etc. Va anar a tancar molt bé la finestra perquè l’aire de les bruixes, a les 12 de la nit no pogués tornar a entrar.

amb el drap de la pols, va netejant cada un dels infants que representen els diferents rellotges. 01:11 al 02:13. L’ àvia observa com de bonics són els seus rellotges i els va donant corda, tot tocant l’esquena de cada un dels infants. A mesura que els va donant corda, es van movent segons el mecanisme inventat, 02:14 al 02:30. Tots els rellotges es van movent i l’àvia seu per mirar-los. 02:31 al 03:02. L’àvia els diu: «Rellotges, rellotgets, me’n vaig a fer el sopar! Vigileu molt bé quan siguin les 12, perquè és l’hora de les bruixes.» Els rellotges continuen representant el moviment regular i l’àvia se’n va. 03:03 al 03:55. L’hora de les bruixes. Els rellotges deixen de seguir la regularitat, cauen per terra, alguns corren, fins que finalment tots els mecanismes queden quiets al terra, estirats i mig trencats. 03:56 al 04:10. L’àvia puja ràpidament, obre la porta i se sorprèn molt de veure tots els rellotges per terra. Seguidament comença a arreglar-los (va tocant el cap, el cos, l’esquena, etc., dels diferents infants i aquests, a mesura que l’àvia els arregla, es van aixecant, tot seguint la

pulsació i tornen a reproduir el seu moviment). 04:11 al 05:50. A poc a poc, tots els rellotges tornen a funcionar i l’àvia va a tancar la finestra perquè no pugui entrar més l’aire de les bruixes. L’àvia s’asseu i observa com de bé es mouen tots els seus rellotges. • Escriure pulsacions a la pissarra mentre es torna a escoltar el fragment (aproximadament el primer minut del fragment): una part de la classe les sonoritza picant de mans, una altra part representa el moviment de pèndols de rellotges i dos o tres infants les escriuen. Activitats complementàries • Parlar sobre els diferents rellotges que els infants tenen a casa seva, a casa dels avis, etc.

• Seguir la pulsació, que interpreta el mestre o la mestra amb un timbal o un pandero, tot picant de mans. Quan el timbal s’atura, ells han de continuar la pulsació picant de mans. Continguts Audició: Simfonia núm. 101: «El rellotge», segon moviment, de Franz Joseph Haydn. Atenció, interès i participació en el «Joc de la Simfonia». Ajustament del propi cos a l’espai, a la pulsació i als moviments dels altres. Participació en situacions que suposen comunicació amb altres utilitzant recursos motors i corporals amb espontaneïtat.

353

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I, 24. Audició Simfonia núm. 101: «El rellotge», segon moviment, de Franz Joseph Haydn Cartell d’autor: Franz Joseph Haydn Cartells d’agrupacions instrumentals: orquestra amb director Objectius didàctics Recordar i escoltar amb atenció el fragment del segon moviment de la Simfonia núm. 101: «El rellotge» de Franz Joseph Haydn i gaudir-ne. Conèixer l’agrupació instrumental de l’orquestra. Participar i gaudir del joc musical. Percebre la regularitat i la pulsació de la música expressant amb el cos i el moviment la pulsació. Dibuixar el joc de la simfonia. Percebre, executar i escriure la pulsació de la música. Activitats d’aprenentatge Activitats prèvies • Recordar i escoltar (CD I, 24) el segon moviment de la Simfonia núm. 101: «El rellotge» i jugar al joc «Joc de la Simfonia». • Presentar el compositor Franz Joseph Haydn i la seva obra Simfonia núm. 101: «El rellotge».

354

MÚSICA Full 5 · Sessió 14

– L’autor: Franz Joseph Haydn Compositor austríac (1732-1809). Va ser el segon dels dotze fills d’un fabricant de carros i carrosses. Quan tenia 8 anys, guanyà una beca per a l’escola del Cor de la Catedral de Sant Esteve de Viena, agrupació vocal que més tard es convertí en el mundialment famós Petits infants cantors de Viena, al qual va assistir al llarg de 8 anys. Els seus mestres no el consideraven massa dotat per als estudis i, a part, tenia fama de trapella. A l’edat de 17 anys, quan ja s’havia produït el canvi de veu, en comptes de mantenir-lo al cor com a tenor o baix, com solia fer-se, en fou expulsat. Provà de treballar en diversos oficis, i va arribar a ser el director de la capella del Comte de Morzin i més tard treballà a la cort del príncep hongarès Paul Anton Esterhazy, lloc que conservà durant 30 anys. Cap al final de la seva vida viatjà dos cops a Anglaterra, per tal de dirigir les seves simfonies, i en passar per Bonn va conèixer Beethoven, el qual se’n féu deixeble. Se’l considera un dels personatges més simpàtics de la història de la música. Mai no va perdre el bon humor. Tenia noblesa de caràcter i no dubtava a reconèixer la superioritat d’un company músic, tot i que fos més jove. L’any 1782,

quan tenia 50 anys, Haydn va conèixer Mozart, que en tenia 26, i fins a la mort d’aquest últim, Haydn no s’atreví a tornar a compondre música religiosa; d’aquesta manera reconeixia la superioritat del seu jove company. En canvi, tot el que sabia Mozart era gràcies a les simfonies i als quartets de Haydn. Un dia, en què tots dos estaven interpretant els quartets que Mozart havia dedicat a Haydn, aquest es girà cap al pare de Mozart, que era amb ells, i li digué: «Li declaro, davant del rostre de Déu, i li juro pel meu honor, que el seu fill és el millor compositor que conec.» Haydn va compondre música de tots els gèneres: 104 simfonies, 84 quartets de corda, 60 sonates per a piano, misses, òperes i oratoris. És considerat com el compositor model més perfecte de música «clàssica», sobretot per les simfonies i els quartets. El més cèlebre dels seus quartets és el «núm. 3 de l’Op. 76», conegut com a «Quartet Emperador», que Haydn va oferir al seu país natal (actualment és l’himne nacional d’Alemanya). – L’obra: La Simfonia núm. 101: «El rellotge» i, concretament, el fragment del seu segon moviment, l’andante, mostra una desenfadada i alegre melodia constantment repetida al llarg del moviment de forma rítmicament compassada, que recorda el tic-tac d’un rellotge. Cal explicar que la Simfonia núm. 101: «El rellotge» està interpretada per una orquestra amb molts instruments i presentar el cartell de l’orquestra (material d’aula), observar-lo i comentar tot el que s’hi mostra. Posteriorment, tornar a escoltar el fragment (aproximadament els dos primers minuts) mentre s’observa la làmina i es realitza el gest de direcció tot marcant clarament la pulsació de la música.

Activitats en el full Observar la il·lustració i parlar sobre tot el que hi ha. Identificar i llegir el títol de l’audició, observar la imatge de l’autor i dirne el nom, així com també el de les il·lustracions dels diferents rellotges. Feu que els infants expliquin què recorden del que se’ls ha explicat sobre l’obra i l’autor. Dibuixar el «Joc de la Simfonia». Proposar de dibuixar aquelles accions que els ha agradat més de realitzar, com ara: els grups de mecanismes que han fet, els mecanismes de rellotges, els pèndols, rellotges de cucut, l’àvia quan treia la pols, quan donava corda, l’hora de les bruixes, etc. Escoltar l’inici del segon moviment de la simfonia d’«El rellotge» (aproximadament 30 minuts) i fer que els infants vagin escrivint les pulsacions en el requadre, atenentse a la pulsació de l’obra. Activitats complementàries Jugar al «Joc de la Simfonia» en diferents sessions a fi que tots els infants puguin fer d’àvia alguna vegada. Continguts L’autor i la seva obra: segon moviment de la Simfonia núm. 101: «El rellotge» de Franz Joseph Haydn. Agrupacions instrumentals: l’orquestra. Expressió de la pulsació a través del seu cos. Ajust del propi cos a l’espai, a la pulsació i als moviments dels altres. Participació en situacions que suposen comunicació amb altres utilitzant recursos motors i corporals amb espontaneïtat. Percepció i adequació dels moviments del cos a diferents ritmes en relació amb un referent. Atenció i gaudi progressius en les representacions dramàtiques.

355

MÚSICA

1

SESSIÓ 15

Material d’aula relacionat CD II, 14. Cançó-dansa enregistrada «El peu, la mà» (origen desconegut) Cançoner Objectius didàctics Cantar i dansar la cançó-dansa «El peu, la mà». Treballar les parts del cos: el peu i la mà. Saber-se situar i evolucionar en l’espai: caminar, saltar, girar i dansar. Treballar la durada del so. Identificar i relacionar els conceptes curt i llarg i silenci (figures rítmiques de negra, silenci de negra i blanca) amb les grafies arbitràries que els representen. Conèixer l’escriptura rítmica: El silenci de negra. Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó-dansa «El peu, la mà» fent ús del suport visual del cançoner i l’auditiu del CD. Posteriorment, deixar la reproducció de la làmina del cançoner en un lloc visible, per recordar la cançó i cantar-la en altres moments. • Comprensió auditiva: «De què ens parla la cançó? Quines accions s’anomenen? De quines parts del cos parla?…» • El mestre o la mestra anirà cantant la cançó i convidarà els infants a imitar les mateixes accions que realitza: En la cançó quan es diu «El peu, el peu, el peu», han de picar amb un peu a terra. Quan es diu «La mà, la mà, la mà», han de picar de mans. Quan es diu «Gira, gira, gira», han de fer una volta sobre si mateixos. Al final de cada una de les estrofes cal realitzar el que es diu en el text: passejar, ballar, saltar i, en acabar la última estrofa (abraçar) els infants s’aparellen i s’abracen.

356

• Aprendre la cançó i cantar-la col·lectivament. • Escoltar la versió enregistrada al CD i ballar la dansa. • Treballar la durada: so curt i llarg i el silenci de negra a partir del joc «La cadena del ritme». Els infants estan situats en cercle. La mestra o el mestre dóna un motiu rítmic de quatre pulsacions, per exemple: q q h q

q q Œ

h q q q

q q q

Tots junts repeteixen el motiu diverses vegades picant de mans, o bé verbalitzant «curt, curt, llaaaarg» o «la, la, laaaaaà». Un cop ben interioritzat, comença el joc. El motiu rítmic va passant d’infant en infant, sense cap interrupció ni error (la mestra o el mestre ajuda al desenvolupament del joc marcant de forma visible la pulsació). El joc és bo tan sols si arriba fins a l’últim infant de la rotllana sense que el motiu rítmic hagi estat deformat. La mestra o el mestre pot proposar-los de repetir mentalment el motiu rítmic mentre esperen que arribi el seu torn. • Una vegada el motiu rítmic ha estat interpretat per tothom, el mestre o la mestra dibuixa a la pissarra la durada corresponent al ritme interpretat:

I explicarà als infants que, els músics, a part d’utilitzar aquests símbols per saber si un so és llarg o curt o un silenci és llarg o curt, utilitzen les figures de ritme, que tenen uns noms ben divertits: la ne-

gra (so curt) i la blanca (so llarg) i dibuixarà a sobre de les durades escrites les figures: q

q

Elements del llenguatge musical: de la durada a les figures rítmiques. Figures rítmiques: el silenci de negra.

h «El peu, la mà»

• Escriure a la pissarra diferents combinacions rítmiques amb els dos símbols (el de la durada i el de la figura rítmica). Realitzar lectures, no oblidant mai de resseguir amb el dit la totalitat de la durada de cada una de les figures. Entre les combinacions rítmiques, cal treballar l’esquema rítmic de negra-negra-negra-silenci i, posteriorment, presentar la figura rítmica de silenci de negra. • Observar els esquemes rítmics escrits a la pissarra i fer que els infants descobreixin quin és el que pertany a la cançó «El peu, la mà». Continguts Cançó-dansa: «El peu, la mà» Les parts del cos: el peu i la mà. Evolucions per l’espai: caminar, saltar, girar i dansar.

El peu, la mà

El peu, el peu, el peu, la mà, la mà, la mà, i gira, gira, gira, anem a passejar. El peu, el peu, el peu, la mà, la mà, la mà, i gira, gira, gira, anem a ballar. El peu, el peu, el peu, la mà, la mà, la mà, i gira, gira, gira, anem a saltar. El peu, el peu, el peu, la mà, la mà, la mà, i gira, gira, gira, ens anem a abraçar.

ORIGEN DESCONEGUT

357

MÚSICA

1

SESSIÓ 16

Material d’aula relacionat CDI, 25. Audició «Música per a una pantomima» (W. Amadeus Mozart, poco adagio, andante molto) Cartell d’autor: W. Amadeus Mozart Objectius didàctics Escoltar amb atenció l’obra «Música per a una pantomima» (poco adagio, andante molto) de W. Amadeus Mozart. Respondre amb moviment la captació sensorial de diferents tempos (adagio i allegro) de motius rítmics. Percebre els canvis qualitatius que s’experimenten en una melodia. Reconèixer un motiu rítmic i respondre amb moviment, gest o paraula la seva captació. Mantenir una actitud d’interès, atenció i silenci mentre s’està en el context de l’audició. Activitats d’aprenentatge • Escoltar l’obra «Música per a una pantomima» (poco adagio, andante molto) de W. A. Mozart (CD I, 25) i posteriorment conversar amb els infants: «Us ha agradat? L’heu trobat bonic? Sonava un instrument o molts instruments? Sempre sonava al mateix tempo?…» • Presentar l’autor, i demanar als infants si recorden el seu nom, si han escoltat música d’aquest autor en altres ocasions, etc. W. Amadeus Mozart (1756-1791) Va ser un nen prodigi tant com a intèrpret del violí i del clavicèmbal, i també com a compositor. Quan tenia 6 anys, el seu pare, que també va ser músic i compositor, i el seu primer mestre, el portà, juntament amb la seva germana, a les principals corts d’Europa on organitzava concerts i demostracions de les grans aptituds musicals dels seus fills.

358

Va viatjar fins als deu anys a Augsburg, Mannheim, Magúncia, Frankfurt (on deixà meravellat el jove Goethe), Aquisgrà, Brussel·les, París, Londres, La Haia, Amsterdam, Dijon, Lió, Ginebra, Zuric, Munic… A tot arreu era aclamat com un heroi i adorat com un ídol. Als onze anys tornà a viatjar, i va fer una llarga gira per Itàlia. En tornar a Salzburg, als setze anys, fou nomenat director i compositor al servei de l’arquebisbe de Salzburg, però no li agradava treballar per a ell, perquè no suportava que el tractessin com un treballador subaltern i haver de sotmetre’s a una disciplina. Després d’una forta discussió, va decidir abandonar la feina als vint-i-dos anys. De fet, és la primera vegada en la història de la música que un músic sense fortuna escull ser independent i pren el risc de ser totalment responsable de la seva vida. Es traslladà a Mannheim, Viena i París, on la seva mare va emmalaltir i morir l’any 1778. A Mozart li quedà una pena insuportable, ja que adorava la seva mare. En record d’ella i com a homenatge pòstum va escriure les Variacions per a piano, inspirades en una antiga cançó popular que ella li havia ensenyat de petit. Mozart tornà a Àustria el 1782 i es va casar amb la cantant Constanza Weber. A partir de llavors, la misèria i les dificultats econòmiques entraren a casa seva. Malgrat les dificultats i la seva precària salut, no deixà de compondre. Ha deixat escrites més de 700 obres: divertimentos, trios, quartets, quintets, sonates, obres per a piano, variacions, composicions per a cant i orquestra, concerts, misses, òperes i un rèquiem, la seva darrera obra. • Mostrar als infants el cartell de la imatge del compositor W.A. Mozart (material d’aula) i comentar-la: «Amb quin instrument

està? És jove o vell? Com va vestit? Porta perruca? Es veuen els seus cabells?…» • Tornar a escoltar l’obra «Música per a una Pantomima» (poco adagio, andante molto) i observar i imitar els moviments que realitza el mestre o la mestra: – en el tema A, reproduir els motius rítmics de: : Picar de mans, picar de mans, picar de mans i fer el gest de silenci : Picar de mans, picar de mans i picar de mans allargant el gest de separar les mans. – en el tema B, moure’s per l’espai lliurement. En acabar, dibuixar a la pissarra els motius rítmics representats amb els símbols de durada i amb les figures rítmiques que es representen. Per a la representació gràfica del silenci de negra, s’ha pensat en mostrar una durada curta, però buida per dins, per assenyalar que la durada hi és (curt) però que no sona perquè està buida. • Dividir la classe en dos grups i fer que es moguin lliurement segons soni el tempo de la música. Cada grup representa un tema (A, adagio i B allegro). • Presentar l’obra «Música per a una pantomima» (poco adagio, andante molto) de W.A. Mozart. L’obra «Música per a una pantonima» és un ballet, format per 12 escenes i petits fragments musicals d’una gran bellesa i simplicitat. Tal i com assegura el biògraf Georg Nikolaus Nissen, Mozart estimava «apassionadament la dansa i no faltava mai als balls de màscares oficials als teatres ni als balls privats a casa dels amics…». Sabia ballar molt bé, especialment el minuet i ell mateix interpretava i componia al moment les pantomimes i els ballets. En les festes dels balls, ell portava sovint diferents màscares i jugava d’una forma incomparable els rols d’Arlequí i Pierrot.

El 12 de març de 1783, Mozart escrivia al seu pare: «…el dilluns de Carnaval la nostra companyia ha interpretat una mascarada a la sala de ball. Aquesta ha consistit en una pantomima que ha durat una mitja hora. La meva cunyada era la Colombina i jo era Arlequí; el meu cunyat, Pierrot; el mestre de ball Merk, Pantalone; el pintor Grassi, era el doctor. La idea, la intriga i la música de la pantomima ha estat meva (…). Els versos podrien estar millor, però no els he inventat jo, ha estat l’actor Müller qui els ha inventat.» • Tornar a escoltar l’obra «Música per a una pantonima» (poco adagio, andante molto) de W.A. Mozart mentre els infants observen i imiten els moviments que fa el mestre o la mestra fent evident l’estructura i el ritme de l’obra. Els elements musicals que els infants poden identificar fàcilment són: – Els dos temes musicals (A i B). – El canvi de tempo. – El motiu rítmic que es repeteix constantment a la part A. • Ajudar a descobrir en la part A de l’obra el motiu rítmic i fer que mentre es torna a escoltar el fragment, el piquin cada vegada que el sentin (per marcar el silenci, fer el gest de separar les mans). Continguts Audició: «Música per a una pantomima» (poco adagio, andante molto) de W. Amadeus Mozart. Objectius didàctics Pràctica i reconeixement de motius rítmics i respondre amb moviment, gest o paraula la seva captació. Resposta gestual a la captació sensorial de diferents tempos i de motius rítmics. Percepció sensorial dels canvis qualitatius que s’experimenten en una melodia. Interès, atenció i silenci mentre s’està en el context de l’audició.

359

P5 T1

Material d’aula relacionat CD II, 14. Cançó-dansa enregistrada «El peu, la mà» (origen desconegut) CD II, 15. Cançó-dansa instrumental «El peu, la mà» (origen desconegut) Cançoner CDI, 25. Audició «Música per a una pantomima» (W. Amadeus Mozart, poco adagio, andante molto) Cartell d’autor: W. Amadeus Mozart Cartells de durada Objectius didàctics Cantar i dansar la cançó-dansa «El peu, la mà». Treballar la durada del so. Identificar i relacionar els conceptes curt i llarg i silenci (figures rítmiques de negra, silenci de negra i blanca) amb les grafies arbitràries que els representen. Conèixer l’escriptura rítmica: el silenci de negra. Escoltar amb atenció l’obra «Música per a una pantomima» (poco adagio, andante molto) de W. Amadeus Mozart. Reconèixer un motiu rítmic i respondre amb moviment, gest o paraula, la seva captació. Activitats d’aprenentatge Activitats prèvies • Escoltar i recordar l’obra «Música per a una Pantomima»: «Qui és el seu autor?»

360

MÚSICA Full 6 · Sessió 17

• Cantar i ballar la cançó-dansa «El peu, la mà» • Recordar els motius rítmics treballats, tant en l’audició de «Música per a una pantomima» com el la cançó-dansa «El peu, la mà». • Guiar la comparació dels motius rítmics per tal que els infants puguin descobrir, que en la primera part de l’audició sona el mateix motiu rítmic que s’ha treballat en la cançó-dansa «El peu, la mà» (negra-negra-negra-silenci de negra). • Escoltar altra vegada la primera part de l’audició (tema A) «Música per a una pantomima» i fer que el piquin cada vegada que el sentin (per marcar el silenci, fer el gest de separar les mans). Posteriorment, fer el mateix mente s’escolta l’enregistrament de la cançó «El peu, la mà». Activitats en el full • Observar la primera il·lustració (cançódansa «El peu, la mà») i fer que la descriguin. • Cantar la cançó i alhora anar assenyalant, resseguint amb un dit les grafies de durada, silenci i pulsació. • Observar les il·lustracions de les dues sèries de la pantomima i fer una lectura rítmica dels dos motius tot dient «curt» quan es pica de mans; pensant «silenci» quan hi ha

el gest de separar les mans; i «llaaaarg» quan les mans estan separades. • Recordar el nom de l’autor i tornar a escoltar l’audició «Música per a una pantomima» (poco adagio, andante molto) i anar assenyalant en el full el motiu rítmic que s’escolta. • Buscar en el full d’adhesius els dos motius rítmics treballats i fer que els col·loquin allà on correspongui. Activitats complementàries • Cantar i ballar la cançó-dansa «El peu, la mà», amb el suport auditiu de l’enregistrament sense les veus (CD II, 15). Fer que els infants cantin «a sobre» de l’enregistrament per experimentar l’acompanyament instrumental com a suport harmònic que els ha d’ajudar a la correcta afinació i a mantenir una bona regularitat. • Animar els infants a cantar la cançó tots sols o en petits grups. • Jugar amb els cartells de durada (material d’aula): Col·locar diferents cercles o dibuixar amb guix petites rotllanes al terra de l’espai de l’aula. Repartir els cartells de durada als infants. Observar-los i reproduir amb la

veu el que hi ha escrit. Tots els infants caminaran per fora dels cercles seguint la pulsació marcada pel mestre o per la mestra. Quan soni, una seqüència de durada, pararà la pulsació i tothom haurà de parar, també. Només es podran posar dins del cercle aquells infants que tinguin el cartronet de la durada escoltada. • Jugar a reproduir durades amb una goma elàstica: Material: una tira de goma elàstica, d’una llargada inferior a la distància dels dos braços en extensió. Joc: Els infants estiren i arronsen la goma elàstica mentre verbalitzen «curt» o «llaaaarg». També es pot fer per parelles: un estira i arronsa i l’altre, ressegueix amb un dit les diferents durades mentre les anomena. Continguts Cançó-dansa «El peu, la mà». Audició «Música per a una pantonima» (poco adagio, andante molto) de W. A. Mozart. Elements del llenguatge musical: el ritme. Discriminació auditiva de motius rítmics de quatre pulsacions.

361

MÚSICA

1

SESSIÓ 18

Material d’aula relacionat CD I de festes, 8. Cançó-dansa enregistrada «Virolet sant Pere» (popular catalana) CD II de festes, 8. Cançó-dansa instrumental «Virolet sant Pere» (popular catalana) Cançoner de festes Objectius didàctics Escoltar, cantar i dansar la cançó «Virolet sant Pere» a partir de la imitació del model del mestre o de la mestra. Conèixer algunes manifestacions culturals del nostre país: diada de sant Nicolau. Conèixer i practicar danses populars. Usar i precisar la pulsació. Coordinar la pulsació amb els moviments propis i amb la parella. Gaudir en la pràctica de la dansa. Activitats d’aprenentatge • Presentar la cançó-dansa «Virolet sant Pere» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD de festes i, posteriorment, deixar la reproducció de la làmina del cançoner en un lloc visible, per recordar la cançó i cantar-la en altres moments. Aquesta versió de «Virolet sant Pere» és per ballar en la festivitat de sant Nicolau (6 de desembre, diada dels infants). Hi ha altres versions de la mateixa cançó que es ballen per la Festa Major. • Aprendre la cançó imitant el model del mestre o de la mestra i cantar-la. • Explicar la festa de sant Nicolau i la llegenda. El dia 6 de desembre és sant Nicolau. A molts països de l’Europa central (Holanda, Alemanya, Bèlgica) se celebra la gran festa dels infants. El vell bisbe sant Nicolau, patriarca de l’hivern, de barba blanca, porta regals i joguines. A les catedrals catalanes i, en alguns mones-

362

tirs, els escolans escollien un bisbetó, que figurava que manava mentre durava la festa (al monestir de Montserrat encara es fa). Al nostre país, la festa consisteix en una capta matinal i en una berenada a la tarda, en la qual es menjava el que s’havia recollit al matí. En passar pels carrers, els infants van trucant de porta en porta, per recaptar i omplir el cistell de llaminadures i fruits secs, mentre canten la cançó «Virolet sant Pere». • Picar la pulsació tot cantant la cançó. Cal tenir en compte el començament anacrúsic (no començar a picar la pulsació fins que es diu «-let»). • Realitzar jocs de coordinació amb una parella, tot seguint la pulsació que marca el mestre o la mestra amb un pandero: – picar sobre les pròpies cuixes, – picar les pròpies mans, – picar les dues mans amb les del company o de la companya del davant, – tornar a picar les dues mans amb les del company o de la companya del davant. • Ballar la dansa: Posició inicial. Rotllana de parelles encarades. Evolucions: Introducció instrumental: amb les mans a la cintura, marcar amb els talons la pulsació. Estrofes cantades: cada infant pica amb el nen o la nena que té al davant (respectant l’inici anacústic): picar sobre les pròpies cuixes, picar les pròpies mans, picar dues vegades amb les dues mans les del company o de la companya del davant (quatre vegades mentre es canta el text). Interludis instrumentals: cada infant dóna les mans a la seva parella i giren fent rotllana sobre ells mateixos.

Continguts Escolta, memorització i interpretació la cançó-dansa sant Nicolau. La diada de sant Nicolau (6 de desembre). Realització àgil de les diverses combinacions espacials i grupals. Coordinació del moviment amb la pulsació.

La llegenda de sant Nicolau Una vegada hi havia tres germanets, un de gran, un de mitjà i un de petit que van sortir a espigolar els camps abans no comencés a nevar. Buscaven castanyes, bolets, tots els fruits que quedaven de la tardor. Tan enfeinats estaven que no es van adonar que s’anava fent fosc i quan ja no s’hi veien gens, van adonar-se que s’havien perdut. El germà més gran va veure, una mica més enllà, una casa que tenia un fanalet. S’hi van acostar i van trucar a la porta. Els va obrir un carnisser, que els va deixar passar. Just va tancar la porta, els va agafar, els va tocar les galtes i la panxa i va pensar que d’aquella carneta tant tendra en podria fer unes bones botifarres. Els va agafar d’una revolada i els va posar tots tres a dins d’un saler gegant. Al cap

Atenció, interès, participació i respecte. Adopció d’una bona postura corporal en ballar la dansa. Acceptació positiva de la relació amb els companys i les companyes a l’hora de ballar i fer exercicis en comú.

d’uns quants dies va passar per casa del carnisser sant Nicolau. Sant Nicolau va anar a saludar al carnisser i li va demanar alguna cosa per menjar. El carnisser el va convidar però sant Nicolau s’ho va repensar i no va tastar res de res ja que s’havia adonat que dins del saler hi havia els tres petits infants. Ràpidament va anar cap al saler, el va destapar i tot fent un gest d’aixecar dos dits i de picar de mans va despertar els infants. El carnisser es volia escapar, molt avergonyit de la malifeta que havia fet, però sant Nicolau el va retenir, li va dir que demanés perdó i li va explicar que no es poden fer botifarres amb la carn dels nens i de les nenes. Els infants, molt contents van fer petons i abraçades a sant Nicolau i aquest els va acompanyar a casa seva, on feia molts dies que els seus pares els esperaven.

363

Virolet Sant Pere

# 2 & #4

POPULAR CATALANA

œ œ

œ.

œ J

Vi - ro -

let

sant

# & # œ.

œ J

put

-

xa us

œ œ œ œ que - ia,

la

œ

œ

za - ra, hem de

fer

sa

Ni

œ -

co

œ

Pe - re,

vi - ro -

let

œ

œ

ca - put

œ -

rau,

œ -

lau.

«Virolet Sant Pere» Virolet sant Pere, virolet sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau. Hem de fer gatzara, hem de fer sarau. Celebrem la festa de sant Nicolau. Virolet sant Pere, virolet sant Pau. Virolet sant Pere, virolet sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau. Cap aquí, de pressa, cap allà, si us plau, els gats ja miolen i fan marramau! Virolet sant Pere, virolet sant Pau. Virolet sant Pere, virolet sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau; la rateta puja a dintre del seu cau. Per molts anys la festa puguem fer en pau! Virolet sant Pere, virolet sant Pau.

364

-

xa us

,

# & # œ œ œ œ # & # œ

œ œ œ œ

œ œ

œ

œ

sant

Pau,

œ œ la

ca -

œ

œ œ

œ.

j œ

cau.

Hem de

fer

gat -

œ.

j œ

ce - le - brem

les

œ œ œ œ fes - tes

de sant

MÚSICA

1

SESSIÓ 19

Material d’aula relacionat CD I, 6. Audició-cançó enregistrada «Les figures del pessebre» (J. Llongueres) Cançoner. Cartells d’instruments: el piano, el sac de gemecs, el flabiol i el tamborí, la simbomba. Objectius didàctics Escoltar, memoritzar i cantar la cançó «Les figures del pessebre» i gaudir-ne. Conèixer la forma i el timbre dels instruments: el piano, la simbomba, el sac de gemecs, el flabiol i el tamborí. Representar el text de la cançó. Gaudir de l’audició-cançó. Reconèixer algunes manifestacions culturals del nostre país: fer el pessebre i cantar cançons de Nadal. Activitats d’aprenentatge • Escoltar l’audició-cançó «Les figures del pessebre» de Joan Llongueres (CD I, 6). Fer que els infants es col·loquin en una posició relaxada i, a partir del silenci absolut, anar introduint la música. Al final de la cançó, fer que els infants comentin les sensacions obtingudes: «De quins personatges parla? Canten moltes o poques persones? Són nens i nenes o bé persones adultes? Heu escoltat algun instrument?» Es tracta que els infants vagin adquirint els hàbits que els permetin una escolta atenta i conscient de la música. • Tornar a escoltar la cançó per poder verificar les respostes. Posteriorment presentar la làmina del cançoner. El mestre o la mestra en llegirà les estrofes i es tornarà a parlar sobre les figures del pessebre. • Parlar sobre les festes de Nadal i com guarnir casa seva. Aprofitar el text de la cançó perquè els infants expliquin si a casa seva han fet el pessebre, quines figu-

res tenen que no s’anomenen a la cançó, quines s’anomenen i ells també tenen, etc. • Aprendre la cançó i cantar-la. Per ajudar a memoritzar el text proposar als infants d’imitar cada una de les figures que s’anomenen a la cançó. Uns infants representen el text i la resta canta la cançó. • Presentar i parlar sobre les característiques dels instruments (cartells d’instruments, material d’aula) que s’anomenen a la cançó: el flabiol, el tamborí, el sac de gemecs i la simbomba. Dir com són els instruments, com es fan sonar (bufar, el flabiol i el sac de gemecs; picar, el tamborí; fregar, la simbomba). Descripció del flabiol: instrument de vent de la família de la fusta amb una embocadura de bec. En el seu tub hi ha un mecanisme de claus per ajudar a l’instrumentista a tapar tots els forats. És d’una mida petita i els seus sons són molt aguts. Es pot tocar amb una sola mà i l’altra pot quedar lliure per tocar simultàniament un altre instrument, generalment de percussió (el tamborí). Es troba només en terres de parla catalana. Descripció del tamborí: timbal petit que es porta penjat al braç i es toca amb una sola baqueta. Descripció del sac de gemecs: consisteix en un sac de cuir al qual s’insufla l’aire per mitjà d’un tub i del qual pengen tres o quatre tubs, l’un dels quals, proveït de forats (el grall), fa la melodia i els altres tubs (bunes) produeixen un so greu continu. Descripció de la simbomba: instrument que generalment s’utilitza en les festes de Nadal. Consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d’un vas, amb una canya fixada al centre que, en ésser fregada amunt i avall amb la mà humida, produeix un so fort i ronc.

365

Tornar a escoltar l’audició-cançó «Les figures del pessebre» i centrar l’interès amb l’instrument que acompanya les veus: el piano. Presentar i explicar les característiques d’aquest instrument tot mostrant als infants la làmina del piano (material d’aula). Descripció del piano: És un instrument de corda percudida. En pressionar una tecla, un martellet percudeix les cordes corresponents. El so és càlid, ple i a vegades sord; aquest so pot prolongar-se mantenint la tecla pressionada. La intensitat del so depèn de l’atac: com més forta ha estat la pressió damunt la tecla, més fort és el so. Normalment els pianos tenen 88 tecles. Els pedals s’utilitzen per a recursos suplementaris: – Hi ha dos pedals que completen el joc d’intensitat: l’un amorteix el so i l’altre el reforça. Per fer-los actuar n’hi ha prou de pitjar-los amb el peu. – El tercer pedal permet de prolongar el so de la nota encara que els dits hagin deixat de prémer les tecles. Això permet tocar altres notes mentre encara estan sonant les precedents. Els «millors» pianos són els de cua: són grossos de mida i també de so. Els pianos verticals són més corrents perquè ocupen menys espai. • Tornar a escoltar atentament la cançó enregistrada (CDI, 6) o bé la base instrumental de la cançó (CDII, 19) mentre s’observa la forma i les parts del piano.

366

Promoure un diàleg sobre què els ha semblat el so, la peça escoltada, etc. Fer que anomenin o bé assenyalin les parts a mesura que el mestre o la mestra ho indiqui: «On són els pedals del piano? I les tecles? On té «amagades» les cordes?…» • Tornar a cantar la cançó i fer que els infants que han cantat abans, ara escenifiquin les diferents figures del pessebre. Presentar l’autor de la cançó: Joan Llongueres músic i compositor català representant de la nova pedagogia musical sorgida a Catalunya a començaments del segle XX. S’implicà directament en la tasca pedagògica, des de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica, i en l’elaboració de materials per als infants. Les cançons de J. Llongueres van ser compostes per ser cantades, mimades, dansades o representades. El mateix Llongueres deia: «difícilment s’oblida allò que s’ha viscut amb el cos». Continguts Escolta, memorització i interpretació de la cançó «Les figures del pessebre». La forma i el timbre dels instruments: el piano, la simbomba, el flabiol i el tamborí i, el sac de gemecs. Mostrar interès i sensibilitat per escoltar les produccions musicals mantenint l’atenció fins al final d’una audició breu. Reconeixement d’algunes manifestacions culturals del nostre país: fer el pessebre i cantar cançons de Nadal.

Les figures del pessebre

b b6 &b b 8 Œ

j œ œ œ œ La do - na que

b & b bb

œ œ œ œ œ œ gi - la, la noi - a que

b & b bb bb &b b

œ œ œ œ œ œ ren- ta, la

ve - lla que

œ œ œ œ œ œ por - ta

la ger - ra i el

œ œ œ œ œ œ

œ

j œ œ œ œ

fi - la i el brau ca - ça - dor

que sem- pre vi -

œ

j œ œ œ nœ

j œ nœ œ œ

pa

i a- quell pes- ca - dor

œ

que al riu va a pes -

œ

j œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ

œ

j œ œ œ œ

car.

El vell que la

ter - ra re - mou amb cat - xas - sa i el que es beu el

vi

de

œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ bas- sa, el del feix de

bb &b b

J. LLONGUERES

œ.

œ

lle- nya i a- quell pas- to - ret

œ J œ œ œ

la ca - ra -

œ œ

que va amb la cat - xut - xa per- què té molt

Œ.

fred.

«Les figures del pessebre» La dona que renta, la vella que fila i el brau caçador que sempre vigila, la noia que porta la gerra i el pa i aquell pescador que al riu va pescar. El vell que la terra remou amb catxassa i el que es veu el vi de la carabassa, el del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la catxutxa perquè té molt [fred. La jove mestressa que duu una gallina, la del cistell d’ous i el sac de farina; aquell que sonant va fent son camí el del flabiol amb el tamborí. Del sac de gemecs el que sempre plora i el de la simbomba que ronca a tothora; també els tres pastors que fan el sopar i couen les sopes i llesquen el pa.

367

P5 T1

Material d’aula relacionat CD I, 6. Cançó enregistrada «Les figures del pessebre» (J. Llongueres) CD II, 23. Cançó instrumental «Les figures del pessebre» (J. Llongueres) Cançoner Objectius didàctics Memoritzar, cantar i representar la cançó «Les figures del pessebre» i gaudir-ne. Reconèixer visualment els instruments: flabiol i tamborí, simbomba i sac de gemecs. Completar «Les figures del pessebre», seguint l’argument de la cançó. Activitats d’aprenentatge Activitats prèvies • Recordar, escoltar i cantar la cançó «Les figures del pessebre» fent ús del suport visual del cançoner i de l’auditiu del CD. Posteriorment, el mestre o la mestra demanarà als infants que anomenin, entre tots, les figures del pessebre en l’ordre en què van apareixent a la cançó. • Recordar les característiques dels instruments que surten a la cançó. El mestre els anomenarà i els infants reaccionaran tot fent el gest de la tècnica per fer-los sonar. Tamborí: picar; flabiol: bufar; sac de gemecs: bufar i manxar el cuir; simbomba: fregar amunt i avall amb una sola mà.

368

MÚSICA Full 7 · Sessió 20

Activitats en el full • Observar la il·lustració i fer que els infants descriguin tot el que hi veuen. • Escoltar l’enregistrament de la cançó-audició «Les figures del pessebre» (CD I, 9) i relacionar allò que veuen amb el que escolten i/o canten. • De totes les figures de pessebre que s’anomenen a la cançó n’hi ha 5 que no són a la il·lustració: (noia que porta la gerra i pa, el vell que la terra remou amb catxassa, el del flabiol amb el tamborí, del sac de gemecs el que sempre plora i el de la simbomba que ronca a tothora). Hauran de descobrir quins són, buscar-los als fulls d’adhesius i posar-los allà on correspon. • Tornar a escoltar i/o cantar la cançó sencera, comprovant que hi ha totes les figures. Activitats complementàries • Parlar de la veu, de les persones que canten en una coral. Comentar que, utilitzant la veu, es pot cantar la música i la lletra, en canvi, amb un instrument –com ara el piano o el flabiol– només es pot fer la música. • Col·locar els infants en la disposició d’una coral: drets, en dues fileres i amb els braços darrere del cos o deixats caure al costat i amb els peus lleugerament junts, i fer que interpretin la cançó. També es pot demanar si algun infant vol ser el director.

• Cantar amb el suport auditiu de l’enregistrament de la cançó «Les figures del pessebre» (CD II, 23). Fer que els infants cantin «a sobre» de l’enregistrament per experimentar l’acompanyament instrumental com a suport harmònic que els ha d’ajudar a la correcta afinació i a mantenir-se en un tempo donat. • Anar a l’aula de P3 o P4 i interpretar la cançó a tall d’un concert de Nadal. • Realitzar un dibuix lliure sobre la cançó.

Continguts Memorització i interpretació de la cançó «Les figures del pessebre». La forma i les característiques dels instruments: el flabiol i el tamborí, el sac de gemecs i la simbomba. Reconeixement d’algunes manifestacions culturals del nostre país: fer el pessebre i les festes de Nadal.

369