LITERATURA VALENCIANA A partir de la decadència(s. XIX) destriem dues linies: • literatura culta: imitarà la castellana, pobra. • Literatura popular: rica en obra, folclore popular. Aquest període arriba fins al s. XIX(decret de nova planta). Es comença a reivindicar el català. El castellà està sobre el català i ajuda també el descobriment d´America. • Decadència perifèrica: auge de la literatura castellana. En aquest període: renaixement, barroc, il.lustració−neoclassicisme, com a efecte de la revolució francesa apareix el romanticisme: intelectuals desenganyats de la R.F.. Elogi de la llibertat personal i dels pobles.També reivindica l´epoca mitjeval. A Catalunya es reivindica una autonomia i l´epoca de la edat mitjana ha estat el segle d´or de la literatura catalana. XIX RENAIXENÇA: moviment que seguint un canvi profund d´estructures dins la societat catalana ,a partir de la segona meitat del segleXVIII, va a reelaborar i a enfortir el sentiment o la conciència diferencial dels membres d´aquesta societat. Aquesta presa de conciència no afecta unicament la llengua i la literatura sino tots els fenomens culturals que apareixen interrelacionats. Tanca el periode que anomenem decadència. Prové d´u n periodic anomenat La Renaixensa(1871−1905). Influència també del terme italià anomenat Risorgimento( lluita per la reunificació de totes les repúbliques en una nació en la que entraren totes les classes socials. Assenyala el naixement de recuperació de la propia literatura culta catalana entre els anys 1833( ODA A LA PÀTRIA DE BONAVENTURA CARLES ARIBAU)−1877(GUANYEN ELS JOCS FLORALS ÀNGEL GUIMERÀ I JACINT VERDAGUER). S´aplica també el terme a la globalitat de la literatura catalana del s. XIX entre la decadència i el modernisme. No és unicament un moviment literari afecta també l´economia, història, justícia, lingüística i literari,i sobretot el terreny polític. LITERARI: represa de la producció literaria culta en català. Trobarà popularització a través dels jocs floralsels quals promouran que s´incorporen nous escriptors i intelectuals i que s´interesse per la cultura catalana tota una sèrie de públic que fins aquell moment estava poc interessat. MODERNISME Terme polivalent: • Definició dels modernistes: Consisteix en la voluntat de posar el grup propi al nivell d´una modernitat absoluta. Després és un estil arquitectònic i decoratiu que també s´anomena art noveau o el modern style. 1

Entenem avui en dia com a modernisme aquell periode de la cultura catalana els anys que van desde 1890 fins al 1910. Segons Joan Fuster seria amb el procés de transformació de la cultura catalana durant el canvi de segle de cultura regional i tradicionalista a cultura nacional i moderna. 2−L´ús dels enemics dels modernistes. −Precedents: Durant l´época de la Restauració hi ha una serie d´homes intelectuals( Josep Yxart, Joan Sardà, Valentí Almirall, Narcís Oller) que acusaven la cultura catalana de tradicionalista i localista. No sel´s pot etiquetar com a modernistes: − no formen part d´un grup. • − no s´etiqueten com a modernistes ni s´integren en ells. • − ells no van provocar cap canvi important en la cultura catalana. • − no van aconseguir superar mai una concepció basicament regionalista. −Etapes: 1ª: etapa de convergència: confluiran modernistes amb pensaments distints. • modernistes que giren al voltant de la revista l´Avens: comença a aparèixer el 3 de juliol de 1881 com a representant del catalanisme progressista. A partir de 1882 comença una nova etapa (més amplia, més fulls ...)etapa que es tanca l´any 1884 ( la revista desapareix). Comença una segona etapa de publicació a partir del 25 de gener de 1889 dirigida per Alexandre Cortada i Joaquim Casas i col.labora Pompeu Fabra. La revista comença una campanya de reforma llingüística, es plantetja una reforma ortogràfica per a que el valencià es convertís en una ortografia moderna. Entre el 1891 i 1892 les veus més influents dins l´Avens seran la de Cortada i la d´un nou membre Raimon Casellas que diu que cal renovar el panorama cultural català important novetats i introduint tot alló que siga nou i modern. 1892: Jaume Brossa s´incorpora diu que s´hn d´introduïr les quimeres contemporanies. ( Ibsen, Nietzsche,Maeterlink, Wagner). Els homes de l´Avens són partidaris de la linia de pensament que s´anomena vitalista, individualista o regeneracionista però accepten també l´altra linia que és la simbolista, esteticista o decadentista com a forma d´assumir la cultura que s´està gestant en Europa. Segons els vitalistes l´obra d´art té que influir sobre la societat. • Raimon Casellas desde La Vanguardia enceta una campanya de defensa de Santiago Rusiñol i de l´art que representava que era una antiacademia. Imita l´art de l´impresionosme i Raimon Casellas a través de la Vanguardia defensa l´art de Rusiñol en contra de l´art que ensenyaven les academies. Es convertirà en un símbol del modernisme i representa la linia modernista.

2

Rusiñol és decadentista: en l´art la misió principal no és canviar la societat sino l´obra en si. c− Joan Maragall, que oscil.larà entre vitalisme i decadentisme, ha començat a través de les pàgines del Diario de Barcelona o Brusi una sèrie d´articlesque plantetjen idees conservadores però plantetjades d´una forma provocativa per a la burgesia ja que utilitza un vocabulari modernista. Les tres linies mostren moltes divergencies ideològiques i estétiques però apareixen junts a la festa de Sitges de l´any 1893. A partir d´aquell moment l´Avenç passa de ser una revista modernista a ser la revista del modernisme català. La major part dels modernistes són fills de la burgesia comercial i industrial, són persones que intenten endarrerir el màxim la seua incorporació al mon del trebal burgés. És la primera generació d´artistes que apareix de la burgesia catalana i s´oposen a l´esperit que representen els pares. Valoren sobretot el treball artístic, consideren que l´art i la literatura són activitats exelces i que estan situades per damunt de totes les activitats. Respecte al nacionalisme, els modernistes seguiran el catalanisme esquerrà i regeneracionista que considera que el que s´ha de fer és regeneracionar la societat catalana que està endarrerida. Aquestes ideees les segueixen del nacionalisme de Valentí Almirall: Lo Catalanisme. El poble català té carácter racial propi que emana de la terra. Aquest caràcter s´ha d´anar a cercar als àmbits rurals que és on es conserva més incontaminat . A l´àmbit urbà ha estat suplantat pel castellà i és la causa del decadentisme català. A més el modernisme caurà en una contradicció interna d´una banda és un moviment que rebutja la societat (decadentisme) i al mateix temps es plantetja una intervenció social (vitalista). • L´Avenç desapareix per una sèrie d´atemptats anarquistes. Els homes de l´Avenç s´espanten i clausuren la revista. 2ª estapa: Crisi i represa (1894−1898). Amb la desaparició de l ´Avenç triomfa la tendencia decadentista. El vitalisme queda arraconat i no hi ha cap manifestació literaria important. • Jaume Brossa i Pere Coromines van a fer el pas d´activistes culturals a activistes polítics (són anarquistes) . Sel´s relaciona amb una sèrie d´atemptats i sel´s implica en el procés que culminarà en la represió de Montjuïc on s´afusella a Francesc Ferrer i Guardia. Fugen a l´estranger i queda fora de joc. • Va a produir−se una reacció del vitalisme ara encapçalada per Joan Maragall. S´estrena a Sitges l´obra La Foda de Morera i Massò( amb música). Servirà per a que es reconstrueixca el front 3

modernista. La definitiva reconstrucció del front modernista es produirà l´any 1898 amb l´aparició de la revista Catalònia q. Segueix la linia de l´Avenç i es convertirà en el mitjà de difusió del modernisme català. Através de Catalònia s´introduiran autors com Nietzsche, Baudelaire, Materlinck i altres. Entre ells el més important és D´Annunzio que representa una mena de síntesi entre vitalisme i decadentisme. És un autor vitalista però a més esteticista: recull les dues tendències. Recull el vitalisme i és una obra esteticament vàlida. VITALISME−−−−−−−−−− ESTETICISME INDIVIDUALISME−−−−−−−−−DECADENTISME REGENERACIONISME−−−−−−−SIMBOLISME L´any 1898 apareix Luz, té poc volum, és una mena d´intent de fer un modernisme decadentista però al final acaba sent de linia vitalista. • Va a produir−se el desastre colonial espanyol i la crisi de l´estat. Amb aquesta crisi va adquirint una força extraordinaria el catalanisme. Els modernistes veuen en aquest procés senyals de vitalitat social i comencen a estendre ponts de dialeg amb els catalanistes. La literatura vitalista serà la literatura característica del periode, és una literatura que exalta la vida i que mitifica la joventut. Van a produir−se atacs als tradicionalistes i també a la politica espanyola. 3ª etapa: El modernisme desvirtuat ( 1899−1906). Aquest moment d´eufòria assenyalarà l´acabament del modernisme amb una dissolució lenta i confusa, sobretot, per la manca d´un objectiu definit. El modernisme quedarà disolt dins del catalanisme. La lluita que havien portat els modernistes contra la rutina i el tradicionalisme, ara queda traslladada a l´oposició entre catalanistes i adormits. EFECTES EN LITERATURA • Han de conviure productes modernistes amb la literatura regionalista i pintoresca. Literatura modernista literatura mascle Literatura regionalista literatura mansa • A partir d´ara alguns modernistes accepten idees o valors que fins ara s´havien considerat pairalistes i menestrals. • Alguns modernistes rebutjen el seu modernisme de joventut i es dediquen a fer un altra literatura. 4

Moltes de les innovacions modernistes eren ja acceptades per la burgesia barcelonina, els modernistes ja no anaven a contracorrent ni estaven aïllats per tant perden la força combativa que els donava l´aïllament. Amb tot iaixò el modernisme perdura com una espècie de nucli que de tant en tant es manifesta en actiu. Això passa per: • La burgesia encara era molt conservadora i tenia una demanda molt limitada de béns culturals. • La combinació entre catalanisme i modernisme era contradictoria i innestable. Segons la teoria modernista de la nacionalitat les arrels nacionals s´havien d´anar a trobar en la terra mateixa de Catalunya, àmbits rurals, el que feien era idealitzar la catalunya rural que en realitat era una catalunya idealitzada i caciquista. El catalanisme tenia origen barceloní, per tant desde el catalanisme es produeix una idealització de laciutat. Ja que la ciutat encarna tots els valors modernistesi és el bresol de la civilització. La tendencia decadentista s´identifica amb la ciutat. La tendencia vitalista s´identifica amb el camp. La societat que els modernistes volen moderna i europea ha de ser també catalana. La narrativa ruralista negra: són una sèrie de noveles en les que es plantetja narracions paregudes a Europa però al camp català: Solitud−−Victor Català. Els sots fenestresRamón Casellas. La vida i la mort de Jordi FraginalsJosep Pou i Pagés. El modernisme no torna ha ser un corrent coherent que es puga identificar amb un concret d´intelectuals. • torna a cuallar una actuació col.lectiva a el Poble català. Diari que posteriorment es convertirà en el portanveu del del nacionalisme d´esquerres. Tornen apresentar−se les idees claus del modernisme de 1893. (El conflicte de generacions, l´exaltació de la joventut, enfasi en l´hora present, cr´tica del pairalisme, obertura de les influències estrangeres, es consideren hereus de l´Avenç). Açò es produeix perquè és el moment en que la lliga regionalista s´ha partit en dos i han marxat els elements d´esquerra formant Esquerra Catalana. Els modernistes es consideren alliberats de fer concesions al catalanisme tradicionalista. Poden tornar a reivindicar−se en les idees que ja havien reivindicat el 1893. • Un dels elements claus del poble català, Eugeni d´Ors, comença a col.laborar a la veu de Catalunya que és l´organ de la lliga regionalista. Durant un temps manté esta doble col.laboració, posteriorment abandona el Poble Català i comença a predicar una versió modificada del modernisme que el subordina a la política de la Lliga, aquesta nove versió és el que es coneix amb el nom de NOUCENTISME.

5

Aquesta nova creació ideològica serà dominant en la vida cultural catalana fins l´any 1917 i esborrarà les altres opcions. A partir de 1906 podem donar per acabat el modernisme com a moviment literari i com a període històric. MODERNISME NOUCENTISME de base romàntica−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− neocassicisme nòrdica(autors alemanys i nòrdics)−−−−−−−−−−−−−−−−maditerrània(autors m mediterranis, mite de la mediterania). Literatura actual−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− literatura antiga, autors Clàssics. Ruralisme−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− ciutadanisme Espontainetat−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−arbitrarisme (poesia com Ofici s´ha de construir i Treballar. JOAN MARAGALL Joan Maragall i Gorina, nascut a Barcelona el 1860, fill únic d´un industrial textil pertany al la burgesia catalana, estudia la carrera de dret que només exercirà una vegada en que defensa la família. Familia rica que li permet dedicar−se a laseua vocació per les lletres. El 1890 entra a escriure al Diario de Barcelona, era en aquells moments el portanveu de la burgesia catalana. Al mateix temps és amic de la gent de l´Avenç i va acompartir amb ells l´interés per la febre modernista. Apareixen dos mons antagònics, per un costat el que representava el Diario de Barcelona i per un altre el que representava l´Avenç, cosa que mostrava el conflicte personal amb la seua societat. Primer d´una forma resignada, al final acabarà acceptant aquesta societat burgesa. Maragall va passant cada vegada a criteris més assenyalats. Amb tot i això escriu més crítiques severes de la seua burgesia a ran de la setmana tràgica(1909).Maragal porta una vida tranquila, viu de rendes i s´ha casat, té 13 fills, és un poeta amb un prestigi enorme i respectat per tots, encara que els noucentistes intentaren llevar−li prestigi. Mor el 1911. OBRA 1− Oda Infinita té un aspecte programàtic, presenta un programapoètic, hi ha les idees bàsiques de la de la poesia de Maragall. A través del poema veem que Maragall es sent poeta, ver artista, home dotat de facultats especials. Apareix una definició de la poesia que és la concepció matriu de tota la seua obra. Dues idees bàsiques: • La poesia és una vocació: segons Maragall la poesia és la resposta a una crida imperiosa a la qual l´elegit no pot sostraure´s . La poesia serà el motor i l´objectiu de tota una vida, la vida i la poesia s´interpreten de manera indestriable, la poesia no es produeix sino que es viu, el poeta desenvolupa na obra que només acabarà amb la seua mort. No depen no depen d´una tria conscient d´una ocupació sino que és una 6

condició o una manera de ser. • La poesia no és artifici es inspiració, segons Maragall la poesia té existència real, és la bellesa i l´harmonia eternes d´aquest món. El poeta seria el medium i els poemes serien capatacions d´aquesta bellesa, imperfectes i momentanis. Segons Maragall és la que ens emociona, és objectiva. És una concepció que ell aprofita del romanticisme i es mantendrà fidel a ella durant tota la seua vida. A partir de l´any 1888 s´interessa per l´obra de Goethe, traduirà Alexis i Dora, 1890 traduirà les Elegies Romanes, 1891 Mignon,1892 Epigrames venecians. S´interesa per Goethe sobretot perquè veu reproduida en ell la seua propia crisi. D´aquesta é poca és també la Suite Claror, ens explica les fites principals de la seua relació amorosa amb Clara Noble. És a més ña definitiva maduresa poetica de Maragall, i són uns poemes en els que oposa sinceritat a retòrica. A claror apareix una relació molt estreta entre els sentiments i canviants de la naturalesa i sense aquest element entre sentiment, natura, els poemes no serien més que els episodis d´un festeig. La font literaria és Goethe. Els poemes que escriu entre l´any 1892−1893, formen la segona part del volum poesies i tenen com a tema la visió directa de la natura sense anécdota personal, a la secció que anomena Pirinenques comença el que serà un dels temes principals de la seua poesia que és la natura, per tant, estem molt aprop de la poesia dictada pel cosmos que plantetjava a l´Oda Infinita. Aquesta poesia comunica l´emoció que produeix el paisatge moltes vegades a través d´un simple adjectiu i un dels millors exemplesa seria La Vaca Cega. Les Pirinenques és un grup especial dins la poesia de Maragall perquè van a reflectir una influència literaria molt concreta i fugissera que seria el decadentisme. Octubre de 1892: comença a escriure regularment articles de fons al Diario de Barcelona, a través d´aquesta serie d´articles exposa idees que per la forma contrasten amb la linia conservadora del diari. Són remarcats favorablement per Cortada desde l´Avenç i al mateix temps són criticats negativament per Prat de la Riba desde la Renaixença. En aquesta serie d´articles apareixen els elements típics de l´actitud modernista, un primer: la certesa de viure un temps especialment modern, rebuig incondicional del passat, iconoclastia ( trencar amb tot allò que representa un valor establert. Posa énfasi en la força renovadora de la joventut i propugna un canvi generacional, Maragall postula una obertura sense condicions atotes les novetats pel fet de ser−ho al marge dels continguts. 1893: Maragall descobreix Nietszsche, l´impresiona de manera profunda i igual que li ha passat altres vegades sent la necessitat de parlar d´ell. El Diario de Barcelona no li ho deixa fer. Maragall va a escriure els articles en català i els publica a l´Avenç i també la seua traducció de Zarathusta. Allò que li interessa de Nietzsche és el vitalisme, sobretot amb la seua càrrega de darwinisme social. Els que tenen la voluntat de poder disfrutar i oprimeixen per gust, segueixen el ple instint de menysprear la complicació intelectual, són els lleons que riuen. Aquest optimisme vitalista després de l´atemtat del Liceu del 7 de nobembre de 1893, va a convertir−se en una declaració de fe en la bondat última de la vida. Aquesta actitud es veu als poemes Paternals i al poema 7

Exelcior. El vitalisme deixa de ser una actitud superficial modernista per a convertir−se en una forma de veure el món i en una ètica, una forma de conducta. A partir de la festa modernista de Sitges el 1893 Maragall va a cedir a la moda i es converteix en un poeta decadentista. Es un període molt cert que apareix plasmat ales estrofes decadentistes1894, encara que Maragall no comparteix ni la morbositat ni la necrofília. Dos dels tres poemes que apareixen datats del 1895 representen un trencament amb la sensibilitat decadent i continuen la línia vitalista de paternal i de Exelcior, són els poemes: En la mort d´un jove i el poema Cant de novembre: és el primer testimoniatge de la unió entre vitalisme i nacionalisme que domina el seu pensament i la seua poesia durant els últims anys de segle. A partir de 1895 l´activitat catalanista de Maragall com a pariodista i poeta serà notable, com a periodista recolzarà desde el Diario de Barcelona les principals iniciatives nacionalistes del moment, com a poeta va a dedicar la major part de la seua obra en elaborar una mitologia i simbologia nacionalista. VISIONS I CANTS Mentre els catalanistes intenten demostrar que Catalunya és una nació, Maragall busca l´essència de la identitat nacional i va a buscar−la en els mites autòctons. Els mites han de donar les constants de l´esperit de la raça, per tant Maragall va a tota una sèrie de cançons populars les quals manifesten. Através de les visions Maragallno narra llegenda, donarà unes visions condensades i fer com una mena de radiografies dels mites catalans. Maragall els recull de la literatura romàntica de la renaixença: va atrobar en aquesta sèrie de mites les tres idees bàsiques: • que l´esperit emana directament del territori. • Que els catalans són individualistes a la ralla mateix de l´anarquisme. • Que són pragmàtics i pràctics, sensuals i materialistes. Maragall conclou que les característiques de l´ànima catalana serien ser individualistes i terrenals. Trests distintius del poble català: • caràcter democràtic i independent. • El seny. Hi ha influència de Niestchze i Wagner . Els herois de les visions són mites col.lectius i al mateix temps són mites personals. Maragall s´identifica amb ells i sobretot amb el Comte Arnau. Arnau significarà l´encarnació de l´individualisme i al mateix temps és el símbol dels intelectuals modernistes. Les característiques del personatge són l´energia i la vitalitat. És aquell instant en el que es produeix la conjunció del modernisme i el nacionalisme. 8

La integració dins la seua propia classe social ara es transforma en solidaritat, es veu sobretot als Cants. Maragall és ara el portaveu de la col.lectivitat, els temes dominats a part dels cants són la germanor , la força i vitalitat de la joventut, s´està intentant donar una nova imatge del racionalisme. El vitalisme és ara la filossofia de tot un poble i no només de l´home superior que se sentia ple d´energia i que volia fer un camí propi. 1898−1899:Maragall passa de propugnar l´independència a una política més pràctica d´intervenció a Espanya( que és la que propugnava la lliga regionalista), si altres modernistes van a distanciar−se, quan comproven que és antimodernista, Maragall es conserva fidel a la lliga i per tant renuncia del seu modernisme. Maragall es converteis en un patriarca burgés, es casa i té 13 fills, en Maragall es produeix un canvi ideològic que apareixerà reflectit en un increment de la temàtica religiosa, un aliniament polític amb la dreta catalanista, i també un recolzament involuntari de la literatura mansa. El canvi ideologic de Maragall en poema apareix en Enllà 1906, suposa un canvi notable en el to i en la temàtica respecte de Visions i Cants. Perd la seua exaltació, ara és descriptiu i reposat, el tema nacionalista no desapareix però és implícit, la poesia es limita a dir l´encantament propi davant lo natural, i la tècnica emotiva són les personificacions. En aquesta època elabora la seua teoria poètica, la teoria de la paraula viva. Segons Maragall la paraula viva que apareix com un prodigi és paraula rítmica, és viva perquè viu en el ritme universal. Segons Maragall el poeta no pot modificar les paraules per adequarles a un esquema mètric convencional. L´espontaneitat regirà la creació del poeta i una sola paraula serà més rica que tot un poema, pot sugerir tot un món. Hi ha tres grans en el parlar: −comunicar−nos. −Ens volem comunicar fent reviure al l´altra persona una sèrie d´emocions. −Aquell que em permet evocar una sèrie de paraules que contenen el ritme imaginari. En el procés de creació poètica han d´intervenir la voluntat i l´entenimentara ara bé, tenen un paper negatiu perquè han de reprimir el desig prematur de parlar ja que han de reconèixer les paraules vives entre totes aquelles que le desig de parlar evoque. 1901−1905: Maragall escriu la segona part del comte Arnau. Ara Maragall es basa en la cançò tradicional i la visió del personatge ara es distinta. El comte és ara un ànima en pena que vol reposar. Maragall rebutja el vitalisme modernistaperò no totalment i aprofita el personatge d´Adalaisa. En aquesta època Maragall descobreix Novalis, d´ell Maragall aprofita el tema de la poesia com a redenció. El cicle de poemes de Haidé té la base en una experiència amorosa extraconjugal de Maragall, va a 9

comunivar un tema típic de la literatura de l´època. És le tema de la Donna Angelicata, dona bellíssima, distant i simbolitza l´ideal de bellesa dels poetes. El tòpic participa de l´experiència real, més endavant de la renunciació que ennoblirà l´amor i l´eleva a un nivell de puresa absolut. El cicle d´Haidé apareix relacionat amb la idea de sacrifici heroic i de la redempció que domina la seua obra en les últims anys de la seua vida. LA CRISIS DELS DARRERS ANYS A primera vista l´obra de Maragall ja no canvia massa, les poesies que escriu després del 1906 apareixen al llibre Seqüències de 1911, apareixen els mateixos temes: natura,comte Arnau i Haidé. El que si canvia és el to i la veu. El to és més urgent, més exitat i no tant seré com al les altres obres, estem davant d´una crisi. La solitud que abans era un refugi ara és la solitut d´una persona que no es compresa i que no aconsegueix fer−se entendre, Maragall travessa una etapa de individualisme extern, les responsabilitats col.lectives ara les troba carregades sobre la seua esquena, acaba veient−se com el cap de turc,com el redentor de tota la col.lectivitat. El comte Arnau ara és la persona incompresa, el que veu i no es vist, el despert entre adormits que serà el redentor. La causa de la crisi és l´abisme creixent entre ells i ell i els noucentistes que havien acollit Enllà de manera respectuosa però marcant bé les distàncies. Maragall amb tot i això havia intentat acurçar les distàncies que el separaven dels noucentistes. S´havia interessat per la temàtica clàssica al´obra Naussica. El que fa es catalanitzar el paissatge i la societat en un procés molt paregut al que fa Josep Carner als Fruits Saborosos.

10