Potser parlar de llibertat i responsabilitat és massa atrevit, ja que és motiu necessari de discussió. Cadascú te una idea preconcevida de la llibertat, la que se li inculca desde el seu voltant, educadors (tant pares com professors, tutors, etc.), amistats, societat... Tot influeix, cosa logica després d'estudiar a varios filòsofs a classe. I potser també, al meu pareixer, la llibertat i la responsabilitat com a tal, son massa incompatibles, antonims per a l'época a esdevenim, es massa costós pensar en dues cosses i creure que a les dues les tenim, de vegades abandonem una per obtindre l'altra escollint la més comoda (i açí, d'una manera molt superficial, podriem esmentar el carpe diem). Al meu pareixer, el ser humà, ha cregut sempre que amb poder i domini sobre les coses que l'envolten a sigut més lliure, sense adonar−se'n de que s'esclavitzava a la agonia i al final. Amb el progrés, l'home i dona no s'adonava de que s'encadenava a invents, del dimoni, diuen els iaios, sembla que tenen raò al cap i la fi. Ara el home depen de molt més. Necessita cosses estupides que fan la vida facil, si, molt facil, potser massa facil per a que desperte en nosaltres certa responsabilitat a la nostra existencia.. Pero el home i dona actual a escollit la comoditat, ignorancia i irresponsabilitat, així és com és creu que la vida no es tan cruel com canten alguns (Quan més ignorant és un, més feliç!)Y aquest tres temes si es facil lligar−los Una cosa va unida a altra, quan algú deixa que altres decideixquen per ell per comodidat és converteix en un ignorant respecte les seues possibilitats, i quan les cosses no surten com s'espera, es facil culpar els factors externs (No he aprovat l'examen perqué el professor no ha sabut esplicar y expondre el tema) recolçant−se amb els demés buscant les nostres responsabilitats i preocupacions en els demés per justificar la nostra actitud. Jo, després d'estudiar Kant, considere que la seva teoria és la més acertada, perqué com ell diu, la peresa i la covardia són les causes de perq qué una gran part dels individus romanen gustosament en la minoria d'edat tota la vida. Es busca la seguritat recordada a la infatesa y adolescencia, on mai eren culpables dels actes, ni responsables, pero sobretot, no eren lliures: El ser humà té por a la llibertat. Conta un llibre que vaig llegir fa temps de Eduardo Galeano, El libro de los abrazos, que un home tenia un conillet d'indies a una gabia i que el conillet es tornava boig d'un lloc altre d'aquesta gabia, que era xicoteta amb fins barrots de ferro, fins que un dia, apenat el amo del animalet, li va obrir la gabia i va marxar a treballar. Al tornar va trobar al conillet, tremolant, a un raconet de la gabia. L'asustava la llibertat. Abans les necessitats de l'home eren les basiques, les imprescindibles: Menjar, dormir y les necessitats fisiologiques. (També podriem esmentar el aire, pero com que mai a sigut feina el tindre'l, a deixat de mereixerns cap esmenta, pero sense l'aire l'home també moriria, al igual que sense un tros de pa i una escapada al mon de les il.lusions de fum) Ahí és on crec jo que l'home està determinat, ja que contra això no pot lluitar, el proçes de l'evoluciò l'ha consagrat així, però no crec que l'home actue per la necessitat de la seua naturaleça als seus juits morals, als seus sentiments, a les seues il.lusions i esperançes. A mi em sembla que ahí, Spinoza, va fallar quan va enunciar que l'home viu totalment determinat, si crec en canvi que els exemples que exposa al text del llibre son acertats (això si, sempre amb el dubte), com quan parla d'un individu alcoholic que creu decidir lliurement i no per l'efecte de la beguda, oo les persones que sofreixen algunes patologies compulsives que son mogudes per impulsos, pero no em sembla acertat el exemple del nen, perque com ja he dit es una necessitat basica i no crec que açí es puga esmentar això i tampòc trove encertat que una persona no siga capac de contorlar un impuls tan conegut com la vengança. Es deu escollir, com ja deia Sartre, tenint sempre en compte diferents factors, els que ens influeixen, envolten i que marcaran una existencia o altra. Aquesta tria ja esta influida per altres decicions, potser que no han sigut pressses per nosaltres, pero que ens han fet seguir un camí i intentem sempre la decisiò siga, més que acertada, comoda; per qué després sempre serà facil espolssar−se davant un mur. Preferim seguir el que altres han establert que està be o mal abans que saber−nos totalment responsables d'allò que som i correr el perill d'enfrontar−se a prejudissis.Potser no tenim la llibertat ansiada, perqué, com acertadament ho diu Sartre, les normes estan fetes i això és algo que pocs sembla que s'hagen atrevit a discutir. Per a que? Les normes estan fetes? Doncs obeïm! Sembla que tan sols creiem en la nostra llibertat quan vegem ofegada la dels demés, no s'adonem de que l'home és lliure com a home que és, que la llibertat de l'esperit constitueix la suea més propia naturalesa. 1

Potser tinga raò Engels quan deïa que tan sols els grecs y romans valoraren la seua llibertat al mateix temps que furtaven la dels seus vençuts. Llibertat i responsabilitat Bibliografia: • Textos filosofics de: Sartre, Spinoza i Kant. • El libro de los abrazos: Eduardo Galeano. • Llibre de psicologia de 1er de Batxillerat. Index: • 1er parragraf................ la meua opiniò la equiparé en Kant. • 2on parragraf............... Spinoza • 3er parragraf................ Sartre i Engels. Data: dijous, 22 / març / 2001

2