EL LLIBRE DELS FETS Capitol 1 El rei en Jaume es troba en Aragó parlant amb el mestre de l'Hospital i Don Blasco. El Mestre li diu que podrÃ-a conquerir València, que es una terra molt bonica i que li pregunte a Don Blasco, que ell li rocamanarà per on entrar a València. Don Blasco li diu que tindrÃ-a que entrar per Borriana que es prop de la seua terra. Jaume diu que quan estiga en Borriana farà cridar a la reina per a que la gent sà piga que té intenció de quedarse. Capitol 2 Jaume es trobava en Terol. Estava caçant porc senglar amb Don Pero, senyor d'AlbarrasÃ-. Don Atorella li va dir que no tarde en conquerir Ares, que es bon lloc i molt fort. Després van anar fins Vila−roja. Aleshores vingué un ballester i li va dir que Don Blasco s'havia fet en Morella i li va dir que envede a per Ares vaja a per Morella que es més gran. Jaume va cambiar la direcció i va anar a Morella, ja que es dona conte que és millor prendre abans les coses grans. Quan varen arribar Blasco va parlar amb Jaume. Ell li va dir que li donara les terres. Don Blasco li digué que ell li havÃ-a fet una carta que deia que tot lo que guanyara als moros,serÃ-a seua, però Jaume, li va dir que açó era un castell que contava tant com un comtat i que si li donava Morella, ell li farÃ-a molt de bé a Don Blasco. Blasco va acceptar. Al dÃ-a següent va anar a Ares i la va prendre. Capitol 3 El rei de Navarra, Don Sanxo li va enviar un missatge diguent−li que volÃ-a fer un pacte amb ell. Va anar al castell a Tudela. Li va demanar ajuda contra el regne de Castella i li va dir que qui morÃ-ra abans que l'altre, heretaria tots els terrenys dels altres. El pacte era bo, per tres raons: peruqe el rei de Castella li havÃ-a fet una injustÃ-cia molt gran, perque tenÃ-a setanta−vuit anys, i jaume vint−i−cinc, i perquè el feia hereu seu. Van acordar que a pasqua jaume tindrÃ-a mil cavallers i a sant Miquel, mil més i que el rei de Navarra tindrÃ-a uns mil més. I es va anar. A pasqua Jaume no pogué acudir perque tenÃ-a que anar a Mallorca i va tardar dos mesos més en anar. Ell li va demanar que no heu tinguera en compte, que tenia que fer coses útils per al seu fet. Ell li digué que no havÃ-a vingut el dÃ-a acordat i Jaume digué que havÃ-a guanyat dos−cents cavallers més i li va preguntar si ell tenia els mil que va prometre ique si els tenÃ-a ell aniria a desafiar al rei de Castella, Sanxo va dir que ja prendrÃ-a una determinació. Els seus homes li varen dir que anara i que li diguera a Sanxo que quan el necessites ell estaria allÃ-, si compleix el seu compromÃ-s. Jaume va anar a dir−li−ho a Sanxo. Després es varen anar a prendre Borriana. Capitol 4 Va demanar als rics homes i als mestres que anaren amb ell fins a Terol. Ningú va anar el dÃ-a que va assignar. Al tercer dÃ-a després de partir de Terol, es varen quedar a Xèrica, per la nit arrasarien els camps de Viver. Tornant de la tala, va anar Ramon Samenla. Entraren al campament i varen anar fins a Jaume. Li diu que el saluda de part dels mestres i que ells han estat al puig de les Pasqües durant dos dies,que es lo que havian acordat amb ell, i corregueren a la vall de Segó. Vos preguen que vaja pronte. Jaume va dir que enviaren als mestres que en un dÃ-a estarÃ-en allÃ- amb ells. Varen arrasar amb el blat i al 1

dia següent varen talar les collites CapÃ-tol 5 Quan va arribar a la vall de Segó va trobar−se amb els mestres, junts anirien a assetjar Borriana. Varen fer unes mà quines per a llançar pedres. El mestres Nicoloso li va dir que podrien construir un castell de fusta. Els bisbes li van dir que com heu faria i ell va dir que el castell tindria cuatre pilars i dos sostres. Al de dalt hi haurà n ballesters i homes tirant pedres i aixÃ- els nostres podran pujar per la torre derrocada i els moros no heu podrà n impedir, però que caldrà dur el castell fins a la vora de la vall. Va llogar fusters i va tallar fusta i va dur−la fins al campament per a fer el castell. Ells no paraven de tirar amb el fenèvol i els moros contratacaven amb les algarrades. Van disposar de cent pals untats de greix. L'endemà , Jaume anà als campaments de Daroca i Terol i demanà dos−cents homes a cadascún. Quan varen començar a moure el castell els varen atacar amb fletxes i varen tindre que aturar−se. Eren tan prop dels enemics que no els deixaven anar−se'n als ferits, sinó que els feien seure i els cobrien fins que els enviaven.Els moros van ferir a vuit o nou. Nicoloso li digué a Jaume que fera que els homes es anaren, que ell faria per a que el castell es situara enfront dels moros sense que s'adonaren. Es anaren i begueren dues copes grans de vi i es anaren a menjar. Mentre menjaven, el fenèvol parà , i els moros aprofitaren per a llançar. A Jaume li sabia més greu que si li hagueren pegat punyades a les costelles. I no va trobar homes que volgueren dur−lo cap arrere per reparar−lo. Tota la nit varen tirar amb les algarrades. A la matinada, com s'havia que si el deixava, el trencarien, va armar a tota la seua companyia i el va fer tirar cap al campament, on no arribaven les algarrades, varen vore que el castell ja no es podia aprofitar. Van acordar amb els bisbes i els rics homes, que tirarien amb el fènevol i cavassen mines i aixÃ- haurÃ-en a la vila. CapÃ-tol 6 Don Ferrando, l'oncle de Jaume, va dir que volia parlar amb ell. L'endemà al matÃ-a anaren a la seua tenda ell, Don Blasco d'Alagó, Don Blasco Maça, Don Rodrigo i Don Eixemèn, que es guardaven dels bisbes i dels homes rics, que no s'havien de les paraules que ells volien dir−me, i li eigiren que només li pogueren donar consell Don Eixemèn i el justicÃ-a d'Aragó. Començà a parlar Don Blasco d'Alagó. Li va dir que ells havien vingut açÃ- per a servir−li i que totes les coses que començen els reis no poden acabar com ells voldrÃ-en perque sinó totes les terres serÃ-en d'ells. Que els homes rics no tenien menjar i que si es tenien que anar poc a poc ell tindria que anarse'n vergonyosament. Podriem arranjar−do de manera que en podrÃ-eu tenir molts diners, que el rei moro de València us donarà tant del seu.. Ell li va respondre que Déu li havia fet molt de bé i que les coses que ha començat les ha dut a bon cap. Que no se n'aniria per diners, i els pregà que li ajudeu a prendre aquesta vila. Que si torne a Catalunya i Aragó serÃ-a amb gran vergonya per no prendre aquest lloc. Després va cridar a Don Eixemèn i al justicÃ-a d'Aragó i els digué el que li havien dit abans. Jaume els va dir que demà cridaria als bisbes i als homes rics i el demanaria que es quedaren fins que pregam Borriana. El bisbes i els homes rics varen dir que l'ajudarien. Don Bernat Guillem li va dir que li otorgara tres−centes barreres i que ell aniria a ficar−les prop de la vall i ell es quedarà allÃ- nit i dia fins que conquerisquen Borriana. Capitol 7 Don Bernat va començar. Quan va tenir les barreres va fer que els seus caballers i els seus escuders les portasen fins on ell volia. Una nit els moros, uns dos−cents, van atacar amb foc i al campament varen cridar: −¡A armes! Van anar correguent fins a les barreres. Bernat Guillem li va dir que els moros volien encendre les cledes però que s'havien defensat bé. Don Bernat estava ferit i Jaume li la va traura i va ficar estopa amb aigua. Don Bernat va voler quedar−se allÃ-. Jaume va fer posar un altre mantell de barreres entre el 2

campament i Don Bernat i per les nits anaven a guaitar per torns. Un dia que a Jaume li tocaba guaitar, els moros varen reconèixer el seu escut i varen vore que els del campament dormien i varen eixir a l'assalt, amb escuts i amb foc. Els del campament s'alçaren. Al final es varem tornar cobrint−se amb escuts. Capitol 8 Acabaren de fer les mines i va dir que es posassen de nit cent homes armats entre les barreres i les mines, que justa abans de l'alba s'armassen tots a les tendes sense fer soroll i quan jo fes tocar les trompetes que eixissen per les mines al vall i pujassen per aquella torre que havia derrocat el fenèvol. Liu va dir als bisbes i als homes rics. Un dia, va tocar la trompeta i va fer que els homes eixiren de les mines i començaren a pujar. Els moros sentien que les trompes tocaven i van veure bullir la host . Un moro va tirarli una pedra a uno pero no li va fer mal i al intentar pujar li varen clavar cinc espasades a les cames, als altres lis tiraren unes pedrades que trencaven els escuts. Al final els moros volien pactar. El pacte era: si els donà vem un mes i no els havia socorregut el rei de València, retrien la vila. Jaume els va dir que esperaria 3 dies, i sinó que es preparasen per a la batalla. Demanaren 15 i va dir que no,que ni 15 ni 8 ni 5. Varen proposar un altre pacte: que en deixà ssem eixir les persones amb les robes que podrien endur−se en 5 dies, i que els donasen guiatge per a arribar segurs fins a Nules. Va acceptar el pacte. A Borriana hi havia 7032 persones. Capitol 9 Don Pero li va dir que ell es quedaria fins a estiu a Borriana si li donava els diners convenients perque es pogués quedar i pagar als cavallers. Jaunme li dona 17000 morabatins. Jaume se'n va anar a Tortisa. El bisbe de Lleida li digué que havia fet una despesa tan gran que no podria sostenir−la. Jaume li digué que ells no tenien ni tresor ni rendes i estaven obligats a viure anat per la vostra terra. Guillem de Cervera li va dir que ni entre el rei de Castella i el podrien retindre Borriana. Aixo li va desconsolar, ja que ell espensava que el que li anaven a dir era per a consolar−lo. Sen va anar a Terol. Un dia, va rebre un missatger de Eixemèn que era a Borriana. Elmissatger li va dir que els moros havien dir que si ell anava li retrien el castell i la vila. Varen prendre camÃ-, i quan varen arribar a PeñÃ-scola liu varen dir als moros,els quals s'alegraren. Li digueren pa i dues guerres de vi, panses figues i 10 gallines com a prsent. A la nit varen fer unes barraques amb catifes. Els moros volien fer un pacte per escrit. Van pujar al castell. Més tard Jaume va aconseguir PenyÃ-scola i moltes més ciutats. Després es va anar a Borriana i es va dedicar a la caça i a fer cavalcades. Vivien a la seua casa 20 cavallers. Capitol 10 Mentre esperaven Don Pero van acordar anar a la Ribera del Xúquer. Quan van pasar per Alcà sser, varen saquejar la vila i varen carregar massa les bèsties i vam anar a acampar a Espioca. Un moro els digué que al dia següent vindrÃ-a el rei de València a donar−los batalla. Com no va vindre, varen anar a Albalat. Varen fer 60 personers i van tornar a Borriana. Don Pero arribà en Nadal i Jaume se n'anà . El moros li varen dir que sabien una forma de fer guanyar molts diners als amos. Don Pero va dir que sÃ-, i els moros varen dir que amb la condició de que els donase terres,cavalls i que els deixaren quedar−se a Almassora. Varen fer el pacte. Els moros ficaren als escuders en una casa, i quan entraven els lligaven. 3 es varen donar conte i van començar a cridar que els ajudassen. Quan varen vindre els altres per ajudar−los, varen pujar per unes bigues i els moros, al veurels, varen anarsen de la vila, aixÃ- prengueren Almassora. Capitol 11 A l'estiu va tornar a Borriana. Am ell eren el seu oncle, Don Ferrando, i toda la tropa esta, varen acrodar fe runa cavalcada contra Alzira i Cullera. Dins els moros s'havien tancat a les alqueries amb les vaques,les ases..Els homes rics li varen dir que es podria fer amb aquest lloc si disposara d'un fenèvol. Jaume li digué que li donaria 2.

3

Varen anar a vore on ficarien els fenèvols. El consell li va dir que d'aon trauria pedres, perquè en el riu del Xúquer no hi ha pedres. Ell va dir que anirien fins a un altre riu o que contractaria a picapedrers que en picassen a la muntanya. Estos varen dir que asoles quedava aliment per a 5 dies, i que si hagués mala mar, no els podrien dur vitualles i asoles quedava menjar per a 5 dies i no hi havia picapedrers en Borriana. Va renunciar. Capitol 12 De Cullera van anar a Silla ivan acampar allÃ-. Jaume crida a el mestre de l'hospital Don Pero i Don Exiemèn. Els diu que podrÃ-en anar a per la torre de Moncada i guanyar captius,robes i vitualles. Jaume anirà a Borriana i els donarà vitualles per a 8 dies a cambi de 100 captius que els eligirà ell. Ell varen dir que els pareixia bé i que l'ajudarien. Va cridar als que li havien dit estos que no voldrÃ-en ajudar−lo i varen acceptar. Ell va dir que atacaran i se carregaran als que està n protegint les barreres i aleshores,quan ya sel agen carregat, els que queden dins serà n pitjors. Varen carregar−se als millors i Jaume es va anar a Borriana. Va demanar buscar provisions. Varen llançar pedres,aleshores mataven a molts animal i feia molt pudor, a leshores van haver de retres co a captius: n'eixiren 110047. Van deixar Moncada i varen anar a Museros a derrocar eixa torre. Un moro va dir que el rei de València havia dit que asoles es quedasen 60 a defensar la torre. Els moros varen ficar terra al sostres per a que les pedres no afectaren. Va fer posar estopa encesa a les fletxes contra els cabassos,que es varen encendre. Els moros es varen retre a canvi de la vida. Va donar els moros a cambi de les vitualles que havia agafat per a Borriana i es va anar a Osca. Capitol 13 Va cridar a Don Bernat per a vore com li pareixia si prenia el Puig d eSanta Maria. Ell va dir que si i li va besar la mà . Els moros es varen carregar el castell del Puig. Ell va dir que ja el refaria. A Pasqua es va anar a Terol. Estaven Don Eixemèn i Don Pero i més gent. Va anar un missatger i els va dir que el rei moro volia batalla i que ell estava a Puçol. Van tardar a construir el castell 2 mesos. Va anar Don Bernat per aprendre el castell. Jaume li va preguntar per les vitualles,este li va dir que entraren dins, i dins li va dir que havia cambiat les vitualles per més cavallers. Jaume v aidr uqe aniria a Borriana a per més vitualles. Va carregar de menjar les besties i heu va enviar al Puig. Va veure molts vaixells a Salou i va fer un inventari de la cà rrega . Va anar a Lleida, els prohoms li varen fe run préstec i ell va pagar les vitualles i sen va anar a Osca. Capitol 14 Estant a Osca arribà un cavaller de missatger enviat per Don Bernat i tota la companyia dle Puig. En les cartes que duia deia que el rei de València els havia atacat amb tot el sue exèrcit. Als primers atacs,hagueren de cedir els nostres, els moros es varen anar. Moriren molts moros, 2 o 3 cristians. Este va manar reforços a el Puig. Va demanar a nose ki blat per a cargar les bèsties i es va anar al Puig. Jaume li va dir a un altre que enviara cavalls ja que estos havien perdut cavalls en la batalla. Va dir−li als homes rics que li donaren cavalls, que ell els pagaria a més d elo que costasen. Varen anar a Sogorb a per els cavalls i els varen agafar i varen anar al Puig. Després,sen va anar a Borriana. Capitol 15 Va anar−se'n a Trotosa i va manar a tots els homes que tenien algun feu per mi i als de les ciutat que a la Pasqua foren amb la host que havia danar contra València. Quan es va anar a Saragossa va arribar un missatger diguent que Don Bernat era mort. Varen vindre els homes rics. Don Ferrando digué: Déu fa i desfa quan li ix,aleshores que conyons vas a fer en els seus territoris? Jaume li digué que li donasen consell. Al cap d'una hora tornaren i digueren a Don Blasco que heu diguera: No teniu prou despesa per a acabar lo que heu començat, seria millor assetjar valència en altre moment. Don Ferrando digué: Jo ya vos vaig 4

dir quan començareu lo del Puig,que no podrieu terminar−ho. Jaume va respondre que no agafaria el seu consell i que desde el Puig prendria València. Els va dir que es vorien en Pasques i es va anar al Puig. Quna va arribar estos estaven cagats i jaume els va dir que ell cuidaria de ells i que seria el seu senyor. Li va donar les seus terres al fill de Don Bernat Un fraile li va dir que es volia anar amb ell perque els soldats estaven contents i pata pin i pata pon. El fraile li digué que s'havia estes la veu i que si Jaume se n'anava els soldats anirien darrere. Sen va anar a sobar i després d epensar molt va arribar a la conclusió de que aniria a l'esglèsia de Santa Maria i convocaria als cavallers. . Jaume els va dir que no pasaria Terol fins que noe s faja amb València. Cridaré a ma filla i a ma filla per a que vejau que tinc intenció de quedar−me. Els altres se n'anaren contents i ell va enviar un missatger a sa dona i a son oncle. Sen va anar a PeñÃ-scola. Capitol 16 El diaqeu va quear amb la reian i amb Don Ferrando en Torotsa va enviar un missatge per a dir−lis que no podia anar,per la promesa que havia fet i que vingueren ells,pero va ploure molt i no varen poder atravessar un riu i ell va anar. Don Ferrando estava meravellat. Es va anar i ell i la reina varen pasar al matÃ- el riu i varen arribar a Borriana. Es va quedar la reina allÃ- i ell es va anar al Puig. El rei de València s'havia enterat de que havia vingut la seua dona i va amanar a uno a palar amb Ferrando Dieç: va dir que el rei de valència el donaria entre Guadalaviar i Tortosa i Tortosa i Terol i que el farà un palau i que li donarà tots els anys 10000 besants. Primer va pensar en agafar−lo pero desprès va dir que no, que ell anava a conquerir tota valència. Capitol 17 Estant al Puig,varen vindre uns missatgers del moros i li varen dir que si podien parlar amb ell en Almenara. Ell va anar i va parlar en ells. Varen dir que parlarien amb l'aljama i que farien que eixe lloc fora per a ell. Va anar a Borriana a vore a la reina. Després, quan se n'ana va pasar per Almenara. Els va demanara que fixaren dia per a donar−li el castell i que els faria gran bé. Els moros el varen donar que els donaren 3 jovades de terra i al familiars vaques,ovelles cabres,jovades...Va acceptar. Els moros varen dir−li que anirien a parlar amb els seus amics i que d'açÃ- a 8 dies el farien saber quan tendria ell que vindre. Al eixir del castell va caçar una grua i la va dur als moros com ofrena per Almenara. Estos es varen alegrar. Sen tornà al Puig. Varen enviar un missatger amb una carta que deia que anara quan volguera a Almenara amb una part del bestiar que els tenia que donar, ell va anar. Tots els moros que hi havia allÃ- el varen dir que li donaven les dues torres i l'albacar. Els va donar el bestiar i els va dir que demà vingueren amb ell a Borriana a per la roba. Els varen donar una casa i varen escomençar a tirarli pedres desde el castell. Al dia següent varen eixir dos i varen dir que tenia dos opcions, agafar lo que li donara Jaume o arriesgar−se a que el mataren. El senyor del castell va dir que volia parlar amb ell. El moro li va dir que ell estava en el castell per Zaiyan i que s'havia adonat que no es podia defensar perque els moros estaven en ell. Ell va dir que es rendia a cambi de recompenses. Jaume va dir que sÃ-. El va demanar dos cavalls i roba. Jaume ja tenia el castell. Jaume li va dir a la reina que vinguese açÃ-, ella va dir que vindria després de dinar i ell va dir que açÃ- també tenia menjar,que vingues. Va vindre la reina a Almenara i es ficaren a menjar. Capitol 18 Li varen arribar missatges d'Uixó, de Nules i de Castro: que els retrien els castells. Els va dir que vingueren, que ell aniria a una torre que partia el terme d'Almenara i Uixó. No volia que vingueren tots el mateix dia,perque no volia que sapigueren els pactes amb els demés. 5

Castro: quantitat d'ovelles i cabres roba i cavalcadures. Uixó: va dinar amb ells, ovelles,cabres,vaques,roba,cavalls. Va anar a allÃ-, els va dir que s'esperasen. Va anar a Borriana a per les coses i va tornar i li les va donar. Nules: varen dinar, ovelles,cabres,vaques ,roba i cavalcadures. Es va anar al Puig. Estos se varen alegrar. Després es va anar a Almenara per a estar amb la reina i després varen anar al Puig. Després va vindre un moro que deia que el retrien la vila i el castell de Paterna. I després anà uno de Bétera i un altre de Bufila. Va anar a Paterna amb cent cavallers i a Bétera i Bufila,després es va anar al Puig. Capitol 19 Els moros es cabrejaren quan s'havien que Paterna era seua. Estaven en el Puig amb tots estos. De bon matÃvaren moure i varen apropar−se a València, varen ficar les tendes enmig d eValència i del Grau. AllÃesperaven més companyia de Catalunya i de Aragó. Al dia següent varen anar a per Rusafa però Jaume no ana perquè tenia mal d'ulls, va llavar−se'ls amb aigua calenta. El mestre de l'Hospital li va dir que que farien ara. Ell li va dir que anirien a ajudar als de Rusafa,que sinó moririen. Zaiyan estava amb tota la seua tropa en una torre, entre València i Rusafa . Jaume va dir que Pot pasar que els que fagen l'atac tinguen que tornar fugit i podrien perdre Rusafa. A la nit faré que alguns homes vinguen per a vore si les terres estan regades i si no les havien regat, al ataquer. Van estar armats tot el dia i varen menjar damunt del cavall, pa,vÃ- i formatge. Varen fer guaites de nit. Els moros no varen eixir contra ell,aixÃ- 5 dies. Capitol 20 Anaven venint homes rics de Catalunya i Aragó. Cada vegada era més gran la host. La ciutat que més prop s'alberga de València va ser Barcelona. Van acordar per quina banda assetjarien València. Els homes rics varen dir que ho farien per Boatella pero Jaume va dir que no,que era millor fer−ho en el lloc on estaven. Va fer posar barreres prop de la vall, llançaren fusta, pasaren tres homes fins a la barbacana. Varen fer dos forats a la barbacana per a poder entrar els dos homes. Capitol 21 Vingueren dotze galeres i sis barques del rei de Tunis. Quan Jaume s'entera va fer que cinquanta cavallers amb cavalls armats i dos−cents peons s'embarcassen en una riba, entre uns canyars, i que no eixissen fins que els moros d eles galeres fossen bé en terra. Jaume v aidr que es ficaren antorxes en totes le tendes i que quan es fasa fosc les encenguessin i moguessin gran cridadissa. Els de València entenguerem que preà vem poc el que havien fet ells. Vaig enviar missatge als de Tarragona i Tortosa que vinguessen. Els moros es anaren a PenÃ-scola per combatre−la. Ferran Peris,que tenia el castell de PeñÃ-scola per mÃ-, amb els homes uqe havien vingut i amb els moros d ela vila venceren a els de les galeres. L'esquadra de Tortosa venia cap a València. Quan les galeres de Tunis s'enteraren fugiren. Varen rebre moltes vitualles. Capitol 22 Jaume havia enviat a Silla un fenèvol, Don Pero i Don Exiemèn, que la combateren durants 7 dies. Quan entraren els cavalls moriren 15 moros . Els moros fugien i els altres anaven a anar darrere pero Jaume va dir que no. Estos no li varen fer cas i varen anar. Jaume anà a per ells i al tornar li varen ferir al cap,prop de la front. Se li va unflar la cara i els ulls i amb l'ull d ela part en què era ferit no va poder veure en 4 o 5 dies. Quan la cara se li desunflà va cavalcar per tota la host per a que la gent no es desanimà s.Don Pero i Don 6

Eixemèn varen quedar en atacar per la porta de Boatella de amagat. No la pogueren pendre i s'hagueren de tornar. ¿Com podien haver pres aquella desició sense consultar−ho ni a Jaume ni als nobles? Jaume parla en els nobles i quedaren en prendre−la demà . El sol va eixir i anaren. Asoles hi havia 10 moros defenguent la torre. Es defenien bé pero no varen poder en ells. Quan varen tirar foc a la torre, ells es varen retre, pero no els varen perdonar perquè que no s'havien retrit al principi. Els cremaren, van prendre la torre i van tornar al campament. Capitol 23 Jaume va fer tirar el fenèvol de nit i de dia. Va vindre un moro a parlar sobre el rei de València, deia que li abatien 3 coses: les galeres del rei Tunis,que s'havien anat, la torre que havia cremat i la gran host que tenia. Zaiyan li envià un missatge: si voldria donar−li salconduit a un moro, que ell li enviaria i que parlaria amb Jaume. Jaume va dir que li plaïa molt i que vinguera. Quan vingué li digué perquè el rei de València li havia enviat. Jaume va dir−li que havia de pensar i que li respondria breument. No va dirliu a ningú de la host. Va anar a dirliu a la reina. Ella digué que li plaïen molt eixes paraules i va dir que estava de acord de que la gent de la host no s'enterara. Jaume va cridar al missatger del rei de València. Ell li va dir que anava a enviar−li a el seu sobrÃ-. I digué que li envies un cavaller al rei de València. El cavaller al tornar li va dir que Zaiyan havia dit que li saludava molt i que enviase 2 homes rics per a guiar al seu sobrÃ-. Va manar a dos. Va saber que dos moros desafiaven a dos seus. Don Eixemèn li demanà que li donase un torneig, va acceptar. Lluità amb el moro i el moro l'enderrocà del cavall. Pere contra un altre moro, que en el moment de fer−ho el moro es girà i fugÃ-. Al dia següen arriba el sobrÃ- es varen saludar. Va dir que el rei Zaiyan no sabia que havia fet per a rebre tant de mal de la seua part.Va respondre−li que ell va anar a Mallorca ell vingué en contra seua i va fer mal als seus homes i al bestiar. Per això havia anat contra ell. El sobrÃ- va dir que si volia diner el rei li donaria. Ell va fer cridar a la reina. Jaume va dir que el únic pacte que acceptara serà que ells es vagen per a que no els tinguen que matar i que agafen tot lo que puguen. Raiç va dir que tenia que parlar en el seu amo i se n'ana. Va tornar als tres dies i digué que el rei es retria amb unes condicions: que poguessen traure tota la seua roba, sense que els escorcollaren ni els ofengeren i que els assegurà s fins a Cullera. Jaume v adir que tenia que parlar amb la reina. Ella va dir que sÃ-,que acceptara. Jaume li va dir que sÃ-, que accepta el pacte. Capitol 24 Jaume va dir que es retiren al 5 dia. Després va parlar amb els homes rics. Alguns es varen quedar de pedra. Altres no varen fer res. Li va dir a el rei d eValència que ficaren la seua senyera dalt de la torre. Jaume va plorar al vore la senyera i va besar la terra. Va ferir de mort a alguns que volien furtarli coses als moros i va raptar algunes mores i xiquets i els varen guiar fins a Cullera. Capitol 25 Varen entrar a valència. Al tercer dia varen repartir les cases. Va vore uqe havia fet més donacions que terme hi havia. Es va llevar als que tenien massa. Va posar a 2 tios. Els homes rics es queixaren de que repartir eixos dos. I varen dir millor que heu repartiren dos bisbes i dos homes rics. Ell va cridar alsque repartien i va dirlos lo que li ahvien dit. Ells varen dir que ja heu sabien i que perfavor no fera aixo,que seria molta vergonya per a ells. Va dir que faria una patranya per a que caigueren en la seu apropia terra, i varen fer lo que els havien demanat els nobles. Els va cridar i els ho va dir. Va esperar 15 dies i no varen repartir les terres. Varen dir que trobaven gran dificultad en aquest fet i que tindrien que tornar−li−ho. I Com estos no podien fer−lo i li el varen tornar,després ell li ho donà a els de abans. Jaume els digué com repartir la terra i ells ho feren aixÃ-. Capitol 26 Va anar Ramón i li va pregar una cavalcada per Múrcia. Se n'ana amb el fill de Don Blasco. Anaren a per 7

Villena. Pogueren entrar a una part,pero varen tindre que eixir cap arrere,però es varen dur molt bo botÃ- de les cases. Després a Saix, on varen prendre una gran part d ela vila. Un moro li tira una pedra a uno en el cap i el va matar. Als vuit dies es reuniren. Va fer venir als home si els va dir: Els que han heredat,estarà n açÃ- un any, després podrà n tornar a les seues cases a fer les seues faenes i a vendre les seues terres per vindre's açÃ-. Es varen reunir i varen dir que li donarien una respota a Jaume. La resposta sigué: Que acceptaven s els 300 cavallers envede servir−li tot el any li serviren,100 els primers cuatro mesos,altres 100 el altres cuatre mesos i altres 100 el cuatre mesos restants. Jaume els ho va otorgar. Jaume va anar a Montpeller a demanar que li ajudassen en les despeses que havia fet en la conquesta d eValència. En Guillem d'Aguiló que era qui estava a carrec va fer mal als moros. Quan va tornar va trobar queixes dels moros. Va fer cridars als soldats pero estos fugiren. Va fer cridar a Guillem per va dir que aniria si el assegurava. Va acceptar. Ell li va dir que li ahvia fet mal als moros pero que no es pensava que li feia mal a ell. Ell li va respondre que els moros confiaven en ell i ell o havia trencat. Li va voler llevar lo que li havia donat pero ja ho havia empenyorat. Però va dir que li tornaria tot el que poguera. Jaume es va disculpar dels moros, ells es van donar conte de que ho sentia de veritat i se'n tornaren als pobles, i visqueren més segurs perquè Jaume era en al terra.FIN

8