Comentari del text “Los Rojos de ultramar” El text que a continuació comentem, es tracta d’un llibre escrit per en Jordi  Soler (1963,­) i publicat per primer cop l’any 2004. El llibre consta de 235  pagines i esta organitzat en 6 capítols. Podem afirmar que de fet, el llibre  ens explica dues histories paral∙leles, la primera i més important, la situem  des   del   començament   de   la   guerra   civil   espanyola   (1936­1939)   fins   a   poc  desprès de la mort de Franco, encara que es centra gairebé exclusivament en  la època de la postguerra. Aquesta història te com a protagonista a Arcadi,  avi de l’autor, que desprès de exiliar­se a França, on es tancat en un camp de  concentració,   aconsegueix   anar­se’n   a   Mèxic,   on   juntament   amb   alguns  companys republicans reconstrueixen la seva vida alhora que creen complots  per   assassinar   al   dictador   espanyol   i   així   aconseguir   tornar   a   Espanya.  Aquests   exiliats   formen   a   Mèxic   “La   Portuguesa”,   on   conviuen   les   cinc  famílies gràcies al conreu del cafè. La segona història, sense gaire rellevància, narra com l’autor va realitzar la  recerca d’informació i les diferents fonts, apart de la narració per part del  seu   avi,   que   el   van   ajudar   a   desenvolupar   aquest   seguiment   del   passos  d’Arcadi. Aquesta segona història es situa en un temps molt més proper.    El llibre està escrit sense seguir un ordre cronològic, això en proporciona la  sensació de anar descobrint coses a l’hora que ho va anar fer fent en Jordi  Soler, encara així, mantenim l’ordre del llibre a l’hora de comentar el text. El primer capítol, s’inicia l’onze de gener del 1937, en plena  guerra civil,  quan   Arcadi   decideix   allistar­se   com   a   voluntari   a   la   columna   Maciá­ Companys. Se’ns explica la situació familiar en la que es trobava Arcadi i les  possibles raons que el van portar a allistar­se, encara que no queda gaire  clar. En aquest capítol neix Laia, mare de l’autor, mentre el protagonista  està lluitant. Posteriorment Arcadi es beu obligat a abandonar el país, i amb  algun company i el seu germà Oriol, van cap a França. Passan la frontera i 

Arcadi   deixa   al   seu  germà,  que es  trobava  ferit   en un centre sanitari.  A  Arcadi, el porten a Argelès­sur­Mer, on el tanquen. En el segon capítol, que s’inicia a Galatea, localitat mexicana on Arcadi va  arribar des de França, s’explica com ho va fer Arcadi per refer la seva vida.  Van succeint diferents oficis, es retroba amb companys republicans amb qui  engega un nou projecte: una plantació de cafè. Aquest pròsper negoci, atorga  als cinc amics gaudir d’un von nivell de vida, que es mantindrà fins al dia de  les seves morts. Aquest capítol es dedica gairebé per complet per explicar  com era la vida a La Portuguesa, es presenten diversos personatges més,  relacionats   amb   Arcadi   i   la   seva   família   i   es   narren   anècdotes   d’aquella  època. El tercer capítol, com el seu títol indica, s’inicia i es desenvolupa a Argelès­ sur­Mer, un camp de concentració on sota unes pèssimes condicions viu el  nostre protagonista. Aquí apareix per primer cop el ambaixador Rodríguez,  l’ambaixador mexicà que posteriorment li permetrà sortir del país. Mentre  que Arcadi es troba sofrint penalitats a Argelès­sur­Mer, l’ambaixador prova  de fer­ne sortir el màxim de presos possibles.  En capítol consecutiu, es situa al 1940, estant Arcadi encara en situació de  presoner.   El   capítol   es   centra   en   l’ambaixador   Rodríguez   i   tots   els   seus  moviments per rescatar el màxim d’exiliats, començant per el trasllat del  Negrín a Anglaterra. Apareix en aquest fragment l’ingenier republicà José  Cabeza Pratt, que es presenta davant l’ambaixador demanant­li ajuda per  fugir del país. Es narra la història de Cabeza i com ha arribat fins aquella  situació, així com la vida posterior que portaria a la Habana, sent negociant,  propietari d’alguns hotels i d’un equip de beisbol.  També es en aquest capítol quan Arcadi, que es troba en un viatge en tren  amb   altres   presos   cap   a   Espanya,   on   seran   reclutis   en   un   altre   camp,  aconsegueix escapar. A partir d’aquí, i gràcies a un francès anomenat Jean 

Barrières   i   militant   del   partit   comunista   aconsegueix   amagar­se   de   la  Gestapo i altres perseguidors. Desprès d’una breu i no gaire rellevant estada  a la presó el nou amic l’ajuda a contactar amb l’ambaixador mexicà. Aquest  l’amaga   juntament   amb   altres   exiliats   en   una   habitació  de   l’hotel   que   fa  d’ambaixada i al cap d’un tems li proporciona una sortida cap a Mèxic. El cinquè capítol, una part del procés d’investigació que Jordi Soler va dur a  terme. Aquest fragment es caracteritza per la visita de l’autor a Argelès­sur­ Mer, i la sobtada absència de dades referents al període en que el poble va  servir com a camp de refugiats. Es en aquesta visita on a través de parlar  amb algun contacte s’assabenta que el seu avi, Arcadi, i els seus companys,  duran   anys   van   estar   organitzant   un   complot   per   assassinar   a   Franco   i  d’aquesta manera poder tornar a Espanya. A partir d’aquest moment, tornem a La Portguesa i l’any de la seva fundació  el   1946.   Es   narren   cronològicament   la   vida   en   aquella   localitat   fent  referència a la dictadura franquista, i com la vivien els refugiats catalans.  Els   cinc   amics,   junts   decideixen   organitzar   l’assassinat,   i   per   fer­ho  contacten amb diverses organitzacions. Al 1962, es troben per fi amb Chelele  i Domènech, cabdills de la Esquerra Llatinoamericana i junts organitzen el  complot. Decideixen utilitzar explosius i dos anys més tard, al 1964, tot està  llest. Alhora de provar­los però Arcadi resulta greument  ferit, i més tard  Domènech mata a Fontanet un del companys. Encara així Domènech segueix  amb el pla que resulta frustrat quan aquest ja es trobava a Madrid amb els  explosius.      L’últim   capítol,   que   comença   quan   mor   Franco,   es   situa   també   a   La  Portuguesa.   A   partir   d’aquest   moment,   Arcadi   posposa   el   retorn   a  Barcelona,   però   com   que   el   viatge   era   necessari,   al   cap   d’uns   mesos   es  dirigiren a Barcelona. El viatja va fer adonar­se a Arcadi que la seva vida ja  no es trobava a Espanya, sinó a Mèxic, i desprès del desencant que li provoca  el retorn a Barcelona tornen a la Portuguesa. Posteriorment es finalitza el 

llibre,   narren   el   final   de  la  vida   de  Arcadi   i   la   seva   família,   convertit   el  protagonista en fervent devot. Aquest llibre, pretén fundamentalment mostrar­nos una altre perspectiva,  segurament menys coneguda de la Guerra civil, la dictadura franquista i les  repercussions que aquestes van comportar a diferents seccions de la societat.  Utilitzat abundants personatges, l’autor ens recrea la vida del seu avi a així  com la implicació que van tenir aquests en el seu desenvolupament. Ens en  adonem com va ser de dura la vida dels exiliats, i l’escassetat d’interès per  algunes parts de l’època franquista.