MALALTIES IMMUNOPREVENIBLES. VACUNACIONS PREVENTIVES

Dra.. Magda Campins Martí Dra Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB

IMPACTE DE LES VACUNES, EE.UU. (1900-2005)

* CDC. Pink Book, 2007

Tabla 2. Impacto de la vacunación en la enfermedad. España 1930-2009. Casos de enfermedad en el año de máxima incidencia. en el año 2010 y porcentaje de cambio 2010-año de máxima incidencia.

Enfermedad

Año máxima incidencia

Nº casos

Nº casos año 2010

% cambio

Tos ferina

1985

60.564

722

98,8

Tétanos

1983

90

8

91,1

Difteria

1940

27.517

0

100

Poliomielitis

1959

2.132

0

100

Sarampión

1983

301.319

274

99,9

Rubéola

1983

161.772

10

99,9

Parotiditis

1984

286.887

2.521

99,3

Fuente: Instituto de Salud Carlos III. Elaboración: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad.

Beneficios anuales de la vacunación en el mundo Enfermedad

Muertes evitadas/año

Años de vida salvados

varicela difteria tétanos tos ferina H. influenzae b hepatitis B sarampión poliomielitis tuberculosis

57.879 60.000 862.000 600.000 287.000 1.172.500 1.100.000 650.000 1.188.476

1.615.252 3.900.000 56.030.000 39.030.000 18.655.000 76.212.500 71.500.000 42.250.000 77.250.940

TOTAL

5.977.855

386.413.692 Ehreth J. Vaccine 2003;21:596-600

Worldwide child deaths: 1 in 12 children die before reaching five

Source: The Lancet, June 2003

Mortalidad por enfermedades prevenibles por vacunas en niños < 5 años

MMWR 2006;55:511-5

Conceptes generals Definició de vacuna Preparat antigènic obtingut a partir de microorganismes o dels seus fragments proteics, que indueix una immunidad activa front a determinades malalties infeccioses, amb un risc mínim de reaccions locals o generals

Evolució històrica de les vacunes 1796: Verola

1967: Parotiditis

1997: DTPa DTPa--Hib Hib--VPI

1885: Ràbia

1969: Rubèola

1998: Lyme

1896: F. tifoidea, còlera

1971: Triple vírica

1999: dTpa

1972: Meningocòccica

2000: Neumocóccica conjugada 7v

i pesta 1923: Diftèria

1976: Neumocòccica

1926: Tos ferina

1981: Hepatitis B

1927: TBC, tètanus

1984: Varicela

1935: Febre groga

1988: Hib

1936: Grip

1991: Hepatitis A

1955: Polio (Salk)

1993: DTPDTP-VPI VPI--Hib

1958: Polio (Sabin)

1994: DTPa (EEUU)

1961: DTP

1996: Hepatitis BB-Hepatitis A

1964: Xarampió

2000: MCC 2000: DTPa DTPa--VPI VPI--Hib Hib--VHB

2006: Rotavirus 2006: Herpes zoster 2007: Papilomavirus

2009: Grip A (H1N1) pandèmica 2010: Neumocóccica conjugada 13v 2013: Meningococo B

Vacuna de la viruela Edward Jenner, 1796 (1749-1823)

Sara Nelmes: viruela bovina (o de las vacas)

Eradicació mundial de la Verola, 1979

Figura 1. Poliomielitis, España 1931-2005. Incidencia y cobertura de vacunación

2500

100

Comienzo vacunación 1963

Número de casos nº casos

60

Cobertura vacunación (%)

1500

40

1000

20

500

20 00 20 03

19 94 19 97

19 85 19 88 19 91

0

años Fuente: Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III.

19 79 19 82

19 73 19 76

19 64 19 67 19 70

19 58 19 61

19 49 19 52 19 55

19 43 19 46

19 37 19 40

19 31 19 34

0

cobertura vacunación

80

2000

Último caso de Poliomelitis en la Región Europea de la OMS Melik Minas Agri, Turquía 26 de Noviembre de 1998

Certificado de eliminación en Europa: 21 de Junio de 2002

27.517 casos (1940)

Introducción vacuna

Último caso en España Último caso en Cataluña

Tipus de vacunes 1.

Vacunes de microorganismes vius (Atenuades)

2.

Vacunes de microorganismes morts (Inactivades)

3.

Vacunes recombinants (Sintètiques)

4.

Vacunes DNA, vacunes VLP

Vacunes atenuades Fabricades a partir de microorganismes que han perdut la seva virulència després d’un perllongat creixement en cultius, però que conserven la seva antigenicitat (mutants avirulentes) Riscos: - estabilitat de la soca mutada

- contaminació per virus Avantatges: - reprodueixen la infecció natural de forma controlada

- indueixen la formació d’anticossos sèrics i locals (IgA secretora) - sol ser suficient una única dosi

Vacunes inactivades S’obtenen a partir de microorganismes cultivats i tractats posteriorment amb irradiació ultraviolada, calor, formol, alcohol o aldehids Tipus:: Tipus 1. Vacunes de microorganismes totals o complets 2. Vacunes de antigens purificats (proteïnes, polisacàrids, extractes ribosòmics,...) 3. Vacunes antitòxiques, anatoxines o toxoides

Vacunes recombinants S’elaboren a partir de la clonació de gens, que codifiquen proteïnes antigéniques específiques en una cèl·lula hoste

Vacunas de polisacáridos capsulares Vacunas de polisacáridos planos

Vacunas polisacáridos conjugados

• Activación células B, sin respuesta inmune mediada por células T • No inducción memoria inmune • Limitado impacto sobre colonización nasofaringea

• Genera respuesta inmune Tdependiente e induce memoria inmunológica • Induce una potente y prolongada respuesta inmune secundaria en lactantes • Reduce estado de portador nasofaríngeo

Polisacárido

Proteína transportadora “carrier”    

Lazarus R, et al. Clin Infect Dis 2011;52(6):736-42.

Toxoide tetánico Toxoide diftérico CRM197 Proteínas membrana externa:  Meningococo  HiNT: proteína D

Classificació de les vacunes 1.

Segons el tipus d'antigen

2.

Segons la seva composició

3.

Segons l'ús sanitari

Classificació de les vacunes segons el tipus d’antigen

• • • • • •

ATENUADES

INACTIVADES

Víriques

Víriques

Febre groga Poliomielitis (Sabin, VPO) Xarampió,, rubèola Xarampió rubèola,, parotiditis (TV) Varicela Rotavirus Herpes zoster

• • • • • •

Bacterianes

• BCG • Febre tifoidea (Ty21a) • Còlera (oral)

Ràbia Grip Poliomielitis (Salk, VPI) Hepatitis A Hepatitis B (recombinants) Encef. japonesa, papilomavirus... Bacterianes

• • • • • •

Tos ferina (senceres, acel·lulars) Tètanus, diftèria (anatoxines) Neumocòccica H. influenzae b Meningocòccica Febre tifoidea (parenteral)

Classificació segons la composició 1. Vacunes monovalents

Contenen un sol tipus antigènic 2. Vacunes polivalents

Contenen diversos serotipus del mateix microorganisme 3. Vacunes combinades

Associen antigens de diversos microorganismes

Classificació segons l’ùs sanitari 1. Vacunes sistemàtiques

Són aquelles que s’apliquen a la totalitat de la població i que formen part dels calendaris vacunals d’una comunitat 2. Vacunas no sistemàtiques

La seva aplicació no és universal, ja que són d’indicació individual segons les circumstàncies personals o ambientals de cada individu

Calendari vacunal de l'adult Vacuna

Recomanació

Antidiftèrica + antitetànica (dT)

Tots els adults

Antidiftérica + antitetánica + antitosferina (dTpa)

Gestans a partir 27 sem. EG

Antigripal Antipneumocòccica 23-valent Triple vírica Varicel·la

>60 anys (o menors d'alt risc) >65 anys (o menors d'alt risc) Tots els susceptibles Tots els susceptibles

Pràctica vacunal

1.

Vies d'administració

2.

Administració simultània

3.

Reaccions secundàries

4.

Contraindicacions

Vies d'administració de les vacunes

• • • • •

Intramuscular Subcutània Oral Intradèrmica Altres

Vies d'administració de les vacunes

VIA INTRAMUSCULAR DE PRIMERA ELECCIÓ EN ADULTS I NENS GRANS

VIA INTRAMUSCULAR DE PRIMERA ELECCIÓ EN LACTANTS

VIA SUBCUTÀNIA

Administració simultània de vacunes

OPV

Hib

HBV

DTPa

Separació en el temps entre diferents vacunes

TIPUS DE VACUNES

INTERVAL ENTRE DOSIS

• 2 o més vacunes inactivades

• Cap

• 2 o més vacunes inactivades i/o atenuades

• Cap

• 2 o més vacunes atenuades

• Administració simultània o esperar 4 setmanes Excepció: VPO, tifoidea oral

Adaptat de CDC. MMWR 2002; 51 (No.RR-2)

Contraindicacions de les vacunes 

Per la seva tolerància



Malalties infeccioses febrils greus



Transtorns neurològics evolutius greus



Immunodeficiències (vacunes atenuades atenuades))



Embaràs (vacunes atenuades atenuades))



Reaccions d’hipersensibilitat a components vacunals (ou ou,, antisèptics,...) antisèptics ,...)



Per la resposta immunitària induida



Edat:: < 1 a. Edat



Administració recent de sang o hemoderivats



Immunodeficiències o immunosupresió

Falses contraindicacions  Malalties intercurrents lleus  Prematuritat  Malalties al·lèrgiques  Antecedents familiars d’al·lèrgia  Reaccions prèvies no anafilàctiques  Tractament amb antibiòtics (excepte: tifoidea oral)  Contacte amb una embarassada  Contacte recent amb un malalt infecciós  Història d’al·lèrgia inespecífica  Lactància

Reaccions secundàries a les vacunes Complicacions menors 

Reacció local (eritema, induració, dolor, tumefacció,...)



Reacció general (febre, malestar general, exantema, artralgies, mialgies, cefalees,...)



Apareixen a les 1212-24 hores i no solen durar més de 48 hores

Complicacions majors 

Reacció anafilàctica



Reaccions neurològiques (per ex., vacuna tos ferina)

Programes de vacunació Programa de vacunació: vacunació: Mesura sanitària d'actuació sobre la comunitat per aconseguir disminuir o eliminar la presència de determinades malalties infeccioses

Per conseguir eradicar una infecció és necesari assolir cobertures vacunals superiors al 90%, en la majoria de casos

Eficàcia vacunal I (nv) – I (v) EV =

x 100 I (nv)

Fòrmula clàssica de Greenwood i Yule, 1915

I (nv (nv): ): Incidència en no vacunats I (v): Incidència en vacunats

Si la vacuna proporciona una protecció total, no hi haurà casos en els vacunats:: I (v) = 0 i la EV = 100% vacunats

Nuevos logros de la moderna vacunología

Combinación de antígenos (vacunas combinadas) Prolongación protección (vacunas conjugadas) Incrementar la respuesta vacunal (adyuvantes) Mejorar aplicación (oral, intranasal,…) Prevención enfermedades “no infecciosas” (cáncer, ..) Protección nuevos virus pandémicos (gripe)

y surge la controversia…..

La Vanguardia, 10 febrero 2009

La Vanguardia, 22 abril 2009

Diario Médico, 16 de octubre de 2009

El País, 27 de enero de 2010

La Vanguardia, 18 de octubre de 2009

La Vanguardia, septiembre de 2009

Evolución de los programas de vacunación Época prevacunal

Aumento de cobertura

Pérdida de confianza

Retorno de confianza

Erradicación Final vacunación

Enfermedad Brote

Cobertura vacunal

Efectos adversos

Tiempo

Erradicación

De: Bayas JMª

“ los datos científicos y las realidades históricas pierden valor cuando compiten con opiniones o historias emotivas que aparecen en los medios de comunicación”