INTRODUCCIÓ Segons Marx per fi ha arribat l´hora d´exposar la idea per tot el món, el concepte, objectius i tendencies de manifestar el comunisme. Diu que aquest és el próposit per els quals moltes nacionalitats s'han unit a Londres i han redactat aquest llibre. PRIMERA PART Diu que en tota l´história de la vida ha hagut distinció social en tot arreu, però que ara el país s´està dividint en dues clases: borgesia i el proletariat. Amb la millora de la indústria, que va sustituir a la manufactura, i a la clase mitja industrial el sustitueixen els industrials millonaris (burgesos moderns). La borgesia ha fet una explotació directa i oberta. Les indústries antigues nacionals són substituides per les noves industries. La borgesia es va expandir per moltes parts del món, obliga a totes les nacions si no volen sucumbir, a tenir el mode burgès, , les vol portar a fer l´anomenada civilització (a fer−se burgeses). La borgesia vol el domini de la ciutat (la població de les ciutats ha augmentat per la pérdua del camp). El que consegueix la borgesia amb aixó es es aglomerarv la població , centralitzar els medis de producció i concentrar la propietat en mans de uns quants. (La conseqüencia es la centralització política). Les provincies independents, lligades entre si casi únicament per llaços federals, com interessos, lleis, governs... han sigut consolidades en una sola nació, un sol govern, una sola llei, un sol interés nacional de clase i una sola línea aduanera. Lo que ha aconseguit la burgesia en nomès un sege escàs a nivell de forces productives més abundants i més grans que totes les generacions pasades juntes. Es va establir la lliure competència. Però amb el sistema burgès han hagut varies crisis i en cadascuna d´elles es distribueix a les seves propies forces productives. Com va véncer la burgesia les crisis? Per destrucció forsada de una gran quantitat de forces productives; per la conquista als nous mercats i de la esplotació més intensa del antics. De que manera es pot fer? Preparant crisis més extremes i més violentes i reduïnt els medis de prevenir−les. Les armes que ells van emplear per a destruir el feudalisme ara un altre vegada va contra elles, però la bugesia a preparat moltes armes que li donaràn mort, també a produït als homes que utilitzaren aquestes armes (són els obrers moderns, es a dir, el proletariat). El proletariat se va desarrotllant però li manifesta molt trobar el treball i quan el troben nomès serà mentres el capital augmenti perque mentre siguin els treballs més difícils menys diners dóna el burgès. Segons l´edat i el sexe van varien els solds, no hi ha molta justícia empleada aquí, ja que, contra més dévil siguis menys et paguen. El proletariat es veu amb ganes de lluitar contra la borgesia, al principi eren pocs els que no es revelaven, però cada vegada es van sumant més. Fins i tot va fer una revolució destruint mercancies extrangeres, trencant 1

màquines, cremant fábriques censeres... Amb això el que van aconseguir és que els van possar càstigs pel que habien fet. Els obrers van decidir fer asociacions il.legals i amb això va estallar una sublevació, però amb aixó no vàren aconseguir molt més del que ja tenien ja que per aconseguir el que volen hi ha de haver un procès molt lent. En la lluita de classes quan va arribar al seu desenlaç la classe dominant adquireix un caràcter violent i tant agut que una part de la burgesia prefireix aar amb els revolucionaris (proletariat). El proletariat és una base social que és verdaderament revolucionada i els seus objectius són: −Defendre els seus interessos futurs. −Tenen que destruir tot el que fins ara ha vingut garantizat i assegurat de la societat fins ara. SEGONA PART Els comunistes no formen un partit a part perquè no tenen interessos que els separin del conjunt del proletariat, no proclamen principis especials als que vulguin amoldar el moviment proletari. La diferència entre els comunistes i els demès partits proletaris és que fan valer els interessos comuns a tot el proletariat independenment de la nacionalitat i que en les diferents fases del desemvolupament per que pasa la lluita entre el proletariat i la borgesia representan sempre els interessos del moviment en conjunt. Els objectius principals del comunistes és el mateix que els altres partits proletaris, les tesis teoriques dels comunistes és basen en l´extenció de conjunt de les condicions reals d´una lluita de clases existent d´un moviment históric i l´abolició de la propietat privada, es vol intaurar la comunitat de les dones , perque per als borgesos la seva dona no és un altre cosa que un instrument de producció. El comunisme vol abolir tambè la religió i la moral. La Revolució comunista és la ruptura més radical amb les relacions de propietat tradicionals. El proletariat organitzat com la clase dominant i per augmentaramb la menor temps posible posible de massa de forces productives, van posar unes normes per a transformar radicalment tota la manera de producció: • Exportació de la propiedad de la terra i el treball de la renta de la mateixa per els gastos de l´estat. • Forts impostos progresius. • Abolició del dret d´herencia. • Confiscación de la ropietat de tots emigrats i sediosos. • Cestificació del crèdit en mans de l´estatper mitjà de un banc nacional amb capital estatal i monopoli exclusiu. • Centralització en mans de l´estat de tots els medis de transport. • Multiplicació de les empreses fabriles que perteneixen a l´estat i dels instruments de producció, roturació dels terrenys incults i millorament de les terres, segons un plà general. • Treball obligatori per a tots; organitzacions d´exercits industrial, particularment per l´agrricultura. • Unificació de l´explotació de l´aagricultura i l´industria. Medides encaminades per fer desaparéixer gradualment la diferéncia entre la ciutat i el camp. • Educació pública i gratuita de tots els nens; abolició del treball d´aquests en les fàbricas tal com es practica avui; règimen d´educació convinant amb la producció material, etc. Una vegada que en el procès han desaparegut les diferencies de clase i s´hagi concentrat tota la producció en mans dels individus asociats el poder públic perderà el seu caràcter polític.

2

TERCERA PART 1.El socialisme reaccionari. • El socialisme feudal. El socialisme feudal va néixer perque l´aristocràcia volia perdre aparenment les seves ideologies, volien perdre aparenment les seus interessos i formular la seva acta d´acusació contra la burgesia amb interès de la clase obrera explotada. Amb el socialisme feudal es va unir el socialisme clerigal. b)El socialisme petit−burgès L´aristocràcia feudal i el petit agricultor de l´edat mediaeren classes derrotades per la borgesia en els paísos que estan més desarrotllats. Aquest socialisme pretén restablir els antics medis de producció i de canvi i en elles ñes antigues relacions de propietat i tota la societat antiga. Volien: −Per la manufactura el sistema gremial. −Per l´agricultura el rèimen patriarcal. C)El socialisme alemán o socialisme verdader En Frància existia la literatura comunista i socialista que va néixer baix la presió de la borgesia dominant. Va ser introduïda en Alemanya. La literatura Francesa per als alemans no va tenir molt d´éxit peruqe van aparèixer literaris Alemanys que estaben d´acord ab les noves idees Franceses, però partíen de les seves propies opinions filosófiques. Va anar agafant un caràcter més serio, la lluita de la borgesiaprusiana contra els feudals i la monarquia absoluta. El socialisme es va convertir en una arma dels governs per anar en contra de la borgesia alemana. 2.El socialisme conservador o burgès Els borgessos socialistes el que volen tenir és una vida de societat moderna sense les lluites i els perills que sorgeixen d´ella. El que volen és: −Una societat actual sense els elements que la revolucionen i descomponen, −Volen una burgesia sense proletariat. Una de les altres cosas que té aquest socialisme és que l´interesa apartar als obrers dels moviments revolucionaris demostrant que aquest canvi polític no pot veneficiar a ells sinó que nomès seria una modificació de les condicions materials de vida i de relacions económiques. 3.El socialisme i el comunisme Crític−utópic Els primers indicis de canvis que va voler fer el proletariat no va funcionar i a l´inici d´aquest període van 3

aparéixer els sistemes de Sant−Simon, de Fourier, de Owen que no van admitir, del costat del proletariat ninguna iniciativa histórica i ningún moviment polític propi. Van començar a buscar unes lleis socials que permitien crear aquestes condicions com l´acció del seu propi ingéni, codicions fantàstiques, una organització de la societat inventada per ells. QUARTA PART Els comunistes lluiten per aconseguir un bon resultat en els seus objectius i interessos inmediats, però també en el futur. En França els comunistes van escollir per sumar−se al partit socialista democràtic. En Suïssa van apollar als radicals. En Polonia van apolar al partit que ve en una revolució agraria, la condició de la liberació nacional. En Alemanya el partit comunista lluita al costat de la burgesia tant que aquesta lluita contra la monarquia aboluta, la propietat territerial feudal i la petita burgesia reaccionaria. Els comunstes lluiten en totes parts per a conseguir els seus objectius principals, desitgen millorar les condicions com l´acció del seu propi ingeniu, condicions de vida de tots ls memberes de la societat i com no tenen res que perdre lluiten per aixó. L'OPINIÓ PERSONAL DEL LLIBRE Crec que el llibre és bastant interessant, doncs cal pensar que Marx no era ni un escriptor ni un polític, simplement era un economista, però per sobre de tot era un filòsof, que juntament amb Sigmunt Freud i Darwin van marcar la filosofia contemporània. En general crec que l'idea de Marx de crear una societat justa i igual és molt bona, tot i que mai es va portar del tot a terme i sempre seguirà siguent una utopia. Marx deia que el socialisme era la pràctica de la teòrica del comunisme i és precisament per aquest fet que no entenc que Marx critiqui el socialisme utòpic quan en el fons ell és considerat un dels creadors del comunisme i del socialisme actual. Crec que aquest llibre de la manera en que està plantejat tenia molta més lògica en el moment en que es va fer que no pas ara que ens trobem en una societat molt més conformista, i desclassada però jo penso que ara mateix es podrien seguir realitzan les idees de Marx però actualitzades. La situació actual és molt millor que la situació en l'època del manifest comunista, però en el fons ens trobem en la mateixa situació d'abans senzillament ens la saven vendre millor controlant els mitjans que ens fan opinar i que fins i tot són capaços de definir−nos i formar−nos les opinions, aquest és un fet amb el que no contava Marx i que per tant el manifest i les Internacionals han quedat desfassades. El llibre m´ha aportat un sentit molt més clar de com era la societat de l'època i de les dificultats que tots tenien, i consedero que en el moment de Marx hauria estat bé que s'haguès portat a terme l'idea de Marx del comunisme i de la lluita de classes, doncs es trobaven totalment explotats per les classes dominants, que Marx denomina burgesos. Tot i això que el manifest comunista no és només bones idees i bones intencions, també té la seva part dolenta, com és l'idea de que el llibre només parla de la salvació dels obrers (va ser Lenin qui va afegir els camperols) quan hi havia molta més gent en la mateixa situació o pitjor. A més el manifest no és tot lo internacionalista que Marx pretenia, doncs en el fons només es centrava en la realitat del seu país o com a màxim Europa. En quan a l'interpretació del llibre l''he entés bastant bé .El llibre en general el considero una obra a tenir en compte a l'hora de parlar, d'idees, filosofies i pensaments de l'edat contemporània. FOTOS Karl Marx

4

ENGELS

Tumba de Karl Marx

5

Monument a Karl Marx

Engels

6