Assessoria Jurídica

Model de recurs d'alçada

................................................. de professió ...................................... col·legiat en el Col·legi de ..............................................., amb número ............................................ i amb domicili a efectes de notificacions a .........................................................., escollint com a mitjà de notificació el correu certificat amb justificant de recepció, com millor procedeixi en Dret

MANIFESTO

1. Que he tingut coneixement de la liquidació del preu públic de recollida de residus sòlids de l’exercici 2004 amb número de rebut ..................................

2. Que no estant conforme amb la mencionada liquidació interposo RECURS D’ALÇADA davant l’Alcaldia basat en les següents

AL·LEGACIONS Primera. - Qüestió Prèvia. En data 1 de gener de 2004, va entrar en vigor la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol reguladora dels residus. Aquesta Llei, estableix una nova definició de residus comercials, i disposa que s’entén per aquests els residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hosteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. A més, aquesta mateixa Llei, introdueix un nou article, en concret l’article 47 bis, relatiu a la gestió de residus comercials, on s’estableix que la persona titular d’una activitat que genera residus comercials els ha de gestionar per si mateixa, d’acord amb les obligacions pròpies dels posseïdors o productors de residus.

MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

En atenció a les anteriors novetats normatives, l’Ajuntament de Barcelona ha procedit, mitjançant Acord de la Comissió de Govern de data de 2 de desembre de 2003, publicat el 30 de desembre de 2003 en la Gaseta Municipal, i que és vigent des de l’1 de gener de 2004, a establir una nova regulació dels preus públics per a l’any 2004 relativa a la prestació de serveis especials de neteja i recollida comercial de residus municipals, que ve a substituir l’Ordenança Fiscal 3.4 relativa a la taxa de recollida de residus sòlids o urbans i d’altres serveis mediambientals, vigent durant l’any anterior.

D’acord amb el contingut d’aquest Acord de la Comissió de Govern estan obligats al pagament del preu públic els professionals, persones físiques o jurídiques, sempre que no hagin acreditat la gestió de la recollida per un gestor autoritzat i homologat per l’Ajuntament i que resultin beneficiats per la prestació del servei municipal. En base al mencionat Acord de la Comissió de Govern l’Ajuntament de Barcelona va enviar una pre-liquidació de preus públics de recollida de residus sòlids de l’any 2004 juntament amb un model de declaració de residus que segons aquesta Administració local s’havia d’omplir i presentar a qualsevol oficina d’atenció ciutadana de l’Ajuntament. Davant aquest fet, vaig presentar la mencionada declaració de residus, juntament amb les corresponents al·legacions. Finalment, m’ha estat enviada la liquidació definitiva del preu públic sense tenir en compte ni manifestar-se sobre les al·legacions que vaig presentar en el seu moment.

(Aquesta referència a les al·legacions tan sols és procedent en el cas que s’hagin presentat) Segona. - Infracció total i absoluta dels requisits de les notificacions.

En efecte, els articles 58 i 59 de la Llei 30/92 de règim jurídic de les administracions públiques i procediment administratiu comú estableixen de forma taxativa varies regles que l’Administració ha menyspreat, a saber :

a) Que quan es faci la notificació per correu haurà de ser certificat i amb justificant de recepció. b) La càrrega de la prova que l’acte ha estat notificat corre a càrrec de l’Administració Pública que notifica. MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

c) Que una notificació incorrecte no pot perjudicar mai a la ciutadania. d) Que en aquests supòsits de notificació contraria a la Llei no transcorren els terminis per recórrer perquè es considera que l’acte no és eficaç.

En conseqüència totes i cadascuna de les regles anteriors han estat obviades per l’Ajuntament de Barcelona, fet que comporta necessàriament haver de dur a terme noves notificacions respectant els criteris anteriors.

Tercera.- Nul·litat absoluta de la liquidació per haver estat efectuada en base a un Acord nul de ple dret per infracció del procediment legalment establert.

En efecte, segons l’article 33 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, la gestió dels residus es pot sotmetre a preus públics. Això no obstant, també disposa que la determinació dels elements essencials i configuradors de les taxes o altres tributs aplicables que no conté aquesta Llei ha d’ésser efectuada per la legislació específica i complementària d’aquesta que tingui el rang formal de llei, i s’afegeix que les taxes i les tarifes dels serveis prestats pels ens locals han de ser fixades per les ordenances fiscals corresponents. Per tant és clar que la Llei 6/1993 reguladora dels residus estableix que el procediment legalment establert per fixar els preus públics ha d’estar regulat per una Ordenança Fiscal, que amb rang reglamentari crea drets i obligacions per la ciutadania i que està sotmesa al principi de jerarquia normativa.

En aquest sentit, el procediment legalment establert per aprovar una ordenança fiscal és l’establert en l’article 17 de la Llei 39/1988 de 28 de desembre de 1988 d’Hisendes Locals i que preveu en primer lloc l’obligació de les Corporacions Locals d’exposar en el tauler d’anuncis de l’Entitat durant 30 dies, com a mínim, els acords provisionals dictats per a l’aprovació de les corresponents Ordenances Fiscals, per a que els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les reclamacions que consideren oportunes. Finalitzat aquest termini de 30 dies, els serveis tècnics de la Corporació han d’estudiar les reclamacions presentades, i a tal efecte emetre un informe sobre la procedència o no d’aquestes, que haurà d’adjuntar-se a l’expedient realitzat per a la celebració de la sessió d’aprovació definitiva.

MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

El procediment finalitza amb l’esmentada aprovació definitiva de l’Ordenança, resolent prèviament les reclamacions plantejades en el període d’exposició pública i publicant en el Butlletí Oficial de la Província, els acords definitius i el text íntegre de l’Ordenança fiscal.

Aquest procediment que la Llei obliga a dur a terme per a l’aprovació d’una Ordenança, té com a finalitat que l’Entitat prengui una decisió el més acurada possible amb l’aportació d’idees i suggerències per part de qualsevol ciutadà tal i com d’una forma genèrica preveu la nostra Constitució en el seu article 23 on s’estableix que” els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o mitjançant els seus representants” i d’igual forma l’article 69.1 de la Llei de Bases de Règim Local que preveu que “les Corporacions Locals facilitaran la més àmplia informació sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local”.

Per tant, cal entendre que el procediment seguit per a l’establiment dels preus públics per a la prestació de serveis especials de neteja i recollida comercial de residus municipals fixats per Acord de la Comissió de Govern en data 2 de desembre de 2004 no és l’adequat, sinó que s’hauria d’haver seguit el procediment legalment establert per a l’aprovació d’Ordenances fiscals de l’article 17 de la Llei d’Hisendes Locals.

En el nostre cas, el preu públic objecte del present recurs va ser aprovat mitjançant un Acord de la Comissió de Govern, és a dir, per un acte administratiu, la funció del qual no és innovar l’ordenament jurídic creant drets i obligacions, sinó aplicar allò que ja ha estat prèviament regulat i per això s’estableix un procediment molt més laxa per la seva aprovació que el previst, i descrit anteriorment, per l’aprovació de les ordenances fiscals.

En definitiva, és evident que la liquidació del preu públic recorreguda és nul·la de ple dret, atès que s’ha dut a terme en aplicació d’un Acord de la Comissió de Govern que és nul de ple dret, d’acord amb el que disposa l’article 62.1 e) de la Llei 30/1992, ja que s’ha dictat prescindint total i absolutament del procediment legalment establert, i que igualment és nul de ple dret, de conformitat amb el que preveu l’article 62.2 d’aquesta mateixa Llei per vulnerar una norma de rang superior. Quarta. - Nul·litat absoluta de la liquidació per haver-se emès en base a un Acord nul de ple dret que ha estat adoptat per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria. L’article 48 de la Llei 39/1988 d’Hisendes Locals de 28 de desembre de 1988 disposa que l’establiment o modificació dels preus públics correspon al Ple de la Corporació, sens perjudici MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

de les seves facultats de delegació en la Comissió de Govern, d’acord amb l’article 23.2.b) de la Llei 7/85, de 2 d’abril. En aquest sentit, la carta municipal de l’Ajuntament de Barcelona preveu que la Comissió de Govern té d’entre altres atribucions la d’aprovar els preus públics dels serveis (article 16 m). No obstant això, tal com s’ha exposat anteriorment, l’article 33 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, estableix clarament que el procediment per la fixació dels preus públics relatius a la gestió dels residus és a través de la corresponent Ordenança Fiscal.

D’acord amb l’article 17 de la Llei reguladora d’Hisendes locals i l’article 49 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, l’òrgan competent per l’aprovació d’aquest tipus d’ordenança és el Ple de la Corporació local, on estan representats tots els regidors elegits democràticament.

Per tant, la Comissió de Govern no és l’òrgan competent per raó de la matèria per aprovar els preus públics de serveis especials de neteja i recollida comercial de residus municipals sinó que ho és el Ple de la Corporació Local. En conclusió, la liquidació del preu públic recorreguda és també nul·la de ple dret, atès que s’ha dut a terme en aplicació d’un Acord de la Comissió de Govern que és nul de ple dret, d’acord amb el que disposa l’article 62.1 b) de la Llei 30/1992, que preveu que els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret quan són dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria.

Cinquena.- Inexistència de la preceptiva Memòria Econòmica Financera que comporta la nul·litat del procediment.

La Llei 8/1989, de 13 d’abril, de taxes i preus públics, estableix en el seu article 26.2 que “tota proposta de fixació o modificació dels preus públics haurà d’anar acompanyada d’una memòria econòmica financera que justificarà l’import d’aquests que es proposi, el grau de cobertura financera dels costos corresponents i, en el seu cas, les utilitats derivades de la realització d’activitats i la prestació de serveis o els valors de mercat que s’hagin pres com a referència.”. El contingut d’aquest article és d’aplicació supletòria en l’àmbit local en virtut de la disposició addicional setena d’aquesta mateixa Llei.

MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

Per tant, la memòria no és un document accidental, que pugui existir o no, sinó que la seva existència deriva d’una exigència de la Llei, com element fonamental per a evitar l’arbitrarietat. En conseqüència, la seva manca en l’expedient administratiu suposa un vici en el procediment de preparació i fa necessària l’anul·lació de les actuacions procedimentals perquè aparegui ja en el moment de l’aprovació inicial de la modificació i es sotmeti de nou a la decisió de la Corporació. (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears de 16 de setembre de 1992). És evident, que la falta de Memòria Econòmico-Financera ha de tenir força invalidant dels actes i disposicions recorreguts, perquè impedeix tant als membres de l’òrgan col·legiat com als ciutadans interessats examinar i valorar si concorren les circumstàncies, condicions i fins del preu públic que es fixa, exigits pel citat apartat segon de l’article 26 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril, i en conseqüència, tal deficiència priva de fiscalitzar l’actuació administrativa, de la possibilitat d’exercir la mencionada potestat, al sostraure les dades o els elements de judici necessaris i imprescindibles per estimar si el preu públic està o no justificat, amb independència de l’ampli marge de flexibilitat que existeixi per a la seva determinació, ja que, al no existir tal Memòria Econòmica Financera, ni els regidors, ni els ciutadans, ni els tribunals poden conèixer si s’ajusten o no als Valors de Mercat que hagin pres com a referència (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 14 de març de 1991).

Per tot l’exposat, atès que en aquest cas no hi ha constància que en l’expedient administratiu de fixació dels preus públics per a l’any 2004 existeixi la preceptiva Memòria Econòmica Financera, és procedent la nul·litat d’actuacions, que comporta la nul·litat de l’Acord municipal d’aprovació dels Preus Públics per a l’any 2004.

Sisena. - Nul·litat de ple dret de la liquidació del preu públic per haver-se efectuat en aplicació de l’Acord municipal nul de ple dret per infracció del principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics de l’article 9.3 de la Constitució espanyola.

Respecte a la fixació de l’import dels preus públics per la prestació de serveis o la realització d’activitats, l’article 45 de la Llei d’Hisendes Locals estableix que aquest haurà de cobrir com a mínim, el cost del servei prestat o de l’activitat realitzada.

En aquest sentit, tal com estableix la Sentència del Tribunal Constitucional 233/1999, de 13 de desembre, la Llei d’Hisendes locals no fixa els criteris idonis per a quantificar les prestacions patrimonials de caràcter públic de forma que garanteixi una decisió exempta de parcialitat, atès que existeix una manca de límit màxim legal pel que fa a la fixació de l’import d’aquests tipus de preus públics, així com una manca de criteris tècnics als que l’Administració hagi de recórrer MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

necessàriament per a determinar el seu import. Per tant, pot decidir discrecionalment, sense lligams la quantia de la prestació patrimonial.

Això no obstant, aquesta discrecionalitat en la fixació de la quantia d’aquest tipus de preus públics no pot esdevenir en arbitrarietat, sinó que aquesta fixació ha de realitzar-se en funció de criteris de racionalitat, ponderació, proporcionalitat i grau d’utilització del servei.

En aquest sentit, és necessària una adequació entre l’import del preu públic i el cost de la prestació del servei o la realització de l’activitat i entre l’import del preu públic i la utilització del mencionat servei.

En aquest cas, l’Acord de la Comissió de govern que regula el preu públic dels serveis per a la prestació de serveis especials de neteja i recollida de residus municipals, es limita a establir pel que fa a les tarifes d’aquest preu públic per a petits i mitjans generadors- activitats que no generen residus superiors a 900l/dia- que la tarifa anual per la prestació d’aquest servei de recollida és la tarifa bàsica en funció de la superfície del local, establiment o despatx, corregida pel coeficient de la tarifa del servei en funció del tipus d’activitat desenvolupada en aquest i fraccions residuals generades.

Seguidament, s’estableixen un seguit de tarifes bàsiques en funció dels metres quadrats de despatx, establiment o local; una classificació d’establiments i locals comercials i de serveis, a efectes de l’aplicació de coeficients correctors per quota de servei; i un seguit de coeficients correctors per al càlcul de la tarifa dels servei.

Pel que fa a les tarifes bàsiques en funció dels metres quadrats que té el local on s’exerceix l’activitat professional, es preveu la classificació següent:

Fins 200 m2 ............. 125 euros/any Fins 400 m2 ............. 156 euros/any Fins 1000 m2 ........... 187 euros/any Més de 1000 m2 ....... 250 euros/any

MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

Respecte al contingut de la regulació de les tarifes d’aquest preu públic, cal dir en el cas dels professionals és evident que la quantitat de residus que genera la seva activitat no justifica en cap cas l’establiment d’una tarifa mínima de 125 euros per any. (possibilitat que cada professional exposi les particularitats de la seva activitat)

D’altra banda, l’establiment que s’ha fet en la regulació d’aquest preu públic d’una tarifa bàsica per a petits i mitjans generadors de residus en funció dels metres quadrats del local on es porta a terme l’activitat, fixant que fins a 200 metres quadrats la tarifa bàsica serà de 125 euros per any, tampoc no respon a un criteri de racionalitat, ponderació o proporcionalitat, atès que, per exemple, no pot generar la mateixa quantitat de residus un local de 4 metres on es dugui a terme l’activitat professional, que un local os es realitzi la mateixa activitat de 180 metres quadrats.

Igualment, tampoc respon a criteris de racionalitat o ponderació l’establiment d’uns coeficients correctors de la tarifa bàsica del servei en funció del tipus d’activitat desenvolupada, equiparant el grau d’utilització del servei per part d’activitats professionals tant diverses com poden ser, a títol d’exemple, els consultoris mèdics o les clíniques veterinàries o els despatxos de prestació de serveis jurídics, de tal manera que se’ls hi atorgui els mateixos coeficients correctors.

En aquest sentit, és evident que cada professió produeix diferents tipus i quantitats de residus, i com a conseqüència tenen les seves pròpies necessitats en la recollida i tractament dels residus i per tant diferent grau d’utilització d’aquest servei.

A més, tant la Llei reguladora de les Hisendes locals (article 45.3) com la Llei de Taxes i preus públics (article 25.2), acullen, tàcitament, la capacitat econòmica com a principi informador a l’hora de fixar la quantia dels preus públic. Per tant, es necessari i exigible que la quantia o import dels preus públics es moderin en funció de la capacitat econòmica del l’usuari, podent-se també utilitzar criteris de progressivitat en la fixació de les corresponents tarifes.

En aquest cas, no s’ha tingut en compte la diferent capacitat econòmica dels professionals, sinó tan sols el nombre de metres que aquests ocupen.

En el meu cas particular, exerceixo la meva activitat professional en un local de ....................................m², els residus que produeixo són ............................. (en cas de produirne especificar-ne la quantitat) tal com ja vaig fer constar en la Declaració de residus que vaig MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

complimentar quan l’Ajuntament va fer-me arribar la pre-liquidació, (aquesta frase tan sols pertoca si efectivament s’ha omplert i presentat la Declaració de residus) per tant, per la recollida d’aquest residus (en cas de que n’hi hagin) utilitzo ................................ (especificar els medis de recollida de que es disposa actualment, per exemple si es recullen juntament amb els del domicili particular). En conclusió, el grau d’utilització del servei de recollida de residus pel qual es cobra aquest preu públic és mínim o nul i per tant la tarifa mínima que l’Ajuntament m’aplica és desproporcionada i contraria els principis de ponderació, racionalitat i capacitat econòmica.

Per tot l’exposat, es conclou que l’Acord de la Comissió de Govern pel que fa a l’aprovació dels preus públics per a la recollida de residus, adoptat en exercici d’una potestat discrecional d’aquesta Corporació en aquest cas ha resultat arbitrària, atès que aquesta Entitat ha adoptat decisions que no guarden una connexió racional amb els fets (STS de 18 de maig de 1992), sinó que s’aprecia una incongruència o discordança de la solució escollida amb la realitat que integra el seu pressupòsit (STS de 8 de juny de 1992).

En aquest sentit, la liquidació del preu públic és difícilment justificable donada la pròpia naturalesa dels preus públics que haurien de venir condicionats per la prestació del servei al que es refereixen i l’ús que se’n faci d’aquest per part dels subjectes obligats al seu pagament.

En definitiva, atès que el citat Acord adoptat per la Comissió de Govern infringeix el principi d’interdicció dels poders públics, establert a l’article 9.3 de la Constitució espanyola, aquest és nul de ple dret d’acord amb el que disposa l’article 62.2 de la Llei 30/1992 segons el qual son nul·les de ple dret, entre d’altres, les disposicions administratives que vulnerin la Constitució. En conseqüència, és nul·la també de ple dret la liquidació recorreguda emesa en base al mencionat Acord. Setena. – Regulació de la recollida de residus per una taxa i no per un preu públic.

D’acord amb l’article 6 de la Llei 8/1989, de 13 d’abril de taxes i preus públics i l’article 20 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, constitueix el fet imposable de les taxes la prestació d’un servei públic o la realització d’una activitat administrativa de competència local que es refereixi, afecti o beneficiï de manera particular al subjecte passiu, quan en tot cas, concorrin les circumstàncies següents:

que siguin de sol·licitud o recepció obligatòria MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

que no siguin susceptibles de ser prestats o realitzats per la iniciativa privada, per tractar-se de serveis o activitats que impliquin manifestació d’exercici d’autoritat, o bé es tracti de serveis públics en els que estigui declarada la reserva en favor de les Entitats locals d’acord a la normativa vigent. En aquest cas, malgrat que la pròpia regulació d’aquest preu públic estableix que el servei especial de recollida de residus comercials és de sol·licitud i recepció voluntària i que poden ser prestats pel sector privat, és evident que la gestió d’aquest servei hauria d’haver estat regulat per una taxa, establerta en una ordenança fiscal, i no per l’establiment d’un preu públic, perquè de fet és un servei que l’Ajuntament obliga a rebre amb independència de la voluntat del subjecte implicat, i a més, existeix un monopoli de fet per la impossibilitat material de concurrència dels particulars (monopoli natural) o simple desinterès d’aquests.

Prova de l’anterior manifestació, la constitueix el fet que anteriorment a aquesta nova regulació del preu públic, aquest tipus de recollida de residus havia estat objecte de regulació per una taxa i no per un preu públic, en concret per l’Ordenança Fiscal 3.4 relativa a la taxa de recollida sòlids o urbans i altres serveis mediambientals.

En aquest sentit, convé recordar que tant l’Ordenança Fiscal 3.4 de la “Taxa de recollida de residus sòlids urbans i d’altres serveis medioambientals” aprovada el 21 de desembre de 2001, i vigent durant l’any 2002, com la mateixa Ordenança Fiscal 3.4 aprovada el 20 de desembre de 2002 i vigent durant l’any 2003, establien que els locals on es duguessin a terme activitats professionals amb una superfície inferior a 60m2 amb una producció de residus també inferior a 60 litres/dia no estaven subjecte a aquesta taxa (art. 4.1 de les Ordenances).

Per l’exposat, a l’Excel·lentíssim Senyor Alcalde SOL·LICITO:

Que tingui per presentat aquest escrit, el tingui per admès i per interposat RECURS D’ALÇADA contra la liquidació del preu públic per la recollida de residus sòlids 2004 i que d’acord amb el cos del present escrit, declari la nul·litat total i absoluta de la liquidació del citat preu públic al contravenir greument l’ordenament jurídic aplicable en la matèria o, subsidiàriament, apliqui sobre la tarifa d’aquest preu públic els coeficients reductors que siguin pertinents, tenint en compte la superfície del local professional, l’activitat que es du a terme, el tipus i la quantitat de residus produïts i el grau d’utilització del servei de conformitat amb els principis de proporcionalitat, ponderació, racionalitat i capacitat econòmica que han de regir la fixació dels preus públics.

MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

ALTRESSÍ DIC:

Que interessa la suspensió de l’acte administratiu recorregut de conformitat amb l’article 111.2 de la Llei 30/1992 de regim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, atès que la mencionada liquidació és nul·la de ple dret per haver estat efectuada en aplicació d’un acord de la Comissió de Govern també nul de ple dret de conformitat amb el que disposa l’article 62 de la Llei.

En aquest sentit, amb la suspensió del acte recorregut no es deriven cap tipus de perjudicis per l’interès públic, ja que de la ponderació racional del conflicte d’interessos en joc - sense que s’entri a valorar el fons de l’assumpte - es desprèn que el principi d’eficàcia dels actes administratius no pot minvar les garanties del administrat, i en el cas present l’aparença de bon dret (fumus boni iuris) fonamentada en evidents i concloents causes al·legades de nul·litat absoluta en què incorre la liquidació recorreguda, juntament amb el perjudici real que causa la seva execució, fan que resulti procedent acordar la suspensió del acte recorregut.

SOL·LICITO: Que es tingui per efectuada l’anterior manifestació i en la seva virtut es declari la suspensió sol·licitada.

Barcelona, ........... de ..............................de 2004

Signatura

MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38

Assessoria Jurídica

EXCM. SR. ALCALDE

MALLORCA, 283 - 08037 BARCELONA - TELÈFON 93 496 18 80 - FAX 93 487 19 38