1ª part: Per què i com van arribar els `nacionalsocialistes' al poder? − La crisi de la República − República de Weimar basada en una constitució democràtica. · Primers anys: diversos cops de força (de dretes o d'esquerres) que pretenen enfonsar el règim i fracassen, com: 1919: Insurrecció espartaquista per proclamar un govern de consells obrers, seguint el model soviètic. 1923: Putsch a Munic protagonitzat per Adolf Hitler, que com a nacionalista radical tenia el suport d'un exèrcit nostàlgic del vell ordre imperial i recelós de les claudicacions de Versalles. · Situació econòmica difícil en postguerra. Factors interrelacionats: • Endeutament de guerra. • Pagament de reparacions als països vencedors en la Gran Guerra. • Augment de la inflació. • Caiguda del Marc Alemany. • Augment de l'atur. 1923: els alemanys no van poder pagar els deutes de guerra a França i aquesta va enviar les seves tropes, que van ocupar el Ruhr seguint les directrius del tractat de Versalles. · Estabilització relativa entre 1924−29. · Crisi del 29: profunda depressió també a Alemanya per la retirada dels crèdits americans i el gran augment de l'atur. Desgavell polític i imatge d'inestabilitat (pèrdua de suport dels partits governants). − Els origens del partit nazi i la seva ascensió − • 1919: Anton Drexler funda a Munic el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). • 1921: Adolf Hitler es posa al capdavant del moviment i el reorganitza, creant un diari de partit i la formació paramilitar de les SA; afegint el component antijueu i adoptant emblemes del feixisme italià. • 1923: Gener − Primer Congrés a Munic Setembre − Primera Jornada Nacional Novembre − arran del fracàs del putsch de Munic, Hitler és detingut i condemnat a cinc anys de presó. Compleix condemna de només sis mesos i allà escriu Mein Kampf, on exposa les seves idees i projecte polític. • 1925: Crea la seva pròpia milícia, la SS. 1

• 1924−1929: poca activitat i canvi de tàctica : acceptació del joc parlamentari com a mitjà d'accés al poder. • 1929: la crisi dona una oportunitat als nacionalsocialistes, que rebran el suport de les classes mitjanes empobrides, els camperols arruïnats i els obrers desesperats per l'atur i la misèria. • 1932: eleccions on es fa palesa la radicalització política (nazis i comunistes) i els nazis gaudeixen d'un triomf electoral. Hitler arriba al poder aprofitant la desunió dels seus adversaris. Hitler compta amb el suport d'importants personalitats de la indústria i les finances; dels militars i de la burgesia desitjosa d'un poder fort, que defensi l'ordre contra el comunisme. L'opinió pública li és majoritàriament favorable. • 1933: les forces conservadores el nomenen canciller, i Hitler jura la constitució sense deixar les intencions de convertir la República en un Estat autoritari. 2ª part: Consolidació de la dictadura i directrius del moviment − El totalitarisme nazi − • 1933: Hitler obté del president Hinenburg permís per dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Es prohibeix la premsa i les reunions que critiquin el Reich i el govern (socialistes i comunistes), i al carrer els camises brunes sembren el pànic. • 27/II incendi del Reichstag, falsament inculpat als comunistes. L'atemptat serveix per a suspendre les llibertats individuals, suprimir el control judicials sobre les detencions i restablir la pena de mort. • 5/III es celebren les eleccions, en les quals el partit nazi no obté la majoria absoluta. · El Centre Catòlic, del qual depenia el futur del Reich, accepta les exigències nazis. Hitler té ara la facultat de promulgar lleis sense que passin per l'aprovació parlamentària. A la mort de Hindenburg, es dóna la concentració de poders en mans de Hitler, que es proclama führer i canciller del Reich. · Transformació d'Alemanya en una dictadura de la mà del partit nazi, amb les mesures següents: • Dissolució de tots els partits: només el Partit Nacionalsocialista està permès. • Dissolució de tots els sindicats: sols s'autoritzael del Front del Treball Nacionalsocialista. • Negació de les llibertats i garanties individuals. • Dins l'administració pública, acomiadaments per raons polítiques i racials. • Es sotmet la judicatura a la voluntat del partit. • Se suprimeixen els poders locals, que es transfereixen al Reich, obtenint un Estat unitari i centralitzat. • Substitució de la policia per les formacions paramilitars nazis. • Creació d'una força encarregada de la repressió dels opositors al règim i del control sobre l'opinió pública, la Gestapo (1934). • Obertura dels primers camps de concentració. · Obstacle important amb què es va topar: nucli de militants que, dins el partit, defensaven la revolució social des de posicions més radicals, esquerranes i anticapitalistes; encapçalats per Röhm i que abarcaven bona part de la SA. Com a resposta, el 1934 va haver−hi un autèntic cop d'estat a dins del partit i el 30 de Juny o Nit dels Ganivets Llargs es va assainar a Röhm i 300 membres de la SA. Així es va posar fi a l'obstacle. − La política econòmica: autarquia i rearmament −

2

· Característiques: • Fonamentada en un fort dirigisme estatal amb un objectiu: l'autarquia econòmica. • Priorització de la indústria pesant i d'armament, arran de la remilitarització. • Endegament d'obres públiques i mesures per acabar amb l'atur. • Concentració de capitals. • Estricta reglamentació laboral, exempta de vagues i sindicats. • Beneficis per a la banca, que va garantir una economia sense inflació ni devaluació monetària. · Resultats: desiguals. A nivell positiu: Gran augment de la indústria d'equipament i plena ocupació. A nivell negatiu: Supressió dels drets sindicals i empitjorament de les condicions de treball. − La puresa racial − Hitler va voler assegurar la puresa racial del seu poble com a manifestació última del nacionalisme extremista. Afirmava que la raça ària havia de ser protegida mitjançant l'exclusió de minusvàlids i minories ètniques, especialment els jueus. · L'antisemitisme: Causes de tipus polític, de voler oferir a la nació alemanya una explicació fàcil dels seus infortunis, buscar el cap de turc a qui carregar les culpes. Va passar per fases diverses: −1933: campanya de boicot contra els seus negocis. −1935: se'ls exclou de la ciutadania alemanya. −1938: se'ls obliga a portar un distintiu Inici dels pogroms, com la Kristallnacht, en què es van cremar sinagogues, infinitat de comerços, i es van cometre assassinats. Es va refermar el dret d'exterminar els pobles considerats inferiors; i aquest extermini va ser dut a terme amb perfecta consciència i estructurat amb els principis de l'efectivitat i la productivitat. L'eina principal en va ser els camps de concentració (d'on s'obtenia mà d'obra barata per la indústria) i d'extermini (amb l'específic objectiu del genocidi de milions de jueus, tal com Goering havia encarregat a les SS el 1942 sota el nom de solució final). − Un fort control ideològic − · Absoluta unitat ideològica, gràcies al Ministeri de Cultura i Propaganda que controlava Goebbels, i que s'encarregà de la normalització de la cultura en el sentit racista i nacionalista, duent a terme, per exemple, la aniquilació brutal de la llibertat intel·lectual i amb ella tota l'elit artística i literària d'Alemanya, o la creació de llistes d'autors perniciosos i la crema de llibres. Alhora, el seu objectiu també era la fanatització del poble alemany, promovent el culte al líder. Es van dedicar grans esforços a educar el jovent, amb mesures com la inclusió de propaganda nazi als temaris escolars, i la pràctica obligatorietat d'assistir a les Joventuts Hitlerianes (que havien de formar una joventut forta i fidel, capaç de donar bons soldats a la pàtria). L'educació també es va orientar en un sentit masclista i el paper de la dona es va reduir al de donar al Reich una nombrosa descendència.

3

La dèbil oposició interior al règim va ser brutalment aniquilada.

4