Títol oficial: Flawless País i any: EEUU 1999 Gènere: Drama−Comèdia Durada: 112 minuts Sinopsis Nadie es perfecto és la història de dos neoyorquins, les portes dels quals son contigües en l'edifici on viuen, i tot i així, viuen en móns oposats. Walt Koontz (Robert de Niro) és un ex−marí d'uns cinquanta anys, un home d'acció, mascliste, arrogant, homofòbic i ultraconservador, orgullós de ser−ho. El veïnat el considera un heroi local ja que quan treballava de guarda de seguretat, va matà a dos lladres de banc salvant la vida de diversos hostatges, motiu pel qual va rebre una medalla al valor. Rusty (Philip Seymour Hoffman) és un drag queen i veí de Walt, a qui irrita tant la seva presència com les seves cançons. És estrafalari, algo kitsch, llest, dur, liberal, radical i molt xerraire. És l'antítesi d'allò en el que Walt creu. Un dia, a altes hores de la nit, Walt sent disbauxa al pis de dalt i acompanyat amb la seva vella pistola de la feina, puja les escales per prestar socorrs. Tot i així, la seva voluntat de tornar a representar el paper d'heroi local, no es complirà, doncs Walt reb una pallissa brutal i cau al terra immobilitzat. Molt en contra del que li dicta el seu sentit comú, accepta a desgana un programa de rehabilitació per la seva apoplegia que inclou lliçons de cant amb Rusty. Entre ells comença a desarrollar−se un fràgil vincle poc convencional Hi ha una segona trama on es veuen involucrats tot el veïnat, incloent el porter, amb uns mafiosos, els quals, se'ls hi deu una suma quantiosa d'uns diners aparentment desapareguts, motiu pel qual, Walt reb el tret. La tercera i última trama és una historia d'amor i desengany entre dues dones prostitutes del salo de ball que freqüenta Walt. Fitxa Artística Director: Joel Shumacher Productor: Joel Shumacher i Jane Rosenthal Guionista: Joel Shumacher Repartiment: Robert de Niro (Walt Koontz), Philip Seymour Hoffman (Rusty Zimmerman), Barry Miller (Leonard Wilcox), Chirs Bauer (Jacko), Skipp Sudduth (Tommy), Wilson Jermaine Heredia (Chacha), Nashom Benjamin (Amazing Grace), Scott Alen Cooper (Ivana), Rory Cochrane (Pogo), Daphne Rubin−Vega (Tia). Fotografia: Declan Quinn Muntatge: Mark Stevens 1

Disseny de producció: Jan Roelfs Direcció artística: Sarah Knowles Vestuari: Daniel Orlandi Decorats: Leslie A. Pope. Director: Joel Schumacher Va néixer el 29 d'Agost de 1939 a Nova York (EEUU), va residir en el barri del Bronx, fins la mort del seu pare l'any 1943. Aleshores es va traslladar a Cone Island amb la seva mare, Marian, de nacionalitat sueca. Després de l'institut, Joel Schumacher va estudiar a l'escola de disseny Parsons on va treballar més tard com a dissenyador de roba. Al 1965, després de la mort de la de la mare de la seva mare, es va declarar homosexual i va començar a consumir drogues de manera habitual, hàbit que va deixar l'any 1970. A principis d'aquesta dècada, marxa cap a Los Angeles per a debutar en la indústria del cinema exercint tasques de disseny de vestuari per algunes pel·lícules. Com a director, va donar inici a la seva carrera realitzant anuncis publicitaris i telenoveles a mitjans dels anys 70. A partir d'aquí, la seva filmografia és la següent: El fantasma de la ópera (2004), Guionista i Director Veronica Guerin (2003), Director 9 Días (2002), Director Última llamada (2002), Director Tigerland (2000), Director Nadie es perfecto (1999), Director, Productor i Guionista Asesinato en 8mm (1998), Director Batman y Robin (1997), Director Tiempo de matar (1996), Director Batman Forever (19959, Director El cliente (1994), Director Un día de furia (1992), Director Elegir un amor (1991), Director Línia mortal (1990) Director Un toque de infidelidad (1989), Director Jovenes Ocultos (1987, Director 2

St.Elmos, punto de encuentro (1985), Director y guionista Los locos del taxi (1983), Director El increible Shrinking Woman (1981), Director Elements que intervenen en la comunicació Tot acte de comunicació es produeix necessàriament entre una persona (o varies) que actua com a emissor, i un destinatari (o varis) que actua com a receptor. Però a més a més hi ha d'altres elements que intervenen en un acte de comunicació MISSATGE EMISOR

RECEPTOR

CANAL CODI

El missatge és el contingut de les informacions que l'emissor envia al receptor. El canal és la via per on circula el missatge (aire, fil metàl·lic, ones hertzianes...) El codi és un conjunt de signes que es combinen mitjançant certes regles conegudes com per l'emissor i el receptor. En el llenguatge, el codi està format per fonemes, morfemes, paraules i normes sintàctiques. El context és la situació en què l'emissor i el receptor s'hi troben i que permet en moltes ocasions interpretar correctament el missatge. Elements de la comunicació aplicat al film Missatge: el transvestit, vol ajudar−lo a recuperar la parla. Canal: aire Codi: fonemes, és parlat. Context: Transvestit Receptor: Ex−policia Pertorbacions en la comunicació Tota comunicació pot rebre pertorbacions que l'estorbin. Qualsevol pertorbació s'anomena soroll, no només a una molèstia sonora sinó també a: • errades en utilitzar el codi • la veu, amb prou feines perceptible • La distracció de l'oient La informació La informació no s'ha de confondre amb la significació. Anomenem informació a la transmissió d'alguna cosa que ignora el receptor.

3

Exemple: Classes de logopèdia que fa el Rusty a Walt. El llenguatge, principal sistema de comunicació El llenguatge oral és el principal sistema de comunicació. El llenguatge escrit no és més que la fixació mitjançant uns signes gràfics del que diem parlant. El llenguatge mímic s'emet mitjançant gestos. El transvestit al film en fa ús d'aquest llenguatge. Funcions del llenguatge Fonamentalment la llengua és un instrument que utilitzem. Emissor missatge Receptor Parlant Missatge Oient El parlant pot emetre un missatge amb el que expressi sentiments propis. Ho pot fer de moltes maneres, amb interjeccions. (ay!, oh!, bah!, tant de bò!...); alternant l'ordre normal de les paraules mitjançant crits i entonacions de caràcter exclamatiu. El parlant aleshores afegeix aquí una altra funció del llenguatge, la expressiva. la pel·lícula Rusty és un clar exemple. D'altra banda, el parlant emet un missatge amb la finalitat d'actuar sobre el comportament de l'oient, cridant la seva atenció. D'aquest mode, s'afegeix una altre funció diferent. D'aquest mode, s'afegeix una altre funció diferent: La conativa. El personatge transvestit també en fa ús d'aquesta finalitat. Funció expressiva Funció representativa Funció conativa Parlant Missatge Oient Aspectes educatius que es posa de manifest Aspecte psicològic El comunicador (Rusty) és conscient de la seva preparació i rol social de l'oient (Walt) . L'emissor sembla que té clar allò que vol transmetre. Abans d'iniciar la classe de logopèdia té clar els objectius a aconseguir. Aleshores té: • un objectiu clau • Actitud favorable • Aptitud per a comunicació Cal destacar que si l'emissor no té clar la informació serà difícil que aconsegueixi una comunicació comprensible. Pel que fa les aptituds, el comunicador ha de voler, saber i poder comunicar.. Aspectes tècnics 4

• Pertisència, on el missatge ha de ser adequat al receptor. S'ha d'utilitzar paraules senzilles, col·loquials, propis del vocabulari del receptor i mai emplear un llenguatge tècnic per els receptors que no són professionals del tema.Film també observem el to de veu. • Simplicitat, s'han d'utilitzar les paraules necessàries per el missatge comprensible i fugir de la retòrica. • Repetició • Comparació i contrast Comunicació pervasiva que es dona en el film L'objectiu és modificar i/o incrementar actituds per millorar la parla. Fases: • Exposició del missatge educatiu • Atenció al missatge • Comprensió del missatge • Acceptació o rebuig −−−−−−−−−−−−−−−−−CANVI−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− • Manteniment del canvi d'actitud • Actuació conseqüent amb el canvi Informació Canvi d'actitud Canvi de comportament Motivació Coneixements Habilitats Recursos Valors que es posen de manifest al film Més enllà del jo, més enllà del tu: L'ALTERITAT No es pot imaginar un mon sense altres. Els altres són un valor en si mateix i són absolutament necessaris per al creixement harmònic de la persona individual sense adonar−nos−en, fem descripcions dels altres d'una manera injusta i simple. Qualifiquem els altres com un tot homogeni. Dir que els altres són un valor, dir que són importants en la pròpia vida, significa reconèixer que la nostra vida seria diferent sense elles. A la pel·lícula, Walt, gairebé no se'n adona del seu veí transvestit i finalment li és de gran significat. Un valor antic i sempre nou: L'AMISTAT L'amistat és un ingredient essencial en la felicitat personal. L'amistat expressa una manera de relacionar−se amb els altres. L'amistat sempre és selectiva i demana temps. L'amistat és el millor antídot contra la solitud i l'aïllament. En tota situació l'amistat omple la nostra vida. A nadie es perfecto en tenim un exemple; en Rusty i les seves amigues també transvestides, i l'amistat que va creixent mica en mica entre Walt i Rusty. Necessitat del secret: LA CONFIANÇA 5

Entre els altres i el jo hi ha el tu. El tu no forma part dels altres, sinó que és una singularitat que per a mi té un valor especial. El tu és el subjecte de confiança, aquell a qui puc explicar les meves històries, obsessions i secrets. Al film trobem per exemple, quan en Rusty li ensenya a Walt que poseeix el diners dels mafiosos i que els te guardats dins del maniquí. Comprar amb l'altre: LA FIDELITAT La fidelitat no es dirigeix a realitats infrapersonals sinó sempre i en qualsevol lloc a persones. En Walt ajuda a Rusty quan intenten assassinar−lo i viceversa. L'experiència del mirall: L'ACCEPTACIÓ Es tracta de fer−se en primer lloc, una idea aproximada del que cadascú és. No existeix l'home en general, sinó aquesta persona determinada que té un caràcter i unes peculiaritats existencials. L'atzar, la malaltia, el sofriment, la mort d'un amic, el fracàs, costa acceptar−los però resulta grotesc i fins i tot ridícul tractar d'esquivar aquestes situacions fent veure que no existeixen. A la pel·lícula, el Rusty s'accepta. Pel contrari, em Walt no accepta en primer moment la seva malaltia. Deixar viure als altres: EL RESPECTE No molestar als altres, a no ferir−los. D'aquesta manera ja es compleix aquest valor. Al film no hi ha respecte vers el col·lectiu homosexual, inclús podríem dir que entre ells mateixos tampoc es tenen del tot respecte. Adonar−se que no estem sols: LA GENEROSITAT És generós el qui té la virtut del do, és a dir, el qui té la facilitat per donar el que té i no tant sols el que posseeix, sinó el que és com a persona. En Walt és una persona generosa amb Rusty ja que és servicial, vetlla pel bé d'ell i de la seva realització personal. Bibliografia • Cent valors per viure La persona i la seva acció en el món. Francesc Torralba. Assaig argent viu. Editorial Pagés. Lleida 2001 • Enfermeria comunitària Educació. Editorial Masson. Carmen Caja y Rosa Mª López. BCN 1995. • Apunts de l'assignatura Característiques bàsiques de l'ensenyament. CAP ICE Girona 2003.

6