OBERTURA D'UNA CASA RURAL AL PIRINEU Estudi de la viabilitat comercial i financera d'aquest projecte d'hostatgeria

Sergi Llamas León Tutor: Xavier Guillaumes 20 de desembre de 2013

1

“La perseverança és la virtut per la qual totes les altres virtuts donen el seu fruit.” Arturo Graf

M’agradaria mostrar el meu agraïment a totes aquelles persones que han fet possible el desenvolupament d’aquest treball. Donar les gràcies al meu tutor Xavier Guillaumes per guiar-me i ajudar-me en tot moment amb un tema que no és el seu. També al tècnic de Rialp i als seus companys consellers per rebrem a l’Ajuntament i fer una entrevista molt amena i productiva per al desenvolupament del treball amb moltíssima informació sobre la normativa de Rialp, el poble, la gent; al senyor Jordi Mentuy i Joana Corella (de la Direcció General de les Terres de Lleida) per parlar amb mi del tema de les subvencions i finançament d’una casa a Lleida; a la meva família per portar-me a Rialp i aguantar les quasi sis hores de cotxe entre anada i tornada; i per últim a l’interiorista Joan Vila (per la gran entrevista) que m’ha ensenyat moltes coses a més de com decorar una casa.

2

ÍNDEX 0. Introducció 1. Situació inicial 2. Rialp, la història d’un terreny despoblat 3. Presentació del projecte 3.1. Origen i motivació del projecte 3.2. Descripció del projecte 4.Estudi i anàlisi de la viabilitat 4.1. Part comercial 4.2. Part econòmica 5. Una important decisió 6. Normativa i obligacions (constitució formal de l’empresa) 7. Línies d’actuació de l’empresa 8. Conclusions 9. Bibliografia

3

0. INTRODUCCIÓ Aquest treball de recerca consisteix a estudiar i analitzar la viabilitat d’una casa rural per a l’acomodament dels turistes i/o visitants en una zona geogràfica concreta. Després de seleccionar tres possibles llocs, la ubicació final és Rialp (un petit poble muntanyenc de 680 habitants del Pallars Sobirà a la Serralada dels Pirineus). He escollit aquest tema perquè està relacionat amb el fet d’oferir un servei a la gent, que aquesta pugui gaudir de la casa rural i que s’ho pugui passar tan bé com jo quan vaig estar en una d’elles. Tot i això, la principal causa de modelar i condicionar l’establiment és que aquest procés indica una oportunitat per plantejar alternatives a la crisi. Per exemple, una família completa travessa problemes; doncs pot disposar una casa rural sense gastar-se una quantitat milionària per suplir les escasses, per no dir nul·les, ofertes de treball de l’actualitat. L’objectiu del treball és estudiar la viabilitat d’un establiment l’activitat del qual girarà al voltant d’unes habitacions confortables i que oferirà un ampli ventall d’activitats de lleure. L'oferta es contarà en el servei d’habitacions, però la cuina estarà a disposició dels clients perquè ells facin el dinar (el costejaran i el compraran els propis clients). El primordial propòsit del projecte és si seria viable, i a partir de quan es començaria a obtenir benefici mitjançant el càlcul del llindar de rendibilitat o punt mort i si seria capaç de trobar un bon inversor que m’ajudi amb la quantitat diferenciada. Aquest és l’objectiu com a projecte; però no ens enganyem perquè quan una persona obre un negoci té la necessitat poderosa de guanyar diners per a la seva economia domèstica. Per això, lògicament, la finalitat real i professional és la compensació econòmica pels serveis prestats. El punt de partida d’aquesta preparació ha estat agafar un terreny del poble (ja edificable) i comprar-lo. Per això, em va caldre trucar i personar-me a l’Ajuntament de Rialp per a registrar-me a l’entitat comarcal, demanar els preceptius permisos, i tot els impostos, lleis i normes municipals obligades a complir. Posteriorment, es van fer diverses anàlisis de mercats sobre la competència i la tipologia de turistes. Aprovisionar la casa de mobles, habitacions per a dormir i altres serveis orientats a la comoditat. En un principi, no s’havia pensat contractar treballadors, però igualment es donaria un òptim servei sense contractar-los; i d’aquesta manera ajustarien els costos al màxim. Vaig fer una recerca envers les activitats pròpies de la zona per apropar-les als possibles clients. Algunes activitats destacades que la casa rural estaria disposada a servir als clients són: senderisme al mateix Rialp i als pobles del voltant fent belles rutes per l’Alt Pirineu, esquiar a l’estació de Port Ainé, escalada , baixar al municipi de Sort (capital de comarca) a veure la Bruixa d’Or de la loteria, fer 4

ràfting al mateix Sort per el riu Noguera, i moltes altres activitats d’índole cultural (diferents museus). Però, bàsicament, la zona del Pallars Sobirà és coneguda pels seus esports de risc tan característics en el relleu pirinenc.

5

1. SITUACIÓ INICIAL El naixement de la casa rural LOS VADOS i la constitució de l’empresa LOS VADOS és semblant al aixecament de les piràmides per als faraons durant l’època de l’Antic Egipte; s’ha de construir i cimentar pedra a pedra per arribar a ser un atractiu turístic obligatori. El primer pas de tots és buscar una base, és a dir, un terreny (ja edificat) on es pugui realitzar la pertinent reforma i condicionar la casa rural amb la finalitat d’assolir l’objectiu principal. Per això, cal fer una trucada i concretar una trobada amb un tècnic per a l’endemà. El dimecres 16/07/13 vaig anar al poble pirinenc. Allà m’esperava al tècnic per donar-me una xerrada i aclarir els possibles dubtes. Gràcies a l’entrevista, em decantà per muntar una casa rural familiar, més propera a un alberg o una casa per a excursionistes per la seva limitada ocupació, que un gran hotel, ja que en aquest període de crisis es més senzill mantenir i treure endavant una masia tradicional que la comoditat luxosa. Per a dur a terme el projecte cal acatar un seguit de normes i lleis indispensables. La mes important és la Normativa Urbanística de Rialp (d’àmbit municipal). En aquesta s’expliquen els principals usos en aspectes com les reformes o les diverses activitats. L’altra llei destacada a complir és la Normativa Urbanística de Turisme (aspectes més generalitzats). Ambdues lleis seran explicades i desenvolupades al llarg del treball de recerca, juntament amb altres de menor importància o intensitat. A banda de l’exitosa visita als municipis de Rialp (on muntaré la casa rural) i Sort (on es cobriran gran part de les activitats de lleure), a l’ajuntament no sabien tota la informació que necessitava. Per exemple, el tècnic, no concretava un preu aproximat de l’habitatge en aquesta zona concreta. La qüestió no resolta s’arregla amb una trucada a un administrador de finques de la comarca (Alt Pirineu, Pallars Sobirà) o telefonant una casa rural real que porta poc temps en funcionament. El cost d’un terreny al municipi de Rialp de 500m2 és de 180.000,00€ aproximadament. Ho he sabut a gràcies a una visita a la immobiliària Finques Pirineus, amb sucursals a Rialp i Sort. A banda dels permisos que exigeix l’Ajuntament de Rialp, cal acceptar les condicions revisades i estipulades per la Generalitat de Catalunya. Per finançar la casa i la rehabilitació s’ha de preguntar a l’Ajuntament de Rialp o alguna entitat local quin és el pla de viabilitat de les subvencions per fer front al desemborsament inicial i a les despeses generades posteriorment. És a dir, la casa es finançaria per mitjà una indemnització laboral i la resta a partir de la subvenció; però com no arriba tal i com estan les coses he de fer partícip a un inversor que haurà de decidir si m’ajuda amb el diferencial. 6

Quan es tenen totes aquestes dades inicials ben cobertes i assegurades, aleshores es comença a parlar d’un projecte sòlid, ambiciós, i sobretot possible.

7

2. RIALP, LA HISTÒRIA D’UN TERRENY DESPOBLAT Tot i que parlarem extensament de les característiques i la història del municipi de Rialp i de la comarca del Pallars Sobirà més endavant, cal fer una menció especial a una de les dades més remarcades des de fa segles al territori pirinenc: una intensa despoblació. Ens remuntem a finals del segle XVIII, on la comarca pirinenca no arribava als 13.000 habitants. Creix la població gràcies al desestancament econòmic i al creixement de la pagesia. No para d’augmentar fins arribar al seu màxim esplendor demogràfic (destacant Sort per sobre de la resta de municipis). Els gràfics de l’evolució de la població mostren una espantada general, i que els darrers 150 anys ha augmentat el despoblament. De fet, és la comarca de Catalunya amb menor densitat de població (5,6 hab. /km2) perquè gairebé tots els municipis es troben a més de 1000 metres d’alçada, i amb uns vessants inclinats. Aquest creixement donat és impedit a causa de l’aïllament i les condicions de relleu i clima, que dificulten la instal·lació industrial, i el desenvolupament agrícola i ramader. La gent comença a emigrar cap a Barcelona, la riba del Llobregat, el Vallès i Amèrica. La comarca va perdent habitants. Tot i el descens, rep la visita d’alguns barcelonins i andalusos en la recerca de feina. Com moltíssima gent abandonà el municipi progressivament i la natalitat és nul·la, la població s’ha anat envellint (més defuncions que naixements). Això causa la curiosa dada de trobar molts homes solters a la comarca. En el cas de Rialp, en particular, la seva població mai a arribat als 1000 habitants (sempre uns 600-660). Al llarg del segle XX, les xifres han estat entre els 500 i els 600 habitants (depenen de l’emigració pertinent). A les dècades del franquisme, el municipi de Rialp no arribava a les 250 persones. Amb aquests resultats sobre la taula sembla una mica descabellat muntar una casa rural a la zona del Pallars Sobirà; però, tot i els seus multitudinaris problemes, és un important atractiu turístic a causa del seus bells paisatges i les innumerables activitats d’oci i lleure que es poden realitzar al mateix Rialp i els altres municipis que integren la comarca. A més, he anat de viatge a Rialp dos o tres cops (sempre per Nadal) i em conec bastant bé la zona Durant les meves estades mai m’he avorrit perquè sempre ha hagut alguna excursió o lloc interessant obligatori de visitar. Com no podia ser d’una altra manera la casa rural estarà situada a una alçada notable, la qual cosa perilla la plena ocupació de la mateixa. Però al seu favor

8

parlen les multitudinàries activitats (comentades anteriorment), i grans esplanades de camp per gaudir de la meravellosa paisatgística pirinenca.

9

3. PRESENTACIÓ DEL PROJECTE 3.1. Origen i motivació del projecte L’origen per dur a terme el projecte neix durant les meves vacances a Rialp. Vaig estar un cap de setmana (l’últim abans de Nadal) a un hotel bastant bo i ben condicionat (a l’entrada del municipi). No vam parar de fer coses. Primer passejar pel poble fronterer de Sort, on trobem la Noguera Pallaresa. Al riu hi havia un munt de canoes que feien el descens d’aigua practicant ràfting. La prova atreia tant a visitants com als habitants de la localitat. Creuant la vila compràvem loteria a la conegudíssima “Bruixa d’Or” de Sort. I l’última excursió de lleure que vam fer fou al Parc Nacional d’Aigüestortes a la localitat d’Espot. Un dels meus propòsits al muntar la casa rural és construir una família, és a dir, un clima de cordialitat i confiança entre tots els que ens visitin a la casa; i d’aquesta manera, transmetre als clients un tracte cordial i amigable. Per això, tinc pensat contractar una empresa especialista en els esports sector i en l’àmbit del lleure pirinenc. Molts establiments(no tots, però si la majoria) com els de menjar o queviures especialment agrairan el nostre projecte econòmic. A més de guanyar diners amb els clients (clara i principal motivació), també serà del grat dels habitants del poble que el nom de Rialp es porti a les grans ciutats de Catalunya, o fins i tot als municipis més recòndits. Tot i ser un municipi de 650 habitants aproximadament, durant l’estada a Rialp es pot gaudir de qualsevol tipus d’activitat de lleure en les quatre estacions de l’any. L’Ajuntament de Rialp ha acceptat amb gran conformitat la petició demanada i m’ha donat amb el preceptiu permís d’obra per reformar la casa comprada (però amb un espantós aspecte), lliurant-me la informació adequada i indispensable que cal acatar, i apropant-me les normatives pertinents i obligatòries. Les condicions més clares a assolir són muntar el projecte de la casa rural amb una importància solvent i fiable, respectant íntegrament les lleis.

3.2. Descripció del projecte El projecte i la realització d’aquest treball de recerca consisteix a estudiar la viabilitat i el desenvolupament d’una casa rural situada al municipi de Rialp, a l’Alt Pirineu. Estàndard en el seu aspecte, i excel·lent en els seus tractes i serveis als residents, estarà còmodament habilitat de servei d’hostatgeria, restauració i activitats de lleure. La creació de LOS VADOS és una alternativa més als altres establiments (càmping, hotels, refugis...) d’una zona despoblada que, bàsicament, viu al turisme (a banda d’algunes dificultats). La idea parteix d’un objecte clar que, 10

lògicament, és la sortida laboral i financera dins del competitiu i escàs mercat de treball durant el període de crisis actual. Per tant, ens trobem amb una apertura per necessitat econòmica (com en tots els negocis). Sembla difícil (per la intensa i voluminosa competència) però la proposta és aconseguir una casa rural que mostri les senzilles i grates virtuts dels Pirineus: aire pur, muntanyes verdes, i un clima de pau i relaxació protagonitzen la comarca pallaresa. La casa rural serà única per les seves immillorables característiques (no només pels grans serveis oferts, sinó també per la simbologia paisatgística de la zona on està situada). Haurem aconseguit la nostra finalitat quan el client surti de LOS VADOS amb un meravellós somriure gaudint d’una experiència irrepetible i única al haver descobert la veritable essència pirinenca. D’aquesta manera, els satisfets clients recomanaran als seus amics i familiar al nostre establiment. Tenint en compte els aspectes comentats en aquest apartat, la casa rural estarà destinada principalment a: • Retirs espiritual, d’aïllament o relaxació. • Turisme orientat al medi natural i els esports de risc durant tot l’any (senderisme, ràfting, hidrospeed, escalada, barranquisme, esquí). • Allotjament per als visitants de la Bruixa d’Or de Sort i del Parc Nacional d’Aigüestortes d’Espot. • Camioners, transportistes o famílies que facin escala a causa d’un llarg viatge (estrangers; francesos sobretot) i vulguin passar la nit. -CONDICIONAMENTS I FACILITATS La casa rural disposarà de 6 habitacions destinades als futurs clients. A més, també hi haurà una gran sala amb nombrosos llits per a grups amants dels esports de risc o excursionistes. En total, LOS VADOS tindrà una capacitat per a 38 persones distribuïdes de la següent manera: •

3 habitacions dobles (amb capacitat per a dos persones), però també estaran destinades a una persona individual si ho requereix.

•

3 habitacions familiars (capacitat per a quatre persones).

•

A banda de les habitacions, existirà una sala amb llits i lliteres (com en un refugi) amb capacitat per a 20 persones. S’anomenarà “EL REFUGI” i es destinarà principalment a excursionistes que passin per la zona, grups que facin esports d’aventura guiats, o bé qualsevol persona que es vulgui acoblar a aquesta habitació o

11

estalviar-se uns diners (pocs però alguns) respecte les vertaderes habitacions del pis de dalt. A més, a la recepció, es podran demanar bressols per a petits infants. LES HABITACIONS •

Llit doble, de matrimoni (habitacions dobles), llit doble més dos llits individuals (habitacions familiars).

•

Joc de llençols, funda polar o nòrdica (per al fred intens) i coixinera.

•

Tauletes de nit.

•

Armari encastat amb 2 portes corredisses.

•

Làmpades (de sostre i de peu).

•

Televisió (molt estàndard, sense excessius luxosos) amb TDT.

•

Telèfon.

•

Lavabo complet amb WC, banyera i bidet (inclou kit de bany: sabons, gots, i tovalloles grans i petites).

•

Assecador de cabell.

•

Mirall.

•

Paperera.

*No hi ha aire condicionat per a la climatització dels clients ja que és una zona on fa fred tot l’any i no és indispensable. SALA “EL REFUGI” •

7 lliteres (lògicament dobles) i 6 llits individuals.

•

Joc de llençols, funda polar o nòrdica i coixinera.

•

Calaixeres personals amb clau (mini armari) per a deixar les coses de valor i roba.

•

Al costat d’aquesta sala trobem unes dutxes complementàries, diferenciades per sexe (per suposat) perquè aquests puguin rentar-se.

*”EL REFUGI” tindrà menys condicionaments però el preu serà més barat i assequible. ALTRES SERVEIS QUE LA CASA RURAL OFEREIX •

Pàrquing. 12

•

Menjador (Cada client compra el que vulgui i té plena disponibilitat de fer servir l’espai de menjador i la cuina) (Es pot dinar a l’interior o a la terrassa).

•

Internet: WI-FI gratuït.

•

Accés minusvàlids (amb rampa a cada pis per accedir-hi).

•

Terrassa.

•

Ascensor.

•

Bugaderia o rentadora (amb grans ofertes).

•

Recepció 12 hores, de 8h a 20h (inclou informació turística i disponibilitat nocturna).

•

Espai de bany i relaxació (piscina i còmodes gandules de piscina). Piscina oberta de 9h a 13h i de 16h a 20h.

-DISTRIBUCIÓ DE LA CASA La casa rural constarà de 3 plantes més la recepció o zona d’entrada principal de benvinguda a la casa rural (3+1). Dues alçades superiors respecte la recepció o planta principal. El següent nivell és el d’entrada a l’edifici (l’epicentre de LOS VADOS). Més avall, trobem l’únic pis inferior respecte la part central de la casa rural. La distribució de LOS VADOS queda distribuït planta per planta de la següent manera:

-NIVELL(-1). Baixant per la rampa o ascensor procedents de la recepció principal arriben a un soterrani amb dues parts ben diferenciades. Una zona majoritària, decorada notablement i que agrada la vista, és destinada als clients de la casa rural condicionada d’una piscina i gandules. Aquesta la situem en 13

aquest nivell perquè a Rialp els estius són fresquets i els hiverns gelats (normalment nevats). Per tant, necessita un aïllament personalitzat i una temperatura regular i adequada per estar al gust dels clients. També tenim en el nivell inferior un magatzem on es guardaran les provisions i es faran els serveis de bugaderia.

-NIVELL(0). Pis principal (de recepció i benvinguda). És la que dóna accés a la casa rural des de l’exterior. Aquesta entrada es pot realitzar des del pàrquing disposat per als clients de l’hotel pujant per mitjà d’una rampa senzilla habilitada per a persones amb dificultats que la requereixin. En aquesta planta es troba la recepció amb la seva oficina pel personal que treballi a la casa. A banda de la recepció i la seva oficina de personal, en el nivell 0 tenim el menjador de la casa amb una capacitat per a 60 comensals, tot i que normalment estaria disposat per a les 38 persones del màxim aforament del que disposa la casa. Parlem de més comensals perquè sempre s’atura algun camioner o altres conductors a dinar). Aquest menjador estarà al costat de la terrassa (molt coqueta i petitona, però on es respira aire pur i es contemplen meravellosos paisatges pirinencs). La cuina es situa confrontada respecte el menjador. Des de la terrassa, també es pot gaudir d’un espai de cafeteria amb seients i tauletes; o inclús per dinar (si algun client ho demana). Fora de l’edifici, en aquest nivell 0 hem condicionat una minúscula zona en forma d’esplanada per als visitants que busquin silenci, relaxació, aïllament i/o espiritualitat.

14

-NIVELL(1). Es pot accedir per mitjà de la rampa destinada al públic o l’ascensor. Aquest pis està ocupat única i exclusivament per la sala “EL REFUGI” i les seves respectives consignes i dutxes complementàries. La planta constarà de les 7 lliteres i els 6 llits individuals. A la dreta totes les calaixeres amb clau personal per a guardar els objectes de valors i roba (numerades per a diferenciar-les). I a l’esquerra, tenim les dutxes (separades per sexes). Tres masculines i tres per a les dones.

-NIVELL(2). L’últim pis de la casa rural. Destinat bàsicament a les habitacions. Les 6 habitacions (la meitat a una banda i les altres tres a l’altre extrem) acaparen totes les mirades: les tres dobles (o individuals) i les 3 familiars. Un passadís travessa la planta; a la qual, es pot accedir per la rampa principal o l’ascensor. 15

4. ESTUDI I ANÀLISI DE LA VIABILITAT 4.1. Part comercial -ENTORN Entorn econòmic. Economia catalana Entrant a la pàgina virtual de la Generalitat de Catalunya ens trobem amb l’arxiu publicitat per la Nota de Conjuntura Econòmica on s’analitza l’economia catalana i el seu entorn. Segons aquest Informe Trimestral (Número 77) de Juliol de 2013, els trets més destacats són: Baixen les perspectives de l’economia mundial, la Reserva Federal manté la política monetària expansiva (quan es parla d’expansió ens referim a aplicar una sèrie de mecanismes per augmentar els pocs diners en circulació) i l’evolució de la zona euro (UE) i Espanya millora lleugerament. L’economia catalana deixa enrere els valors negatius. El PIB es manté estable durant el segon trimestre, però cau un 1,3 % en taxa interanual. El sector industrial augmenta un 0,5 % interanual. En comparació amb l’any passat, durant els cinc primers mesos del 2013 les exportacions han avançat més dèbilment (1,3 %) i les importacions han caigut amb més força (-7,1 %). S’atenua la destrucció d’ocupació el segon trimestre, tot i que encara cau un 4,6 % interanual, segons l’EPA, i un 3,3 %, segons les dades d ’afiliació a la Seguretat Social. La taxa d’atur baixa fins al 23,8 %. A Catalunya la inflació se situa en un 2,6 % el juny, però tot apunta que l’evolució dels preus es moderarà. Les tarifes salarials s’han incrementat un 0,66 % en els pocs convenis laborals que s’han pactat fins al juny. Els costos salarials cauen un 1,1 % el primer trimestre. S’aguditza la caiguda del crèdit financer, en part a causa del traspàs de crèdits a la Sareb. Es tornen a incrementar les taxes de morositat. Desprès de mig any en pèrdues, l’IBEX 35 recupera beneficis el juliol i tanca els primers set mesos de l’any amb un guany del 3,3 %. Els comptes de la Generalitat es mantenen en pròrroga, just quan el Consell de Política Fiscal i Financera acaba de fixar el límit de dèficit de la Generalitat en l’1,58 % del PIB. Durant la primera meitat de l’any la recaptació tributària de la Generalitat cau un 0,7 % i la que fa l’Estat a Catalunya augmenta un 0,1 %.

16

A banda d’aquesta informació de la Nota de Conjuntura Econòmica, també ens hem anat al quiosc on s’han trobat dos articles que comenten la situació actual de l’economia catalana ha aconseguit frenar la seva caiguda en el segon trimestre d'aquest any, en què PIB de Catalunya s'ha mantingut estable, sense variacions, després d'un any i mig de descensos. El departament d'Economia assenyala que es tracta d'una millora moderada, encara que serà una tendència contínua. L'economia catalana encara no creix però almenys ha posat fi a divuit mesos consecutius de descensos. No obstant, el PIB de Catalunya continua registrant valors negatius (-1,3%) en comparació amb l'any anterior. La millora que ha experimentat l'economia catalana en l'últim trimestre s'ha produït en la indústria, gràcies a l'evolució positiva de les exportacions i a la contenció de la caiguda de la demanda interna. També l'agricultura creix en el segon trimestre un 0,4. Per contra, el sector de la construcció continua amb la pèrdua d'activitat que arrossega des de 2008 i cau un 5,1% en el segon trimestre i s'aprecia un descens del consum a les llars. Entorn turístic. Turisme a Catalunya (xifres del 2012 i el 2013) BALANÇ GENERAL ANUAL 2012 •

Catalunya ha tancat l’any 2012 amb una oferta de 10.908 establiments d’allotjament turístic hotelers, càmpings, turisme rural i apartaments turístics.

•

Els allotjaments turístics catalans (establiments hotelers, càmpings, turisme rural i apartaments turístics) han rebut 19,9 milions de viatgers (generant 69,6 milions de pernoctacions).

•

El sector turístic català registra l’any 2013 una mitjana de 350.426 treballadors afiliats a la Seguretat Social i 61.135 treballadors aturats. Aquestes dades suposen un descens del 0,7% de l’afiliació i un augment de l’atur del 10,4% amb relació a un any abans.

•

S’estima en 343.000 el nombre de persones ocupades en activitats relacionades amb el turisme a Catalunya de mitjana l’any 2012. Disminueix un 3,8% el volum de treballadors ocupats amb relació a un any abans.

OCUPACIÓ HOTELERA Augmenta respecte el 2012 (1.764.827 viatgers que han generat 5.736.858 de pernoctacions). Els establiments hotelers catalans han allotjant el 82,1% d’aquests viatgers (generant el 69,5% de les pernoctacions totals). La resta (17,9% i 30,5% respectivament) pertanyen als establiments extra hotelers. Tot i que l’ocupació 17

hotelera ha crescut a gran port de Catalunya, són Barcelona, la Costa Daurada i la Costa de Barcelona les regions on es supera el 66,1% de l’ocupació mitjana. L’ocupació baixa a la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre. Als Pirineus, l’ocupació hotelera és del 23,7%. OCUPACIÓ EXTRA HOTELERA L’oferta extra hotelera (turisme rural, càmpings i apartaments) ha augmentat respecte els últims anys respecte el nombre de visitants i en pernoctacions (487.963 viatgers i 2.411.858 pernoctacions). Creix enormement en càmpings. En canvi, el turisme rural creix (però en menor mesura) només el flux de viatgers residents a la resta d’Espanya i els estrangers (el de residents catalans es contrau). Els establiments de turisme rural a Catalunya han registrat 27.842 viatgers, amb 60.075 pernoctacions. L’afluència de viatgers és manté estable i les pernoctacions augmenten respecte l’any anterior en els establiments catalans. Els resultats estatals del turisme rural situen a Catalunya com la segona destinació de viatgers i tercera de pernoctacions (10,9%), superat per les Illes Balears (12,1%) i sobretot Castella i Lleó. El turisme rural necessita créixer amb més regularitat (no presentar descensos en algunes èpoques de l’any) com els passa als càmpings, que encara estan a anys llum respecte el nombre de visitants i pernoctacions (moltíssima més demanda de càmpings durant tot l’any). TURISME ESTRANGER Els turistes estrangers es dirigeixen al litoral (principalment a Barcelona). També augmenta el flux a les zones de muntanya (159.580 visitants). Aquests es decanten per càmpings (turisme rural) i hotels (turisme litoral). L’any 2012 Catalunya ha rebut 14,4 milions de turistes estrangers (9,9% més que al 2011). França és el principal mercat de turistes (26,6%) seguit del Regne Unit (11,2% del total). De fet, els visitants estrangers de la nostra casa rural són principalment francesos (a causa de la seva proximitat). El turisme que més creix és el procedent dels Estats Units, Regne Unit, Països Nòrdics, i sobretot Rússia. El rus és clarament el que més destaca. TURISME DE LA RESTA DE L’ESTAT A CATALUNYA Catalunya ha rebut 4,1 milions de turistes de la resta de l’Estat (amb els madrilenys, els valencians i els aragonesos al capdavant) acostuma a freqüentar la Costa Daurada i Barcelona. El 25,4% de la resta de l’Estat (1 de 4 espanyols) que fan un viatge recalen a terres catalanes.

18

Catalunya s’ha erigit en la primera destinació estatal receptora de viatgers i tercera de pernoctacions en establiments hotelers (19,6% i 17,2% del total, respectivament), i la segona quant a viatgers i pernoctacions en establiments extra hotelers (20,4% i 20,8% del total). TURISME DELS CATALANS La majoria dels catalans prefereixen optar per viatjar a la resta de Catalunya enlloc de marxar per la resta d’Espanya i l’estranger. La zona dels Pirineus (on es situarà LOS VADOS) es troba al capdavant en el turisme sense habitatge propi, és a dir, el d’allotjaments privats (superant totes les costes). La majoria de la gent prefereix els cotxes i l’allotjament hoteler o familiar (deixant en mal lloc el turisme rural en aquest cas). Busquen la pràctica esportiva i sobretot el descans (camp o platja). En total, els turistes catalans han realitzat 27 milions de viatges. D’aquests el 67,3% dels desplaçaments dels catalans han estat dins de Catalunya; el 19,9% a la resta de l’Estat, i el 12,8% restant a l’estranger. Creixen els viatgers catalans dins de Catalunya però es redueixen les xifres respecte a Espanya i als estrangers. Entorn social. Economia de l’Alt Pirineu (Pallars Sobirà) El Pallars Sobirà és una comarca muntanyosa totalment pirinenca que fa frontera amb França pel nord. Té 7.457 habitants, una superfície total de 1377,92 km2 (amb una densitat de 5,53 hab./km2). La major part del territori comarcal està protegit (Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici) i és de difícil accés. Rialp és un municipi situat al centre de la comarca format a partir d’un castell. EL municipi és troba a 725msnm limita amb Espot i Guingueta d’Àneu (nord), Llavorsí (est), Soriguera (sud-est i sud), i Sort (oest). El terme de Rialp es divideix en dos, a banda i banda de la Noguera Pallaresa (principal riu de la comarca). A la dreta s’hi troba la vila de Rialp (poble de tota la vida), i a l’esquerra tenim altres nuclis de població annexats més a tard a Rialp. Els nuclis són: Beraní, Roní, Caregue, Escàs, Surp, Rodés i Rialp (tot el conjunt fa una mica més de 650 habitants aproximadament). El poble destaca per ser una zona poc poblada comparant-lo amb la capital de comarca (Sort) i tenir un clima d’alta muntanya, és a dir, bastant fred amb temperatures anuals per sota dels 10 ºC. Els estius són fresquets i els hiverns eternament gelats. Pluges freqüents durant tot l’any excepte a l’hivern (que es produeixen nevades). Les activitats econòmiques principals del Pallars Sobirà sempre han estat l’agricultura i la ramaderia ovina (com a fonts de treball tradicionals). L’agricultura va perdent força a causa de l’actual despoblament (com ja s’ha comentat en el punt 2). La indústria del ferro, tèxtil, i de la fusta estan en procés 19

de desaparició. Però, després de segles de d’hàbits rudimentaris, el turisme (sector terciari o serveis) demana pas trepitjant fort i convertint-se en la base econòmica del Pallars Sobirà. És obligatori aprofitar aquests paisatges naturals (Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, sobretot). Destaquen per sobre de la resta els esports d’hivern (esquí a l’estació de Port-Ainé) i les activitats d’aventura a les aigües braves de la Noguera Pallaresa (kayak, ràfting o hidrospeed, que predominen a l’estiu però hi són present tot l’any). Molts establiments de turisme rural o càmpings agraeixen aquest ampli ventall d’activitats durant tot l’any. L’any 2008, el Pallars Sobirà va registrar un PIB per càpita de 28,2 milers d’euros per habitant. Al 2013, l’atur registrat és del 5,01% de la població, del qual un 3,45 % fa referència al sector serveis (hostaleria bàsicament), que se’ns dubte és l’activitat més afectada. -COMPETÈNCIA Oferta d’altres establiments Tot i ser una zona despoblada, el turisme és imprescindible i importantíssim a la comarca; per tant, la competència és gegant. Si parlem de la competència a través de tota la franja pirinenca (és a dir, des de l’Empordà fins la Vall d’Aran) el territori més demandat i la principal competència és la Cerdanya. Tots els visitants que surten de Barcelona en recerca d’unes vacances busquen la proximitat. Per això, si els viatgers fan turisme d’alta muntanya, prefereixen la Cerdanya 157,3 km enlloc del Pirineu lleidatà (que està a més de tres hores, 232,3 km). A partir d’aquestes dades recercades a través de diverses fonts dels anys 2012 i 2013, es poden veure tots els establiments de la comarca i de Rialp mitjançant una taula: Tipus d'establiments N º d'establiments HOTELS I 60 PENSIONS TURISME RURAL 72 CÀMPINGS 22 ALBERGS 12 APARTAMENT TURÍSTIC --REFUGIS 22 TOTAL 188 (*Oferta d’allotjament al Pallars Sobirà) Tipus d'establiments HOTELS I PENSIONS

N º d'establiments 5

Nº de places 2.820 684 7.674 sense dades (s/n) --sense dades (s/n) (s/n)

Nº de places 535 20

TURISME RURAL 8 CÀMPINGS --ALBERGS 1 APARTAMENT TURÍSTIC --REFUGIS --TOTAL 14 (*Oferta d’allotjament a Rialp)

83 --108 ----726

Dins del Pallars Sobirà trobem moltíssims establiments per a l’allotjament, i de tot tipus. La majoria d’aquests es concentren a Sort (capital de comarca) i Espot (on es troben pràcticament tots els refugis de la comarca, que estan dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici). A la resta de municipis (de menys importància), tot i no tenir tants establiments també ingressen i gaudeixen de la font del turisme. Per això, tot i que Rialp té poqueta competència directa a la vila, cal fixar la vista als pobles propers a la nostra vila i els seus respectius establiments: HOTELS, PENSIONS I HOSTALS -Hotel Port Ainé 2000 (3***) (a 6,58 km de RIALP / amb 84 habitacions / 50€) -Hotel Centre d’Act. Grandpallar (entre SORT i RIALP) -Hotel Víctor (1*) (a menys de 200m del centre de RIALP / 50 persones màxim) -Hotel Condes de Pallars (3***) (a menys de 200m del centre de RIALP / 170 persones) -Pensió l’Hostalet (1*) (RIALP) -Hostal Ravetllat (RONÍ) *En general, tots reben bones crítiques però les millors i l’establiment més demanat és l’Hotel Port Ainé 2000 (ja que està dins l’estació d’esquí). CASES RURALS -Casa Jan (BERANÍ / 14 persones màxim / 28 €) -Cal Quimet (RIALP) -Cal Roset I i II (CAREGUE / 4-8 persones) -Casa Coix (ESCÀS / 2 adults: 80€ / nen: 15€ / 2 adults i 2 nens: 110€) -Casa Macià (RONÍ/ 15 persones màxim / 25 euros) -Casa Cabana (RIALP) 21

-Casa Bellera (CAREGUE / pensió completa: 67€ / mitja pensió: 37€) ALBERGS I REFUGIS -Alberg Les Estades (entre SORT i RIALP) -Refugi Casa Canelo (RODÈS / 22 persones màxim / 18€) -Alberg Refugi Arestui (ARESTUI / 3-5 persones) APARTAMENTS RURALS -Apartaments Rurals LO PALLER DEL COC (SURP) -Apartaments Rurals XAUPÍ (RONÍ) CÀMPINGS -Càmping Noguera Pallaresa (SORT) -Càmping l’Orri del Pallars (SORT) -Càmping del Cardós (RIBERA DE CARDÓS) -Càmping Voraparc (ESPOT) -Càmping la Mola (ESPOT) -Càmping Nou Càmping (LA GUINGUETA D’ÀNEU) -CONSUMIDORS La casa rural (habitacions privades i “EL REFUGI”) Segons diverses fonts estadístiques sobre el grau d’ocupació en els establiments de turisme rural catalans, s’ha arribat a la conclusió que l’ocupació diària en temporada alta (mes d’agost, hivern fins Setmana Santa) que pot arribar amb alguna dificultat al 65% (25 persones de mitjana a l’agost) i amb facilitat al 80-85% (30-32 persones durant la Setmana Santa). En temporada baixa (juliol, sobretot la primera quinzena) l’ocupació ronda entre el 35% i el 38% (13-14 persones). Unes xifres que es poden considerar il·lusionats si es té en compte l’estat de crisi actual al qual estem sotmesos, el baix nivell de renda de gran part de la població, i sobretot les enormes pèrdues a causa de les crescudes dels rius pirinenca que dificulten el turisme. A més dels bons resultats, també es parla de pobres xifres en el cas que es comparin amb l’ocupació del Pallars Sobirà durant la temporada d’hivern de 2008 (on el grau d’ocupació va arribar al 100%). Per una banda, durant la temporada alta, sobresurt el turisme de neu. Hi ha moltíssims amants de l’esquí que al començament de l’hivern deixen el treball i 22

la ciutat per les estacions pirinenques. Per exemple, la de Rialp (Port Ainé) obrí al principi de l’hivern i allargà la temporada fins passada la Setmana Santa a causa de la demanda dels turistes. A l’estiu, els pobles s’omplen dels que practiquen els esports d’aventura a la Noguera Pallaresa i els establiments reben grans ingressos. Per una altra, en el període de temporada baixa, les reserves baixen un 20% ja que les crescudes dels rius han ocasionat important destrosses afectant la climatologia durant el mes de juliol i això ha fet enrere els turistes en els establiments de muntanya (turisme rural, i fins i tot, càmpings). Sigui alta o baixa, la casa sempre té en consideració, que els turistes catalans ja no viatgin tant a l’estranger, i aquests prefereixin anar de vacances a llocs més propers. El menjador El menjador sempre es veurà bastant ple, o si més no per damunt de la mitjana perquè les botigues i supermercats de la zona venen menjar de qualitat, i per això, atrauran un ampli ventall de consumidors; a més dels mateixos clients de l’hotel. Calculant les perspectives d’ocupació del menjador, és té en compte que tots els clients allotjats a l’hotel gaudirien de l’espai del menjador per esmorzar. L’element de servir-se la persona mateixa (i que només es pagui una mínima quantitat per fer servir el menjador que entra en el preu de la casa) donarà protagonisme a la casa i atraurà encara més visitants. Pocs restaurant i hotels de la zona ofereixen aquest servei de poder cuinar el que l’agradi a cada client. És millor aquesta idea que els menús tancats que no estaran al grat de tothom. Per dinar, segons el criteri adoptat, es produirà una desbandada general de viatgers perquè aquests acostumen a fer turisme tot el dia a fora, i es suposa que no arribaran a la casa fins ben entrat el vespre. En canvi, per el sopar, el menjador ja tornaria a disposar d’un elevat nombre de comensals. S’ha pensat en condicionar el nostre menjador amb més capacitat que els 38 clients de la casa (màxim aforament). A causa dels pocs establiments “kitchen staff” totalment lliures a Rialp i als pobles propers, s’apropa aquest servei alimentari als habitants de les rodalies. Per exemple, un matrimoni vol sortir a sopar però no vol gastar-se un ull de la cara, doncs ve a gaudir de la fresqueta nit de Rialp. Per altra banda, molta gent també es decideix quedar a casa i no gastar-se els calers. Com que difícilment la casa rural durant tot l’any no acostumarà a tenir plena ocupació, el menjador es podrà destinar (en cas que hi hagi espai suficient i lliure) a l’organització d’esdeveniments mitjans (màxim 50 persones) o el que es coneix com esdeveniments petits (amb un màxim de 25 comensals). Ja sigui dinars d’empreses o sopar d’amics al dissabte a la nit que vulguin menjar el

23

que els doni la gana i després prendre una copeta a la terrassa gaudint del fresquet pirinenc i la nit d’estrelles. La terrassa i l’espai de relaxació Després de qualsevol sopar, s’agraeix una zona de tertúlia, i LOS VADOS posen la seva terrassa plenament a disposició dels clients que desitgin prendre alguna copeta mentre es gaudeix d’una rica i tranquil·la conversació en un meravellós espai natural. L’únic inconvenient d’aquest espai ideal és el fred excessiu que pot fer en diferents etapes anuals, o pluges i nevades que dificultin la nit als clients. Per si un cas, es poden retirar les taules del menjador, i habilitar-lo com a terrassa interna. L’espai de relaxació és, se’ns dubte, el lloc més místic de la casa rural. La zona està orientada cap als turistes que busquen pau i aïllament (LOS VADOS disposarà de matalassos per meditar o el que desitgin). Naturalment, qualsevol altre client pot gaudir de l’esplanada per l’esbarjo o el descans. -LOCALITZACIÓ La localització és un aspecte primordial de la viabilitat del projecte ja que a partir de la ubicació depenen els altres factor i les conclusions que es trauran posteriorment. Com en aquest cas és la reconstrucció d’un terreny no cal una nova localització sinó la que ja té. Concretament, la casa rural LOS VADOS estarà situada uns pocs quilòmetres respecte la vila de Rialp Accessos Tot i ser una comarca amb diverses carreteres de difícil accés, Rialp està ben comunicat per arribar-hi des de les capitals importants: Tren: Renfe fins a la Poble de Segur (després carretera C-13 cap a Tremp, Sort i Rialp). Aeroports: Alguaire de Lleida (140km) / El Prat de Barcelona (254km). Cotxe: -Des de Barcelona: agafar la A-2 fins a la sortida 517 cap a la L-303 en direcció Agramunt / Cervera nord, continua cap a C-14 seguir les indicacions a Isona / Tremp, Sort i Rialp. -Des de Girona: dirigir-se cap a Vic i passar per Manresa, Calaf, Torà, Ponts, Tremp, Sort i Rialp. -Des de Tarragona: dirigir-se cap Reus fins a la A-2 fins a Lleida, des d’aquí fins a Balaguer, Tremp, Sort i Rialp.

24

-Des d’Andorra (83,4km / 1h28min): cap al sud CG-2, després de 6 rotondes pren la segona sortida en direcció Ctra. De l’Obac i s’agafa CG-1. Continua per N-145 (entrant a Espanya) fins a girar a la dreta i seguir per N-260. Per últim la C-13, un par de girs i Rialp. -Des de França: s’entra a la Península per la Vall d’Aran (Vielha). N-230, C-13 i Rialp.

-ANÀLISI DAFO Cal identificar i comparar una sèrie de punts conflictius per al desenvolupament de LOS VADOS. La millor manera per fer-ho és mitjançant l’Anàlisi DAFO, que parla de: FORTALESES, DEBILITATS, OPORTUNITATS I AMENACES Fortaleses -Situació: zona única, al costat de la capital comarcal (Sort). Tot i ser una comarca amb carreteres castigades, en el cas de Rialp es gaudeix d’un bon accés. -Aïllament: espiritualitat per qui vulgui tranquil·litat i relaxació. -Entorn purament natural amb vistes i paisatges espectaculars. -Proximitat amb la frontera (França i Andorra). Debilitats -Possible tancament durant alguns mesos de l’any per falta de turisme o per causes meteorològiques (per exemple, grans nevades o crescudes dels rius). -Llunyania amb Barcelona (d’un procedeixen la majoria de viatgers). -Establiment pràcticament al camp: més sol que altres establiments del centre de la vila. Per això, els clients podrien sentir-se atemorits. Oportunitats -Sortida laboral i econòmica. -Novetat i originalitat. -Augment del turisme al Pallars Sobirà i a Rialp. -Promoció d’activitats d’aventura.

turístiques i convenis amb

empreses d’esports

Amenaces

25

-Competència: fortíssima, sobretot de càmpings i hotels (ja sigui allotjaments propers o al llarg de la franja pirinenca com la Cerdanya). -Mal temps (fred excessiu i baixes temperatures). -Una certa distància separa el municipi de Rialp dels principals atractius turístics de l’Alt Pirineu (Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, i l’estació d’esquí de Vaquèira-Beret).

-ESTRATÈGIES Estratègies ofensives (FO – ús de les fortaleses per aprofitar oportunitats). Gràcies a ser una zona única amb bells i naturals paisatges muntanyosos, rius i estacions d’esquí, LOS VADOS pot aportar moltes activitats que ajudin a desenvolupar encara més el turisme dins la comarca (inclús establir convenis amb empreses d’esports d’aventura), i persones que volen aïllament i tranquil·litat. També molts francesos i andorrans que passin per la casa rural cap al seu país parlaran als seus coneguts de manera brillant de la casa. Estratègies de reorientació (DO – vèncer debilitats aprofitant oportunitats). Tot i que la situació geogràfica de la casa i de la comarca en general és molt llunyana respecte Barcelona (d’on procedeixen la majoria de viatgers), s’intentarà transformar aquesta debilitat en una immillorable oportunitat que la casa rural brindarà als turistes d’estar en una zona única on es pot practicar qualsevol esport atractiu (ja sigui a la neu, al camp o al riu). Estratègies defensives (FA – ús de fortaleses per evitar amenaces). Per tal de lluitar de manera equilibrada amb els càmpings, hotels de la zona i la Cerdanya (tot i que estigui lluny), la direcció de LOS VADOS comptarà amb un establiment suficientment preparat envers l’enorme competència amb preus assequibles i grans ofertes. Estratègies de supervivència (DA – reducció de debilitats per evitar amenaces). Com que la principal competència de l’Alt Pirineu es troba a una distància important, la qual la casa rural no pot controlar, caldrà mantenir una bona relació i un contacte regular amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, i l’estació de Vaquèira-Beret perquè recomani LOS VADOS als seus visitants, i així guanyar clients (com a contraprestació, s’ajudaria a millorar les difícils carreteres o posant un autobús directe cap al Parc). -ACTIVITATS D’OCI ALIENES A LA CASA Primavera, estiu, tardor o hivern. Qualsevol estació de l’any és òptima per gaudir dels paisatges pirinencs acompanyat d’activitats de lleure. La gran majoria dels viatgers opten pels esports de risc o d’aventura; però també es 26

poden fer visites culturals i turístiques sense haver de suar la samarreta. Les més demanades són: Esports aquàtics Només cal donar-se un tomb per l’avinguda principal de Sort i veure com la Noguera Pallaresa (un dels rius més braus d’Europa i millor per la pràctica d’aquest esport) sempre va carregada d’aventurers que practicant el descens de riu o ràfting amb la canoa o el kayak. Aquestes aigües blanques i ràpides per baixar el riu amb un cert risc i velocitat. Una altra important activitat en contacte directe amb l’aigua és l’hidrospeed, que consisteix a baixar els rius amb un trineu flotant sobre el qual es va tombat i la propulsió s’aconsegueix a través d’unes atletes de busseig. Tot i que Sort és el principal municipi on és practiquen aquests esports, també es pot baixar la Noguera Pallaresa en altres pobles (com Rialp) per on passi aquest i d’altres rius que passen pel Pallars Sobirà. Esports a la natura L’Alt Pirineu es caracteritza pels seus paisatges naturals d’alta muntanya. A qualsevol poble de la comarca és poden fer rutes de muntanya ja pensades amb un gran atractiu natural i de fauna per als participants. El senderisme és l’esport a la natura més comú i tranquil; però si el que es busca és risc, hi ha altres activitats més perilloses com l’escalada i el puenting. També es poden trobar espais pel paintball, la BTT (o bici tradicional) i excursions a cavall. Barranquisme El barranquisme (descens de barrancs) o canyoning l’he guardat una menció especial perquè combina la natura i l’aigua. És una difícil activitat esportiva relacionada amb l'espeleologia, el senderisme, l'escalada i l'alpinisme d'una banda, i amb els esports aquàtics per altra. Consisteix a progressar pel llit d'un barranc de riu i anar superant una sèrie de trams i canvis de recorregut (trams amb poc cabal o fins i tot secs, punts amb tolls i gorgs profunds i altres trams amb cascades de diverses altures, trobant també terrenys amb vegetació o desèrtics) caminant, nedant o fent descens de ràpel. Es considera que perquè un descens sigui valorat com a apte per al barranquisme ha de combinar com a mínim dues d'aquestes tres característiques: cabal, verticalitat i caràcter encaixat. Esquiar Els Pirineus han estat caracteritzats per les seves grans pistes i estacions d’esquí que sempre han presentat una important ocupació. Al terme municipal de Rialp es troba l’estació de Port Ainé, que és la més important de la comarca. A l’Alta Ribagorça hi ha la localització de la Vall d’en Boí (conjunt de valls 27

idònies per esquiar). La més coneguda de totes les dels Pirineus és l’estació de Vaquèira-Beret (a la Vall d’Aran) que compta amb bells paisatges alpins. Normalment, la temporada d’esquí dura uns 150 dies (5 mesos) on la majoria de les estacions obren les seves portes cap a finals del mes de novembre. Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici Anar a visitar aquests parc dividit en quatre comarques de l’Alt Pirineu és una parada obligada. Es podria considerar una ruta de senderisme ja que es poden gaudir de bones caminades pels Encantats i els quasi 200 llacs que hi ha a l’únic Parc Nacional de Catalunya. L’entrada més propera a Rialp és pel municipi d’Espot (a 20km). Bruixa d’Or Durant tot l’any (sobretot els mesos anteriors al Nadal), Sort rep la visita de moltíssims viatgers que recorren un llarguíssim camí cap aquest municipi dels Pirineus per a comprar loteria a la coneguda Bruixa d’Or. La gent va allà a comprar bolets per la reputació d’aquesta administració (ha repartit molts grans premis en els últims vint anys) i pel nom del poble (Sort en català, suerte en castellà). *Per dur a terme les activitats, la casa rural contractarà l’empresa especialitzada en esports pirinencs AIGUADICCIÓ RIALP on LOS VADOS proporcionarà els clients totes les activitats i ella la mà d’obra en una operació a dues bandes. Per desenvolupar l’activitat de la visita del Parc Nacional d’Aigüestortes s’ha de contactar amb guies del parc per planificar els itineraris. -PUBLICITAT Tot i no comptabilitzar-ho a les despeses, la publicitat és un element indispensable per fomentar i difondre el negoci per tot arreu del territori lleidatà, català i, fins i tot, a la frontera francesa. Per això està en marxa la formació de la pàgina web: www.losvadosdelspirineus.com Malgrat que suposa una despesa notable de 240€ anuals (20€ mensuals) és un cost totalment justificat perquè aquells interessants consultin els serveis que oferta la casa rural. Es tracta d’una comunicació directa i ràpida amb els clients de manera virtual. Una altra opció àmplia i amb vàries alternatives és la publicació d’un anunci als mitjans de comunicació (preferiblement ràdio o diari). Aquestes divulgacions es duran a terme en mitjans de comunicacions d’àmbit local, comarcal, i com a màxim provincial. Hem escollit per anunciar LOS VADOS les emissores de ràdio de Lleida i les properes a la nostra localitat Rialp. També al diari Segre (dins les pàgines que parlen dels esports d’aventura i les notícies relacionades amb les estacions d’esquí.

28

En definitiva, una publicitat necessària i important per a cridar l’atenció de tot tipus d’aventures i viatjants.

4.2. Part econòmica i financera -INVERSIÓ EN L’EMPRESA Qualsevol projecte d’inversió implica la immobilització d’uns recursos durant un període de temps i l’esperança d’obtenir uns ingressos superiors a aquesta despesa o immobilització. Com, que en aquest projecte ens trobem davant d’una inversió molt important, és primordial finançar i assegurar la casa com cal Desemborsament inicial (*) La inversió inicial al principi serà de 280.000€ per condicionar l’edifici i la constitució de la casa de turisme rural. Aquest cost serà distribuït de la següent manera: EMPRESA "LOS VADOS" CAPITAL INICIAL ------------------------------------

237.000'00€

CONSTITUCIÓ EMPRESA---------------- 3.000'00€ COMPRA IMMOBLE---------------------- 180.000'00€ REHABILITACIÓ---------------------------- 87.000'00€ AIXOVAR------------------------------------ 8.000'00€ PERMISOS EXECUCIÓ OBRA----------- 2.000'00€ TOTAL 280.000'00€ DIFERENCIAL 43.000'00€ A PAGAR EN 5 ANYS AMB QUOTES DE 716'00€ +10€% INTERESSOS 71’6€ = 787’60€ (*Pressupost desemborsament inicial sencer a l’ANNEX A.) Manteniment o finançament Per a dur a terme l’activitat productiva, l’empresa no necessita cap recurs financer en associació; és a dir no cal formar un consorci amb diverses grans empreses o haver de demanar crèdits bancaris que costen un ronyó, perquè nosaltres ja disposem de suficients recursos líquids a causa de la indemnització de la farmacèutica (237.000’00€). Per a solucionar el diferencial de 43.000’00€, demanarem una subvenció a l’Ajuntament (però aquesta encara no l’hem vist). 29

Per això, necessitem rebre els diners restants d’un inversor (1 dels 5 candidats) que vulgui apostar fort per un projecte il·lusionant i ambiciós. A l’inversor escollit li pagarem aquests 43.000’00€ en 5 anys i amb uns interessos del 10%; és a dir, que haurem d’abonar a l’inversor 787’60€ mensuals (716’00€ +10% INTERESSOS 71,6€) durant als 5 anys. Si no hi hagués liquidació per fer front al préstec, l’inversor rebria una part de la propietat de LOS VADOS en relació al deute acordat. En cas que aquestes fonts de finançaments fracassin es podria dur a terme un consorci amb entitats locals, empreses associades, Ajuntament del poble i d’altres. També cal tenir en compte la opció del crèdit bancari o les subvencions. Pel que fa al tema de les subvencions, vaig conversar per correu electrònic amb en Jordi Mentuy (rural.sobira) i ell hem donà el telèfon de la Direcció General de Turisme de les Terres de Lleida (973728000) i que preguntés per Joana Corella (encarregada Turisme Rural Lleida). -PREVISIÓ ANUAL DE COSTOS O DESPESES (*Previsió anual de despeses a l’ANNEX B.) Costos fixos = 79.335’40€ anuals No hi hauran costos fixos salarials dels treballadors. En un principi, no tenim pensat contractar a cap treballador, ja que entre la dona i jo cobrirem tots els llocs de treball requerits. Al no haver menjar a la casa (cada client es compra al seu) no calen ni cambrers ni cuiners. Ella estarà a la recepció per la tarda mentre jo vigilo la piscina. En el torn del matí, un s’ocuparà de la recepció i l’altre netejarà les habitacions i rondarà per les instal·lacions (s’aniran alternant aquestes tasques). D’aquesta manera, s’estalvien els sous i salaris de tots els treballadors que participen en aquests tipus de projectes. Per tant, no hi haurà aquesta distribució salarial i la categoria de la casa dependrà únicament de nosaltres. Tot i que es pot pensar que no crearem cap lloc de treball (una iniciativa que es veuria amb bons ulls), en realitat, indirectament sí donarem feina, clients i calers a les multitudinàries empreses de la zona. La primera beneficiada d’aquest projecte és AIGUADICCIÓ RIALP (que acapararà tot els clients de la casa rural). Molts establiments de menjar, supermercats i queviures ho agrairan. A més, altres empreses de transport (com per exemple ROQUE GARCIA DAVID) portarien als clients a Aigüestortes i Sant Maurici. Totes aquestes empreses tindran activitat regular durant gran part de l’any. Haurem de cotitzar tots els nostres salaris a la Seguretat Social, i com són bastants (recepcionista, governant, neteja, director i socorrista entre d’altres), s’anirà una part important proporcional al salari brut. Per tant, la liquidació neta tampoc serà el d’un executiu (com quan estava a la farmacèutica). Contractació altres empreses. L’únic cost obligatori que s’aniria de manera fixa cap a persones físiques són les despeses en la contractació de l’empresa 30

en esports d’aventura i la de transports. Estem parlant d’uns 5.000€ mensuals (el que fa arribar als 60.000€ anuals en aquest concepte). Taxes. Segons els àmbits d’actuació per al manteniment de l’espai net (i més el verd camp del Pallars), la Generalitat imposa unes taxes d’escombraries per als diferents establiments (forns de pa, botigues de roba, restaurant, bar...) en funció de la província i la població dels municipis. La quantitat per un establiment com el nostre en una localitat com Rialp (menys de 1.000 hab.) és de 344’20€ anuals. Ho dividirem en dos parts (que estaran en els mesos de més ocupació, i per tant, de més ingressos). 172’10€ cada part. Assegurances. La casa rural contractarà una assegurança de responsabilitat civil amb SANTA LUCIA SEGUROS que cobrirà tots el danys de “LOS VADOS” amb una cobertura de risc de 300.000€. A canvi d’aquest servei nosaltres haurem de pagar un import de 2.500 anuals (si ho distribuíssim en mesos seria de 208’33€ mensuals). Telèfon i Internet. Per la quota ADSL de telèfon i internet, tindrem contractada una tarifa amb Movistar de 150€ mensuals. Per tant, la casa comptarà amb WIFI gratuït a disposició de tots els clients i plena utilitat dels telèfons de les habitacions. Anualment, tindrà un cost de 1.800’00€. Manteniment ascensor. Com a contractista de l’ascensor, estic obligat a mantenir l’ascensor en funcionament durant l’horari establert. Pel manteniment de l’ascensor demanaré els serveis d’una empresa especialitzada aliena a la casa rural que em suposarà un cost de 416’67€ mensuals (que equivaldran a uns 5.000€ anuals). Préstec inversor + inversor (a 5 anys). El que finalment sigui l’inversor escollit rebrà la quantitat anual de 9.451’20€ (repartit en mensualitats de 787’60€ comptant els interessos. Costos variables = 36.820€ anuals Aigua, llum i gas. Tenint en compte, hem fet uns càlculs aproximats mensuals i anuals d’aquests tres subministraments segons les estacions de l’any (el mes dependrà del nivell d’ocupació de la casa). La llum augmentarà considerablement a la temporada d’hivern (40€ per persona). A la primavera i la tardor baixarà a 32€. A l’estiu, continuarà descendint (16€). L’aigua tindrà un consum diari de 5€ en els mesos d’hivern. Augmentarà a 6€ a la primavera i la tardor. A l’estiu, el consum és dispararà amb 10€ diaris.

31

Per acabar, el consum de gas serà de 30€ diaris per persona durant l’hivern. A mesura que passi al fred anirà baixant aquesta despesa (21€) a la primavera i la tardor. A l’estiu serà de 15€. La quantitat total anual d’aquests subministraments és de 22.020€ (11.280€ de llum, 2.370€ d’aigua i 8.370€ de gas). Bugaderia. La bugaderia és un servei més a plena disposició dels clients. Aquests per 6€ cadascun podrà utilitzar una de les diverses rentadores situades al magatzem. Passa al mateix que amb els subministraments de llum, aigua i gas; és a dir, que la quantitat mensual variarà depenent de l’ocupació de la casa i l’estació de l’any on estem. Es calcula que el cost serà de 14.800€ anuals (repartits en diverses quantitats depenent dels mesos). Altres costos A més dels costos esmentats, hi ha una sèrie de despeses imprevisibles que no sabem quan es poden produir. Aquests per les seves característiques no es poden quantificar ni indicar un preu tancat ni orientatiu. És el cas del kit de les habitacions, dels productes de cel·lulosa (paper higiènic i de cuina), de neteja, els químics de la piscina, etc.; o les possibles reparacions que s’hagin de fer del que s’hagi trencat o espatllat. -PREVISIÓ ANUAL D’INGRESSOS (*Previsió detallada a l’ANNEX C) Als ingressos són elevadíssims ja que hem adoptat una perspectiva sempre favorable, i fins i tot, a vegades excessiva. És a dir, pot ser que al mes tinguem menys persones que sopin a la casa rural de les que hem pressuposat. Per tant, possiblement la diferència entre ingressos i despeses serà menor de la que reflex el flux de caixa financer

Ingressos bruts Els principals ingressos que la casa rural rebrà són els que provenen de les habitacions. Tant ingressos com preus dependran de l’ocupació (85% en temporada alta i 35% en temporada baixa) repartits entre els diversos tipus d’habitacions (dobles, familiars i “EL REFUGI”). El preu per nit de les habitacions serà de 50€ l’habitació doble, 85€ l’habitació familiar, i 35€ la nit per un llit al “REFUGI” (en temporada alta). En temporada baixa, els preus oscil·laran cap els 40€ l’habitació doble, 65€ l’habitació familiar, i 25€ en “EL REFUGI”. Aquests preus no són completament tancats, ja que tindrem suculentes ofertes per a l’ocupació (les explicarem més endavant). A final d’any tindrem uns ingressos bruts (habitacions) de 172.950€. Ingressos nets

32

A més de calcular els ingressos que ens deixarien els propis clients de la casa, també incloem en aquests apartats tota aquelles persones que vingui de l’exterior per dinar, ja sigui per fer esdeveniments d’amics i empresarials, o un simple sopar romàntic. Cal recordar que tots els clients que facin servir el menjador, també tenen ple accés a les instal·lacions de cuina (vaixella, coberteria, fogons) per fer-se el menjar. Els preus del dia sencer (bàsicament utilitzat pels clients de la casa rural) serà de 10€, l’esmorzar 3€, el dinar 6€, i el sopar 6€ (amb consumició inclosa a la terrassa després de l’àpat). Per tant, els ingressos nets anuals seran de 92.832€.

Altres ingressos Com les despeses difícils de quantificar, també existeixen ingressos d’aquests tipus. En aquest àmbit entraria el servei de bugaderia (6€ per rentadora), les trucades des de les habitacions. També comptarien com a tal els ingressos en forma de comissions de les empreses externes (situades als pobles) que engrandiran la seva activitat gràcies a “LOS VADOS”. Per exemple, empreses d’esports d’aventura, botigues de menjar i queviures, transports, etc.). -TRESORARIA ANUAL El pla de tresoreria permet calcular quins seran els cobraments i els pagaments previstos per un període determinat (en aquest cas hem calculat les vessants durant el primer any). Per fer una taula més detallada, s’han agafat els comptes totals de cada mes depenent de la temporada (alta o baixa) que es trobi l’ocupació d’aquell mes, ja que segons l’època de l’any el turisme varia molt. Després d’estudiar la taula, es treuen una sèrie de conclusions. Els resultats són bastant enganyosos, perquè el flux de caixa financer dóna una xifra excessivament positiva (els càlculs són fets a ull, i tenim un nombre tan gran a causa de no haver contractat cap treballador ni despeses en d’altres variables com el menjar per exemple). No es produeixen pèrdues en cap mes; però, com s’ha comentat a l’oració anterior, si tinguéssim en compte que qualsevol establiment contracta jornalers (en canvi, nosaltres no) en bastants mesos el nostre flux de caixa financer seria negatiu i els resultat total a final d’any seria més equilibrat. Tots els beneficis fixats tan elevats són arrodonits. Per tant, estem parlant de xifres incompletes i encara no estan tancades. Si féssim una gràfica de barres o lineal, la mitjana es trobaria a dalt de tot (vessant el màxim) a diferència de qualsevol empresa que tindria alts i baixos. (*Quadre de la tresoreria anual a l’ANNEX D.) Fluxos nets de caixa 33

El flux de caixa financer és la diferència entre els cobraments i els pagaments de l’empresa durant un exercici (generalment, un any). Com es pot observar en la taula de l’ANNEX D, tenint en compte uns cobraments de 265.782’00€ anuals i uns pagaments de 116.155’40€, el flux de caixa financer durant el primer any seria d’uns 149.626’60€. -MÈTODE DE VALORACIÓ DE LA INVERSIÓ Mètodes de selecció estàtics (termini de recuperació) Aquest mètode es basa en què el valor dels diners és construït al llarg del temps. El termini de recuperació o “pay-back” és un sistema que representa el temps que trigarem a recuperar el desemborsament inicial mitjançant els fluxos de caixa. N’és útil quan es vol realitzar una inversió d’incertesa i amb un cert risc (com la nostra) perquè mostra el temps que passarà per recuperar la inversió. Però té inconvenients com poden ser, decisions equivocades ja que no és té en compte el tipus d’interès i la inflació. Per calcular el termini de recuperació o “pay-back” s’utilitza la següent fórmula: • PB= Do / F1

280.000/149.626,60= 2 anys (de mitjana).

Do: desemborsament inicial

F1: flux de caixa financer.

Presenta una xifra tan curiosament curta perquè al fer un desemborsament inicial atapeït i aparentment escàs, i el flux de caixa és tan alt trobem aquest resultat matiner (en principi no cal gastar en menjar ni contractar treballadors). Per això, estalviem grans despeses (que es veuen plasmades al flux de caixa). El termini de recuperació o “pay-back” serà de 2 anys. Normalment, aquest termini està dins un cercle de 50 anys màxim (sempre és molt menys) però és la xifra aproximada per trobar la viabilitat i recuperar la inversió. -LLINDAR DE RENDIBILITAT O PUNT MORT El llindar de rendibilitat d’una empresa o punt mort, determina el nivell de vendes a partir del qual es comencen a obtenir beneficis (punt on els ingressos totals són iguals als costos totals i no s’obtenen beneficis ni pèrdues). El llindar de rendibilitat es calcula de la següent manera: •

Q* = CF / (PV – CVU) 1708

Q* = 79.335,40 / (50-3,54) = 1707,61=

A partir de 1708 llits / persones a l’any la casa rural començarà a tenir beneficis. CF: costos fixos PV: preu de venda CVU: cost variable unitari

34

Per calcular el llindar de rendibilitat, primer cal agafar els costos fixos i aquests es divideixen entre el preu de venda menys el cost variable unitari. El preu de venda s’obté agafant els sis preus dels tres tipus d’habitacions (habitació doble, familiar, “El REFUGI”) de cada una de les temporades (alta i baixa), es sumen i es divideix entre 6, que dóna com a resultat el preu de venda. Alhora, per determinar el cost variable unitari, es pren el cost variable (36.820€) i aquest es divideix pel nombre de places o llits que té la casa rural (38), i també pels dies de l’any que estigui oberta al públic (274 dies a l’any). Com ja s’ha dit la casa rural romandrà obreta 274 dies; això vol dir que estarà tancada uns 3 mesos (91 mesos). Alhora de decidir quins mesos es volen agafar de vacances, no s’adopta un període concret sinó que s’han escollit aquells 3 mesos en què la casa tindrà menys activitat econòmica de clients, i per tant, més riscos de no guanyar diners. Decidim la opció de no obrir la casa els mesos de menys ocupació i convertir-ho en vacances abans d’agafar altres èpoques senceres com per exemple final hivern / principi estiu (primavera) perquè tenim el gran pes econòmic que dóna la Setmana Santa. Tampoc volen tancar entre el final de l’estiu / principi hivern (tardor), ja que és un bona època per aprofitar el riu per practica activitats aquàtiques a la Noguera Pallaresa. En conclusió, la casa es tancarà els mesos de maig, juny i finals de setembreprincipis d’octubre (són els períodes de menys intensitat viatgera).

35

5. UNA IMPORTANT DECISIÓ Un cop estudiada la viabilitat del projecte, es poden treure un seguit de conclusions per prendre la decisió de crear o no l’empresa. Si considerem la viabilitat comercial, tot i que la situació econòmica actual és de crisi, el turisme a Catalunya durant els últims anys ha estat molt positiu. El sector turístic és la principal unitat econòmica d’ingrés a Catalunya. Tot i que els hotels són el principal destí turístic, a la zona pirinenca el turisme rural (càmpings, cases rurals, apartaments, etc.) ha incrementat notablement, i cada vegada es converteix en la primera opció per a catalans, habitants de la resta d’Espanya i estrangers (sobretot francesos). Pel que fa encara a la viabilitat econòmica, un cop analitzada la competència es pot deduir que la casa rural tindrà dificultats a causa de la grandíssima potència dels seus rivals (la importància de la Cerdanya en l’àmbit territorial, i la elevada quantitat d’establiments hotelers i càmping propers a la casa rural). Tot i això, la nostra casa té armes i característiques suficients per a lluitar amb la forta competència com per exemple la idea peculiar del “kitchen staff” és inusual a la zona, o la relació directa que la casa té amb l’empresa AIGUADICCIÓ RIALP (que apropa les activitats aquàtiques als clients). En la part d’anàlisi dels consumidors, es calcula un 85% d’ocupació en temporada alta i un 35% en temporada baixa (ocupació que seria molt beneficiosa per a una humil casa rural de muntanya a l’Alt Pirineu). Amb totes aquestes dades es pot arribar a deduir que el projecte és, comercialment, viable. La viabilitat econòmica i financera és més difícil de dur a terme i pressuposar. El fet d’ utilitzar la indemnització de la farmacèutica per comprar el terreny i afrontar bona part del desemborsament inicial fa que no s’hagin de demanar préstec ni tenir deutes amb entitats de crèdits, ni tampoc s’ha de formar cap consell comarcal per finançar el projecte (només tenim acords verbals i suficients amb AIGUADICCIÓ RIALP i les diverses botigues de la localitat per ajudar a potenciar ambdues empreses). Per tant, gràcies a la remuneració salarial, la quantitat inicial és molt més reduïda i la casa rural només haurà de fer front al diferencial de 43.000€, on entrarà l’inversor deixant-se la quantitat que posteriorment la nostra empresa tornarà amb un interès del 10% en cinc anys amb una xifra a pagar al nostre inversor de 787’60€ mensuals. Per calcular els fluxos nets de caixa, s’han realitzat unes previsions anuals d’ingressos i despeses que, a la realitat, podrien arribar a ser molt diferents. Tenint en compte les previsions ideades, l’empresa obtindrà uns beneficis anuals de 149.626,60€; però aquests beneficis no seran del tot reals (ja que són bruts en certa manera) i s’hauran de descomptar totes les cotitzacions (que són molt nombroses a causa dels sous que rebem) a la Hisenda Pública i a la Seguretat Social. 36

Per trobar el temps que trigarà l’empresa en recuperar la inversió de capital inicial i començarà a obtenir guanys reals, s’ha utilitzat un dels diversos mètodes de valoració: el “payback” o termini de recuperació. Per això prenem aquest mètode fiable de selecció dinàmic perquè permet deduir si el projecte és viable econòmicament. El termini de recuperació amb el mètode “payback” serà de dos anys. Però no és del tot segur aquesta previsió. Potser caldria també fer el mètode de valoració del valor actual net o la taxa interna de retorn (o taxa de rendibilitat) per veure quan l’empresa començarà a generar riquesa des d’una altra perspectiva. A més, en un futur es podria proposar un projecte que apropes el turisme de Rialp, i en particular dels habitants de la nostra casa rural d’una manera més directa amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici d’Espot. Es pot estudiar la idea de posar un autocar als clients de LOS VADOS a més dels veïns de Rialp que es vulguin apuntar per pujar al parc. Així unirà Rialp amb Espot. Durant tot l’any molts visitants agafarien l’autocar i seria una important font d’ingrés ja que el servei d’autocar funcionaria tot l’any excepte els mesos que la casa romandre’s tancada. Per tant, augmentaria considerablement el turisme de Rialp, sense que suposés un cost tan excessiu. Com a conclusió, estem davant una casa rural amb establiments per a descansar, piscina, terrassa, cafeteria, i activitats per a fer a la zona dels Pirineus, que sembla viable tant a nivell comercial com a nivell econòmic (tot i això, trobem algunes irregularitats o diverses coses que s’han d’anar matisant i corregint). No caldrà determinar la forma jurídica, ja que serà una empresa individual, però sí establir-ne les principals línies d’actuació per dur a terme el projecte a bon port.

37

6. NORMATIVA I OBLIGACIONS (CONSTITUCIÓ FORMAL DE L’EMPRESA) -ELECCIÓ DE LA FORMA JURÍDICA Una de les primeres decisions a prendre alhora de crear l’empresa és l’elecció de la forma jurídica. La nostra determinació ha estat simple perquè de considerar totes les possibilitats d’associació, el més adequat és constituir-se com una empresa individual ja que és un tipus d’empresa senzilla, és a dir, és aquella en la qual el propietari és un sol individu, que es beneficia dels guanys de l'activitat productiva de la seva empresa, però també assumeix les pèrdues ocasionades responent amb el seu patrimoni. Això es deu clarament a que es tracta d'un "únic" propietari en el sentit que el propietari no té socis i no hi ha una xifra mínima de capital per iniciar el negoci. Les principals característiques d’aquesta forma jurídica són les següents: •

Es traca d’un únic empresari; per tant no hi ha socis.

•

En aquest tipus d’empreses generalment es confon l’empresari amb el capitalista i, per tant el patrimoni de l’empresari amb el de l’empresa.

•

Aquesta figura implica el control total de l’empresa per part del propietari, que dirigeix personalment la seva gestió i respon dels deutes contrets davant de terceres persones amb tot el seu patrimoni present i futur. És a dir, la responsabilitat de l’empresari és il·limitada.

•

Per a constituir aquest tipus d’empresa no fa falta un capital mínim.

•

La raó social, és a dir el nom de l’empresa, ha de ser el del titular.

•

Aquest tipus de societat tributa per IRPF (impost sobre la renda de persones físiques).

•

És de caràcter individual, és a dir, no mercantil (no s’ha de constituir en escriptura pública i inscriure’s al Registre Mercantil.

-ENTORN LEGAL Procediment OBJECTE DEL CONTRACTE Contracte administratiu especial per a l’atorgament d’una concessió demanial (títol que atorga a una persona el dret a l’ús privat i temporal d’un bé o dret de domini públic) sobre el bé municipal casa rural i contracte privat de l’administració per a la constitució d’un dret de superfície sobre el bé municipal hostatgeria d’un terreny a la vila de Rialp.

38

Clàusules del contracte administratiu CONCESSIÓ La concessió s’atorga per ubicar una casa rural amb servei de “kitchen staff”, piscina, terrassa, espai espiritual, i d’altres complements que tingui el negoci, dins la construcció existent. El contractista desenvoluparà al seu càrrec, amb l’autorització de l’Ajuntament de Rialp. També podrà realitzar les millores necessàries per adaptar les instal·lacions i optimitzar al màxim la seva activitat a partir que prengui possessió del bé. Exclusivament es duran a terme les modificacions a l’interior de l’edifici que siguin necessàries per al desenvolupament del seu projecte, per al manteniment o increment de la categoria de la casa, o per al compliment de la legislació sobre intervenció en el medi ambient La concessió vigirà durant un termini màxim de cinquanta anys des de la formalització del contracte. Tot i això es pot sol·licitar la reducció del termini de vigència màxim. CONDICIONS MÍNIMES Les característiques específiques de l’establiment a construir són les següents: - Disposar de personal vinculat a l’activitat que tingui titulació o experiència acreditada en el ram de l’hostatgeria (en aquest cas no hauré de treure’m cap titulació ja que tinc una gran experiència en el restaurant de la família). -Al ser una empresa individual, és igual la seva característica, és a dir a què es dediqui n’és indiferent ja que al ser jo mateix el propietari no s’exigeix una inversió mínima. -Cal la llicència d’apertura de menjador, i que aprovin la innovadora tècnica del “kitchen staff”, i el permís per a l’ús de la piscina, la terrassa, i l’espai de relaxació. -El nombre d’habitacions d’una casa rural ha de ser d’entre 12-15 persones. Per això l’empresa s’anomena: establiment rural LOS VADOS. SLL. -Es posen les inicials al nom de l’empresa perquè la raó social és el propietari i ha d’aparèixer així al contracte administratiu. OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA -Tenir concertada i vigent una assegurança de responsabilitat civil amb la cobertura d’un risc de, com a mínim, fins a 600.000 euros. -Mantenir en funcionament l’ascensor durant l’horari establert i reparar-ne totes les possibles averies. 39

-Abastar els clients d’aixovar i coberteria necessària perquè es pugui desenvolupar amb eficiència el “kitchen staff. També condicionar el servei de terrassa per aquell que desitgi gaudir de les vistes pirinenques i l’espai espiritual (esplanada) perquè es relaxin els místics. -L’aigua de la piscina ha de romandre al seu lloc durant tot l’any; és a dir, que no es pot buidar sense cap concepte. -Garantir la seguretat dels clients en les activitats esportives en nombre de les empreses amb qui s’hagin acordat pactes comercials. CÀNON A CÀRREC DEL CONTRACTISTA S’acreditarà un cànon a càrrec del contractista i a favor de l’Ajuntament. Es deurà a l’Ajuntament una pensió de 10.800 euros anuals (com a mínim) a partir que es disposi del permís fins a l’extinció del dret. GARANTIES Les garanties per fer front a les responsabilitats que es derivin del projecte seran de 3.000 euros la provisional i de 18.000 euros la definitiva. La garantia definitiva es reajustarà cada cinc anys segons l’increment que experimentin els preus durant aquells anys (no es posaran preus que no sigui competents amb els altres establiments; ni molt més cars, ni molt més barats). CARACTERÍSTIQUES DEL CONTRACTISTA •

Gaudir d’un capital desemborsat de, com a mínim, 180.000 euros.

•

S’ha de disposar de personal vinculat a l’activitat que tingui titulació o experiència acreditada en gestió hotelera, gestió de restaurants, i formació en l’àmbit turístic, hoteler i de la restauració.

Tinc una sobrada experiència al restaurant familiar del poble on treballo cada estiu des dels dotze anys. PROCEDIMENT DE LA SOL•LICITUD A l’hora de sol·licitar la concessió administrativa, s’hauran de presentar 2 documents a l’Ajuntament de Rialp: •

La instancia física perquè l’Ajuntament aprovi apertura de l’establiment.

•

El model de document d’oferta econòmica per al contracte sobre la constitució del dret de superfície (petició llicència d’obra major).

(*Sol·licitud de la concessió administrativa l’ANNEX E)

40

-TRÀMITS DOCUMENTALS Els tràmits documentals que s’han de realitzar a l’hora de crear una empresa es divideixen en tres tipus: els generals, els laborals i els específics. Tràmits generals: fiscals i jurídics Els tràmits generals són aquells necessaris per a la constitució i posada en marxa de qualsevol empresa. L’ordre que segueixen és el següent: LLICÈNCIES MUNICIPALS Tot i tenir ja una concessió administrativa (vista a l’entorn legal), ja no cal obtenir la llicència de d’usos urbanístics i la llicència d’activitats, però caldrà sol·licitar una llicència d’obres. Per aconseguir aquesta sol·licitud s’ha de respectar el “Reglament d'obertura d’ establiments ( activitats, obres)”. La petició ha de contenir el nom, el domicili, i explicar les característiques del futur establiment. Cal presentar al Registre General de l’Ajuntament perquè es pugui verificar el projecte. INGRÉS DEL CAPITAL S’ha de dipositar a l’entitat bancària l’import del capital i obtenir la certificació acreditativa de l’import desemborsat. SOL·LICITUD DEL NIF PROVISIONAL Un cop es tingui l’escriptura de constitució, es pot demanar el número d’identificació fiscal provisional. PAGAMENT DE L’ITP I L’ADJ Quan ja es disposa de l’escriptura pública, es té l’obligació de pagar l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (ADJ). La quantitat que s’ha de pagar correspon a l’1% de la xifra que s’hagi fixat com a capital. En aquest cas seria de 2.370€. INICI DE L’ACTIVTAT Un cop l’empresa estigui inscrita s’ha de presentar a l’Administració de la delegació d’hisenda del domicili de l’empresa i aquesta entregarà la identificació (NIF) definitiu. Per altra banda, quan es vulgui iniciar l’activitat, s’ha de donar l’alta censal i l’alta de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). Tràmits laborals - Com a representant de l’empresa presto els meus serveis a aquesta. Per això hauré de tramitar l’Alta laboral de la dona i jo a la Seguretat Social (“Alta en el 41

Regim especial de Treballadors autònoms (RETA). Tresoreria General de la Seguridad Social”). -Haurà de pagar mensualment les quotes a la seguretat social a finals de cada mes natural. -Comunicar l’obertura d’un centre de treball o d’activitats al Servei Territorial d’Empresa i Ocupació de Lleida. És a dir, comentar l’apertura de la casa rural (*correu del director amb qui cal parlar: [email protected]) - Al no contractar treballadors, és innecessari inscriure l’empresa a la Seguretat Social per a donar d’alta als treballadors, ja que m’he donat d’alta anteriorment com autònom. LLIBRE DE VISITES Totes les empreses estan obligades a tenir un llibre de visites, perquè la Inspecció de Treball hi anoti allò que necessiti quan fa les visites. Altres tràmits (tràmits específics com a establiment turístic) L’empresa, com a establiment hoteler, s’haurà d’inscriure al Registre de Turisme de Catalunya (RTC). Segons el “Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic” són establiments hotelers aquells que presten servei d’allotjament en règim de lloguer als usuaris turístics (en habitacions i/o apartaments) de forma professional, habitual i mitjançant preu. La prestació del servei d’allotjament ha d’incloure en tot cas la neteja diària de totes les unitats d'allotjament i altres dependències. -IMPOSTOS (OBLIGACIONS FISCALS) Els impostos que s’apliquen a un establiment turístic d’hostatgeria en general, i d’una empresa individual en particular són bàsicament 4: Impost sobre el valor afegit (IVA) Com a empresa que realitza una activitat empresarial de prestacions de serveis estem obligats a pagar l’IVA (impost sobre el valor afegit). L’IVA és un impost indirecte imposat sobre el consum que recau sobre el consumidor final. Té el propòsit de gravar el valor afegit o incorporat per cada empresa o professional en el procés de producció i venda (en aquest cas nosaltres venem el servei turisme rural).

42

L’empresa és la intermediària entre la Hisenda Pública i el consumidor final. El professional o empresari suporta l’IVA deduïble quan compra i repercuteix un IVA quan ven. En la declaració trimestral és quan resta l’IVA repercutit de l’IVA suportat, i en resulta una quantitat per pagar o tornar. Aplicarem un 10% d’IVA (percentatge aplicat normalment als habitatges) a tots els serveis oferts; però suportarà un 18% d’aquest en tots els serveis (bugaderia, gestoria, subministrament...) fet que suposarà que li generi un IVA suportat més gran que el repercutit, havent de demanar la devolució de l’IVA any rere any. Impost sobre les rendes de les persones físiques (IRPF) És un impost personal, progressiu i directe que grava la renda obtinguda en un any natural per les persones físiques. La casa rural tributarà un 20% en concepte d’IRPF a la Hisenda Pública. Impost sobre activitats econòmiques Aquelles societats amb uns ingressos que superin el milió d’euros, hauran de pagar l’impost sobre activitats econòmiques anualment. En el cas de la nostra casa rural, no són d’esperar aquestes xifres; i per tant, s’aplica l’epígraf de l’IAE 681. En aquest es decreta que han de tributar aproximadament una mitjana de 2.800 € anuals per habitació. En aquest cas, com que la casa rural té 7 habitacions (sis i el gegant “REFUGI”) hauria de tributar 19.600 € anuals. Però com que els ingressos no superen el milió d’euros, estarà exempt de pagar-lo. Impost sobre béns immobles L’impost sobre béns immobles (IBI) és l’impost que grava el valor dels béns immobles de naturalesa urbana, rústica o d’altres característiques. Aquest impost l’ha de pagar el subjecte passiu. Per tant, qui hauria de pagar l’IBI el propietari de la casa rural LOS VADOS, és a dir, un servidor. S’ha de paga cada any a l’Ajuntament de Rialp (municipi on s’ubica l’habitatge). La quantitat a deduir en concepte d’aquest impost a la província de Lleida és de 138,58€.

43

7. LÍNIES D’ACTUACIÓ -ESTRUCTURA Inicialment l’empresa es portarà entre la dona i un servidor (jo). En altres paraules: no pensem contractar cap treballador en un principi perquè pensem que una casa rural estàndard (no molt gran) és pot portar bé entre dos i per això no farem per al moment ninguna contractació. Per tant, no es necessiten plans de recursos humans i organització (per definir els diversos llocs de treball) ni en menjador (servei de kitchen staff), ni a la piscina, recepció o habitacions, ja que són funcions cobertes per nosaltres dos. Això no vol dir que si sorgeix la necessitat de contractar alguna persona no dubtarem a fer-ho, amb el seu sou corresponent i tramitacions que suggereixi la legislació i els drets del treballador. -TEMPORADA ALTA I TEMPORADA BAIXA Per a l’elecció de temporada alta i temporada baixa, s’han tingut presents, bàsicament, dos aspectes: el clima i els dies festius. Seran exclusivament de temporada baixa (35%) els mesos de maig, juny, i finals de setembre-principis d’octubre; i de temporada alta (85%), els mesos de desembre, gener, febrer, març i agost. El mes d’abril es dividirà en quinzenes: la primera d’abril serà, de temporada alta; i la segona, de temporada baixa; tot i que podrà variar en funció de quan s’escaigui Setmana Santa. Els mesos de juny, juliol, setembre i noviembre també segueixen un criteri semblant: al juny comença amb temporada baixa i acaba amb alta ja que comencen les vacances d’estiu (tot i això juny es comptaria a temporada baixa). Al juny la seva primera quinzena és de baixa intensitat i quan es sobreposa arriba la temporada alta. El mes de setembre comença en temporada alta i acaba en temporada baixa. I el mes de noviembre comença amb temporada baixa i cap a finals de mes (últims 10-12 dies aproximadament) comença la temporada alta quan s’obren les estacions d’esquí. A més, es consideraran temporada alta les següents dades significatives: fira de l’1 de maig (Dia del Treballador), la Festa Major (el 15 d’agost, com a molts pobles de Catalunya i Espanya) i Sant Cosme i Sant Damià (el 26 de setembre). -CONVENIS L’hotel tindrà convenis amb diferents empreses d’esports d’aventura, entre les quals destaca sobretot l’empresa AIGUADICCIÓ RIALP. A més, botigues de

44

menjar i queviures de la localitat o de transports(com ROQUE GARCIA DAVID), etc., que en sortiran beneficiats del nostre establiment rural. Aquests convenis es basaran, per una banda, en que l’hotel promocionarà les activitats d’aquestes empreses als clients oferint-los descomptes; i per l’altra, en què aquest obtindrà una petita comissió dels guanys per cada reserva d’activitats que facin els clients. D’aquesta manera, les empreses aconseguiran més clientela i l’hotel, més ingressos. -OFERTES DE LLANÇAMENT En un primer moment, per tal de promocionar l’hotel, es podrien oferir una sèrie d’ofertes com: •

Especial 5+1. Per a la reserva de 5 nits, una nit més gratuïta.

•

Especial família. 15% de descompte en reserves per a famílies nombroses(que ocupin 2 o més habitacions), és a dir, de 5 membres familiars cap a dalt.

•

Especial cap de setmana. Si es queden el cap de setmana sencer (des de divendres), enlloc de tres nits es cobren només dos.

•

Especial esports. 5% de descompte per aquells clients que contractin, com a mínim, dues activitats amb les empreses d’esport vinculades (ja sigui a la neu, aquàtiques, cultural o de simple senderisme).

•

Especial nit de noces. 50% de descompte en la reserva d’una nit per a les parelles recentment casades.

•

Tarja de fidelització i de punts. Els clients més fidels (bàsicament propers que usin molt els serveis de la casa ja sigui per menjar, dormir o terrassa) de LOS VADOS rebran una targeta que els permetrà una sèrie d’avantatges com prioritat de reserves en els mesos de temporada alta i un 5% de descompte en aquestes, permanència a l’habitació fins a les 16:00h.

•

Sopar + barra lliure a la terrassa (caps de setmana). Aquells que facin servir el menjador (kitchen staff) per sopar o qualsevol altre esdeveniment, podran prendre copes a la terrassa sense pagar (tampoc tota la barra; només unes quantes).

Totes les ofertes podran variar al llarg del temps en funció de les necessitats de la casa rural, segons la temporada (alta o baixa), la clientela de la que es disposi, etc.

45

8. CONCLUSIONS En acabar el treball, es pot afirmar que he sigut capaç de respondre a la qüestió principal: és viable muntar una casa rural al Pirineu? Després d’estudiar-ne la viabilitat des de diferents punts de vista (comercial i econòmic entre d’altres) i a través de diversos mètodes (“payback”, llindar de rendibilitat) el resultat obtingut és que sí que és viable obrir una casa rural a Rialp. Tot i que en un primer moment podia semblar que el projecte no era rendible perquè resulta complicat muntar una empresa en un poble bastant despoblat i petit, només amb dos treballadors (autònoms) i amb un servei de menjar “kitchen staff”, si s’analitza detalladament, observarem que l’empresa tampoc sortirà tan malament perquè gaudirà de beneficis i recuperarà la inversió en poc temps. A més, serà un plaer estrenar la casa rural amb un ple d’ocupació el primer cap de setmana ja que l’obrirem per primer cop al públic al novembre i serà justament quan es produeixi l’apertura de la temporada de neu i obrin les estacions d’esquí de la zona pirinenca. A banda de tot això, s’ha de tenir present que gairebé tot el treball es basa en un supòsit; sobretot la part econòmica, ja que els valors estudiats, malgrat que s’han estimat amb la màxima precisió, no acaben de ser del tot reals. Per tant, s’ha de tenir en compte que, a l’hora de la veritat i en una situació de crisi com l’actual, els resultats podrien arribar a ser molt diferents, és a dir, que s’encaminarien cap a una situació molt més arriscada i precària amb posibles disminucions del benefici o fins i tot pèrdues. Ha estat un camí ple d’obstacles per la dificultat del treball i la llunyania per extreure’n informació clara, però a base d’esforç i persevarància m’he sortit amb un treball que en un principi mai pensaría que l’acabaria i d’aquesta manera tan notable (amb una casa rural formada). Per tant, m’emportaré una experiència molt positiva d’aquest treball que m’ha ensenyat a no llançar la tovallola quan no trobes un moble al catàleg o no et quadren els costos fixos, perquè considero que el meu treball és molt més que això. Es tracta d’un somni en forma de casa que neixè a l’estiu del passat any quan el vaig començar. En un futur proper qui sap si necessitaré dur a terme un projecte com aquest per a guanyar-me el pa. I la veritat és que estaria encantat de compartir aquest negoci amb tots vosaltres perquè ens vinguéssiu a visitar algun cop i a gaudir dels privilegis dels Pirineus.

46

9. BIBLIOGRAFIA Llibres GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Clara. PINA MASSACHS, Montserrat. ALFARO GIMÉNEZ, Josep (2008). Economia de l’empresa 1. Madrid: McGraw-Hill. ISBN: 978-84-481-6790-5 GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Clara. PINA MASSACHS, Montserrat. ALFARO GIMÉNEZ, Josep (2013). Economia de l’empresa 2. Madrid: McGraw-Hill. ISBN: 978-84-481-7034-9 Articles o publicacions en mitjans de comunicacions (diari o ràdio): CADENA SER CATALUNYA, "Un dels pitjors mes de juliol" pel sector turístic lleidatà. Radio Lleida. 28-07-2013 LA VANGUARDIA, “La economía catalana sigue sin crecer y el PIB cae un 1,7%”. 21-06-2013 EXPANSIÓN, “La economía catalana frena su caída en el segundo trimestre del año”. Barcelona. 07-08-2013 D. MARÍN; I. BOSCH, EL PUNT AVUI, “La setmana hivern de neu al Pirineu. 25/03/2013.

blanca tanca un bon

Internet: SEGRE. Diari publicat a Lleida (regió de Ponent i la zona del Pirineu occidental català). http://www.segre.com/index.html DIPUTACIÓ DE LLEIDA. http://www.diputaciolleida.es

Organisme

de

gestió

tributària.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Observatori d’empresa i ocupació. Direcció de turisme (consultes vàries sobre turisme, ocupacions d’establiments diversos). http://www20.gencat.cat/portal/site/observatoritreball/menuitem.d7ae7a30 9d9733d498740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=29f41a08250e7310VgnVCM20000 09b0c1e0aRCRD GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’economia i coneixement. Economia catalana. Nota de Conjuntura Econòmica: “Anàlisi de l’evolució de l’economia catalana i el seu entorn”. http://www20.gencat.cat/docs/economia/70_Economia_Catalana/arxius/NC E_77.pdf

47

GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament d’empresa i ocupació. (vàries consultes) http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio TURISME DEL PALLARS SOBIRÀ. Pallars Sobirà (Oficina de Turisme comarcal) http://www.pallarssobira.info IDESCAT. Territori. Banc d’estadístiques de municipis i comarques. Rialp i Pallars Sobirà. http://www.idescat.cat SEGURETAT SOCIAL. Empresaris. http://www.segsocial.es/Internet_1/Empresarios/index.htm LA BRUIXA D’OR. Administració de loteria de Sort (visita física a l’estiu i a l’hivern). http://www.labruixador.es/BruixaWeb/index.xhtml AIGUADICCIÓRIALP. Empresa d’esports d’aventura escollida per la nostra casa rural). http://www.aiguadicciorialp.com PORT AINÉ. Estació d’esquí de Port Ainé a Rialp (la més important per gaudir dels esports a la neu). http://www.skipallars.cat/es/estacio/port-aine_2 AJUNTAMENT DE RIALP. Hi ha tota la informació possible (diverses normatives i les peticions d’obra, ja sigui major o menor). http://rialp.ddl.net : •

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//01_1Reglament_d_obertura_establime nts.pdf

•

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//07_Subministre_aigua.pdf

•

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//08_1_Activitats.pdf

•

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//9_Contribucions_especials.pdf

•

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//10_Bens_immobles.pdf

•

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//12_Construccions_instal.pdf

•

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//11_Vehicles.pdf

•

http://rialp.ddl.net/fotos/rialp//Llic_ncia_d_obra_major.pdfhttp://rialp .ddl.net/fotos/rialp//modif_puntual_NNSS_RIALP_aprovacio_definiti va_oct2005.pdf

48

ANNEXOS ANNEX A : DESEMBORSAMENT INICIAL EMPRESA "LOS VADOS" CAPITAL INICIAL ------------------------------------

237.000'00€

CONSTITUCIÓ EMPRESA---------------- 3.000'00€ COMPRA IMMOBLE---------------------- 180.000'00€ REHABILITACIÓ---------------------------- 87.000'00€ MOBILIARI----------- 27.000’00€ PALETA----------------- 20.000’00€ ENDERROCS NOVA CONSTRUCCIÓ AJUDES A PROFESSIONALS LAMPISTA---------------- 26.000’00€ AIGUA ELECTRICITAT GAS (CALEFACCIÓ) PLAQUES SOLARS TELEFONIA i INTERNET ASCENSOR FUSTER---------------------- 8.000’00€ PORTES FINESTRES AMB VIDRES PARQUET FERRATGES PINTOR------------------------ 6.000’00€ AIXOVAR------------------------------------ 8.000'00€ COBERTERIA 49

VAIXELLA MANTELERIA ROBA LLIT I BANY CORTINATGES MAQUINÀRIA HOSTELERIA PERMISOS EXECUCIÓ OBRA----------- 2.000'00€ TOTAL 280.000'00€ DIFERENCIAL 43.000'00€ A PAGAR EN 5 ANYS AMB QUOTES DE 716'00€ +10€% INTERESSOS 71’6€ = 787’60€

ANNEX B: PREVISIÓ ANUAL DE COSTOS •

Costos fixos

 Costos variables

50

ANNEX C: PREVISIÓ ANUAL D’INGRESSOS •

Ingressos bruts

Temporada Alta----------------- 24.300€ mensuals(121.500€ , 5 mesos de TA) Temporada Baixa---------------7.350 mensuals (51.450€ , 7 mesos de TB)

T.ALTA: Gener, Abril (Setmana Santa), Agost, Setembre i Desembre. -2 habitacions dobles (4 persones) -2 habitacions familiars (6-8 persones) -Habitació “EL REFUGI” plena (18-20 persones)

T.BAIXA: Febrer, Març, Maig, Juny, Juliol, Octubre i Novembre. -1 habitació doble (2 persones) -1 habitació familar (3-4 persones) - Habitació “EL REFUGI” (8 persones) TOTAL INGRESSOS BRUTS ANUALS : 172.950€

2. Ingressos nets Temporada Alta----------------- 11.460€ mensuals(57.300€ , 5 mesos de TA) Temporada Baixa---------------5.076€ mensuals (35.532€ , 7 mesos de TB)

T.ALTA: Gener, Abril (Setmana Santa), Agost, Setembre i Desembre. -32 clients hotels -1 esdeveniment mitjà (40-50 persones) -4 esdeveniments petits (20-25 persones) -20 sopars o menjars familiars (2-8 persones)

T.BAIXA: Febrer, Març, Maig, Juny, Juliol, Octubre i Novembre. 51

-14 clients hotels -2 esdeveniments petits (20-25 persones) -12 sopars o menjars familiars (2-8 persones)

TOTAL INGRESSOS NETS ANUALS : 92.832€

ANNEX D: FLUX DE CAIXA FINANCER

ANNEX E. SOL•LICITUD DE LA CONCESSIÓ ADMINISTRATIVA •

Petició llicència d’obra major (aquest simplifica tota la llei nº1 què parla sobre el reglament d’obertura d’establiments: activitats, obres, etc.)

•

Instancia física

52

ANNEX F. FOTOGRAFIES DE LA CASA RURAL

Vista exterior de la casa

Estany de Sant Maurici amb els Encantats al fons

53

Escales per baixar de les habitacions al vestíbul

Habitació doble

54

Terrassa

La piscina amb el seu espai de relaxació

Menjador 55

Interior de la casa durant les obres

Lavabo habitació

56

Habitació “EL REFUGI”

Carrer de Rialp

Ràfting a la Noguera Pallaresa 57

Bruixa d’Or de Sort

Estació de Port Ainé (Rialp)

58