23.- El Patrimoni. • Concepte. Teories sobre la seva naturalesa jurÃ−dica. En GENERAL, el patrimoni és la universalitat més amplia, és una manera de anomenar alguna cosa, és un concepte instrumental. L'ordenament li dona un significat especial. Es fixa amb el patrimoni com alguna cosa especial. El PATRIMONI és el conjunt de relacions jurÃ−diques de contingut econòmic a les que el dret concedeix un significat jurÃ−dic autònom (les sotmet a un mateix règim jurÃ−dic), per la seva adscripció als fins generales d'una persona o la seva afectació a algun destÃ− especial. Les caracterÃ−stiques del patrimoni són: 1) Està compost per relacions jurÃ−diques de contingut econòmic, el que no sigui aixÃ− no forma part del patrimoni. 2) El seu contingut són drets de contingut econòmic. Qualsevol dret cobrat en diner forma part del patrimoni. Els patrimonis es poden situar en el costat actiu i en el passiu. Per això, poden formar part del patrimoni els drets de crèdit i les deutes. 3) Es creen amb una finalitat, depèn de les finalitats que la llei pretengui aconseguir resultaran inclosos els deutes o no. També serveix de garantia pels acreedors. 4) El patrimoni te un titular, però en ocasions no sempre està clar perquè no està determinat. Admet actes de gestió i administració globals, sobre tot el patrimoni, però no admet la transmissió en bloc (és intransmissible). Teories sobre la seva naturalesa jurÃ−dica. Hi ha moltes teories, però dues són les principals: • Teoria subjectiva: Aquests autors diuen que el patrimoni es un dret de personalitat, es a dir, és un dret subjectiu que recau sobre determinades causes. Per això es possible que un individu que no tingui absolutament res pugui tenir patrimoni ja que si li lesionen el seu dret a l'honor, com te dret a ser indemnitzat per aquest atac, es dirà que te patrimoni un cop cobri aquesta indemnització. • Teoria objectiva: à s aquella que ens diu que el patrimoni no és més que un conjunt de bens i drets que pertanyen a una persona. La naturalesa jurÃ−dica del patrimoni també planteja un altre problema i és el de si només compren bens i drets o també les obligacions (deutes). En la doctrina moderna, entenen que el patrimoni comprèn les obligacions d'una persona per que el patrimoni d'una persona és transmissible. Si una persona mor el seu patrimoni es transmet als seus hereus, i en aquest moment s'està transmetent el patrimoni actiu (el que te) i el patrimoni passiu (el que deu), i com que jurÃ−dicament s'entén el patrimoni com una unitat, un tot, no es pot transmetre només els bens i no les obligacions. • Mecanismes de cohesió, manteniment i expansió del patrimoni. • El patrimoni general de la persona: funcions.

1

El que justifica un tractament jurÃ−dic autònom són les finalitats. Tot patrimoni te una persona (fÃ−sica o jurÃ−dica) i un titular. Aquest concepte s'adapta al conjunt de relacions jurÃ−diques de cada individu. à s un concepte elà stic (tant el pobre com el ric també ho tenen). Les FINALITATS d'aquest són: 1) Subsistència, satisfer les nostres necessitats elementals. 2) Trà fic jurÃ−dic, intercanvi de bens i serveis. 3) Perpètua titularitat, el patrimoni fa que l'herència existeixi. El patrimoni d'una persona està compost pel conjunt de relacions jurÃ−diques i bens que pertanyen al seu titular i que estan caracteritzats per disposar d'un contingut econòmic. El patrimoni te el seu significat econòmic, al ser valorable en diner, i constitueix el suport objectiu de la responsabilitat del deutor atribuït al mateix per l'article 1911 CC. Al patrimoni general personal se li assigna la doble funció de satisfacció dels fins i necessitats de la persona i de garantia enfront de tercers) La finalitat d'aquest és la subsistència, potenciar el trà fic jurÃ−dic (intercanvi de bens), i perpetuar les titularitats econòmiques. Totes elles protegeixen la titularitat del patrimoni. La subsistència, les seves mides són: • Prodigalitat • Dret d'aliments • Bens inembargables (per molt quantiosos que siguin els deutes, són bens necessaris i no es poden embargar) • Es intransmissible Ã−ntegrament inter vivos (en vida), ni tant sols cosa per cosa (és la revocabilitat de les donacions). D'Altra banda el patrimoni és el fonament de l'herència ja que quan el causant mor tot el seu patrimoni es converteix en herència. Són transmissibles i no s'extingeixen amb la mort, només les relacions, drets personalÃ−ssims (arts. 657 y 659 Cc). L'elasticitat. Aquest patrimoni és essencialment elà stic. Aquest te una vocació d'avarcar totes les relacions jurÃ−diques de contingut econòmic d'una persona menys les que pertanyen al patrimoni especial o autònom. Siguin les que siguin, i no depenen de la voluntat del titular sinó del que estableixi la llei. • Els patrimonis especials: raó d'especialitat i règim jurÃ−dic. D'alguna manera funcionen amb autonomia. Hi ha certes relacions que passen a formar part d'un altre patrimoni. aquests venen sempre determinats per la llei. La idea d'un fi especial que s'he de complir i que justifiqui la seva existència que no es barregi amb el patrimoni personal. Aquests poden ser: a) Separats. De manera excepcional, a més del patrimoni personal, pot ser que una persona tingui també un patrimoni especial. Que sigui titular de dos patrimonis, amb la conseqüència de que aquests dos no es confonen.

2

Te dos patrimonis i les seves responsabilitats no es confonen. La finalitat d'això es permetre que la gent accepti les herències. Aquests són patrimonis de duració limitada i excepcionals. b) Eventuals. No hi ha un titular determinat. En substitució de personal i una titularitat poc precisa. Hi ha dos tipus: amb titular interÃ− (provisional). O simplement es nomena a un titular. En comú tenen que algú que no és el titular administra el patrimoni. c) En administració. En busca de titular, que no hi ha patrimoni sense titular. Per això es deixa en administració. Mentre es busca un titular (que l'acabarà tenint) hi ha unes regles per conservar el seu valor, es mantenir-lo a l'administració. d) Col·lectius o en ma comuna. El patrimoni ganancial és el patrimoni dels cònjuges que es casen en dret de ganancials. à s la idea de copropietat ordinà ria. Aquest patrimoni no és meitat i meitat, sinó que és de tots. Tot és de tots. Però quan es canvia de règim ja és diferent. No hi ha divisió de parts. Rà GIM JURà DIC DELS PATRIMONIS ESPECIALS facultats de l'administració mantenir integritat del patrimoni Règim jurÃ−dic. subrogació real relació jurÃ−dica entre diversos patrimonis. En el règim jurÃ−dic es concedeixen facultats d'administració perquè la finalitat principal és mantenir la seva integritat i las seva independència. Una de les seves finalitats per mantenir la integració és la subrogació real. Aquesta és una figura en la que es pot donar la subrogació real, es a dir, que es pot canviar un objecte sense mantenir l'ordre del patrimoni, s'admet això en els patrimonis especials. Una altra és que poden existir relacions jurÃ−diques entre diversos patrimonis.. Però pot ser al revés.

3