Pikovaya Dama La dama de picas. Pikovaia Dama La dama de piques

T E X T O S 1 Pikovaia Dama La dama de piques Pikovaya Dama La dama de picas Òpera en tres actes. Llibret de Modest I. Txaikovski basat en l’obra d’
Author:  Sofia Montes Ruiz

5 downloads 268 Views 240KB Size

Recommend Stories


La Dama de las Camelias
Alejandro Dumas La Dama de las Camelias 2006 - Reservados todos los derechos Permitido el uso sin fines comerciales Alejandro Dumas La Dama de la

La dama pálida. Alejandro Dumas
La dama pálida Alejandro Dumas Soy polaca, nacida en Sandomir, vale decir en un país donde las leyendas se tornan artículos de fe, donde creemos en

Story Transcript

T E X T O S

1

Pikovaia Dama La dama de piques Pikovaya Dama La dama de picas Òpera en tres actes. Llibret de Modest I. Txaikovski basat en l’obra d’Aleksandr S. Puixkin. Música de Piotr I. Txaikovski.

Ópera en tres actos. Libreto de Modest I. Tchaikovsky basado en la obra de Alexander S. Pushkin. Música de Piotr I. Tchaikovsky.

Personatges: Hermann, jove oficial (tenor) El comte Tomski (baríton) El príncep Ieletski (baríton) Txekalinski (tenor) Surin (baix) Txaplitski, (tenor) Narumov (baix) Mestre de cerimònies (tenor) La comtessa (mezzo-soprano) Lisa, la seva néta (soprano) Polina, companya de Lisa (contralt) Governanta (mezzo-soprano) Maixa, donzella (soprano)

Personajes: Hermann, joven oficial (tenor) El conde Tomsky (barítono) El príncipe Yeletsky (barítono) Tchekalinsky (tenor) Surin (bajo) Tchaplitsky (tenor) Narumov (bajo) Maestro de ceremonias (tenor) Condesa (mezzosoprano) Lisa, su nieta (soprano) Polina, compañera de Lisa (contralto) Institutriz (mezzosoprano) Masha, sirvienta (soprano)

Intermedi Prilepa (soprano) Milovzor (Polina), (contralt) Zlatogor (Tomski), (baríton)

Intermedio Prilepa, (soprano) Milovsor (Polina), (contralto) Zlatogor (Tomsky), (barítono)

Dides, governantes, nodrisses, passejants, nens, jugadors, etc.

Niñeras, institutrices, nodrizas, paseantes, niños, jugadores, etc.

L’acció transcorre a Sant Petersburg, a final del segle XVIII.

La acción transcurre en San Petersburgo, a finales del siglo XVIII.

2

T E X T O S

ACTE I

ACTO I

QUADRE PRIMER

CUADRO PRIMERO

(Primavera al Jardí d’Estiu. Una placeta. Dides, governantes i nodrisses seuen als bancs i passegen. Els infants juguen a tocar i parar; també n’hi ha que salten a corda, corren, etc.)

(El Jardín de Verano en primavera. Una plazoleta. Niñeras, institutrices y nodrizas están sentadas en los bancos o bien pasean. Los niños retozan y juegan, otros saltan a comba, otros corren, etc.)

VEUS DE NENES Brilla, brilla, brilla clar i no et vulguis apagar, un, dos, tres!

VOCES DE NIÑAS ¡Brilla, brilla, no te apagues, un, dos, tres!

DIDES Divertiu-vos, criatures, que el sol rarament us omple d’alegria! Mentre jugueu al vostre aire i us entreteniu, almenys deixeu tranquil·les una estona les vostres dides. Escalfeu-vos, correu, criatures, divertiu-vos al sol!

NIÑERAS ¡Podéis divertiros, que el sol raras veces os llena de alegría! Mientras jugáis libremente, a vuestro aire, al menos dejáis en paz un rato a vuestras niñeras. ¡Calentaos, corred, criaturas, podéis divertiros al sol!

GOVERNANTES Gràcies a Déu que podem descansar un poc, respirar l’aire primaveral, contemplar el panorama! No cal cridar ni perdre el temps amonestant, podem oblidar càstigs, deures i lliçons.

INSTITUTRIZ ¡Gracias a Dios! Podemos descansar un poco, respirar el aire primaveral, contemplar el panorama. No hay que dar gritos ni pasar el tiempo amonestando. Podemos olvidar castigos, deberes y lecciones.

NODRISSES Fes nones, nonetes, fes nones, ninó! Dorm, reiet i tanca els ulls! (Se senten tambors i trompetes fora d’escena.)

NODRIZAS ¡A la nina nana! ¡A la nina nana! ¡Duérmete, mi niño, duérmete ya! ¡Descansa y cierra tus ojitos! (Se oyen tambores y trompetas entre cajas.)

DIDES, NODRISSES, GOVERNANTES Ja vénen els nostres soldadets! Quina formació! Aparteu-vos! Obriu pas, obriu pas! Un, dos! Un, dos!

NIÑERAS, INSTITUTRICES, NODRIZAS ¡Ya vienen los guerreros, nuestros soldaditos! ¡Qué formación! ¡Apartaos! ¡Sitio! ¡Abrid paso! ¡Uno, dos! ¡Uno, dos!

NENS Un, dos! Un, dos! Esquerra, dreta, esquerra, dreta. Tots a l’hora, sense perdre el pas!

NIÑOS ¡Uno, dos! ¡Uno, dos! Izquierda, derecha, izquierda, derecha. ¡Todos a la vez, hermanos! Sin perder el paso.

PETIT OFICIAL Atenció! Presentin armes! Armes al costat! Descansin armes!

PEQUEÑO OFICIAL ¡Atención! ¡Armas al frente! ¡Descansen armas! ¡Descanso!

T E X T O S

3

NENS Som tots aquí, tots junts, per combatre els enemics de Rússia. Feroç adversari, vés amb compte, i amb els teus negres designis, fuig o rendeix-te. Hurra! Hurra! Hurra! Salvar la pàtria és la nostra missió, anirem a la guerra i dels nostres adversaris farem innombrables presoners. Hurra! Hurra! Hurra! Glòria a la dama, l’assenyada i prudent tsarina, mare de tots nosaltres, d’aquestes contrades l’emperadriu, l’orgull i la bellesa. Hurra! Hurra! Hurra!

NIÑOS Aquí nos hemos reunido para hacer retroceder a los enemigos de Rusia. ¡Feroz adversario, cuidado, y con tus negros designios huye o ríndete! ¡Hurra! ¡Hurra! ¡Hurra! Nuestra misión es defender la patria. Iremos al combate y muchos de nuestros adversarios caerán hechos prisioneros. ¡Hurra! ¡Hurra! ¡Hurra! ¡Gloria a la dama prudente, sensata zarina nuestra, madre de todos nosotros, de estos lugares emperatriz, orgullo y belleza! ¡Hurra! ¡Hurra! ¡Hurra!

PETIT OFICIAL Molt bé, nois!

PEQUEÑO OFICIAL ¡Muy bien, muchachos!

NENS Feliços de servir Vostra Altesa!

NIÑOS ¡Felices de servir a Vuestra Alteza!

PETIT OFICIAL Atenció! Presentin armes! Dreta! Armes a l’espatlla! Marxin! (Els nens se’n van, fent sonar tambors i trompetes.)

PEQUEÑO OFICIAL ¡Atención! ¡Presenten armas! ¡Armas al hombro! ¡Derecha! ¡Marchen! (Los niños se van, haciendo sonar sus tambores y trompetas.)

DIDES, NODRISSES I GOVERNANTES Que són braus els nostres soldats! Ja cal que tremoli l’enemic! Que valents! Quina disciplina! (D’altres nens els segueixen. Les dides i les governantes es dispersen, deixant lloc a uns altres passejants. Entren Txekalinski i Surin.)

NIÑERAS, NODRIZAS E INSTITUTRICES ¡Qué valientes nuestros soldados! ¡Ya puede echarse a temblar el enemigo! ¡Qué aguerridos! ¡Qué disciplina! (Otros les siguen. Las niñeras e institutrices se dispersan, dejando el sitio a otros paseantes. Entrada de Tchekalinsky y Surin.)

TXEKALINSKI Com va acabar ahir el joc?

TCHEKALINSKY ¿Cómo acabó ayer el juego?

SURIN Ho vaig perdre tot, és clar! No tinc sort.

SURIN ¡Lo perdí todo, por supuesto! No tengo suerte.

TXEKALINSKI I vau estar jugant fins al matí?

TCHEKALINSKY ¿Jugasteis hasta el amanecer?

4

T E X T O S

SURIN Sí, i n’hi ha per estar fart!... Dimonis! Que no pugui guanyar ni una vegada!

SURIN Sí, y ya estaba harto... ¡Demonios! ¿Es que no puedo ganar ni una sola vez?

TXEKALINSKI I en Hermann també hi era?

TCHEKALINSKY ¿Y Hermann estaba también allí?

SURIN Hi era i, com sempre, de vuit del vespre a vuit del matí, enganxat a la taula de joc, i bevent en silenci.

SURIN Estaba. Y cómo de costumbre, de ocho a ocho, pegado a la mesa de juego, bebiendo en silencio.

TXEKALINSKI Això és tot?

TCHEKALINSKY ¿Y nada más?

SURIN Mirava com jugaven els altres.

SURIN Miraba como jugaban los demás.

TXEKALINSKI Quin home més estrany!

TCHEKALINSKY ¡Qué hombre tan extraño!

SURIN Sembla que tingui càrrecs de consciència, i no menys de tres.

SURIN Parece que pesan sobre su conciencia tres maleficios, al menos.

TXEKALINSKI He sentit dir que és molt pobre.

TCHEKALINSKY He oído decir que es muy pobre.

SURIN Sí, ric no és, no. (Entra Hermann, pensiu i ombrívol, acompanyat del comte Tomski.) Aquí el tenim, mira! Ombrívol i pàl·lid com un àngel caigut... (Surin i Txekalinski s’allunyen.)

SURIN Sí, no es rico. (Entra Hermann, pensativo y sombrío, en compañía del conde Tomsky.) Aquí está, mira... Sombrío y pálido como un ángel caído... (Surin y Tchekalinsky se alejan.)

TOMSKI Au, digues, Hermann, què tens?

TOMSKY ¿Dime, Hermann, qué te sucede?

HERMANN Jo? Res.

HERMANN ¿A mí? Nada.

TOMSKI Estàs malalt?

TOMSKY ¿Estás enfermo?

HERMANN No, estic perfecte.

HERMANN No, me encuentro bien.

TOMSKI Doncs estàs canviat... Sembles descontent.

TOMSKY Pues has cambiado... Pareces descontento.

T E X T O S

Abans eres reservat i estalviador, però almenys se’t veia alegre; ara et veig trist i callat, i –no voldria creure el que sento dir– arrossegat per una nova passió. Diuen que et passes les nits a la taula de joc fins al matí.

Antes eras reservado y ahorrador, pero al menos te veíamos alegre. Ahora estás triste y taciturno y –si doy crédito a mis oídos– sumido en una nueva pasión. Dicen que te pasas las noches enteras en la mesa de juego hasta el amanecer.

HERMANN Sí, ja no puc com abans dirigir-me amb pas ferm cap al meu objectiu, ni jo mateix sé el que em passa, em sento perdut, m’indigna la meva feblesa, i no tinc la força de dominar-me... Estic enamorat, enamorat!

HERMANN Sí, ya no puedo como antes dirigirme con firmeza al objetivo. Ni siquiera yo sé lo que me pasa. Me siento perdido, me indigna mi debilidad y no tengo fuerzas para dominarme. ¡Estoy enamorado, enamorado!

TOMSKI Com! Tu, enamorat? I de qui?

TOMSKY ¡Cómo! ¿Tú, enamorado? ¿De quién?

HERMANN No sé el seu nom i no el vull saber. No hi ha nom a la terra per anomenar-la... Esgotades totes les comparacions, ja no sé amb què comparar-la... Voldria conservar per sempre el meu amor, joia del paradís. Però el sol pensament que serà d’un altre, quan jo ni goso besar les seves petjades, em turmenta. Em maleeixo, però aquesta passió terrenal en va intento calmar, i no vull altra cosa que abraçar-la, tothora voldria estrènyer la meva santa! No sé el seu nom ni vull saber-lo.

HERMANN No sé su nombre ni pretendo saberlo. No hay nombre en la tierra que sirva para nombrarla... Agotadas las comparaciones, ya no sé con qué compararla. Quisiera conservar para siempre mi amor, gozo del paraíso. Pero sólo el pensamiento penoso de que va a ser de otro, cuando yo ni siquiera me atrevo a besar sus pisadas, me atormenta de celos. Me maldigo por esta pasión terrenal, pero en vano intento domeñarla, pues no quiero otra cosa que estrechar a esta santa entre mis brazos sin descanso. ¡No sé su nombre ni pretendo saberlo!

TOMSKI Si és així, cal actuar ràpid. Primer cal saber qui és, i aleshores fer-li propostes sense dubtar-ho i ja la tens al sac...

TOMSKY Si es así, hay que actuar deprisa. Primero, saber quién es ella; luego, sin dudarlo hacerle propuestas y se acabó el asunto.

HERMANN Ella és noble, i no em pot pertànyer. És això el que em turmenta i obsessiona.

HERMANN ¡Oh, no! Ella es noble y no puede pertenecerme. ¡Esto es lo que me obsesiona y me atormenta!

TOMSKI Ja en trobaràs una altra, no és l’única al món.

TOMSKY Ya encontrarás a otra, no es única en el mundo.

5

6

T E X T O S

HERMANN No em coneixes! No, mai no deixaré d’estimar-la! Ah, Tomski! Tu no ho entens! Només podia viure tranquil quan les meves passions dormien... Aleshores podia dominar-me, però ara que la meva ànima està subjugada per una idea fixa, adéu tranquil·litat! Adéu, calma! És com un verí, una embriaguesa, estic malalt, malalt, i enamorat!

HERMANN ¡No me conoces! ¡No, nunca dejaré de quererla! ¡Ah, Tomsky! ¡Tú no lo entiendes! Sólo podía vivir tranquilo cuando mis pasiones dormían... Entonces podía dominarme, pero ahora que mi alma está presa por una idea fija, ¡adiós, tranquilidad! ¡Adiós, calma! Es como un veneno, una borrachera, ¡estoy enfermo, enfermo, y enamorado!

TOMSKI No sembles tu, Hermann. Confesso que mai hauria dit que fossis capaç d’estimar així. (Hermann i Tomski se’n van per una avinguda. Grups animats de passejants omplen l’escena.)

TOMSKY No pareces tú, Hermann. Reconozco que jamás te hubiera considerado capaz de amar así. (Hermann y Tomsky se van paseando por una avenida. Grupos animados de paseantes llenan la escena.)

PASSEJANTS Finalment Déu ens envia un dia assolellat! Quin aire, quin cel! És ben bé de maig! Ah, quina meravella, realment! Per passejar tot el dia! Trigarem a tenir un altre dia com aquest!

PASEANTES ¡Por fin Dios nos envía un día soleado! ¡Qué aire! ¡Qué cielo! ¡Propio de mayo! ¡Ah, qué maravilla, en verdad! ¡Para pasear durante todo el día! ¡No volveremos pronto a tener un día igual!

JOVENETES Quina alegria, quina felicitat! Que bella és la vida! I que agradable freqüentar el Jardí d’Estiu! Mireu, mireu quanta gent jove, militars i civils, molts vagaregen per les avingudes, mireu! Quants que passegen, militars i civils, que elegants, que encantadors, que bells, mireu!

JOVENCITAS ¡Qué alegría! ¡Qué felicidad! ¡Qué bella es la vida! ¡Y qué agradable pasear por el Jardín de Verano! ¡Mirad, mirad cuánta gente joven, militares y civiles, muchos pasean por las avenidas, mirad! ¡Cuántos que pasean, militares y civiles! ¡Qué elegantes! ¡Qué encantadores! ¡Qué guapos! ¡Mirad!

VELLES Abans es vivia millor, i de dies com aquest cada any en teníem des de l’inici de primavera. Ara es meravellen de veure el sol al matí. Ja no és com abans, certament, és temps de morir! Realment abans era millor, la vida era més alegre, per a nosaltres el sol al cel no era cap curiositat, era millor abans, estar al sol no ens era cap cosa rara.

ANCIANAS Antes se vivía mejor, y días como éstos los había cada año desde el inicio de primavera. Ahora se maravillan de ver el sol por la mañana. Ya no es como antes, de verdad, ¡es hora de morirse! En verdad, antes era todo mejor, la vida era más alegre, para nosotros el sol en el cielo no era cosa rara. Era mejor antes, ver el sol no era nada raro.

JOVES El sol, el cel, l’aire, el cant del rossinyol, i les galtes vermelles de les noies, quina joia viure!

JÓVENES El sol, el cielo, el aire, el canto del ruiseñor y las mejillas encendidas de las muchachas,

T E X T O S

Aquests són els dons de la primavera, i amb ella ve l’amor que ens remou la sang jove! Dia feliç, dia encantador, que bé, oh, joia! La primavera ens porta amor i felicitat!

¡eso sí son dones de la primavera! Y con ella llega el amor que turba nuestra sangre joven. ¡Día feliz, encantador! ¡Qué bien! ¡Qué gozo! ¡La primavera nos trae amor y felicidad!

VELLS Feia anys que no vèiem un dia com aquest, però abans sovint en vèiem. En temps d’Elisabet, època meravellosa! Estiu, tardor i primavera eren millors! Oh, quants anys que han passat sense veure un dia així, però abans, abans en vèiem ben sovint! Els temps d’Elisabet, quina època tan meravellosa! Ah, en aquells bons temps d’antany era la vida millor i més alegre! Uns dies tan radiants de primavera feia molt temps que no els vèiem.

ANCIANOS Hace años que no veíamos un día como éste, pero antes menudeaban más. En tiempos de Isabel, época maravillosa, el verano, el otoño y la primavera eran mejores. ¡Oh! ¡Cuántos años que han pasado sin ver un día semejante! Pero antes, antes menudeaban más. En tiempos de Isabel, época maravillosa, en aquellos buenos tiempos de antaño la vida era más alegre y mejor. ¡Días tan radiantes de primavera, hacía mucho que no los veíamos!

TOTS Finalment Déu ens envia un dia assolellat! Quin aire, quin cel! És ben bé de maig! Ah, quina meravella, realment! Per passejar tot el dia! Trigarem a tenir un altre dia com aquest! (Entren Hermann i Tomski.)

TODOS ¡Por fin Dios nos envía un día soleado! ¡Qué aire! ¡Qué cielo! ¡Propio de mayo! ¡Ah, qué maravilla, en verdad! ¡Para pasear durante todo el día! ¡No volveremos pronto a tener un día igual! (Entran Hermann y Tomsky.)

TOMSKI N’estàs segur que ella no ha reparat en tu? M’hi jugo alguna cosa que està enamorada i que per tu llangueix...

TOMSKY ¿Seguro que ella no se ha fijado en ti? Apuesto a que está enamorada y que por ti languidece...

HERMANN Si hagués d’abandonar fins l’última esperança, creus que la meva ànima hauria suportat aquests turments? Ja ho veus, visc, pateixo, però en l’instant terrible en què sàpiga que ella no m’està destinada, llavors, només em restarà...

HERMANN Si tuviera que abandonar mi última esperanza, ¿crees que mi alma hubiera soportado tales tormentos? Ya lo ves, vivo, sufro, pero en el terrible instante en que sepa que no me ha sido destinada, entonces sólo me quedará...

TOMSKI Què?

TOMSKY ¿Qué?

HERMANN Morir. (Entrada del príncep Ieletski. Surin i Txekalinski van cap a ell.)

HERMANN Morir. (Entrada del príncipe Yeletsky. Surin y Tchekalinsky se le acercan.)

7

8

T E X T O S

TXEKALINSKI Podem felicitar-te?

TCHEKALINSKY ¿Podemos felicitarte?

SURIN Diuen que t’has promès?

SURIN Dicen que estás prometido.

PRÍNCEP Sí, senyors, em caso; un àngel radiant ha consentit a unir per sempre el seu destí al meu!

PRÍNCIPE Sí, señores. Me caso; un ángel radiante ha consentido unir su destino al mío.

TXEKALINSKI Doncs que sigui en hora bona!

TCHEKALINSKY Pues, ¡la enhorabuena!

SURIN Me n’alegro amb tot el cor, sigues feliç, príncep!

SURIN Me alegro de todo corazón. ¡Sé feliz, príncipe!

TOMSKI Felicitats, Ieletski!

TOMSKY ¡Felicidades, Yeletsky!

PRÍNCEP Us ho agraeixo, amics! Dia feliç, et beneeixo! Tot sembla unir-se per alegrar-se amb mi. Tot respira el benestar d’una vida al paradís, tot somriu, tot resplendeix, igual que passa en el meu cor, tot s’agita de joia de viure, amb la promesa de gaudis celestials! Dia feliç, et beneeixo!

PRÍNCIPE Os doy las gracias, amigos. ¡Día feliz, te bendigo! Todo parece unirse para favorecer mi felicidad. Todo respira el bienestar de una vida en el paraíso, todo sonríe, todo resplandece como sucede dentro de mi corazón, todo se agita de ganas de vivir, en la promesa de venturas celestiales. ¡Día feliz, te bendigo!

HERMANN Dia infeliç, et maleeixo! Tot sembla unir-se contra mi. Tot respira benestar, tret de la meva ànima malalta. Tot somriu, tot resplendeix, mentre que en el meu cor s’hi agita una infernal amargor, amb la promesa de més sofriments! Oh, sí, més dies de turment!

HERMANN ¡Día infeliz, te maldigo! Todo parece unirse contra mí. Todo respira bienestar, excepto mi alma enferma. Todo sonríe, todo resplandece, mientras que en mi corazón se agita una amargura infernal, con la promesa de más sufrimiento. ¡Oh, sí, más días de tormento!

TOMSKI I amb qui et cases?

TOMSKY ¿Y con quién te vas a casar?

HERMANN Príncep, qui és la teva promesa? (Entren la comtessa i Lisa.)

HERMANN Príncipe, ¿quién es tu prometida? (Entran la condesa y Lisa.)

T E X T O S

PRÍNCEP Aquí la teniu!

PRÍNCIPE ¡Aquí está!

HERMANN Ella? Ella, la seva promesa? Oh, Déu meu!

HERMANN ¿Ella? ¿Ella, su prometida? ¡Oh, Dios mío!

LISA I LA COMTESSA Ell una altra vegada!

LISA Y LA CONDESA ¡Otra vez él!

TOMSKI (a Hermann) És aquesta la teva bella desconeguda?

TOMSKY (a Hermann) ¿Es ésta tu bella desconocida?

LISA I LA COMTESSA Em fa por! Torna a aparèixer davant meu el misteriós i ombriu desconegut.

LISA Y LA CONDESA ¡Me da miedo! Aparece de nuevo ante mí el misterioso y sombrío desconocido.

LISA En els seus ulls un mut retret ha substituït el foc d’una passió ardent, dement! Qui és? Per què em persegueix? Em fa por, com si estigués en poder del fulgor malèfic de la seva mirada. M’espanta, em fa por!

LISA En sus ojos un mudo reproche sustituye el fuego ardiente de una pasión insensata. ¿Quién es? ¿Por qué me persigue? Me da miedo, como si estuviese bajo el poder del fulgor maléfico de su mirada. ¡Me da miedo!

COMTESSA És un espectre fatal, en poder d’una passió salvatge! Què vol de mi, perseguint-me? Per quin motiu el tinc de nou al davant? Em fa por com si estigués en poder del fulgor malèfic de la seva mirada. M’espanta, em fa por!

CONDESA Es un espectro fatal, poseído por una pasión salvaje. ¿Qué pretende de mí persiguiéndome? ¿Por qué le tengo de nuevo ante mí? Me da miedo, como si estuviese bajo el poder del fulgor maléfico de su mirada. ¡Me da miedo! ¡Me da miedo!

HERMANN Em fa por! Aquí la tinc de nou davant meu com un espectre fatal, aquesta horrible vella! Llegeixo en els seus ulls terrífics una condemna inexpressada. Què pretén? Què vol de mi? Em sembla estar en poder del fulgor malèfic de la seva mirada. Qui és? Em fa por, em fa por...

HERMANN ¡Me da miedo! Ante mí tengo de nuevo a esa anciana horrible, como un espectro fatal. Leo en sus ojos terroríficos una condena inexpresada. ¿Qué pretende? ¿Qué quiere de mí? Me parece estar bajo el poder del fulgor maléfico de su mirada. ¿Quién es? ¡Me da miedo!...

PRÍNCEP Em fa por! Déu meu, que torbada està! D’on li ve aquesta estranya angoixa? Llangueix la seva ànima, els seus ulls traeixen una por muda. En ells, el dia clar ha deixat pas a la tempesta.

PRÍNCIPE ¡Me da miedo! ¡Dios mío, cómo se ha turbado! ¿De dónde proviene esa extraña angustia? Languidece su alma, en sus ojos se nota un mudo temor y en ellos el día claro da paso a la tempestad.

9

10

T E X T O S

Què té? No em mira. Oh, em fa por, com si sentís l’amenaça d’una desgràcia propera. M’espanta, em fa por!

¿Qué tiene? No me mira. ¡Oh, me da miedo! Como si notara la amenaza de una desgracia que se acerca. ¡Me da miedo! ¡Me da miedo!

TOMSKI Vet aquí de qui parlava! Com l’ha torbat aquesta nova inesperada! En els seus ulls llegeixo la por, una por muda ha substituït el foc de la seva passió dement. I ella? Què té? Que pàl·lida! Em fa por, tinc por per ella. (Tomski s’acosta a la comtessa. El príncep a Lisa. La comtessa mira fixament Hermann.) Comtessa, permeteu que us feliciti!

TOMSKY ¡He aquí de quien hablaba! ¡Cómo se ha turbado ante esta noticia inesperada! En sus ojos se lee el miedo, un mudo temor sustituye el fuego de la pasión demente. ¿Y ella? ¿Qué tiene? ¡Qué pálida! ¡Me da miedo! Temo por ella. (Tomsky se acerca a la condesa. El príncipe a Lisa. La condesa puede ver entonces a Hermann de cara y le mira fijamente.) Condesa, ¡permitidme que os felicite!

COMTESSA Digues, qui és aquest oficial?

CONDESA Dime, ¿quién es ese oficial?

TOMSKI Quin? Aquell? És en Hermann, un amic meu.

TOMSKY ¿Cuál? ¿Aquél? Es Hermann, un amigo mío.

COMTESSA D’on ha sortit? Fa espant! (S’allunyen.)

CONDESA ¿De dónde ha salido? ¡Da espanto! (Se alejan.)

PRÍNCEP (donant el braç a Lisa) La serena dolçor del cel, la primavera, el lleu murmuri del zèfir, l’alegria de la gent, l’acollença dels amics, tot ens augura molts anys de felicitat. (Van passejant.)

PRÍNCIPE (ofreciendo el brazo a Lisa) La serena dulzura del cielo, la primavera, el leve susurro del céfiro, la alegría de la gente, la acogida de los amigos, todo nos augura muchos años de felicidad. (Se van paseando.)

HERMANN Alegra’t, amic, alegra’t! Però has oblidat que la tempesta pot esclatar en ple dia, i que el Creador ha donat llàgrimes a la felicitat, i trons al cel serè. (Un tro a la llunyania. Pensarós i ombrívol, Hermann s’asseu en un banc.)

HERMANN ¡Así! ¡Alégrate, amigo, alégrate! Pero has olvidado que la tempestad puede estallar en pleno día, y que el Creador ha dado lágrimas a la felicidad y truenos al cielo despejado. (Se oye en trueno lejano. Pensativo y sombrío, Hermann se sienta en un banco.)

SURIN Quina bruixa, aquesta comtessa!

SURIN ¡Qué bruja, esa condesa!

TXEKALINSKI Un espantall!

TCHEKALINSKY ¡Un espantajo!

T E X T O S

TOMSKI Per alguna cosa li diuen la Dama de Piques. No puc entendre per què no aposta mai.

TOMSKY Por algo la llaman la Dama de Picas. No entiendo por qué no apuesta nunca.

SURIN Qui? La vella, dius?

SURIN ¿Quién? ¿La vieja?

TXEKALINSKI Aquesta mala pècora octogenària! (Riu.)

TCHEKALINSKY ¡Esa vieja sierpe octogenaria! (Ríe.)

TOMSKI Així, doncs, no en sabeu res, d’ella?

TOMSKY Entonces, ¿no sabéis nada de ella?

SURIN No res, de debò.

SURIN No, nada, de verdad.

TXEKALINSKI Res de res.

TCHEKALINSKY Nada, nada.

TOMSKI Oh, doncs, escolteu! Molts anys enrere, a París, la comtessa era tota una bellesa. Tots els joves perdien el cap per ella. Li deien la Venus moscovita. El comte de Saint-Germain, entre d’altres, llavors encara de bon veure, n’estava prendat, però sospirava en va per la Comtessa. La bella jugava totes les nits sense parar fins a la matinada, i preferia el «faraó» a l’amor. Una vegada, a Versalles, au jeu de la Reine, Vénus moscovite ho va perdre tot. Entre els molts convidats també hi havia el comte de Saint-Germain, que assistia al joc i va sentir com ella murmurava amb frenesia: «Oh, Déu, Déu, Déu! Tot ho podria recuperar si tingués amb què apostar a tres cartes, tres cartes, tres cartes només!» El comte escollí el moment propici en què, havent abandonat la sala plena d’invitats, la bella s’assegué apartada en silenci, i li murmurà a l’oïda amorosament paraules més dolces que la música de Mozart: «Comtessa, comtessa, comtessa! A canvi d’un sol rendez-vous, si voleu, podria fer-vos el favor d’indicar-vos tres cartes, tres cartes, tres cartes!» La Comtessa s’indignà: «Com goseu?»

TOMSKY Oh, pues, ¡escuchad! Tiempo atrás, en París, la condesa era una auténtica beldad. Todos los jóvenes perdían la cabeza por ella. La llamaban la Venus moscovita. El conde de Saint-Germain, entre otros, por aquel entonces muy atractivo, estaba prendado de ella, pero suspiraba en vano. La beldad pasaba las noches enteras en la mesa de juego y prefería el «faraón» al amor. Un día, en Versalles, au jeu de la Reine, Vénus moscovite lo perdió todo. Entre los muchos invitados también estaba el conde de Saint-Germain, que asistía al juego y oyó cómo ella murmuraba con frenesí: «¡Oh, Dios, Dios, Dios! ¡Todo podría recuperarlo si tuviera con qué apostar a tres cartas, tres cartas, tres cartas solamente!» El conde escogió el momento propicio en que la beldad, abandonando la sala llena de invitados, se quedó sentada en silencio y apartada, entonces le murmuró al oído amorosamente palabras más dulces que la música de Mozart: «¡Condesa, condesa! A cambio de una sola cita, si queréis, podría haceros el favor de indicaros tres cartas, tres cartas, tres cartas!» La condesa se indignó: «¿Cómo os atrevéis!?»

11

12

T E X T O S

Però el comte no es va fer enrere... I quan l’endemà ella es presentà de nou i sense res a la butxaca au jeu de la Reine, ja sabia les tres cartes... Sense dubtar apostà a les tres, una rere l’altra, i recuperà tot el seu haver... però a quin preu! Oh, cartes, cartes, cartes! Una vegada, revelà les cartes al seu marit; i una altra, a un jove galantejador. Però aquella mateixa nit, quan es quedà sola, se li aparegué un espectre que li va dir, amenaçador: «Rebràs un cop de mort, quan un tercer, endut per un foll amor, vindrà a exigir-te per força que li diguis les tres cartes».

Pero el conde no se hizo atrás... y cuando al día siguiente se presentó ella de nuevo y sin nada en el bolsillo au jeu de la Reine, ya conocía las tres cartas. Sin dudarlo, apostó a las tres, una tras otra, y recuperó todo lo perdido... pero ¡a qué precio! ¡Oh, cartas, cartas, cartas! Una vez reveló a su marido las tres cartas, y en otra ocasión a un joven pretendiente. Pero aquella misma noche, cuando se quedó sola, se le apareció un espectro que le dijo amenazador: «Recibirás una herida de muerte, cuando un tercero, loco de amor apasionado, te exigirá por la fuerza que le reveles las tres cartas».

TXEKALINSKI Se non è vero, è ben trovato. (Se sent un tro.)

TCHEKALINSKY Se non è vero, è ben trovato. (Se oye un trueno.)

SURIN Divertit! Però la comtessa pot dormir tranquil·la, serà difícil que trobi un amor foll.

SURIN ¡Divertido! Pero la condesa puede dormir tranquila, es difícil que encuentre un amor apasionado.

TXEKALINSKI Mira, Hermann, aquí tens una excel·lent oportunitat de jugar sense diners! (Riuen.) Pensa-t’ho bé: «el tercer, endut per un foll amor, vindrà a exigir-te per força que li diguis les tres cartes». (Els trons se senten més a prop, els passejants es dispersen a corre-cuita.)

TCHEKALINSKY Escucha, Hermann: ahí tienes una excelente oportunidad de poder jugar sin dinero. (Ríen.) Piénsatelo bien: «El tercero, loco de amor apasionado, te exigirá por la fuerza que le reveles las tres cartas». (Los truenos se oyen cada vez más cerca, empieza a llover y los pasantes se dispersan corriendo.)

PASSEJANTS Que aviat ha vingut la tempesta! Qui s’ho podia pensar? Cada cop retrunyen amb més força els trons, cada cop més terribles! Correm, de pressa, afanyem-nos! Ràpid, cap a la sortida! Ràpid!

PASEANTES ¡Qué pronto ha llegado la tempestad! ¿Quién podía imaginárselo? Cada vez retumban con más fuerza los truenos, ¡y cada vez más terribles! ¡Corramos, rápido! ¡A la salida! ¡Démonos prisa en salir! ¡Qué desdicha!

HERMANN (capficat en els seus pensaments) «Rebràs un cop de mort quan el tercer, endut per un foll amor, vindrà a exigir-te per força que li diguis les tres cartes!» Ah, i què en faria, encara que les posseís? Ara ja està tot perdut! Estic sol. La tempesta no em fa por! En mi també

HERMANN (sumergido en sus pensamientos) «Recibirás una herida de muerte, cuando un tercero, loco de amor apasionado, te exigirá por la fuerza que le reveles las tres cartas». ¡Ah! ¿Y qué haría con ellas, aunque las tuviera? Todo está perdido. Y estoy solo. La tempestad no me da miedo. También en mí

T E X T O S

13

totes les passions s’han desfermat amb una tal força mortífera que el tro, en comparació, no és res de res. No, príncep, mentre jo visqui, no te la deixaré! No sé com, però te la prendré! Trons, llamps, vent! Sigueu testimonis del meu solemne jurament: ella serà meva, meva serà o bé moriré. (Fuig corrents.)

se han desencadenado todas las pasiones con una fuerza tan mortífera que el trueno no es nada en comparación. No, príncipe, mientras viva, no te la voy a dejar. No sé cómo, pero te la arrebataré. ¡Truenos, relámpagos, viento! ¡Sed testimonios de mi solemne juramento: será mía! ¡Mía será, o moriré! (Huye corriendo.)

QUADRE SEGON

CUADRO SEGUNDO

(Cambra de Lisa. Una porta balconera que dóna al jardí. Lisa asseguda davant del clavecí, envoltada d’amigues, entre les quals hi ha Polina.)

(Habitación de Lisa. Un balcón da al jardín. Lisa está sentada ante el clavecín, rodeada de amigas, entre las que se encuentra Polina.)

LISA I POLINA Ja és fosc... Es difuminen les vores dels núvols, la darrera lluor del capvespre mor damunt les torres. Un darrer esclat de llum, en el mirall del riu s’apaga sota el cel ombriu. Regna el silenci... dorm el boscatge, la calma s’estén pertot. Estirada sobre l’herba, sota les branques del desmai, escolto la remor del rierol que, vorejat de matolls, al riu s’uneix. Com es fon amb la fresca l’aroma de les plantes! Que dolça és la remor de l’aigua enmig del silenci! Que callat l’alè de la brisa i el tremolor del salze vincladís en el silenci de la nit!

LISA Y POLINA Ya es de noche... Se esfuman los flecos de las nubes, el último resplandor del crepúsculo muere sobre las torres. Un postrero destello, en el espejo del río se apaga bajo el cielo sombrío. Reina el silencio... duermen los bosques, todo está en calma. Tumbada sobre la hierba, bajo las ramas del sauce, oigo el murmullo del riachuelo que, flanqueado de matorrales, al río se une. ¡Cómo se funde el frescor con el aroma de las plantas! ¡Qué dulce es el murmullo del agua! ¡Qué callado el aliento de la brisa! ¡Y el temblor del sauce llorón en el silencio de la noche!

COR D’AMIGUES Meravellós, adorable! Deliciós, encantador! Ah, realment bellíssim! Una altra, mesdames!

CORO DE AMIGAS ¡Maravilloso! ¡Adorable! ¡Delicioso, encantador! ¡Ah, muy bonito, de verdad! ¡Otra, mesdames!

LISA Polina, canta’ns-en una tu!

LISA Polina, ¡cántanos una tú!

POLINA Jo sola? Quina voleu?

POLINA ¿Yo? ¿Y cuál queréis?

AMIGUES Sisplau, la que vulguis, ma chère, tresor, canta’ns el que sigui.

AMIGAS La que quieras, por favor, ma chère, palomita, ¡cántanos lo que sea!

14

T E X T O S

POLINA Us cantaré la meva romança preferida... Espereu, com fa?... Ah, ja me’n recordo. Estimades amigues, amb joiosa despreocupació, jugueu pels prats tot cantant. Jo, com vosaltres, he viscut també en una feliç Arcàdia, i com vosaltres, he passat els dies de la infància en aquests prats i bosquets, i hi he tingut moments joiosos. En somnis daurats d’amor, em prometia felicitat, però què he obtingut d’aquests indrets encantadors? Una tomba, una tomba... Però com se m’ha acudit cantar-vos una cançó tan planyívola? Ves quina idea! Ja prou trista que estàs, Lisa, i en un dia com aquest! El del teu prometatge, ai, ai, ai! Què és aquesta cara! Vinga, alegria! Una cançó russa, joiosa, en honor dels promesos! Jo començo i vosaltres feu la tornada.

POLINA Os voy a cantar mi romanza preferida. Esperad... ¿Cómo es?... ¡Ah, sí, ya me acuerdo! Queridas amigas, con alegre despreocupación, jugad por los prados cantando. También yo, como vosotras, viví en una Arcadia feliz, y como vosotras, pasé mis días de infancia en estos prados y bosquecillos, y aquí he tenido mis momentos de gozo. En dorados sueños de amor me prometía felicidad, pero ¿qué he tenido en estos lugares encantadores? ¡Una tumba, una tumba! ¡Oh, cómo se me ha ocurrido cantaros una canción tan apesadumbrada! ¡Qué idea, la mía! Bastante triste estás, tú, Lisa, ¡y en un día como éste! ¡El día de tu noviazgo, ay, ay, ay! ¡Alegra esa cara! ¡Vamos, alegría! Una canción rusa, alegre, en honor de los novios. Yo empiezo y vosotras os sumáis al estribillo.

COR És veritat! Va, cantem una cançó russa i joiosa! (Lisa s’està prop del balcó sense afegir-se a la cançó.)

CORO ¡Es cierto, sí, cantemos! ¡Una canción rusa muy alegre! (Lisa se queda cerca del balcón, sin sumarse a la canción.)

POLINA Au, Maixenka, tresor meu, balla, balla, diverteix-te!

POLINA ¡Vamos, Mashenka, corazón mío, baila, baila y diviértete!

POLINA I AMIGUES O lai li, o lai la, balla, balla diverteix-te!

POLINA Y AMIGAS ¡Tra-la-li, tra-la-la, baila, baila y diviértete!

POLINA Les mans blanques als malucs!

POLINA ¡Pon tus blancas manos sobre las caderas!

POLINA I AMIGUES O lai li, o lai la, als malucs, als malucs!

POLINA Y AMIGAS ¡Tra-la-li, tra-la-la, sobre las caderas!

POLINA Els peus àgils que no parin!

POLINA ¡Haz que no paren tus ágiles pies!

POLINA I AMIGUES O lai li, o lai la, que no parin, que no parin!

POLINA Y AMIGAS ¡Tra-la-li, tra-la-la, tus ágiles pies!

T E X T O S

POLINA Si ta mare fa preguntes, li contestes que ets feliç!

POLINA Si tu madre te pregunta contesta: «Soy feliz».

POLINA I AMIGUES O lai li, o lai la, li contestes que ets feliç!

POLINA Y AMIGAS ¡Tra-la-li, tra-la-la, contesta: «Soy feliz!»

POLINA I al teu pare li contestes: «He begut tota la nit.»

POLINA Y a tu padre le contestas: «He bebido toda la noche».

POLINA I AMIGUES O lai li, o lai la, he begut tota la nit!

POLINA Y AMIGAS ¡Tra-la-la, tra-la-la, he bebido toda la noche!

POLINA Si t’empipa algun xicot, te l’espolses del damunt.

POLINA Si te fastidia un pretendiente: «Vete y déjame en paz!»

POLINA I AMIGUES O lai li, o lai la, te l’espolses del damunt!

POLINA Y AMIGAS ¡Tra-la-la, tra-la-la, vete y déjame en paz!

GOVERNANTA Mesdemoiselles! Què és tan soroll! La comtessa està enfadada... ai, ai, ai! No us fa vergonya ballar a la russa? Fi quel genre, mesdames! Les senyoretes de la vostra categoria han de saber comportar-se. Hauríeu d’ensenyar-vos bons costums les unes a les altres. A les habitacions de les donzelles pot passar però no aquí, mes mignonnes! No us podeu divertir sense perdre el bon ton? Aquestes no són maneres: les danses russes no fan per a les princeses. Hauríeu de repetir-vos l’una a l’altra aquesta veritat: que les senyoretes de la vostra categoria han de saber comportar-se i respectar les normes de la bona societat. És hora que torneu a casa, m’han enviat a buscar-vos perquè us acomiadeu. (Les noies se’n van.)

INSTITUTRIZ ¡Mesdemoiselles! ¿Qué es tanto ruido? La condesa está furiosa... ¡ay, ay, ay! ¿No os da vergüenza bailar a la rusa? ¡Fi quel genre, mesdames! Las señoritas de vuestra categoría deben saber comportarse. Tendríais que enseñaros unas a otras las buenas costumbres. Puede pasar en las habitaciones de las doncellas, pero no aquí, mes mignonnes. ¿No os podéis divertir sin perder el bon ton? ¡Éstas no son maneras: las danzas rusas no son adecuadas para las princesas! Deberíais repetiros esta verdad unas a otras: las señoritas de vuestra categoría deben saber comportarse y respetar las normas de la buena sociedad. Ya es hora de que volváis a casa, me han enviado para que os despidáis. (Las muchachas se van.)

POLINA Lisa, per què estàs tan ensopida?

POLINA Lisa, ¿por qué estás tan taciturna?

15

16

T E X T O S

LISA Ensopida, jo? En absolut. Mira quina nit! Després de l’horrible tempesta tot reviu de seguida.

LISA ¿Yo, taciturna? En absoluto. ¡Mira qué noche! Después de la horrible tempestad, todo revive enseguida.

POLINA Vigila, em queixaré de tu al príncep, li diré que estàs trista el dia del prometatge...

POLINA Vigila, me voy a quejar de ti al príncipe, le diré que estás triste el día de tu noviazgo...

LISA No, per l’amor de Déu, no li diguis res.

LISA ¡No, te lo ruego! ¡No le digas nada!

POLINA Doncs, au, dedica’m un somriure! Així! I ara, adéu! (S’abracen i es fan petons.)

POLINA Pues ¡dedícame una sonrisa! ¡Así! Y ahora, adiós. (Se abrazan y se besan.)

LISA T’acompanyo... (Surten d’escena.) (Una cambrera, Maixa, ve a apagar totes les espelmes menys una. Quan és a punt de tancar el finestral del balcó, Lisa torna a entrar.)

LISA Te acompaño... (Salen.) (Una doncella, Masha, entra y apaga todas las velas menos una. Cuando se dispone a cerrar el balcón, entra Lisa de nuevo.)

LISA No tanquis, deixa obert.

LISA No cierres, deja abierto.

MAIXA Vigili, no agafi fred, senyoreta.

MASHA ¡Ojo, no se vaya a enfriar, señorita!

LISA No, Maixa, fa una nit molt bona, i tan bonica...

LISA No, Masha, ¡la noche es tan suave, tan bonita!

MAIXA L’ajudo a desvestir-se?

MASHA ¿La ayudo a desnudarse?

LISA No cal, ja ho faré sola, vés a dormir.

LISA No hace falta, lo haré sola. Vete a dormir.

MAIXA És molt tard, senyoreta...

MASHA Es muy tarde, señorita...

LISA Deixa’m, au, vés! (Maixa se’n va. Lisa queda sumida en els seus pensaments, després es posa a plorar silenciosament.)

LISA ¡Déjame! ¡Vete! (Masha se va. Lisa permanece sumida en sus pensamientos, después empieza a llorar silenciosamente.)

T E X T O S

D’on vénen aquestes llàgrimes? I per què? Somnis de joveneta, m’heu traït. Vet aquí com sou en realitat! Avui he confiat ma vida al príncep, l’escollit del meu cor, un ésser de tal intel·ligència, bellesa, noblesa i riquesa que mereixeria millor companyia que la meva. Qui tan volgut, tan formós i tan ben plantat com ell? Ningú! I malgrat tot... estic plena de temor i de tristesa. Tremolo i ploro! D’on vénen les llàgrimes i per quin motiu? Somnis de joveneta, m’heu traït. És penós i espanta! Però per què enganyar-me a mi mateixa? Estic sola aquí, al voltant tot dorm en pau... Oh, nit, escolta! Només a tu puc confiar el secret del meu cor. És tan obscur com tu, és com la mirada d’aquells ulls tristos que m’han llevat la calma i la felicitat... Nit sobirana! Com tu, preciosa, com un àngel caigut, ell és igual de bell; la flama de la cega passió en els seus ulls m’atrau com un somni meravellós. Tota la meva ànima és en poder seu. Oh, nit! Oh, nit! (Hermann apareix al finestral del balcó. Lisa recula, muda de terror. Es miren silenciosament. Lisa fa un gest per anar-se’n.)

¿De dónde vienen estas lágrimas? ¿Por qué? ¡Sueños de jovencita, me habéis traicionado! He aquí como sois en realidad. Hoy he confiado mi vida a un príncipe, el elegido de mi corazón, un ser de tal inteligencia, belleza, nobleza y fortuna que se merece mejor compañía que la mía. ¿Quién tan querido, tan hermoso, tan elegante como él? ¡Nadie! Y a pesar de todo... me invaden el temor y la tristeza. ¡Tiemblo y lloro! ¿De dónde vienen estas lágrimas y por qué? ¡Sueños de jovencita, me habéis traicionado! Es penoso y da miedo. Pero ¿por qué engañarme a mí misma? Estoy sola aquí, alrededor todo duerme en paz... ¡Oh, noche, escucha! Sólo a ti puedo confiar el secreto de mi corazón. Es tan oscuro como tú, es como la mirada de aquellos ojos tristes que me han quitado la calma y la felicidad... ¡Noche soberana! Como tú, preciosa, como un ángel caído, él es igual de hermoso. La llama de la ciega pasión en sus ojos me atrae como un sueño maravilloso. ¡Toda mi alma está en su poder! ¡Oh, noche, noche! (Hermann aparece en la puerta del balcón. Lisa retrocede, muda de terror. Se miran en silencio. Lisa hace un movimiento para marcharse.)

HERMANN Quedeu-vos, us ho suplico.

HERMANN ¡Quedaos, os lo suplico!

LISA Què hi feu, aquí, insensat? Què voleu?

LISA ¿Qué hacéis aquí, insensato? ¿Qué queréis?

HERMANN Dir-vos adéu. No marxeu! Quedeu-vos! Me n’aniré de seguida i no tornaré més... Un sol instant! Què us pot costar? Us ho demana un moribund.

HERMANN ¡Decíros adiós! ¡No os vayáis, quedaos! Me iré yo enseguida y no volveré nunca más... ¡Sólo un instante! ¿Qué puede costaros? Os lo pide un moribundo.

LISA Per què, per què sou aquí? Aneu-vos-en!

LISA ¿Por qué, por qué estáis aquí? ¡Marchaos!

17

18

T E X T O S

HERMANN No.

HERMANN No.

LISA Cridaré.

LISA ¡Gritaré!

HERMANN Crideu! (Treu una pistola.) Que vingui tothom! De totes maneres moriré, sol o davant dels altres. (Lisa abaixa el cap i es queda en silenci.) Però si hi ha en tu, preciosa meva, una espurna de compassió, queda’t i no te’n vagis.

HERMANN ¡Gritad! (Saca una pistola.) ¡Que venga todo el mundo! De todas formas voy a morir, solo o ante todos. (Lisa baja la cabeza y se queda en silencio.) Pero si hay en ti, preciosa mía, una chispa de compasión, ¡quédate y no te vayas!

LISA Oh, Déu meu, Déu meu!

LISA ¡Oh, Dios mío, Dios mío!

HERMANN És la meva darrera hora a la terra. Avui he sabut la meva condemna: a un altre, cruel, has concedit el teu cor. Deixa’m morir beneint-te i no maleint-te! Com puc viure un dia més si per a mi ja ets una estranya? Vivia per tu. Només tenia un sol pensament, una sola idea fixa em dominava. Moriré, però abans de dir adéu a la vida, deixa’m passar un sol instant al teu costat en el meravellós silenci de la nit. Deixa’m embriagar-me de la teva bellesa! Després que vingui la mort, i amb ella el repòs! (Lisa, immòbil, el contempla tristament.) No et moguis. Ah, que n’ets, de bonica!

HERMANN Es mi última hora en la tierra. Hoy he conocido mi condena: a otro, cruel, has entregado tu corazón. Déjame morir bendiciéndote, no maldiciéndote. ¿Cómo puedo vivir un solo día más si ya eres una extraña para mí? Por ti vivía. Sólo tenía un único pensamiento, una idea fija me dominaba. Moriré, pero antes de decir adiós a la vida, déjame pasar un solo instante a tu lado en el maravilloso silencio de la noche. ¡Deja que me embriague con tu belleza! ¡Después que venga la muerte y el descanso con ella! (Lisa, inmóvil, lo contempla tristemente.) No te muevas. ¡Ah, qué hermosa eres!

LISA (amb veu feble) Marxeu, marxeu!

LISA (con voz desfallecida) ¡Marchaos, marchaos!

HERMANN Bella deessa! Àngel meu! (S’agenolla.) Perdó, criatura celestial, si he torbat el teu repòs! Perdona’m, però no rebutgis la meva apassionada confessió.

HERMANN ¡Hermosa! ¡Mi diosa! ¡Mi ángel! (Se arrodilla.) Perdón, criatura celestial, si he turbado tu reposo. Perdóname, pero no rechaces mi apasionada confesión.

T E X T O S

19

No te’n burlis. Tingues pietat! A tu t’adreço, moribund, el meu prec: des de les altures del paradís contempla la lluita mortal d’una ànima esquinçada pels turments del seu amor per tu! Consola el meu esperit amb la tendresa i amb la compassió, i amb les teves llàgrimes! (Lisa plora.) Plores? Tu? Què vol dir aquest plor? No em rebutges... i et commous! Te’n dono les gràcies! Bella deessa! Àngel meu! (Li agafa la mà i l’hi besa. Se sent un soroll de passes, truquen a la porta.)

No te burles de ella. ¡Ten piedad! Te dirijo, moribundo, mi plegaria: desde las alturas del paraíso contempla la lucha mortal de un alma desgarrada por el tormento de su amor por ti. Consuela mi espíritu con la ternura y la compasión, ¡y con tus lágrimas! (Lisa llora.) ¿Lloras? ¿Tú? ¿Qué significa este llanto? No me rechazas... y te apiadas de mí. ¡Te doy las gracias! ¡Hermosa! ¡Mi diosa! ¡Mi ángel! (Le coge la mano y se la besa. Se oye el ruido de unos pasos y unos golpes en la puerta.)

COMTESSA (rere la porta) Lisa! Obre!

CONDESA (tras la puerta) ¡Lisa! ¡Abre!

LISA (esporuguida) La comtessa! Déu del Cel! Estic perduda! Fugiu! (Cops més forts a la porta. Lisa mostra a Hermann la porteta del finestral.) Massa tard! Aquí! (Lisa es dirigeix cap a la porta i l’obre. Entra la Comtessa vestida amb camisa de dormir, envoltada de criades que porten canelobres.)

LISA (atemorizada) ¡La condesa! ¡Dios del Cielo! ¡Estoy perdida! ¡Huid! (Golpes más fuertes en la puerta. Lisa muestra a Hermann una portezuela.) ¡Demasiado tarde, por aquí! (Lisa acude a abrir la puerta. Entra la condesa, vestida con camisón y rodeada de criadas que portan candelabros.)

COMTESSA Encara no dorms? Què fas encara vestida? Què és tant d’enrenou?

CONDESA ¿Aún no duermes? ¿Por qué sigues vestida? ¿Qué significa tanto ruido?

LISA (desconcertada) Jo, àvia, que anava amunt i avall per la cambra... No tinc son...

LISA (desconcertada) Es que paseaba por la habitación, abuela... lo siento, no tengo sueño...

COMTESSA Què fa el balcó obert? (Indica amb un gest que tanquin el finestral.) Què són aquestes fantasies? Vigila! Prou de ximpleries! I ara a dormir de seguida! Ho sents?

CONDESA ¿Por qué está abierto el balcón? (Manda que lo cierren con un gesto.) ¿Pero qué son tantos antojos? ¡Estate atenta! ¡Basta de sandeces! Y enseguida a la cama, ¿me has oído?

20

T E X T O S

LISA Sí, àvia, de seguida.

LISA Sí, abuela, enseguida.

COMTESSA No té son! On s’és vist! Quina època! «No tinc son!» A dormir de seguida!

CONDESA ¡No tiene sueño! ¡No he visto cosa igual! ¡Qué época! «No tengo sueño». ¡A dormir de inmediato!

LISA Ja obeeixo. Perdoneu!

LISA Ya obedezco. ¡Perdonad!

COMTESSA (tot anant-se’n) Doncs jo he sentit soroll. Inquietes la teva àvia. Anem. I tu no facis més bestieses! (Se’n va amb les criades.)

CONDESA (saliendo) Pues yo he oído algo. Inquietas a tu abuela así. ¡Vamos! Y no cometas más imprudencias. (Se va con las criadas.)

HERMANN «Aquell que, endut per un foll amor, vindrà a exigir-te per força que li diguis les tres cartes, tres cartes, tres cartes!» Un fred sepulcral de sobte gela l’aire! Oh, espectre terrífic! Mort, no vull saber res de tu! (Lisa, havent tancat la porta rere la comtessa, va cap al balcó, l’obre i ordena amb un gest a Hermann que se’n vagi.) Oh, deixa’m estar! Fa uns instants la mort em semblava la salvació, gairebé la felicitat. Però ara no, ara em fa por! Tu m’has deixat veure una espurna de felicitat, vull viure i morir amb tu!

HERMANN «¡Aquél que, loco de amor apasionado, te exigirá por fuerza que le reveles las tres cartas, tres cartas. tres cartas!» Un frío sepulcral de pronto hiela el aire. ¡Oh, espectro terrorífico! ¡Muerte, no quiero saber nada de ti! (Lisa, tras haber cerrado la puerta al salir la condesa, se acerca al balcón, lo abre y con un gesto ordena a Hermann que se vaya.) ¡Oh, déjame! Hace un instante la muerte me parecía la salvación, casi la felicidad. Pero ahora no, ahora me da miedo. Tú me has dejado entrever una chispa de esperanza, ¡quiero vivir y morir contigo!

LISA Insensat, què voleu de mi? Què puc fer jo?

LISA Insensato, ¿qué queréis de mí? ¿Qué puedo hacer yo?

HERMANN Decidir la meva sort!

HERMANN Decidir mi suerte.

LISA Pietat! Sereu la meva perdició! Marxeu, us ho prego! Us ho ordeno!

LISA ¡Piedad! ¡Seréis mi perdición! ¡Marchad, os lo ruego! Os lo ordeno.

HERMANN Pronuncies, doncs, la meva condemna?

HERMANN ¿Pronuncias, pues, mi condena?

T E X T O S

LISA Oh, Déu, defalleixo!... Marxa, t’ho prego!

LISA ¡Oh, Dios! No puedo más... ¡Vete, te lo ruego!

HERMANN Aleshores digues: «Mor!»

HERMANN Entonces di: «¡Muere!»

LISA Déu del Cel!

LISA ¡Justo cielo!

HERMANN Adéu! (Fa per anar-se’n.)

HERMANN ¡Adiós! (Hace ademán de marcharse.)

LISA No! Viu! Sóc teva!

LISA ¡No! ¡Vive! ¡Soy tuya!

HERMANN (Estreny Lisa entre els seus braços; ella reposa el cap a l’espatlla d’ell.) Bella deessa! Àngel meu!

HERMANN (Toma a Lisa entre sus brazos y ella reclina su cabeza en el hombro de Hermann.) ¡Hermosa! ¡Mi diosa! ¡Mi ángel!

HERMANN I LISA T’estimo!

HERMANN Y LISA ¡Te quiero!

21

22

T E X T O S

ACTE II

ACTO II

QUADRE TERCER

CUADRO TERCERO

(Ball de disfresses a casa d’un alt dignatari. Gran sala. Als costats, llotges entre columna i columna. Parelles de nois i noies de la noblesa disfressats fan una contradansa. Cors que canten a les tribunes.)

(Baile de máscaras en casa de un alto dignatario. Gran salón. A los lados hay unos palcos, entre columna y columna. Jóvenes de ambos sexos de la nobleza, disfrazados, ejecutan una contradanza. Hay coros que cantan en las tribunas.)

COR Amb alegria i felicitat, en el dia d’avui, tots junts reuniu-vos, amics! Oblideu les preocupacions, salteu, balleu amb ganes! Piqueu de mans i feu petar els dits. Mostreu aquests ulls negres i la finesa de la vostra cintura. Poseu les mans als malucs, i feu saltets lleugers! Feu retopar els talons, bota contra bota, xiuleu marcant el pas. El senyor de la casa i la seva esposa saluden els seus amables convidats.

CORO ¡Con alegría y felicidad, en el día de hoy, juntaos todos, amigos míos! ¡Olvidad las preocupaciones, saltad, bailad con entusiasmo! Dad palmadas y chasquead los dedos. Mostrad esos ojos negros y vuestro talle fino. Poned las manos en las caderas y dad ligeros saltos. Golpead un tacón contra el otro, silbad marcando el paso. El dueño de la casa y su esposa saludan a sus amables invitados.

MESTRE DE CERIMÒNIA El senyor de la casa prega als convidats que contemplin els focs artificials. (Els convidats es dirigeixen a la terrassa.)

MAESTRO DE CEREMONIAS El dueño de la casa ruega a sus invitados que acudan a admirar los fuegos artificiales. (Los invitados se dirigen a la terraza.)

TXEKALINSKI Ja tenim el nostre Hermann de nou desanimat. Us dic que està enamorat. Tan aviat està trist com alegre.

TCHEKALINSKY Ya tenemos de nuevo a nuestro amigo desanimado. Os digo que está enamorado. Tan pronto está sombrío como alegre en sumo grado.

SURIN No, senyors, està preocupat. I sabeu per què? Per l’esperança de descobrir les tres cartes.

SURIN No, señores, está preocupado. ¿Y sabéis por qué? Por la esperanza de conocer las tres cartas.

TXEKALINSKI Que estrafolari que és!

TCHEKALINSKY ¡Vaya memez!

TOMSKI No m’ho crec! S’ha de ser molt innocent per a això. I ell no és un imbècil.

TOMSKY ¡No me lo creo! Hay que ser muy inocente para eso. Y él no es un imbécil.

SURIN M’ho ha dit ell mateix.

SURIN Me lo ha dicho él mismo.

T E X T O S

23

TOMSKI Feia broma.

TOMSKY ¡Bromeaba!

TXEKALINSKI (a Surin) Vine, anem a empipar-lo! (S’allunyen.)

TCHEKALINSKY (a Surin) ¡Ven, vamos a fastidiarle! (Se alejan.)

TOMSKI Tot i així, és d’aquells que, quan se’ls fica una idea al cap, han d’arribar fins al final. Malaurat! Malaurat! (Tomski s’allunya, els criats preparen el centre de la sala per a l’intermedi. Entrada del príncep Ieletski i de Lisa.)

TOMSKY No obstante, es de los que cuando se les mete una idea en la cabeza, tienen que llegar hasta el final. ¡Desgraciado! (Tomsky se aleja, los criados preparan el centro de la sala para el intermedio. Entrada del príncipe Yeletsky y de Lisa.)

PRÍNCEP Que trista que us veig, estimada! Com si tinguéssiu una gran pena... Confieu en mi.

PRÍNCIPE ¡Qué triste os veo, querida mía! Como si tuvierais algún pesar... ¡Confiad en mí!

LISA No, príncep, més tard, us ho prego. (Se’n vol anar.)

LISA No, príncipe, más tarde... os lo ruego. (Quiere irse.)

PRÍNCEP Espereu un instant! Em cal... He de parlar amb vós. Us estimo, us estimo amb bogeria. No m’imagino viure un sol dia sense vós, estic disposat a fer, ara mateix, qualsevol heroïcitat. Però sapigueu que no vull posar cap trava a la llibertat del vostre cor. Estic disposat a desaparèixer, si això us ha de plaure, i a dominar els impulsos de la gelosia. A tot estic disposat per vós! No vull ser només un amant espòs, un servidor útil de vegades, sinó també, ara i sempre, un amic i un consol. Però ja veig, ara me n’adono, on m’han dut els meus somnis. Quina poca confiança em teniu! Que estrany i llunyà us resulto! Ah, com em fa patir aquest allunyament! Us compadeixo de tot cor, m’entristeix la vostra pena

PRÍNCIPE ¡Esperad un instante! Necesito... ¡Debo hablar con vos! ¡Os quiero, os quiero con locura! No me imagino vivir un solo día sin vos, estoy dispuesto a hacer, ahora mismo, cualquier heroicidad, pero debéis saber que no quiero poner ninguna traba a la libertad de vuestro corazón. Estoy dispuesto a desaparecer, si os place, y a dominar los impulsos de los celos. ¡A todo estoy dispuesto por vos! No quiero ser sólo un amante esposo, un servidor útil a veces, sino también, ahora y siempre, un amigo y un consuelo. Pero ya veo, ahora comprendo a donde me han llevado mis sueños. ¡Tenéis poca confianza en mi! ¡Qué extraño y lejano os resulto ya! ¡Ah, cómo me duele tal alejamiento! Os compadezco de todo corazón, me entristece vuestra pena

24

T E X T O S

i em fan plorar les vostres llàgrimes. Us estimo, us estimo amb bogeria. No m’imagino viure un sol dia sense vós, estic disposat a fer, ara mateix, qualsevol heroïcitat. Oh, estimada, confieu en mi! (S’allunyen. Hermann entra, sense màscara, però amb vestit de disfressa; porta una nota a la mà.)

y me hacen llorar vuestras lágrimas. Os quiero, os quiero con locura. No me imagino vivir un solo día sin vos, estoy dispuesto a hacer cualquier heroicidad. ¡Oh, amada mía, confiad en mi! (Se alejan. Hermann entra, sin máscara, pero disfrazado, llevando una nota en la mano.)

HERMANN (llegint) «Quan acabi l’espectacle, espereu-me al saló. Us he de veure». L’he de veure de seguida i oblidar aquesta idea! Tres cartes! Si conec les tres cartes, seré ric! I amb ella podré fugir lluny de la gent. Maledicció! Aquesta idea em tornarà boig! (Alguns convidats tornen cap a la sala, entre ells Txekalinski i Surin. Assenyalen Hermann amb el dit, s’hi acosten sense fer soroll, i inclinant-se cap a ell, xiuxiuegen.)

HERMANN (leyendo) «Cuando acabe el espectáculo, esperadme en el salón. Tengo que veros». Debo verla cuanto antes y olvidar esta idea. ¡Tres cartas! Si conozco las tres cartas seré rico. Y podré huir con ella lejos de la gente. ¡Maldición! ¡Esta idea me volverá loco! (Algunos invitados vuelven a la sala, entre ellos Tchekalinsky y Surin. Señalan a Hermann, se le acercan sin hacer ruido e, inclinándose sobre él, le murmuran.)

TXEKALINSKI I SURIN No ets aquell tercer que, endut per un foll amor, anirà a exigir per la força les tres cartes? (Hermann se sobresalta, s’aixeca com si no fos conscient del que ha passat. Quan es gira, Txekalinski i Surin ja han desaparegut entre la munió de joves.)

TCHEKALINSKY Y SURIN ¿No eres el tercero que, loco de amor apasionado, exigirá por fuerza que le revelen las tres cartas? (Hermann se sobresalta, se levanta como si no se hubiera dado cuenta de lo sucedido. Cuando mira a su alrededor, Tchekalinsky y Surin ya han desaparecido entre el gentío de jóvenes.)

HERMANN Què ha estat això? Deliri o burla? No! I si fos...? (Es tapa la cara amb les mans.) Que insensat que sóc!

HERMANN ¿Qué ha sido esto? ¿Delirio o burla? ¡No! ¿Y si fuera...? (Oculta la cara entre las manos.) ¡Qué insensato soy!

MESTRE DE CERIMÒNIES El senyor de la casa prega als seus convidats que escoltin la pastoral titulada: «La pastora sincera».

MAESTRO DE CEREMONIAS El dueño de la casa ruega a sus invitados que escuchen la pastoral titulada «La pastora sincera».

T E X T O S

INTERMEDI

INTERMEDIO

(Un grup de noies i joves de les famílies més il·lustres vestits de pastors i pastores apareixen al prat i juguen i dansen com correspon.)

(Un grupo de muchachas y jóvenes de las familias más ilustres vestidos de pastores y pastoras aparecen en el prado y juegan y bailan en corro.)

COR DE PASTORS I PASTORES Sota l’espès fullatge, prop d’un rierol tranquil, hem vingut tots en grup a divertir-nos, a cantar i a distreure’ns, i a ballar tot fent rotllana! A gaudir de la natura i a trenar amb les flors corones!

CORO DE PASTORES Y PASTORAS Bajo el espeso follaje, a la orilla de un tranquilo riachuelo, hemos venido todos en grupo a divertirnos, a cantar y a distraernos, a bailar todos en corro. A gozar de la naturaleza y a trenzar coronas con las flores.

DUO

DÚO

PRILEPA Mon dolç amic, amable pastor, per qui sospiro i a qui voldria confessar la meva passió. Ah, no ha vingut a ballar!

PRILEPA Mi dulce amigo, amable pastor por quien suspiro y a quien quisiera confesar mi pasión. ¡Ah! ¡No ha venido a bailar!

MILOVZOR Sóc aquí, però trist i melangiós, mira com m’he aprimat! Ah, superaré la meva timidesa, fa massa que amago la meva passió!

MILOVSOR Aquí estoy, pero triste y melancólico... ¡Mira cómo he adelgazado! ¡Ah, superaré mi timidez, hace demasiado tiempo que oculto mi pasión!

PRILEPA Mon dolç amic, amable pastor, no saps com t’enyoro, pateixo sense tu. Ah! No sabré com dir-ho! I no sé, no sé per quin motiu!

PRILEPA Mi dulce amigo, amable pastor, ¡no sabes cuánta falta me haces y cómo sufro por ti! ¡Ah! No sabré cómo decirlo. Y tampoco sé por qué motivo.

MILOVZOR T’estimo des de fa temps i llangueixo sense tu. I tu, sense saber-ho, t’amagues aquí, lluny de la meva mirada, i no sé, no sé per quin motiu! (El seguici de Zlatogor entra portant rics presents, després ho fa Zlatogor en persona.)

MILOVSOR Te amo desde hace tiempo y sin ti languidezco. Tú, sin saberlo, te escondes aquí, lejos de mi mirada. Y no sé, no sé por qué. (El séquito de Zlatogor entra portando ricos presentes, después entra Zlatogor en persona.)

25

26

T E X T O S

ZLATOGOR Que n’ets, de dolça i bella! Digues, de nosaltres dos, ell o jo, qui acceptes d’estimar per sempre?

ZLATOGOR ¡Qué dulce y bella eres! Dime: ¿a quién de los dos, a mí o a él, aceptarías amar para siempre?

MILOVZOR Seguint l’impuls del meu cor, he acceptat d’estimar aquella que ell ha designat, aquella per qui crema! L’únic bé que posseeixo és la flama d’un amor sincer. Com a present etern te l’ofereixo. I ocells i flors, i cintes i corones, en comptes de rics vestits i brodats de pedreria, t’aportaré i t’oferiré.

MILOVSOR Siguiendo el impulso de mi corazón, he aceptado amar a aquélla que él designó, a aquélla por la que arde. El único bien que poseo es la llama de un amor sincero. Como regalo eterno te lo ofrezco. Y pájaros y flores, y cintas y coronas, en lugar de ricos trajes bordados de pedrería, te traeré y te ofreceré.

ZLATOGOR Jo tinc muntanyes d’or i de pedres precioses amb les quals et prometo adornar-te de cap a peus. Or i plata i altres béns, un munt de gemmes!

ZLATOGOR Yo poseo montañas de oro y piedras preciosas con las cuales prometo adornarte de pies a cabeza. Oro y plata, poseo y otros bienes, muchas gemas...

PRILEPA No necessito riqueses ni pedres rares. Feliç viuré amb el meu estimat, ni que sigui en una cabana enmig del camp. Adéu, doncs, senyor, i tu estigues tranquil! Aquí, en la solitud, com a premi per tan grates paraules, porta’m un pom de flors.

PRILEPA No necesito riquezas ni piedras raras. Feliz viviré con mi amado, aunque sea en una cabaña en medio del campo. Adiós, pues, señor... y tú puedes estar tranquilo. Aquí, en soledad, como premio a tan gratas palabras, tráeme un ramillete de flores.

PRILEPA I MILOVZOR Vet aquí la fi de les penes! Aviat vindrà el moment de l’èxtasi amorós. Uneix-nos, amor!

PRILEPA Y MILOVSOR ¡He aquí el final de nuestras penas! Pronto llegará el momento del éxtasis amoroso. ¡Únenos, amor!

COR DE PASTORS I PASTORES Vet aquí la fi de les penes! El promès i la promesa s’ho ben mereixen. Amor, uneix-los! (Amor i Himeneu, acompanyats del seu seguici, vénen a unir els joves amants.) (Prilepa i Milovzor, agafats de la mà, ballen; els pastors i pastores fan el mateix, i se’n van de dos en dos.)

CORO DE PASTORES Y PASTORAS ¡He aquí el fin de las penas! ¡Los prometidos bien que lo merecen! ¡Amor, únelos! (Amor e Himeneo, acompañados por su séquito, llegan para unir a los jóvenes amantes.) (Prilepa y Milovsor, cogidos de la mano, bailan; los pastores y pastoras hacen lo mismo, y se van por parejas.)

T E X T O S

27

Brilla el sol resplendent i els zèfirs ja han bufat. Amb aquest formós jove, sigues, Prilepa, feliç! (Acabat l’intermedi, alguns convidats s’aixequen, d’altres continuen conversant als seus llocs. Hermann s’acosta al prosceni.)

¡Brilla el sol resplandeciente y los céfiros soplaron ya! ¡Que seas feliz, Prilepa, con este hermoso joven! (Acabado el intermedio, algunos invitados se levantan, otros continúan charlando en sus sitios. Hermann se acerca al proscenio.)

HERMANN (pensatiu) «Qui, endut per un foll amor...» I que potser no estimo jo? I tant que sí! (Es gira i veu la comtessa davant seu. Tots dos se sobresalten, i es miren fixament.)

HERMANN (pensativo) «Quien, loco de amor apasionado...» ¿Acaso no amo yo así? ¡Ya lo creo que sí! (Se gira y ve a la condesa ante él. Ambos se sobresaltan y se miran fijamente.)

SURIN (disfressat) Mira, la teva amant! (Riu i desapareix.)

SURIN (enmascarado) ¡Mira, tu amante! (Ríe y desaparece.)

HERMANN Altre cop, altre cop... M’espanta! Aquesta veu... Qui és? Un dimoni o bé una persona? Per què em persegueixen? Maledicció! Que llastimós i ridícul que em sento! (Entra Lisa, disfressada.)

HERMANN Otra vez, otra vez... ¡Me da miedo! Esa voz... ¿Quién es? ¿Un demonio o una persona? ¿Por qué me persiguen? ¡Maldición! ¡Cuán lastimoso y ridículo me siento! (Entra Lisa enmascarada.)

LISA Escolta, Hermann!

LISA ¡Escucha, Hermann!

HERMANN Per fi! Estic content que hagis vingut! T’estimo!

HERMANN ¡Por fin! Estoy contento de que hayas venido. ¡Te quiero!

LISA Aquest no és lloc! I no és per això que t’he cridat... Escolta: és la clau de la porta secreta del jardí, allà hi ha una escala... et durà a l’habitació de la meva àvia...

LISA Éste no es lugar adecuado. No es para esto que te he hecho venir. Escucha: es la llave de la puerta secreta del jardín, allí encontrarás una escalera... conduce a la habitación de mi abuela.

HERMANN Com? Al seu dormitori?

HERMANN ¿Cómo? ¿A su dormitorio?

LISA Ella no hi serà... Prop del seu retrat hi ha la porta de la meva cambra. T’hi esperaré. Teva, i només teva vull ser! Cal que ho decidim tot! Fins demà, amor meu!

LISA Pero ella no estará... Cerca de su retrato hay una puerta, la de mi habitación. Allí te esperaré. ¡Tuya y sólo tuya quiero ser! Debemos decidirlo todo. ¡Hasta mañana, amor mío!

28

T E X T O S

HERMANN No, demà no, avui mateix hi vindré!

HERMANN ¡No, mañana no, hoy mismo vendré!

LISA (espantada) Però, estimat meu...

LISA (asustada) Pero, amor mío...

HERMANN Ho vull!

HERMANN ¡Lo quiero!

LISA Que sigui així! Ja sóc la teva esclava! Adéu! (Se’n va.)

LISA ¡Que así sea! Ya soy tu esclava. Adiós. (Se va.)

HERMANN Ja no sóc jo, és el destí qui ha decidit: sabré quines són les tres cartes! (Se’n va corrent.)

HERMANN Ya no soy yo, es el destino quien decidió: ¡sabré cuáles son las tres cartas! (Sale corriendo.)

MESTRE DE CERIMÒNIES Sa Majestat ens farà l’honor de la seva visita!… (Gran agitació entre els convidats. El mestre de cerimònies els separa de manera que deixin un passadís al centre per a la tsarina.)

MAESTRO DE CEREMONIAS ¡Su Majestad nos hace honor con su visita! (Gran agitación entre los invitados. El maestro de ceremonias los separa de forma que dejen un espacio central como pasillo para que avance la zarina.)

COR DE CONVIDATS La tsarina! Sa Majestat! Ella en persona! Quin honor i quina joia per al nostre amfitrió! Quin goig veure la nostra marona! L’ambaixador de França l’acompanya. Això sí que és una autèntica festa! No, ve també el príncep de Prússia! Quina alegria! Quina sort!

CORO DE INVITADOS ¡La zarina! ¡Su Majestad! ¡Ella en persona! ¡Qué honor y qué alegría para nuestro anfitrión! ¡Qué gozo poder ver a nuestra madrecita! ¡Vendrá con ella el embajador de Francia! ¡No, que también vendrá el príncipe de Prusia! ¡Esto sí que es una fiesta por todo lo alto! ¡Qué alegría! ¡Qué suerte!

MESTRE DE CERIMÒNIES (als cantants) Entoneu el Glòria a tu!

MAESTRO DE CEREMONIAS (a los cantantes) ¡Entonad el Gloria a ti!

CONVIDATS Quina festa! Entoneu el Glòria a tu! Mireu, ja ve, ja arriba! Ja entra la nostra marona! (Tothom es gira cap a la porta central. El mestre de cerimònies fa senyal als cantants.)

INVITADOS ¡Qué fiesta! ¡Entonad el Gloria a ti! ¡Mirad, ya viene, ya llega! Ya entra nuestra madrecita. (Todos se vuelven hacia la puerta central. El maestro de ceremonias hace una señal a los cantantes.)

CONVIDATS I CANTANTS Glòria a tu, Caterina! Glòria a tu, dolça mare nostra!

INVITADOS Y CANTANTES ¡Gloria a ti, Catalina! ¡Gloria a ti, dulce madrecita nuestra!

T E X T O S

29

Visca! Visca! Visca! (Els homes s’inclinen. Les dones fan una profunda reverència. Els patges entren de dos en dos, i darrere d’ells, envoltada del seguici, fa la seva entrada Caterina de Rússia.)

¡Viva! ¡Viva! ¡Viva! (Los hombres se inclinan. Las mujeres hacen una profunda reverencia. Los pajes entran por parejas, y detrás de ellos, rodeada de su séquito, aparece Catalina de Rusia.)

QUADRE QUART

CUADRO CUARTO

(Cambra de la comtessa, il·luminada per unes espelmes. Hermann entra silenciosament per la porta secreta. Examina l’habitació.)

(Habitación de la condesa, iluminada por unas velas. Hermann entra silenciosamente por la puerta secreta. Examina la habitación.)

HERMANN Tot està tal com ha dit... I ara què? He de tenir por? No! Està decidit. Arrencaré el secret a la vella. (Reflexiona.) I si no hi ha secret? I si tot és un deliri de la meva ment malalta? (Es dirigeix cap a la porta de la cambra de Lisa. En passar davant del retrat de la comtessa, s’atura. Toquen les dotze de la nit.) Aquí la tenim, la Venus moscovita! Alguna força misteriosa lliga els nostres destins. No sé qui, però un dels dos morirà a causa de l’altre. Et miro i t’odio, però no puc deixar de mirar-te! Voldria fugir, però no tinc forces per fer-ho... La meva mirada no pot apartar-se d’aquest rostre terrible i extraordinari. No, no ens separarem sense un encontre fatal! Passos! Ve algú!... Sí!... Ah, el que hagi de ser, serà! (S’amaga darrere una cortina. Una cambrera entra precipitadament i encén més espelmes. Altres cambreres i protegides seves també entren tot seguit, acompanyant la comtessa.)

HERMANN Todo está tal como me lo contó... ¿Y ahora qué? ¿Voy a tener miedo? ¡No! Decidido está. ¡Arrancaré el secreto a esta vieja! (Reflexiona.) ¿Y si no hay secreto alguno? ¿Y si todo es un delirio de mi mente enferma? (Se dirige hacia la puerta que conduce a la habitación de Lisa. Al pasar por delante del retrato de la condesa, se detiene. Suenan las campanadas de medianoche.) ¡Ah, aquí la tenemos! ¡La Venus moscovita! Alguna fuerza misteriosa une nuestros destinos. No sé quién de nosotros, pero uno de los dos morirá a causa del otro. Te miro y te odio, pero no puedo dejar de mirarte. Quisiera huir, pero no tengo fuerzas para hacerlo... Mi mirada no puede apartarse de este rostro terrible y extraordinario. No, no nos separaremos sin haber tenido un encuentro fatal. ¡Oigo pasos! Alguien llega... ¡Sí!… ¡Ah, lo que tenga que pasar, pasará! (Se esconde tras una cortina. Una criada entra con prisas y enciende más velas. Otras doncellas y protegidas también entran al punto, acompañando a la condesa.)

COR DE SERVENTES I PROTEGIDES Benefactora nostra, com ha anat la vetllada? Deveu tenir son, estimada senyora. Esteu cansada? I amb tot, segur que no hi havia ningú millor. Potser dones més joves, però cap de més bella!

CORO DE CRIADAS Y PROTEGIDAS Benefactora nuestra, ¿cómo ha ido la velada? Querida señora, ¡debéis tener sueño! ¿Estáis cansada? Y no obstante, seguro que no había nadie mejor. Quizá mujeres más jóvenes, pero no más hermosas, seguro.

30

T E X T O S

Esteu cansada, deveu tenir son. (S’emporten la comtessa al vestidor. Entra Lisa, seguida de Maixa.)

¡Estáis cansada, debéis tener sueño! (Llevan a la condesa al tocador. Entra Lisa seguida de Masha.)

LISA No, Maixa, no vinguis amb mi.

LISA ¡No, Masha, no vengas conmigo!

MAIXA Què us passa, senyoreta? Esteu pàl·lida.

MASHA ¿Qué tenéis, señorita? ¡Estáis pálida!

LISA No és res...

LISA No es nada...

MAIXA (endevinant-ho) Déu meu! És que...

MASHA (adivinando la verdad) ¡Dios mío! ¿Acaso...?

LISA Sí, vindrà... i calla! Pot ser que ja estigui esperant-me. Vigila per nosaltres, Maixa, fes-me aquest favor.

LISA Sí, vendrá... ¡Y calla! Puede que ya esté esperándome. Vigila por nosotros, Masha, hazme este favor.

MAIXA Tant de bo que no ens sorprenguin!

MASHA ¡Ah, mientras no nos sorprendan!

LISA Ell així ho vol, i jo l’he escollit per marit... He esdevingut l’esclava dòcil i fidel d’aquell que el destí m’ha enviat. (Les serventes i les protegides fan entrar la comtessa amb camisa i gorra de dormir.)

LISA Lo quiere así él, y yo le he elegido como esposo... Me he convertido en la esclava dócil y fiel de aquél que el destino me ha enviado. (Las criadas y las protegidas hacen pasar a la condesa, que lleva un camisón y un gorro de dormir.)

COR DE SERVENTES I PROTEGIDES Benefactora nostra, estimada senyora, esteu molt cansada, deveu tenir son. Benefactora, bella entre les belles! Descanseu! Heu de dormir per tal d’estar demà més radiant que l’aurora. Descanseu!

CORO DE CRIADAS Y PROTEGIDAS Benefactora nuestra, querida señora, estáis muy cansada, debéis tener sueño. ¡Benefactora, bella entre las bellas! ¡Descansad! Debéis dormir para estar mañana más radiante que la aurora. ¡Descansad!

COMTESSA Prou! Calleu d’una vegada! Estic cansada... no puc més... Però no vull dormir al llit! (L’asseuen en un sofà amb coixins.) Ah, com em desagrada aquest món! Quins temps! Ja no saben ni divertir-se com cal. Quines maneres! Quin llenguatge! Més valdria no veure-ho!

CONDESA ¡Basta! ¡Callad de una vez! Estoy cansada... no puedo más... ¡Pero no quiero dormir en la cama! (La sientan en un sillón con almohadones.) ¡Ah! ¡Cuánto me desagrada este mundo! ¡Qué tiempos! Ya no saben ni divertirse. ¡Qué maneras! ¡Qué lenguaje! ¡Mejor no verlo!

T E X T O S

31

No saben cantar ni ballar! Qui són les ballarines? Qui canta? Criatures! I abans qui ballava? Qui cantava? El duc d’Orléans, el duc d’Ayen, el duc de Coigny... la comtessa d’Estrades, la duquessa de Brancas... quins noms! I també, de vegades, la marquesa de Pompadour en persona! Davant d’ells jo cantava... el duc de la Vallière em va felicitar! Un dia, me’n recordo, a Chantilly, a casa del príncep de Condé, el rei i tot em va escoltar! Ho recordo com si fos ara... «Temo parlar-li a la nit, però prou que escolto el que diu... Ell em diu: us estimo i sento a desgrat meu que el cor em batega, em batega, i jo no sé per què». (Com si retornés de l’ensonyació, es gira.) Què hi feu, aquí, parades? Aneu-vos-en! (Les serventes i protegides es retiren en silenci. La comtessa es va adormint.) «Temo parlar-li a la nit, però prou que escolto el que diu... Ell em diu: us estimo i sento a desgrat meu que el cor em batega, em batega, i jo no sé per què.» (Hermann apareix i se situa davant de la comtessa. Ella es desperta i se’l mira, fascinada, plena d’un terror mut.)

¡No saben cantar ni bailar! ¿Quiénes son las bailarinas? ¿Quién canta? ¡Criaturas! ¿Y antes quién bailaba? ¿Quién cantaba? El duque de Orleáns, el duque de Ayen, el duque de Coigny... la condesa de Estrades, la duquesa de Brancas... ¡Qué nombres! Y también a veces, ¡la marquesa de Pompadour en persona! Ante ellos yo cantaba... el duque de la Vallière me felicitó. Un día, me acuerdo, en Chantilly, en casa del príncipe de Condé, incluso el rey me escuchó. Lo recuerdo como si fuera ayer. «Temo hablarle por la noche, bastante escucho lo que dice. Él me dice: te quiero, y siento que, a pesar mío, el corazón late, late... ¡Y no sé por qué!» (Como si volviera a la realidad, se gira.) ¿Qué hacéis ahí esperando? ¡Podéis iros ya! (Las criadas y protegidas se retiran en silencio. La condesa se adormece.) «Temo hablarle por la noche, bastante escucho lo que dice. Él me dice: te quiero, y siento que, a pesar mío, el corazón late, late... ¡Y no sé por qué!» (Hermann aparece y se sitúa frente a la condesa. Ella se despierta y le mira presa de un mudo terror.)

HERMANN No tingueu por! Per l’amor de Déu, no tingueu por! No us penso fer cap mal! He vingut a suplicar-vos que em concediu una gràcia! (La comtessa continua quieta i inexpressiva.) Podeu fer la felicitat de tota una vida. I no us costarà res de res! Vós coneixeu tres cartes... (La comtessa es redreça.) Per a qui guardeu el vostre secret? (Hermann s’agenolla.) Si mai heu conegut l’amor, si recordeu l’ardor i l’exaltació de la joventut, si mai heu somrigut davant la tendresa d’un nen, si batega un cor a dins del vostre pit, us suplico, pels sentiments d’esposa, amant i mare,

HERMANN ¡No tengáis miedo! ¡Por el amor de Dios, no tengáis miedo! ¡No voy a haceros ningún daño! He venido a suplicaros que me concedáis una merced. (La condesa sigue mirándole inexpresivamente.) ¡Podéis hacer la felicidad de toda una vida! ¡Y no os costará nada! Vos conocéis tres cartas... (La condesa se yergue.) ¿Para quién guardáis vuestro secreto? (Hermann se arrodilla.) Si alguna vez habéis conocido el amor, si recordáis el ardor y la exaltación de la juventud, si habéis sonreído alguna vez ante la ternura de un niño, si acaso palpita un corazón en vuestro pecho, ¡os suplico, por los sentimientos de esposa, amante y madre,

32

T E X T O S

pel més sagrat del món, que em reveleu el vostre secret! De què us pot servir? Potser va lligat a un terrible pecat? A la pèrdua de la vostra salvació? A un pacte diabòlic? Penseu-hi! Sou vella, no us queda gaire vida, i jo estic disposat a dur a les espatlles el vostre pecat. Confieu en mi! Parleu! (La comtessa es redreça del tot i se’l mira amb un esguard terrible.) Vella bruixa! Us obligaré a respondre! (Treu la pistola. La comtessa branda el cap, aixeca les mans per protegir-se i cau morta.) Prou criaturades! Voleu dir-me les tres cartes? Sí o no? És morta! S’ha acomplert la predicció. I no conec el secret!... (Es queda petrificat.) Morta! Morta! I no conec el seu secret!

por lo más sagrado del mundo, que me reveléis el secreto! ¿Para qué os puede servir? ¿Quizá va unido a un terrible pecado? ¿A la pérdida de vuestra salvación? ¿A un pacto diabólico? Pensadlo bien. Sois vieja, no os queda mucha vida y yo estoy dispuesto a cargar sobre mis espaldas vuestro pecado. ¡Confiad en mí! ¡Hablad! (La condesa se yergue totalmente y mira a Hermann con mirada amenazadora.) ¡Vieja bruja! ¡Os obligaré a responder! (Hermann saca su pistola. La condesa sacude la cabeza, levanta los brazos para protegerse y cae muerta.) ¡Basta de niñerías! ¿Queréis decirme las tres cartas? ¿Sí o no? Está muerta. Se cumplió la predicción y no conozco el secreto... (Se queda petrificado.) ¡Muerta! ¡Muerta! ¡Y no conozco su secreto!

LISA (entrant amb un candeler a la mà) Què és aquest soroll? Tu? Tu, aquí?

LISA (entrando con un candelabro en la mano) ¿Qué es todo este ruido? ¿Tú, tú aquí?

HERMANN (aterrit, llançant-se cap a ella) Calla! És morta! I no conec el secret!

HERMANN (precipitándose hacia Lisa) ¡Calla! ¡Ha muerto! ¡Y no conozco su secreto!

LISA Qui és morta? De qui parles?

LISA ¿Quién ha muerto? ¿De quién hablas?

HERMANN (mostrant el cadàver) S’ha acomplert la predicció. És morta i no conec el secret.

HERMANN (mostrando el cadáver) Se cumplió la predicción. Ha muerto y no conozco el secreto.

LISA (precipitant-se cap a la comtessa) Sí! És morta! Déu meu! I ho has fet tu? (Sanglota.)

LISA (precipitándose hacia la condesa) ¡Sí! ¡Está muerta! ¡Dios mío! ¿Lo has hecho tú? (Solloza.)

HERMANN Jo no volia la seva mort, només volia saber les tres cartes!

HERMANN Yo no quería su muerte, sólo quería saber las tres cartas.

T E X T O S

LISA Per això eres aquí! No pas per mi! Volies saber les tres cartes! No volies res de mi, només les tres cartes! Oh, Déu! Déu meu! I jo que l’estimava! Per culpa d’ell estic perduda!... Monstre! Assassí! Criminal! (Hermann mira de parlar-li, però ella li mostra la porta amb un gest imperatiu.) Fora d’aquí, malvat! Fora!

LISA ¡Por eso has venido, no por mí! Querías conocer las tres cartas, ¡no querías nada de mí, sólo las tres cartas! ¡Oh, Dios! ¡Y yo que lo amaba! ¡Por su culpa estoy perdida! ¡Monstruo! ¡Asesino! ¡Criminal! (Hermann intenta hablar, pero ella le señala la puerta con un gesto imperativo.) ¡Fuera, fuera! ¡Desalmado! ¡Fuera!

HERMANN És morta! (Fuig corrent. Lisa, plorant, es deixa caure sobre el cos de la comtessa.)

HERMANN ¡Muerta está! (Huye corriendo. Lisa, llorando, se derrumba sobre el cadáver de la condesa.)

33

34

T E X T O S

ACTE III

ACTO III

QUADRE CINQUÈ

CUADRO QUINTO

(La cambra de Hermann a la caserna. Ja és vespre, la lluna tan aviat inunda l’estança com desapareix rere els núvols. Bufa el vent. Hermann assegut a la taula, llegeix una carta a la llum d’una espelma.)

(Habitación de Hermann en el cuartel. Noche avanzada, la luna ora ilumina la habitación, ora desaparece tras las nubes. Sopla viento. Hermann, sentado ante la mesa, lee una carta a la luz de una vela.)

HERMANN «No crec que hagis volgut la mort de la comtessa. Em turmenta la consciència d’haver estat injusta. Tranquil·litza’m! T’espero al moll aquest vespre, quan ningú no ens pugui veure. Si no véns abans de mitjanit, hauré d’admetre la terrible idea que d’entrada rebutjo. Perdona’m! Però és que pateixo tant!» Pobreta! A quin abisme l’he arrossegada! Ah, si pogués oblidar i adormir-me! (S’asseu en un sofà com sumit en una reflexió profunda, i sembla condormir-se.)

HERMANN «No creo que hayas deseado la muerte de la condesa. Me atormenta la conciencia de haber sido injusta. ¡Tranquilízame! Te espero en el muelle esta noche, cuando nadie pueda vernos. Si no vienes antes de la medianoche, deberé admitir la terrible idea que rechazo de antemano. ¡Perdóname, pero es que sufro tanto!» ¡Pobrecita! ¡A qué abismos la he arrastrado! ¡Ah, si pudiera olvidarlo todo y dormirme! (Se desploma en un sillón como sumido en una profunda reflexión, y parece dormitar.)

COR (fora d’escena) Imploro el Senyor perquè escolti la meva pena, car el mal ha envaït la meva ànima i temo les penes de l’infern. Oh, Senyor, digna’t mirar els sofriments del teu servent.

CORO (fuera de escena) ¡Imploro al Señor para que escuche mi pena, pues el mal ha invadido mi alma, y temo las penas del infierno! ¡Oh, Señor, dígnate posar tu mirada sobre los sufrimientos de tu siervo!

HERMANN (amb un sobresalt sobtat) Sempre aquests pensaments i la visió lúgubre de l’enterrament que s’alça com un fantasma al meu davant! Què és això? Càntics o el vent? No ho distingeixo bé... Sembla que ve d’allà... Sí, sí, canten... L’església, la gent, els ciris... L’encenser, els plors... i allà el cadafal, el taüt, i a dins la vella sense vida, immòbil! Endut per una força estranya, pujo els ombrívols graons. Tinc por, però no em puc fer enrere! Contemplo el rostre de la morta i, de sobte, em pica l’ullet amb ironia. Enrere, funesta aparició, enrere!

HERMANN (con súbito sobresalto) ¡Siempre estos pensamientos y la visión lúgubre del entierro que se levanta como un fantasma ante mí! ¿Qué es eso? ¿Cánticos o el viento? No acierto a distinguirlo... Parece venir de allí... Sí, están cantando... La iglesia, la gente, los cirios... El incensario, el llanto... y allí el túmulo, el ataúd, y dentro de él la vieja sin vida, ¡inmóvil! Por extraña fuerza impulsado, subo los peldaños sombríos. Tengo miedo, pero no puedo echarme atrás. Contemplo el rostro de la muerta y de pronto, me guiña el ojo con ironía. ¡Atrás, funesta aparición, atrás!

COR Concedeix-li la vida eterna! (Se sent un cop a la finestra. Hermann aixeca el cap i

CORO ¡Concédele la vida eterna! (Se oye un golpe en la ventana. Hermann levanta la

T E X T O S

35

escolta. El vent continua bufant fort. Passa una ombra davant de la finestra. Se sent un altre cop. Una ventada obre completament la finestra i apaga l’espelma; es veu de nou l’ombra. Hermann es queda astorat.)

cabeza y escucha. El viento sigue soplando con fuerza. Pasa una sombra por delante de la ventana. Se oye otro golpe. Otra ráfaga de viento abre la ventana totalmente y apaga la vela; se ve de nuevo la sombra. Hermann se queda petrificado.)

HERMANN Tinc por, tinc por! Allà... allà... Sento passos... obren la porta... No, no ho puc suportar! (Va cap a la porta, però li barra el pas l’espectre de la comtessa. Hermann recula, però l’espectre se li acosta.)

HERMANN ¡Tengo miedo, tengo miedo! Allí, allí... Siento pasos... abren la puerta... ¡No, no puedo soportarlo! (Va hacia la puerta, pero le cierra el paso el espectro de la condesa. Hermann retrocede, pero el espectro se le acerca.)

ESPECTRE DE LA COMTESSA He vingut contra la meva voluntat, però he rebut l’ordre d’atendre la teva pregària. Salva la meva Lisa! Casa-t’hi! I les tres cartes, tres cartes, tres cartes... guanyaran l’una rere l’altra. Recorda-te’n!: el tres, el set i l’as! Tres, set i as! (Desapareix.)

ESPECTRO DE LA CONDESA He venido contra mi voluntad, pero he recibido la orden de atender tu plegaria. ¡Salva a Lisa, cásate con ella! Y las tres cartas, tres cartas, tres cartas... ganarán una tras otra. Acuérdate: el tres, el siete y el as. ¡Tres, siete y as! (Desaparece.)

HERMANN (com embogit) El tres, el set i l’as!

HERMANN (como enloquecido) ¡El tres, el siete y el as!

QUADRE SISÈ

CUADRO SEXTO

(Canal d’Hivern, de nit. Al fons, els molls del Neva i la fortalesa de Pere i Pau il·luminada per la lluna. Lisa, vestida tota de negre, queda dissimulada sota l’ombra d’un arc.)

(Canal de Invierno, de noche. Al fondo, los muelles del Neva y la Fortaleza de Pedro y Pablo iluminada por la luna. Lisa, vestida de negro completamente, permanece disimulada bajo la sombra de un arco.)

LISA S’acosta la mitjanit i en Hermann no ve. Ho sé, vindrà i dissiparà els meus dubtes. És víctima de l’atzar, és incapaç de cometre un crim. Ah, estic esgotada, desfeta! Esgotada de tant sofrir! Dia i nit només penso en ell i aquest pensament em devora. On ets felicitat d’abans? Ah, estic cansada i esgotada! La vida em prometia alegries, però ha arribat un núvol fosc i la tempesta ha esclatat i s’ha endut tot el que més estimava al món:

LISA Se acerca la medianoche y Hermann no viene. Lo sé, vendrá y disipará mis dudas. Es víctima del azar, no es capaz de cometer un crimen. ¡Ah, estoy agotada, transida! ¡Cansada de tanto sufrir! De día y de noche sólo pienso en él y este pensamiento me devora... ¿Dónde estás, felicidad de antaño? ¡Ah, estoy agotada y cansada! La vida me prometía alegrías, pero llegó una nube oscura y estalló la tempestad que se ha llevado lo que más amaba en este mundo:

36

T E X T O S

felicitat i esperances, tot destruït! Ah, estic cansada i esgotada! Dia i nit només penso en ell i aquest pensament em devora. On ets felicitat d’abans? Un núvol fosc ha arribat i ha dut la tempesta... felicitat i esperances, tot ha quedat destruït... estic cansada, esgotada de sofriment! L’angoixa em devora i em tortura! I si el rellotge em respongués, en sonar, que és un assassí i un seductor? (El rellotge de la fortalesa toca.) Oh, temps, espera! Serà aquí de seguida! (Amb desesper.) Estimat, vine, tingues pietat de mi! Pietat, espòs i senyor meu! És cert, doncs! He unit el meu destí al d’un criminal. La meva ànima pertany per sempre a un assassí, a un monstre! La seva mà criminal m’ha robat la vida i l’honor! El fatal voler del cel em condemna juntament amb l’assassí. (Lisa va per fugir, però en aquest instant entra Hermann.) Tu aquí! No ets un traïdor! Ets aquí! S’han acabat els sofriments i sóc teva novament! Fora plors, dubtes i penes! Ets meu altre cop i jo sóc teva! (Se li llança als braços.)

¡felicidad y esperanzas destruidas! ¡Ah, estoy agotada, transida! ¡Cansada de tanto sufrir! De día y de noche sólo pienso en él y este pensamiento me devora... ¿Dónde estás, felicidad de antaño? Llegó una nube oscura y trajo la tempestad... felicidad y esperanzas, todo destruido... estoy agotada, ¡cansada de sufrir! ¡La angustia me devora y me tortura! ¿Y si el reloj al sonar me respondiera que es un asesino y un seductor? (El reloj de la fortaleza suena.) ¡Oh, tiempo, espera! ¡Está al llegar! (Con desespero.) ¡Ven, amor mío, ten piedad de mí! ¡Piedad, esposo y señor mío! ¡Es cierto, pues! He unido mi destino al de un criminal. Mi alma pertenece para siempre a un asesino, a un monstruo. Su mano criminal me ha robado la vida y el honor. La fatal voluntad del cielo me condena igual que al asesino. (Lisa quiere huir, pero en este instante entra Hermann.) ¡Tu, aquí! ¡No eres un traidor! ¡Estás aquí! Se acabaron los sufrimientos y soy tuya de nuevo. ¡Fuera llantos, dudas y penas! ¡Eres mío de nuevo y yo soy tuya! (Cae en brazos de Hermann.)

HERMANN Sí, sóc aquí, estimada meva! (La besa.)

HERMANN ¡Sí, aquí estoy, querida mía! (La besa.)

LISA I HERMANN Oh, sí! S’ha acabat el patir! Estic de nou amb tu, amor meu! Feliçment estem junts! S’han acabat els patiments!

LISA Y HERMANN ¡Oh, sí! ¡Se acabó el sufrir! ¡Estoy de nuevo contigo, amor mío! ¡Felizmente estamos juntos! ¡Se acabaron los sufrimientos!

HERMANN Era un malson penós...

HERMANN Era una pesadilla penosa...

LISA ...la visió d’un somni enganyador!

LISA ...la visión de un sueño engañador.

T E X T O S

HERMANN Oblidem sospirs i llàgrimes! Estic de nou amb tu! S’han acabat els patiments i les angoixes, és el moment beneït del retrobament. Àngel meu, estic de nou amb tu!

HERMANN Olvidemos suspiros y lágrimas. ¡Estoy de nuevo contigo! Se acabaron los sufrimientos y las angustias, es el momento bendito del reencuentro. ¡Ángel mío, estoy de nuevo contigo!

LISA Oblidem sospirs i llàgrimes! Oh, amor meu tan esperat, de nou, de nou estic amb tu. S’han acabat els nostres patiments! Amor meu, tan esperat, estic de nou amb tu!

LISA Olvidemos suspiros y lágrimas. ¡Oh, amor mío tan esperado! ¡De nuevo, de nuevo estoy contigo! Se acabaron nuestros sufrimientos. ¡Amor mío tan esperado, de nuevo estoy contigo!

HERMANN Estimada, cal que ens afanyem, el temps passa... estàs preparada? Correm!

HERMANN Querida, no podemos tardar más, el tiempo pasa... ¿Estás preparada? ¡Corramos!

LISA On? Amb tu aniria a la fi del món!

LISA ¿Adónde? ¡Contigo iría al fin del mundo!

HERMANN On, dius? On? A la taula de joc!

HERMANN ¿Adónde? ¡A la mesa de juego!

LISA Oh, Déu! Què et passa, Hermann?

LISA ¡Oh, Dios! ¿Qué te sucede, Hermann?

HERMANN Allà hi ha muntanyes d’or, i a mi, només a mi, a mi, em pertanyen!

HERMANN Allí hay montañas de oro, y sólo a mí me pertenecen. ¡A mí!

LISA Però, Hermann, què dius? Reflexiona!

LISA Pero, Hermann, ¿qué dices? Reflexiona.

HERMANN Me n’oblidava. Tu encara no ho saps. Recordes les tres cartes que l’altre dia volia que em digués la vella bruixa?

HERMANN ¡Lo olvidaba! Tú aún no lo sabes. ¿Recuerdas las tres cartas que el otro día quise que me dijera la vieja bruja?

LISA Oh, desgràcia! Ha perdut el seny!

LISA ¡Oh, desgracia! ¡Está loco!

HERMANN Obstinada! Es negava a dir-me-les! Doncs avui se m’ha aparegut i ella mateixa me les ha dit!

HERMANN ¡Obstinada! ¡Se negaba a decírmelas! Pues hoy se me ha aparecido y ella misma me las ha dicho.

37

38

T E X T O S

LISA Això vol dir que la vas matar tu.

LISA Eso significa que tú la mataste.

HERMANN Oh, no! Per què? Només vaig alçar la pistola i la vella bruixa va estirar la pota! (Esclata a riure.)

HERMANN ¡Oh, no! ¿Por qué? No hice más que levantar la pistola, y la vieja bruja se quedó tiesa. (Estalla en risas.)

LISA Aleshores, és cert! És cert! He unit el meu destí al d’un criminal! La meva ànima pertany per sempre a un assassí, a un monstre! La seva mà criminal m’ha robat la vida i l’honor! El fatal voler del Cel em condemna juntament amb l’assassí.

LISA ¡Entonces, es cierto! ¡Es cierto! ¡He unido mi destino al de un criminal! ¡Mi alma pertenece para siempre a un asesino, a un monstruo! Su mano criminal me ha robado la vida y el honor. La fatal voluntad del cielo me condena igual que al asesino.

HERMANN Sí, és veritat! Sé quines són les tres cartes! Ella mateixa me les ha dit! Ha dit les tres cartes al seu assassí. La sort ho havia decidit, estava escrit que cometria un crim. Només a aquest preu podia aconseguir les tres cartes!

HERMANN ¡Sí, es verdad! ¡Conozco las tres cartas! ¡Ella misma me las ha nombrado! Ha dicho las tres cartas a su asesino. La suerte así lo había decidido, estaba escrito que cometería un crimen. Sólo a este precio podía conseguir las tres cartas.

LISA Però no! No pot ser! Retorna en tu, Hermann!

LISA ¡Pero no! ¡No puede ser! ¡Vuelve en ti, Hermann!

HERMANN (com en èxtasi) Sí! Sóc el tercer que, endut per un foll amor, ha vingut a exigir-te per força que em diguis el tres, el set i l’as!

HERMANN (como en éxtasis) ¡Sí! Soy el tercero que, loco de amor apasionado, ha venido a exigirte por fuerza que me digas ¡el tres, el siete y el as!

LISA Siguis qui siguis, sempre seré teva. Fugim, segueix-me, et salvaré!

LISA ¡Seas quien seas, siempre seré tuya! ¡Huyamos, sígueme, te salvaré!

HERMANN Sí, tu m’ho has revelat, per tu he sabut que són el tres, el set i l’as! (Es posa a riure i rebutja Lisa.) Deixa’m! Qui ets? No et conec! Vés-te’n! Vés!

HERMANN ¡Sí, tú me las has revelado! ¡Por ti he sabido que son el tres, el siete y el as! (Se echa a reír y rechaza a Lisa.) ¡Déjame! ¿Quién eres? No te conozco. ¡Vete! ¡Vete!

T E X T O S

LISA Està perdut, perdut! I jo amb ell! (Corre cap al riu i s’hi llença.)

LISA ¡Está perdido, perdido! ¡Y yo con él! (Corre hacia el río y se lanza a las aguas.)

QUADRE SETÈ

CUADRO SÉPTIMO

(Casa de joc. Convit; hi ha qui menja i qui juga a cartes.)

(Casa de juego. Varias personas juegan a las cartas, mientras que otros comen.)

CONVIDATS Beguem i divertim-nos! Aprofitem la vida! La joventut no és eterna i la vellesa no trigarà a venir! Que la nostra joventut s’ofegui en plaers, cartes i vi! És l’única alegria d’aquest món! La vida passa com un somni! Beguem i divertim-nos! Aprofitem la vida! La joventut no és eterna i la vellesa no trigarà a venir! (Surin, Txaplitski i Narumov juguen a cartes.)

INVITADOS ¡A beber y a divertirse! ¡Aprovechemos la vida! La juventud no es eterna y la vejez no tardará en llegar. ¡Que nuestra juventud se sumerja en placeres, cartas y vino! ¡Es la única alegría de este mundo! ¡La vida pasa como un sueño! ¡A beber y a divertirse! ¡Aprovechemos la vida! La juventud no es eterna y la vejez no tardará en llegar. (Surin, Tchaplitsky y Narumov juegan a cartas.)

SURIN Facin joc! Apostes!

SURIN ¡Apuestas!

TXAPLITSKI Jo, paroli!

TCHAPLITSKY Yo, pároli.

NARUMOV Hi vaig!

NARUMOV ¡Lo veo!

TXAPLITSKI Doblo!

TCHAPLITSKY ¡Doblo!

TXEKALINSKI Us hi afegiu?

TCHEKALINSKY ¿Os apuntáis?

NARUMOV Espereu!

NARUMOV ¡Esperad!

TXEKALINSKI As!

TCHEKALINSKY ¡As!

SURIN Martingala! (Entrada del príncep.)

SURIN Martingala... (Entra el príncipe.)

39

40

T E X T O S

TOMSKI (al príncep) Què hi fas, aquí? Mai no t’havia vist entre els jugadors.

TOMSKY (al Príncipe) ¡Caramba, tú por aquí! Nunca te había visto entre los jugadores.

PRÍNCEP Sí, és la primera vegada. Ja ho saps: desgraciat en amors, afortunat en el joc!

PRÍNCIPE Sí, es la primera vez. Ya lo sabes: desgraciado en amores, afortunado en el juego.

TOMSKI Què vols dir?

TOMSKY ¿Qué quieres decir?

PRÍNCEP Ja no estic promès. I no em preguntis res. Estic desfet, amic meu! He vingut per venjar-me. Perquè la fortuna en amors, porta desgràcia en el joc.

PRÍNCIPE Ya no estoy prometido. Y no me preguntes más. No estoy nada bien, amigo mío. He venido a vengarme. Pues si la fortuna en amores trae desgracia en el juego...

TOMSKI Què significa això?

TOMSKY ¿Qué significa esto?

PRÍNCEP Ja ho veuràs.

PRÍNCIPE Ya lo verás.

TXEKALINSKI Ei, senyors, que Tomski ens canti alguna cosa!

TCHEKALINSKY ¡Eh, señores, que Tomsky nos cante algo!

CONVIDATS I JUGADORS Alguna cosa divertida! Canta, Tomski!

INVITADOS Y JUGADORES ¡Algo divertido! ¡Canta, Tomsky!

TOMSKI No tinc ganes de cantar.

TOMSKY No tengo ganas de cantar.

TXEKALINSKI Au, vinga! Que caram! Beu i després canta! A la salut de Tomski, amics! Visca!

TCHEKALINSKY ¡Vamos, qué diantre! Bebe y después canta. ¡A la salud de Tomsky, amigos! ¡Hurra!

CONVIDATS I JUGADORS A la salut de Tomski, sí! Visca!

INVITADOS Y JUGADORES ¡A la salud de Tomsky, sí! ¡Hurra!

TOMSKI Si les gentils damisel·les poguessin volar com els ocells i posar-se en una branca, m’agradaria ser una branca

TOMSKY Si las gentiles damiselas pudieran volar como los pájaros y posarse en una rama, me gustaría ser esa rama

T E X T O S

perquè milers de noietes es posessin sobre mi.

para que miles de muchachas se posaran sobre mí.

CONVIDATS I JUGADORS Bravo! Una altra estrofa!

INVITADOS Y JUGADORES ¡Bravo! ¡Otra estrofa!

TOMSKI Que s’hi quedin i que cantin, i que hi niïn i que piulin per criar els seus ocellets! Mai no em doblegaria, sempre les admiraria, i seria la més feliç de les branques!

TOMSKY Que ahí se queden cantando, y que allí aniden piando para criar a sus pequeñitos. Nunca me doblegaría, siempre las admiraría, y sería la más feliz de todas las ramas.

CONVIDATS I JUGADORS Bravo! Això és una cançó! Magnífic! Bravo! Mai no em doblegaria, sempre les admiraria, i seria la més feliç de les branques!

INVITADOS Y JUGADORES ¡Bravo! ¡Eso es una canción! ¡Magnífico, bravo! Nunca me doblegaría, siempre las admiraría, y sería la más feliz de todas las ramas.

TXEKALINSKI I ara, seguint el costum, amics, la cançó dels jugadors!

TCHEKALINSKY Y ahora, según la costumbre, amigos, ¡la canción de los jugadores!

TOTS TRET DEL PRÍNCEP En dies plujosos sovint es reuneixen. Aposten, que Déu els perdoni, cinquanta a cent. I guanyen i ho marquen amb guix. En dies plujosos estan ocupats! Aposten, que Déu els perdoni, cinquanta a cent.

TODOS EXCEPTO EL PRÍNCIPE En días lluviosos se encuentran a menudo. Apuestan, que Dios les perdone, cincuenta a cien. Y ganan y lo señalan con tiza. ¡En días lluviosos están ocupados! Apuestan, que Dios les perdone, cincuenta a cien.

TXEKALINSKI Au, vinga, senyors, a les cartes! I vi! Vi!

TCHEKALINSKY ¡Vamos, señores, a las cartas! ¡Y vino, vino!

COR Vi, vi!

CORO ¡Vino, vino!

TXAPLITSKI Nou!

TCHAPLITSKY Nueve.

NARUMOV Paroli.

NARUMOV Pároli.

41

42

T E X T O S

TXAPLITSKI Llest!

TCHAPLITSKY ¡Cerrado!

SURIN A la mateixa.

SURIN ¡A la misma!

TXAPLITSKI Em planto! Apostes!

TCHAPLITSKY ¡Apuestas!

NARUMOV Canvio al deu. (Entra Hermann.)

NARUMOV Cambio al diez. (Entra Hermann.)

PRÍNCEP (en veure’l) El meu pressentiment no ha fallat. (a Tomski.) Pot ser que necessiti un testimoni. T’hi negaràs?

PRÍNCIPE (al verle) Mi presentimiento no ha fallado. (a Tomsky) Es posible que tenga necesidad de un testigo. ¿Te negarás a ello?

TOMSKI Compta amb mi.

TOMSKY Cuenta conmigo.

COR Ah, Hermann, amic! Per què véns tan tard? D’on surts?

CORO ¡Ah, Hermann, amigo! ¿Por qué vienes tan tarde? ¿De dónde sales?

TXEKALINSKI Seu al meu costat, em portes bona sort.

TCHEKALINSKY ¡Siéntate a mi lado, me traes buena suerte!

SURIN D’on véns? On eres? Ni que vinguessis de l’infern? Mira la cara que fas!

SURIN ¿De dónde vienes? ¿Dónde estabas? ¡Ni que vinieras del infierno! ¡Qué aspecto tienes!

TXEKALINSKI No pot ser més espantosa. No deus pas estar malalt, oi?

TCHEKALINSKY No puede ser más espantoso. ¿No estarás enfermo?

HERMANN Permeteu-me apostar a una carta.

HERMANN Permitidme apostar a una carta.

SURIN I COR Caram, quin miracle! En Hermann s’hi apunta ara?

SURIN Y CORO ¡Caramba, qué milagro! Nuestro Hermann ahora se apunta.

NARUMOV Amic, et felicito per haver posat fi a tan llarga abstinència.

NARUMOV Amigo, te felicito por haber puesto fin a tan larga abstinencia.

T E X T O S

TXEKALINSKI Quant hi poses?

TCHEKALINSKY ¿Cuánto?

HERMANN Quaranta mil.

HERMANN Cuarenta mil.

COR Quaranta mil! Ets boig! Això sí que és una aposta!

CORO ¡Cuarenta mil! ¡Estás loco! ¡Esto sí que es una apuesta!

SURIN Que has descobert les tres cartes de la comtessa?

SURIN ¿Acaso has descubierto las tres cartas de la condesa?

HERMANN (irritat) Què, jugueu o no?

HERMANN (irritado) ¡Vamos! ¿Jugáis o no jugáis?

TXEKALINSKI Hi vaig! Quina carta?

TCHEKALINSKY Yo voy. ¿Qué carta?

HERMANN El tres. (Txekalinski dóna.) Guanyo! El meu somni secret es realitza. No, la predicció de la vella no falla.

HERMANN El tres. (Tchekalinsky reparte.) Ganador. Mi sueño secreto se cumple. No, la predicción de la vieja no falla.

COR Ha guanyat! Quina sort!

CORO ¡Ha ganado! ¡Qué suerte!

PRÍNCEP Aquí s’hi oculta alguna cosa. Però el càstig s’acosta! Em venjaré, et faré pagar el meu sofriment, malvat!

PRÍNCIPE Aquí se esconde algo. Pero el castigo está cerca. ¡Me vengaré, te haré pagar mis sufrimientos, malvado!

CONVIDATS I JUGADORS Aquí s’hi oculta alguna cosa. La seva mirada presagia alguna desgràcia! És com si hagués perdut el seny.

INVITADOS Y JUGADORES Aquí se esconde algo. ¡Su mirada presagia una desgracia! Es como si hubiera perdido el juicio.

TXEKALINSKI Vols els guanys?

TCHEKALINSKY ¿Quieres tus ganancias?

HERMANN No, doblo l’aposta.

HERMANN No, doblo la apuesta.

COR És boig! Com és possible!

CORO ¡Está loco! ¿Cómo es posible?

43

44

T E X T O S

No, Txekalinski, no juguis amb ell! Mira, no hi és tot!

No, Tchekalinsky, ¡no juegues con él! ¡Mira, no está en sus cabales!

HERMANN Hi vas?

HERMANN ¿Vas?

TXEKALINSKI Hi vaig. Quina carta?

TCHEKALINSKY Voy. ¿Qué carta?

HERMANN Ara el set! (Txekalinski dóna.) Meu!

HERMANN Ahora el siete. (Tchekalinsky da.) ¡Mío!

COR Torna a guanyar! Aquí passa alguna cosa rara.

CORO ¡Vuelve a ganar! Aquí pasa algo raro.

HERMANN Per què feu aquestes cares? Teniu por? (Riu de forma histèrica.) Vi! Vi!

HERMANN ¿Por qué ponéis estas caras? ¿Tenéis miedo? (Ríe de forma histérica.) ¡Vino, vino!

COR Hermann, què tens?

CORO Hermann, ¿qué tienes?

HERMANN Què és la nostra vida? Un joc! El bé i el mal, només il·lusions! El treball i l’honradesa, romanços de comadrones! Qui té raó, qui és feliç aquí, amics? Avui per tu, demà per mi! Deixeu de lluitar! Estigueu a l’aguait de la fortuna! Que plori el desgraciat, maleint el seu destí! Què hi ha de segur? Només la mort! Com la riba en un mar de vanitats, la mort és per a nosaltres un refugi. Qui de nosaltres triarà, amics? Avui tu, demà jo! Deixeu de lluitar! Estigueu a l’aguait de la fortuna! Que plori el desgraciat, maleint el seu destí! Tornem-hi?

HERMANN ¿Qué es nuestra vida? ¡Un juego! El bien, el mal, sólo son ilusiones. El trabajo y la honradez, historias de comadronas. ¿Quién tiene razón, quién es feliz aquí, amigos? Hoy por ti, mañana por mí. ¡Dejad de luchar! ¡Acechad el momento de la fortuna! ¡Que llore el desgraciado maldiciendo su destino! ¿Qué hay que sea seguro? ¡Sólo la muerte! Como la orilla en un mar de vanidades, la muerte es para nosotros un refugio. ¿A quién de nosotros escogerá? Hoy a ti, mañana a mí. ¡Dejad de luchar! ¡Acechad el momento de la fortuna! ¡Que llore el desgraciado maldiciendo su destino! ¿Continuamos?

T E X T O S

45

TXEKALINSKI No, agafa els teus diners. El diable en persona juga amb tu!

TCHEKALINSKY No, coge tus ganancias. El diablo en persona juega contigo.

HERMANN I si fos així, ves quina desgràcia, oi? Qui vol jugar? Tot això a una carta! Qui?

HERMANN Y si fuera así, ¡qué desgracia, eh! ¿Quién quiere jugar? Todo esto a una carta. ¿Quién?

PRÍNCEP Jo!

PRÍNCIPE Yo.

COR Príncep, què feu? Atureu-vos! No és un joc, és una follia! Deixeu-ho!

CORO Príncipe, ¿qué hacéis? ¡Deteneos! ¡No es un juego, es una locura! ¡Dejadlo!

PRÍNCEP Sé el que em faig, tenim un deute pendent.

PRÍNCIPE Sé bien lo que hago, tenemos una deuda pendiente.

HERMANN (torbat) Vós? Segur que voleu?

HERMANN (turbado) ¿Vos? ¿Estáis seguro?

PRÍNCEP Sí, jo! Repartiu, Txekalinski!

PRÍNCIPE ¡Sí, yo! Reparte, Tchekalinsky.

HERMANN (girant la seva carta) El meu as!

HERMANN (girando su carta) ¡Mi as!

PRÍNCEP No, la vostra dama perd.

PRÍNCIPE No, vuestra dama pierde.

HERMANN Quina dama?

HERMANN ¿Qué dama?

PRÍNCEP La que teniu a la mà, la dama de piques! (L’espectre de la comtessa apareix. Tothom s’aparta de Hermann.)

PRÍNCIPE La que tenéis en la mano, ¡la dama de picas! (El espectro de la condesa aparece. Todos se apartan de Hermann.)

HERMANN (espantat) La vella! Tu!... Tu, aquí!... Per què rius? Tu m’has tornat boig! Maleïda siguis! Què? Què vols? La vida? La meva vida? Doncs agafa-la! Pren-la!

HERMANN (asustado) ¡La vieja! ¡Tú!... ¡Tú, aquí!... ¿Por qué ríes? ¡Tú me has vuelto loco! ¡Maldita seas! ¿Qué? ¿Qué quieres? ¿Mi vida? ¡Pues tómala! ¡Tómala!

46

T E X T O S

(Se suïcida. L’espectre desapareix. Algunes persones es precipiten per ajudar Hermann, que ha caigut.)

(Se suicida. El espectro desaparece. Algunas personas se precipitan para ayudar a Hermann, que ha caído al suelo.)

COR Infeliç! Quin suïcidi tan espantós! Encara viu. (Hermann retorna en si, veu el príncep i intenta alçar-se.)

CORO ¡Infeliz! ¡Qué suicidio tan espantoso! Aún vive. (Hermann recupera el conocimiento; viendo a Yeletsky, intenta incorporarse.)

HERMANN Príncep! Perdoneu-me, príncep! Estic sofrint! Em moro! Què és això? Lisa? Tu, aquí? Déu meu! Per què? Per què? Em perdones, oi? Sí? No em maleeixes? Ah, com t’estimo, àngel meu! Bella deessa! Ah! (Mor.)

HERMANN ¡Príncipe! ¡Perdonadme, príncipe! ¡Sufro mucho! ¡Me muero! ¿Qué es esto? ¿Lisa? ¿Tú, aquí? ¡Dios mío! ¿Por qué, por qué? Me perdonas, ¿verdad? ¿Sí? ¿No me maldices? ¡Ah, cómo te quiero, ángel mío! ¡Hermosa! ¡Mi diosa! ¡Mi ángel! ¡Ah! (Muere.)

COR Senyor, perdoneu-lo! I tingueu pietat de la seva ànima rebel i turmentada!

CORO ¡Señor, perdónale! ¡Ten piedad de su alma rebelde y atormentada!

TRADUCCIÓ

DE

JAUME CREUS

I DEL

CASTILLO

TRADUCCIÓN

DE

JAUME CREUS

I DEL

CASTILLO

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.