PLA DOCENT DE L ASSIGNATURA LOGÍSTICA INTERNACIONAL. 1. Dades descriptives de l assignatura

PLA DOCENT DE L’ASSIGNATURA • LOGÍSTICA INTERNACIONAL 1. Dades descriptives de l’assignatura Nom de l’assignatura: Logística Internacional Curs acad
Author:  Julia Sosa Campos

0 downloads 121 Views 211KB Size

Recommend Stories


Guia docent de l assignatura Gestió financera de l empresa hotelera
Guia docent de l’assignatura “Gestió financera de l’empresa hotelera” I. IDENTIFICACIÓ  Nom de l’assignatura: Gestió financera de l’empresa hotelera

Coordinador de l assignatura: Josep Mª Domènech Mateu
Llicenciatura en Medicina - Facultat de Medicina Pla d’Estudis: 509 − Llicenciat/ada en Medicina Assignatura: 29068 − Anatomia humana: cardiovascular

FRANJO MAÍQUEZ. ASSIGNATURA: Ciències Socials
TREBALL DE RECUPERACIÓ Curso 2008-2009 Colegio “La Concepción” Professors: JOSÉ GANDÍA / FRANJO MAÍQUEZ ASSIGNATURA: Ciències Socials CURS: 2n RE

Story Transcript

PLA DOCENT DE L’ASSIGNATURA •

LOGÍSTICA INTERNACIONAL

1. Dades descriptives de l’assignatura Nom de l’assignatura: Logística Internacional Curs acadèmic: 2015-2016 Curs: 3r Trimestre: 2on Titulació / Estudis: Grau en Negocis i Màrqueting Internacional Codi de l’assignatura: 44302 Nombre de crèdits: 4 ECTS Nombre total d’hores de dedicació: 100 Llengua de docència: Castellà Professorat: José Miguel Aliaga Horari: Magistral Grup 1 Dilluns 8:00 a 10:15h. Grup 2 Dilluns 10:30 a 12:45h. Seminaris Grup 102 Dijous 08:00-08:55h. Grup 103 Dijous 09:00-09:55h. Grup 101 Dijous 10:00-10:55h. Grup 202 Dijous 11:15-12:10h. Grup 203 Dijous 12:15-13:10h. Grup 201 Dijous 13:15-14:10h. TUTORIES: divendres 11:00 – 12:00h.

2. Presentació de l’assignatura Les funcions tradicionals de l’empresa, com la fabricació, la distribució, la planificació o la logística, han anat variant amb la globalització i els canvis en els cicles econòmics. La funció productiva s’ha adaptat a la globalització creant el que es coneix com Xarxes Virtuals de Fabricació Global i ha incorporat noves eines de gestió com la Lean Manufacturing, Just in Time o Agile Manufacturing per tal d’aconseguir satisfer una demanda cada cop més exigent i volàtil. La funció logística també ha variat de forma similar, incorporant a les seves funcions tradicionals (gestió de magatzems i transport de matèries primes, producte semielaborat i mercaderies) tots els processos de la cadena de valor entre client i proveïdor, així com la gestió dels fluxos d’informació i de materials. Donant nom al que ara coneixem com Supply Chain Management o Global Supply Chain Management quan opera a nivell internacional. En aquest context té lloc l’eclosió de la logística internacional (integrada dintre del concepte Global Supply Chain Management) en tant que àrea funcional clau dintre de les empreses per aconseguir garantir la satisfacció del client, elevar la competitivitat i contribuir al posicionament estratègic de les empreses. La logística internacional a fi d’acomplir amb els seus objectius es serveix de decisions estratègiques i operatives sobre la gestió dels diferents modes de transport internacional i la combinació d’aquests, sobre els inventaris i la seva ubicació al llarg de la cadena de subministrament internacional i en relació del nombre d’actius de la cadena de subministrament, la seva funcionalitat i ubicació física; i sobre les interrelacions que entre aquests tres elements es donen i l’impacta al consumidor final. Per altra banda, la logística internacional planteja reptes als governs que han de treballar per millorar i actualitzar les infraestructures -carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports-, per tal d’aconseguir que la localització geogràfica de les empreses i, per tant, la seva connexió amb un entorn globalitzat no sigui una barrera i sí una avantatge competitiva. Aquesta assignatura té vocació de ser punt de referència per a tots aquells alumnes que vulguin desenvolupar la seva carrera professional als àmbits de la gestió d'operacions globals, la logística internacional, el màrqueting i els negocis internacionals i, en general, a qualsevol aspecte relacionat amb el disseny i la gestió de la cadena de subministres a nivell internacional. Per a aconseguir-ho, en aquesta assignatura estudiarem les principals teories, conceptes i eines que les World Class Enterprises utilitzen per gestionar la seva Global Supply Chain. I ho farem tant des de una perspectiva acadèmica com pràctica. OBJECTIUS • • • •

Entendre la Global Supply Chain com un procés d’integració, coordinació i col·laboració entre múltiples actors. Qüestionar els sistemes actuals d'organització i gestió de la cadena logística internacional. Analitzar estratègicament el disseny de la cadena logística internacional en diferents sectors, empreses i contexts competitius. Dissenyar nous sistemes i metodologies de treball per a millorar la gestió de les relacions entre els proveïdors, les empreses, els operadors logístics i els clients finals.



Prendre decisions i gestionar eficaçment i eficientment aspectes clau de la logística internacional com el transport internacional, els inventaris i la localització dels actius.

3. Competències a assolir en l’assignatura Competències generals Instrumentals G.I.1. Capacitat de recerca, anàlisi, valoració i síntesi de la informació. G.I.4. Capacitat per afrontar i resoldre problemes. Genèriques sistèmiques G.S.3. Capacitat per pensar globalment. G.S.9. Disposició cap a la mobilitat geogràfica.

Competències específiques Professionals E.P.7. Il·lustrar la realitat empresarial mitjançant activitats com visites i conferències de directius o elaboració de casos pràctics. E.P.8. Ser capaç de prendre decisions funcionals en l’organització amb activitat internacional. E.P.12. Capacitat crítica per aplicar a contextos locals informació, coneixement o principis de naturalesa més global.

Per a l’aplicabilitat G.A.1. Capacitat per operacionalitzar els coneixements i les habilitats adquirides. G.A.3. Capacitat per buscar i explotar nous recursos d’informació. G.A.4. Capacitat para entendre i aplicar el concepte de network. G.A.5. Capacitat per comprendre una organització econòmica amb una perspectiva global.

Les competències relacionades anteriorment s’interrelacionen competències bàsiques recollides en el RD 1393/2007, a saber:

amb

les

a. competència per a la comprensió de coneixements, partint de la base de l’educació secundaria general; b. competència per a l’aplicació de coneixements al treball diari en la gestió o el màrqueting internacionals, en particular, la competència d’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes c. competència per reunir e interpretar dades rellevants que permeti emetre judicis reflexius sobre la realitat econòmica i social d. competència per comunicar-se i transmetre informació (idees, problemes, solucions) a públics especialitzats i no especialitzats e. competència per desenvolupar activitats d’aprenentatge de forma relativament autònoma. Així, les competències desenvolupades a l’assignatura s’estructuren entre aquelles que consideren un desenvolupament o concreció de les competències bàsiques, aquelles que defineixen el perfil professional del graduat, tant pel que fa a competències generals com específiques, i les competències pròpies de l’assignatura.

Competència bàsica: aplicació de coneixements I. Competències generals G.S.3 II. Competències específiques E.P.12 Competència bàsica: reunir i interpretar dades I. Competències generals G.I.1, G.A.3 Competència bàsica: desenvolupar activitats d’aprenentatge I. Competències generals G.I.4 II. Competències específiques E.P.12 Competències que defineixen el perfil professional no incloses en les bàsiques De manera general, aquestes competències tenen en comú els següents elements clau per aconseguir la professionalització de l’estudiant en l’àmbit dels negocis i el màrqueting internacionals: - capacitar a l’estudiant per a la seva adaptació a equips i entorns dinàmics - capacitar a l’estudiant per a que creï la seva pròpia visió integral del funcionament d’un negoci o projecte de màrqueting internacional - capacitar a l’estudiant per a la presa de decisions complexes i els processos de negociació I. Competències generals G.I.4, G.A.1, G.A.4, G.A.5 II. Competències específiques E.P.7, E.P.8 Competències pròpies de l’assignatura Capacitat per analitzar les conseqüències del procés d’integració de la cadena logística a nivell internacional i el desenvolupament logístic en diverses parts del món.

4. Continguts Tema 1. Introducció a la Global Supply Chain Management i la Logística Internacional. La introducció a l’assignatura comença amb la identificació i explicació de definicions i conceptes que són rellevants per entendre la GSCM i la Logística Internacional. Es fa una breu evolució històrica de la GSCM i de la Logística Internacional. Es presenten els fonaments teòrics de la GSCM i la Logística Internacional. I s’expliquen les principals decisions que es prenen des de la GSCM i la Logística Internacional, així com el seu impacte en termes de temps, cost i qualitat de servei. Finalitza amb una exposició al voltant de com la GSCM i la Logística Internacional contribueixen al posicionament estratègic de les empreses. Tema 2. Disseny de l’estructura i Anàlisis de la dinàmica de la Global Supply Chain en diferents sectors, empreses i contexts competitius. Els continguts d'aquest tema descriuen i aprofundeixen en la vinculació de la cadena logística amb el client/mercat. A partir de l'anàlisi del mercat i la definició del nivell de servei a oferir als clients, es que té inici el disseny de l’estructura de la GSC. Els següents passos són la identificació dels components clau que configuren el disseny d’una GSC (operacions globals, outsourcing, canals de distribució, customer service, xarxa d’actius). La determinació dels criteris a tenir en compte en el disseny de la GSC. I, finalment, la realització de diferents tests de validació del disseny. Un cop definit el disseny de la GSC passem a analitzar com afecta la variabilitat de la demanda a la dinàmica dels fluxos d’informació i materials fent ús del conegut Game Beer (The Bullwhip Effect). Finalment, abordem l’estudi d’exemples de GSC’s en diferents sectors, empreses i contexts competitius utilitzant els conceptes de posicionament estratègic/competitiu de l’empresa, procés productiu, estratègia d’operacions, cicle de vida del producte, estratègia logística, punt de previsió de vendes, punt de penetració de comanda, punt de màxima comunalitat, punt de desacoblament, punt d’inventari estratègic a la cadena de subministrament, punt de “customització” del producte (postponement productiu i logístic), bottlenecks a la cadena de subministrament i punt de Core Business. Tema 3. Planificació i control de les principals activitats de la logística internacional: transport, inventaris i localització d’actius. Comencem amb una breu introducció de l’evolució dels sistemes de planificació i control de les operacions (previsió de la demanda, Buffer Drum Rope, Bill of Materials, planificació dels materials, planificació i programació de la producció i de la distribució). Després tractarem les teories i eines utilitzades per les World Class Enterprises en els tres àmbits de decisió fonamentals de la logística internacional: 1) coordinació i jerarquia dels inventaris en la cadena de subministrament internacional, 2) gestió del transport internacional (en les seves modalitats i combinacions) i influència en el sistema de inventaris, i 3) ubicació geogràfica i funcionalitat estratègica i operativa dels actius de la cadena de subministrament internacional. Per validar les decisions presses farem servir els criteris de reducció de lead times, costos, i de la complexitat en la gestió de la GSC, així com indicadors de Service Level Agreement amb client final; i el grau de contribució al posicionament estratègic de l’empresa. Tema 4. Integració, coordinació i col·laboració en la GSC i estratègies de Logística Internacional. Coneixerem els processos d’integració, coordinació i col·laboració entre els actor de la GSC a través de l’estudi de les estratègies logístiques que les World Class Enterprises estan implementant en els seus processos d’aprovisionament, producció i distribució internacional. Entre d’altres, revisaren les següents: Efficient Consumer

Response (ECR), Efficient Assortment (EA), Quick Response (QR), Efficient Replenishment (ER), Continuous Replenishment (CR), Collaborative Planning, Forecasting and Replenishment (CPFR), Just in Time (JIT), Purchase Order (PO), Vendor Managed Inventory (VMI), Supplier Managed Inventory (SMI). Tema 5. El outsourcing de serveis logístics d’àmbit internacional. Farem una taxonomia dels múltiples proveïdors de serveis logístics a fi descriure la seva funció i el rol que juguen en les operacions internacionals. Per després descriure les raons per l’outsourcing logistic (pros i contres) i analitzar en detall el procés de selecció (abast, RFI, estructura comercial i operativa, RFQ i tender), l’avaluació del tender, la formalització contractual, la fase d’implementació i el ongoing management. Finalitzarem amb l’anàlisi dels 3PL (Third Party Logistics), LLP (Lead Logistics Provider) i els 4PL (Fourth Party Logistics). Tema 6. Tipus i funció dels magatzems duaners en la logística internacional. La globalització de l'economia, els sistemes productius i d’aprovisionament globals i l’augment de les operacions de comerç internacional entre empreses vinculades (conegut com comerç internacional intragrup) i no vinculades fa necessari una profunda revisió de les avantatges que, en termes de reducció del lead time de operacions en frontera i de fiscalitat internacional, ofereixen els magatzems duaners tant públics com privats, així com els Depósitos Francos i Zonas Francas. A aquestes alçades de l’assignatura ens aturarem a analitzar la importància dels nodes i xarxes logístiques internacionals. Parant especial atenció als Ports, a la seva estructura de gestió (pública, privada o mixte), a les operacions portuàries i al impacte econòmic vers el seu entorn. Tema 7. Tendències i nous reptes a la Logística Internacional. Finalitzem l’assignatura amb una revisió dels reptes i tendències que els Managers de la Global Supply Chain i la Logistica Internacional de les World Class Enterprises expressen en Forums Profesionals i en surveys realitzats per Universitats i Consultories especialitzades.

5. Avaluació Criteris d’avaluació de la convocatòria La qualificació de l’assignatura es fonamentarà en diverses activitats d’avaluació contínua i en un examen final que avaluarà el grau d’assoliment de les competències treballades durant l’assignatura. Elements d’avaluac ió

Període temporal

Participac ió a classe

Durant el curs

Revisió de concepte s (Quizzes)

Periodicame nt: a la finalització de cada tema (7) i a la finalització de l’assignatura (1)

Exercicis Business cases Examen Final

Periódicame nt (4) Periódicame nt (5) Setmana d’exàmen

Tipus d’avalu ació Ob Op l t

X

Agent avaluació Do cen t

Auto aval

X

X

X

Tipus activitat

Coava l

Agrupame nt In div

Pes (%)

Grup (#)

Aplicació i Conceptu al

X

10%

Conceptu al

X

8%

X

X

Aplicació

X

12%

X

X

Aplicació

X

20%

X

X

Síntesi

X

50%

En l’avaluació de l’assignatura es requereix una nota mínima global de 5 en l’avaluació contínua de l’assignatura (Participació a classe, Revisió de conceptes, Exercicis i Business cases). Si no es superen els requisits establerts anteriorment la assignatura quedarà suspesa. La nota assignada serà la mínima obtinguda en els epígrafs avaluats. La realització del examen final és condició necessària per poder superar l’assignatura. Es requereix una qualificació mínima de 4. Si la nota del examen final es inferior a 4, la nota de l’assignatura coincidirà amb la qualificació obtinguda a l’examen final. En cas de assistir a l’examen final, l’alumne obtindrà la qualificació de “No presentat”. Criteris d’avaluació en las activitats de recuperació Es mantindran les qualificacions obtingudes a l’avaluació contínua. Únicament es poden presentar a les activitats de recuperació de l’assignatura de Logística Internacional aquells alumnes que hagin superat els requisits mínims associats a l’avaluació contínua.

L’activitat d’avaluació objecte de recuperació és: •

L’Examen Final: que seguirà tenint una ponderació del 50%.

L’examen de recuperació es programarà en la data que fixi la Direcció d’ESCI. En cas de no assistir al examen de recuperació, l’alumne mantindrà la qualificació obtinguda inicialment. Avaluació de competències:

Test Moodle Resolució Exercicis Business Cases Examen Final

GI 1 X X

GI 4 X X

GS 3 X X

GS 9 X X

GA 1

GA 3

X

X

X X

X X

X X

X X

X X

X

GA4

EP7

EP8

X X

GA 5 X X

Pròpies

X

EP1 2 X X

X

X X

X X

X X

X X

X X

X X

X X

6. Bibliografia i recursos didàctics Bibliografia bàsica • Ronald H. Ballou. Business Logistics/Supply Chain Management. Pearson Prentice Hall, 2004. • Coyle, J., Bardi, Edward & Langley, C. The management of business logistics. West Publishing Co. St. Paul Minnesota. 1988. • Christopher, M. Logistics and Supply Chain Management: Strategies for reducing cost and improving service. London: Financial Times Pitman, 1998. • Hau L. Lee. The Triple-A Supply Chain. Harvard Business Review, 2004. Bibliografia complementària • Christopher, M. & Peck, H. Marketing Logistics. Oxford: ButterworthHeinemann, 2003. • Gattorna, J. Strategic Supply Chain Alignment: Best practice in supply chain management. Gower: Aldershot, 1998. • Gourdin, K. Global Logistics Management: A competitive advantage for the new millennium. Oxford: Blackwell, 2001. • Mandyam M. Srinivasan. Streamlined, 14 Principles for building & Managing The Lean Supply Chain. Thomson, 2004 • Joan Jané & Alfonso de Ochoa. The Handbook of Logistics Contracts. Palgrave Macmillan, 2006. • Yosef Sheffi. Logistics Clusters. Massachusetts Institute of Technology, 2012. • Ramon Tremosa-i-Balcells. Catalonia, an emerging economy. The most costeffective ports in the Mediterranean Sea. Sussex Academic Press, 2010. Recursos didàctics • Presentacions en format PowerPoint per a cada sessió presencial. • Conjunt d’exercicis. • Business cases. • Revisió de conceptes (Quizzes).

7. Metodologia Classes (presencials a l’aula): 10 sessions presencials a on el professor presentarà els conceptes, fonaments teòrics i exemples bàsics. Es fomentarà la participació a classe. Seminaris (presencials a l’aula): 9 seminaris a on els alumnes organitzats en grups debatran sobre els exercicis pràctics i els Business Cases, guiats pel professor. La participació en els seminaris és obligatòria. L’últim dels seminari es dedicarà a la discussió d’un Business case (que els alumnes tindran una setmana abans i hauran de portar llegit i analitzat al seminari) a on mitjançant la interacció professor/alumnes es reforçaran les bondats dels conceptes, teories i eines explicades a l’assignatura però també es posaran de manifest els seus límits i les seves conseqüències negatives si s’utilitzen de manera acrítica. Aquest Business case no formarà part de la nota final de l’assignatura en tant que es considera com a un element de preparació conjunta alumne/professor de l’Examen Final. Exercicis (dirigit fora de l’aula): 4 exercicis (o conjunt d’exercicis) a resoldre en grups abans dels seminaris amb l’objectiu d’aprendre i comprendre els conceptes pràctics exposats a les classes presencials. Aquests exercicis es lliuraran abans del inici del seminari. Cada un dels exercicis (o conjunt d’exercicis) té un valor del 3% de la nota final de l’assignatura. Business Cases (dirigit fora de l’aula): 5 Business Cases a resoldre en grups i a discutir en els seminaris amb l’objectiu d’aplicar els conceptes i fonaments teòrics presentats a les classes presencials a un problema real en el àmbit de la Logística Internacional. Els Business Cases es lliuraran abans del inici del seminari. Cada un dels 5 Business Cases té un valor del 4% de la nota final de l’assignatura. Revisió de conceptes –Quizzes- (autònom fora de l’aula): 8 proves d’opció múltiple hauran d’esser respostes individualment i online amb l’objectiu d’avaluar l’aprenentatge dels principals conceptes de l’assignatura. Examen Final (individual a l’aula).

8. Programació d’activitats Setmana

Tipus de Sessió i Data

Visualització Video 1. Lectura 1 del Tema 1.

Setmana 1

Magistral 1 (G1, G2 – Dilluns 11 de Gener) Seminari 1 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 14 de Gener) Magistral 2 (G1, G2 – Dilluns 18 de Gener)

Visualització Video 2. Lectura 1 del Tema 2. Lectura 2 del Tema 2.

Seminari 2 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 21 de Gener)

Preparar i lliurar Business Case 1.

Magistral 3 (G1, G2 – Dilluns 25 de Gener)

Lectura 3 del Tema 2. Lectura 4 del Tema 2.

Seminari 3 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 28 de Gener)

Resoldre i lliurar Exercici 2.

Magistral 4 (G1, G2 – Dilluns 1 de Febrer)

Visualització Video 3. Lectura 1 del Tema 3.

Setmana 2

Setmana 3

Setmana 4

Activitat prèvia a la Sessió

Resoldre i lliurar Exercici 1.

Activitat a la Sessió Explicació del Tema 1. Introducció a la Global Supply Chain Management i la Logística Internacional. Resolució Exercici 1.

Activitat posterior a la Sessió Anàlisi i estudi del material presentat. Respondre Quizz 1.

Explicació del Tema 2. Disseny de l’estructura i Anàlisis de la dinàmica de la Global Supply Chain en diferents sectors, empreses i contexts competitius. Discussió Business Case 1.

Anàlisi i estudi del material presentat.

Explicació del Tema 2. Disseny de l’estructura i Anàlisis de la dinàmica de la Global Supply Chain en diferents sectors, empreses i contexts competitius. Resolució Exercici 2.

Anàlisi i estudi del material presentat.

Explicació del Tema 3. Planificació i control de les principals activitats de la logística internacional: transport, inventaris i localització d’actius.

Anàlisi i estudi del material presentat.

Respondre Quizz 2.

Setmana 5

Setmana 6

Setmana 7

Setmana 8

Setmana

Seminari 4 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 4 de Febrer)

Preparar i lliurar Business Case 2.

Discussió Business Case 2.

Magistral 5 (G1, G2 – Dilluns 8 de Febrer)

Lectura 2 del Tema 3. Lectura 3 del Tema 3.

Anàlisi i estudi del material presentat.

Seminari 5 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 11 de Febrer)

Resoldre i lliurar Exercici 3.

Explicació del Tema 3. Planificació i control de les principals activitats de la logística internacional: transport, inventaris i localització d’actius. Resolució Exercici 3.

Magistral 6 (G1, G2 – Dilluns 15 de Febrer) Seminari 6 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 18 de Febrer)

Visualització Vido 4. Lectura 1 del Tema 4. Lectura 2 del Tema 4. Preparar i lliurar Business Case 3.

Explicació del Tema 4. Integració, coordinació i col·laboració en la GSC i estratègies de Logística Internacional. Discussió Business Case 3.

Anàlisi i estudi del material presentat.

Magistral 7 (G1, G2 – 22 de Febrer)

Lectura 4 del Tema 4. Lectura 5 del Tema 4.

Anàlisi i estudi del material presentat.

Seminari 7 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 25 de Febrer)

Lectura 3 del Tema 4. Visualització Video 5. Preparar i lliurar Business Case 4.

Explicació del Tema 4. Integració, coordinació i col·laboració en la GSC i estratègies de Logística Internacional. Discussió Business Case 4.

Magistral 8 (G1, G2 – Dilluns 29 de Febrer) Seminari 8 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 3 de Març) Magistral 9

Lectura 1 del Tema 5. Lectura 2 del Tema 5.

Explicació del Tema 5. El outsourcing de serveis logístics d’àmbit internacional.

Anàlisi i estudi del material presentat.

Preparar i lliurar Business Case 5.

Discussió Business Case 5.

Respondre Quizz 5.

Explicació del Tema 6. Tipus i funció dels

Anàlisi

Respondre Quizz 3.

Respondre Quizz 4.

i

estudi

del

9

Setmana 10

(G1, G2 – Dilluns 7 de Març) Seminari 9 (1B, 1C, 1A, 2B, 2C, 2A – Dijous 10 de Març) Magistral 10 (G1, G2 – Dilluns 14 de Març)

Resoldre i lliurar Exercici 4.

magatzems duaners internacional. Resolució Exercici 4.

en

la

logística

Lectura 1 del Tema 7. Lectura 2 del Tema 7.

Explicació del Tema 7. Tendències i nous reptes a la Logística Internacional.

material presentat. Respondre Quizz 6.

Anàlisi i estudi del material presentat. Respondre Quizz 7. Respondre Quizz 8 (engloba tota l’assignatura).

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.