PLAN DE SEGURIDAD LABORAL VIARIA: Diagnóstico, Evaluación de riesgos y Acción preventiva

PLAN DE SEGURIDAD LABORAL VIARIA: Diagnóstico, Evaluación de riesgos y Acción preventiva Direcció Gral. de Treball i Salut Laboral Govern de les ille

17 downloads 69 Views 1MB Size

Recommend Stories


PLAN DE SEGURIDAD, SALUD Y AMBIENTE LABORAL ISLAS BALEARES
PLAN DE SEGURIDAD, SALUD Y AMBIENTE LABORAL ISLAS BALEARES 2008-2011 PLAN DE SEGURIDAD, SALUD Y AMBIENTE LABORAL ISLAS BALEARES 2008-2011 INDICE 1.-

PLAN DE PROTECCION Y SEGURIDAD
PLAN DE PROTECCION Y SEGURIDAD COPA SUDAMERICANA 2016 ESTADIO NACIONAL DE LIMA CLUB UNIVERSITARIO DE DEPORTES (PERU) VS CLUB SPORT EMELEC (ECUADOR)

Plan de Seguridad y Salud
Arquitectura. Memoria Descriptiva. Pliego de Condiciones. Presupuesto. Plan de Obra. Detalles. Planos Generales

Story Transcript

PLAN DE SEGURIDAD LABORAL VIARIA: Diagnóstico, Evaluación de riesgos y Acción preventiva

Direcció Gral. de Treball i Salut Laboral Govern de les illes Balears

11 Dcbre. 2014

Manuel Bestratén

OBJETIVOS: 1.-Siniestralidad laboral vial y sus causas. Diagnóstico de situación 2. Avances sociales e institucionales -Aportaciones más relevantes. Estrategia comunitaria -La Carta Europea de Seguridad Vial -El Plan tipo de Seguridad vial en la empresa (DGT-INSHT) -Evaluación de riesgos laborales viarios.

3. Plan de acción. Retos para la integración de la Seg. Lab. Viaria y planes de movilidad en el sistema general de gestión

Estamos inmersos en un modelo de movilidad basado en un número creciente de desplazamientos cotidianos, en la dedicación de una cantidad importante de tiempo de los trabajadores, en la utilización a gran escala del vehículo privado y la necesidad de recorrer distancias cada vez mayores, con impactos sociales, económicos y ambientales intolerables. -Los accidentes de tráfico -La exclusión social por razones de movilidad -Las emisiones y sus efectos sobre la salud -El consumo ineficiente de recursos energéticos -El impacto en el territorio y en la vida urbana -Los tiempos perdidos en desplazamientos y congestiones

Todo ello reduce la competitividad del sistema productivo y daña la salud de los trabajadores

DIMENSIÓN SOCIAL DE LOS ACCIDENTES LABORALES DE TRAFICO, ALT

1 de cada 10 accidentes de trabajo LEVES 1 de cada 5 accidentes de trabajo GRAVES 1 de cada 3 accidentes de trabajo MORTALES El 12% de la siniestralidad laboral son accidentes “in itínere” Del total de ALT entorno al 70% son accidentes in itinere y el otro 30% en misión

El 34% del total de desplazamientos son de ida y vuelta al trabajo ¾ de los accidentes “in itínere” se producen al ir al trabajo

DIMENSIÓN ECONÓMICA DE LOS ACCIDENTES LABORALES DE TRAFICO, ALT

El valor por evitar o prevenir un fallecimiento en accidente de tráfico se sitúa entorno a 1,4 millones de Euros. Años potenciales de vida perdidos: 36 (hombres) y 45 (mujeres) Los costes de la movilidad es el 7,3% del PIB europeo. La pérdida de tiempos por congestión viaria representa entorno el 1% del PIB. El transporte por carretera representa mas de las tres cuartas partes. 30% cambio climático 27% contaminación atmosférica 24% accidentes de tráfico 19 % otros (ruido, impacto en naturaleza-urbano etc.

En España los costes son del 9,6% del PIB, con mayor impacto en el transporte por carretera - Representan 2 millones de jornades de trabajo perdidas a causa de los in itinere y del orden de 750.000 a causa de los producidos en jornada laboral - El efecto iceberg nos dice que los costes totales “ocultos” de este tipo de accidentes son de 8 a 20 veces más elevados que los costes directos explícitos

LOS JÓVENES SE ACCIDENTAN MUCHO MÁS

Tienen menos de 34 años el 48% de los ALT en jornada y el 51% de los ALT “in itínere”

El índice de incidencia disminuye sustancialmente con la edad, especialmente a partir de los 40 años

PRINCIPALES CAUSAS DE LA SINIESTRALIDAD La fatiga y el sueño son dos de las principales causas de distracción al volante. La distracción, como factor concurrente está presente en el 40% de los accidentes mortales en carretera. Alerta con el alcohol y la somnolencia derivada de la diabetes y los medicamentos, en especial psicofármacos

EL ESTRÉS INCREMENTA LA FATIGA Y DIFICULTA EL NORMAL DESCANSO Según el Consejo Europeo de la Seguridad Vial, la fatiga es la causante del 20% de los accidentes de vehículos comerciales de la UE

DESCENSO CONTINUADO EN LOS ÚLTIMOS DIEZ AÑOS 1600

1400

1459 1200

1286

1303 1167

1000

1065

800

826 757 600

400

679 306

298

292

304 220

200

248 202

217

166

151

0 2004

2005

2006

558

2007

2008

170

165

128

113

99

92

2009

2010

2011

Accidentes mortales de tráfico "en jornada de trabajo" Accidentes mortales de tráfico "in itinere" Accidentes mortales de trabajo totales

100 81 2013

388 6,1% mayor que en 2012 2013

OCUPACIONES CON MAYOR SINIESTRALIDAD ALT en jornada

ALT in itínere

Conductores vehículos Trabaj.servicios proteccion

29,3% 9,4%

3,8% 3,7%

Restauración y Comercio No cualificados y peones Atención al público

7,5% 11,8% 3,8%

18,2% 16,8% 8,5%

El Indice de Incidencia de los trabajadores temporales es 1,7 veces mayor que en los indefinidos

ACTIVIDADES CON MAYORES ÍNDICES DE INCIDENCIA DE ALT EN JORNADA DE TRABAJO

Actividades postales y de correos Transporte terrestre

1.702 538

AGENTES MATERIALES MÁS IMPLICADOS EN ALT

% en jornada

Automóviles Motocicletas Camiones, autobuses Camionetas, furgonetas Otros vehículos ligeros

46,9 % 13,5 % 9,3% 5,0 % 8,2 %

% in itínere

59,6 % 0,7 % 2,8 % 1,1 % 6,9 %

Los equipos móviles de trabajo como la carretilla elevadora, el tractor agrícola, la maquinaria para el movimiento de tierras y el dumper ofrecen una especial peligrosidad.

MARCO POLÍTICO DE REFERENCIA EN LA UE PROYECTO PRAISE

MARCO POLÍTICO DE REFERENCIA EN LA UE PARLAMENTO EUROPEO 2011 Estrategia Europea de Seguridad Vial 2011-2020 - Visión: 0 Accidentes mortales - Conjunto de recomendaciones a la UE - Importancia de los Planes de movilidad - Incentivación de planes de seguridad vial a las empresas Carta Europea de Seguridad Vial ISO 39001 Sistema de Gestión de la Seguridad vial en el trabajo (2013)

MARCO LEGAL EN ESPAÑA -Ley General de la Seg. Social -Ley de PRL y Estrategia Española Seg. y Salud Trabajo 2007- 2012 - Estrategia Española de Movilidad Sostenible, Mº Fomento, 2009 -RD 404/2010 Sistema de reducción de cotizaciones a la Seg-Social -Ley 2/2011 de Economía Sostenible. Título III Movilidad Sostenible - Estrategia Española de Seguridad Vial 2011-2020 - Plan de Acción de Ahorro y Eficiencia Energética 2011-2020, Mº Ind.

Son diversas las asociaciones y fundaciones que están desarrollando en colaboración con la Administración, trabajos en pro de la Seguridad Vial y la Movilidad: ANFAC, AESLEME, FESVIAL, ISTAS, IDAE, RAC, …y MUTUAS de AT y EP..

ACCIONES QUE VIENE DESARROLLANDO EL INSHT • Portal del transportista autónomo en la web del INSHT • Comisión Nacional de SST. Grupo de trabajo de Seg. Lab. Viaria – Informes anuales de siniestralidad laboral viaria – Diseño de estrategias de actuación

• Cooperación con la Dirección Gral. de Tráfico y con las CC.AA.

– – – – –

Plan Tipo de Seguridad Vial en la Empresa (2011) Campañas de sensibilización En busca de un mejor aprovechamiento de los partes oficiales de investigación de accidentes Organización y colaboración en eventos Participación en Grupo de Trabajo del Colegio de Ingenieros Ind. de Catalunya con amplia representación de instituciones y especialistas (2013)

Condiciones y organización del trabajo Carga y presión del trabajo, Horario trabajo, Tiempo de conducción, Estrés laboral

• La gravedad de las consecuencias de los accidentes y la multiplicidad de factores de riesgos derivados de la organización del trabajo y de las propias condiciones adversas de la movilidad determinan la necesidad ineludible de aplicar métodos específicos de EVALUACIÓN DE RIESGOS, y realizarlo con el máximo rigor. • La GENERALITAT DE CATALUÑA ha editado una metodología específica de reconocido valor por su practicidad

http://www.gencat.cat/alafeinacaprisc

26

 Objectius: - Ser un instrument per identificar i valorar els riscos del conductor professional de vehicles de transport per planificar les actuacions preventives, a fi de corregir-los i millorar la seguretat i les condicions de treball. - Potenciar la formació dels conductors professionals sobre els riscos existents en el seu lloc de treball i donar-los els recursos necessaris perquè vetllin per la seva pròpia seguretat i salut, amb l’acompliment de les mesures de prevenció i protecció.

27

Estableix l’anàlisi del lloc de treball des de les cinc disciplines d’actuació preventiva: - Seguretat en el treball - Higiene industrial - Ergonomia - Psicosociologia aplicada - Medicina del treball Sobre la base de les cinc disciplines, es consideren nou àrees d’anàlisi que es desglossen en trenta factors generadors de risc.

El mètode integra tres fases d’execució: Fase 1: Detecció dels factors de risc Fase 2: Identificació dels riscos i valoració Fase 3: Planificació de l’activitat preventiva Com a resultat obtenim: -Valoració del risc -Valoració de les conseqüències tipus (accident de treball, malaltia professional, insatisfacció laboral i fatiga professional). -Permet obtenir un factor sobre la probabilitat d’accident de trànsit (AT). -Establiment de les prioritats d’actuació i planificació de les accions preventives.

Fase 1: Detecció dels factors de risc En aquesta primera fase es vol detectar els factors generadors de risc implicats en el lloc de treball que s’analitza, en funció de les tasques que desenvolupa el conductor. Quadre 1: Fa referència als factors generadors de risc generals de la professió, relatius a l’organització del treball (Agrupats en 4 àrees: gestió preventiva, factors temporals, factors psicosocials i vigilància de la salut).

Fase 1: Detecció dels factors de risc Quadre 2: Es refereix a l’estudi dels factors generadors de risc específics de l’activitat del conductor (Agrupats en cinc àrees: càrrega mental, càrrega física, entorn físic, condicions de seguretat i altres riscos).

Fase 2: Identificació dels riscos i valoració En aquesta segona fase es vol identificar tots els elements generadors de riscos presents en el lloc de treball per a cada un dels trenta factors generadors de risc i valorar-los. a) Realització dels qüestionaris. - Per a la identificació dels riscos cal emplenar els qüestionaris corresponents als factors de risc seleccionats a la plantilla en la fase 1. - L’avaluador ha de decidir el nivell de risc estimat, en funció de les respostes si/no obtingudes, i seguint un criteri qualitatiu, segons l’escala:

- A la part superior de la valoració s’indiquen les possibles conseqüencies-tipus derivades d’aquell risc (accident de treball / accident de trànsit, malaltia professional, insatisfacció laboral, fatiga professional).

x x x x x x

x x x x

x x x

x x x x

33

Fase 2: Identificació dels riscos i valoració b) Recollida de resultats. Els resultats obtinguts en l’apartat anterior es registren al full de resultats. Valoració dels riscos. Resultats obtinguts directament dels qüestionaris de comprovació sobre la magnitud dels riscos detectats. Prioritat. En funció de la valoració dels riscos i de la taula següent:

c) coeficient d’accident de trànsit El mètode permet obtenir un coeficient AT sobre la probabilitat d’accident de trànsit. Es considera l’accident de trànsit del conductor professional com a conseqüència de la presència d’altres condicions de treball que l’afavoreixen, per tant es calcula a partir dels resultats obtinguts en la valoració de riscos per a cadascuna de les nou àrees avaluades. 1r. Trobar la mitjana per a cada àrea de risc. Per a cadascuna de les nou àrees de risc, es calcula la mitjana V En els factors de risc específics (àrees E, F, G, H, I), només s’han de comptabilitzar els valors referents a la tasca de conducció.

2n. Assignar a cada àrea de risc el valor corresponent Si V>6, cal assignar al factor de risc en qüestió el valor X corresponent

3r. Obtenir el coeficient AT El coeficient AT resulta del sumatori de tots els valors assignats a cada àrea de risc.

4t. Interpretar el coeficient AT El factor AT és un valor orientatiu que adverteix de la presència en el lloc de treball de condicions favorables a l’accident de trànsit i cal valorar-lo segons la taula corresponent.

 Fase 3: Planificació de l’activitat preventiva En aquesta fase cal planificar l’activitat preventiva en funció dels resultats obtinguts en la fase 2 de valoració de riscos. Es completarà el full d’accions de millora establint les accions a adoptar per evitar, reduir o controlar cadascun dels riscos identificats, assenyalant la persona responsable i el termini d’execució segons la prioritat ja assignada en la fase anterior. No conduir més de 8 hores al dia i parar cada 2 hores o 200 km per caminar uns 15 minuts.

1 Setmana

Planificació prèvia de les rutes en funció dels paràmetres recollits sobre: recorreguts per els que circulen els treballadors, especificant els trams i punts negres, els índexs de perillositat, les situacions d’obres, les hores punta...

1 Setmana

Estudiar la manera de planificar els horaris dels treballadors per tal de que no coincideixin amb hores punta.

1 Setmana

37

ELEMENTOS PARA ELABORAR UN PLAN DE ACCIÓN El Plan ha de constar de : - Diagnosis o análisis. - Plan de acción con indicadores de control y seguimiento del Plan Diagnosis. Conocer la realidad para transformarla. Recopilar información y datos que permitan identificar adecuadamente los problemas y disfunciones Características del centro de trabajo. Sector de actividad, número de trabajadores, localización, etc. Demanda. Conocer los hábitos, las necesidades y las problemáticas de los trabajadores: La encuesta Oferta. Infraestructuras y servicios de movilidad y accesibilidad

ELEMENTOS PARA ELABORAR UN PLAN DE ACCIÓN Plan de acción. Plantear e impulsar las medidas correctoras y de actuación Hacer propuestas operativas concretando objetivos temporales, incluyendo el presupuesto y la responsabilidad de ejecución de las medidas.

Atención especial al proceso de concienciación y formación de directivos, mandos y trabajadores por especialistas

Necesidad de implicar en el proceso a los representantes de los trabajadores

Potenciar los desplazamientos a pie y en bicicleta: Garantizar unos itinerarios seguros y cómodos, de ser posible con aceras pavimentadas e iluminadas. Control de la indisciplina en el aparcamiento, etc.

Instalación de aparcamientos de bicis seguros y resguardados, prioritariamente en el interior de los edificios. Instalar vestuarios y duchas.

– Implantación de la flota de bicicletas del centro de trabajo

– Creación de servicios públicos de bicicletas – Edición de una guía informativa que recoja las recomendaciones básicas para la realización de los trayectos en bicicleta incluyendo los itinerarios más seguros y accesibles – Pacificar el tráfico del entorno

12/12/2014 41



Aumentar los desplazamientos en transporte público: – Informar a los trabajadores y trabajadoras de la oferta de transporte público – Adecuar los horarios del transporte público a las entradas y salidas de los trabajadores y trabajadoras, reforzar las frecuencias y la capacidad – Implantar nuevos servicios y adecuar las líneas de bus existentes, cambiando itinerarios para mejorar la cobertura territorial y acercar las paradas a los centros de trabajo – Bonificación de los abonos de transporte. Los RD6/2010 y RD1788/2010, establecen exenciones en el IRPF a los trabajadores y de las cotizaciones de la SS de los empresarios, cuando estos facilitan abonos de transporte público 12/12/2014

42



Recuperación y ampliación del transporte colectivo de empresa – Garantizar el acceso a todos los trabajadores y trabajadoras de un mismo centro de trabajo sin exclusiones

– Mancomunar entre empresas el servicio de bus par convertirlo en el bus del polígono, parque empresarial, etc. – Garantizar la intermodalidad con otros servicios y modos de transporte público – Revisar periódicamente los itinerarios y horarios adecuándolos a las nuevas necesidades 12/12/2014 43

• Vehículo privado motorizado – Gestión sostenible del aparcamiento o Priorizar el aparcamiento gratuito para personas con minusvalías, embarazadas, coches compartidos, trabajadores/as con nulas o escasas posibilidades de utilizar alternativas, etc. o Tarificar el aparcamiento para financiar les actuaciones de movilidad sostenible o Reducir las plazas de aparcamiento en el espacio público y en el interior de las empresas y acabar con la impunidad 12/12/2014 44



Soporte al coche compartido o Creación de una agencia del coche compartido que fomente el servicio y garantice los desplazamientos o Creación de una página web para gestionar y promover el coche compartido

o Garantizar las mejores plazas de aparcamiento dentro del recinto de las empresas o Ofrecer incentivos económicos, vales de gasolina, etc.

o Asegurar el retorno a casa, por ejemplo: mediante el pago por parte de la empresa de un taxi o Crear un espacio en el portal web de movilidad para ponerse en contacto con los potenciales usuarios del coche compartido 12/12/2014 45



Otras medidas: – Construir un portal web de movilidad para informar de las alternativas al uso del vehículo privado y conectar con el gestor de movilidad para quejas, sugerencias, consultas, etc. – Incluir la movilidad la auditoria de la movilidad al centro de trabajo para obtener un certificado de gestión ambiental (EMAS o ISO) – Campaña de difusión del plan de movilidad y de concienciación y sensibilización para el cambio de hábitos

– Elaborar una guía de movilidad que recoja toda la oferta de modos sostenibles para acceder a los centros de trabajo

12/12/2014 46

RETOS 1. COOPERACIÓN INSTITUCIONAL, INCLUIDAS ASOCIACIONES

- Estrategias y planes de actuación conjuntos. -Programa del grupo GT-68 de la DGT -Comisión N. de Seguridad y Salud Laboral -Programas de Comunidades Autónomas -Grupos de trabajo de especialistas - Campañas de Seguridad Vial que promuevan valores. Divulgación de buenas prácticas

-Papel proactivo de la Autoridad Laboral competente

2. INTEGRACIÓN EFECTIVA DE LA SEGURIDAD VIAL Y LA MOVILIDAD EN EL SISTEMA DE GESTIÓN - Concienciación moral, social y económica de

empresarios. Liderazgo transformador de la PRL. - Aplicación de instrumentos facilitadores (Guías de actuación, NTP, etc.) - Aprovechamiento del aporte de la norma ISO 39001 - Implementación de modelos específicos para la evaluación de riesgos de ALT - Mantenimiento integral de equipos móviles y vehículos. - Planes de formación específica y continuada para consolidar la conducción segura y saludable y la movilidad sostenible. - Evaluación de la rentabilidad socioeconómica de las acciones emprendidas

MUCHAS GRACIAS

[email protected]

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.