Introducció

Mercuri es el planeta de sistema solar més proper al sol, i el més menut.Forma part dels anomenats planetes interiors o rocosos , i no té satèl·lits .Es van conèixer més coses de la superfÃ-cie quan van enviar una sonda planetà ria(Mariner 10).Antigament es pensava que es perÃ-ode de rotació i translació era el mateix.Pero en 1965 un radar que enviaren a Mercuri indicà als cientÃ-fics que el perÃ-ode de rotació durava 58,7 dies y el de translació 2/3. Esta fenomen no es casualitat s'anomena ressonà ncia de gir orbitral.Mercuri pasa periodicament per davant del Sol ,fenomen anomenat transit .Antigament es pensava que existia un planeta més proper al Sol anomenat Planeta Vulcano,que rodejava Mercuri.Hui per hui es sap que Vulcano no existeix i la explicació del seu comportament es troba en la Teoria General de la Relativitat(que descriu la acceleració i la gravetat com aspectes diferents de la mateixa realitat,la noció de la curvatura de espaitemps i el principi de covarià ncia. CaracterÃ-stiques orbitrals Dist. Mitja del Sol Radio mitja Excentricitat PerÃ-ode orbital (sideral) PerÃ-ode orbital (sinòdic) Velocitat orbital mitjà Inclinació Número de satèl·lits CaracterÃ-stiques fÃ-siques Dià metre equatorial Àrea superficial Massa Densitat mitja Gravetat superficial PerÃ-ode de rotació Inclinació axial Albedo Velocitat de escap Temp. Mitja superf:Dia Temp. Mitja superf:Nit Temperatura superficial

0,387 UA 57.894.376 km 0,20563069 87d 23,23h 115,88 dies 47,8725 km/s 7,004° 0 4.879,4 km 7,5 × 107 km2 3,302×1023 kg 5,43 g/cm3 3,7 m/s2 58d 15,5088h 0° 0,10−0,12 4,25 km/s 623 K 103 K mÃ-n. mitja mà x. 90 K

1

440 K 700 K CaracterÃ-stiques atmosfèriques Presió atmosfèrica Potasi Sodi Oxigen atòmic Argó Heli Oxigen molecular Nitrogen Diòxid de carbono Agua Hidrogen

vestigis 31,7% 24,9% 9,5% 7,0% 5,9% 5,6% 5,2% 3,6% 3,4% 3,2%

Teories de Mercuri Mercuri té el contingut més gran en ferro de tot el sistema solar.Hi han varies teories per explicar−ho: • La més aceptada pels cientÃ-fics es que mercuri al principi tenia una proporció de silicato metà l·lic,paregut als meteorits i una massa aproximadament 2,25 vegades la massa actual. • Mercuri podria haberse format de la nebulosa planetaria originaria del nostre sistema solar antes que l'energia del sol, s'estabilitzara. Al principi el planeta hauria tingut dos vegades la massa actual.La roca supercial s'hauria evaporitzat per les temperatures extremes formant un atmosfera de vapor de roca que després el vent solar s'encarregaria de dispersar per l'espai. • Es basa en la nebulosa planetaria causant la resistencia fÃ-sica sobre les partÃ-cules del disc del talús continental,el cual va provocar nombroses partÃ-cules de matèria lleugera. • Estructura interna Mercuri es el planeta mes menut del cuatre interiors que existeixen amb un dià metre de 4.879Km en l'ecuador i una densitat de 5.430Kg/m3,la segona més gran del sistema solar. L'estructura interna de mercuri es divideix en tres parts: • Nucli:Ocupa gran part del planeta i esta format per ferro de alta densitat .Es diu que ocupa el 42% del volum total. • Mantell:De uns 600Km de gruix .Es creu que la seua formació va ser l'impacte contra ell desfent la major part del mantell i donant com a resultat un mantell mes fi comparat amb el nucli gran. • Escorça:Medix de 100 a 200 km d'espesor.Un fet caracterÃ-stic de l'escorça son les visibles i nombroses linies escarpades que s'extienden milions de Km de dià metre.Es va formar quant el mantell i el nucli es refredaren i amb el pas del temps el mantell es solidifica. ♦ .Geologia i supercie

2

La supeficie de Mercuri presenta nombrosos impactes meteorits.Alguns dels crà ters són recients i es caracteritzen per la presencia de un pic central. Els crà ters més antics van tindre una erosió molt forta degut a cambis de temperatura grans.Mercuri va sofrir un perÃ-ode de bombardeig de meteorits de grans dimensions,a causa de l'absencia de l'atmosfera,per poder desintegrar o frenar moltes d'estes roques.Es formaren conques i depressions amb el magma del planeta,produint superficies planes paregudees als mars.Una caracteristica de Mercuri es que té nombrosos plecs de compresió en les llanures.Hi han dos tipus: • Cuenca Caloris:es una crà ter d'impacte que forma una depressió de les més grans del sistema solar.Té un diametre de 1550Km,també te grietes estretes i sól pla. • Terreny Extrany:Una hipótesis de com es va formar es los ones de xoc generades per l'impacte que provocà Cuenca de Caloris,atravesaren l'esfera planetaria,fracturant la superficie i formant esta serralada. 3.Atmosfera i Magnetosfera Atmosfera Contituida per potasi i sodi d'altres elements.La causa de que l'atmosfera siga tan lleuguera es perque Mercuri es un planeta molt menut i amb una gravetat insuficient per retindre durant molt de temps una densitat atmosferica,Esta atmosfera de atoms no estables perd i canvia els elements de varies formes.L'hidregen i l'heli provenen del vent solar.La caiguda radioactiva de elements de Mercuri es un altra font d'heli ,com el sodi i el potasi.El vapor d'aigua prove de impactes de cometes sobre la superficie del planeta. Magnetosfera L'estudi de l'interació de Mercuri amb el vent solar,va posar en evidencia l'existencia de una magnetosfera al voltant del planeta.L'origen no es conegut,encara que es creu que es va formar per una corrent electrica intuida a les capes exteriors de l'atmosfera per el moviment de linies del camp magnetic interplanetari que gira per la rotació del Sol.La causa del camp magnetic podria ser un nucli del planeta fundit. 4.Orbitra y Rotació L'orbitra de Mercuri es la més excentrica dels planetes majors,amb la distancia del planeta al Sol entre 46 milions i 70 milions de Km.Tarda en fer una translació completa 88 dies terrestres.I té una inclinació de només 0,01º(graus sexagesimals)unes 300 vegades menys que Júpiter.D'aquetsa manera un observador en l'ecuador de Mercuri en migdia normal mai voria el sol més de 0,01º al nord i al sud del zenit. Amanecer doble Este fenomen on el Sol ix ,espera i s'amaga de nou per on a ixiti despres torna a eixir per cdontinuar el seu recorregut pel cel,sols ocorre en alguns punts de la superficie.Per aixo, cada vegada que el Sol s'observa desde un altre planeta pareix que es pare en el cel i realitze un moviment de giratori,aço ocurreix perque la velocitat angular orbitral de Mercuri iguala la velocitat angular rotatoria.Per aixo s'explica este moviment aparentment atraçat del Sol. Avanç del periheli L'avanç del periheli de Mercuri es va notar en el segle XIX per la lenta presició de l'orbitra del planeta alrededor del Sol.Aleshores concluiren que un altre planeta era l'autor de les revolucions orbitrals.Algo paregut al que es pasaba amb Neptú i Urà .L'efecte es molt menut:l'efecte de dita relativitat en l'avanç del periheli mercurià ,se n'ix del normal en una mida de 42,98 acosegons per segle.I necessita 12 milions de 3

orbitres per fer un torn complet. Resonancia orbitral Fa molt d'anys es pensaba que Mercuri miraba sempre el Sol de manera sincronica,com heu fa la Lluna.No va ser asta 1965 quant es descobri la resonancia orbitral,girant tres voltes per cada dos anys.Laraó perque els astronoms pensaven que Mercuri sempre esta en la millor posició per observar−lo,sempre mostrava la mateixa cara.Un dia solar en Mercuri son 176 dies zterretres.Un dia sidial 58,7 dies terrestres.L'exentricitat de Mercuri varia caoticasment desde 0 fins a0,47 en milions d'anys.

4