Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya ( )

Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) Ferran Sabaté i Casellas ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condic

1 downloads 33 Views 9MB Size

Recommend Stories


Pla per a la Inclusió i Cohesió Social de Catalunya
Pla per a la Inclusió i Cohesió Social de Catalunya 1. L’exclusió social a Catalunya Escenaris i reptes que confirmen la necessitat d’un Pla per a l

La seguretat interna i internacional de Catalunya
La seguretat interna i internacional de Catalunya La seguretat interna i internacional de Catalunya Índex 1. Objecte 5 2. Context i premisses 6

La Directiva de serveis i els ens locals de Catalunya
La Directiva de serveis i els ens locals de Catalunya La Directiva de serveis i els ens locals de Catalunya Criteris per a l’adaptació de la normati

Felip Pedrell i 1'Arxiu d'etnografia i Folklore de Catalunya
Recerca Musicolbgica XI-XII, 1991-1992, 329-334 Felip Pedrell i 1'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya LLUÍSCALVO A. Prehmbul Com ja s'ha asse

Story Transcript

Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) Ferran Sabaté i Casellas

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

POLÍTICA SANITARIA I SOCIAL DE LA MANCOMÚNITAT DE CATALUNYA (1914-1924)

AUTOR:

FERRAN SABATE

I CABELLAS

TESI PER ASPIRAR AL GRAU DE DOCTOR PRESENTADA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

6.1.3.1.

Mejoras que beneficencia

ANNEX

pueden real izarse que dependen de Lérida

Exmo. Sr. Honorable

Presidente señor:

El encargo confió ha

que sido

en las

los establecimientos Diputaciones de

y Tarragona

de

(*)

la Mancomunidad

el consejo llevado a

de vuesta término.

de Gerona,

de

digna

Cataluña.

Presidencia

me

El acuerdo que tomó fue encomendarme un estudio de los establecimientos de Beneficencia que dependen de las Diputaciones de Gerona, Lérida y Tarragona y de las mejoras que, a mi juicio, puedan rea 1 izarse en los mencionados establecimientos. Aun cuando este trabajo, por su complejidad, tal vez habría tendió que confiarse a un arqui tecto, a un médico y a un pedagogo, puesto que en las inst ituciones a visitar indudab¡emente habían de encontrarse deficiencias en sus edificios, en la higiene y sanidad de los mismos y en las enseñanzas que en ellos se den, fuéme muy grato que el Consejo creyera que yo sólo podía dar cumplimiento a dicho encargo, no sólo por mis estudios y campañas consagradas a ¡a misma, sino, también, por mi experiencia adquirida con mi intervención activa en inst i tuciones tan importante como el Hospital Clínico, las Casas provinciales de Caridad y de Maternidad y Expósitos, la Junta de Protección a la Infancia y Represión de la mendicidad, la Comisión de Asilos Municipales, la Casa de Misericordia, la de Infantes Huérfanos, el Plato de pobres vergonzantes, etc. Agradecido por la designación, y aceptado el encargo, he procedido a la visita de aquellos establecimientos, para lo cual me han sido dadas toda clase de facilidades por parte de los señores Presidentes de las Diputaciones, altos empleados de las mismas y Directores y Administradores de todas las Casas benéficas.

(*) Informe redactado Cataluña (1920)

por

encargo

168

de

la

Mancomunidad

de

Mi

tarea

empezó

por

la provincia

de:

GERONA De carácter provincia 1 tiene Gerona el Manicomio de Salt, del que no hablaré porque hace algún tiempo, el servicio de dementes fue traspasado a la Mancomunidad. Ello no obstante, he recogido una serie de datos que conservo en mi poder por si en alguna ocasión pueden ser de alguna utilidad. Tiene, además, las siguientes instituciones: Hospicio provincial y Expós i tos y Hospital provincial. Hospicio

provincial

y

Expósitos

Esta casa tiene por objeto albergar hijos de padres desconocidos, hijos de padres pobres y viejos imposibi1itados para el trabajo y valetudinarios (hombres y mujeres). Depende únicamente de la Diputación y se rige por un Reglamento algo anticuado, completado con disposiciones dictadas con posterioridad a su publicación y como consecuencia de deficiencias podidas observar en la práctica. El servicio facultativo de esta casa lo prestan un médico externo y un pract i cante que también vive fuera de aquélla. El servicio pedagógico va a cargo de un maestro y de un ayudante para los niños; ¡as Hermanas que cuidan del régimen interior de la casa enseñan a las niñas. Además hay un profesor de solfeo; éste, el maestro y el ayudante son externos. El presupuesto de gastos de la pesetas, y como ingresos cuenta procedentes de láminas intransferibles al 4 por 100, y de esta cantidad son eventuales.

casa con

es de 22,400 de Renta hasta 46.582

No obstante su antigüedad no existe fundación alguna que representa ingreso, y como único durante el año cuenta con 75 ptas. que entrega Obispo de la diócesis. La deuda resultante la la diputación provincial. La población asilada individuos, y tienen hijos de la provincia ser naturales de ella

343.742 pesetas perpetua pesetas

benéfica donativo el señor satisface

en la casa es de quinientos derecho a estancia en la misma los en ella avecindados y los que sin estén avecindados en la misma.

169

Los hombres que son aptos para el trabajo están ocupados en labores de la casa y además, particularmente los jóvenes, trabajan como impresores, sastres, aIpargateros, zapateros y carpinteros en los talleres instalados dentro de la propia casa. La duración de la residencia en este establecimiento no está limitada para los viejos; los adultos pueden permanecer en el mismo hasta la mayoría de edad si son aptos para el trabajo. En caso contrario, pueden continuar viviendo en la casa. Cuidan del régimen interior de la misma Hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, orden española, ayudadas por niñas asiladas. Los niños están cuidados y vigilados por cinco celadores, estudiantes del Seminario. El edificio fue 1771 y añadido 1803.

construido al mismo

el año 1673, ampliado la Casa de Expósitos

el el

año año

Reformas y mejoras.El edificio de que se trata es de una gran capacidad y de una gran solidez. Construido exprofeso, reúne grandes condiciones para poder sacar del mismo un gran partido a beneficio y provecho de los desgraciados que en él tienen que albergarse. Además de la parte construida, de dimensiones suficientes para contener diferentes servicios, tiene grandes espacios de terreno en los que se podrían levantar diversos pabelIones o bien ponerlos en condiciones para el mayor esparcimiento y comodidad de los asi lados. El edificio y anexos podrían const i t u i r una gran casa benéfica con toda clase de comodidades, empezando por instalar un buen sistema de calefacción, que actualmente se obtiene por medio de braseros con carbón,constituyendo un peligro permanente; e instalando, también, el alumbrado eléctrico, pues hoy la luz artificial se produce por medio de quinqués de petróleo, de intensidad insuficiente, habida cuenta de las grandes dimensiones de los locales, y que, a la vez, manchan el pavimento y despiden mal olor.

170

Atendida la grandiosidad de la casa y la multiplicidad de Servicios y necesidades, convendría instalar en ella la telefonía interior o privada, y, como cosa indispensable, proceder a la construcción de nuevos retretes y lavaderos mecánicos, con sus correspondientes máquinas de desinfección, de secar, estirar y planchar la ropa. Una casa que contiene población tan numerosa no puede prescindir de tener muy bien montado un servicio tan necesario que reporta higiene, economía y mayor rapidez en las operaciones. Sería, también, conveniente suprimir los jergones de las camas de la enfermería, no indi candóse lo mismo, por lo que respecta a las demás camas, por demostrar la práctica que es mejor el jergón que el colchón por diversas razones, la principal la 1 impieza. Pract i cando las obras necesarias, aprovechando los terrenos anexos de que he hablado antes, podría establecerse la debida separación entre los asi lados. No conviene la mezcla de viejos y niños y viejas y niñas como actualmente existe. Es, a la vez, sensible que los niños mandados allí gubernativamente, por regla general "trinxeraires", tengan de convivir con la parte sana del Asilo, como, también, que los viejos que gozan de buena salud tengan de estar en contacto con individuos delicados, epilépticos, imbéciles, idiotas, degenerados,etc. Las Escuelas habrían de ser objeto de una renovación de acuerdo con las modernas corrientes pedagógicas, y como complemento, y con el objeto de que la enseñanza de oficios resultase más eficaz, sería menester proceder a la adquisición de algunas máquinas y artefactos, especialmente en la sección de imprenta, cuyo material resulta insuficiente y anticuado. Como quiera que esta sección produce ingresos, en indudable que cuanto mejor montada estuviese, a más del cuant ioso beneficio que reportaría a los que en la misma trabajan, vendría a resultar una fuente de mayores rendimientos.

171

Hospital

provincial

El objeto de esta inst itución es pobres. Como la casa anteriormente pura y simplemente de la Diputación En el mismo edificio de Convalecencia", Patronato particular Funciona de acuerdo Casa de Convalecencia la Santa Cruz.

albergar enfermos descrita depende, provincial.

existe un anexo que sirve de "Casa regida y administrada por un que disfruta de rentas propias. con el Hospital, a semejanza de la de Barcelona unida al Hospital de

El Hospital de Gerona se rige por un Reglamento que resulta bastante anticuado. El servicio facultativo está encomendado a tres médicos numerarios, tres agregados y un farmacéutico, todos externos. Además, hay un médico oculi sta. La casa gasta, según presupuesto, 290.957 ptas. cantidad insuficiente para los servicios que se ve obligada a prestar, y mayormente en la actualidad por el aumento del precio de subsistencias y medicamentos. Como ingreso cuenta con 33.222 pesetas procedentes de estancias de algún enfermo distinguido; intereses de láminas intransferibles del 4 al 100, y del importe de los medicamentos y efectos de curación que la farmacia suministra a la Cárcel y al Manicomio de Salt. Recibe, de vez en cuando, algún donativo de escasa importancia y en cuanto a fundaciones no cuenta con ninguna. El promedio de individuos en el mismo albergados es el de doscientos cuarenta, entre ellos treinta y cuatro mujeres dementes que no tienen cabida en el Manicomio de Salt. Tienen derecho a entrada en esta santa casa cuantos se presentan solicitando cama o asistencia facultativa justificando su estado de pobreza. El número de asistidos resulta bastante crecido, debido a ser el Hospital más próximo a la frontera y, por tanto, el más cast igado por el ingreso de inmigrantes pobres, y, además, el contingente que proporciona el presidio de Figueras. El coste por estancia viene a resultar, aproximadamente, de unas 3 ptas., comprendidas alimentación, ropas, medicamentos, material de curación, sueldos y demás gastos generales. 172

Cuidan de la casa las beneméri tas Hermanas de la Caridad de San Vicente de Pául, orden española, auxi1iadas por enfermeros y enfermeras laicos. Además del servicio de hospi talización de enfermos sirve este establecimiento de Casa de Maternidad, en departamentos rigurosamente separados. Del servicio está encargada una Hermana, auxiliada por una comadrona. Las mujeres, después del parto, pasan al Hospital anteriormente descrito a criar voluntariamente. Cuando el número de nodrizas es insuficiente, la lactancia es a r t i f i c i a l , cuyo sistema se aplica, como es de suponer, a las criaturas que sufren enfermedades contagiosas. La Diputación sostiene fuera de la casa un centenar de amas, incluyéndose las que ya no crian y cuidan de alguna criatura. Por este servicio se paga, durante un año, 30 ptas. cada mes, y de un año a cinco, 15 ptas. mensuales. A un año se destetan las criaturas. El

edificio

fue

fundado

en

el año

1666.

Reformas y mejoras.Como el establecimiento anteriormente historiado, el Hospi tal está insta lado en apropiado edificio y sol idamente construido. Es de gran capacidad y, por lo tanto, suficiente para el objeto a que está destinado. Sería de alta conveniencia construir una Casa de Maternidad separada del Hospital, y, tal vez, seria lugar a propósito los terrenos de que disfruta el Hospicio; y me permito indicarlos porque, a mi juicio, teniendo en cuenta el movimiento de maternidad, relativamente pequeño, según estadísticas, podría levantarse un establecimiento modelo en cuanto a dimensiones y con todos los adelantos' preconizados por la moderna obstetricia y ginecología. Resultaría un Hospital muy apreciable empezando por instalar en el mismo un buen sistema de calefacción, alumbrado eléctrico, telefonía privada y lavaderos mecánicos. Estas mejoras son casi indispensables teniendo en cuenta el carácter, objeto y grandiosidad de la casa. Se impone, como medida altamente higiénica, la supresión de los jergones y de las mesitas de madera 173

y secretas individuales enfermo. Las mes i tas substituidas por otras fáciles de limpiar y de citar las que se utilizan Barcelona, que han dado

correspondientes a cada cama de y secretas habrían de ser más prácticas y más modernas, desinfectar. Como modelo puedo en el Hospital Clínico de y dan buenos resultados.

El asfalto del pavimento y el estucado en las paredes sería una buena reforma; resultaría más fácil la desinfección y, a la vez, quedarían suprimidos los actuales arrimaderos de azulejos de Valencia y, como es cons iguiente, las Junturas de las mismas, terreno abonado para toda clase de microbios. La cocina de la casa instalación. Convendría a poder ser, en un efecto.

no reúne montarla pabellón

buenas en un aislado

condiciones nuevo local, construido

de y, ai

Creo que los médicos podrían formular una porción de indicaciones para el mejor funcionamiento del Hospital. Yo, sin ser competente en la materia, he encontrado a faltar algunas cosas; desde luego, una buena sala de operaciones. En la actualidad se está reformando la exis tente; mas, mi impresión es de que es insuficiente y deficientes. Hay falta de buen instrumental quirúrgico, y, al propio tiempo, tratándose de un Hospital, no estaría de más una buena instalación de hidroterapia, de fisioterapia y otras especialidades que reclaman y exigen las modernas api i caciones de la medicina y de cirurgía. Con estas mejoras y el arreglo del piso superior del edificio, donde hay habitaciones para enfermos que pagan la estancia, y otros servicios, quedaría el Hospital en muy buenas condiciones y con la debida capacidad una vez separado del mismo el servicio de maternidad,y separadas, en definitiva, las pobres mujeres locas que por falta de s i t i o en el Manicomio de Salt tienen de convivir con las enfermas de la casa, ocupando habi tacíones que son necesarias para otras serví dos hospitalarios. Sí se llevan a cabo las reformas indicadas funcionamiento de las dos casas que acabo Gerona contará con un grupo benéfico muy 174

para le mejor de describir, recomendable.

TARRAGONA En materia Diputación, Casa

de servicios benéf i cos sostenidos por Tarragona, únicamente tiene la llamada.

P r o v i n c i a l

de

la

Beneficencia

Esta situación cumple diferentes finalidades; hace las veces de Casa de Misericordia o Caridad y de casa de Maternidad y Expósitos. En el primer concepto recoge y ampara huérfanos (niños y niñas), menores de diez años, y viejos (hombres y mujeres), mayores de sesenta años. Depende de la administrada, por Gobierno compuesta vecinos.

Diputación provincial,pero delegación de ésta, por una de tres diputados provinciales

El reglamento por está 1igeramente

el cual se modificado.

rige

data

del

está de seis

Junta y

año

1872

y

El servicio facultativo lo prestan cinco médicos, externos encargados de las cinco secciones en que está dividida la casa. El servicio pedagógico corre a cargo de un profesor para los niños; las niñas reciben la instrucción de las Hermanas de la Caridad que cuidan del estableeimiento. Además hay un profesor de dibujo y otro de música y para los ciegos. El presupuesto de gastos es de 193.111 ptas. y como ingresos cuenta con unas 1.250 ptas. eventuales y unas 500 ptas anuales en concepto de donativos. No existe fundación de ninguna clase. La población asilada es la siguiente: expósitos y doscientos diez y nueve hombres y mujeres. Tienen derecho con diez años progenitores.

al ingreso de residencia

los

hijos en la

cuarenta individuos,

y

de la provincia misma, ellos o

En cuanto a ocupación, los menores reciben instrucción y educación necesarias. Los mayores aprenden absolutamente nada; únicamente se utilizan aptos para servicios domésticos. 175

cuatro entre

o sus

la no los

A la edad anormales

de diez y ocho años o inútiles para el

causan baja, trabajo.

excepto

Del régimen interno de la casa cuidan las Hermanas Caridad de San Vicente de Paúl, orden española.

los

de la

La Maternidad funciona con arreglo a la Ley del año 1847 y R.D. de 1849. De las mujeres que han librado, la mayoría quedan de nodrizas en la casa durante el mayor tiempo posible. Por la lactancia externa se paga a las nodrizas 30 pts mensuales, durante el primer año; el segundo, 15, y si la criatura continua al cuidado del ama, se le pagan 6,50 pesetas cada mes, hasta los cinco años. El número de criaturas entradas por el torno resulta de un promedio de cuatro al año. La fundación del establecimiento data del año 1847 y está insta lado en un antiguo convento de mercedarios.

Reformas y mejoras.Debido a la insuficiencia económica faltan determinados servicios de gran conveniencia en casas como ésta. Desde luego es menester la habi1 itación de un local propio para enfermería, pues ahora resulta que sanos y enfermos han de convivir juntos. No existe un departamento para aislar enfermos infecciosos, siendo conveniente que no falte al objeto de evitar un peligro epidémico. Es del todo indispensable montar talleres de varios oficios manuales, como zapatería, alpargatería, carpintería, imprenta, etc. por el estilo de los que funcionan en la mayoría de los grandes Asilos, toda vez que resulta inhumano y de una imprevisión censurable que los asilados aptos para el trabajo sean echados a la calle a la edad de diez y ocho años sin que la casa se haya preocupado de proporcionarles los medios necesarios para que puedan defenderse en la lucha por la vida. El servicio Se impone para los

pedagógico la Escuela párvulos.

es muy rudimentario e graduada y la elemental

176

incompleto. Montessori

Falta un buen sistema de calefacción, telefonía interna o privada, lavaderos mecánicos con las correspondientes estufas de desinfección; esto último en pabellón aislado. Conviene cambiar de sitio, para su mejor funcionamiento, el horno para la elaboración del pan, actualmente instalado en una construcción separada de la casa. Es urgente suprimir los actuales comedores, situados en los sótanos de la casa, sin luz, húmedos y dispuestos de manera que causan el efecto de un establo para animales. Hay s i t i o para construirlos de nuevo, bien aireados y todo el día bañados por el sol. Como servio ios sanitarios faltan bañeras para las personas mayores y para los niños y un buen juego de duchas. Además, falta un patio cubierto para que puedan jugar los niños en los días fríos y 1luviosos. El edificio es viejo y bastante ruinoso. Como no fue construido exprofeso para asilo, se puede notar una serie de construcciones añadidas, e incluso algunas profanaciones arqui tectónicas, debido a la necesidad de establecer servicios y dependencias indispensables. Así y todo, el local resulta insuficiente, en términos que los viejos asilados no pueden dormir en él; únicamente comen y al terminar la jornada van a pasar la noche a una casa próxima, de malísimas condiciones higiénicas, ruinosa y sucia. Esta forzosa combinación resulta en detrimento del orden y de la disciplina, pues viene a ser como un régimen de puerta abierta, con todas sus deficiencias, consecuencias y peíigros. Si ha de subsistir la casa actual, con las reformas indicadas podrá i r tirando y prestar mejor servicio que hasta ahora; mas, como sea que no puede continuar la convivencia de expósitos, niños, viejos y anormales en un edificio de tan malas condiciones, aun cuando la medida sea excesivamente radical, yo me atrevo a proponer su derribo. Tarragona tiene a su disposición todos los elementos para crear una verdadera y moderna urbe benéfica. El terreno que ocupa la actual Casa de Beneficencia no

177

puede tener mejor emplazamiento: en s i t i o elevado, vent i lado por todos lados, y de cara al mar, const i tuyendo uno de los más espléndidos miradores de la costa catalana. Tiene a su alrededor terrenos que son propiedad de la casa y, al mismo tiempo, hay otros anexos, fáciles de adquirir, mediante, en último término, una expropiación forzosa. En estos terrenos, que en conjunto suman un considerable número de metros cuadrados, podría construirse una serie de pabe1 Iones aislados con destino a las diferentes necesidades de la Beneficencia, a talleres para los oficios de los que antes he hablado y para las escuelas que convendría organizar. Si el edificio actual no se quiere derribar vez, habilitarse para Hospital provincial, faltada Tarragona, a base de aprovechar para infecciosos un edificio situado a 200m llamado "Casa Blanca", que, según noticias, de la Diputación y sirve actualmente de

podría, tal del que está Hospital de de la casa, es propiedad lazareto.

Sea lo que quiera la solución que se le dé, precisa hacer constar que todo cuanto se haga dentro de los expresados terrenos, por su situación topográfica, clima y demás circunstancias, tendrá inmejorables condiciones. Pocas poblaciones tendrán instalados en un medio tan favorable sus servicios benéficos y hospitalarios. Como he dicho antes, Tarragona no tiene Hospital provincial. La Diputación, a falta de un Hospital, según previene la Ley, utiliza como tal el Hospital de San Pablo y Santa Tecla, de fundación particular y ajeno al Municipio y a la Provincia. Se limita a pagar las estancias de los enfermos que al mismo manda y que, según estadísticas, no pasan de veinticinco al año. Es un servicio que, prestado en esta forma, a la Diputación le resulta económico; y si el número de enfermos es reducido se debe a la existencia de Hospitales de cierta importancia que funcionan en diferentes poblaciones de la provincia, descongestionadores, todos ellos, del de la capital. Según datos recogidos, los enfermos que asiste Tarragona, provincia, son casi todos transeúntes, muy pocos son hijos del país. 178

LÉRIDA De carácter provincial La Casa de Misericordia, el Hospital. Casa

de

tiene Lérida tres la Casa de Maternidad

establecimientos: (Inclusa) y

Misericordia

La Casa de Misericordia tiene por misión recoger expósi tos de trece años en adelante, huérfanos en general y viejos y viejas inútiles para el trabajo. Con carácter provisional alberga dementes hasta que ingresan en el manicomio. Depende única y exclusivamente de la Diputación provincial y se rige por un Reglamento del año 1905 que cont iene algunas modificaciones hechas con poster ioridad. La casa prestan especial

tiene un servicios, i stas que

médico externo que cobra, y sin percibir honorarios, los son menester.

además, médicos

El servicio pedagógico para los niños va a cargo de un maestro de instrucción primaria; es el del Estado, pues la Escuela se considera como nacional. La enseñanza de las niñas corre a cargo de las Hermanas de la Caridad. Hay, también. Escuela de música y de gimnasia, con dos profesores. La Escuela de dibujo, que asimismo la hay, no funciona por falta de maestro. El presupuesto de gastos de la casa asciende a 167.578 pesetas, y no cuenta con ningún ingreso, donativo ni fundación que pueda aligerar los esfuerzos que tiene que hacer la Diputación para sostenerla. La población asilada consta de trescientos individuos, entre personas mayores y niños, jóvenes y viejos, hombres y mujeres. Pueden ingresar en la casa los hijos de la provincia y los que, sin serlo, estén en ella avecindados, con diez años de residencia. Los niños horno de zapatería, competente

aptos para el trabajo prestan servicio en el pan y en los talleres de carpintería, sastrería e imprenta, dirigidos por personal extraño a la casa. Ayudan también, al pintor 179

y al albañíl, y algunos ello, desempeñan el diferentes dependencias

niños papel de la

y hombres, capaces de ordenanzas en Diputación.

En cuanto al tiempo de residencia únicamente limitado para los niños que son aptos para el la edad máxima es la de los diez y ocho años. El cuidado de la casa está confiado a las hermanas Caridad de San Vicente de Paúl, orden española.

para las

está trabajo;

de la

Reformas y mejoras.El edificio que sirve de Casa de Beneficencia es de grandes dimensiones y aparenta estar bien construido. Era un antiguo convento, el cual, para ser habilitado como Asilo, ha tendido que sufrir una porción de reformas y modificaciones para poder adaptarle los diferentes servicios de Beneficencia. Como que la capacidad es extraordinaria, está en condiciones de poderse reglamentar de modo distinto como funciona en la actualidad. Hay grandes patios que podrían ut ilizarse para levantar en ellos construcciones complementarias y, así y todo, aun quedaría espacio suficiente para el esparcimiento de la familia asilada que hoy disfruta del mismo en locales poco a propósito y hasta faltados de la higiene más elemental. Sacrificando cuatro coles y otras tantas 1echugas, que seguramente resultarían más baratas compradas en el mercado, se podría lograr un mejoramiento en los servicios benéfi cos y, a la vez, un gran provecho para la salud de los pobres albergados en la santa casa. Falta, al igual que en todas las casas descritas, un buen sistema de calefacción, lavaderos mecánicos, bañeras y telefonía privada. Como quiera que hay camas sin somnier ni colchón, convendría practicar una revisión detenida de las mismas al objeto de completarlas y uniformarlas. Faltan también, lavabos para los niños, así como algunas obras de carácter urgente, entre ellas un patio semicubierto, uti1izable los días de lluvia, y una escalera interior para poder separar debidamente las mujeres de las niñas.

180

La cocina es pasable; mas si pudiera instalarse en un pabellón aislado, estaría mucho mejor. La escuela es muy rudimentaria; tal vez convendría mejorarla y graduarla.

Casa

de Maternidad

(Inclusa)

Sirve para recoger criaturas hasta la edad de trece años, tanto de padres conocidos como desconocidos. Depende de la Diputación y se rige por en Reglamento del año 1905. Del servicio facultat ivo de la casa está encargado un médico que cobra, y los de especialidades visitan y curan gratuitamente. La enseñanza, tanto de niños como de niñas, corre a cargo de las Hermanas de la Caridad. La casa gasta, según presupuesto, 119,516 ptas al año, y como ingresos no tiene más que una fundación que consiste en un inmueble situado dentro de la ciudad de Lérida, que administra la Diputación. Donat ivos no recibe ninguno durante el año. El número de individuos que constituye la población de esta casa es de doscientos, entre niños y niñas. Tienen derecho a estar en ella los que son hijos de la provincia o son vecinos, con diez años de residencia en la misma. Los niños pueden permanecer en la casa hasta la edad de trece años y las niñas indefinidamente. El régimen interno está al cuidado de las hermanas de la Caridad de San Vicente de Paúl, orden española, las cuales tienen rentas propias destinadas a su sostejjimiento. Las mujeres que han de librar entran a los seis meses de su embarazo y disfrutan de un régimen absoluto de libertad. Para la lactancia interna hay nodrizas, o sea las mujeres que quieren quedarse en la casa después de haber librado, y para los casos de insuficiencia de leche materna y de enfermedades contagiosas se emplean biberones.

181

Las nodrizas los diez y cuatro años,

externas cobran 25 ptas. ocho meses, y desde esta 10 pesetas.

mensuales edad hasta

hasta los

Además, la Diputación, por lo que se refiere a este aspecto de la Beneficencia, a las criaturas huérfanas de padre o madre pobres les concede una pensión de lactancia a razón de 15 ptas. mensuales durante un ano. A los padres que tengan mellizos se les auxilia pagándoles, durante un año, 15 ptas. al mes, por una de las criaturas. Los huérfanos de padre y madre cobran igual que los expósitos, o sea, 25 pesetas hasta los diez y ocho meses. El promedio al año.

de entradas

es de treinta

y ocho

individuos

El edificio en que está instalada la casa de que hablamos es relat ivamente moderno y construido exprofeso. Es de buenas dimensiones y se puede mejorar con las reformas que en él se lleven a cabo. La Madre superiora de la casa, por amor a la institución, la va mejorando poco a poco, gastando el sobrante de las rentas de la comunidad y el importe de algún donativo particular. Comparando lo antiguo con lo modernizado, precisa convenir que lo último da una nota alegre, de limpieza y de higiene, muy superior a lo que aun resta para mejorar. Sin perjuicio de las reformas que podrían real izarse, quizá sería un buen acuerdo el de poner a la disposición de esta buena Superiora un albañíl y un peón; dirigidos por ella seguiría el embellecimiento de la casa y no faltarían los materiales a invertir. Como en las casas precedentes, falta la debida calefacción, lavaderos mecánicos y, sobre todo, secadores, absolutamente indispensables en una ciudad como Lérida, por lo regular húmeda y en la que domina la niebla, y telefonía interior. Además, sería mejora de gran conveniencia convertir el cuarto de baños en una gran piscina. La única cosa que no puede continuar en la forma como actualmente está montada es la sección de maternidad secreta; no reúne ninguna buena condición. Tal vez podría construirse, al mencionado objeto, un pabellón

182

aislado aprovechando un magnífico casa, o bien uno de los de la Casa lindan con la primera.

patio que tiene de Beneficencia

la que

Sería una buena disposición que los niños y niñas que tienen derecho a permanecer en la casa hasta los trece años, a los cinco pasaran a la Casa de Beneficencia. De esta manera se faci1itarían los servicios y no quedaría desnatural izada la finalidad primordial de la inst itución

Hospital

provincial

No obstante haberlo visitado con detención, me abstengo de ocuparme del mismo en virtud de existir el acuerdo de suprimirlo, construyéndolo de nueva planta, según proyecto ya aprobado, del cual son autores los arquitectos señores Porqueres y Mestres. Está presupuesto en 1.500.000 pesetas, con un emprést ito especial. *** Si hubiese querido limitarme estrictamente a la letra de vuestro acuerdo, daría por terminada mi tarea; pero me ha parecido que tenía obligación de interpretar su espíritu y de continuar en esta memoria mis impresiones y pensamientos referentes al magno problema de la Benef icencia en Cataluña. Es probable que coincida, en algunos puntos, con el criterio que acerca de los aspectos y modalidades de la Beneficencia, dignos de ser atendidos, tienen formado los señores del Consejo de la Mancomunidad, y, aun cuando no ignoro cuáles son las funciones que la Ley encomienda a los organismos provinciales, me permitiré indicar algunas cosas a hacer, de una manera imperiosa y absoluta, por si la Mancomunidad quiere recogerlas y, cuando lo permita su situación económica, pueda darles forma y vida.

183

Desde el momento que Cataluña es un organismo Mancomunidad su gobierno, ésta ha de preocuparse Sanidad, de los elementos que la integran y funcionamiento, pues le conviene que todos den el rendimiento en favor de la grandeza y prosperidad tierra catalana.

y la de la de su máximo de la

Con las reformas y mejoras que acabo de proponer quedarían, tal vez, debidamente atendidos una porción de servicios benéficos. El único que no lo estará es el de la hospitalización de enfermos, pues sabido es que los actuales hospi tales son insuficientes para poder atender esta necesidad. En Barcelona tan sólo, está plenamente comprobado que faltan dos mil camas hospitalarias; por lo tanto, es de creer que en el resto de Cataluña no deben estar mejor en cuanto a hospitalización. Esto irá remediándose poco a poco, a medida que se vayan construyendo hospitales debidos a la munificencia de la caridad privada y protegiendo, en una forma u otra, los hospi ta les de las poblaciones más importantes de Cataluña que arrastran una existencia pobre por falta de medios económicos. Es un punto éste que conviene no dejar abandonado, ya que puede ser la base para resolver el problema hospitalario en nuestra tierra. La creación de hospitales de especialidades ha de contribuir, también, poderosamente a esta solución. A medida que uno va adentrándose en el mar inmenso de la Benef i cencia se ven las grandes necesidades que hay que atender y se ve, asimismo, el gran partido que puede sacarse de las grandes inst i tuciones benéficas, si éstas, merced a una buena organización, pueden articularse. Esto puede hacerlo la organización Cataluña.

perfectamente que la misma

la Mancomunidad, según dé a la Beneficencia

sea en

Una buena organización permitiría una serie de combinaciones que harían mucho más eficaz el beneficio asilar y hospitalario. No obstante, habrían de tenerse en cuenta las condiciones topográficas y climatológicas y, a la vez, las tradiciones existentes en materia de enseñanza y demás procedimientos encaminados al mejor perfeccionamiento de una función benéfica.

184

Se tendría que i r directamente a la especialización, agrupando en cada inst i tución los individuos asistidos por la Beneficencia de Cataluña que sufriesen enfermedades curables y a todos aquellos que necesitan recibir una enseñanza difícil o costosa de dar en todas las casas benéficas, por falta de personal idóneo o por falta, también, de elementos pedagógicos. En estas dos materias, las concentraciones serían altamente beneficiosas para los individuos que deberían integrarlas y para el mejor éxito de las finalidades que las habrían inspirado. He dicho enfermos curables, porque he creído siempre que los pobres enfermos crónicos o incurables, entre los que hay que contar los epilépt icos, no conviene alejarlos demasiado del medio en que han vivido. No deja de ser un consuelo para un desgraciado de esta naturaleza poder ver con frecuencia caras amigas y seres queridos; poder contemplar alrededor de su casa, individuos de su familia que con su compañía y conversación, le hacen un poco más 1 levadora su tristisima existencia. Mas todo esto podria hacerse y funcionar de manera casi perfecta yendo a la creación de lo que falta, para que la Beneficencia de nuestra tierra nada tenga que envidiar a los pueblos del mundo civi1 izado que la pract ican integraImente. Una El

de

las

cosas

a crear

es:

preventorio para niños y niñas escrofulosos y pretuberculosos. Es indudable que las casas de Beneficencia cuentan por docenas, dentro de su población, individuos que se encuentran en un manifiesto estado de miseria orgánica, y, por tanto, candidatos a la tuberculosis. No he de invadir atribuciones de los hombres que se dedican al cultivo de la ciencia médica, que son los que pueden designar el punto al que habrían de ser dest inados tales individuos; pero no creo que fuese ningún desacierto cient i f i c o destinarlos a Tarragona, aprovechando las inmejorables condiciones de su clima y la espléndida situación, ya descrita, de los terrenos en los que podria emplazarse la gran urbe benéfica tarraconense.

185

otra El

de las instítuciones Gran

Sanatorio

Marítimo

que habrían de

de crearse

es:

Cataluña

Aprovechándose de las ventajas que ofrece nuestra hermosa costa, sería una obra altamente social y humana la creación de este Sanatorio,con lo cual daría cumplimiento a lo que ha sido aspiración unánime manifestada en todos los Congresos de Medicina celebrados en nuestro país. En el decimocuarto Congreso Internacional, de 1903, el voto de la Sección de Pediatría fue el siguiente: "La Sección expresa unánimamente el deseo de que se multipliquen en las costas los sanatorios marítimos en vista de los efectos profi lácticos y curativos de la talasoterapia, en beneficio de la infancia". En el Congreso de Médicos de lengua catalana, que tuvo lugar en el año 1913, la conclusión votada para el tema "Sanatorios" fue el que sigue: "Que el Congreso se dirija a las corporaciones de carácter popular, benéfico y social para que si creen útil la creación de sanatorios marítimos, estudien los medios de llevarlos a la práctica." Este Sanatorio, dest inado a la curación de las tubérculos i s óseas, ósteoart iculares y ganglionarias, haría un gran bien social y llenaría un vacío observado en la Beneficencia pública. Creo que no habrían de despreciarse las grandes condiciones climatológicas de nuestra costa (Garraf podría ser un s i t i o adecuado) y que se habría de atender preferentemente esta necesidad. Están plenamente demostrados los grandes éxitos de este procedimiento curativo; poseo datos, de los diferentes sanatorios españoles, demostrativos de la bondad del sistema. Tanto en el Sanatorio de Oza y de Pedresa, como en el Gran Sanatorio marítimo helioterápico de Gorlitz, debido a la iniciat iva de la Diputación de Vizcaya, y capaz para doscientos niños, se registran curaciones admirables. Vendría el Sanatorio de la Mancomunidad a aumentar el número, escaso, por cierto, de establecimientos de ésta clase existentes en España; y si pudiese ser de gran capacidad, mejor, ya que, según estadísticas.

186

solamente en Barcelona se niños a los cuales convendría curat ivo.

cuentan aplicar

más de quince mil semejante sistema

En Italia y en Francia, países mucho más adelantados que el nuestro en todos los órdenes, han llegado ya al máximo de lo que puede hacerse en esta materia. Francia en su Sanatorio de Berk, fundado en 1857, llega a hospedar, en ciertas ocasiones del año, unos diez mil enfermos, y el Sanatorio de Arcachón también un número considerable. Gracias a M. Armaingaud, el gran apóstol y propagandista del sistema, se han fundado en Francia más de veinte sanatorios, constituyendo, como dice muy bien un célebre médico francés una "milicia ant ituberculosa" de primer orden, como no puede presentarla ningún otro país del mundo. El Sanatorio de la Mancomunidad podría, a la vez, producir algunos ingresos, pues que, según fuese su organización, permitiría tener plazas de pago, ya que son en gran número las familias que cuentan con individuos en aquellas condiciones que pagarían agradecidas la estancia de los mismos, ante la seguridad de un buen tratamiento y, como es consiguiente, de la esperanza de una curación.

Otro de higiénicosani un Sanatorio

los medios para taria en nuestra

de montaña

regularizar tierra sería

la campaña la creación de

(Altura)

Cataluña cuenta, para tal objeto, con montañas de grandes condiciones climatológicas; las sierras de los Pirineos, por ejemplo, y las que podríamos denominar comarcas o regiones gerundenses, que, por sus altitudes y proximidad con el mar, serían de un beneficio incalculable, no sólo por la vida a pleno aire que se podría establecer, sino por las cercanas vegetaciones y las riquezas hidromineralógicas que atesoran. Para niños, para viejos, aquejados de determinadas

para incurables, para enfermedades ya existe,

187

los y se

han indicado, sitios de curación o prevención; pero, para la curación y previsión de los "atacados del pecho" no tiene aún nuestra tierra un s i t i o como los muchos que la iniciat iva particular pretende organizar, con más o menos dificultades de lugar o de medio, como privada y oficialmente ya tienen organizados los pueblos que son avanzada en estos progresos higienicosociales, A la Mancomunidad de Cataluña no puede serle indiferente este magno problema, ya que el pueblo lo siente y lo admira cuando lo ve funcionar en otras tierras, principalmente del centro y del norte de Europa. Lo que he dicho respecto del Sanatorio marítimo puedo añadirlo aquí también: que bien organizado produciría algunos ingresos, toda vez que son muchas las familias que no saben dónde mandar a sus atacados de tuberculosis, y que si el "Sanatorio de montaña" existieses, pagarían con gusto lo necesario a cambio de un buen tratamiento. En la actualidad ni pagando pueden encontrar lo que más convendría a la salud de los pobres enfermos, ya que los Sanatorios de Olost y Tarrasa son insuficientes, por desgracia, para contener el número cons iderable y cada día creciente de individuos pretuberculosos y tuberculosos en todos sus grados.

Se habría

de

Granja-Escuela

crear,

también,

una

Agrícola

destinada a la enseñanza de las prácticas agrícolas a niños procedentes de los diferentes Asilos de la Mancomunidad, Entre el gran número de niños asilados es fácil hacer una clasificación entre niños de ciudad y niños de campo. No todos han de aprender ios oficios que comúnmente se enseñan en los talleres de los Asilos; hay muchos procedentes de pueblos agrícolas que podrían, con su concurso, ser útilísimos a la agricultura, cada día más necesitada de brazos. Estos niños, además de la enseñanza moral y religiosa, y recibir lecciones de teoría y práctica agrícola, de forma y de manera que al llegar a la edad de su emancipación pudiesen colocarse de mozos, de capataces y basta de colonos de casa de labranza o en explotaciones agrícolas. 188

Esta tarea la realiza, aun cuando de una manera modesta, la benemérita Junta provincial de Protección a la Infancia de Barcelona, utilizando para tal objeto una finca agrícola situada en Plegamans del Valles, en la cual, constantemente, reciben la debida instrucción de veinticinco a treinta niños. Desde que funciona esta institución, denominada "Bon retorn", se han redimido, por medio del trabajo, una porción de niños, la mayoría "trinxeraires" y libertos, y son ya algunos los que han encontrado ocupación en masías o casas de campo, ganando un sueldo bastante regular. Tal vez resultaría acertado montar esta Granja Agrícola en la provincia de Lérida, y, quizá, por las condiciones del edificio y de las tierras de cultivo, en el conocido santuario llamado del "Miracle" (entre Solsona y Cardona), propiedad precisamente, de la Diputación provincial de Lérida, hoy arrendado a una comunidad de monjes benedictinos, y que, antiguamente, la Diputación tenía habilitado para Manicomio provincial.

*** Además de estas inst i tuciones de Beneficencia que la Mancomunidad podría crear o establecer, para redondear mejor su obra, convendría gestionar de los Poderes públicos el traspaso a la misma de todos los servicios que por Ley están encomendados a las Juntas de Protección a la Infancia. La mayoría, por no decir todos, los pract ican paralelamente las Diputaciones provinciales; muchos de ellos son servicios asignados por la Ley a estas Corporaciones, y, por su naturaleza y evitar una duplicidad de actuación, sería de gran eficacia una dirección única. La Mancomunidad podría organizar, de acuerdo con todos los Ayuntamientos de Cataluña, el más perfecto funcionamiento de las Juntas y que las recaudaciones a las que tienen derecho fuesen lo más copiosas posible, todo ello encaminado al mejor y más exacto cumplimiento de las finalidades que les están señaladas. En el caso Mancomunidad, que se refiere

de que esta delegación conviniese a la podría hacerse un estudio detenido de todo lo a las mencionadas Juntas, y teniendo a la

189

vista datos, estadíst icas, estados de recaudación, servicios organizados, etc. se vendría en conocimiento de su importancia como obra social y benéfica y, como tal, digna de ser adicionada a la gran obra de la Beneficencia de Cataluña. Yo sólo me limito a apuntarlo.

*** Toda vez que el encargo que se me confió habla de que indique las reformas que, a mi juicio, podrían real izarse en las casas benéficas, entiendo que pueden en ellas ser comprendidas las de orden administrativo, las que puedan i n f l u i r en el más perfecto funcionamiento de las mismas. Respecto de este extremo he de manifestar que soy un entusiasta convencido de la separación de la Beneficencia de todo cuidado o administración oficial. La Beneficencia, y ésta es la tendencia moderna, ha de ser social; tiene que practicarla quien sienta cariño a la misma, los abnegados, los hombres de sent imientos generosos y delicados, los saturados de amor al prójimo. Está demostrado hasta la saciedad que las corporaciones son unos malos técnicos o profesionales de la Beneficencia; ésta resulta rígida y puramente fría y mecánica, y por las trabas reglamentarias y legislat ivas se ven muchas veces imposibi1itadas de atender incluso a lo más primordial. Más que Benef icéncia ha de ser caridad lo que se practique. Recordemos aquellas palabras de la gran pensadora doña Concepción Arenal: "La Beneficencia manda una cama al enfermo, la filantropía se acerca a él, la caridad le da la mano". A tantos y tantos desgraciados como pueblan las grandes casas de Benef icéncia, cuanto más consolador ha de serles estar regidos y administrados por personas que estén en frecuente contacto con ellos, sabiendo que de una manera amorosa y paternal se preocupan de su bien moral y material y de que todas sus necesidades pueden quedar debidamente atend idas. Una de las cosas que, como Concejal de Barcelona cuatrienio de 1914 a 1917, con más afán procuré la Beneficencia municipal de manos del

190

durante el fue quitar Ayuntamiento.

Después de muchos esfuerzos pude lograr que se aprobase, por unanimidad, un proyecto que no se ha implantado aún, sin que la omisión haya podido ser sat isfactoriamente explicada, creando la Junta autónoma de la Beneficencia municipal a semejanza del Comité de Asistencia pública que funciona en París con gran éxito y a sat isfacción de todo el mundo. Esta Junta tenía que funcionar completamente desligada del Ayuntamiento; el único lazo era la participación que en la misma tenía un número determinado de concejales que juntamente con otro determinado número de vecinos tenían de dar buena apiicación a todas las cantidades que por el concepto "Beneficencia" figurasen en el presupuesto municipal. Funcionando con toda independencia y por delegación del Ayuntamiento no sólo habría administrado el dinero que el erario municipal hubiese puesto a su disposición, sino el producto de funciones benéficas, los arbitrios que las leyes hubiesen autorizado, los donativos de autoridades y part iculares, las colectas o subscripciones permanentes entre el vecindario, legados, fundaciones, etc. Este nuevo organismo se habría puesto en relación con todas las instituciones de Beneficencia de la ciudad; y con una verdadera articulación con las mismas, se hubiera asegurado el pleno cumplimiento del deber oficial y vigorizado la cooperación de todos los elementos benéficos urbanos en tal forma, que ninguno de ellos, en ningún caso, podía sentirse cohibido ni trabado en la espontaneidad de sus loables y generosas iniciat ivas. Dentro del mismo Ayuntamiento existe una Junta autónoma de carácter mixto, la que cuida de la administración del Asilo de Pobres del Parque. Gracias a su honrada gestión, nunca ha faltado lo más indispensable a los pobres desgraciados que allí se albergan, lo cual, no habría sucedido si el Ayuntamiento lo hubiese tenido directamente a su cargo como cualquier otro sevicio municipal. Otro ejemplo que Junta administrativa

citar

de la bondad del del Hospital Clínico

191

sistema. El de de la Facultad

la de

Medicina de Barcelona, de cuya Junta me honro en formar parte, con el cargo de Secretario, desde su inaguración (año 1906). La actuación de la mencionada es ejemplar, pues administra con rigurosísima escrupulosidad, en provecho y beneficio de los pobres hospital izados, las cantidades que el Estado, la Provincia y el Municipio le entregan para sus sostenimiento. Puede testimoniar lo que afirmo la Diputación provincial, que tiene un delegado en la Junta, el cual tiene manera de comprobar cómo se invierte la subvención que anualmente concede para que el Clínico le haga las veces ds Hospital provincial. Un déficit de pesetas 150.000, gracias al prestigio de los individuos que componen la Junta, haciendo un 1lamamiento a la caridad privada, fue cubierto con exceso a los pocos meses de iniciado. La Mancomunidad sabe, también, las ventajas que ofrece esta forma administrativa comprobando la gestión de la Junta de las Casas de Caridad y de Maternidad, compuesta de Diputados y vocales vecinos, que con tanto celo y buena voluntad cuida amorosamente de las dos grandes casas benéficas honra de Barcelona. En Tarragona también la Beneficencia provincial está administrada por una Junta semejante; y, a pesar del poco tiempo que lleva funcionando, se ha demostrado, por manera bien visible, las excelencias del sistema, toda vez que se han hecho más reformas y mejoras en pocos meses que durante muchos años de administración directa. Acertada sería, pues, la implantación en cada provincia de un régimen de Patronato o Junta mixta, compuesta de Diputados y vecinos prestigiosos, que cuidase de todas las instituciones benéficas existentes y que en lo sucesivo pudiesen crearse; siente, también, misión de la misma el ponerse en relación con todas las casas y fundaciones de Benef i cencia de la provincia, con el objeto de que pudiera sacarse el mejor partido posible del funcionamiento de los Asilos y Hospitales. Convendría dar a estas Juntas la personalidad necesaria para administrar con completa independencia y el mayor prestigio, para que inspirasen confianza a los ciudadanos que quisiesen abrir su mano generosa en favor de las casas por ellas regidas y administradas.

192

Es indudable que lo que no han podido lograr Diputaciones por su carácter oficial, lo conseguirían, esfuerzo, esas Juntas, por poco que demostrasen capacidad administrativa y su amor a la cosa puesta cuidado.

las sin su a su

Debería servir de enlace a esas Juntas otra Junta superior o Concejo residente en Barcelona, presidida por el Presidente de la Mancomunidad y compuesta de dos individuos de cada Junta provincial, que se reuniría cuando las circunstancias lo exigiesen y cuya misión de iniciativas encaminadas al mejor servicio de la Beneficencia en Cataluña. Habría de figurar en la propia Junta un Vocal no Diputado, con voz y voto, como los demás, sin sueldo, que tuviese el cargo de Visitador de toda la Beneficencia de la Mancomunidad y que, a la vez, tuviese la misión de estudiar servicios, mejoras de los mismos, implantación de nuevos, etc, etc., y proponer todas aquellas iniciat ivas fruto de sus investigaciones y observaciones. Expuesto en este Informe mi pensamiento materia objeto del encargo que me confió Mancomunidad lo someto a su consideración, no todas, algunas ideas de las emitidas ser llevadas a la práctica."

193

acerca de la el Concejo de la deseando que, si puedan algún día

6.1.3.2.

ANNEX 2

BASES per a la constitució i funcionament de les Juntes de Govern creades per a la Direcció i administració deis Establiments de Beneficencia de Girona i LLeida

I-

La Direcció i administració deis Establiments Benéfics de la Mancomunitat de Girona i Lleida, es confiada a cada lloc a una Junta de Govern composta de 9 individus nomenats 1liurement peí Consell Permanent de la Mancomunitat, entre els quals la mateixa Junta eligirá un president i un vicepresident. De les esmentades senyors Diputats de El nomenament Diputat de la

Juntes en formaran la Mancomuni tat.

de President Mancomunitat.

recaurá

part

sempre

tres

en

un

Sempre que el President del Consell permanent o el Conseller Ponent de Beneficencia assisteixin a una reunió de la Junta de Govern, ja hagi estat convocada per un deis esmentats senyors, ja peí President elegít per la propia Junta, el President del Consell i el Conseller Ponent de Beneficencia presidirán la sessió, amb tots els atributs assignats a la Presidencia.

II-

Els carrees de President, Vice-president i vocals, duraran quatre anys, renovant-se per meitat bienalment dintre del mateix mes que tingui lloc la renovació ordinaria del Consell de la Mancomunitat o dintre de! mes següent. La primera renovació, que compondrá cinc individus será feta per sorteig dintre del mateix mes de la primera renovació ordinaria del Consell o dintre del mes següent.

194

Nomenats els individus que han de formar la Junta de Govern, convocats peí Consellers Ponent de Beneficencia i presidida per aquest o per qui en tingui la delegado, es constituirá interinament la Junta i procedí rá, en votado secreta, a la elecció deis esmentats carrees de President i Vice-president. Verificat aixd, quedará la Junta definitivament constituida, intervenint en les seves funcions un Secretari sense vot.

La Junta de Govern, en una de les primeres sessions, proced irá al nomenament de Comissions especiáis, compostes deis individus que cregui convenient per a que tinguin a llur carree la inspecció i estudi de les dependéncies deis Establiments, a fi de proposar els mitj'ans convenients al foment i millora deis respect i US servéis.

Son

atribucions

exclusives

de les Juntes

de

Govern:

a)

Adoptar totes les mesures i pract icar totes aquelles gestions oficiáis o extraoficials que siguin necessáries o convenients per al Govern deis Establiments, llur defensa i la protecció deis asilats

b)

Nomenar eventual, empleats, Consell

c)

Posar vagin quals

d)

Proposar al Consell, per mentre aquest no hagi fet el nomenament definitiu, el nomenament interí deis empleats ais quals fa referencia el paragraf anterior.

i

separar l1iurement el personal podent també suspendre els altres donant-ne compte immediatament al Permanent.

en coneixement del Consell les vacants produint-se en carrees la provisió sigui de competencia del Consell.

195

que deis

e)

Complir els acords assumptes que siguin siguin comunicáis.

de de

f)

Formar, en les époques despeses i d'ingressos, Consell, a f i de formar comptes.

g)

Imposar al personal, tant si és de planti1 la com no, les sancions marcades peí vigent Reglament d'Oficines de la Mancomunitat, participant-ho al Consell Permanent dintre el termini de 15 dies de la seva adopció, quan s'apiiquin a empleáis nomenats per la Mancomunitat. Si la sanció que corespongués imposar ais dits empleáis fos la separació, la Junta podrá deixar en suspens de sou i exercici del carree 1'empleat a qui es refereixi, fins que el Consell hagi adoptat acord definitiu.

h)

Acordar carácter superior

i real itzar les obres de reparado urgent, sempre que llur cost no a 2.000 pessetes.

i)

Proveir articles

els

j)

Imposar

correccions

k)

Formular i proposar reglaments especiáis

I)

Disposar i executar tot alió que éssent en deis Establiments o deis asiláis no sigui per i l e i s generáis, reglaments especiáis o del Consell.

II)

Acceptar heréncies a benefici d*inventari i heréncies llegats o donacions que no const i iueixin gravamen per ais Establiments, donant-ne compte al Consell.

Establiments necessaris.

la Mancomunitat en els la seva incumbencia i li

oportunes, els estats de per a trametre'ls al els pressupostos i rendir

de

adequades

tots

ais

els

efectes

i

asiláis.

a 1'aprovació del Consell deis Establiments.

196

de sigui

els

profit limitat acords

VI-

La Junta podrá delegar part de les seves ais individus de les delegacions i seccions, constar així en l'acte de la sessió en la prenguí tal acord.

VII-

Caldrá

VIII-

1'autorització

obres de les

de

la

Mancomunitat:

a)

Per a reparado 2.000

b)

Per a adquirir compra o per

c)

Per a acceptar heréncies sense benefici, heréncies, llegats o donacions amb condicions suposin un gravamen permanent per Establiments.

d)

Per a celebrar interesaos deis compra de efectes seu funcionament

El President de Director carácter i corresponen

real itzar el cost pessetes.

expresa

facultats fent-ho qual es

de reforma quals sigui

bens immobles qualsevol títol

i les superior

en enfiteusis, onerós,

de a

per

i que ais

contractes, obligant els Establiments, exceptuant la o d'articles necessaris per al dins el pressupost que vigeixi.

de la Junta de Govern té la considerado o cap deis Establiments i amb aquest com a representant de la Junta li les següents atribucions:

a)

Dirigir l'ordre interior deis Establiments, adoptant les mesures necessáries mentre no estiguin reservades a la Junta ni contradiguín el que es disposa en els reglaments especiáis deis Establiments.

b)

Adoptar en casos greus i urgents reservades a la Junta, segons les g) i j) de la Base V, convocant-la per a exposar-1í les resolucions

c)

Decretar 1'admissió s o l . l i c i t i n ingressar

197

les mesures lletres a) e) immediatament preses.

o no admissió deis en els Establiments.

que

d)

Expedir asilats,

¡licencia

temporal

o

absoluta

ais

e)

Suspendre funcionar

de sou i empleo i s, comunicant~ho

f)

Autoritzar, necessaris quantitats.

g)

Ordenar servei

h)

Imposar ais asilats ¡es correccions els Reglaments especiáis.

i)

Convocar i presidir firmar, amb ei comunicacions.

j)

Instruir els expedients d'aillament deis asilats, portant-los a la Junta per a que aquesta els informi.

k)

Cobrar, en nom de la Junta, procedents d'heréncies, llegats,

per causa motivada a la Junta,

amb ¡'Interventor, per a la percepció

la compra deis articles deis Establiments,

ais

els documents i pagament de

necessaris

les sessions Secretari, les

per

marcades

de ¡a actes

al

en

Junta i i les

les quant donatius,

itats etc.

Quan les mesures que s'esmenten en el paragraf a) de la base anterior, es refereixin a algún departament per al cual existixi comissió especial, el President procurará abans d'adoptar les di tes mesures, posar-se d'acord amb la dita Comissió, si no ho impedís la gravetat o urgencia del cas.

El Vice-president substitueix les seves facultats, en malaltia d'aquest. En casos será substituit peí Vocal Entre els Vocals mes antics, mes edat.

198

el President, amb totes els casos d'abséncia o iguals, el Vice-president de nomenament mes antic. tindrá preferencia el de

XI-

Els Vocals de la Junta de Govern, a part els confereixen els Reglaments especiáis, següents atribucions: a)

Demanar la quan hagin compte d'un

de les tindran

reunió extraordonária de de fer alguna proposició fet important.

la o

que les

Junta, donar

b)

Inspeccionar totes les dependencies deis Establiments. El personal encarregat d'aquests Establiments está obligat a facilitar ais Vocals llur tasca, mit jangant 1 'exposició de totes aquelles noticies i aclaracions que siguin convenients.

c)

Corregir presencia.

d)

Proposar les funcionament altra iniciat

les

faltes

reglamantáries

reformes necessáries deis Establiments, iva.

per aixi

en

al com

XII-

Els vocals venen obligats els Establiments, donant seves observacions.

XIII-

Els enseyaments que es donguin en els Establ s 'ajustaran a les instruccions que dicti el de Pedagogía, el qual podrá inspeccionar-los que ho tingui per convenient.

XIV-

Es de

I'exclusiva

a visitar compte a

fetes

competencia 1liurement

del

millor tota

amb frequéncia la Junta de les

Consell individus

iments Consell sempre

permanent:

a)

Nomenar i separar Junta de Govern.

b)

Seguir a nom de la Junta, quan ho s o l . l i c i t i o no ho faci per si mateixa, els l i t i g i s que s'hagin de promoure o continuar, com a actor o demandat per a la defensa deis seus drets.

199

els

sa

de

la

c)

Aprovar

els

pressupostos

d)

Girar guantes convenient s.

e)

Resoldre, previ informe de reclamacions i recursos que es gestió de 1 'esmentada Junta,

f)

Resoldre en d'afi 1lament

g)

Aprovar Establiment funcionament

h)

Exercir, sense cap 1imi tació, les altres atribucions no cont ingudes en les presents Bases, i que per acords adopta ts en el successiu no hagin estat delegados especialment a la Junta de Govern.

visites

del Establ

iments.

d'inspecció

definitiva, d*expósits,

judiqui

la Junta, refereixin

els

les a la

expedients

els reglaments especiáis s i dictar regles per al de la Junta de Govern.

deis normal

BASE TRANSITORIAFins a 1 'aprovació deis nous reglaments especiáis que per a regir els Establiments redacti i proposi el Consell, a la major brevetat, la Junta de Govern, la dita Junta aplicará els avui vigents, procurant adoptar-los al contingut de les presents Bases, Sessió

de 29 d'abril

200

de

1920.

6 . 1 . 4 . NOTES.

(1)

P í a i A r m e n g o l , R.: C a t a l u n y a c i u t a t . B a r c e l o n a , A n n a l s de l ' A i L.C.M. d e C. , 1 9 1 8 , v o l X I I , pág.5 7.

(2)

Docusentos referentes al pobres de la Provincia. P r o v i n c i a l , 1911.

(3)

E s t a t u t M a n c o m u n i t a t de C a t a l u M » *

(4)

P r o j e c t e s d'acord presentáis » Ja Prigiera reunió ordinaria de l ' A s s e n b l e a de diputats de l a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1914, m a i g .

(5)

P r a t de l a R i b a , E n r i c : L a N a c i o A a l i t a t C a t a l a n a . B a r c e l o n a , A n t o n i o L ó p e z , E d i t o r , 1906.

(6)

C a s t e l l s i V a l l e s p í , C : Histoí-ift de l a L e g i s l a c i ó n S a n i t a r i a E s p a ñ o l a d e s d e l o 5 tíeBipos primitivos h a s t a l a p r o m u l g a c i ó n de l a L e V d& S a n i d a d de 28 de E n e r o de 1 8 5 5 . L é r i d a , I m p r e n t a i L i b r e r í a S o l y B e n e t , 1897.

(7)

F u s t e r . J . : L'assisténcia psiqui^trica a Catalunya. B a r c e l o n a , M e c a n o g r a f i a t i n é d i t , 1960.

Sefvi » 4 a M t

t k a B i a v i f BWUft, a i r a i « t a t a a a a u o n a m aAa llwaa «ttBltaak i r a « a t r a l a » * a • f a a a a a r » imm n i a M o M 4>a mméim m ^ ywMa t a r a — r w a f « a taa e o a a a u o B s i a a a « a r « « a a a « t e a tima «4 a a a

^ l a « »

ANOIIIA,

«•

M

DB

laiwaMw

v « t « r 9 r a f a « « u o * * a pnmmr

M

«ur«p«

B^waai u a u a « • m s l i i t a l » ^ o a M a * « i ( t a a a l « laivoeitt.

•O.rta

raUl.SXS

st.

•pa«|u«a*k al s a i a i i a « a a « a * > k a r a a * M a*t. vtva: M A I

H A U A L T . - ' ^ * ' * ' OMBI

»n u i a

C l satBlt CHCÍiP|Í«A

KSCUPIRA

AL

« l o r o b t mmU

ia b » B a

Matalt

OCL PACICNT L A

raSOBA

m^mw nOL%

•trC

a»*aB*ai*4»*.

4 i % » « u a l )• 4a B - a . #u

ai

CaAaa »at*itt«

}« U u M « a l a * l

f t C M i r n t : A L ' C ü C t l P I O O R A . an l a

q a a i aa

%rm^ m a a

tMtad* » ««««raa* «atpraa

al «t > a m n a i Q u « n i

POllHA

C N T A A H H I

CTIX>A

U « K A L A I I T

i b «u-a

» «

poMr* UatX« •

H U C A O O l i , aartí l a « i « r a b a • « b l h « « a a r a M o o a « i B i o r o b l

O U I tL «««

vía

r*«««r

««aatfa • •olueiftUaila pai- B a V t l B r ta I B I * Jeto » a r q a « . « « M r * q u a i a M i a i o r t a A a ^ v a ^ a A a a U l toMk^M.

«•« tBiact.k 'iau » « t t a r » a a a » « i . i i w i o t u B • o b l a i « « B a r l a a a a a B « a « r B u t « 8 a f a • l a ta(<

>i*a*«



V.VtOl

• - • « i t B « r « s a « i i » iN( ui I) iiir.ii \r 1)1 luccii^^^ PLR IIIGIIAI

I>LU I S T L T U A P!U PLR D K A I T A T

GUERREA

COMODITAT

6.2.9. SERVEI DE CURSOS AMBULANTS I PELS LABORATORIS Des de l ' a n y 1 9 1 3 , l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a t e n i a e s t a b l e r t un L a b o r a t o r i P r o v i n c i a l d ' H i g i e n e , s o t a l a d i r e c c i ó d e l D r . S. A g e l l , p r o f e s s o r de l'Escola Superior d ' A g r i c u l t u r a , i que operava a les instal.Iacions de l ' E s c o l a I n d u s t r i a l , d e l c a r r e r Comte d ' U r g e l l de B a r c e l o n a . L'objectiu fundacional d'aquest Laboratori provincial d ' H i g i e n e , e r a e l de c o n s t i t u i r un i n s t r u m e n t t é c n i c a l s e r v e i de l a H i g i e n e P ú b l i c a .

L e s f u n c i o n s encomanades e r e n : - A n á l i s i d ' a i g u e s de b e g u d a . - Análisi bromatológic. - Análisi m i c r o b i o I d g i c i parasitológic. - Análisi productes patológics. - Análisi toxicológic. L a v i d a d ' a q u e s t L a b o r a t o r i no f o u t a n t d i n á m i c a i b r i l l a n t com c a b i a e s p e r a r , i de f e t es c o n v e r t í en L a b o r a t o r i de l ' E s c o l a d ' A g r i c u l t u r a , e s p e c i a 1 i t z a t en b i o q u í m i c a , mes que no pas en h i g i e n e . A i x ó f e u q u e , en p l a n e j a r i c r e a r e l s q u a t r e l a b o r a t o r i s t e r r i t o r i a l s f i x e s , q u a s i deu a n y s d e s p r é s , n i n g ú no es r é c o r d e s n i r e c l a m e s e l L a b o r a t o r i P r o v i n c i a l d ' H i g i e n e de B a r c e l o n a com a p a r t de l a x a r x a s a n i t a r i a mancomunal. D i n s l'esqueraa s a n i t a r i d e s c e n t r a l i t z a t de l a M a n c o m u n i t a t , a mes d e i s e q u i p s m ó b i l s d ' a t e n c i ó i d i a g n o s t i c , c o n s t i t u i t s per les Brigades Sanitáries (equipats amb laboratori d'emergencia), es feia necessária l'existéncia de l a b o r a t o r i s d ' h i g i e n e f i x o s d ' á m b i t t e r r i t o r i a l , ben d o t a t s i e q u i p a t s p e r a l e s f u n c i o n s que e l s h i e r e n p r ó p i e s . A i x ó e s t a l v i a v a a m o l t s m u n i c i p i s de t e ñ i r u n l a b o r a t o r i p r o p i , e s t a l v i a n t despeses i m i l l o r a n t la qualitat del servei. Aquesta e s t r u c t u r a o r g a n i t z a t i v a d ' u n i t a t s móbils i f i x e s , p e r m e t i a una g r a n e i a s t i c i t a t f u n c i o n a l i una cobertura total del Principat. Aquests laboratoris territorials d ' h i g i e n e , f o r e n s i t u a t s a l e s m a t e i x e s p o b l a c i o n s que l a b a s e de l e s B r i g a d e s S a n i t á r i e s , és a d i r : B a r c e l o n a , F i g u e r e s , L l e i d a i Reus, per r a o n s f u n c i o n á i s (bones i r á p i d e s c o m u n i c a c i o n s amb t o t e s l e s á r e e s de l a d e m a r c a c i ó territorial, i r e l a c i ó amb e l s e q u i p s de l e s B r i g a d e s Sanitáries).

319

En i a d i s t r i b u c i ó d e i s p r e s s u p o s t o s de l ' a n y 1 9 2 3 , h i ha l a p a r t i d a NQ 1 0 3 , que d e s t i n a í n t e g r a m e n t l a q u a n t i t a t de 80.000 p e s s e t e s , p e r a l a s u b v e n c i ó a q u a t r e L a b o r a t o r i s de Sanitat (49). E l m a t e i x any 1 9 2 3 , e r a nomenat e l D r . F é l i x F o r n e l l s cora a Auxiliar facultatiu deis Cursos ambulants i deis Laboratoris (50). E l s C u r s e t s de D i a g n ó s t i c de L a b o r a t o r i de l e s M a l a l t i e s i n f e c c i o s e s i p a r a s i t á r i e s per a metges i s a n i t a r i s , f o r e n e l s p r e c u r s o r s de l a f o r m a c i ó c o n t i n u a d a t a l com avui 1'entenem. L'objectiu

que

perseguien era doble:

"La cooperació de l'estament medie a l'obra sanitaria mancomunal s'assegura i augmenta amb els eursets que han comengat a professar-se entre els metges de diverses comarques, Teñen per f i , el desig d'aeréixer i afinar les poss ibiI i tats diagnóst iques de la práctica diaria deis metges que viuen allunyats deis grans centres " (51). T a m b é s'en rura1s,

beneficiaren

e l s farmacéutics i e l s v e t e r i n a r i s

Aquesta a c t i v i t a t , constitueix un exemple a teñir en c o m p t e , de l e s p o s s i b i 1 i t a t s i b e n e f i c i s que p r o d u e i x l a mutua cooperació entre l'estament sanitari i 1'Administració p ú b l i c a . E l diagnóstic i tractament d e i s malalts m i l l o r a , e l prestigi deis professiona1s sanitaris c r e i x i , f i n a l m e n t , 1 ' A d m i n i s t r a d o obté l a col.laboració v o l u n t a r i a i e n t u s i a s t a de t o t s ( p r o f e s s i o n a l s i usuaris) per a c o n s e g u i r e l s o b j e c t i u s s a n i t a r i s f i x a t s . E l p r i m e r c u r s e t t i n g u é l l o c a R e u s , d e l 3 0 - X I I - 1 9 2 2 a l 121-1923, amb 12 p a r t i c i p a n t s . A l l l a r g de d u e s s e t m a n e s , s ' i m p a r t i r e n 14 l l i g o n s t e ó r i c o - p r á c t i q u e s . E l segon c u r s e t tingué l l o c a F i g u e r e s , d e l 3 1 - I I I - 1 9 2 3 a l 15-IV-1923, s e g u i n t exactament e l mateix esquema de treball. Ambdós f o r e n p r o f e s s a t s peí D r . A n t o n i S a l v a t , Catedrátic d ' H i g i e n e de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de 1 ' U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a , i membre de l a C o m i s s i ó de S a n i t a t . 320

6.2.10 ESTUDI DEL

GOLL ENDEMIC I E L

CRETINISME

L a manca de i o d e en l e s t e r r e s , i l e s a i g ü e s d'alta m u n t a n y a , és un f e t c o n e g u t . L ' a i g u a de p l u j a , a r r o s s e g a , c a p a l e s t e r r e s b a i x e s i e l m a r , e l i o d e d i s s o l t , amb e l consegüent empobriment d e l subsól muntanyenc d'aquest e l e m e n t , i m p o r t a n t en e l n o r m a l f u n c i o n a m e n t de l ' o r g a n i s m e huma. E l i o d e i n g e r i t a t r a v é s de l a d i e t a i de l ' a i g u a de b e g u d a , f o r m a p a r t de l e s hormones f a b r i c a d e s p e r l a g l á n d u l a T i r o i d e s , que t e ñ e n u n e s f u n c i o n s f i s i o l d g i q u e s m o l t á m p l i e s i c o m p l e x e s . L a manca de i o d e en e l s a l i m e n t s o l'aigua de beguda, condueix a diversos graus d'alteracions psico-orgániques, les mes conegudes i e s p e c t a c u l a r s de l e s q u a l s s o n : e l g o l l i e l c r e t i n i s m e . L e s c o m a r q u e s c a t a l a n e s d e l P i r i n e u , no e s t a v e n e x e m p t e s d ' a q u e s t p r o b l e m a - l a manca de i o d e - , i e l s s e u s h a b i t a n t s p a t i e n amb c e r t a frequéncia l e s seves consequéncies. A c a u s a d e l s e u a í l l a m e n t , t e n i e n una e c o n o m í a a u t á r q u i c a i de s u b s i s t e n c i a . No r e b i e n a l i m e n t s d ' a i t r e s c o m a r q u e s mes a l l u n y a d e s , i e l consum de p e i x o m a r i s c e r a m o l t r a r . A i x ó e x p l i c a l ' e x i s t é n c i a de g o l l e n d é m i e i c r e t i n i s m e e n t r e e l s h a b i t a n t s de l e s v a l l s p i r i n e n q u e s , s o b r e t o t de l a p a r t de L l e i d a , c o n s t i t u i n t un v e r i t a b l e p r o b l e m a de S a l u t P ú b l i c a .

Desconeixem q u i va donar e l p r i m e r toe d'atenció envers aquest problema: t a l vegada algún D r . D i p u t a t p r o v i n c i a l d'aquelles terres, o algún metge titular d'aqueiles c o n t r a d e s . E l f e t és que e l 22 de m a r ? de l ' a n y 1 9 2 3 , e l C o n s e l l P e r m a n e n t p r e n g u é 1 ' a c o r d de "Encomanar al Sr. possible campanya cretinisme" (52).

Conse11er a iniciar

de i

Sanitat desenrot1

d'estudi de lar contra

la el

Poc temps d e s p r é s , l a C r ó n i c a O f i c i a l de l a M a n c o m u n i t a t es f a r e s s ó d'una " I n s t a n c i a d e l D r . A . G u a r d i a , a t r a v é s de l'Institut de F i s i o l o g í a , p r o p o s a n t un pía general i c o o r d i n a t p e r a l ' e s t u d i d e i s m a l a l t s de g o l l e n d é m i e i c r e t i n s a l e s r e g i o n s de L l e i d a i G i r o n a " ( 5 3 ) .

321

D i s s o r t a d a m e n t , no ens ha estat possible de trobar l ' e s m e n t a d a I n s t a n c i a , a c a u s a de l a d e s a p a r i c i ó i crema de g r a n p a r t d e i s a r x i u s de l ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a d e s p r é s de l a G u e r r a E s p a n y o l a . F ó r a un document m o l t ú t i l , p e r c o n é i x e r i v a l o r a r l a m e t o d o l o g í a de t r e b a l l i e l r i g o r u t i l i t z a t s en a q u e s t s p r i m e r s t r e b a l l s a u t ó c t o n s de S a l u t Pública.

A c a u s a de l a g r a v e t a t d e l p r o b l e m a , en dia 23 d ' a g o s t d e l mateix any, el resoIgué:

l a seva sessió d e l Consell Permanent

"Encomanar ais Drs. Antoni Guardia i Ribas Soberano, l'estudi estadístic immediat de l'extensió del goll endémic i del cretinismo a les regions d'alta muntanya catalana, destinant al dit objecte la quantitat de 3.000 pessetes, obligant-se, els repetits doctors, de formular una memoria que cont ingui el resultat de la seva investigado, la qual será tramesa a la Comissió de Sanitat perqué pugui acoblar aqüestes dades sobre l'extensió de la malaltia, amb els estudis científics que hagi realitzat l'Institut de Fisiología, i proposar I'acord que millor escaigui per a combatre el mal" (54)

Com s e m p r e , l a r e c o l l i d a de d a d e s e p i d e m i o l ó g i q u e s s o b r e l a intensitat i l'extensió del problema, junt amb el c o n e i x e m e n t de l ' a g e n t e t i o l ó g i c , e r e n p a s s e s p r é v i e s a l ' i n i c i d'una campanya de l l u i t a , amb g a r a n t i e s d ' é x i t . Dissortadament, a causa del desmantellament de la M a n c o m u n i t a t , a q u e s t p r o g r a m a de l l u i t a c o n t r a e l g o l l i e l c r e t i n i s m e que s ' e s t a v a p e r f i l a n t , q u e d a a t u r a t en l ' e t a p a p r e v i a de r e c o l l i d a de d a d e s i p l a n i f i c a c i ó . Cal a s s e n y a l a r que a q u e s t a i n i c i a t i v a f o u p r e v i a a l a f a m o s a v i s i t a que e l r e i A l f o n s X I I I r e a l i t z á a l a c o m a r c a de L a s H u r d e s d ' E x t r e m a d u r a , a c o m p a n y a t p e í D r . G r e g o r i Marañón, l'any 1927, per conéixer personalment i s e n s i b i 1 i t z a r e l s governants e s p a n y o l s , sobre e l gran nombre de c r e t i n s e x i s t e n t s en a q u e l l a á r e a e s p a n y o l a .

322

6.2.11 NOUS PROJECTES A 1 ' a d v e n i m e n t de l a D i c t a d u r a e s p a n y o l a d e l G e n e r a l P r i m o de R i v e r a , e l D e p a r t a m e n t de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t de l a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , es t r o b a v a p r e n y a t de p r o j e c t e s , que q u e d a r e n e s t r o n c a t s sobtadament. Alguns estaven j a a p r o v a t s { g o l l e n d é m i c i c r e t i n i s m e ) , d ' a l t r e s e n c a r a en període d ' e s t u d i {Servei d'Assisténcia P ú b l i c a ) . Algún fou t i r a t e n d a v a n t p a r c i a l m e n t a t í t o l p a r t i c u l a r i amb g r a n s s a c r i f i c i s personáis ( e l cas d e l D r . A n t o n i B r o s s a i e l s seus t r e b a l l s e p i d e m i o i ó g i c s s o b r e l a m o r t a l i t a t infantil a C a t a l u n y a , que f o r e n p r e s e n t a t s a l V I C o n g r é s de M e t g e s de L l e n g u a C a t a l a n a de l'any 1930, en una ponencia específica sobre aquest tema);mentre d ' a l t r e s hagueren d ' e s p e r a r 1 ' a d v e n i m e n t de 1 ' o r g a n i t z a c i ó s a n i t a r i a a u t ó n o m a durant l a República espanyola ( m a l a l t i e s v e n é r i e s , e t c . ) per f e r - s e r e a l i t a t . E l nou G o v e r n m i l i t a r espanyol i e l s seus a d e p t e s i servidors, partidaris d'una política i d'una gestió c e n t r a l i s t a i u n i f o r m i s t a , v e i e n arab mal u l l s i c o r a g r e , els progressos realitzats p e r C a t a l u n y a en tots els t e r r e n y s , g u i a t s p e r una A d m i n i s t r a c i ó que no es l i m i t a v a a é s s e r p o l i t x a de t r a n s m i s s i ó d e l G o v e r n C e n t r a l , s i n o que t e n i a i d e e s p r ó p i e s que t r a c t a v a de p l a s m a r en l a r e a l i t a t , m a l g r a t 1 ' e n c o t i 1 l a m e n t l e g a l i e c o n ó m i c . D e s p r é s d'un any de M a n c o m u n i t a t g o v e r n a t i v a , f o u f i n a l m e n t l i q u i d a d a p e r llei. Sembla que ambdues administracions eren i n c o m p a t i b l e s , amb e l c o n s e q u e n t p e r j u d i c i p e r a l c i u t a d á i p e r a i a s a n i t a t de C a t a l u n y a . No o b s t a n t a i x ó , l ' o b r a s a n i t a r i a mancomunada, l e s s e v e s r e a l i t z a c i o n s i e l s s e u s p r o j e c t e s , e x e r c i r e n una certa i n f l u e n c i a en a l g u n s a s p e c t e s de l a s a n i t a t e s p a n y o l a , a i x í com c o n s t i t u i r e n l a l l a v o r i e l p u n t de p a r t i d a p e r a l e s f u t u r e s r e a l i t z a c i o n s de l a C a t a l u n y a a u t ó n o m a d e i s a n y s 1 9 3 1 - 1 9 3 9 . L a M a n c o m u n i t a t no s o l a m e n t no c o n s t i t u e i x p a s un p e r í o d e i s o l a t o t a n c a t de l a h i s t o r i a de C a t a l u n y a , s i n o a l c o n t r a r i , és l ' i n i c i d'un p e r i o d e que s ' o b r e a p r i n c i p i s d e l s e g l e XX, i e n c a r a no é s c l o s .

E n t r e e l s p r o j e c t e s s a n i t á r i s q u e , d'una f o r m a e x p l í c i t a , hem t r o b a t en l a l i t e r a t u r a o f i c i a l podem m e n c i o n a r : Servei d'estadística demográfica establiments sanitáris i benéfics; 323

implícita o consultada,

i d'informació deis pretenia unificar els

dos servéis de la mateixa índole, que mantenien b e n e f i c e n c i a i s a n i t a t . ÉS a d i r , es v e i a l a n e c e s s i t a t f u n c i o n a l i o r g á n i c a d ' u n i f i c a r a m b d ó s d e p a r t a m e n t s i es p r e t e n i a comentar u n i f i c a n t l e s f o n t s d ' i n f o r m a c i ó , per t e ñ i r una v i s i ó g l o b a l de l e s n e c e s s i t a t s i f a c i l i t a r l a planificació. L a L l u i t a c o n t r a l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l , es v o l i a que f o s de mes a b a s t , t r a n s f o r m a n t - l a en S e r v e i de M a t e r n o l o g i a i E u g e n e s i a , no limitant-se a intervencions puntuáis i d ' e s t u d i e s t a d í s t i c , a n s o f e r i n t una a s s i s t é n c i a i n t e g r a l a t r a v é s de d i s p e n s a r i s de m a t e r n o l o g i a i p u e r i c u l t u r a , que comprengués l a prevenció, e l tractament i l a rehabi1itació, e l c o n s e l l g e n é t i c i l ' e d u c a c i ó s a n i t a r i a j u n t a m e n t amb l a p l a n i f i c a c i ó de l a p r o c r e a c i ó . L ' e s t u d i d e l g o l l e n d é m i e i c r e t i n i s m e , d e s e m b o c a r í a en un p í a c o n c r e t i e s p e c í f i c de L l u i t a c o n t r a e l g o l l e n d é m i e i el c r e t i n i s m e . Els e s t u d i s d e l Dr. V i v e s i Casajuana, D i r e c t o r d e l m a n i c o m í de S a l t , s o b r e 1 ' e p i d e m i o l o g í a de 1 ' a l c o h o l i s m e a C a t a l u n y a , c o n d u i r i e n t a m b é a 1 ' e s t a b 1 i m e n t d'un p í a de L l u i t a contra 1'alcoholisme. L a i m p o r t a n c i a i t r a n s c e n d e n c i a de l e s m a l a l t i e s v e n é r i e s , t a m b é a c o n s e l l a v e n 1 ' e s t a b l i m e n t d'una L l u i t a a n t i v e n é r i a . Els estudis epidemiológics sobre e l paludisme i la t u b e r c u l o s i , p o s a r e n t a m b é de m a n i f e s t l a i m p o r t a n c i a de l a lepra en algunes comarques catalanes i aconsellaven 1 ' e s t a b 1 i m e n t d'una L l u i t a a n t i l e p r o s a .

P e r o , t a l v e g a d a , e l p r o j e c t e mes a m b i c i ó s i o r i g i n a l f o u l a c r e a c i ó d'un I n s t i t u t d ' H i g i e n e P ú b l i c a de C a t a l u n y a (54). Amb objectius assistencials, de docencia i d ' i n v e s t í g a c i ó . S e r i a e s t r u c t u r a t f u n c i o n a l m e n t en s e c c i o n s o servéis: - F o r m a c i ó de m e t g e s h i g i e n i s t e s , i n f e r m e r e s v i s i t a d o r e s , enginyers s a n i t a r i s , e t c . - Servei d'Assisténcia pública, encarregat d'assegurar l a coordinació i assisténcia s a n i t a r i a a t o t s e l s ciutadans; p r o t o t i p u s o e m b r i ó d'un f u t u r S e r v e i C á t a l a de S a l u t , e n c a r a no ben d e f i n i t . - Servei d'Higiene I n d u s t r i a l . - S e r v e i de c o n t r o l de p r o d u c t e s b i o l ó g i c s , c l í n i c s i medicamentosos. 324

6.2.11.1.

"A

ANNEX

L'ASSEMBLEA

L'infraescrit Diputat té l'honor de propasar a que sobre el ram de sanitat i beneficencia acordi se en els següents estrems: PRIMER: L'acció de la benef i cénela ha de tendir població de Catalunya, sufriments possible.

1'Assemblea inspirar-

Mancomunitat sobre sanitat a la conservado i aument de evi tant-1i el major nombre

i la de

SEGON: En consequéncia es fará per qui correspangui pregón estudi de les causes de la escasa natal itat, i de morbílitat i mortalitat de Catalunya per aplicar amb máxima urgencia els reméis escaients.

un la la

TERCER: Interinament aquest estudi no s'hagi fet (si es que en part, al menys, no esta ja comengat) i mentre que no es pugui desenrot1 lar un pía general, s'ateniran amb preferencia aquelles necessitats primordials del pable, bé evitant mes malalties, bé mes defuncions. QUART: De tats els acords que segueixen, la Mancomunitat aplicará amb urgencia i per ordre d'importancia sanitaria tots els que les liéis i el seu estat económic l i permet in, preparant i arbitrant tats els mitjans que siguin necessaris per tal de poder realitzar el conjunt i amb vistes a teñir organitzat per al dia que Catalunya pugui gaudir d'independencia absoluta per a posar-ho en obra. CINOUE (Natalitat): natal i tat, Catalunya, que la té mes feble natal i tat mitjangant

Essent cosa provada que quan és entre els pobles civi1itzats després de Franga, cal fomentar les següents mesures:

a el la

A) La Mancomuni tat fará tot alió que pugui per a conseguir ¡'establiment d'un impost de soltería, sobre les bases següents: Iñ.-

A tot home o dona solters arribant a vinticinc se I'imposara un recárrec de cinc per cent tots els impostas que pagui a Mancomuni tat, Diputació o Municipi. 325

anys sobre l'Estat,

2ñ,-

Aquest cinc per cent es convertirá en el deu, el quinze, el vint en els anys successius, aixó és, aumentant en un cinc per cent anual, fins un máxim del cinquanta per cent. (Els que no puguin casar-se per malaltia o impediment físic, els será reduit el tribut a la meitat).

3a.-

Peí sol fet de contraure matrimoni, el recárrec esmentat en las bases anteriors quedará reduit a la meitat, rebaixant-se en una cinquena part per cada f i l l que tingui el matrimoni.

43.~

Les quantítats així recaptades serán destinades a subvencionar les families modestes que siguin mes prolífiques, comengant des de el sisé fill i aumentant progressivament a mesura que augmenti el nombre.

5ñ.-

El sobrant de la recaptació, si n'hi ha, d'aquest tribut es destinará a 1'enfortiment de la rassa en forma d'educació física, moral i intel.lectual de la infantesa.

B) La Mancomunitat procurará per tots els mitjans que siguin al seu abast protegír els pares prolíf íes, ja siguí colocant-los amb preferencia en les places vacants, ja rebaixant o anuí. lant tot alió que es pugui els tributs basats en la capí tació deis menors, (ensenyament, cédulas, quintes, consums, etc.) C) La Mancomunitat fará tot el que pugui per perseguir la pornografía i la propaganda práct iques neo-mal thusi anas.

evitar de

i les

D) La Mancomunitat aprofitará totes les avinenteses per a estrényer els 1 lasaos de solidaritat entre l'individu i Deu, la patria, la térra, la llar, la familia, les professions familiars, valent-se de tots els mitjans possibles com son cartilles populars, conferencies, intensificant l'acció de la Comissió de Cultura, concursos en els quals es premiin obres que cantin o es demostrin els goigs i les avantatges d'aqüestes solidaritats, aventatges d'ordre material.

326

SISENA (Protecció quan pugui per següents bases: A) Es prodigaran tot Catalunya d'interessar

a 1 * infancia): tal de protegir

La Mancomunitat la infancia

fará sota

per persones competents conferencies sobre maternologia i puericultura

al poblé

en aquests

tot les

a

per fi

assumptes.

B) S'establirán en tots els punts principáis de Catalunya dispensaris on les futures mares puguin consultar i d'on puguin ésser dirigides sobre son estat, aixi com les ja mares puguin fer el mateix sobre la cria deis seus filis menors. C) S 'establirá un cos facultatiu encarregat d'organitzar els referits servéis, dirigir-los i tenir-los en funcionament, cos compost de metges i infermeres especialitzades, que serve ixin de nexe entre la familia i el dispensari. D) Que s'activi tot el possible la construcció de la nova Casa Maternal Catalana on puguin ésser assistides les parteros de pocs recursos o que vulguin ésser millor ass i st ides. , SETENA (Malalties infeccioses d'origen bídric): La Mancomunitat es preocupará creant, si convé, laboratoris especials d 'analisi de les aigües d 'aliment, de les quals s'abasteixen els pobles de Catalunya a fí d'orientar-los sobre les que poden ut i 1 i tzar-se i les que deuen evi tar-se, donant tota mena de faci 1 itats per a la captado de les primeres, així com d'intensi f icar les vacunacions antitífiques en els llocs i casos de mes perill, el mateix que les anticolériques quan el perill es presentes. VUITENA (Tuberculosis): Es procurará generalitzar a tot Catalunya, sobretot en els grans centres de comarca, el servei antituberculós, establint amb la major urgencia possible els sanatoris necessaris per a les necessitats de Catalunya, i un Hospital al menys especial, peí que ja no puguin esperar resultats del sanatori. NOVENA: Tant en els sanatoris com en procurará que puguin tenir-hi allotjament totes les classes sociais pagant, els proporció de la seva posició social.

327

l'Hospital els malalts que puguin,

es de a

DECENA (Paludisme): Tenint en compte que les exacerbacions mes importants del paludisme, son generalment degudes a 1 'ampliació deis terrenys de regadiu en males condicions de desguás o a la intensificado del cultiu de I'arrog, així com que aquest mateix cultiu en males condicions es una de les principáis causes de la seva permanencia, es posaran tots els obstacles legáis a deixar instaurar nous regadius i nous cultius d'arrog, que no estiguin en les condicions que ¡'Higiene aconsella. ONCENA: A tot nou regant i a tot cultivador d'arrog, posará un canon per tal de sostenir les despeses campanya ant ipalúdica.

se li de la

DOTZENA: La Mancomunitat no augmentará mes les sobre la l l u i t a antipalúdica sino les reduirá possib¡e, mentre e¡ seu estat económic no l i hagui resddre els problemes mes urgents de la antituberculosa, contra les malalties infeccioses hidric i de protecció a ¡'infancia,

despeses en ¡o permés lluita d'origen

TRETZENA (Beneficencia - Hospitalització): S'activará tant com sigui possibie ¡'estudi,que em consta que s'está fent ja, deis mitjans hospitalaris deis quals disposa actúaIment Catalunya, procurant utilitzar tots els que es pugui i amp 1 iant-los, si convé, fins a cumplir totes les necessitats. CATORZENA: Es procurará dotar els hospi tais comarcals de tot 1 'utillatge i personal competent necessari per a poguer subvenir a tots els casos d'urgencia, i a tots aquel¡s altres que per ¡a seva indoie no obliguin a ésser central itzats, OUINZENA: En tots els Hospi tais es procurará llocs distingits per ais que paguin, estáncies proporcionáis a la seva posició

que hi hagi cobrant-se' 1s social.

SETZENA: S 'estudiará la manera altres paisos, tots els individus estáncies corresponents,essent-ne puguin,els municipis,províncies,

de que, con succeeix en hsopitalitzats paguin les responsables,quan ells no consuiats respectius, etc,

DISETENA: Els malalts distingits, tots els servéis especiáis deis

demes de 1'estada pagaran queal siguin objecte.

DIVUITENA: obligatori

Si es porta a la práctica sobre malalties, es

328

el servei del reconeixerá

segur ais

hospital itzats per dist ingi ts, el dret farmacéutic.

aquest de Iliure

motiu, el eleceió de

que mateix metges i

ais servei

DINOVENA: D'els honoraris pagats pels asegurats, ais quals es refereix l'extrem anterior, igual que deis pagats pels di st ingi ts que siguin assistits pels metges de 1'establiment, se'n donará a aquest forgosament la part que de justicia li correspongui. VINTENA: S'activará tot el possible la realització clínica de psiquiatría,per obeír a una necessitat

de la urgent

VIGÉSIMA PRIMERA (Altres cases de Beneficencia): Es procurará a la major brevetat possible, treure del Circuit de les ciutats les cases de Beneficencia avui existents, situant-les en plena naturalesa, tot el que sigui compatible amb llur bon servei i procurant que llurs asilats puguin fruir d'abundó de sol i aire així com de tots els mitjans adequats en cada cas. Iguals circumstáncies es tindran en compte per les que es construeixen de nou com es ve fent ja. VIGÉSIMA SEGONA (Bases generáis). El personal técnic corresponent a Sanitat i Benef icéncia,será cátala i será elegit per conreus. Solament quan hi hagi dubte per a 1'eleceió,el Jurat podrá acordar que es fassin exercicis d'oposició que deuran ésser preferentment práct i es. VIGÉSIMA TERCERA: Els jurats que hauran de resoldre casos ais quals es refereix el número anterior, técnics, o en sa majoria absoluta. Els técnics nomenats per les entitats professionals del país treballs serán remuneráis.

els serán serán i els

VIGÉSIMO CUARTA: La mancominitat, i en son nom el Consell, estudiará i posará en planta tots els mitjans possibles per tal d'arribar a la unificado de totes les manifestacions benéfiques de Catalunya a f i d'obtenir major eficacia, i si aixó no fos possible, procurará interinament anar a la federado de totes les entitats benéfiques que es pugui, comengant per les mes similars. VIGÉSIMO existents, actuáis, nova Palau

QUINTA: Al crear es procurará tant part iculars organització.

de la Genera 1itat,

servéis nous, o a 1'ampliar en lo possible respectar com oficiáis, adaptant-los

20 d'agost 329

de

1923".

els els a la

(1)

Treballs i gestiona per a obtenir de l'Estat d e l e g a c i o n s de s e r v é i s de c a r á c t e r g e n e r a l aab l e s corresponents coapensacions econdaiques. (1914). Arxiu D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a 1 1 N9 2 7 7 7 .

(2)

R e p o r t s d e l C o n s e l l P e r m a n e n t a l ' A s s e m b l e a de l a M a n c o m u n i t a t , novembre 1 9 1 7 , A n e x e NQ 3 8 , B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 1 7 .

(3)

T r e b a l l s d e l S e r v e i de S a n i t a t , 1 9 1 7 - 1 9 2 1 . B a r c e l o n a M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 2 , p a g i n e s 7 - 1 0 .

(4)

R e p o r t s d e l C o n s e l l P e r m a n e n t a l ' A s s e m b l e a de l a M a n c o m u n i t a t , novembre 1 9 1 7 . A n e x e NQ 3 9 . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 1 7 .

(5)

C.O.M., V o l I I , p á g . 8 8 .

(6)

A c o r d d e l C o n s e l l P e r m a n e n t a t r i b u i n t a l a P o n e n c i a de Beneficencia l ' o f i c i n a del Servei d'Estudis Sanitaris (1920). A r x i u Diputació p r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2 7 9 7 .

(7)

T r e b a l l s d e l S e r v e i de S a n i t a t 1917-1921.Barcelona, M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 2 , p á g i n a 1 1 .

(8)

Expedient personal d e l D i r e c t o r d e l Servei d'Estudis Sanitaris, S r . Gustau Pittaluga (1920). Arxiu D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , L l i g a l l NQ 2 9 7 4 .

(9)

E x p e d i e n t p e r s o n a l de S u b d i r e c t o r d e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s , S r . Lluís Sayé i Senpere (1920). Arxiu D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a . L l i g a l l NQ 2 9 7 4 .

(10) L a b u s q u i e r e , R e n e : S a n t é r u r a l e e t M é d e c i n e p r e v e n t i v o en A f r i q u e . P a r í s , 1975. p. 14-16, ( 1 1 ) P i t t a l u g a , G.: I n v e s t i g a c i o n e s y e s t u d i o s s o b r e e l P a l u d i s m o en Espafia ( 1 9 0 1 - 1 9 0 3 ) . B a r c e l o n a , T i p o g r a f í a La Academia, 1903.

330

(12) Una v a l u o s a a p o r t a c i ó a l a b i b l i o g r a f í a histórica r e f e r e n t a l P a l u d i s m e a E s p a n y a i mes c o n c r e t a m e n t a C a t a l u n y a , e s t r o b a en e l s I l i b r e s : Hauser, Ph.: La Geografía I b é r i c a . M a d r i d , 1913.

Médica

de

la

Península

Pittaluga, G. : Investigaciones y estudios sobre P a l u d i s m o en E s p a ñ a ( 1 9 0 1 - 1 9 0 3 ) . B a r c e l o n a , T i p o g r a f í a La A c a d e m i a , 1903. T r e b a l l s d e l Servei Técnic d e l Paludisme P u b l i c a c i o n s de l ' I n s t i t u t de C i é n c i e s . M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1918.

1915-1916. Barcelona,

López i Alemany, Marius:Contribució a l a H i s t o r i a d e l P a l u d i s m e a A m p o s t a i d e l t a de l ' E b r e . I . D e i s o r i g e n s a 1 9 0 0 . B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1988, V o l . I X , p . 179-

194. (13)

V i l á , M.: T r e b a l l s d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e 1 9 1 5 - 1 9 1 6 . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1918, p. 105,

(14)

López i Alemany, Marius: Contribució a l a h i s t o r i a d e l P a l u d i s m e a A m p o s t a i d e l t a de l ' E b r e I I : De 1900 a 1 9 3 6 . B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1988, v o l . X, p . 193-204.

(15)

Treballs del Servei Barcelona,Mancomunitat

(16)

P l a n e s i T o r r e s , R a m ó n : P a l u d i s m e en e l P r a t de L l o b r e g a t d e l 1918 a l 1 9 2 5 . ( C o l . l e c c i ó Brugues), Museu M u n i c i p a l de G a v á , 1983.

de Sanitat. I Paludisme. de C a t a l u n y a , 1 9 2 2 , 46-54.

(17) C o r n u d e l l a i Capdevila, Josep: Historia de l a Tisiología a Catalunya. B a r c e l o n a , La Medicina C a t a l a n a , 1 9 3 7 , V o l . V, p á g . 7 9 - 8 4 . C a l b e t i C a m a r a s a , J.M.: L l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a a C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Gimbernat, 1988, V o l . I X , p. 4156.

331

(18) C a l b e t C a m a r a s a , J.M.: Una p o l é m i c a s o b r e i a l l e n g u a a r r a n d e l c o n g r é s de l a t u b e r c u l o s i d e l ' a n y 1 9 1 0 . B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1985. V o l I V , p . 69-74. ( 1 9 ) E s t u d i de l a m o r t a l i t a t t u b e r c u l o s a a B a r c e l o n a p e r d i s t r i c t e s . A c t e s d e l T e r c e r C o n g r é s de M e t g e s de L l e n g u a C a t a l a n a . B a r c e l o n a , I m p r e n t a B a d i a , 1919, I I , 169-181. (20)

C.O.M., 1 9 2 1 ,

V o l , I I , pág. 88.

(21)

Cornudella i C a p d e v i l a , Josep: E s t u d i o biográfico d e l Profesor Luís Sayé Sempere. B a r c e l o n a , Editorial Rocas, 1979.

(22)

Seix, Tomás: Sayé, organitzador de la lluita a n t i t u b e r c u l o s a . B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a , 1 9 7 7 , V o l . L X I I I , p á g . 1665-1669.

(23)

C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , p á g . 8 8 .

(24) M a n r e s a i F o r m o s a , G e r a r d : E l p e n s a m e n t c i e n t í f i c d e l D r . L l u í s S a y é . B a r c e l o n a . A n a l e s de M e d i c i n a , 1 9 7 7 , Vol L X I I I , p á g . 1.686-1.689. (25)

De M a r c h i Ayuela, Pere: E s t u d i de l a i n f e c c i ó t u b e r c u l o s a a B a r c e l o n a i n i c i a t peí D r . Sayé l'any 1 9 2 1 . B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a , 1977, V o l L X I I I , p. 1.670-1.672.

( 2 6 ) Resum d e i s a c o r d s d e l C o n s e l l P e r m a n e n t . M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , m a i g 1 9 1 8 .

Barcelona,

( 2 7 ) A r x i u de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a r c e l o n a : L l i g a l l 2977. (28) M o n o g r á f i c , d i v e r s o s a u t o r s : L a e p i d e m i a de tifoidea de B a r c e l o n a . Barcelona, Gaceta C a t a l a n a , 1 9 1 6 , NQ 4 6 . (29) L'Obra realitzada 1914-1923, S a n i t a t . B a r c e l o n a , Mancomunitat

332

NQ

fiebre Médica

I . Beneficencia i de C a t a l u n y a , 1 9 2 3 .

(30) C o m p i l a c i o d e i s S e r v é i s M a n c o m u n á i s d ' i n t e r é s d i r e c t o p e l s m u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 3 , p . 6 0 . ( 3 1 ) C.O.M., 1 9 2 1 , V o l I I , p á g . 1 6 4 .

(32) C o m p i l a d o d e i s S e r v é i s M a n c o m u n á i s d ' i n t e r é s d i r e c t o p e l s m u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 3 , p á g . 5 9 . ( 3 3 ) C.O.M., 1 9 2 2 , V o l I I I , (34)

p.

306.

L ' o b r a r e a l i t z a d a 1914-1923: I I I H i s e n d a . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1 9 2 3 .

(35) A r x i u Diputació P r o v i n c i a l

Barcelona: L l i g a i l

NQ

2779 .

(36)

C ó r d o b a , J . : O r g a n i z a c i ó n m e t ó d i c a de l a p r o t e c c i ó n a l a p r i m e r a i n f a n c i a en B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , Butlletí S o c i e t a t C a t a l a n a de P e d i a t r í a , 1 9 2 9 , V o l . I I , p . 1 6 9 . També: P e d r o l s . E.: O r g a n i t z a c i ó de l a I n s p e c c i ó médica escolar a B a r c e l o n a . IV C o n g r é s Metges Llengua C a t a l a n a . G i r o n a . 1921. I I , 619-629.

(37)

A s s e s s o r i a T é c n i c a de l a C o m i s s i ó de C u l t u r a : L e s c o n s t r u c c i o n s e s c o l a r s de B a r c e l o n a . A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a , 1922 ( 2 a e d i c i ó ) .

( 3 8 ) D e l e g a d o de C u l t u r a : L ' o b r a de c o l ó n i e s e s c o l a r s b a n y s de m a r . A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a , 1 9 3 0 .

i

( 3 9 ) Comeses de l e s B r i g a d e s S a n i t á r i e s : C o m p i l a d o deis Servéis mancomunáis d'interés d i r e c t o p e l s m u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1923, p á g . 9 5 . (40) D i v i s i ó Sanitaria de C a t a l u n y a : Compilado deis Servéis Mancomunáis d'interés d i r e c t e p e l s m u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1923, p . 9 5 .

333

(41)

C.O.M., V o l I I I , p á g . 258.

(42)

Expedients personáis deis Directors de Brigades Sanitáries de Lleida i Reus. Arxiu Diputació P r o v i n c i a l B a r c e l o n a , L l i g a l l NQ 2977, a n y 1923.

(43)

Nomenament D i r e c t o r B r i g a d a S a n i t a r i a 1924, V o l I V , p . 292 i 2 3 2 .

(44)

Nomenament D i r e c t o r B r i g a d a 1923, V o l I V , p . 255.

(45)

C.O.M., 1923, V o l I V , p. 170.

(46)

Distribució pressupost I V , p. 1 3 0 .

(47)

C.O.M., 1923, V o l I V , p . 103-104.

(48)

C.O.M., 1923, V o l I V , p . 199.

(49)

C.O.M., 1 9 2 3 , V o l I V , p . 130.

(50)

Nomenament A u x i l i a r f a c u l t a t i u d e i s C u r s o s A m b u l a n t s i d e i s l a b o r a t o r i s , a l S r . F é l i x F o r n e l l s . C.O.M., 1923, V o l I V , p . 104.

(51)

L ' O b r a r e a l i t z a d a , 1914-1923. B a r c e l o n a , de C a t a l u n y a , 1923.

(52)

C.O.M., 1923, V o l I V , p . 9 9 .

(53)

C.O.M., 1923, V o l I V , p . 199.

(54)

C.O.M., 1923, V o l I V , p.253.

(55)

L ' O b r a a f e r . L ' e m p r é s t i t de 50 m i l i o n s . M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1920.

334

Sanitaria

de S a n i t a t .

L l e i d a . C.O.M.,

Reus.

C.O.M.,

C.O.M., 1 9 2 3 ,

Vol

Mancomunitat

Barcelona,

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.