PROGRAMA D’assignatures 26679

KINESSITERÀPIA I

Curs Acadèmic 2008-2009 Núm.Crèdits Totals Núm.Crèdits Teòrics Núm.Crèdits Pràctics Curs Semestre Tipus (T, O, OP, LLE)

Rafel Donat i Roca Diplomat en Fisioteràpia Especialitzat en Teràpia Manual Coordinador de 1er curs (torn de matí) Estudis de Fisioteràpia Professor titular torn matí

4,5 4,5 0 1er 1er T

Gonzalo Lorza Blasco Diplomat en Fisioteràpia Diplomat en Infermeria Especialitzat en Teràpia Manual Sotsdirector Estudis de Fisioteràpia Professor titular torn tarda

Meritxell Anaya Moix Diplomada en Fisioteràpia Coordinadora 1er curs (torn de tarda) Estudis de Fisioteràpia

KINESSITERÀPIA I

Objectius Generals

Objectius Específics

Metodologia

Continguts

Avaluació de l’assignatura

Bibliografia

Objectius Generals Aquesta assignatura pretén: ƒ Definir la fisioteràpia i el seu paper dins de l’equip multidisciplinari i estudiar les competències de la professió ƒ Estudiar el procés d’atenció en fisioteràpia ƒ Estudiar els principis fonamentals de la fisioteràpia des del punt de vista de la valoració, tant analítica com funcional i global ƒ Integrar els fonaments fisicoquímics amb els efectes fisiològics de la termo-hidroteràpia i la seva aplicació terapèutica. ƒ Estudiar els principis bàsics de les diferents tècniques de teràpia passiva i la utilització de les tècniques de termo-hidroteràpia.

inici

Objectius Específics L’estudiant al finalitzar l’assignatura ha de ser capaç de: ƒ Analitzar les competències de la professió i el procés d’atenció en fisioteràpia ƒ Construir una història clínica de fisioteràpia ƒ Aplicar els principis de les valoracions i mesures que es fan servir en fisioteràpia ƒ Distingir els diferents tipus d’avaluacions i mesures en funció dels teixits implicats. ƒ Descriure les nocions fonamentals de la kinessiteràpia passiva. ƒ Identificar els diferents tipus de mobilitzacions passives ƒ Adquirir els conceptes de física necessaris per entendre el funcionament de les tècniques de termo-hidroteràpia que es desenvoluparan a l’assignatura. ƒ Conèixer els efectes fisiològics sobre el cos humà que es deriven de l’aplicació de les diferents tècniques de termo-hidroteràpia. ƒ Integrar els fonaments físics amb els efectes fisiològics i la seva aplicació terapèutica. ƒ Conèixer les evidències (proves científiques) que recolzen les diferents teràpies. ƒ Integrar les tècniques de termo-hidroteràpia dins del procés d’atenció en fisioteràpia. ƒ Reconèixer les indicacions, contraindicacions i precaucions de les diferents tècniques de termohidroteràpia. ƒ Escollir la tècnica de termohidroteràpia mes adient pel pacient, segons la valoració clínica realitzada i els objectius plantejats.

inici

Metodologia L’assignatura combinarà classes expositives amb la realització d’activitats pràctiques, treballs individuals i en grup. El Campus virtual serà utilitzat com a eina complementària d’aprenentatge. A través de casos clínics es treballaran, en grup, l’elaboració de la història clínica de fisioteràpia completa (Tema 1), les valoracions i mesures de fisioteràpia (Tema 2) i les tècniques de kinessiteràpia passiva (Tema 3) de la unitat temàtica de kinessiteràpia. p

inici

1

KINESSITERÀPIA I Continguts UNITAT TEMÀTICA DE KINESSITERÀPIA TEMA 1 - INTRODUCCIÓ A LA FISIOTERÀPIA • Definició de fisioteràpia, kinessiteràpia i rehabilitació. • Competències de la professió de Fisioteràpia. - El procés d’atenció en fisioteràpia: - Valoració funcional - Diagnòstic en fisioteràpia - Establiment d’objectius - Execució del pla de fisioteràpia - Avaluació dels resultats - Prevenció i promoció de la salut - Procediments i protocols - Comunicació - Treball en equip - Bioètica - Gestió, recerca i docència. • Camps d’acció de la fisioteràpia. • Tipus de tractaments fisioterapèutics. • Tècniques que utilitza la fisioteràpia. • Valoració funcional. Nocions inicials de les avaluacions i mesures. • La història clínica de fisioteràpia - Història de la malaltia i/o la lesió - Anamnesi - Valoració analítica - Valoració funcional - Valoració global - Objectius del tractament - Diagnòstic de fisioteràpia - Tractament de fisioteràpia - Seguiment i avaluació dels resultats - Valoració final • Malaltia, dèficits, discapacitat i minusvàlua. TEMA 2 - AVALUACIONS I MEDICIONS • Avaluació analítica del teixit cutani i subcutani. - Observació de la pell. - Palpació i mobilització de la pell. - Qualificacions i quantificacions instrumentals de la pell. • Avaluació analítica articular. - Observació de l'articulació. - Palpació i mobilització articular. - Qualificació i quantificació instrumental articular. Posició de referència. Goniometria articular. Medicions centimètriques. • Avaluació analítica òssia. • Avaluació analítica múscul-tendinosa - Avaluació passiva. To bàsic - Avaluació activa. Resistència màxima. • Anàlisi del dolor • Avaluació funcional TEMA 3 - KINESSITERÀPIA PASSIVA • Principis generals. • Mobilitzacions articulars. - Tipus d'articulacions - Mobilització articular passiva manual: - Efectes - Mobilitzacions passives analítiques - Simple - Específica - Mobilització passiva funcional - Mobilització articular autopassiva - Mobilització articular passiva instrumental • Traccions articulars: - Mecanisme d'acció - Principis generals - Tipus de tracció articular - Traccions vertebrals • Postures osteoarticulars:

2

KINESSITERÀPIA I - Mecanisme d'acció - Principis d'aplicació - Tipus de postures osteoarticulars • Malposicions i desalineacions articulars • Manipulacions vertebrals - Definició - Mecanisme d'acció - Diferents varietats de manipulacions - Els tractaments amb manipulacions - Indicacions i contraindicacions UNITAT TEMÀTICA DE TERMO-HIDROTERÀPIA (TEÒRICA) Tema 1: Introducció Definició i classificació de les modalitats físiques amb criteris energètics Tema 2: Fonaments físics Fonaments físics de la termoteràpia: Calor i temperatura. Mecanismes de transport de calor. Primer i segon principi de la termodinàmica. El cos com a sistema termodinàmic Tema 3: Efectes fisiològics produïts per l’augment de temperatura dels teixits. Absorció i penetració en teixits biològics Modalitats físiques que produeixen augment de temperatura profund Modalitats físiques que produeixen augment de temperatura superficial Efectes fisiològics: Augment de l’extensibilitat del teixit conjuntiu. Augment del metabolisme dels teixits. Augment del flux sanguini. Efecte analgèsic. Efectes neuromusculars. Efectes reflexos Tema 4: Augment de la temperatura dels teixits. Contraindicacions generals Tema 5: Termoteràpia Energia Tèrmica Per conducció: “Hot Pack”, Parafina Per convecció: Sauna, Bany de Vapor, Bany d’Aigua, Banys de contrast. Indicacions, contraindicacions i precaucions. Metodologia d’aplicació Tema 6: Actinoteràpia Energia electromagnètica Ona curta. Ones decimètriques. Microones. Raigs infraroigs. Raigs ultraviolats. Espectre electromagnètic. Velocitat de propagació, freqüència, longitud d’ona. Absorció, penetració. Molècula d’aigua. Llei del Cosinus de Lambert. Llei de l’invers del quadrat de la distància. Aplicació polsada o contínua. Indicacions, contraindicacions i precaucions. Metodologia d’aplicació Tema 7: Vibroteràpia Energia mecànica Vibracions sonores. Ones longitudinals. Infrasons. Sons. Ultrasons Ultrasons: Principis físics. Medi elàstic. Efecte “piezoelectrico”. Reflexió-refracció. Efectes fisiològics. Freqüència: 1 MHz, 3 MHz. Medi de contacte. Aplicació contínua o polsada. Sonoforesi. Indicacions, contraindicacions i precaucions. Metodologia d’aplicació Ones de xoc focalitzades. ESWT.(“Extracorporeal shock wave therapy”) Ones de xoc radials. RSWT. (“Radial shock wave therapy”) Tema 8: Efectes fisiològics produïts per la disminució de la temperatura dels teixits Conceptes fisiològics: Hipòxia. Intercanvi normal de fluids. Pressió hidrostàtica. Pressió osmòtica. Dany traumàtic primari. Lesió hipòxica secundària. Disminució del metabolisme dels teixits. Disminució del flux sanguini. Efectes neuromusculars. Efectes reflexes. Efectes analgèsics. Disminució de l’extensibilitat del teixit conjuntiu. Tema 9: Crioteràpia Energia tèrmica Tractament immediat de la lesió aguda. Mètode “RICES”: Repòs. gel, compressió, elevació i estabilització Criocinètica Crioestirament Diferents modalitats físiques que produeixen disminució de temperatura. Indicacions, contraindicacions i precaucions. Metodologia d’aplicació Tema 10: Hidrocinessiteràpia. p

inici

3

KINESSITERÀPIA I Avaluació de l’assignatura Al finalitzar el tema 1, de la unitat temàtica de kinessiteràpia, es farà una activitat en grup, per tal de treballar la construcció d’una història clínica de fisioteràpia. Al finalitzar el tema 2, es farà una activitat en grup, fent servir casos clínics, per fer un anàlisi de les de valoracions i mesures necessàries per tal de poder plantejar objectius i tractaments raonats, en fisioteràpia. Al finalitzar el tema 3, també es farà una activitat en grup, fent servir casos clínics, per treballar l’aplicació de les tècniques de kinessiteràpia passiva explicades a classe. L’avaluació la farà el professor. Abans de començar aquestes activitats el professor comunicarà als estudiants el tipus d’entregable i els criteris d’avaluació del treball en grup. Cadascuna d’aquestes activitats tindrà un valor del 8% sobre la nota de la unitat temàtica de kinessiteràpia. Al finalitzar el semestre es farà un examen de 15 preguntes de resposta curta de la unitat temàtica de kinessiteràpia que, juntament amb el tres treballs en grups, exposats anteriorment, constituiran el 66,6% de la nota total de l’assignatura. En aquest mateix examen hi hauran 15 preguntes més, tipus test de resposta múltiple, corresponents a la unitat temàtica de termohidroteràpia teòrica. D’aquestes últimes preguntes, per cada tres respostes incorrectes (només hi ha una única resposta correcta per cada pregunta) descompten el valor d’una pregunta contestada correctament. Aquestes últimes preguntes constituiran l’altre 33,3% de la nota total de l’assignatura. Els alumnes que a la convocatòria de febrer obtinguin la qualificació de suspès o no presentat, hauran de fer un examen al mes de juny, de las mateixes característiques que l’examen de final de primer semestre. En la convocatòria de juny es comptabilitzarà exclusivament el resultat de l’examen escrit, i per tant les notes corresponents a les activitats dels temes 1, 2 i 3 de kinessiteràpia, que l’alumne hagués pogut acumular al llarg del primer semestre, no tindran cap validesa. Criteris de suficiència de la troncal Perquè es pugui fer la mitja ponderada pels crèdits respectius de cada unitat temàtica, la nota de les dues unitats temàtiques no ha de ser inferior a 3

inici

Bibliografia Unitat temàtica de Kinessiteràpia: BIBLIOGRAFIA BÀSICA GÉNOT C, NEIGER H, LEROY A, PIERRON G, DUFOUR M, PÉNINOU JG. Kinesioteràpia. Evaluaciones. Técnicas pasivas y activas del aparato locomotor. Madrid :Editorial Mèdica Panamericana, 1996 . 2v. ENCYICLOPÉDIE MÉDICO-CHIRURGICALE. Kinesiterapia. Medicina física. Paris :Éditions Techniques, 1998. (Ed. Española). CODI DEONTOLÒGIC I COMPETÈNCIES DE LA PROFESSIÓ DE FISIOTERÀPIA. Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Nov. 2003. Document 2. Avantprojecte de Resolució Col·legial, en http://www.fisioterapeutes.org BIBLIOGRAFIA RECOMANADA KAPANDJI IA. Cuadernos de fisiologia articular. Barcelona : Masson, 1998 DAZA J. Test de movilidad articular y examen muscular de las extremidades. Bogotá : Editorial Médica Panamericana, 1997 CUTTER NC. Manual de valoración muscular. Barcelona. Ed. Masson, 2000 DVÒRAK J. Medina manual. Diagnóstico. Barcelona. Ed Escribà, 1993 E. VIEL. Diagnóstico fisioteràpico. Concepción, realización y aplicación en la pràctica libre y hospitalaria. Barcelona. Ed. Masson, 1999 M. GEDDA. Décision kinésithérapique. Identité, demarché, chaînes logiques. Paris. Ed. Masson, 2001. Unitat temàtica de Termo-hidroteràpia:

4

KINESSITERÀPIA I BIBLIOGRAFIA BÀSICA CAMERON, M. Physical Agents in Rehabilitation. Philadelphia: Saunders, 1999. CRÉPON, F. Électrophysiothérapie et rééducation fonctionnelle. París: Frison-Roche, 1996. GUYTON. Anatomia y fisiología del sistema nervioso. Buenos Aires: Panamericana, 1989. KNIGHT, K. Crioterapia. Barcelona: Bellaterra, 1996 MERI VIVED, A. Fundamentos de fisiología de la actividad física y el deporte. Ed. Médica Panamericana 2005 PLAJA, J. Analgesia por medios físicos. Ed. McGraw-Hill-Interamericana. Madrid 2002 PRENTICE, W. Therapeutic Modalities for Allied Health Professionals. New York: Mc Graw-Hill, 1998. BIBLIOGRAFIA RECOMANADA ARAMBURU DE VEGA C., MUÑOZ E., IGUAL C. Sintesis, 1998.

Electroterapia, termoterapia e hidroteaàpia. Madrid:

BISSCHOP, G.; DUMOULIN, J.; AARON, C. Électrothérapie appliqueé: en kinésithérapie et rééducation, en rhumatologie et médecine du sport.París: Masson, 1994. BOSCHETTI, JP. Electroestimulación. Teoria, práctica y metodología del entrenamiento. Ed. Paidotribo. Barcelona 2002. COOMBS, R.: SCHADEN, W.; ZHOU S. Musculoskeletal Shockwave Therapy. London: Greenwich Medical, 2000. CURRIER, DEAN P. Dynamics of human biologic tissues . Philadelphia : F.A. Davis, 1992. DUMOULIN, J. Electrothérapie. Paris : Maloine, 1987 ESNAULT, M. Rééducation dans l´eau. París: Masson, 1991. GERSH, M Electrotherapy in rehabilitation. Philadelphia : F.A. Davis, 1992 GRAY. Anatomia. Madrid: Churchill Livingstone, 1992. JOU; LLEBOT; PEREZ-GARCIA. Física para las ciencias de la vida. México: Mc. Graw-Hill, 1996. KAHN, J Principles and practice of electrotherapy New York. Churchill Livingstone, cop. 2000 KAHN, J Principios y práctica de electroterapia Barcelona : Jims, 1991 KIMURA, J Electrodiagnosis in diseases of nerve and muscle : principles and practice. Oxford : Oxford university, 2001 KITCHEN, S.; BAIZIN, S. Clayton´s Electrotherapy 10 E. Philadelphia: Saunders Company, 1998. KRALJ, A. Functional electrical stimulation : standing and walking after spinal cord injury. Boca Raton : CRC, cop. 1989 LEHMANN, F. Therapeutic Heat and Cold. Baltimore: Williams-Wilkins, 1984. MARTINEZ, M.; PASTOR, JM.; SENDRA, F. Manual de Medicina Física. Madrid: Harcourt Brace, 1998. MICHLOVITZ S. Thermal agents in rehabilitation. Philadelphia : F.A. Davis, 1996 NALTY, T Electrotherapy : clinical procedures manual. New York : McGraw-Hill, cop. 2001 NELSON R, CURRIER D. Clinical electrotherapy Norwalk : Appleton and Lange, 1991 PLAJA, J. Manual d’ultrasonoteràpia. Barcelona: Masson, 1988. PLAJA, J. Guía práctica de electroterapia. Barcelona. Carín-Electromedicarin, DL 1999 RODRÍGUEZ MARTÍN, JM. Electroterapia en fisioterapia. Madrid : Médica panamericana, DL 2000

5

KINESSITERÀPIA I ROQUES, C. Pratique de l'électrothérapie électrophysiothérapie pratique appliquée à la médecine physique et à la masso-kinésithérapie. Paris: Springer, cop. 1997 SCHMID, F. Aplicación de corrientes estimulantes. Barcelona : Jims, 1987 VIÑAS, F. Hidroteràpia. Barcelona: Integral, 1994. ZAUNER, A. Recientes avances en fisioterapia. Barcelona: Jims, 1993. ZAUNER, A. Terapéutica ultrasónica. Barcelona: Jims, 1988.

inici

6