REAL MONASTERIO DE SANT LORENZO DEL ESCORIAL Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera S.XVI Situacio de l'obra en el temps i en el context històric Inicià el projecte Juan Bautista i el terminà Juan de Herrera al S.XVI. Segle XVI Desprès del Saqueig de Roma per les tropes de l'emperador Carles V, és marcà la fi de la fase culminant del Renaixement i s'inicià una època de turbulències polÃ−tiques i religioses marcades per la Reforma protestant i la greu crisi polÃ−tica que comportà la religió. A Espanya a finals del segle XV es dona un ambient d'espiritualitat al servei de la contrareforma catòlica, l'art es desenvolupa en dos nuclis: • el monasterio del Escorial amb el mecenatge de Felip II, expressant la edificació de l'aliança de la monarquia absolutista de Felip II i del catolicisme de la contrareforma. • Entre la noblesa i l'alta jerarquia eclesià stica de Toledo. Gran centre econòmic, cultural i religiós de l'època. Estil Es una arquitectura espanyola del Renaixement de finals del segle XVI. D'estil herrerià caracteritzat per una gran sobrietat decorativa. Els trets estilÃ−stics més importants de l'estil herrerià són el predomini de la massa sobre la obertura, sobrevaloració de elements estructurals i l'aplicació a l'edifici d'un rigoròs pla geomètric. Apart d'aquest elements estilÃ−stics herrerians en el Monasterio del Escorial hi ha presència també d'alguns elements arquitectònics una mica contradictoris d'estil manierista. Anà lisi formal. LA PLANTA: es un rectangle tancat, nomès sobresurt una petita construcció a la part posterior destinada a estances reials. El conjunt s'organitza a partir d'un eix central format per l'entrada principal, el pati dels reis i l'esglèsia de creu grega amb gran cúpula sobre el tambor i petxines en el creuer; a sota hi ha el Panteó Reial, a un costat s'aixequen les dependències monà stiques amb el claustre dels evangelistes, a l'altre costat el col·legi i la residència o palu reial. Presenta una organització simètrica tant en vertical com en horitzontal, cada part té forma autònoma. A L'INTERIOR: Destaca l'esglèsia ala qual s'accedeix pel pati dels reis a través d'una façana de triple obertura amb arcades de mig punt i columnes dòriques adossades, adornada amb escultures dóriques i coberta per voltes de canó. El panteó reial es de planta octogonal i decorat amb marbre jaspiat. Altres elements notables del conjunt arquitectònic són el pati dels Evangelistes i la Biblioteca. El pati dels Evangelistes és un claustre quadrat amb galeria de dos pisos d'arcades, que presenten columnes dòriques al pis inferior i jòniques al superior, al centre del pati hi ha un templet, inspirat amb el Sant pietro in Montorio de Bramante amb cúpula i està tues 1

dels quatre evangelistes. La Biblioteca es rectangular coberta per volta de canó. EN ALà AT: Tot el conjunt apareix tancat per una façana alta i monumental dividida en dos cossos amb finestres quadrades disposades regularment. Mostra els carrers nus de granit sense cap ornamentació. Aquesta horitzontalitat que produeix sensacions de pesadesa i solidesa es veu una mica compensada per la verticalitat de les quatre torres quadrades coronades pels capitells i rematades per boles de granit. Aquesta austeritat de la façana queda lleugerament mitigada a l'entrada principal amb dos cossos superposats articulats per columnes dòriques d'ordre gegant que rematen en un frontó. La il·luminació del conjunt arquitectònic es produeix lateralment mitjançanat les petites finestres del parament i zenitalment a partir de tota l'organització reticular dels patis i de les finestres obertes a la cúpula. Concepció de l'espai. El predomini de la massa tancada del mur sobre el buit, la sobrevaloració dels elements estructurals per sobre dels ornaments, junt a un rigorós pla geomètric que aplica la racionalització de la simetria com a base i l'organització reticular entorn de paits, dona lloc a un espai arquitectònic unità ri i tancat, com un organisme ques es replega cap a l'interior. El conjunt acusa fredor, hermetadisme i desmesurat racionalisme. Es troba flaquejat en els costats superiors i de la dreta per jardins, mentre que a la part inferior de l'entrada, i al costat esquerra, ho està per una à mplia esplanada que permet la contemplació i per edificacions auxiliars de les mateixes caracterÃ−stiques que el monestir. Presenta contradiccions que es poden assenyalar com a introductòries d'un cert manierisme com per exemple la repetició constans dels mateixos elements que impedeix a l'espectador de tenir una consciència clara de l'estructura de l'edifici a pesar de la seva aparent simplicitat. Al pati dels evangelistes les formes pures i harmòniques dels pòrtics es contraposen a les formes còncaves del templet circular. I els jocs de simulació i ocultació que descorim a la portalada de la façana principal on Herrera la sobreeleva per amagar l'esglèsia i aixÃ− crear una falsa portalada que s'obre a l'exterior. I es la porta del pati dels Reis la veritable façana principal. Significat i funció. Juan Bautista de Toledo, arquitecte al cap de quatre anys d'inicar la seva obra mor i es substituit per Juan Herrera. Però a més te una notable formació matemà tica i una declarada aficció per l'esoterisme. Herrera traduirà fidelment els desitjos del monarca. SIGNIFICAT. Felip II ideà la construcció d'un monestir a El Escorial per commemorar la victòria sobre les tropes franceses a la batalla de Sant QuintÃ−, guanyada el dia de Sant Llorenç. El Escorial recorda una graella instrument de martiri de Sant Llorenç expressa fidelment uns ideals: Monarquia i sobretot Religió. San Lorenzo del Escorial representa doncs l'esperit de la Contrareforma encarnat a la figura de Felip II. FUNCIà . 2

Concebut pel rei Felip II per a les funcions de palau, esglèsia-monestir, panteó reial i centre destinat a les arts i les lletres. Un conjunt on poder veure, on poder orar, on poder se enterrar i on poder fer cultura. La funció commemorativa: acció de gracies per la victòria espanyola de San QuintÃ− sobre els francesos. Funció propagandÃ−stica: d'un sitema econòmic-social, polÃ−tic i religiós.

3