Receptes per a animar a llegir

Els articles que us presentem a continuació són algunes de les receptes d’animació lectora que van aparéixer en la primera campanya «Llegir en valencià» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Hi trobareu reflexions sobre la importància de fer dels vostres alumnes uns bons aficionats a la lectura i també algunes recomanacions generals, molt bàsiques, per a transmetre’ls el gust per la lletra impresa. També s’han inclòs, a la part final d’aquest apartat, dotze estratègies per a animar a llegir a l’aula, expressades d’una manera pràctica i realista, perquè siga molt senzill traslladar-les al treball amb alumnes, amb indicacions d’edat adequada i material necessari en cada cas. La Fundació Bromera per al Foment de la Lectura és una entitat de caràcter cultural que té com a finalitat el foment de la lectura, especialment la literària i formativa, entre tots els sectors de la societat en general, però amb una atenció específica cap a la població infantil i juvenil i el món de la cultura i de l’ensenyament. En la seua pàgina web, www.fundaciobromera.org, trobareu una gran quantitat de recursos relacionats amb el foment de la lectura, sobretot entre els joves, com ara articles, unitats didàctiques, material audiovisual o experiències referides a aquest tema. Tot aquest material està a l’abast del professorat i de qualsevol persona que el vulga fer servir.

1

Fitxes d’animació lectora

Jo vull jugar! Jocs i estratègies per a fer lectors els menuts Als menuts els agrada molt el joc. Prefereixen jugar a llegir perquè consideren la lectura una activitat poc dinàmica i no han descobert que, amb els llibres, també poden jugar. Però jugar a què? Si no saben com poden jugar amb els llibres, ací van algunes propostes que podem aplicar per a introduir els més menuts en el món de la lectura de la mà del millor aliat: el joc. El llibre: un espai per a la creativitat Una bona manera de començar a jugar amb els llibres és dibuixar, dibuixar els llocs que apareixen en l’obra o els personatges: fer-los prims o grossos, posar-los barrets, canviar-los el nas o les orelles... en definitiva, deixar soltes la imaginació i la creativitat. Retallar fotos de persones dels diaris i muntar escenes, calcar les il·lustracions del llibre o fotocopiar-les per a pintar-les després són altres formes de crear, amb el llibre com a excusa. Resulta també molt senzill fer cobertes noves o fabricar punts de lectura per a recordar en quina part del llibre ens hem quedat. La lectura és el primer teatre A tots ens agrada escoltar històries, especialment, fins als 10 anys. Perquè els menuts visquen la lectura, podem fer-los les veus dels personatges, interpretar les il·lustracions i exagerar els gestos. Després, els podem demanar que lligen ells en veu alta o, si no lligen, alternarem la lectura entre diverses persones. Com que els encanta repetir, ens imitaran. Si hem exagerat la lectura, és fàcil passar a la representació. Alcem-nos i creem amb els nostres moviments, gestos i objectes un espai imaginari. Després, demanem als xiquets que ens imiten o que aprenguen algun diàleg, poema o cançó. Si podem, disfressem-los i així se sentiran actors i serà un bon moment perquè fem d’espectadors. Els més majors poden estudiar alguna escena solta i interpretar-la davant un públic ampli i fidel; els menuts, ens narraran la lectura. Una porta a la imaginació Un llibre és una magnífica excusa per a donar eixida a la fantasia dels xiquets. Juguem a: «Què hauria passat si...?». Preguntem-los com hauria canviat la història si alguna situació s’haguera produït de manera distinta. Per exemple, «què hauria passat si la Caputxeta no haguera passat pel bosc?». També podem inventar-li noves aventures al personatge del llibre que llegim, afegir una nova estrofa al poema que han aprés de memòria o inventar uns diàlegs per a una nova escena teatral. Amb qualsevol llibre resulta molt senzill muntar el nostre Trivial particular. A partir de la lectura comencem la competició. Cada un fa una pregunta. Si la resposta és correcta, es guanya un punt. Les preguntes més freqüents són: «com s’anomena...?», «qui ajuda a...?», «en quina ciutat...?», «per què...?», «de quina manera...?», «en quin moment...?», «de

2

què es disfressa...?», «qui eren simpàtics?», «i antipàtics?», «i covards?», «qui t’agradaria ser?». També es pot jugar a donar pistes perquè endevinen el títol d’una obra, a dir un títol perquè expliquen una història o a endevinar l’obra en la qual apareix un personatge... les possibilitats són infinites! De la lectura a l’escriptura Llegir és el primer camí per a escriure. De la lectura compartida sorgiran mil idees per a inventar relats. Es poden escriure històries a partir de propostes tan diverses com respondre a la pregunta «I, què passa després?» o contar el relat que ens suggereix el titular d’una notícia. També podem fer a l’inrevés i començar a fer de periodistes: convertir en notícia la història llegida o entrevistar el personatge favorit com si fóra un ésser real. Qualsevol proposta és bona per a dir o escriure un relat curt i, a més, podem convertir-nos en acompanyants del protagonista, afegir un personatge conegut al relat, canviar el final d’una narració, escriure una escena teatral, endevinar el començament a partir d’un final... i, en definitiva, convertirnos també en autors! Inventem-nos tots els jocs que vulguem, però no hem d’oblidar que els menuts el que volen és la nostra complicitat i companyia i que els grans prefereixen la dels seus amics. Preparem-los-ho tot o deixem-los autonomia, quan toque. Però no els esgotem mai amb activitats. Alguna, de tant en tant, va bé i, sempre que siga possible, deixem que ells la trien depenent dels seus gustos i habilitats.

3

Fitxes d’animació lectora

Parlem de llibres El plaer de compartir les lectures Després d’assaborir una bona lectura, ens resultarà molt gratificant poder recomanar-la a una persona estimada, comprovar l’efecte que li produeix i comentar-la posteriorment. Per a un lector que s’inicia, descobrir una lectura als que habitualment exerceixen el paper contrari, per exemple als pares o als mestres, l’omplirà molt. També serà gratificant poder compartir una lectura, en el mateix moment, amb un amic. Preguntes com: «per on vas?», «què t’ha paregut tal aspecte?» són el motor que incentiva el procés lector. Sovint s’ha destacat de la lectura el seu caràcter d’activitat solitària; un plaer que es viu de manera individual, de manera personal i intransferible. Intransferible? Bé, no exactament, perquè la lectura també és un fet social: un element que compartim amb més persones, el punt de partida de moltes converses i de relacions amb altres àrees del coneixement. Els clubs de lectura Tot això és pot fer des d’un club de lectura. Llegir un mateix llibre, en un mateix espai de temps, per a després, un dia i a una hora que haurem fixat prèviament, reunir-nos per posar en comú les nostres impressions i comentar la lectura. Així podrem conéixer-ne punts de vista diferents que –qui sap!– potser ens ajudaran a reinterpretar o a descobrir aspectes que ens havien passat per alt. Cada gènere té el seu atractiu Qualsevol lectura que ens parega bona es presta a ser objecte de comentari: podem fer una programació basada en la novel·la rosa o bé en la novel·la negra; podem triar algunes de les novetats dels darrers mesos o fer una revisió d’altres lectures més clàssiques. És el mateix; el que de veritat importa és que la lectura no deixe de ser una activitat d’entreteniment i una font de plaer i d’enriquiment personal. Televisió, ràdio i Internet: aliats de la lectura Al contrari del que se sol pensar, la televisió, la ràdio i Internet poden ser un bon complement de les nostres aficions lectores, o un gran aliat quan es tracta d’iniciar els més joves en la lectura. Tot i que no n’hi ha tants com caldria, en ràdio i en televisió trobarem també alguns programes destinats a parlar del llibre. Generalment es tracta de tertúlies sobre una obra o autor determinat o de recomanació de lectures adreçades a diferents gustos i edats que ens ajudaran a destriar el gra de la palla; però també hi ha altres formats de programa, com aquells en els quals podem participar com un tertulià més per telèfon per tal de posar en comú les nostres experiències lectores o parlar d’aquella lectura que ningú no hauria de perdre’s. Darrerament, el mitjà ideal per a fer això és Internet, un espai cada vegada més utilitzat com a fòrum d’intercanvi d’opinions sobre qualsevol tema; també sobre literatura. De fet, alguns clubs de lectura organitzats des de biblioteques públiques o des de centres

4

d’ensenyament tenen el seu lloc en la xarxa perquè els participants puguen dir la seua sobre el llibre en qüestió. Biblioteques i llibreries Biblioteques públiques, centres d’ensenyament i, també, algunes llibreries organitzen activitats diverses al voltant de la lectura. Van adreçades a lectors d’edats i gustos també diversos: presentacions de novetats, taules redones, tertúlies amb els autors i amb els lectors, tallers creatius, lectures dramatitzades. En definitiva, activitats que socialitzen el llibre, que ens animen a compartir les nostres experiències mentre intercanviem recomanacions i sensacions, i que fan de la lectura una qüestió molt més extensa i social que no la simple –encara que insubstituïble– activitat personal i solitària que tant ens fa gaudir.

5

Fitxes d’animació lectora

El llibre es presenta en societat Tot el que hem de saber sobre les presentacions literàries Les presentacions de llibres ens ofereixen el contacte més humà amb un llibre: ens permeten conéixer l’autor i els lectors que tenen interessos pareguts als nostres. A més, són activitats gratuïtes, per a tots els públics i amb l’encant del directe, que fa que cada una siga diferent de la resta i única. Què és una presentació? La presentació d’un llibre és com una estrena teatral. És un dia important per a tots els que hi han participat, però sobretot per a l’autor: es presenta la seua creació davant dels lectors. Les presentacions es poden fer en molts llocs: centres comercials, fires del llibre, casals festers, bars, etc. Només cal imaginació per a despertar l’interés del públic i fer una selecció de títols apropiada al lloc. El presentador obri l’acte i comenta el llibre llegint alguns fragments significatius i parlant de l’autor, a qui dóna la paraula. L’escriptor explica qüestions com el que l’animà a començar i altres anècdotes sobre el llibre produïdes fins al moment de presentar-lo en societat. Activitat interactiva Quan l’autor finalitza la seua intervenció, comença el torn del públic. És el moment de les preguntes sobre l’autor i l’obra o sobre els aspectes de la presentació que han despertat la nostra curiositat; però, si –com és habitual– no hem llegit el llibre que es presenta, no tenen sentit les preguntes sobre l’argument. Una altra cosa són les intervencions sobre la relació del nou llibre amb els anteriors, sobre el procés de creació de l’obra, etc. Acabat el torn de preguntes, sol haver-hi temps per a conversar amb altres assistents i, per descomptat, amb l’autor. Sens dubte, estarà encantat de dedicar-nos el llibre d’una forma personalitzada que faça del nostre un exemplar especial, ideal per a la nostra biblioteca o per a fer un regal ben original. Naturalment, abans hem de comprar el llibre, cosa que convé fer en la llibreria mateixa, ja que sovint fan un descompte especial el dia de la presentació. Activitats obertes Tot i que es fan invitacions, no cal tenir-ne una per a anar a una presentació. Si ens interessa, ja hi estem convidats! Les cartelleres i els diaris ens ho posen fàcil amb les seues agendes. A més, les llibreries, els centres culturals o les editorials ens mantenen informats de les activitats que organitzen a través de les seues pàgines web o de butlletins gratuïts que distribueixen en paper i, cada vegada més, per correu electrònic. Per a totes les edats Com els llibres, hi ha presentacions per a tot tipus de persones. Normalment la dinàmica de l’acte s’adequa a l’edat dels lectors i a la temàtica del llibre: si és un llibre infantil, pot incloure algun joc o l’actuació d’un contacontes; si és un poemari, hi haurà un recital; si es tracta d’un

6

llibre de teatre, podrem veure la dramatització d’algun fragment... Afortunadament, hi ha tantes possibilitats com llibres. I per què no a classe o a casa? Assistir a una presentació amb un grup d’estudiants és una activitat ben recomanable, però els professors també poden reproduir-la a l’aula com a recurs didàctic. De fet, es pot convertir en una activitat quotidiana feta pels mateixos alumnes. Per torn, cada xiquet o xiqueta presentaria i recomanaria als seus companys de classe un llibre que haguera llegit prèviament. Com en totes les presentacions, la resta d’alumnes també intervindria al final, en el torn de preguntes. Això sí, no oblidem incloure algun ingredient de «realitat»: és tan fàcil com fer algun cartell on s’anuncie l’acte o comprar refrescos i cacaus que facen de vi d’honor per al final de l’acte.

7

Fitxes d’animació lectora

Visitem la fira del llibre Les fires de llibres, una trobada de lectors, llibreters i editors Les fires de llibres són una festa de la pàgina impresa. Llibreters i editors posen a la venda les obres més actuals del seu catàleg i organitzen activitats lúdiques i publicitàries per a difondre les novetats entre els lectors. Els promotors solen ser els gremis de llibreters, editorials, ajuntaments i entitats relacionades amb el món de la cultura. L’altra cara de la primavera A València i a Castelló, les fires solen organitzar-se a la fi d’abril; a Alacant, acabat maig. Cada entitat organitzadora elegeix la data més adequada. Normalment, es fan durant el bon temps (primavera o tardor) i es trien llocs a l’aire lliure (parcs, jardins o avingudes amples) per a oferir als participants un passeig agradable al temps que descobreixen textos o catàlegs de bibliòfil. Si es munten en llocs tancats, s’empren salons amplis o recintes de fires de mostres. A més de les fires, en tot el món se celebra el 23 d’abril el Dia Internacional del Llibre, en què es commemora la mort de Cervantes i de Shakespeare. Els llibreters, coneixedors que cada any més persones celebren també l’efemèride i regalen llibres, ofereixen descomptes especials. Qui exposa? Les diferents casetes de la fira, com en qualsevol mostra comercial, són ocupades pels venedors: llibreters, distribuïdors, editorials, administracions públiques... Els actes d’aquest tipus estan oberts a tots els públics, i els compradors poden aprofitar un 10% de descompte amb motiu de la celebració. Una oportunitat per a trobar-nos amb els autors Un dels grans atractius de les fires és conéixer els escriptors i les escriptores personalment. A les casetes podem trobar-los signant llibres i això ens dóna l’oportunitat de comentar directament amb ells el que més ens ha agradat de la seua obra i també d’aconseguir que ens escriguen alguna dedicatòria. Molt més que una mostra de llibres Els programes d’actes de les fires inclouen animacions lectores i tallers literaris on els escolars escriuen, fan teatre o escolten històries relacionades amb llibres; també hi ha lectures poètiques per als amants de la poesia i, sobretot, presentacions de novetats adreçades als menuts, als adolescents o als adults indistintament. Cada editorial, per presentar el seu catàleg de manera original, sol fer actes puntuals: publicitar campanyes de foment de la lectura; aprofitar la trobada dels diferents sectors del llibre per a organitzar debats sobre temes d’actualitat com la creativitat, les noves tecnologies o els drets d’autor; recuperar la tradició de la literatura oral...

8

No totes les fires són iguals A més de les fires de novetats n’hi ha d’altres molt interessants que també tenen el llibre com a protagonista. Per exemple la Fira del Llibre Antic, dirigida a col·leccionistes i especialistes. Solament s’admeten llibres anteriors al 1801 que, per ser antics i rars solen ser llibres cars, però cal animar-se; sempre podem trobar alguna ganga. En l’altre extrem de l’aspecte econòmic trobem la Fira del Llibre d’Ocasió, on hi ha llibres molt barats, de segona mà, fora de catàleg o d’editorials desaparegudes. A la Gran Via de València, la de Falles està molt bé. També hi ha llibres en algunes fires patronals, organitzades per alguns ajuntaments amb motiu de les festes i amb l’avantatge d’estar prop de casa. Finalment, no ens podem perdre el Saló Valencià del Llibre que se celebra des del 2001 i que posa a la venda en un sol espai tot el fons editorial valencià viu: els llibres que les editorials valencianes tenen encara en catàleg i també els d’autor i temàtica valencians. Se celebra a la ciutat de València al voltant del 20 de novembre, Dia del Llibre Valencià, en commemoració de la data de la primera edició del Tirant lo Blanc.

9