Residuos industriales

Industria química. Industria textil. Substancias reactivas. Materias primas

3 downloads 147 Views 493KB Size

Recommend Stories


4.11 Subprograma de Residuos Industriales No Peligrosos (RINP)
4.11 Subprograma de Residuos Industriales No Peligrosos (RINP) 4.11.1. Alcance Los Residuos Industriales No Peligrosos (RINP) son aquellos residuos pr

Presentación Gestor de residuos Valorización de residuos industriales Comercialización de granza reciclada
Presentación 2016 Gestor de residuos Valorización de residuos industriales Comercialización de granza reciclada Índice 1. La empresa 2. Proceso de

LA REDUCCION DE LOS RESIDUOS INDUSTRIALES. Antonetti Alvarez Miguel A
LA REDUCCION DE LOS RESIDUOS INDUSTRIALES Antonetti Alvarez Miguel A. Vincenty, Heres y Lauria Sociedad de Ingenieros Ambientales Apartado 13455, San

4.11 Subprograma de Residuos Industriales No Peligrosos (RINP)
4.11 Subprograma de Residuos Industriales No Peligrosos (RINP) 4.11.1. Alcance Los Residuos Industriales No Peligrosos (RINP) son aquellos residuos pr

Story Transcript

• INDà STRIA QUà MICA I Tà XTIL. ELS RESIDU INDUSTRIALS • La indústria quÃ−mica La indústria quÃ−mica du a terme aquells processos on és necessari transformar les matèries primeres en substà ncies de naturalesa diferent. • Operacions bà siques a la indústria quÃ−mica Per a obtenir una bona reacció els components han de ser molt petits, per aconseguir-ho, s'usa un procés que podem dividir en tres parts: • Preparació de les substà ncies reactives Desintegració de substà ncies sòlides ◊ Trossejament (trossos de 3 mm) ◊ Trituració ( trossos de 3 9 mm) ◊ Mòlta ( partÃ−cules de 100 m) La mescla ◊ Agregació entre gasos ◊ Agregació d'un gas a un lÃ−quid ◊ Agregació d'un gas amb un sòlid ◊ Agregació entre lÃ−quids ◊ Agregació entre un lÃ−quid i un sòlid ◊ Agregació entre sòlids • Separació de les substà ncies Sistemes tèrmics ◊ Vaporització ◊ Destil·lació ◊ Rectificació ◊ Cristal·lització ◊ L'absorció Sistemes mecà nics ◊ Decantació: separació per gravetat de la matèria sòlida en suspensió. ◊ Filtració: separació mecà nica de mescles de sòlids i lÃ−quids per un filtre. ◊ Centrifugació: separació de substà ncies sòlides amb lÃ−quids. • La reacció de substà ncies Per obtenir una reacció quÃ−mica, el material ha de canviar la seva estructura quÃ−mica. Això s'obté grà cies a la fermentació, que es duen a terme a els reactors. El reactors que funcionen per cà rregues

1

Es barregen tots els components des del començament. Els seus avantatges són que es poden obtenir productes en quantitats petites, i la seva capacitat d'adaptació permet obtenir productes totalment diferents. El reactors que funcionen en procés continu Al reactor no para d'arribar-li matèria primera i no para mai de produir, permet un alt grau d'automatització, però te un elevat cost econòmic. El reactors que funcionen en procés semicontinu Reben les matèries de forma discontinua i donen el producte de forma continua. S'hi introdueix d'una manera discontÃ−nua per extreure'n el producte final continuadament. • Envasament de productes Es fa per garantir-ne el transport en unes certes condicions i dependrà de les qualitats fÃ−siques del producte i ha de ser capaç de conservar-lo. S'utilitzen des de sacs per a pólvores o granulats, i plà stics o vidres, etc. • La indústria tèxtil La indústria tèxtil es la encarregada de fabricar fils, teixits de tota mena i roba de vestir. • Les matèries primeres Per a fabricar les més usuals solen ser: • Les fibres són substà ncies sòlides i flexibles de forma prima i de llargà ria limitada. • Els filaments són com les fibres però de llargà ria il·limitada. • La filatura La filatura es el procés del qual aconseguim el fil. El fil, es el resultat de la unió de multitud de fibres, per obtenir-lo, fem servir el següent procés: L' obertura La matèria primera arriba a la filatura premsada i empaquetada en forma de bales. Les bales tenen un alt percentatge de matèria no convertible en fil, per això, s'han de netejar en una operació de disgregació. El procés d'obertura es duu a terme en l'obridor de bales, que agafa les fibres de les bales a pessics i les disgrega. El cardatge L'objectiu d'aquest procés es aconseguir individualitzar les fibres, netejar-les d'impureses i obtenir un vel amb les fibres orientades longitudinalment. Les floques arriben a la sala de carda, se'ls hi dona forma de napa, que entra en contacte amb uns cilindres revestits d'elements tallants que la porten a un tambor principal, que també està envoltat de sectors que carden i que reben el nom de xapons.

2

Les fibres són recollides pel llevador que reté les fibres i les porta a un lloc on serà replegada en recipients cilÃ−ndrics anomenats bots. La preparació D'aquÃ− neix la necessita de fer una preparació de la cinta per paral·lelitzar definitivament les fibres utilitzant el procés de l'estriatge, que es fa en dues fases: una amb preparació gruixuda, el manuar, i una fina, la metxera. El manuar Els bots es disposen verticalment a la part inferior d'una mà quina anomenada fileta. Les vetes de carda es passen pels rodets d'alimentació que les estiren. AixÃ−, s'obté una nova cinta anomenada la veta de manuar, que es torna a ficar en el bot La metxera Després d'obtenir la veta de manuar es pot accedir a aprimar-la més amb la metxera i obtenir la metxa, que te poca resistència. Te molt poca consistència per això quan es bobina se li dóna una petita torsió perquè no es trenqui. La filatura à s l'últim procés necessari per obtenir fil. La metxa es aprimada fins a obtenir el fil final i aquest es sotmès a torsió per tal que tingui més resistència. La mà quina emprada per això s'anomena contÃ−nua d'anells i està formada per: • Grup de la fileta, que suporta la metxa i deixa que rodi. • Tren d'estiratge: que estira • Grup torsió-bobinatge: On el fil es torç i es bobina. • El tissatge El tissatge és la operació a la qual es sotmès el fil per obtenir un teixit Operacions prèvies • L'ordit: Consisteix en reunir una sèrie de fils ordenats, plegats de manera paral·lela i amb una llargada preestablerta damunt d'un o de diferents plegadors. L'ordidor està composat per dues parts: ♦ La fileta: que es la quantitat de fils que pot reunir un ordidor. ♦ El capçal plegador: es el lloc on s'ubica el plegador que serà sotmès a un gir perquè els fils de la fileta s'enrotllin. ♦ L'encolatge: Els fils són sotmesos a l'encreuament per efectuar el lligament i encolar-se. ♦ Passat i nuada: L'operació de passar consisteix en fer pasar cada fil plegador d'ordit a través dels diferents dispositius del teler. El teixit Amb l'ajuda del teler fabricarem el teixit. El teler es divideix en les següents parts: Plegador d'ordit: que alimenta el teler 3

La pua: formada per una sèrie de là mines fines que disten menys d'una dècima de mil·lÃ−metre. Els lliços: són unes varetes per on passen els fils, que pugen i baixen per on s'entrecusa el fil guiat per la llançadora • Els residus industrials Els residus industrials són substà ncies que provenen d'una activitat industrial i són rebutjades i abandonades perquè no són útils. N'hi ha de tres tipus; contaminants del sòl, de l'aigua i de l'aire. Els contaminants dels sòl són la indústria quÃ−mica, nuclear, la siderúrgica i la metal·lúrgica. • Residus contaminants de l'aigua Els residus contaminants de l'aigua es resolen per mitjà de una depuradora que redueix les concentracions de substà ncies no desitjades per sota dels valors fixats per les normes de qualitat. Es segueixen els processos de: • Emmagatzematge de l'aigua • Eliminació dels sòlids en suspensió. • Predesinfecció • Floculació. • Sedimentació. • Filtració. • Desinfecció. 53

4

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.