SACRIFICI D'IFIGÈNIA FITXA −. Nom: Sacrifici d'Ifigènia −. Autor/s: desconegut −. Cronologia: s. I −. Localització: Empúries (Museu arqueològic de Catalunya) −. Estil: Roma imperial −. Tècnica: mosaic −. Suport: mur (55 x 60cm) −. Tema: Agamenon està a punt de sacrificar la seva filla a Artemis per recuperar el favor de la deesa. ANÀLISI FORMAL −. Elements: mosaic d'opus tessallatum. Les tessel·les eren totes de la mateixa mida en cada mosaic. Hi ha un esbós de mida real per facilitar la realització. Hi ha canvis de color forçats (poc treball de tons) la llum és uniforme. −. Composició: personatges principals: Agamenon, Ifigènica, Ulisses, Endeví calcant, Menelau. Personatges secundaris: criat, caps que observen l'escena. Al fons Artemis (perspectiva no aconseguida). És una composició tancada. −. Estil: s'utilitza el mosaic en paviments i murs. Assolia un màxim domini de la tècnica en l'art bizantí. És un treball poc acurat (s.I) INTERPRETACIÓ −. Significació: Temàtica grega segons Eurípides (finalment Artemis canvia Ifigència per un cérvol) −. Funció: decorativa i il·lustrativa únicament. PANTEÓ D'AGRIPA FITXA −. Nom: Panteó d'Agripa −. Autor/s: desconegut −. Cronologia: 118 − 125 d.C. −. Localització: Camp de Mart, Roma 1

−. Estil: Roma imperial −. Materials: formigó, maó, marbre, pedra, fusta −. Sistema constructiu: arquitravat i voltat mixta −. Dimensions: pòrtic, 35m ample x 18m alt; tambor: 58m diàmetre; cúpula: 43m alt ANÀLISI FORMAL −. Elements constructius: pòrtic octàsil i frontó de pedra. Tambor: cilindre de tres pisos que aguanta la cúpula. Ombra mestra de ` que combina el formigó amb arcs de descàrrega de maons que concentren el pes en vuit pilars de la planta circular. −. Espai exterior: té una façana de grans dimensions. Les columnes són de marbre blanc amb capitells d'ordre corinti. Hi ha un entaulament més una inscripció. El tambor és sense revestiment d'estuc, simple i sense ornamentació. Té tres pisos d'arcs superposats separats per impostes. −. Espai interior: dona impressió la grandiositat de la cel·la. Té una planta circular amb vuit pilars que aguanten la cúpula. Hi ha un conjunt d'ornaments que amaguen el sistema de càrregues. La cúpula és una estructura d'anells i nervis que configura cassetons buits. Hi ha l'òcul obert a la llum al centre per simular la llum solar. −. Estil: Té antecedents en els tholoi grecs (circulars). Provocarà una influència en obres posteriors, sobretot al renaixement. Fins el XIX no s'aconseguirà superar les dimensions d'aquesta cúpula. INTERPRETACIÓ −. Significació: és art romà tardà. Era la tercera construcció però les anteriors estaen orientades de manera diferent. Aquesta donava a una plaça porticada. Al·lusió a tots els deus romans en la forma circular. La cúpula esta dividida en 5 cercles (dies del mes lunar) i en 287 cassetons. També s'interpreta com 5 esferes del sistema planetari antic. −. Funció: edifici religiós dedicat a tots els déus, inclòs els emperadors. Indirectament glorifica l'emperador viu (Adrià)

MAISON CARRÉE FITXA 2

−. Nom: Maison Carrée −. Autor/s: desconegut −. Cronologia: 16 a.C. −. Localització: Nimes (França) −. Estil: Roma imperial −. Materials: pedra calcària blanca −. Sistema constructiu: arquitravat −. Dimensions: 12m x 28m ANÀLISI FORMAL −. Elements constructius: columnata d'ordre coríntic que envolta el temple integrada als murs, excepte al pòrtic central que sosté l'entaulament. −. Espai exterior: el pòdium aïlla de les persones que s'hi acosten, excepte la zona frontal. Hexàstil. Incorpora la columnata als murs del temple. Columnes corínties. Entaulament amb arquitravat escalonat, fris i cornisa. Frontó sense decoració. −. Espai interior: no te opistòdom, i té una sola cel·la sense divisions. −. Estil: a diferència del temple grec, hi ha grans diferències segons des d'on es mira. Escalinata frontal. Part posterior sense pòrtic. Adaptació a la religiositat a la seva manera de ser: serveix per magnificar la riquesa de l'imperi situat al centre de la ciutat. INTERPRETACIÓ −. Significació: la façana alta domina l'espai. Hi ha una única visió correcta que és frontal. Hi ha escassetat de relleus o d'escultures referides als Déus. En canvi abundat ornamentació floral. Construït per Agripa, al servei d'August i qui va organitzar la Gàlia. −. Funció: molts monuments en època August. Interès per cohesionar les diverses províncies. Interès per impressionar els bàrbars i incloure'ls al culte romà. COLUMNA TRAJANA FITXA −. Nom: Columna Trajana −. Autor/s: Apol·lodor de Damasc −. Cronologia: 107 − 113 d.c. −. Localització: Fòrum de Trajà, roma

3

−. Materials: Marbre de Carrara −. Estil: Roma imperial −. Dimensions: 40m d'alçada; 4m diametre −. Tècnica: Talla −. Forma: Baix relleu polícrom. Relleu en espiral de 200 metres. −. Tema: Victòria de Traja a Dàcia. ANÀLISI FORMAL −. Composició: columna sobre un pedestal quadrat, i amb decoració a la columnata i al pedestal. La base de la columna és lleure. Fust de tambors cilíndrics (12). Damunt hi havia l'estàtua de Traja. La novetat de la columna és el fust en forma de cinta amb relleus que segueix una narració continuada: seqüència narrativa de les guerres de Dàcia (pel·lícula). Profunditat en molts relleus. Us de la perspectiva. Detallisme de les escenes. Realisme dels rostres. La mida de la cinta es va fent més ample per permetre la visió des de baix. L'interior de la columna permet l'accés a la part superior. −. Estil: no es coneixen antecedents d'aquest forma de columna. Hi hauran seguidors. Té influència etrusca (en convencions de representació) amb el realisme romà. Apol·lor de Damasc coneixia molt a Trajà en les seves campanyes. Exactitud i realisme en l'explicació de la història. INTERPRETACIÓ −. Significació: inaugurada juntament amb el fòrum de Cesar i el temple de Venus, restaurats per l'emperador. Tracta de victòries militars. Realisme en les armes i maquines. 155 escenes i unes 2500 figures. S'inicia amb el pas pel Danubi amb un pon de barques i acaba amb la deportació dels dacis. Escenes de gloria i de dolor −. Funció: commemorar la victòria. Guardar les cendres de l'emperador i la seva dona al seu interior. AUGUSTO DE PRIMA PORTA FITXA −. Nom: Augusto de Prima Porta −. Autor/s: desconegut −. Cronologia: 19 a.C. −. Localització: vil·la de prima porta (actualment al museu vatican). −. Estil: Roma imperial (inici) −. Materials: bronze −. Tècnica: Fosa (còpies en talla) −. Formes: escultura exempta, dempeus 4

−. Tema: glorificació d'August −. Cromatisme: policromada −. Dimensions: 2m d'alçada ANÀLISI FORMAL −. Composició: les mides són lleugerament superiors a les normals. El braç dret està alçat per mostrar signe d'autoritat. En el pectoral s'explica victòries militars. El peu dret està en contraposto. −. Estil: segueix la tradició del retrat iniciada amb els estruscos. La seva posició és semblant al Dorífor. Va ser inspirat en els models clàssics. Té un gran realisme en els rostres. El model iconogràfic és repetirà. Les sandàlies el fan home, i els peus descalços el divinitzen. És la idealització del cos i el rostre. INTERPRETACIÓ −. Significació: va ser realitzada per celebrar la pax romana (pau de Roma). Va ser divinitzat després de morir. La seva dona Lívia va ser la seva sacerdotessa. Segurament Lívia va donar indicacions per la seva realització, en especial de la cuirassa (Tiberi apareix a la cuirassa, també la Gàl·lia i Hispània) −. Funció: era per glorificar a August, que entra a l'Olimp. Era propaganda política d'august i del seu imperi. COLOSSEU FITXA −. Nom: Colosseu o amfiteatre de flavi −. Autor/s: Desconegut −. Cronologia: 72−80 d.C. −. Localització: vall del colosseu, a Roma −. Estil: Roma imperial −. Materials: morter, maó recobert amb marbres, tova i pedra. −. Sistema constructiu: arquitravat i voltat mixt −. Dimensions: 187m x 155m / perímetre: 525m ANÀLISI FORMAL −. Elements constructius: té una complexitat estructural. La construcció és molt precisa. El disseny de la graderia que se sosté tan sobre els mateixos sistemes de voltes, com pel subsòl que amaga l'arenc. Els pilars que fixen els límits de cada pis i aguanta l'arquitrau, el fris i la cornisa exteriors. −. Espai exterior: Podi (estilobat) i 4 pisos al damunt. Planta baixa amb 80 arcades. Hi ha ordres dòric, jònic i corinti successivament. L'últim pis és massís, decorat amb lessenes corínties. Servia per proporcionar ombra a l'interior, aguantar−ne la cabuda. Sostenia 240 pals de fusta que aguantaven un tendal (relarium) que 5

protegia del sol i la pluja. Exterior recobert d'etuc. −. Espai interior: mot ric, amb estàtues, relleus de marbre i estuc. La graderia envoltava l'arena. El subsòl era dissenya per fer espectables amb molts passadissos, cambres, etc. Hi havia un sistema de conducció d'aigua i d¡impermeabilitat per convertir−ho en una piscina (naumàquies) per fer representacions navals. −. Estil: innovació romana que surt per a unió de 2 teatres. Ús de l'arc i la volta d'aresta que complementen la construcció arquitravada grega. La façana conservadora amb superposició d'ordres. INTERPRETACIÓ −. Significació: és l'edifici més gran de l'antiguitat amb caràcter públic. S'oferien espectacles gratuïts, batalles mitol·lòguiques o històriques, simulacres de batalles navals, etc. La distribució reflectia la societat humana i la seva jerarquia. La seva força a degradat a l'actualitat. −. Funció: simbolitza el poder de l'emperador. La imatge es benefactora i la intenció és propagandística. El nom fa referència a l'estàtua colossal de neró que hi havia a prop.

6