BREUS NOTICIAS KSGI.ESJAS QUE EXISTP.¡XF.S Í-1N LA ANTIGUA EQARA

SANT PERE DE TARRASSA.

Egara es derivada del Fonici y trnduhida al nostro idioma significa ciutüt-fiQQü. Per los anys 600 abans del Jesu-CnsL, fundaren cixs cintat Io3 púnichs ó funicis. Fins la época deis Cartagineses poca cusa se sap d' ella no mes nos ne queda un recort en lo Castell de Vallparadis. LOÍ Romana foran los qui mas ormoblipcn eixa cíutat. Los Goths Á son tsmpa feren d1 ella molt apreci. La furia Sarrahina !a va dostruir y ia vft convertir en ruinas y d' aqui 's dígutó Terra-rassa, avuy dia, Tarrassa. MKMORIA

DE EDIFICIS FENICIS ES

EGABA.

En

las

tres

csglusiaa qus aubsistaixen de Egara (Sant Pere), exist"ixeti tr-stiinonis de haver los Fenicis erigit en dita ciuLat un temple á sas doitats. Aqueixo? test ¡monis exísteixen en la es-

glesia di: Sant Miqutil, y os la que avuy día anomeiian lo

Subterratii. La rahi'j d' estar taiit fundo aquell edifici es per la gran pila do runas que te al sen voltant, las que lian obstruí I lo pas inferior dol edih'ci, habentse obert de pocha anys. un \ms per deasobro d1 ell, ó lo que s' hi agrega una escala pera baixarhi. No cap duptü que aquest edifici en temps do !a peraecució dul crisLianianie so feu servir pera la celebrado deis divina oficia y que mes modernamentse utilisé pera baplisteri quan se feya lo baptisme per inmergió. Cora ablá mina de la Ciutat desaparegueren totslos edificis, ufortituadament li va Locar la sort á n' aquesl que estich doscribint, per la seva poca extonsió y elevacio, de quedar soterrat entre las ruinas en sa mejor part, aalvantso |n;ra easer auténlich testimoni de sa antigüetat. Despras del segle iv y en temps del major poder del irnpari Roma a' erigí quasi sobro d' aquest, edifici un templo baix lo nona de Rotonda, ahont s' ridoravan lots loa deua del gentiliame, qual temple desapareguiS ab la destruccio de la ciulat, y los Egarenaes, després d" haver lograt fer fugir los morja, reculliren las ruinaa de la Rotonda y aixeearen en son lloch un temple, quin avuy »Q conserva baix. I1 invocació del Capitá Coleat Sam Miquel. La osglesia de Santa María SB va consLniir aixocanl una part da ruinas Romanas que quedaren dretaa de la daatrucció, las que Ts vahuen en forma d' arch al exterior del temple entre Nort y Est, y en ella 's vehuen groa quantilat do pedras trelaa deis restos, Fenicia deis qu« ja ho parlat, grans lápidas en lo* ánguls oxleriors, algunas d' ellas barrinadas y alires travallndas que á primara visla ensenyan ser procedentas d' altre» edificis.

Aquest tomplo havia sigut de eanonges rogutars de Sant Agusti los qui tii vinguoren do Sant Adria de Besos 1' eny l i l i . Tjnia aquest so» claustro y encara subsisteix d1 ell algún rosto a la part Sud. L' any 1611 ao furen algunos obrasen dit temple, trolianlse entre sas runas duas lapidas de pedra marbre, rocorl do la grandesa Romana, També 3' h¡ trovaran las reliquias do Sant Sever, Valen» y Julia amagadas en la mesa del altar major. No dupto qus entre las runas do !a Catedral hi quedessin algunas preciosítats y recorte do la antigua ciutat, moa per aro sola los dos mareras de que vinsh parlant nos aclaran la estima que de tal ciutat feren los Romans. Ara permeteume quo vos dongui alguna noticia que lio pngut rosullir de las duas lapidas citadas. Por los anys del Sanyor do 128 ero Emperador de Roma, Adriá, lo qual dividí la Espanya citerior ó sia la provincia Tnrragonosa en varias y distintas ctasses, á sabor: Colonias, Muuicipis, Llatinaa, Confederadas, y Estipendiarías. A Egnni li tocó I' honor de Ciutat Municipal. Morí Adriá sens habor acabat du solidar quinas debían sor las ciutats Municipal, y coin entras ó gobernar lo Emperador Antonino Pió, los Egarenses li recordaren la promesa que 'ls havia fet lo seu antecessor, fentli presont lo molí que havia travallal en favor de la República un conciutada anoinanat Seronio Granio lo qual, com á bon egarenae, havia meroscut d1 Adriá lo esser nombrat procon&ul y general de tola T Assia. Vistos per Antonino Pió los grana favors que en pro de la república romana havian fet en distintas épocas los egarcnsQs, y odemés trovantlos en

M

-3

=•

ans y en temps de Adrin ja figurava , cora he dit, on lo

coniensament com ú procónsul y general de tola I' Assía un tal Serenio Granio natural de la ciutat d' Egara, essent ell qui vé lograr del Emperador, '1 que sos compatriotas los egarenses poguessin viure segons sas eoslums y lleys, y abla religió cristiana (1). Se veu també que tenia lo grau de Duumvir '1 qual tindria alguna eslima en aquella ¿poca, y havent lograt la sua esposa poder erigirÜ un monumenl, alguna valia tindria eb lo Emperador y Decurions. De Antusa, muller de Quinto Granio, 's veu, per eixa inscripeió, que fou una noble Matrona, y os do notar lo molt amor que Antusa lindria á son marit puíx se posa Grania abans que Antusa, cosa que 1' orgull de las Matronas Romanas repudiava, puix may variavan. son nom, usant sempro 'I palero, E s lo primer exemple que 's troba de que la do"a casada doíxi lo nom patern y adopti lo del marit. Altres lápidas hi ha que son obita de peraonaljes. En IOK ''sgraons del Presbitcri de dita esgtesia de Sta. Maria está ''«culpida una podra ab llotras góticas, quo du la seguent ins-

Hich Jaceí Mosen Francesch de Montanans t/ sus predecesors. lín la part exterior y sobre de la portalada principal hi ha un petit marbre nogre quala lletras se coneix que bavien siguí dauradas, baslánt ben conservat, escrit en lletra monacal ó llemosína, la qual diu aixi:

(l| Quinto permii ilt< Surenio, do In fomilin dala ürn miUtoi' quu o? lo meteix quo Coronel ú Comundont gen

Obiit Petras de jodis railes undécimo Kalendas octubris lioc auno MCCXLIX

Aqiiíist Pera de Jodia fou un valent militar que per haver snlvat la poblacíó de Tarrassa meresqué qué '3 posos loseu ñora on r>aratje que 'a veigí'-s y servís do recort, (sa historia ma han nsaegurat quo existeix recopilarla, polser siga en la biblioteca de Sant Joan.) En la cantonada do la meteixa esglesia hi ha un altre escrit en una pedra un xich tosca en Helra gótica , y ab tanls anys que eslá posada A la inclemencia del tomps esltl salinada y no 'a pot üegir !' any, raos demostra esser molt aiUich y diu aixis: Tertio Kalendas Aprilis, obüt Arnal de llcrnardi Presbiter, cujus anima requiescat in pace.

Per la part Ñor! de dita Esglesia que mira á la de Sant Miquel hi haunallreepitafi en una pedra de marbre blanch, colocat sota d' un ninxo on forma d1 arch, escrit en ¡letra Itemosinfi que diu:

Undécimo quinto Kalendas Mayi anuo Domini (1203) obüt Bernardas de Fabrica, qui institnit unum perpetunm Presbileratam in presente capella et altare Sancti Michaelis; cujus anima requiescat in pace. Homo qui me aspici quod es fui, (¡uod sum cris. Dkli pater noater pru anima mea.

La Eaglüsia de Sant Miquel antiguament no era esglosia, regona varía aulors, sino lloch ahonl se balejava en temps del genlíls. Está en forma de eren ab un cimbori al niilj "ti vuít columnas que sustentan díl címbori, las quatre ilo pijrfit, duas d" alabastro y duas de marbivs. En los quolre canlons del cimbori exísleixen encara uns claus que serian pera posar algunas cortinas per dins de las columnas, peni calar ab mes docencia los que 's despullavan quan si; ficavan á I' aigua para batejarse. Sota d' aquesta u bi hn una allre do la mctuixa confunnilal que tal vegada suriu pura un de las donas. Pujades en sa obra Crónica de Cathalunya diu hahurla vista, y era un Panllieon deis Gentils ahotit voncravan íi lols los deus, y molt semblent al de Roma. Havia en dita ciulal altros esglesías quals foren la do Santa Eulalia; allre da Sanl Frucluóa; allre de Sanl Sadurní; puix lo pont de Sant Pere está formal do las podras de las runas do dila esglssta y de la tic Santa líulalia, que (ionguú l¡i llicencia 1' llustrlssim Bisbc de Barcelona Alonso Colona 011 l'any 1601,cora consta en las ordinacions que furende la l'utidacio de la esglesia major de la vila de Tarrassa; avuy (lia Ciulal. La esglesia de S. Pero no es lan antigua com las altrua 'lúas; moH lé senyals que donan testinioni d" haver oxislit allí una obra mejor. Fou consagrada dita esglesia en 1' nny 14SÍI volent ins de SanL Poro de Tarrassa lenir csglesia pora elts sois, puix los d«Tarrassadesda l'any 1391 tenían lado SantaMaiía ycoin un aquest any de 1391 se va dividir Tarrassa y Sant Vara tío Tnrrassa ú sia part foránea, se va traetardo quo cada hu linguís sa parroquia, lo que lograren los de Sanl Pere fonl Y..I.IM. [.

«

S2

ASSOCUniO CATALANISTA

sa osglesia rucullínt laa runas de la derruida Catedral. Aquoixa esglesia a primera vista res tú de magnífica mos s' enolouen en ella cosas de un mcírit y antigüela! superior. Lo mes sorprenent es una pelita extenaió de mosaich que está dossota y darrera del aliar major y si be osló molí deleriorat no deixa d' atestiguar son mórit lo que del metcix resta. Lo mosaich (IB que parlo no hi ha cap duplo quo aneare es de la antigua Catodral, puix Lot lo creliuer del templo ea resto d' ella y així es quo tol lo presbilori pertenecería sens dtipteal tal edifici. Aqueat mosaich está compost do trossels de mnrbi'e y allra podra vermella nuilt dura barreijal ab alguna porciú de r/ranito rus, oriental, tsnint cada pessa un dít de longittit (i llargaria y espessor y formant ab la diversilat do colors algunas tlors y dissenys hermosos, estant encastadas aquellas pedras ab una especie d' esfalt molt forl. Segons lü forma y posició on aquel! lloch ahont está avuy día Y altar major, hi hauria en altro tsmpa alguna cosa notfiblo puix quo raeroixia teñir lo pavimenl lant adornat. Altre possa digne do recort se troba en aquest temple qual es la gran mosa del aliar major do marbre blanch y lú 0 pums y mitj do Uarch y 8 d' ampie. Aquesta ara 's veu que no vá ser felá pera 1' objecte quo sorveix puix está buyda por dii.s prop de un quart de pam de profundital, en ella hi ha molts noms grabats las quals Huirás son tan poch uniformes que no pot formase d' ellas un verdader judici, y com en tempsdels francesos vá servir de menjadora pera los cavalls, lampoch estranyaria que 'ls seus duenyos ab punxons ó bayonetas no haguessin fet las mil trassadas lineas que 's vehuen; tampoch dupto que «na porcia d" aquells noms

que son Ilegibles, son do varis Sacerdols y geni que 'd trabaron en la consagrado do dil temple. AHrc lápida casi igual á n' aquesta serveix d1 ara on lo altar majar de Santa María , lo que 'm fa creuro que abduas sorviren en ultra temps de pedestal á la memoria de Antoniño Pió puix guardan ia meteixa forma que aquella inscripciú. Habontmo descuidat do parlar de la pila bautismal quan ho descril lo temple de SanL Miquel, vaig ara á dirvos los datos que he pogut recullir sobre dita pila. Com en lo segte xn y en lo any 1112 s' aixequés lo tomplo de Sta. Maria reunint pera aqueix objecte 'ls restos de la antigua Catedral allavors lo temple de Sant Miquel va servir de Baptisteri, habent col-locat en milg de las 8 columnas (de las que recordareu que vos he fet una descripció), una gran pilado marbre blancb, la qual avuy le \ meteix objecle en la parroquia de Sant Pero do Tarrassa malgrat de estar un xich rompuda desde I' any 1809, (altre mutilado que 'ns recorda la estada deis Francesos ó Espanya), no obstan!, conserva una forma bastant curiosa. Los primers que predicaren la fií de Cristo en Egarn foren Sant Cresifonle, un deis deixebles de San Tiego y un enviat per Sant Pau. Com que van honro los egarenses en la fotil. principal ln llet de una doctrina que debia superar á la antigua, foren los primers que 's dislingiren en ella, aixís es que en 1' uny 313 Lenian ja Catedral, presidida per un Bisbe anomenat Te-

rentím. Aqueix temple abrassava lo que avuy las tres osglesias, qual templo fon incendint Y nny 714 per la mitja lluna Afri-

Com la ciutal no quodá arruinada del tol fina I' any K3Í1 aixis OH fjiia hi frohem en 1' «ny 8Uí> un Bisbe qual DOIII ora Jiili. Lo Biaba loiiíu sun palau prop de la Caledra!, al> suficiente rondas pera aa manutoncirt, qual Palau y part do rendas fou donal á un templo do Sanl Miquel que 'a vá construir a V i lafratifia del Panndus 1' any 02fi. Fins 1" any 1027 lo Bittbat d" lín«ro no fon miit al de Barcelona. Per los anys 40LI tenia lo Biabe do Egara un palau en Caslollbisbal, lloch que 's va poblar després baix lo nom do aquesl Castell d Granja, dtguenlso «Castran EpwcopU— CaoteJl de! Bisbe. Los Egarenses ó aian los Cavallers Goths del Caalüll de Tarrassa, l'any 803, foren los que trevallaren mes pera treure loa moros de Barcelona, per lo qual Ludovic Pío los aprecia moltissim coucedinlios llarcha privilegia. Tot lo que duch escrit ea lo que ha pogut recullir en ma curta estancia & Tarrassa. Si 'Is dalos recopilats croyeu que sian dignes do guardarse entre 'Is documents de nostre floreixenl arxiu, aqueixos serán los que lindran importancia pera ser eonaervals, com aixis ho crech; mes per la forma poch literaria que leñen no son dignes do aytal distinció; pero surveix de disculpa a raon atraviinent la poca práctica en fer esta clase do travails y eíxa ha sígut la causa de que no 'Is hagi ordenat ai) la precisiri y bonn forma que ho haguera let sena dupte qualaovol de mos companys d' Associació millor que 'I que té "1 gust de llegirvos aquesl travall. Pur altra part 1" enlusatasme que líncli per tot lo que sia de uní tfBrra ó a ella "s refresca y !1 desitg de contribuir en lo >\na mas* forsas ho permetian A posar una pedreta pera aixe-

*-Íii- In nnm de (¡ulnliinya (; qurt 'lich pera aixeenr! dispénsenme la parauln , Catalunya no «ccessita que ningu I" aixequi, hasta llegirqualsovol pfiginadola brillan! historia, pora comprendrcrho aixi); per conseguenl millor {]Ír¿, lo ilosilg de llugtrvos una de sas mil glorias, nquoslha sigut lo principal ohjuclo que m' ha itiduit n dislreiiro vostra preciosa atencii). i uro acttusí1 vos dirtí (imj no mii^eti la fofina sino

1 tons

de. aquest Iravall, y en ell lii truvareu datos al meteix tcmiJ» quo cxarles molt impnrtans y curiosos. HUMAN AUNLT Y VIVLU.