SHREK FITXA TÈCNICA Títol original: SHREK Director: Andrew Adamson - Vicky Jenson Guió: Red Elliot- Terry Rossio a partir del conte de William Steig Història original: Harry Gregson Williams- John Powell Protagonistes: Dibuixos animats en color Música: Supervisor: Marylata E. Jacob Producció: DreamWorks Productors: Jeffrey Katzenberg, Aron Warner i John H. Williams Productors executius : Penney Finkelman Cox, Sandra Rabins, Steven Spielberg Animació: Supervisor: Raman Hui Efectes especials: Supervisor: Ken Bielenberg Montatge: Sim Evan-Jones Nacionalitat: Nord-americana Durada: 94 minuts

Selecció d’escenes 1. Hi havia una vegada 2. Un ruc que parla i vola 3. Què fan en el meu pantà? 4. Lord Farquaad 5. El regne de Duloc 6. Els ogres són com les cebes 7. La torre del drac 8. El rescat de la princesa 9. Treu-te l'helm 10. La foguera del campament

11. Els homes alegres 12. El sopar amb les rates 13. Tu ets la princesa! 14. La petició de mà 15. Els preparatius pel casament 16. Per això serveixen els amics 17. El casament 18. El vertader rostre de l'amor 19. I'm a Believer 20. Crèdits finals

Resum Film d'animació a partir de l'obra "Shrek" de William Steig que explica la història d'un lleig i encantador ogre solitari de color verd, Shrek, que viu tranquilament en un pantà fins que se li omple de gent. I és que Lord Farquaard, un malvat i pervers personatge ha fet fora de la llei tots els personatges dels contes de fades i, com que no sabien on anar, s’han anat a refugiar al pantà. Com que Shrek vol recuperar l'escriptura del seu estimat pantà va a veure a Lord Farquaad al castell de DuLac (Castell que havia estat del cèlebre Lancelot).

1

Per recuperar el seu espai ha de passar una prova: ha de rescatar la bella princesa Fiona -presonera d’un drac- amb qui Farquaard es vol casar per poder ser rei. El camí no és fàcil, però Shrek compte amb l'ajut d'un simpàtic ruc.

ÍNDEX DEL DOSSIER Introducció Presentació de la pel.lícula. Abans de veure la pel.lícula Després d’haver vist la pel.lícula Els personatges Què passa? L’estructura narrativa On passa? Els espais Quan passa? L’època Aspectes temàtics L’expulsió de les criatures Marginar els diferents Estereotips. Ser un ogre Maltractament Sexisme Abús de poder Model de país Amistat Identitat Les aparences L’amor

2

PEL PROFESSORAT Com deia el gran escriptor italià i estudiós del folckore literari del seu país. Italo Calvino, un conte és com una nou a l’interior de la qual s’hi trova “l’univers sencer de la narrativa”. Shreck és una faula digital i, com tot conte, té moltes lectures. Els més petits el trobaran com un conte més i els més grans captaran tota la ironia i l'enginy que té a partir d’aquest aprofitament i distanciament irònic al món de Disney. Com a síntesi és una amalgama de dibuixos animats i d’animació digital, entre el videojoc: una princesa sortida d’un llibre de contes que es baralla com Jeranu Reeves a Matrix, un burro parlant que té diàlegs shakesperians. En definitiva podem dir que hi ha una interconexió de gèneres. És un experiment agosarat, nou, que revoluciona el món del cinema d’animació. La tècnica tridimensional enganxa des de les primeres imatges. I sobretot té un arc d’ampli espectre ja que pot satisfer al públic infantil, però també hi ha una lectura adulta, tant en la trama com en molts diàlegs d’allò més refinats. Alguns trets remarcables : - Fa l’ullet a l’actualitat. El ruc parla amb expressions ben lluny del món rural dels contes populars diu expressions com “Pedrot de disseny”, “un bon decorador” "Geni decorant " , « baix pressupost » etc. I utilitza « tio », « col.lega », etc. - Al.lusions al món Disney i als mitjans de comunicació de masses. El castell de Farquaard es presenta com un parc temàtic, la princesa es carrega els ocellets que sempre acompanyen les protagonistes dels contes Disney. Les dames candidates a ser esposes de Farquaard es presenten com en un concurs televisiu on el públic intervé. El torneig es resol com en un espectacle de lluita lliure. - El paper de la càmera és també molt agosarat. Intenta incloure l’espectador a la pel.lícula. Quan el burro vola ens arriba la imatge des del punt de vista de personatge. Cap al final, quan Shrek està a punt de besar Fiona, aparta la càmera amb la mà. Referents cinematogràfics: -Quan el burro és perseguit pels guardes i entra en el bosc, és molt semblant a alguna escena de El retorno del Jedi - Quan Shrek, Fiona i el burro escapen del castell, etc. la filmació es ralentitza a la manera de Arma letal 2 -Els protagonistes salten en un pont de fusta que es partyeix per la meitat i queden suspesos en l’aire com la famosa escena de Indiana Jones -Després de pasar la primera nit junts els tres protagonistes, el burro saluda a Fiona amb el diàleg de La vida es bella: Bon dia princesa -La trobada amb la banda de Robin Hood la baralla sembla treta de Matrix Per tots aquests continguts i per les referències àmplies que té, és un film que té molts registres i això el fa apte per a moltes edats. Cal tenir present, però, que els més petits, si no coneixen bé el món dels contes, es perdran molts aspectes, tot i que el missatge: La bellesa no és cosa exterior, creiem que els arribarà amb nitidesa.

3

Una bona manera d'introduir els infants tant a la literatura com al cinema seria que tinguessin el conte en forma de llibre a l'aula, per poder-lo veure, comparar, relacionar, etc. amb la pel.lícula. És una pel.lícula que ofereix moltes oportunitats des de molts àmbits educatius i fins d’entre distintes disciplines. Ben segur que en aquest dossier no les esgotarem pas totes. A la xarxa trobareu moltes altres formes d’exploració i explotació del film. Des del projecte Filosofia 3/18 ens proposem especialment: Objectius del treball amb Shrek: General ¾ Ajudar als estudiants a pensar millor per ells mateixos Específics • Conèixer les característiques fonamentals dels contes clàssics: estructura i funció. • Aprendre a descobrir els diferents tipus de personatges que apareixen en una narració i la funció de cadascun d'ells. • Establir relacions entre el relat literari i el relat cinematogràfic. • Treballar algunes habilitats de pensament • Valorar la solidaritat i l'amistat com a actituds i comportaments positius. • Prendre consciència de les discriminacions que es donen en la nostra societat per raons de tot tipus. • Fer una breu incursió en el llenguatge cinematogràfic

ABANS DE VEURE LA PEL.LICULA 1. Activitats prèvies ¾ Proposar als alumnes de fer oralment i entre tots un conte breu i analitzar-ne l’estructura: inici, conflicte i desenllaç. ¾ S’exposa algun conte clàssic, en versió simplificada, i se’n fa una anàlisi ¾ Tractant-se d'una pel·lícula molt actual, pot ser que alguns alumnes ja l'hagin vista al cinema o en vídeo. Aquests alumnes ens poden ajudar a fer la pluja d'idees sobre qüestions com ara: - Què en sabem de la pel.lícula? - Quantes vegales l’hem vist? - L’hem vist sols o amb altres nens i nenes? - L’hem vist amb algun adult? - Tenen ganes de veure-la (altra vegada)?

4

¾ Buscar informació sobre diferents éssers fantàstics . Fer un treball comparatiu assenyalant les diferències i les semblances. • Què és un ogre?. Saben algun conte d’ogres? • Quina diferència hi ha entre un gegant i un ogre? • Entre un gegant, un ogre i un elf? • Què és un personatge fantàstic?

2. Reconèixer contes clàssics ¾ Caldrà conèixer els contes als quals es fa referència dins el film. Els tres porquets, Caputxeta vermella, Blancaneus, Rínxols d’Or, Pinotxo, La ventafocs, Roobin Hood, La bella dorment, el flautista d'Hamelin, etc. Fer un resum d’algun dels contes que hi ha implícits a la pel.lícula: -Els tres porquets -Caputxeta vermella -Pinotxo -Blancaneus -Rínxols d’or -Ventafocs -Robin Hood

3.Les portades del DVD • Dedicar una sessió a mostrar distintes portades del DVD. Si disposem d’un poster o algunes diapositives, molt millor.

5

OBSERVACiÓ 1. ¿Què veus? o ¿Què veiem en aquesta caràtula (descriure colors, formes, figures, disposició de les formes, atmosfera...) 2. ¿Què et suggereix el que veus? ¿Què hi podria haver encara que no ho veiem? (Olors, sons, temperatura, estats d’ànim, vida dels personatges, lloc, època...) 3. ¿Amb quins aspectes o temes relacionaries la caràtula? (una estació de l’any, un període de la vida, un tema social, una estàtua 4. ¿Has conegut mai algú que tingui alguna cosa en comú amb aquest personatge? (gest, posat, aspecte, manera de vestir, etc) 5. ¿Què ens diu aquesta caràtula sobre el primer article dels Drets dels infants? 6. ¿Hi ha alguna cosa que et sorprengui en aquesta caràtula? 7. ¿Et planteja algun interrogant? 8. ¿Pots respondre a aquests interrogants? 9. ¿On pots trobar més informació sobre algun dels aspectes que t’hagin sorprès?

4. Començament i final de contes Partint de les frases que apareixen en l'encapçalament i al final de la història, "Temps era temps ..." i "Van viure lletjos per sempre", treballar aquestes estructures lingüístiques en els contes tradicionals. La pel.lícula Shrek comença així: "Temps era temps hi havia una princesa molt bella, però vet aquí que va ser víctima d'un malefici espantós..." Com creus que seguirà? 5. Aclariments Abans de veure la pel.lícula, fóra bo d'aclarir algunes coses per fer més comprensible l'argument: -Aspectes relacionats amb el món medieval: les justes, les armadures, l'amor cavalleresc, l'estructura d'un castell, etc.

DESPRÉS DE VEURE LA PEL.LÍCULA Els personatges Ben segur que un dels aspectes més interessants d' aquesta pel·lícula és el tractament que es fa dels personatges. Tot i aparèixer-hi molts dels personatges més coneguts dels contes tradicionals ,el tractament que se'n fa no és gens convencional. Mentre que els contes tradicionals mantenen una tipologia de personatges basada en la uniformitat dels anomenats personatges "plans" (o molt bons i macos o molt dolents i lletjos) , a Shrek aquesta tipologia es trenca, perquè per exemple, els bons no són tan bons ni tampoc són atractius....Cal observar, molt especialment, la caracterització física que es fa dels personatges, fins al punt que cap dels protagonistes és, en definitiva, físicament agraciat. Aquests exercicis ens permetran de treballar la comprensió.

6

Noms i condicions dels personatges. ¾ Proposem fer un estudi detallat de les característiques físiques i psíquiques que mostren els protagonistes de la pel·lícula : Shrek, l'ase, lord Farquaad i la princesa Fiona. Nom Shrek Fiona Farquaard

Qui és

Com és

- Recerca de tots els personatges secundaris que apareixen a la pel·lícula i que pertanyen als contes tradicionals. - Com es diuen les tres princeses que li mostra el mirall al governador ? A quins contes pertanyen les dues primeres?

L’autoestima Shreck no sembla tenir un alt concepte de si mateix. Diríem que té poca autoestima. Comentem alguns passatges : - Amb quina verdura es compara Shrek quan va cap al castell a rescatar Fiona? Quin és el criteri de la comparació? - Quina opinió creus que té de si mateix quan afirma: “Sóc un ogre esfereidor. La gent quan em veu marxa corrents, no puc ni presentar-me” - “El món sencer té un problema amb mi. Quan em veuen, diuen: Oh, mireu qui ogre tan lleig i talòs.- Per això estic millor tot sol ». - « Potser sí que sóc un ogre estúpid, lleig i egoista » Conceptes precisos Exercici per desenvolupar la capacitat d'usar els mots en sentit clar i distint, que s'ajusti i matisi cada vegada més afinadament els conceptes que apareixen en el film. -Vocabulari Busca el significat dels següents mots: pantà, constel.lació, mitològic, gengibre, carroça, tirà, medieval, torrella. Relació amb altres contes -Quins personatges de contes reconeixes? -De què o de qui fugen els personatges de contes? -Com es diuen les princeses que veu lord Farquaard al mirall? -A quins contes pertanyen les dues primeres?

7

-Amb quina hortalissa es compara Shrek? Per què? -Amb quins personatges s’enfronten els protagonistes quan ja han recatat Fiona? -Amb quin material està feta la carroça en la qual viatgen Shrek i Fiona?

L'ESTRUCTURA NARRATIVA: QUÈ PASSA? Treballar l’estructura significa fer- los adonar com està fet el conte, com està organitzat amb inici, nus i desenllaç, esbrinar quantes parts conté, com són els començaments i els finals a partir de preguntes, de representacions, etc. La pel·lícula manté una estructura narrativa clàssica, la mateixa que s'utilitza en els contes tradicionals. El conte comença quan Shrek fulleja un llibre de contes que s’obre amb la fórmula: Hi havia una vegada...I es tanca amb: Visqueren tots feliços i contents. Repassem (entre tots) l’estructura general: -Es presenta el protagonista en el seu espai habitual i es descriuen les seves activitats. -Es presenta l'antagonista en el seu espai habitual i es descriuen les seves activitats i ambicions -Es presenta el conflicte fonamental i s'explica la implicació del protagonista en aquest conflicte. -Apareix el personatge ajudant del protagonista, que com sol passar en el teatre clàssic acostuma a ser un personatges còmic i enginyós (Recordi’s el Quixot i Sancho Panza). -El protagonista es disposa a resoldre el conflicte (trobar la princesa , vèncer el drac). -El protagonista aconsegueix l'objectiu inicial , aconsegueix vèncer l'antagonista i s’enamora de la princesa.. -El desenllaç és feliç

ON PASSA?: ELS ESPAIS Per comprendre Shrek, ens cal la descripció visual detallada que es fa de l'espai on viu: la seva casa, el pantà i l'entorn. - Hi ha uns espais delimitats que són claus per ubicar la història: • El pantà de l'Shrek ( el desordre ordenat, la natura). • El castell de lord Farquaad (la crueltat de l'ordre i de la perfecció). • El castell del drac (els espais terrorífics, l'escala, el pont, el foc...). • El camí que recorren l'Shrek, l'ase i la Fiona (la tranquil·litat de la natura) -Descriure amb detall cadascun dels espais i, si convé, dibuixar-los. -Com es diu en poble on vivia Shreck? - Contraposar escenaris: Mentre el pantà mostra un ambient natural, lliure, on l'Shrek organitza la seva vida amb els seus peculiars hàbits higiènics, el castell de Farquaad és un

8

meravellós parc temàtic on tot està organitzat, automatitzat i on, aparentment , domina la perfecció.... Però tot és només aparent; l’espai de Shrek és natural i com a tal té aspectes més nets que altres, mentre que el castell, malgrat l’ordre i la decoració, és l'espai de la tortura, de la traïció. - Podria viure l'Shrek còmodament en el castell de Farquaad? - Podria viure Farquaad al pantà?

QUAN PASSA?. L'ÈPOCA • Quins indicis tenim per saber quan passa l’acció? Els vestits Les cases El que diuen Les cançons El que mengen Com sabem quan una cosa és d’ara, d’abans o de després?

L’ACCIÓ. • Seqüenciar. Aquí presentem algunes seqüències de la pel.lícula, tretes d’algunes web com ara la web oficial: www.shrek.com. Seqüenciar ajuda l'alumnat a fragmentar la narració, mantenint alhora la unitat de fons. Ordena-les per ordre cronològic tal com apareixen a la pel.lícula:

9

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Amb aquestes imatges o altres que puguem aconseguir podem fer auques o construir un còmic, que poden ajudar a motivar els alumnes o a centrar el tema. ¾ Proposem fer nostre el llibre de l'Shrek . Organitzarem grups de quatre alumnes. Cada grup decideix quins són els moments claus de la història i els resumeix en una frase. Després es farà un dibuix per a cada frase.

10

ASPECTES TEMÀTICS Shreck es pot tractar des de molts punts de vista. A més, des de la mirada de cada nen o nena pot sorgir una nova lectura. Per tant, primera qüestió : estar obert a les qüestions que els infants detectin o que els interessin especialment. Des del projecte creiem que es pot estimular la reflexió de qüestions com: amistat, l’estimació, el respecte i la defensa de les llibertats dels éssers vius, siguin o no humans, abús de poder, etc.

L’expulsió de les criatures S'ha proclamat una llei que vol fer desaparèixer a un centre de reallotjament els éssers fantàstics. Totes les criatures que són diferents són expulsades a l’interior del bosc. (El bosc és un referent de contes tradicionals). Això vol dir que les amaga, les margina, les empeny a un món d’ombres i foscors. ¾ Comentar l’ordre de Farquaad, que és el detonant del film i preguntar com se sentirien si els pasés el mateix i haguessin de marxar de casa. Aquest tema es pot extrapolar cap a la qüestió de les immigracions. ¾ Causes i efectes. Aplicar el que passa al pantà a la realitat actual. Què fa marxar les persones dels seus països?. Preveure qüestions que ajudin a saber destriar què és causa (o motivació) i què és efecte (conseqüència) en un esdeveniment. -la pobresa -les idees -el desig de millora ….

A la caça del diferent L’ordre de Farquaad és de “recerca i captura” de les criatures “diferents”. Perquè vol foragitar l' "escòria dels contes de fades que contaminen el meu món perfecte" Pla de discussió. Donar raons - Diferent de què? - Pot ser que tots tinguem trets curiosos i exòtics vistos des d’una altra cultura? - Ens sorprenen de certs costums d’altres cultures? - Com ara quines? - Pot ser que la nostra cultura sorprengui molta gent? - Ser diferent vol dir ser superior? - Ser diferent vol dir ser inferior? - Qui és diferent?

11

Els estereotips. Ser ogre Els ogres, com diu Shrek, poden fer farina de pa dels teus ossos i es fan vestits amb les pells acabades d'arrencar. És a dir, són terribles, lletjos i fan maliferes horribles. Per això fan por. Però, com també diu Shrek, els ogres són com les cebes i tenen moltes capes, i en el fons, en el fons, poden ser tan dolços i delicats com qualsevol altre. ¾ Quins són els estereotips habituals dels personatges de contes? -els gegants -les princeses -les bruixes -les fades -els nans -els ogres Els guardians de Farquaad van a buscar a Shreck. I ell fa una parodia del que tothom pensa dels ogres. D’aquest punt de vista fix, sense fonament, repetit i usat com a argument, se’n diu estereotip. Repassar alguns estereotips i desmuntar-los Relacionar grups humans amb estereotips: Anglesos cridaners Italians flegmàtics Orientals garrepes Escocesos enigmàtics ............. ........... (Afegir els tòpics de les nacionalitats o cultures que teniu a l’aula i desmontar el prejudici)

Violència L’episodi de la galeta serveix per presentar Lord Farquaad. És una escena clara de violència gratuïta, on es mostra l'estupidesa de l’agressor. Analitzar específicament el fragment i treure’n conseqüències. ¾ De què diries que és un exemple clar l'escena de la galeta? -Tortura -D’estimació -Violència -Maltractament -Consideració -Indiferència

12

El mirall màgic

¾ Aprofitant l'escena on Lord Farquaad consulta el mirall màgic (fent l’ullet al conte de la Blancaneus) sobre quina és la noia que li convé (Ventafocs, Blancaneus o Fiona), caldria fer notar el tractament pejoratiu que es fa de les dones en aquesta presentació. És una ocasió per detectar el masclisme:les princeses es poden triar com un objecte de concurs televisiu. Les relacions entre Shrek i Fiona són més igualitàries, tot i que hi ha moments en els que es manifesten estereotips. Fer-los notar: -Fiona prepara l’esmorzar per Shrek i l’ase. (dona diligent, perquè s'aixeca d'hora, i feinera, perquè els prepara l'esmorzar) Quan al seu torn ens aporta una visió de la realesa més tòpica i més adequada als temps moderns -Dona moderna: dinàmica, experta en defensa personal, domini de les arts marcials

Abús de poder El model de govern és despòtic i dictatorial. Es mostra en escenes com el circ que imita els emperadors romans. És tant prepotent l’actitud de Farquaad que arriba a proposar la neteja ètnica, exterminant totes les criatures que són “diferents” perquè no desentonin en el seu món uniforme. ¾ Qualitats d’un govern - Quines diries que han de ser les qualitats d’un dirigent ? - Creus que Lord Farquaard les té ? ¾ La gent en el torneix i a l'església respon a l'ordre dels cartells com si es trobessin dins d'un programa televisiu: silenci, rieu, aplaudiu, etc. Res no pot sortir de l'ordre establert i decidit per Lord Farquaad. Com se'n diu d'una forma de govern així?

El model de país La cançó de benvinguda ens dóna moltes pistes de com funciona la vida en el castell. Diu alguna cosa com ara: Benvinguts sigueu a Dunlac minyons La ciutat com cal

13

On les normes són: no us coleu, feu bondat ………. I acaba dient “És DuLac un lloc com cal » Analitzar el model d’estat que es planteja en el film: com un parc temàtic net i polit, ple de guardes de seguretat, militaritzats fets del mateix patró. ¾ Què t’agrada i què no t’agrada del món de Farquaad? ¾ T’agradaria viure en aquell castell? ¾ Alternatives. Quins aspectes del país que mostra t’agradaria que es conservessin i quins no. ¾ Quines altres possibilitats oferiries?

Amistat Aprofitant la relació que s'estableix entre l'Shrek i l'ase, podem parlar de la importància de l'amistat entre persones diferents. Aquest és un dels eixos centrals del film. L’amistat no és un fet que es dóna des de sempre i per sempre. Cal construir-la i de vegades passa per dificultats. Ser amic no sempre vol dir estar d’acord amb tot, sinó poder posar-s’hi. Significa acceptar l’altre, i no fer que l’altre sigui com jo vull que sigui.

¾ Amistat: entre l'ase i l'ogre. Definir. Què és un amic ? .amic és qui em dóna tot el que li demano Amic és amb qui més parlo .amic és el qui comparteix joguines amb mi .amic és amb qui jugo a l’hora del pati A la primera part discutirem les frases i al final proposarem .amic és qui……… -Anàlisi de les frases que diuen en relació amb l'amistat, com per exemple: "Només un amic pot dir una veritat tan cruel" o "Els amics es perdonen" -A quines escenes es mostra l’amistat entre Shreck i el ruc? -Què vol dir ser amic ?

14

Tenir por Quan han de travessar el pont que els duu al castell, tenen aquesta conversa: -Et fan por les altures?- pregunta Shrek- No tinguis por, superarem aquesta prova junts -M'has fet agafar confiança, -respon el ruc.

La identitat Tema protagonitzat per Fiona, princesa de dia i ogressa de nit reencarnació del vell mite de Eros i Psiqué o de Jekyll i Hyde o de tants contes de trasformacions: el princep granota, l’oriolet, etc. La pel.lícula, com tots els contes, acaba bé, però amb un final sorprenent, ja que la decisió de Fiona és quedar-se com a ogressa per poder correspondre a l’amor de Shrek. • Qüestions - Primer Fiona s’avergonyeix de la seva conversió en ogressa i quan es fa fosc s’amaga, però després no; perquè deu ser? - Creus que si algú ens estima li és igual si som més o menys bonics d’aparença? - Vol dir això que l’aparença exterior no és tant important? - Què és el que val, doncs?

Les coses no són el que semblen Tot mirant els estels, Shrek diu al ruc: -A vegades les coses no són com semblen Quan van cap al castell després de dinar, Shrek diu a Fiona -Vós no sou com m'esperava -Doncs no hauries de jutjar ningú abans de coneixer-lo bé

El final obert Buscar un nou final. Idear noves maneres d'acabar, ja sigui perllongant l'acció, ja sigui acabant-la d'una altra manera.

· · · · ·

Proposem preguntes que queden obertes en el desenllaç de la història: Com viurà la gent al pantà? Què passarà al castell ? Com acabarà la història d'amor entre l'ase i el drac? Com acabarà la relació entre l'Shrek i la princesa? L'Shrek serà príncep?

VALORACiÓ ¾ Fer una reflexió sobre la "finalitat" dels contes clàssics (transmissió oral de valors). Plantejar i debatre com es fa actualment aquesta transmissió

15

ALTRES CONTES. Relacionar aspectes, personatges, sentiments que provoca Shrek amb altres contes que coneguin. ¾ Establirem comparacions entre les característiques de personatges de contes i dels personatges que surten a la pel·lícula. ¾ Treball sobre els personatges fantàstics als contes tradicionals (ogres, dracs, gegants, bruixes, etc.). Els dibuixem i amb els dibuixos podem fer una exposició de retrats de personatges fantàstics. Per afegir-hi variacions, imaginem que aquests personatges fantàstics que habitualment només mostren aspectes negatius, tenen ara algun aspecte positiu, com és ara la capacitat d'estimar i d'enamorar-se que manifesta el drac de la pel·lícula.

LA PEL.LÍCULA Es poden proposar noves caràtules i nous títols que siguin més ajustats al que cada infant pensa del conte. A partir de fotografies del film extretes d’alguna web o del mateix DVD organitzar una nova caràtula i posar-hi un nou títol més explícit, més descriptiu, que faci referència als temes que tracta la pel.lícula, etc. El cinema -Com funciona la pel.lícula: l’acció es presenta tota seguida, en paral.lel, anant enrere? -Quin és el paper de la música en els moments claus? -Com està plantejada la il.luminació? -Com són els vestits dels personatges?

AVALUACIÓ Preguntar als estudiants -Quins han estat els moments més significatius per a tu ? -Què ens diu aquesta pel.lícula? -És el mateix veure-la i comentar-la entre tots que només veure-la? -Si volguessis recomanar-la a algun amic o amiga què li diries?

16