El Tabaquisme (Tema conjunt de l'aparell respiratori). · Què és el tabac? Planta de la família de solanàcies. Hi ha moltes però la més coneguda es la Nicotina Tabacum (o derivats). És originària d'Amèrica però ara està a més de 120 països. La part de la planta que s'utilitza és la fulla. Es presenta en forma de pur, fulles senceres enrotllades, o en pipa i cigarret, amb picadures de la mateixa fulla. Contingut: El tabac que es fuma origina un fum, un aerosol, barreja de gasos, vapor y partícules. La combustió pot arribar als 1000ºC, però depenent de la temperatura hi ha substàncies diferents (unes 4000). Les més importants són la nicotina, el quitrà, el Monòxid de Carboni (CO) i substàncies irritants. Nicotina: Responsable del sabor i efectes fisiològics (sensacions al cos). Crea addicció. És una substància tòxica (50 mg injectats de cop per una intravenosa provoca la mort), en un cigarret n'hi ha de 0'1 a 3 mg de nicotina i n'absorbim del 30 al 90% (Nota: un fumador addicte, fumant sense filtre, fumarà més de 50 mg de nicotina, però mai de cop). S'ha vist que el tabac baix en nicotina, no en provoca una disminució a la sang. Els efectes fisiològics són els següents: En 7 segons arriba al cervell i en 20 segons ha arribat a tot el cos (difusió molt ràpida). Els nivells màxims de nicotina a la sang arriben en 10 minuts. El cos la metabolitza perquè és una substància estranya que en 40 minuts disminueix a la meitat la concentració. S'elimina per secrecions, orina i per la llet materna. Actua sobre estructures nervioses interferint els neurotransmissors. Efectes malignes: − Augment de la pressió arterial − Augment del ritme cardíac − Taquicàrdia − Vasoconstricció generalitzada − Disminució de la temperatura cutània per la vasoconstricció. − La vasoconstricció provoca menys oxigenació als teixits (risc d'isquèmia) − Estimula el centre respiratori, fent respirar més ràpidament. − Estimula el centre del emètic, causant dels vòmits. − Inhibeix el centre de la fam (es perd la gana) Tots aquests efectes es noten amb el primer cigarret, però el cos desenvolupa una tolerància, es deixen de notar. L'hàbit de fumar provoca sempre els mateixos efectes però després no es noten. 1

Quitrà i Substàncies Cancerígenes: Barreja de substàncies orgàniques, hidrocarburs, d'aspecte negrós i viscós; la combustió d'aquest és el que ens empassem, que consta de 10 a 28 mg de quitrà. La majoria de partícules s'expulsen però una petita part s'acumula a la mucosa respiratòria, a través d'alvèols o mucosa pot arribar a la sang. Quant més anys fumant, més quitrà al cos. I les substàncies del quitrà provoquen càncer. Ex: 3−4−benzopiré. Substàncies Irritants: Són substàncies que irriten o lesionen la mucosa respiratòria induint a un augment en la secreció mucosa i eliminant la mobilitat o moviment del cilis. Estimulen la tos i van provocant una obstrucció dels bronquis, fent−los més estrets per inflamació exterior. Això altera la capacitat de defensa i fa que sigui més probable agafar malalties respiratòries. Entre les substàncies aquestes hi ha: formaldehid, àcid cianhídric i òxids nitrosos... a la llarga responsables de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC), provoca bronquitis crònica, enfisema pulmonar (rebenten els alvèols al pulmó, o sigui, que entra aire però no passa a la sang −veure la secció PULMONS de L'Aparell Repiratòri, on es tracta l'intercanvi de gasos−). Monòxid de Carboni (CO): Del 3 al 6% del fum, éssent un gas tòxic, passa a la sang i s'enganxa a l'hemoglobina, que la inhibeix i fa que l'O2 no s'hi enganxi. Els efectes normals (a baixes concentracions) són una reducció de les capacitats sensitives, menys reflexos, menys agilitat mental. A concentracions elevades provoca mal de cap i nàusees. En efectes nerviosos, el CO afavoreix l'esclerosi (disminució de les beines mielines dels axons nerviosos i enduriment d'aquests). Com hi ha menys O2, és més fàcil que pateixin els vasos produint més lesions en aquests. El fum del tabac es 400 cops més concentrat (en quan a partícules malignes) que l'aire de la ciutat.

2

L'Hàbit: L'adquisició de l'hàbit es des de la infantesa. En estudis (a Noruega), dels fumadors principiants als 15 anys, un 70% tenien pares fumadors els que no fumaven tenien un 10% de pares fumadors influència parental). És un hàbit social perquè és legal i es compra fàcilment. El tabac és una droga i el fumador que la fuma no sap el per què però en vol prendre. És toxicomania, el tabaquisme, i s'estableix un vincle entre la persona i la droga, és la dependència; la dependència a les drogues, en general, pot ser física (de la nicotina) però no té gaire influència. La dependència psíquica es que una persona, creu que necessita el tabac. Aquí hi ha associació dels hàbits, l'entorn i les situacions, i es crea una relació mental. El consum de tabac a España entre 1957 i 1980 va créixer en un 146% mentre que la població va créixer un 22% (començava a fumar més gent que la que naixia) i es va donar més en les dones. Conseqüències: Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) i parlant en general: − un 90% dóna càncer bronco−pulmonar − un 75% bronquitis crònica − un 25% cardiopaties isquèmiques (infarts) El tabac és el primer hàbit modificable de mort, per damunt la dieta (obesitat, anorèxia) i els accidents de trànsit. Patologia: 3

• Malalties bronco−pulmonars obstructives cròniques (MPOC): Afectaria a la capacitat de ventilació. Com? El tabac té un efecte de segregació de més moc però disminuint la mobilitat als cilis. Provoca un increment de la tos, la tos del fumador (amb so sec i discontinu). Es tus el moc perquè no es pot treure naturalment (o sigui, portant lo a la laringe i empassar−se'l). Acaba provocant una bronquitis crònica, o un enfisema pulmonar (destrucció dels alvèols o superfície respiratòria). Efectes fisiològics: insuficiència respiratòria (quan es fa una activitat, l'efecte s'aprofundeix) −El Gràfic 2 representa la disminució del Volum Expiratori Màxim per Segon (VEMS) a causa d'això−. • Malalties Cardiovasculars: Hi ha substàncies al tabac que entren a la sang. Poden afectar als teixits proporcionant menys oxigen (cor i vasos inclosos), o poden fer més lesions vascular. Quantes més lesions internes tinguin els vasos, més coagulacions i enfermetats trombo−embolítiques. Pot provocar ateroesclerosi (formació de plaques d'ateroma als vasos, principalment a les artèries coronàries), malalties coronaries (obstrucció del vasos que irriguen el mateix cor i que fan que aquest visqui) i malalties perifèriques (a les extremitats, principalment). • Càncer: Malaltia provocada per cèl·lules canceroses, que es multipliquen sense control (el control és la filosofia del cos humà; sense control, la vida és impossible). Quan alguna cosa fa canviar els gens d'una cèl·lula en el seu codi genètic, alteren la programació (posant malalta la cèl·lula), ho fan les substàncies cancerígenes. Són egoistes, només tenen com a objectiu vital el seu creixement i reproduir−se per a elles mateixes. Cal dir que no hi ha substàncies cancerígenes tan sols: radiació ultraviolada del sol, bombes atòmiques, raigs X i (gamma), etc. Una cèl·lula cancerosa pot emigrar d'una zona a l'altre, això s'anomena metàstasi (principal problema per parar la majoria de càncers extirpables). Pot haver càncer de llengua pel tabac, però el principal és el bronco−pulmonar en els homes i el de mama en les dones −veure Gràfic 4−.

4

Gràfic 3: L'hàbit de fumar és considerat com un dels problemes més greus en els països desenvolupats, i constitueix la primera causa de malaltia i de mort prematura que pot ésser evitada. El gràfic mostra la mortalitat en persones de diverses edats segons el nombre de cigarrets consumits diàriament. Gràfic 2: Els VEMS, o volums expiratori màxim en un segon, és un bon paràmetre per a determinar el grau d'obstrucció bronquial, ja que varia segons la resistència exercida per les vies aèries. En condicions normals, el VEMS d'una persona disminueix progressivament a partir del 20−25 anys d'edat, però en les persones fumadores aquesta reducció és molt més intensa. Com es pot veure al gràfic, quan es deixa de fumar, la disminució del VEMS torna a evolucionar paral·lelament al del no−fumador. NOTA: En considera incapacitat a un 33% del VEMS (relatiu als 25 anys) i la mort al 8%. Gràfic 1: El consum de tabac és un dels principals factors determinants de les malalties càrdio−vasculars, ja que afavoreix el dipòsit de substàncies grasses i d'altres tipus en les parets vasculars, especialment en les artèries coronàries. El gràfic mostra la proporció d'artèries coronàries amb plaques d'ateroma segons el nombre de cigarrets consumits diàriament. Gràfic 4: En l'actualitat, el càncer bronco−pulmonar constitueix el tipus de càncer més freqüent a la nostra societat. Pel que fa a la mortalitat, és la principal causa de mort deguda al càncer en l'home. El gràfic representa les xifres de mortalitat del càncer bronco−pulmonar respecte d'altres càncers (NOTA: Es considera com a Univers, tots el Països Catalans. Gràfic 5: Risc relatiu de patir càncer de pulmó segons el nombre de cigarrets consumits al dia i l'ús de 5

cigarrets amb filtre o sense filtre.

6