Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS

pàgina 1 de 7 Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS 1.- Què és la biodiversitat? S'anomena diversitat biològica o biodiversitat la varietat de formes de vida que

10 downloads 77 Views 191KB Size

Recommend Stories


TEMA 13: ELS INGRESSOS PÚBLICS
1 TEMA 13: ELS INGRESSOS PÚBLICS 13.1 13.2 13.3 13.4 13.5 13.6 Concepte i classificació dels ingressos públics L'impost: concepte i elements integra

Tema 3. Análisis de riesgo. Tema 3. Análisis de riesgo
Tema 3. Análisis de riesgo Tema 3. Análisis de riesgo 59 Tema 3. Análisis de riesgo 3.1 Introducción Como se ha mencionado, en un entorno informá

Tema 3 LAS FRACCIONES
Tema 3  L a s f r a c c i o n e s. Tema 3  LAS FRACCIONES. OBJETIVOS: OBJETIVOS: 1. 2. Entender el concepto de unidad. Saber comunicar con prec

TEMA 3. AMPLIFICADORES
TEMA 3. AMPLIFICADORES http://www.tech-faq.com/wp-content/uploads/images/integrated-circuit-layout.jpg IEEE 125 Aniversary: http://www.flickr.com/ph

Story Transcript

pàgina 1 de 7

Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS 1.- Què és la biodiversitat? S'anomena diversitat biològica o biodiversitat la varietat de formes de vida que viuen a la Terra o que hi han viscut. La biodiversitat actual és el resultat d'un lent procés anomenat evolució, que va començar quan van aparèixer les primeres formes de vida i que continua actualment. En el transcurs de l'evolució, les espècies van canviant i van donant lloc a espècies noves. 2.- Darwin parla, en el seu llibre “L'origen de les espècies”, de lluita per la vida i selecció natural. Explica què volen dir aquests dos conceptes i quina relació hi ha entre ells. a) Lluita per la vida: al món neixen més individus que els que poden sobreviure. La majoria no arribaran a adults amb capacitat per reproduirse: moriran per falta d'aliment, per malalties o devorats per altres organismes. b) Selecció natural: Els individus que estiguin més ben adaptats al medi seran els que aconseguiran sobreviure i reproduir-se. Sobreviuen els més ben dotats: els més ràpids, els més forts, es que millor es camuflen... 3-Com s'anomenen científicament les espècies? Atès que les espècies tenen noms diferents en cada idioma, i que fins i tot aquests noms poden variar segons els territoris, es fa servir una nomenclatura internacional formada per dues paraules en llatí. La primera d'aquestes paraules designa el gènere, i s'escriu amb majúscula. La segona paraula designa l'espècie, i s'escriu amb minúscula. Si escrivim a mà caldrà subratllar aquestes paraules, si escrivim amb ordinador farem servir lletra itàlica o cursiva. Exemple:

pàgina 2 de 7

El pardal comú (“Spatz” en alemany ,”sparrow” en anglès, “gorrión”en

castellà, “moineau” en francès, “passero” en italià) és el Passer domesticus, perquè pertany al gènere Passer i a l'espècie domesticus. Altres exemples:

pinetell: Lactarius deliciosus alzina: Quercus ilex

abella de la mel: Apis mellifera gat: Felis catus

ase: Equus asinus

sardina: Sardina pilchardus 4.- Explica breument quines són les tres funcions vitals, és a dir aquelles funcions que caracteritzen els éssers vius. a) La nutrició: els éssers vius obtenen l'energia i les substàncies necessàries per viure i per créixer. b) La relació: Els éssers vius s'adonen del que passa al seu voltant i actuen en conseqüencia. c) La reproducció: els éssers vius són capaços d'originar nous individus de la mateixa espècie. 5.- Com es classifiquen els éssers vius segons el seu tipus de nutrició? 1.- Autòtrofs: ells mateixos fabriquen aliment (matèria orgànica) a partir de matèria inorgànica. Això es fa a partir d'un procés anomenat fotosíntesi. Són autòtrofs les plantes, les algues i alguns bacteris. 2.- Heteròtrofs: no poden fabricar aliment, per això s'han d'alimentar d'altres organismes. Són heteròtrofs, entre d'altres, els fongs i els animals. 6.- Explica breument els dos tipus de reproducció. 1.- Reproducció sexual, en la qual intervé un sol individu que origina els descendents. 2.- Reproducció asexual, en la qual hi intervenen dos individus. Cadascun d'ells aporta una cèl·lula sexual o gàmeta. Els dos gàmetes s'uneixen per

pàgina 3 de 7

formar el zigot, que es desenvolupa i dóna lloc al nou individu. 7.- Explica què són les substàncies orgàniques. Quines són les substàncies orgàniques principals? Les substàncies orgàniques són exclusives dels éssers vius. Contenen carboni com a component majoritari. Són les següents: 1.- Els glúcids, com la glucosa o la cel·lulosa, que són utilitzats sobretot per obtenir energia. 2.- Els lípids, o greixos. Són substàncies de reserva d'energia. 3.- Les proteïnes. Formen estructures. Es toben sobretot en aliments d'origen animal: carn, peix, llet, ous... 4.- Els àcids nucleics, com l'ADN. Es troben en el nucli de les cèl·lules i contenen la informació hereditària que es transmet d'una generació a la següent. 8.- Explica quines són les estructures comunes a totes les cèl·lules. 1.-La membrana plasmàtica. És una capa prima que separa la cèl·lula de l'exterior, la protegeix i regula l'entrada i la sortida de substàncies. 2.- El citoplasma. És el contingut de la cèl·lula. Està constituït per un líquid viscós on hi ha unes estructures, anomenades orgànuls, que duen a terme diverses funcions cel·lulars. 3.- El material genètic. És una substància que controla i regula el funcionament de la cèl·lula. Correspon a l'ADN, que conté la informació hereditària que passa d'una cèl·lula a la cèl·lula filla.

9.- Digues com es classifiquen les cèl·lules segons com es troba l'ADN en el seu interior. Les cèl·lules eucariotes, amb el seu material genètic a l'interior del nucli, protegit per la membrana nuclear. Els animals, les plantes, els fongs i les algues tenen cèl·lules eucariotes.

pàgina 4 de 7

Les cèl·lules procariotes. No hi cap membrana que embolcalli el material genètic, que rep el nom de nucleoide. Els bacteris són cèl·lules procariotes.

10.- Principals diferències entre les cèl·lules animals i les cèl·lules vegetals. 1.- La cèl·lula vegetal té una paret rígida, anomenada paret cel·lular, que envolta la membrana plasmàtica. Aquesta paret manté la forma de la cèl·lula i li dóna resistència. 2.- Generalment, les cèl·lules vegetals tenen una forma polièdrica, mentre que les cèl·lules animals adopten formes més diverses: poden ser estrellades, esfèriques, cúbiques, etc. 3.- Les cèl·lules vegetals tenen uns orgànuls exclusius, que reben el nom de cloroplasts, que s'encarreguen de fer la fotosíntesi. 4.- El nucli de les cèl·lules vegetals sol estar en un lateral, a causa de la presència d'un vacúol que ocupa una gran part del volum cel·lular. Les cèl·lules animals també tenen vacúols, però són més petits. 11.- Els ésers vius es classifiquen segons 7 categories o tàxons. Digues quins són i fes la classificació zoològica de l'home, el gat o el gos... (el que tu vulguis) home

gos

gat

Regne

animal

animal

animal

Fílum

cordats

cordats

cordats

Classe

mamífers

mamífers

mamífers

Ordre

primats

carnívors

carnívors

Família

homínids

cànids

fèlids

Gènere

Homo

Canis

Felis

Espècie

sapiens

familiaris

catus

pàgina 5 de 7

12.- Explica breument els cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius. Regne de les moneres.- Són organismes unicel·lulars procariotes. N'hi ha que tenen nutrició autòtrofa, i d'altres, heteròtrofa. En aquest regne s'inclouen els organismes més simples, com ara els bacteris Regne dels protoctists.- Són un grup molt variat. N'hi ha d'unicel·lulars i de pluricel·lulars. Tots són eucariotes i no tenen teixits. Alguns són autòtrofs i d'altres heteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues. Regne dels fongs.- Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Tenen cèl·lules eucariotes. No tenen teixits. Són heteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els llevats, les floridures i els fongs que formen bolets Regne de les plantes.- Són organismes pluricel·lulars eucariotes. Tenen teixits. Són autòtrofs. Aquest regne inclou les plantes sense flors i les plantes amb flors. Regne dels animals.- Són organismes pluricel·lulars eucariotes. Tenen teixits. Són heteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els invertebrats i els vertebrats.

13.- Situa aquests organismes en el regne que els correspon: bacteri, parameci, rovelló, pi, musclo, balena blava, molsa, llevat del pa, cianobacteri, enciam de mar (alga de nom científic “Ulva lactuca”) moneres bacteri

protoctists Enciam de

fongs

plantes

animals

rovelló

molsa

musclo

Llevat del pa

pi

balena blava

mar cianobacteris

parameci

14.-Explica què és una espècie invasora i com pot influir en un hàbitat. Posa'n algun exemple. Les espècies invasores han estat portades fora del seu hàbitat natural. En el cas que s'adaptin pot passar que degut a la manca de depredadors es

pàgina 6 de 7

multipliquin massa i esdevinguin una plaga que que pot produir danys importants a l'hàbitat i posar el perill les espècies autòctones. És el cas dels conills d'Austràlia o de les rates de Jamaica. En el nostre país també tenim espècies invasores com el cranc de riu americà, el musclo zebra, la tortuga de Califòrnia o l'alga Caulerpa racemosa.

15a) Què és una espècie? 15b) Els ases i els cavalls poden aparellar-se (cavall amb burra o ase amb euga) i tenir descendència. Això vol dir que ases i cavalls són de la mateixa espècie? a) Una espècie és un grup d'individus semblants que es poden reproduir entre ells i donar lloc a una descendència fèrtil. b) Cavalls i ases no són de la mateixa espècie perquè la descendència no és fèrtil. Els muls (o “matxos”) i les mules són estèrils. 16.- Explica què és i com es produeix la fotosíntesi. •

La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes (i també les algues i alguns bacteris) fabriquen nutrients a partir de matèria inorgànica.



La planta absorbeix aigua i sals minerals a través de les arrels. Aquesta mescla, anomenada saba bruta, va de l'arrel a les fulles a través dels vasos llenyosos.



La planta absorbeix el diòxid de carboni de l'aire a través dels estomes, uns petits porus situats a la part de sota de les fulles.



Del CO2 la planta n'aprofita el Carboni, que juntament amb l'aigua i les sals minerals li servirà per fabricar matèria orgànica: tiges, branques, fulles, flors, fruits...



L'oxigen que surt de la reacció les plantes el desprenen. D'aquesta manera els animals el poden respirar una altra vegada.



Per fer la fotosíntesi la planta necessita energia solar, que capta amb l'ajuda d'una substància anomenada clorofil·la, que és de color verd i és la que dóna el color característic a les plantes.

pàgina 7 de 7



La fotosíntesi és el procés invers de la respiració.

Get in touch

Social

© Copyright 2013 - 2024 MYDOKUMENT.COM - All rights reserved.