Facultat de Psicologia Grau en Psicologia Curs Acadèmic 2016-2017 Oferta de temes del Treball de Fi de Grau en Psicologia. Versió final (08/09/2016) 2024 Psicologia Clínica d'Adults; 2025 Adquisició del Llenguatge Oral i Escrit i les seves Dificultats; 2029 Processos Cognitius: Aplicacions; 2030 Psicobiologia; 2031 Psicologia del Treball i els Recursos Humans; 2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial; 2033 Desenvolupament i Context Social; 2035 Psicologia de l'Esport i de l'Activitat Física; 2037 Avenços en Psicologia de l'Educació; 2038 Metodologia Aplicada a les Ciències del Comportament; 2039 Psicologia Clínica de la Infantesa i l'Adolescència; 2042 Psicologia de la Salut.

Codis Matèria:

Lectures recomanades: Lectures per fer-se una idea més clara del treball, i que caldrà llegir abans de la sessió de seguiment amb el supervisor en cas d’aconseguir la plaça. Tipus treball:

A = Teòric o de revisió sistemàtica / B = Empíric o de recerca / C = Professionalitzador o projecte d’intervenció o producte.

Format:

El/la supervisor/a indica si només accepta dirigir treballs individuals (I) o si també accepta treballs en parella (I/P). Atenció: Si es vol fer el treball amb una parella escollida a priori, cal que cadascuna de les persones faci la seva pròpia sol·licitud per a aquelles línies amb opció I/P. Només si els criteris de priorització permetin que ambdós estudiants tinguin plaça en el mateix treball sol·licitat, es podrà garantir la seva realització. En cas contrari, i un cop fetes les adjudicacions, els estudiants podeu triar si voleu realitzar el treball assignat de manera individual o amb un altre estudiant assignat al mateix codi de TFG.

Intercanvi:

El/la supervisor/a accepta tutoritzar estudiants que marxin d’intercanvi durant el curs. // Hi ha canvis en les propostes 20 i 86 (marcats en groc)

Codi Nom TFG supervisor/a

1

2

3

Cynthia Binelli

Matèria

2024 Psicologia Clínica d'Adults

David Clusa i 2024 Psicologia Gironella Clínica d'Adults

Eduardo 2024 Psicologia Fuente Diez Clínica d'Adults

Altres matèries

2030, 2042

Títol

Actualizaciones en psicología clínica.

Descripció

Lectures recomanades

Se trata de un trabajo de revisión teórica sobre algún tema de actualidad dentro del campo de la psicopatología, la psicología clínica y áreas afines Se recomendarán lecturas específicas en función del tema (aspectos clínicos, etiológicos,terapéuticos...), a escogido escoger por el alumno, en el que bajo la supervisión y guía del profesor, el alumno realizará una revisión actualizada y crítica sobre el tema.

Davant del repte de millorar l'atenció als processos Aportacions des de la psicòtics es proposa l'aprofundiment en la detecció 2032/2040, psicologia clínica a la psicosis precoç, l'avaluació simptomàtica i estructural, el 2042 incipient diagnòstic clínic i el tractament específic de la psicosis incipient i els estats mentals d'alt risc.

1) La esquizofrenia: sus orígenes y su tratamiento adaptado a las necesidades del paciente. Yrjö Alanen. Fundación para la investigación y el tratamiento de la esquizofrenia y otras psicosis. 2003 2) Evolución de las psicosis. Johannessen, Martindale i Cullberg. Herder 2008 3) Las psicosis. Los tratamientos psicológicos y su eficacia. Martindale, Bateman, Crowe i Margison. Herder 2009

Las lecturas se seleccionarán en función del tema. Además, se recomienda: - THE INTERNATIONAL CLASSIFICATION OF SLEEP Trabajos de revisión en torno a temas relacionados DISORDERS, Diagnostic and Coding Manual. American con trastornos de sueño en todas sus variantes, Academy of Sleep Medicine, One Westbrook Corporate Center, Trastornos de sueño, delirium, trastornos mentales de base orgánica o trabajos Suite 920, Westchester, IL 60154-5767, U.S.A. psicopatología. sobre psicopatología en general. Sobre estos temas - FUNDAMENTOS DE NEUROANATOMÍA. Walle J. H. Nauta y generales el alumno selecciona aquél sobre el que Michael Feirtag. Barcelona : Ed. Labor, 1987. realizará una revisión. - INTRODUCCIÓN A LA PSICOPATOLOGÍA Y LA PSIQUIATRÍA. J. Vallejo Ruiloba. Barcelona. Elsevier Masson, cop. 2015.

Pàg. 1/30

Places

Tipus treball

4

A

I

Sí

6

A/B/C

I/P

No

4

A

I/P

Sí

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

4

Estel Gelabert Arbiol

Matèria

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Altres matèries

Places

Tipus treball

1

A

I

No

- Baillés, E., Pintor, L., Torres, X., Fernández-Egea, E., de Pablo, J., Arroyo, S. (2004). Psicologia psiquiàtrica en pacientes Les crisis no epilèptiques psicògenes (CNEP) formen con crisis no epilépticas psicógenas derivados a una unidad de epilepsia en un hospital general. Actas Esp Psiquiatria, 32 (2), part dels trastorns conversius i tenen una alta 76-81 Revisió o anàlisis de dades de prevalença entre els pacients diagnosticats de - Brown, RJ., Syed, TU., Benbadis, S., W. Curt LaFrance Jr., les crisis no epilèptiques epilèpsia farmacorresistent. Aquest estudi pretent Reuber, M. (2011). Psychogenic nonepileptic seizures. Epilepsy psicògenes analitzar la literatura realitzada en aquest moment sobre les CNEP o analitzar les dades d'una mostra & Behavior, 85-93 - LaFrance Jr, W.C., Reuber, M., Goldstein, L.H. (2013). catalana. Management of psychogenic nonepileptic seizures. Epilepsia, 54, 53-67

2

A/B

I/P

Sí

- Dewitte, S., Schouwenburg, H.C. (2002). Procrastination, temptations, and incentives: The struggle between the present and the future in procrastinators and the punctual. European Journal of Personality, 16(6), 469-489. - Klassen L, Rajani S.(2008) Academic procrastination of undergraduates: Low self-efficacy to self-regulatepredicts higher levels of procrastination. ContemporaryEducational Psychology. 3,915-931. - Sánchez, Á.M. (2010). Procrastinación acadèmica: un problema en la vida universitària. Studiositas, 5(2), 87-94.

1

A/B

I

Sí

Títol

Salut Mental Perinatal

Descripció El treball consisteix en una revisió teòrica actualitzada sobre un tema específic dins de l'àrea de la salut mental durant l'embaràs i el postpart a escollir per l'estudiant (Depressió postpart, TEPT obstètric, etc.) sota supervisió i guía del professorat. Els treballs poden tractar sobre la descripció, l'avaluació, els factors de risc i programes de prevenció i/o intervenció. Atenció! Alguna de les sessions de seguiment del primer semestre (S2, S3) es realitzarà virtualment.

5

Eva Baillès Lázaro

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Lectures recomanades La bibliografia a utilizar dependrà del tema escollit per l'estudiant. Caldrà familiaritzar-se amb la realització de cerques bibliográfiques a bases de dades científiques. - Hanley J (2009). Perinatal Mental Health: A Guide for Health Professionals and Users. New Delhi: Wiley-Blackwell. - Pariante C, Conroy S, Dazzan P, Howard L, Pawlby S, Seneviratne T (2014). Perinatal Psychiatry: The legacy of Channi Kumar. New York: Oxford University Press.

Format Intercanvi

6

Eva Baillès Lázaro

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Relació entre l'estrès acadèmic, el rendiment acadèmic i la dilació acadèmica

La dilació de tasques o situacions que han de ser ateses, que han estat programades o que impliquen un esforç per altres més plaents, irrellevants o agradables poden acabar afectant negativament en l’expedient i en el rendiment acadèmic. D'altra banda, s'ha vist una relació inversa entre la dilació i l'estrès acadèmic. El treball pot anar dirigit a un treball de recerca sobre aquesta relació o a una revisió sistemàtica.

7

Eva M. Alvarez Moya

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Avenços en teràpies contextuals i de tercera generació

Descripció, anàlisi de l'eficàcia i àmbits d'aplicació de les teràpies de tercera generació, com la Teràpia Es concretaran a la primera sessió de supervisió d'Acceptació i Compromís (ACT) o la Psicoteràpia Funcional Analítica (FAP).

5

A/B

I

No

8

Eva Prats Varela

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Actualitzacions en psicologia clínica

Es proposen treballs de revisió teòrica sobre algun tema d'actualitat en l'àmbit de la psicologia clínica, tant pel que fa referència a aspectes clínics com d'intervenció, a escollir per l'alumne.

5

A

I/P

No

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Possibilitat de realitzar una revisió sistemàtica sobre algun aspecte concret del tractament dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), posant èmfasi en Disregulació emocional en els aquells factors que poden incidir en un bon/mal Turón V. (1997). Trastornos de la alimentación: Anorexia trastorns de la conducta pronòstic, com la disregulació emocional, entre nerviosa, bulimia y obesidad. Barcelona: Masson (i edicions alimentària i altres factors altres. posteriors) implicats en la resposta al Es podria valorar també la possibilitat de realitzar un tractament estudi empíric a partir d'una mostra de pacients amb TCA atesos a la corresponent unitat de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa.

2

A/B

I/P

Sí

9

Ignasi Garrido Ribas

Pàg. 2/30

Les lectures dependran de la temàtica escollida.

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

10

11

12

13

14

Joan Deus Yela

Matèria

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Joan Torras 2024 Psicologia Clarasó Clínica d'Adults

Jordi Vicens i 2024 Psicologia Vilanova Clínica d'Adults

Josep Deví Bastida

Manuel Casado Gómez

Altres matèries

2029

Títol

Descripció

La neuropsicologia i la neuroimatge dels trastorns mentals està aportant un creixent i rellevant coneixement de la neurobiologia d’aquest trastorns. Actualment, els estudis dels diferents trastorns mentals en adults i infants prioritzan l’ús de l’avaluació neuropsicològica per tal de delimitar els Neuropsicologia i neuroimatge dèficits cognitius associats i plantejar, si escau, un en salut mental i síndromes programa de rehabilitació cognitiva. Les tècniques de neuropsicològics focals o neuroimatge funcional i estructural estant delimitant difusos en adults i infants. els circuits morfològics i la conectivitat estructural i funcional implicada en nombrosos trastorns mentals. Finalment, l’exploració neuropsicològica i la rehabilitació de les funcions cognitives deficitàries segueixen sent prioritaris per un munt de síndromes neuropsicològics adquiritis i del desenvolupament.

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

1. Arnedo-Montoro M, Bembibre-Serrano J, Triviño-Mosquera M. Neuropsicología a través de casos clínicos. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2013. 2.Tirapu-Ustárroz J, Rios-Lago M, Maestú-Unturbe F. Manual de neuropsicología. Barcelona: Editorial Viguera, 2011. 3. Artigas-Pallarés J, Narbona J. Trastornos del neurodesarrollo. Barcelona: Editorial Viguera, 2011.

3

A/C

I

No

Format Intercanvi

Es proposen dues línies: 1) Ús de tècniques musicoterapèutiques per a la millora de trastorns psicopatològics (infantil o 2035, 2039 adults). 2) Clínica específica (infància, adolescència o adultesa) dels practicants d'esports i activitats físiques d'elit.

1) Tipus de teràpies musicals (passiva, activa). Àmbits d'aplicació. Actualització. Psicopatologies tractades amb musicoteràpia: Eficàcia. Recursos musicals i activació cerebral: bases neurològiques. 2) Psicopatologies específiques dels esportistes: prevalences, incidències, característiques diferencials. Anàlisi comparatiu entre diversos esports: diferències entre gèneres, edats, tipus d'esport o activitat física, edats d'inici, etc. Comparativa amb població general: diferències i similituds.

- Poch Blasco, S. (1999). Compendio de musicoterapia: Volumen I y II. Barcelona: Herder. - Chamorro, M. (2014). Musicoterapia para personas con necesidades especiales. La musicoterapia.(http://www.lamusicoterapia.com/musicoterapianecesidades-especiales/) - Reardon, C. L., & Factor, R. M. (2010). Sport psychiatry: a systematic review of diagnosis and medical treatment of mental illness in athletes. Sports Medicine (Auckland, N.Z.), 40(11), 961–80.

2

A

I

No

Actualitzacions en 2039, 2030 psicopatologia i neuropsicologia

Les revisions sistemàtiques són investigacions científiques en les quals la unitat d'anàlisi són els estudis originals primaris. Constitueixen una eina essencial per a sintetitzar la informació científica disponible , incrementar la validesa de les conclusions d'estudis individuals i identificar àrees d'incertesa on sigui necessari realitzar investigació. A més, són imprescindibles per a la pràctica d'una clínica basada en l'evidència i una eina fonamental en la presa de decisions. Sota la supervisió i guia del professor, l'alumne realitzarà una revisió sobre algun tema d'actualitat dins el camp de la psicopatologia i la neuropsicologia a escollir per l'alumne.

La bibliografia a utilizar dependrà del tema escollit per l'estudiant. Caldrà familiaritzar-se amb la realització de cerques bibliográfiques a bases de dades científiques

6

A

I

No

Deví J, Altimir S. Consejos, estrategias y pautas para...demencias y enfermedad de Alzheimer. Barcelona: Thomson Reuters Prous Science 2008. Deví J (Ed.). Manual de intervención clínica en psicogerontología. Barcelona: Herder Editorial 2012.

1

A

I

No

- Miguel Angel Soria Verde i Dolores Saiz Roca (Coord) (2005)."Manual de Psicologia Criminal" Editorial Pearson. - De la Cuesta Arzamendi, José Luis, and Ana Isabel Pérez Machío.(2010) "Ciberdelincuentes y cibervíctimas." Derecho penal informático. Civitas, - Enrique Baca, Enrique Echeburua i Josep M. Tamarit.(2010) "Manual de Victimologia" Editorial Tirant Lo Blanch

4

A/B/C

I/P

No

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Evaluación y tratamiento en psicogeriatría y demencias.

Revisión sistemática/Metaanálisis sobre algún tema de interés relacionado con la línea de trabajo propuesta, ya sea desde la vertiente de la evaluación y diagnóstico, como de la vertiente del tratamiento. La propuesta debe aportar algo novedoso desde la revisión sistemática.

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Conductes delictives i processos de victimització relacionats amb trastorns de la personalitat, preferentment amb l'ús de les TIC.

Aprofundir en l'estudi de les conductes delictives, perfils delinqüencials i nous processos penals dins del marc de la psicologia humana i els trastorns de la personalitat a l'àmbit clínic, forense, judicial i de la prevenció. Analitzar també, els processos de victimització, per les noves conductes delinqüencials amb l'ús de les TIC.

2039

Pàg. 3/30

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

15

16

17

18

Marisol Mora

Matèria

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Altres matèries

2042

Merce Jodar 2024 Psicologia vicente Clínica d'Adults

Mercè Mitjavila Garcia

Roser Granero Pérez

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Tractaments psicológics per els síndromes més freqüents de la psicopatologia adulta Trastorns Alimentaris i de la Imatge Corporal: variables associades

Es proposa fer un projecte profesionalizador de qualsevol dels trastorns presents en la clínica adulta. També es pot fer un treball de revisió dels tractaments psicològics més freqüentment utilitzats per tractar diferents síndromes. Com a treball empíric es proposa estudiar la relació dels trastorns alimentaris o de la IC amb diferents constructes relacionats com: variables mediadores, factors de risc o factors protectors.

- Lundahl, A., Wahlstrom, L.C., Christ, C.C. & Stoltenberg, S.F., (2015). Gender Differences in the Relationship between Impulsivity and Disordered Eating Behaviors and Attitudes, Eating Behaviors doi: 10.1016/j.eatbeh.2015.05.004. - Nerini, A. (2015). Media influence and body dissatisfaction in preadolescent ballet dancers and non-physically active girls. Psychology of Sport and Exercise, 20, 76-83. - Daniel, S. & Bridge, S.K. (2010). The drive for muscularity in men: Media influences and objectification theory, Body Image, 7, 32-39.

4

A/B/C

I/P

No

Alteracions neuropsicologiques en els pacients afectats per la hepatitis C. Alteracions neuropsicologiques en els pacients supervivents d'UCI. Factors de risc del deficit cognitiu.

- Hopkins RO y cols (2006) Long term neurocognitive function Treball de revisio bibliografica o be petit estudi clinic after cortical ilness. CHEST Journal, vol. 150: 1 amb dades de pacients. Possibilitat de participar en - Fialho R y cols. (2016). Cognitive impairment in HIV and HCV co-infectes patients: a sistematic review a meta-analysis. Aids la recollida de dades cliniques. Care, vol.28:3.

2

A/B

I

No

La bibliografia es recomanarà segons la proposta concreta i el centre on es realitzi. Com a bibliografia molt bàsica i genèrica, per el redactat dels informes:APA (2010). Publication Manual APA, 6ª edició.

4

C

I/P

No

- Echeburúa E, González-Ortega I, Corral P, & Polo-López R. (2011). Clinical gender differences among adult pathological gamblers seeking treatment: An exploratory study. Journal of Gambling Studies, 27, 215–227. doi:10.1007/s10899-010-92051. - Gonzalez-Ortega, I., Echeburua, E., Corral, P., Polo-Lopez, R., & Alberich, S. (2013). Predictors of pathological gambling severity taking gender differences into account. European Addiction Research, 19, 146–154. doi: 10.1159/000342311. - Lorains FK, Cowlishaw S, Thomas SA. (2011) Prevalence of comorbid disorders in problem and pathological gambling: systematic review and meta-analysis of population surveys. Addiction, 106, 490–498

2

B

I/P

No

Títol

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Treball professionalitzador. Proposta d'un projecte relacionat amb la pràctica aplicada en l'àmbit de la psicologia clínica/sanitària L'estudiant haurà d'identificar algun tema o problema d'interès, a partir del qual dissenyarà una Projecte d’intervenció aplicada proposta/projecte per donar resposta al problema o 2039, 2042 a la pràctica clínica tema identificat en un centre determinat. assistencial. El contingut de la proposta o projecte pot referir-se a aspectes d'avaluació, intervenció, sistematització o optimització dels procediments de treball, anàlisi d’alguna situació o problema d’interès... etc. qualsevol acció que sigui aplicable i útil per un centre.

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Durant les darreres dècades el trastorn de joc ha incrementat de forma molt rellevant entre les dones que viuen en països desenvolupats. Tanmateix, pocs estudis han avaluat si dintre del grup de dones amb ludopatia es poden establir diferents perfils clínics. Es poden diferenciar diferents En aquest treball s’analitzarà la possible existència subtipus de dones amb de subgrups en una mostra de dones que consulten trastorn de ludopatia? a una unitat hospitalària especialitzada en addiccions comportamentsl i que assoleixen criteris diagnòstic d’addició al joc, emprant com a variables de classificació indicadors sociodemogràfics, psicopatològics i de personalitat.

2038

Pàg. 4/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

19

Roser Granero Pérez

Matèria

2024 Psicologia Clínica d'Adults

Cristina Andrés Carrillo (OFERTA ELIMINADA)

2025 Adquisició del Llenguatge Oral i Escrit i les seves dificultats

21

Olga Soler Vilageliu

2025 Adquisició del Llenguatge Oral i Escrit i les seves dificultats

22

Adriana Garau Florit

2029 Processos cognitius: Aplicacions

Andrés Chamarro

2029 Processos cognitius: Aplicacions

20

23

24

Dolors Saiz Roca

2029 Processos cognitius: Aplicacions

Altres matèries

Títol

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

2

B

I/P

No

Format Intercanvi

2038

Ansietat i comportament d’autoagressió no suïcida en dones amb patologia alimentària

- Andover MS, Morris BW. (2014). Expanding and clarifying the role of emotion regulation in nonsuicidal self-injury. Can J El comportament d’autoagressió no suïcida és Psychiatry, 59(11), 569-75. - Claes L, Islam MA, Fagundo AB, Jimenez-Murcia S, Granero relativament freqüent en subjectes que presenten R, Agüera Z, Rossi E, Menchón JM, Fernández-Aranda F. alteracions al comportament alimentari, i és també (2015). The Relationship between Non-Suicidal Self-Injury and usualment emprat com un mecanisme de disregulació emocional per evitar/controlar emocions the UPPS-P Impulsivity Facets in Eating Disorders and Healthy negatives. En aquest treball analitzarem com influeix Controls. PLoS One. 10(5):e0126083. doi: 10.1371/journal.pone.0126083. l’ansietat (tret i estat) en aquest tipus de - Depestele L, Claes L, Dierckx E, Baetens I, Schoevaerts K, comportament en dones que reben tractament en Lemmens GM. (2015).The Role of Non-Suicidal Self-Injury and una unitat hospitalària especialitzada en trastorns Binge-Eating/Purging Behaviours in Family Functioning in Eating alimentaris. Disorders. Eur Eat Disord Rev, 23(5), 413-6. doi: 10.1002/erv.2371.

2042

- Intervenció en el Dany Cerebral Adquirit - Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació - Intervenció ecològica i familiar en les alteracions del llenguatge associades a altres patologies.

Es senyalen tres línies de treball: (1) Intervenció logopèdica en persones que han patit un dany cerebral i presenten alteracions de la parla, la veu, del llenguatge. (2) Intervenció logopèdica en el marc d’una intervenció ecològica i familiar en criatures i/o adults que pateixen alteracions del llenguatge associades a altres patologies. (3) Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació: Nous Reptes.

- Vilaseca R. (2002). La intervención logopédica en ninos con dificultades en el àrea del lenguaje y de la comunicación: un enfoque naturalista. Rev Logop. Fon Audiol.; XXII (3): 143-150. - Ardila A. (2006). Las Afasias. Departament of Communication Sciences and Disorders. Florida International University. EEUU. - Apunts de les assignatures de Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació i Intervenció del Llenguatge associades a altres patologies.

4

B/C

I/P

Sí

Estudi de les dificultats en l'aprenentage de la llengua escrita

S'ofereix la possibilitat de dur a terme un treball experimental o de revisió sobre diferents aspectes de l'aprenentatge de la llengua escrita: aprenentatge Andreu, Ll., Serra, J.M., Soler, O., Tolchinsky, L. (2013). Trastorns d'aprenentatge de l'escriptura i de les matemàtiques. motor de l'escriptura manual, aprenentatge de Barcelona: EdiUOC. l'ortografia, desenvolupament de la capacitat narrativa, o algun altre aspecte proposat per l'estudiant.

2

A/B

I/P

Sí

Estat emocional i execució

Inducció mitjançant estímuls visuals d'un estat emocional positiu o negatiu i execució en diferents proves d'atenció.

2

B

I/P

No

Exploración psicológica de la implicación en la cultura Friki

La cultura Friki (Geek) és una subcultura dels entusiastes de l'animació japonesa, la ciència ficció, http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0 els videojocs, les sèries... Se propone un estudio 142200 empírico para determinar algunas características psicológicas centrales en esta actividad y su relación con el estrés y el bienestar.

1

B

I

Sí

Memòria i vellesa

Un dels problemes i queixes més freqüents en les persones grans és la pèrdua de memòria. De totes formes no tots els sistemes de memòria es veuen afectats de la mateixa manera. Un dels sistemes que presenta més problema és la memòria de treball. El treball podrà analitzar i dur a terme un petit experiment en el tipus de memòria que els estudiants vulguin verificar, seguint la metodologia que es fa servir en aquest camp.

2

B

I/P

No

2029

2042

Pàg. 5/30

García Sevilla, J. (2007) Psicologia de la atención. Madrid: Editorial Síntesis.

-Alloway, T. P. y Gathercole, S. E. (2006). Working Memory and Neurodevelopmental Disorders. Hove, United Kigdom: Psychology Press. - Fernández-Ballesteros, R. (2009). Psicología de la Vejez. Una psicogerontologia aplicada. Madrid, España:Pirámide. - Saiz, D., Saiz, M. i Baques, J (coord) (1996). Psicología de la memoria: Manual de Prácticas. Barcelona, España: Avesta.

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

25

26

27

28

29

30

Dolors Saiz Roca

Elena Garrido Gaitán

Elena Garrido Gaitán

Josep Baqués Cardona

Judit Castellà Mate

Núria Martorell i Soldevila

Matèria

Altres matèries

Títol

Descripció L’estudiant podrà triar entre un dels diferents factors que poden incidir en el testimoni d’un succés delictiu (violència, estrès, post-succés, suggestibilitat, edat, etc.) ja siguin variables que han pogut afectar al moment de la codificació com variables que ho facin al moment de la recuperació i plantejar una possible investigació sobre el tema seguint la metodologia que es fa servir en aquest camp

2029 Processos cognitius: Aplicacions

Psicologia del testimoni: factors de codificació i de recuperació

2029 Processos cognitius: Aplicacions

Es proposa un treball on l’alumnat pugui reflexionar sobre les eines existents per la diagnosi i intervenció Intervenció i Diferències entre en Trastorn per Estrès Posttraumàtic (TEPT), així l’Estrès Posttraumàtic (TEPT) i com en les seqüeles emocionals derivades de la l’Estrès Posttraumàtic vivència del dany emocional. El treball es centrarà en Complex crear una eina per ajudar a detectar als i les professionals futurs/es les diferències entre el TEPT i el TEPT complex.

2024

Places

Tipus treball

- Manzanero, A.L. (2008). Psicología del testimonio: una aplicación de los estudios de memoria. Madrid; España: Pirámide. - Manzanero, A.L. (2010). Memoria de testigos: Obtención y valoración de la prueba testifical. Madrid, España: Pirámide. - Soria, M..A. y Saiz, D. (2006). Psicología Criminal. Madrid, España: Pearson

2

B

I/P

No

- Luxenberg, T.; Spinazzola, J. & van der Kolk, B. (2001) Complex Trauma and Disorders of Extreme Stress (DESNOS) Diagnosis, Part One: Assessment. Directions in Psyquiatry, 21 - Patricia A.; Resick, P. A; Bovin, M.J; et al. (2012) A Critical Evaluation of the Complex PTSD Literature: Implications for DSM-5. Journal of Traumatic Stress, 25, 241–251

1

A

I

Sí

1

C

I

Sí

Lectures recomanades

Format Intercanvi

2029 Processos cognitius: Aplicacions

Intervenció en casos d'Assetjament Escolar en Infants i Adolescents afectats 2024, 2042 per Trastorns de l'Espectre Autista (TEA) i Síndrome d'Asperger

Es realitzarà un treball en el qual es crearà un protocol de cara a que els centres escolars puguin prevenir i intervenir sobre episodis d'assetjament escolar vers les persones diagnosticades d'algun Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) o Síndrome d'Asperger.

- Kloosterman, P. H., Kelley, E. A., Craig, W. M., Parker, J. D., & Javier, C. (2013). Types and experiences of bullying in adolescents with an autism spectrum disorder. Research in Autism Spectrum Disorders, 7(7), 824-832. doi: 10.1016/j.rasd.2013.02.013 - Schroeder, J. H., Cappadocia, M. C., Bebko, J. M., Pepler, D. J., & Weiss, J. A. (2014). Shedding light on a pervasive problem: A review of research on bullying experiences among children with autism spectrum disorders. Journal of Autism Spectrum Disorders, 44(7), 1520-1534. doi: 10.1007/s10803-013-2011-8

2029 Processos cognitius: Aplicacions

Paper de la memòria de treball en tasques cognitives 2025, 2037 complexes com ara l'adquisició de nou vocabulari, la lectura o el càlcul.

Caldrà dur a terme un treball de recerca empírica sobre la temàtica proposada o d'altres relacionades amb el paper de la memòria de treball en tasques cognitives complexes. Caldrà seguir els diferents passos d'una recerca empírica: actualització de la temàtica, tria dels objectius a investigar, planificació dels experiments, passació de les proves, anàlisi i interpretació de les dades i discussió dels resultats.

- Baddeley, A. (2012). Working Memory: Theories, Models, and Controversies. Annual Review of Psychology, 63, 1-29. - Baddeley, A., Gathercole, S. i Papagno, C. (1998). The phonological loop as a language learning device. Psychological Review,105(1), 158-73

2

B

I/P

Sí

Variables que afecten a la percepció del temps

Es proposa analitzar la influència d'una o diverses variables sobre l'estimació subjectiva de la durada d'intervals temporals i la seva relació amb altres processos (memòria/atenció). Alguns exemples poden ser: la complexitat de la tasca, l'activació (recerca en parcs d'atraccions) etc. Alternativament, es pot plantejar un treball sobre qualsevol factor relacionat amb el temps com la puntualitat, la procrastinació etc. Cal dominar l'anglès per a la bibliografia i saber emprar algun programa estadístic.

- Stetson, C., Fiesta, M.P., & Eagleman, D.M. (2007). Does time really slow down during a frightening event? PLoS One. 2(12):e1295 - Wearden, J.H., O’Donoghue, A., Ogden, R.S, & Montgomery, C. (2014). Subjective time: The philosophy, psychology, and neuroscience of temporality. In V. Arstila, & D. Lloyd (Eds.). The MIT Press.

1

B

I

Sí

Les representacions mentals: aprofundiment en les seves aplicacions dins entorns educatius i d'intervenció.

La proposta a desenvolupar per part de l’estudiant és l’aprofundiment en el coneixement de les representacions mentals i els diferents camps d’aplicació, especialment enfocat a l’àmbit educatiu i d’intervenció. S’ofereix la possibilitat de que la temàtica de les representacions mentals pugui ser escollida per l’estudiant, segons els seus interessos i/o trajectòria acadèmica.

- Leal A. "Construcción de sistemas simbólicos. La lengua escrita como creación". Ed. Gedisa. Barcelona 1987. - Moreno M, Sastre G., Bovet, M. y Leal A.: "Conocimiento y Cambio". Ed. Paidos. Barcelona 1998. - Perner "Comprender la mente representacional". Barcelona. Paidos 1994.

3

B/C

I/P

Sí

2029 Processos cognitius: Aplicacions

2029 Processos cognitius: Aplicacions

2033

Pàg. 6/30

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

31

32

33

34

Rocío Pina Ríos

Matèria

2029 Processos cognitius: Aplicacions

2029 Processos Sergio Mora cognitius: Montserrat Aplicacions

Toni Sanz

Toni Sanz

Altres matèries

2029 Processos cognitius: Aplicacions

2029 Processos cognitius: Aplicacions

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Estudi dels factors i variables que incideixen en el millor o pitjor rendiment de la nostra memòria en un acte delictiu, i anàlisi de les variables relacionades amb l’esdeveniment, el testimoni i l’avaluació de successos en aquest àmbit.

- Manzanero, A. L. (2008). Psicología del Testimonio: Una aplicación de los estudios sobre la memoria. Madrid: Pirámide. - Memon, A., Vrij, A. I Bull, R. (1998). Psychology and law: truthfulness accuracy and credibility. London: McGraw-Hill. - Mira, J. J. (1991). Memoria de Testigos. En J. M. Ruíz-Vargas, Psicología de la Memoria (pp. 383-407). Madrid: Alianza Editoria, S. A.

2

A/B

I/P

Sí

La línia de treball pretén ser una aproximació a l'àmbit de la investigació en Psicologia Jurídica, Forense i Criminal atenent a la gran rellevància social del psicòleg en aquests àmbits d'actuació professional, així com per facilitar a l'estudiant l'abordatge d'un àrea d'especialització que passa habitualment desapercebut a l'entorn acadèmic. L'estudiant podrà triar qualsevol línia d'investigació directament relacionada amb qualsevol de les tres àrees de confluència entre la Psicologia i la Criminalitat i la Psicologia i l'àmbit Jurídic.

- Soria, M. A. (Ed.) (2002). Manual de Psicología penal forense. Barcelona, España: Atelier. - Soria, M. A., & Sáiz, D. (Eds.) (2006). Psicología Criminal. Madrid, España: Pearson. - Urra, J. (Ed.) (2002). Tratado de psicología forense. Madrid, España: Siglo XXI

1

A/B/C

I

Sí

Video del projecte (2015): https://www.youtube.com/watch?v=bJqV1Pexv0E Angrilli, A., Cherubini, P., Pavese, A i Manfredini, S. (1997). The influence of affective factors on time perception. Perception & Psychophysics, 59(6), 972-982.

3

B

I/P

No

En els darrers anys, en paral·lel a la penetració dels martphones, s'ha produït una eclosió de l'ús d'eines de missatgeria instantània, com WhatsApp. Aquesta innovació tecnològica ha canviat la manera radical i sobtada algunes formes d'interacció social, i existeix una gran llacuna en el coneixement dels processos psicològics bàsics involucrats en elles. En particular, hi ha poca evidència científica envers les emoticones What's Up? Anàlisi psicològica i el seu paper Comesaña, M. et al. (2013). ERP correlates of masked affective de les emoticones en la comunicació digital: són representatives de tot priming with emoticons. Computers in human Behavior, 29(3), d'aplicacions de missatgeria 588-595. el rang d'emocions humanes? en quin sentit instantània ;) :( :) XD modifiquen la interpretació del text al què acompanyen? Clarifiquen el misstage o, contràriament, són font de confusió? Les entenen per igual persones de diferent edat, gènere o grup cultural? Aquest Treball de Fi de Grau està adreçat a plantejar un treball de recerca empíric per provar de donar resposta a alguna d'aquestes, o a d'altres preguntes... ;)

1

B

I

Sí

Títol

Memòria de testimonis: el record d’un acte delictiu

2024, Investigació en psicologia 2032/2040 jurídica, forense i criminal

2035

Descripció

El coneixement científic sobre la influència de les emocions en la cognició humana es basa esencialment en experiments de laboratori duts a terme sota unes condicions molt controlades, però de gran artificiositat; això darrer suposa que no sigui fàcil d'exptrapolar les conclusions obtingudes a la vida quotidiana. En el cas de l'estudi experimental de Els esports de risc com a emocions, a més, s'hi afegeix la dificultat tècnica i model natural per a la recerca ètica d'induir en un context de laboratori respostes en emocions i cognició. afectives d'alta intensitat i duració. L'objectiu d'aquest TFG és involucrar l'estudiant en una línia de recerca que pretén emprar la pràctica d'esports d'alt risc intrínsec (en particular, les vies ferrades) com a model natural per a estudiar les relacions entre les emocions i altres processos cognitius (atenció, percepció, memòria, motivació...)

Pàg. 7/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

35

36

37

Toni Sanz

Anna Vale Martínez

Anna Vale Martínez

Matèria

2029 Processos cognitius: Aplicacions

2030 Psicobiologia

2030 Psicobiologia

Altres matèries

2042

Títol

Descripció

Places

Tipus treball

2

B/C

I/P

No

- Lauterborn, JC. et al. (2016). Chronic ampakine treatments stimulate dendritic growth and promote learning in middle-aged rats. The Journal of Neuroscience; 36(5):1636-46. - Lynch, G. et al. (2014). Pharmacological enhancement of memory or cognition in normal subjects. Frontiers in Systems Neuroscience, 8: 1-18. - Portero-Tresserra, M. (2014). D-cycloserine prevents relational memory deficits and supression of long-term potentiation induced by scopolamine in the hippocampus. European Neuropsychopharmacology, 24: 1798-1807.

2

A

I/P

Sí

- Mariño, X. (2012). Neurociencia para Julia. Ed Laetoli. - Llibre Blanc de la Divulgació Científica i Tecnològica a Catalunya. (1996) Fundació Catalana per a la Recerca. - Web Neuroscience for Kids: http://faculty.washington.edu/chudler/introb.html

1

C

I

Sí

Lectures recomanades

N'Has sentit a parlar mai, de la gamificació? No? Fins fa no res, jo tampoc XD. Es tracta d'un concepte molt novedós (del 2011), derivat de "game" i que es refereix a la implementació d'activitats lúdiques en entorns intrínsecament no lúdics (laboral, educatiu, sanitari...). El disseny d'aquestes activitats està basat en les mecàniques i dinàmiques emprades pel disseny de videojocs, tot i que els productes desenvolupats no solen ser videojocs. Degut tant a l'aparició molt recent de la gamificació, com al seu origen empíric, basat en l'assaig i error, no existeix Hamari, J & Koivisto, J (2014). Measuring flow in gamification: Gamifi...què(m)? Convertint la una base teòrica que expliqui ni (1) els processos Dispositional Flow Scale-2. Computers in Human Behavior, 40, vida en "flow". psicològics involucrats ni (2) els factors predictors de 133-143. la seva èficàcia. Els pocs estudis publicats fins el moment apunten al paper de determinants de la motivació intrínseca i, especialment, a l'experiència de "flow". L'objectiu d'aquest TFG és dur a terme un projecte de gamificació d'una activitat (una assignatura d'un grau universitari, un programa de salut...), que pot incloure (segons on es pugui/vulgui arribar) el disseny del programa, el disseny dels materials del programa, la implementació, l'avaluació d'impacte i l'anàlisi dels processos psicològics involucrats. Juguem? ;) La pèrdua de memòria i de les capacitats cognitives és un dels símptomes clau de diversos trastorns, com ara la malaltia d’Alzheimer. En l’actualitat, els investigadors estudien teràpies farmacològiques i també d’altres, com ara l’estimulació cerebral profunda. Els resultats dels estudis clínics i preclínics suggereixen que aquests tractaments podrien millorar els processos de memòria en models animals i pacients. Alguns d’aquests compostos químics actuen com a potenciadors del sistema glutamatèrgic, interactuant amb els receptors NMDA o AMPA, en determinades regions cerebrals.

2029

Tractaments Cerebrals de Potenciació Cognitiva

2029

Implementació i avaluació d’un projecte de divulgació científica dirigit a nens i nenes d’Educació Primària. El projecte s’ha de centrar en un taller que inclogui diferents activitats relacionades amb els coneixements aportats per la Psicobiologia. Divulgació de la Psicobiologia L'activitat principal s'inclourà a la Brain Awareness per a nens i nenes d’Educació Week, que es tracta d’una campanya global per Primària incrementar el coneixement sobre el progrés i els beneficis d’estudiar el cervell. Cal que l’estudiant aporti un projecte propi dissenyat amb aquesta finalitat, així com el contacte amb el centre que vehicularà la implementació del mateix i/o l’Observatori de la Difusió de la Ciència de la UAB.

Pàg. 8/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

38

39

40

Matèria

Carles 2030 Soriano Mas Psicobiologia

Altres matèries

2024

Títol

Psicobiologia de la conducta compulsiva i psicobiologia de la regulació emocional

Descripció La compulsivitat i la mala capacitat de regulacio emocional són dos processos molt lligats al desenvolupament dels transtorns mentals. En aquests treballs es revisaran les bases neurobiológiques d'aquests dos processos i les alteracions cerebrals relacionades que s'associen a alteracions psicopatològiques.

David Costa 2030 Miserachs Psicobiologia

Es tracte d’un treball experimental, en el que l’estudiant haurà d’avaluar els efectes neuroprotectors i/o neuroreparadors de l’exercici físic Estudi dels efectes en animals amb dany cerebral traumàtic, a partir de neuroprotectors i la mesura de la neurogènesi adulta, la quantificació neuroreparadors de l’exercici de neurones en una determinada regió cerebral, o la físic en animals amb lesions mesura de la protecció axonal. L’alumne realitzarà el cerebrals traumàtiques , i de la seu estudi en una mostra de seccions de teixit seva relació amb la reducció cerebral d'animals que han participat en un del dèficit cognitiu. experiment previ. S’estudiarà també si existeix relació entre les mesures histològiques i la millora del dèficit cognitiu produït per l’exercici.

Elena Martín 2030 García Psicobiologia

Entre els diferents mecanismes neurobiològics implicats en el control fisiològic de la ingesta d'aliments, el sistema endocannabinoide (ECS) ha suscitat un interès particular en els últims quinze anys a causa del seu paper clau en el balanç d'energia a nivell central i perifèric. De fet, el ECS és un modulador clau de la ingesta d'aliments i un regulador del valor hedònic de les recompenses naturals i de les drogues d'abús que actua sobre el sistema de recompensa del cervell. Una desregulació de l'activitat del ECS participa en els mecanismes fisiopatològics que condueixen al sobrepès i l'obesitat. El ECS està constituït pels dos endocannabinoides principals, l'anandamida (ANA) i el 2-arachydonylglicerol (2-AG), que activen almenys dos receptors cannabinoides, el CB1-R i el CB2-R i la maquinària enzimàtica que catalitza la seva biosíntesi i degradació. Els receptors CB1 s'expressen principalment en neurones glutamatèrgiques i GABAèrgiques, on presinápticamente regulen tant la neurotransmissió excitatoria com la inhibitòria. L'ús de ratolins mutants condicionals, ha demostrat que el CB1-R exerceix un efecte oposat en la ingesta d'aliments dependent de l’activitat del receptor CB1 en la transmissió glutamatèrgica o en la transmissió GABAèrgica. Estudis recents, mostren que mentre que els ratolins Glu-CB1-KO tenen una disminució en la ingesta d'aliments, els ratolins GABA-CB1-KO presenten un augment de la conducta alimentària. L’objectiu del present projecte es estudiar la implicació del receptor CB1 en neurones glutamatèrgiques en els efectes reforçants del menjar palatable i l’addicció a certs tipus de menjar.

Implicació del sistema endocannabinoide en la addicció al menjar

Pàg. 9/30

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

- Gross, J. J. (1998). The emerging field of emotion regulation: An integrative review. Review of General Psychology, 2(3), 271– 299. http://doi.org/10.1037/1089-2680.2.3.271 - Brain circuitry of compulsivity. van den Heuvel OA, van Wingen G, Soriano-Mas C, Alonso P, Chamberlain SR, Nakamae T, Denys D, Goudriaan AE, Veltman DJ. Eur Neuropsychopharmacol. 2016 May;26(5):810-27

2

A

I/P

No

- Archer, T., Svenson, K., and Alricsson, M.(2012). Physical exercise ameliorates deficits induced by traumatic brain injury. Acta neurologica Scandinava, 125(5): 293-302. - Fogelman, D., and Zafonte, R. (2012). Exercise to enhance neurocognitive function after traumatic brain injury. PM R, 4: 908-913. - Jacotte-Simancas, A., Costa-Miserachs, D., Coll-Andreu, M., Torras-Garcia, M., Borlongan, C.V., and Portell-Cortés, I (2015). Effects of voluntary physical exercise, citicoline, and combined treatment on object recognition memory, neurogenesis, and neuroprotection after traumatic brain injury in rats. Journal of Neurotrauma, 32(10):739-751.

1

B

I

No

Mancino S, Burokas A, Gutiérrez-Cuesta J, Gutiérrez-Martos M, Martín-García E, Pucci M, Falconi A, D'Addario C, Maccarrone M, Maldonado R. Epigenetic and Proteomic Expression Changes Promoted by Eating Addictive-Like Behavior. Neuropsychopharmacology. 2015 Nov;40(12):2788-800.

1

B

I

No

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

41

42

Matèria

Elena Martín 2030 García Psicobiologia

Ferran Balada Nicolau

2030 Psicobiologia

Altres matèries

Títol

Implicació del sistema endocannabinoide en la addicció al menjar

Psicoendocrinologia

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Entre els diferents mecanismes neurobiològics implicats en el control fisiològic de la ingesta d'aliments, el sistema endocannabinoide (ECS) ha suscitat un interès particular en els últims quinze anys a causa del seu paper clau en el balanç d'energia a nivell central i perifèric. De fet, el ECS és un modulador clau de la ingesta d'aliments i un regulador del valor hedònic de les recompenses naturals i de les drogues d'abús que actua sobre el sistema de recompensa del cervell. Una desregulació de l'activitat del ECS participa en els mecanismes fisiopatològics que condueixen al sobrepès i l'obesitat. El ECS està constituït pels dos endocannabinoides principals, l'anandamida (ANA) i el 2-arachydonylglicerol (2-AG), que activen almenys dos receptors cannabinoides, el CB1-R i el CB2-R i la maquinària enzimàtica que catalitza la seva biosíntesi i degradació. Els receptors CB1 s'expressen principalment en neurones glutamatèrgiques i GABAèrgiques, on presinápticamente regulen tant la neurotransmissió excitatoria com la inhibitòria. L'ús de ratolins mutants condicionals, ha demostrat que el CB1-R exerceix un efecte oposat en la ingesta d'aliments dependent de l’activitat del receptor CB1 en la transmissió glutamatèrgica o en la transmissió GABAèrgica. Estudis recents, mostren que mentre que els ratolins Glu-CB1-KO tenen una disminució en la ingesta d'aliments, els ratolins GABA-CB1-KO presenten un augment de la conducta alimentària. L’objectiu del present projecte es estudiar la implicació del receptor CB1 en neurones glutamatèrgiques en els efectes reforçants del menjar palatable i l’addicció a certs tipus de menjar.

Mancino S, Burokas A, Gutiérrez-Cuesta J, Gutiérrez-Martos M, Martín-García E, Pucci M, Falconi A, D'Addario C, Maccarrone M, Maldonado R. Epigenetic and Proteomic Expression Changes Promoted by Eating Addictive-Like Behavior. Neuropsychopharmacology. 2015 Nov;40(12):2788-800.

1

A

I

No

Realització d'un treball experimental en humans sobre l'efecte de les hormones gonadals en vida adulta (p.e.: canvis al llarg del cicle menstrual, diferències entre homes i dones, efectes de la ingesta d'anovulatoris,...) i/o perinatal (p.e.: ràtio D2:D4) en les emocions (empatia, reconeixement d'expressions facials, ...).

- Barona, M., Kothari, R., Skuse, D., & Micali, N. (2015). Social communication and emotion difficulties and second to fourth digit ratio in a large community-based sample. Molecular Autism, 6, 68. http://doi.org/10.1186/s13229-015-0063-7 - Sundström Poromaa, I., & Gingnell, M. (2014). Menstrual cycle influence on cognitive function and emotion processing—from a reproductive perspective. Frontiers in Neuroscience, 8, 380. http://doi.org/10.3389/fnins.2014.00380 - Kamboj, S. K., Krol, K. M., & Curran, H. V. (2015). A Specific Association between Facial Disgust Recognition and Estradiol Levels in Naturally Cycling Women. PLoS ONE, 10(4), e0122311. http://doi.org/10.1371/journal.pone.0122311

2

B

I

Sí

Pàg. 10/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

43

44

45

Gemma Guillazo

Gemma Guillazo Blanch

Matèria

Altres matèries

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Les freqüències cerebrals, enteses com a patrons d'oscil·lacions neurals, poden presentar variacions evidenciant diferents nivells d'intensitat que corresponen a diferents estats de consciència i , per tant, poden indicar el grau d'alerta, atenció, estrès, etc. d'una persona. A finals dels anys vuitanta, Wolf Singer i Charles Gray, van demostrar que grups específics de neurones estimulats per un mateix objecte s'activaven de manera sincrònica, oscil·lant en bandes de freqüència específiques. Així doncs, podem parlar d’ oscil·lacions cerebrals i gènesi de la consciència?

- Edelman, GM; Gally, JA and Baars, BJ (2011). Biology of consciousness. 13. Frontiers in Psychology, 2: 1-7. - Morgado, I. Cómo percibimos el mundo: una exploración de la mente y los sentidos. Ariel, Barcelona, 2011. - Tononi G, Koch C. (2015) Consciousness: here, there and everywhere?. Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci. 2015 May 19;370(1668)

1

A

I

Sí

- Lewis PM, Thomson RH, Rosenfeld JV, Fitzgerald PB. Brain Neuromodulation Techniques: A Review. Neuroscientist. 2016 Apr 29. - Morgado I. [Optogenetics: its history, fundamentals and relevance in the present and the past]. Rev Neurol. 2016 Feb 1;62(3):123-8. Spanish - Walter, P. Los efectos de la estimulación transcraneal. Mente y Cerebro. Enero/Febrero 2016

1

A

I

Sí

- Hillman, Ch.H., Erickson, K.I. i Kramer, A.F. (2008). Be smart, exercise your heart: exercise effects on brain and cognition. Nature Reviews Neuroscience, 9: 58-65. - Kreber, L.A. i Griesbach, G.S. (2016). The interplay between neuropathology and activity-based rehabilitation after traumatic brain injury. Brain Research (in press). http://dx.doi.org/10.1016/j.brainres.2016.01.016

2

B

I/P

No

- Cristina Mediavilla i Severiano Risco (2014). Orexina: implicaciones clínicas y terapeuticas. Revista de Neurología 58(3):117-12 Revisió teòrica sobre la implicació del sistema de les - Jingcheng Li, Zhian Hu and Luis de Lecea (2014) The El sistema de les orexines i les hypocretins/orexins:integrators of multiple physiological orexines en diferents funcions cognitives: reforç, seves relacions funcionals functions. British Journal of Pharmacology 171: 332–350. addicció, memòria... - NatsukoTsujino and Takeshi Sakurai (2013). Role of orexin in modulating arousal,feeding,and motivation. Frontiers in BEHAVIORAL NEUROSCIENCE 7(28): 1-14.

1

A

I

Sí

Revisió bibliogràfica actualitzada d'una droga d'abús Andrabi S, Greene S, Moukaddam N, Li B (2015) New drugs of nova que pugui representar un problema sanitari a abuse. Pharmacotherapy 35(2):189-97.doi: 10.1002/phar.1522 curt-mig termini

1

A

I

No

Títol

2030 Psicobiologia

2029, 2042

2030 Psicobiologia

La modulació de la funció cerebral a través de l'aplicació de corrents cerebrals va ser observada per primera vegada a principis del segle XIX. En les últimes dècades, una varietat de tècniques s'han desenvolupat com a eines per influir o modular l'activitat cerebral basades en estimulació elèctrica, Modulant l’activitat cerebral: magnètica o optpgenètica. Alguns d’aquests 2029, 2042 camps magnètics, estimulació tractaments suposen esperançadores eines elèctrica i optogenètica. terapèutiques substitutòries o complementàries a les que ja s’utilitzen en diferents malalties neurodegeneratives o trastorns mentals, com per exemple, la malaltia d’Alzheimer, la depressió o l’addicció. Què en sabem i quines són les seves bases cerebrals?

Isabel Portell 2030 Cortés Psicobiologia

46

Laura Aldavert Vera

2030 Psicobiologia

47

Marc Pallarés

2030 Psicobiologia

Oscil·lacions cerebrals i consciència

Efectes neuroprotectors i neuroreparadors de l’exercici físic en animals amb lesions 2035, 2042 cerebrals traumàtiques, i relació amb la millora cognitiva.

2042

Noves drogues d'abús

Es proposa un treball experimental, en el que l’estudiant investigarà els mecanismes neurobiològics subjacents als efectes beneficiosos de l’exercici físic sobre els dèficits cognitius produïts per un traumatisme cerebral, en un model animal. L'estudiant col•laborarà en els procediments d’immunohistoquímica que es duran a terme per marcar determinats tipus de neurones (neurones madures per avaluar la neuroprotecció, o bé neurones immadures per avaluar la neurogènesi) en seccions de teixit cerebral, i posteriorment farà una quantificació de les neurones marcades, per tal d’avaluar l’efecte neuroprotector o neuroreparador de l’exercici físic.

Pàg. 11/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

48

49

50

Margalida Coll Andreu

Margarita Martí Nicolovius

Meritxell Torras Garcia

Matèria

Altres matèries

2030 Psicobiologia

2030 Psicobiologia

2030 Psicobiologia

2042

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Efectes neuroprotectors i neuroreparadors de l'exercici físic en un model animal de traumatisme cranioencefàlic

El traumatisme cranioencefàlic (TCE) constitueix la principal causa de dany cerebral adquirit en la població jove i sovint comporta seqüeles severes i duradores (fins i tot, permanents) a múltiples nivells, inclòs el nivell cognitiu (com ara deficiències d'atenció i de memòria). D'altra banda, l'exercici físic exerceix diversos efectes neuroprotectors sobre el teixit cerebral i pot constituir una estratègia terapèutica eficaç per reduir les deficiències cognitives associades als TCE. Partint de mostres histològiques de teixit cerebral, l'estudiant haurà de determinar l'efecte de diferents pautes d''exercici físic sobre un o diversos paràmetres relacionats amb la neuroprotecció (supervivència de neurones madures en diverses regions cerebrals; neurogènesi en el gir dentat, etc) en animals que han patit un TCE, i relacionar les dades histològiques amb l'execució d'aquests animals en proves de memòria.

- Jacotte-Simancas, A.; Costa-Miserachs, D.; Coll-Andreu, M.; Torras-Garcia, M:, Borlongan, C.V.; Portell-Cortés, I. (2015) Effects of voluntary physical exercise, citicoline, and combined treatment on object recognition memory, neurogenesis, and neuroprotection after traumatic brain injury in rats. Journal of Neurotrauma, 15, 32(10):739-51. - Amorós-Aguilar L, Portell-Cortés I, Costa-Miserachs D, TorrasGarcia M, Coll-Andreu M. Traumatic brain injury in late adolescent rats: effects on adulthood memory and anxiety. Behavioral Neuroscience. 2015, 129(2):149-59.

2

B

I/P

No

Efectes de la dieta baixa en calories en els processos cognitius durant l'envelliment normal.

L’estudi d’hàbits alimentaris que puguin afavorir un envelliment saludable és un tema de rellevància mèdica i social en l’actualitat. En el treball de recerca proposat investigarem si una dieta baixa en calories al llarg de la vida podria ser beneficiós per a reduir el declivi cognitiu que acompanya l'envelliment normal o patològic en models animals de laboratori. Compararem l’adquisició i el record de dues tasques d’aprenentatge (laberint en Y) en rates envellides en dues condicions alimentaries, restricció calòrica i alimentació adlibitum, i en rates joves. Investigarem també possibles canvis cerebrals relacionats amb el declivi cognitiu.

- Van Cauwenberghe C, Vandendriessche C, Libert C, Vandenbroucke RE. (2016) Caloric restriction: beneficial effects on brain aging and Alzheimer's disease. Mamm Genome. 2016 May 30. DOI 10.1007/s00335-016-9647-6. - Murphy T, Dias GP, Thuret S. (2014) Effects of diet on brain plasticity in animal and human studies: mind the gap.Neural Plast. 2014, 563160. - Swaminathan A, Jicha GA.(2014) Nutrition and prevention of Alzheimer's dementia. Front Aging Neurosci. 6:282.

2

B

I/P

No

Es pot borrar la memòria? La reconsolidació de la memòria com a una nova diana terapèutica.

La consolidació de la memòria és el procés pel qual es forma una memòria a llarg termini, estable, poc sensible a interferències i duradora. Diversos treballs experimentals han posat de manifest que cada vegada que recuperem una memòria consolidada (reactivació), torna a un estat làbil, sensible a interferències, que requereix d’un nou procés d’estabilització anomenat reconsolidació. L’existència de la reconsolidació de la memòria implica una nova finestra temporal de plasticitat que permet que memòries consolidades es puguin modificar, ja sigui enfortir, incorporar nova informació o fins i tot borrar. La possibilitat de borrar memòries consolidades té importants implicacions clíniques pel tractament de trastorns com el trastorn per estrès posttraumàtic o les addiccions a drogues.

2

A

I/P

No

Títol

Pàg. 12/30

Format Intercanvi

Article de revisió: - Nader K, Einarsson EO (2010). Memory reconsolidation: an update. Ann N Y Acad Sci, 1191:27-41. Possibles implicacions clíniques de la reconsolidació: - NaderK, Hardt O, Lanius R. (2013). Memory as a new therapeutic target. Dialogues Clin Neurosci, 15(4): 475-486.

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

51

52

Matèria

Núria Ferré i 2030 Suana Psicobiologia

Núria Ferré i 2030 Suana Psicobiologia

Places

Tipus treball

2042

En el procés de desamparança apresa hom pot identificar associacions de tipus pavlovià que sustenten els canvis dramàtics en el comportament. També s'ha pogut demostrar alguns canvis fisiològics i endocrins que són rellevants per a l'adquisició de la desemparança i el seu manteniment. Fins i tot sabem que el procés involucra canvis epigenètics que permeten transmetre aquest aprenentatge a la següent generació. D'altra banda, diversos fets permeten constatar que el cos té saviesa, aquesta saviesa li permet autocurar-se, i per exemple, nodrir-se Salut, aprenentatge i memòria, apropiadament quan hi ha possibilitats d'elecció. I si https://drive.google.com/open?id=0B4Ujf_7Fj87eSHQ5RTJ5U04 sistemes funcionals i camps poguéssim incrementar aquesta saviesa per a l'auto5aG8 morfogenètics curació. I si això com la desemparança apresa, també es sustenta en processos de condicionament clàssic que un cop assolits, podem llegar als nostres descendents. I si de fet venim tots equipats amb un cer nivell de resiliència heretada que podem enriquir a través de l'experiència. Explicaria això la diversitat quant a la susceptibilitat a les malalties mentals, i les físiques? Diversos autors han fet part del camí necessari per començar a entendre-ho, el present treball proposa aprofundir en aquesta temàtica, de potencial incalculable pel que fa a la salut. Podem aprendre a curar-nos?

2

A

I/P

No

2042

Estudis procedents d'àrees diferents han acabat convergint de manera sorprenent, més concretament, el tret de la hipomania s'associa a un biaix metabòlic relacionat amb un cert tipus de diabetis, amb un òptim rendiment muscular, la resistència a la fatiga, i amb la longevitat. Darrere d'aquests trets hi ha, de moment, una inducció d'un grup d'enzims que produeix un biaix metabòlic, aquests enzims tenen en comú una característica, són inhibits pel liti, s'ignora el significat d'aquesta dada. En qualsevol cas, la inducció enzimàtica explica la diabetis, però d'altra banda permet una major eficàcia en la funció mitocondrial i la funció https://drive.google.com/open?id=0B4Ujf_7Fj87eSHQ5RTJ5U04 5aG8 gluco-reguladora del fetge. Aquesta millora en la respiració cel·lular es creu que subjau a la major longevitat en aquests subjectes. Però també els fa més susceptibles a la mania. Hi ha d'altres funcions cerebrals que podien estar alterades, com ara les aptituds estètiques, la percepció de l'equilibri i l'harmonia, i potser, el conglomerat de conductes relacionades amb els estats afectius que solen anomenar-se romàntics. El present treball planteja estudiar en humans amb algun d'aquests trets, la personalitat, les aptituds i els perfils afectius. I donat que tot plegat és hereditari, tractar d'establir els antecedents familiars per a certes característiques.

2

B

I/P

No

Altres matèries

Títol

Intel·ligència i personalitat hipomaníaca en relació amb alt rendiment muscular, la diabetis i la longevitat

Descripció

Pàg. 13/30

Lectures recomanades

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

53

54

55

Matèria

Pilar Segura 2030 Torres Psicobiologia

ROSER NADAL ALEMANY

2030 Psicobiologia

Sònia Darbra 2030 i Marges Psicobiologia

Altres matèries

2029

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

L'extinció es refereix a la pèrdua gradual de la resposta condicionada en absència de l'estímul no condicionat. La teràpia d'exposició, basada en l'extinció de la por, és el tractament més comú per al trastorn d'estrès posttraumàtic. Evidències recents en ratolins han destacat la importància de la distribució temporal de les sessions d'extinció per a la seva efectivitat. A més, aquests diferents procediments semblen activar de forma diferencial el substrat neural implicat en el procés d’extinció. El present treball proposa una revisió teòrica sobre variables importants per a l’eficàcia de les teràpies basades en l’extinció, complementat amb l’anàlisi i discussió de resultats experimentals obtinguts en recerca bàsica utilitzant el model de la rata.

- Rauch SL, Shin LM, Phelps EA. Neurocircuitry models of posttraumatic stress disorder and extinction: human neuroimaging research--past, present, and future. Biol Psychiatry. 2006;60(4):376-382. doi:10.1016/j.biopsych.2006.06.004. - Koek RJ, Langevin J-P, Krahl SE, et al. Deep brain stimulation of the basolateral amygdala for treatment-refractory combat post-traumatic stress disorder (PTSD): study protocol for a pilot randomized controlled trial with blinded, staggered onset of stimulation. Trials. 2014;15:356. doi:10.1186/1745-6215-15-356. - Wingard JC, Goodman J, Leong K-C, Packard MG. Differential effects of massed and spaced training on place and response learning: A memory systems perspective. Behav Processes. 2015;118:85-89. doi:10.1016/j.beproc.2015.06.004.

1

A

I

No

Proposo fer dos tipus de treballs ben diferents, en funció de les característiques/interessos dels alumnes. Un seria un treball de revisió teòric on l’alumne podria fer una actualització sobre l’estat de la qüestió. L’exposició a situacions d’estrès de diferent tipus (abús, maltractament, negligència) pot exercir Exposició a l'estrès com a font efectes de llarga durada a la conducta i la fisiologia de del sistema nerviós, augmentant la vulnerabilitat a la vulnerabilitat a la psicopatologia. Altres dades més recents psicopatologia. suggereixen que en funció de les característiques de l’estímul estressant es podria augmentar la resistència a situacions posteriors d’estrès. En el cas del treball de recerca, l’alumne podria col.laborar amb els experiments en curs en el meu laboratori, utilitzant models animals, sobre la temàtica.

- Gapp K, von Ziegler L, Tweedie-Cullen RY, Mansuy IM. Early life epigenetic programming and transmission of stress-induced traits in mammals: how and when can environmental factors influence traits and their transgenerational inheritance? Bioessays. 2014;36(5):491-502. - Fuentes S, Daviu N, Gagliano H, Garrido P, Zelena D, Monasterio N, Armario A, Nadal R. Sex-dependent effects of an early life treatment in rats that increases maternal care: vulnerability or resilience? Front Behav Neurosci. 2014;8:56.

2

A/B

I

No

- Belzung C et al., (2005) Rodent models for autism: A critical review. Drug discovery Today: Disease models 2(2):93-101 - Roullet F I, Lai KJY, Foster JA (2013) In utero exposure to valproic acid and autism: A current review of clinical and animal studies. Neurotoxicology and Teratology 36:47-56 - Tyzio R et al (2014) Oxytocin-mediated GABA inhibition during delivery attenuates autism pathogenesis in rodent offspring. Science 343(6171) 675-679

1

A/B

I

No

Títol

Extinció: bases neurals i possibles aplicacions terapèutiques.

Models animals de l'autisme.

Revisió bibliogràfica sobre la validesa dels diferents models en rosegadors de l'autisme, fent especial ènfasi en els mecanismes epigenètics implicats i el fenotip conductual. L'objectiu d'aquesta és la implementació de l'avaluació del fenotip conductual en un model animal no genètic dels transtorns de l'aspectre autista

Pàg. 14/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

56

57

58

Josep M Blanch

Susana Pallarès Parejo

Susana Pallarès Parejo

Matèria

2031 Psicologia del Treball i els Recursos Humans

2031 Psicologia del Treball i els Recursos Humans

2031 Psicologia del Treball i els Recursos Humans

Altres matèries

Títol

Descripció Qualitat de vida laboral Els nous paradigmes de gestió de serveis públics d'atenció a persones (sanitaris, educatius, socials, jurídics, etc.) comporten un plus de racionalitat i eficiència organitzatives, però també sobrecàrrega de treball (física, emocional, cognitiva, digital, etc.) i modes d'interacció conflictiva entre professionals i usuaris, que deterioren la qualitat de vida laboral i erosionen la del servei prestat. La investigació inclourà revisió de literatura i anàlisi de material empíric, enfocant factors de risc psicosocial i oportunitats de desenvolupament positiu. Paraules clau: Risc psicosocial. Organització saludable. Sobrecàrrega de treball. Violència ocupacional

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

- Blanch, J. M. (2014). Calidad de vida laboral en hospitales y universidades mercantilizados. Quality of working life in commoditized hospitals and universities. Papeles del Psicólogo. 35(1), 40-47. http://ddd.uab.cat/record/128501 - Blanch, J. M. (2011). Condiciones de Trabajo y Riesgos Psicosociales bajo la Nueva Gestión. Formación Continuada a Distancia (FOCAD). Madrid: Consejo General de Colegios Oficiales de Psicólogos de España. 1-33. http://www.es.scribd.com/doc/181362793/condiciones-detrabajo-y-riesgos-psicosociales-bajo-la-nueva-gestion-pdf - WHO (2010b). Entornos Laborales Saludables: Fundamentos y Modelo de la OMS. Contextualización, Prácticas y Literatura de Apoyo. Geneva: World Health Organization Press. http://www.who.int/occupational_health/healthy_workplaces_spa nish.pdf

6

A/B

I/P

No

Format Intercanvi

2042

Qualitat de vida laboral en serveis d'atenció al públic. Factors de risc i de protecció

2035

Al Juliol del 2015, es va realitzar un debat a la Universitat Progressista d'Estiu (UPEC) sobre ¿hay vida después de la política? Tres exconsellers contestaven a preguntes del tipus: què es fa quan et retires de la política professional?, De què pot treballar un ex polític?.... Aquest treball pretén analitzar com és la retirada de persones que han seguit una carrera política (càrrecs de confiança) i la seva transició a una vida "laboral" alternativa. Esportistes i polítics d'alt En aquest sentit i coneixedors de com afecta la rendiment: transició a una vida retirada i posterior inserció laboral de la vida alternativa esportiva d'esportistes d'elit, segons el model de trajectòria dels mateixos (lineal, convergent i paral·lel) descrits per Pallarès, Torregrosa, Azócar, Selva y Ramis (2011) volem descriure en base aquest model com han estat les retirades de les seves carreres, persones que han desenvolupat càrrecs polítics. En aquest sentit també s'analitzarà quins recursos es generen i quines pràctiques en matèries de RRHH es desenvolupen per part de les organitzacions, en aquest procés de transició.

- Pallarés, S., Torregrosa, M., Azócar, F., Selva, C., i Ramis, Y. (2011) . Modelos de trayectoria deportiva en waterpolo y su implicación en la transición hacia una carrera profesional alternativa. Cultura, Ciencia y Deporte, 7, 93-103. - Stambulova, N., Alfermann, D., Statler, T. y Côté, J. (2009). Career development and transitions of athletes: The ISSP Position Stand. International Journal of Sport & Exercise Psychology, 7(4), 359-412.

2

B/C

I/P

No

Diferents estudis revelen que l’accés de les dones a càrrecs de gestió de les empreses és una tasca que requereix temps i un gran sobreesforç per part d’elles. Estereotips, sostres de vidre, pràctiques discriminatives i altres factors han estat utilitzats per explicar aquesta realitat. Aquest treball consistirà en una comparació de les trajectòries laborals de dones que ocupen càrrecs de direcció en organitzacions esportives i no esportives tot identificant els recursos afectius, de competència i de posició (Pallarès, et al. 2014) presents en les seves trajectòries, així com els models que carrera que segueixen.

- Larrieta, I., Velasco, E. y Fernández de Boadilla, S. (2015). Las barreres en el acceso de las mujeres a los puestos de decisión: una revisión de la situación actual y de las principales aportacions de la literatura. Revista de Dirección y Administración de Empresas, 22, 1-23 - Pallarés, S., Torregrosa, M., Sahagún, M. A., González, M. D., Selva, C., Ramis, Y., … Díez, M. (2014). Algo más de luz sobre caminos poco transitados: Historias de vida de la transición profesional de mujeres en ámbitos deportivos. (Informe de Investigación NIPO: 685-14-024-0). Recuperado de http://www.inmujer.gob.es/areasTematicas/estudios/estudiosline a2014/docs/Algo_mas_luz_caminos.pdf

1

B/C

I

No

Trajectòries laborals en les organitzacions: Accés de les dones a càrrecs de gestió

Pàg. 15/30

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

Matèria

59

2032 / 2040 Albert Bonillo Anàlisi i Martín Intervenció Psicosocial

60

Belén Albizu

61

2032 / 2040 Anàlisi i Belén Albizu Intervenció Psicosocial

62

63

Eduard Moreno Gabriel

Félix VázquezSixto

Altres matèries

2031

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

Places

Tipus treball

Corrigan, P. i Rao, D. (2012) On the Self-Stigma of Mental Illness: Stages, Disclosure, and Strategies for Change. Can J Psychiatry 57 (8), 464-469. Com que es tracta d’una implementació, cal que Implementació d'un programa l’estudiant ja tingui un projecte propi dissenyat - Kuhn ES, Laird RD. (2014) Family support programs and de formació de mentors a la prèviament amb aquesta finalitat i entitat, així com el adolescent mental health: review of evidence. Adolesc Health Med Ther., 10 Fundació Marianao contacte amb els centres que vehicularan la (5)127-42. implementació del mateix. - Stuart, H. (2012). The stigmatization of mental illnesses. The Canadian Journal of Psychiatry 57 (8), 455-456

5

C

I/P

No

Aplicación de la teoría del Recopilar diferentes tratamientos orientados a apego en la primera infancia y Niels P. Rygaard. El niño abandonado. Guía para el tratamiento reforzar el apego en contextos en que se trabaje con de los trastornos del apego" Ed. Gedisa en contextos de madres y niños. vulnerabilidad.

1

B

I

No

1

C

I

No

Títol

Resiliencia infantil apliacada

2042

Descripció

Lectures recomanades

Realizar una propuesta de intervención para trabajar la resiliencia infantil. Análisis del concepto, elección Stefan Vanistendael ."La felicidad es posible. Despertar en niños maltratados la confianza en sí mismos. Construir la resiliencia . de un contexto de intervención y propuesta Ed Gedisa. metodológica de intervención para incidir en los factores de resiliecia

Format Intercanvi

Actualment, en l’àmbit de l’atenció primària en salut, es viuen temps paradoxals. Per una banda, la població es troba sotmesa a una creixent medicalització de la seva vida quotidiana i, per altra banda, aquesta tendència topa amb una reducció constant de la inversió pública en salut. La medicalització de la vida en L’objectiu d’aquest projecte és aprofundir en aquesta temps d'austeritat. diagnosi mitjançant a) un treball teòric i de revisió bibliogràfica, o b) un estudi empíric enfocat identificar i analitzar aquelles pràctiques psicosocials que emergeixen en aquest context (des de l’autodiagnosi mediata per Internet a la generació de campanyes per a reduir el nombre de visites a urgències).

- Mol, A. (2008). The Logic of Care: Health and the Problem of Patient Choice. Routledge. - Rose, N. S. (2007). The politics of life itself: biomedicine, power, and subjectivity in the twenty-first century. Woodstock: Princeton University Press.

6

A/B

I/P

Sí

Mitjançant la utilització del mètode de les històries de vida, l'estudiant haurà de conduir i desenvolupar una indagació amb el propòsit de descriure i comprendre com una persona explica la formació de la seva trajectòria (contacte i involucració) amb l'activisme; es a dir, amb pràctiques i accions en la vida pública, siguin a l'àmbit social i/o polític. Esdevenir activista: la Evidentment, no es tracta només d'intentar comprensió d'una trajectòria comprendre a un individu particular, sinó accedir a personal mitjançant l'anàlisi de una part de la realitat social-històrica d'un «objecte la construcció de la memòria social». En aquest sentit, la intenció és que mitjançant els relats de vida l'estudiant pugui endinsar-se en una dimensió diacrònica que li permeti captar la lògica de l'acció en el desenvolupament biogràfic i també la configuració de les relacions socials, tant en la seva vessant reproductiva com en la seva dinàmica transformadora.

- Bertaux, Daniel (1997). Los relatos de vida. Perspectiva etnosociológica. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2005. - Pujadas Muñoz, Juan José (1992). El método biográfico: el uso de las historias de vida en ciencias sociales. Madrid: CIS (Cuadernos metodológicos, 5). - Vázquez-Sixto, Félix (2001). La Memoria Como Accion Social. Relaciones, Significados e Imaginario. Barcelona: Paidós.

6

B

I

No

Pàg. 16/30

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

64

65

66

67

Matèria

2032 / 2040 Fran Anàlisi i Elejebarrieta Intervenció Psicosocial

Altres matèries

2033

Places

Tipus treball

6

B

I/P

No

Narratives quotidianes sobre el biorisc i la biovigilància

L'estudiant analitzarà diferent material de la nostra vida quotidiana (cinema, TV. mitjans de comunicació, literatura ...) i analitzarà el valor que la noció de Mairal, G. (2013) La década del riesgo. Situaciones y narrativas biorisc i biovigilància adquireix en aquest material. de riesgo en España a comienzos del siglo XX. Madrid: La S'examinarà quin tipus de narratives s'articulen a partir d'aquestes nocions i quins efectes generen en Catarata. el públic general. El treball requerirà analitzar diversos documents i realitzar entrevistes a diversos experts.

3

B

I

Sí

L'estudiant analitzarà diferent material provenient del cinema i la televisió per examinar el valor que la Mairal, G. (2013) La década del riesgo. Situaciones y narrativas noció de biorisc i la seva relació amb la definició de de riesgo en España a comienzos del siglo XX. Madrid: La societat adquireix en aquest material. S'examinarà Catarata quin tipus de narratives s'articulen a partir d'aquestes nocions i quins efectes generen en el públic general

3

B

I/P

Sí

2

A/B/C

I/P

No

Títol

Descripció

El deporte ritualiza buena parte de la expresión del nacionalismo banal mediante sus convocatorias de selecciones, equipos o personificaciones nacionales. Olimpiadas, campeonatos, torneos, etc. incitan o se atraviesan de una banalidad nacionalista (banderas, pinturas, camisetas, etc.) que supedita el acontecimiento deportivo a fenómeno nacional. La propuesta de trabajo es estudiar los comentarios (públicamente anónimos) de las personas que participan en discusiones de acontecimientos deportivos en diarios deportivos. En concreto se establecen 6 diarios deportivos de gran alcance (2 Seducción y trascendencia del de Barcelona, 2 de Madrid, 1 francés y 1 italiano) de nacionalismo deportivo banal. los que se seleccionarán acontecimientos deportivos que susciten la discusión nacional entre sus comentaristas de las noticias como razonamiento "natural" de una argumentación deportiva. El propósito es estudiar cuánto (cuantitativo), qué y cómo (cualitativo), de conflictos como los de Márquez y Rossi o Barça-Madrid, por ejemplo, se sostiene en la banalidad nacionalista entre personas comunes que comentan "noticias" deportivas. Y, en consecuencia, analizar qué puede estar generando y fomentando ese nacionalismo de apariencia efímera e intrascendente.

Francisco Tirado

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

Francisco Tirado

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

Narratives sobre biorisc i societat en el cinema i la televisió

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

En aquest TFG s'explora la subjectivitat de persones que es categoritzen actualment com a "diversitat funcional" i que anteriorment es categoritzaven amb els termes pejoratius de "minusvalidesa" o "discapacitat". A partir de narratives biogràfiques Subjectivitat de persones amb s'explora l'imaginari social que diferencia entre diversitat funcional cossos normals/diferents i l'impacte d'aquest imaginari en les pràctiques quotidianes de persones categoritzades com "diversitat funcional". A partir d'aquest anàlisi s'elabora una proposta de protocol d'actuació en contexts d'intervenció psicosocial.

Joan Pujol Tarrés

2042

Pàg. 17/30

Lectures recomanades

- Billig, M. (2006). Nacionalisme banal. Valencia: PUV. - Fox, R. G (ed.) (1990) Nacionalist ideologies and the production of national cultures. Washington: American Ethnological Societu Monograph Series.

- García-Santesmases Fernández, A. (2014). Dilemas feministas y reflexiones encarnadas : el estudio de la identidad de género en personas con diversidad funcional física, 14(4), 19-47. http://doi.org/10.5565/292028 - Haraway, D. J. (1991). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza (1995a ed.). Madrid: Cátedra. - Platero Méndez, R., & Rosón Villena, M. (2012). De la ‘parada de los monstruos’ a los monstruos de lo cotidiano: la diversidad funcional y la sexualidad no normativa. Feminismo/s, (19), 127142. http://doi.org/10.14198/fem.2012.19.08

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

68

69

70

Joan Pujol Tarrés

Matèria

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

2032 / 2040 Juan Muñoz Anàlisi i Justicia Intervenció Psicosocial

Lupicinio Iñiguez Rueda

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

Altres matèries

2042

Títol

Discriminació a minories sexuals

Mapas de conocimiento

Los feminicidios en Cataluña (y/o España). Definición, recuento, descripción y análisis

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

L'aprovació de la llei catalana contra la homofòbia (llei 11/2014 del 10 d'octubre) obra un camp d'especialització psicosocial per tal d'analitzar la situació actual de la discriminació a les minories sexuals i el·laborar polítiques d'acció en aquest àmbit. El treball es realitza en col·laboració amb l'Observatori contra l'Homobòbia (OCH) i permet desenvolupar, entre d'altres, aquestes tasques: - Revisió bibliogràfica sobre perspectiva queer i transfeminista. - Contacte i treball amb associacions i col·lectius que treballen temàtica d'identitat sexual i de gènere. - Anàlisi de material sobre l'estat de la discriminació sexual a Catalunya. - Realització d'entrevistes sobre discriminació a minories sexuals. - Desenvolupament de protocols davant de situacions d'homofòbia. - Assetjament escolar sexual i homofòbic.

- Marchueta Pérez, Aitor. (2014). Consecuencias del bullying homofóbico retrospectivo y los factores psicosociales en el bienestar psicológico de sujetos LGB. Revista de Investigación Educativa, 32(1), 255-271. http://doi.org/10.6018/rie.32.1.168461 - Platero Méndez, R. (2015). La homofobia como elemento clave del acoso escolar homofóbico. Algunas voces desde Rivas Vaciamadrid. Informació Psicológica, 0(94), 71-83. - Tosso, M. P., & Casado, C. M. (2014). Los niveles de homofobia de los futuros docentes: una cuestión de derechos, salud mental y educación. Revista Iberoamericana de educación, (66), 123-142.

4

A/B/C

I/P

No

El objetivo de esta propuesta consiste en la realización de un estudio cienciométrico para el análisis y representación de algún campo científico como una forma de identificar las temáticas y/o autores principales, las líneas emergentes, o la evolución histórica de una disciplina.

- Guzmán Sánchez, M. V., & Trujillo Cancino, J. L. (2013). Los mapas bibliométricos o mapas de la ciencia: una herramienta útil para desarrollar estudios métricos de información. Biblioteca Universitaria, 16(2), 95-108. - Martínez Sánchez, M. Á., Díaz Herrera, M., Lima Fernández, A. I., Herrera Gómez, M., & Herrera-Viedma, E. (2014). Un análisis bibliométrico de la producción académica española en la categoría de Trabajo Social del «Journal Citation Report». Cuadernos de Trabajo Social, 27(2). http://doi.org/10.5209/rev_CUTS.2014.v27.n2.44662

6

B

I/P

Sí

- Lagarde, Marcela (2006). Del femicidio al feminicidio. Desde el Jardin de Freud, 6:216-225 - Lagarde, Marcela (2008). Antropología, feminismo y política: violencia feminicida y derechos humanos de las mujeres. En M.Bullen y C. Díez Mintegui (Coor) (pp.209-239). Retos teóricos y nuevas prácticas. Congreso de Antropología (11. 2008. San Sebastián)

6

A/B

I/P

Sí

El asesinato de mujeres es una de las expresiones más extremas de violencia debida al género. El feminicidio es un concepto controvertido que trata de aglutinar esta forma de violencia cuando es debida no sólo al género sino también al contexto y al marco socio-político patriarcal y sexista. Las estadísticas sobre asesinatos de mujeres no contemplan siempre las características específicas de estas formas de dominio sobre la mujer. En este trabajo se repasarán los conceptos de femicidio y feminicidio, se realizará un recuento de los asesinatos de mujeres en Catalunya (y o en España) en los ultimos años, se describirán las condiciones en las cuales se han producido, y se analizarán sus características y, eventualmente sus patrones y regularidades.

Format Intercanvi

Atenció! La supervisió de les dues primeres sessions de seguiment (S2 i S3, fins desembre-2016) es realitzarà virtualment, per trobar-se el supervisor d'estada de recerca fora del país.

Pàg. 18/30

08/09/2016

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Necessitats en la recuperació de les dones que han patit violències masclistes.

Analitzar les necessitats que tenen les dones que han patit violències masclistes a diferents nivells, centrant-se especialment en les dones que han viscut violències sexuals si és d'interès per l'estudiant, i veure com el sistema actual respon a aquestes necessitats. És un treball orientat a identificar els buits, les mancances i els canvis que caldria promoure en els serveis per acompanyar millor a la recuperació d'aquestes dones i augmentar el seu benestar psicòlogic.

- Gil Rodríguez, Eva Patrícia i Lloret Ayter, Imma (2007). La violencia de género. Barcelona: Editorial UOC. - Coll Planas, Gerard i Vidal, Maria (2013). Desdibuixant el gènere. Barcelona: Edicions 96. - Rodríguez Luna, Ricardo i Bodelón, Encarna (2011. Las violencias machistas contra las mujeres. Bellaterra: UAB, Servei de Publicacions.

1

A/B/C

I

Sí

Processos de discriminació davant les Dissidències Sexuals

Aquest treball reflexiona sobre diferents formes de dissidència sexual. El treball suposa: - Treball dins d'un equip de recerca amb altres estudiants (TFG). - Revisió bibliogràfica sobre teories de la dissidència sexual. - Contacte i treball amb associacions que treballen temàtica de gènere i de diversitat sexual. - Anàlisi de material ja recollit sobre diferents formes de dissidència sexual. - Realització d'entrevistes a persones o grups actius que professen o practiquen alguna forma de dissidència sexual. - Redacció de propostes d'acció política i/o social. - Organització d'un esdeveniment públic amb els resultats de l'estudi.

- Diego Sempol, M. C. N., Cecilia Rocha, V. R., & Marcela Schenck. (2013). Políticas públicas y diversidad sexual. Análisis de la heteronormatividad en la vida de las personas y las instituciones. Ministerio de desarrollo social. - Fumero, K. (2014). Diversidad afectivo-sexual y Coeducación. Retrieved November 24, 2014, from http://diversidadycoeducacion.com/ - Soley-Beltrán, P. (2013). ¿Buen sexo o sexo de verdad? Perspectivas sobre la regulación del género. Quaderns de Psicologia, 15(1), 45–56. http://doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.1163

4

A/B

I/P

No

2032 / 2040 Miquel Anàlisi i Domènech i Intervenció Argemí Psicosocial

Disseny de robots socials en l'àmbit hospitalari

Cada cop és més habitual que enginyers i dissenyadors recorrin al suport dels científics socials per tal de conèixer millor les característiques i demandes dels futurs usuaris dels seus aparells. Aquesta demanda és especialment intensa quan es tracta de portar a terme processos de disseny participatiu o de co-disseny, on la participació dels usuaris és determinant. Els TFG d'aquesta línia explorararn diferents aportacions que la psicologia social pot fer en aquesta mena de processos, col·laborant, sempre que sigui possible, amb professionals del camp del disseny i/o enginyeria.

- Kelly, J., & Matthews, B. (2014). Displacing use: Exploring alternative relationships in a human-centred design process. Design Studies, 35(4), 353–373. - Woodhouse, E., & Patton, J. W. (2004). Design by Society : Science and Technology Studies and the Social Shaping of Design. Design Issues, 20(3), 1–12.

2

A/B

I/P

No

2032 / 2040 Miquel Anàlisi i Domènech i Intervenció Argemí Psicosocial

En las sociedades del conocimiento se han puesto de manifiesto a menudo las dificultades que experimentan usuarios, público o ciudadanos para hacer oír su voz en los procesos de elaboración e implementación de políticas y servicios de muy diverso tipo e índole. Sin embargo, la apropiación Living labs: ciència ciutadana, social del conocimiento experto y la participación innovació social i disseny ciudadana constituyen un valor democrático participatiu importante, que se debe potenciar y cuyos mecanismos deben analizarse para que se puedan establecer dimensiones y parámetros que permitan una interacción permanente entre legos y expertos. La psicología social es especialmente relevante para la articulación de propuestas novedosas.

Manzini, E., & Rizzo, F. (2011). Small projects/large changes: Participatory design as an open participated process. CoDesign: International Journal of CoCreation in Design and the Arts, 7(34), 199–215. Hyysalo, S., & Hakkarainen, L. (2014). What difference does a living lab make? Comparing two health technology innovation projects. CoDesign: International Journal of CoCreation in Design and the Arts, 10(3-4), 191–208.

4

A/B

I/P

No

Codi Nom TFG supervisor/a

71

72

73

74

Maria Mena Yuste

Matèria

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

2032 / 2040 Marisela Anàlisi i Montenegro Intervenció Psicosocial

Altres matèries

Títol

Pàg. 19/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

Matèria

Altres matèries

Títol

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Format Intercanvi

Processos de participació de diferents grups de persones grans

Estudi de diferents experiències de participació protagonitzades per persones grans en diferents municipis de la demarcació de Barcelona. En l'estudi s'explorarà les pràctiques socials de participació i s'analitzarà les concepcions i valoracions de les persones implicades. La proposta inclou les activitats associades a la obtenció de les dades -generades a través d'entrevistes i/o grups de discussió i d'observació participant-, i a l'anàlisi de continguts.

- Barnes, M. (2005) The same old process? Older people, participation and deliberation. Ageing and Society, 25, pp 245259 doi:10.1017/S0144686X04002508 - Montero, M. (2009) El fortalecimiento en la comunidad, sus dificultades y alcances. Universitas Psicológica, 8(3), 615-626. - Pérez Salanova, M. (2009) Dones grans, participació i vida quotidiana. Revista Barcelona Societat,17 Monografías 87-99. Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.

1

B

I

No

76

Swen Seebach

Poder, imaginaris i vincles relacionals

La proposta de treball consisteix en una reflexió crítica sobre les relacions socials com a fils invisibles que teixeixen una xarxa de poder. S'ha de tenir en consideració la importància dels imaginaris i de les emocions per a la producció d'aquestes relacions en el camp psicosocial. El treball pot ser plenament teòric o es pot treballar de forma empírica en els camps de 1) l'estudi de les epidèmies, 2) les polítiques de crisi, 3) les relacions amoroses, 4) el desenvolupament de l'hàbitus en relació a la posició social.

Depenent de l'orientació del treball, pot incloure: - Bourdieu Pierre (1994) - Razones prácticas (Sobre la teoría de la acción), Anagrama o (2000) La dominación masculina, Anagrama - Foucault, Michel (2009) Nacimiento de la biopolítica, Akal - Adam, B. E. 1995. Timewatch: social analysis of time. Cambridge: Polity Press.

1

A/B

I

Sí

77

L’estudi dels diferents àmbits de desenvolupament resulta extraordinàriament actual en un moment en què és indiscutible que el context condiciona el desenvolupament. Durant la primera fase de la vida de les persones el context familiar és determinant, però aviat altres contextos comencen a incidir en el nostre desenvolupament com són l’escola, les amistats, els mitjans de comunicació i, en conjunt la societat i les institucions. L’estudi del desenvolupament Es proposa fer un abordatge del conjunt d’aquestes 2033 psicològic al llarg del cicle vital Alícia Peralta 2029, interaccions i contexts al llarg del cicle vital a patir Desenvolupament de les persones a partir de la Serrano 2032/2040 d’una perspectiva sistèmica-ecològica, que afirma i Context Social perspectiva sistèmicaque el desenvolupament es troba determinat pel ecològica. resultat de la interacció oberta i dinàmica entre la persona, l’ambient i el seu context. Aquesta perspectiva s’ha traslladat de la teoria a la pràctica i suposa una eina conceptual que permet integrar coneixements a partir dels quals elaborar estratègies d’anàlisi i d’intervenció del conjunt d’aspectes que afecten al desenvolupament de les persones. D’aquest conjunt, l’estudiant podrà triar aquella temàtica més en consonància amb els seus interessos i/o trajectòria acadèmica.

- Bronfenbrenner, U. (1987). La Ecología del desarrollo Humano. Barcelona: Paidós. - Bronfenbrenner, U. (2005). Making human beings human: Bioecological perspectives on human development. Thousand Oaks, CA: Sage. - Rodrigo, M.J. y Palacios, J. (Coords.) (1998). Familia y desarrollo humano. Madrid: Alianza Editorial.

4

A/B/C

I/P

Sí

75

2032 / 2040 Sergi Arenas Anàlisi i i Guarch Intervenció Psicosocial

2032 / 2040 Anàlisi i Intervenció Psicosocial

2033

Pàg. 20/30

08/09/2016

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Es tracta de investigar de forma crítica com l'ésser humà es va convertir en un objecte ciéntific, estudiat i mesurat en totes les seves diverses dimensions i manifestacions. Des dels seus inicis, la psicologia va ser una disciplina amb molts interrogants i els integrants de seguida es van veure envoltats de debats i tensions. Com podem mesurar la ment? La psicología pot arribar a ser una ciéncia experimental igual que la física? Quin es el rol professional del psicòleg que el diferencia d'altres professionals com el psiquiatra, el pedagog, el biòleg i el sociòleg? Amb quins fins els psicòlegs van començar a diseñar i usar tests? Aquestes preguntes es poden respondre a través de una búsqueda de bibliografia rellevant, fent un anàlisi històric de les fonts i una reflexió sobre les dinàmiques científiques, polítiques i culturals que caracteritzen la nostre societat.

- Gould, Stephen (2007). La falsa medida del hombre. Barcelona: Crítica. - Carpintero, Helio (2004). Historia de la psicología en España. Madrid: Pirámide. - Porter, Roy (2003). Breve historia de la locura. Madrid: Turner.

3

A

I

Sí

Dinàmiques familiars i desenvolupament infantil

Les dinàmiques familiars afecten i són afectades per les dificultats en el desenvolupament dels fills. Es proposa una cerca i anàlisi d'informació actualitzada sobre la influència recíproca entre les relacions familiars (relacions entre pares i fills, estil de criança parental, relacions maritals, qualitat de l'ambient familiar) i els tratsorns psicològics o del desenvolupament infantil (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, Trastorns Depressius, Trastorns de Conducta), prioritzant l'enfoc sistèmic i les propostes de la teràpia familiar.

- K. Restifo, S. Bögels (2009) Family processes in the development of youth depression: Translating the evidence to treatment; Clinical Psychology Review 29, 294–316 - Louise C. Deault (2010) A Systematic Review of Parenting in Relation to the Development of Comorbidities and Functional Impairments in Children with Attention-Deficit/ Hyperactivity Disorder (ADHD); Child Psychiatry Hum Dev, 41:168–192 - Carr, A. (2000) Evidence Based Practice in Family Therapy and Systemic Consultation. I Child Focused Problems; Journal of Family Therapy 22, 29-60.

4

A

I/P

Sí

80

2033 Daniel Fierro Desenvolupament Arias i Context Social

Processos de transició i desenvolupament durant l'Adolescència i al llarg de la vida adulta.

Estudi dels processos evolutius durant l'edat adolescent i adulta, implicacions i aplicacions pràctiques pel que fa a entorns diversos i de formació i intervenció en el pla físic, cognitiu, afectiu i psicosocial. Tot des d'una visió i vessant sociocultural de la Psicologia i el desenvolupament humà.

- Arnett, J. J. (2000). Emerging adulthood. A theory of development from the late teens through the twenties. American Psychologist, 55 (5), 469-480. - Fierro, D. (2014). El desenvolupament durant la Joventut. De l'adolescència a l'adultesa. Barcelona: FUOC. - Villar, F. (2012). Desarrollo adulto y envejecimiento desde un punto de vista sociocontextual. http://www.ub.edu/dppsed/fvillar/principal/pdf/proyecto/cap_12_ci clovital.pdf

2

A/B/C

I

Sí

81

José Luis Lalueza Sazatornil

Implementació d'un pla de formació per monitors que treballen amb població en risc d'exlusió social, en l'equipament la fàbrica de Can Tusell

Es tracta de implementar un projecte prèviament elaborat i consensuat amb l'entitat. Per tant, per -accedir a aquesta plaça de TFG és absolutament imprescindible tenir un projecte validat per l'entitat La Fàbrica de Can Tusell.

1

C

I

No

Intervenció psicosocial i educativa en entorns en risc d'exclusió social i alta diversitat cultural

Es tracta de la realització d'un treball de recollida d'informació, d'estudi de cas o d'elaboració d'un projecte d'intervenció, situat en el marc de la intervenció social i educativa pròpia dels plans de barris, orientats a la inclusió social de població en situació de desavantatge. En tots els casos requeriran tant de cerca de documentació com treball de camp en el territori (observació situada). El treball es pot situar en l'àmbit de la intervenció comunitària, o dels serveis socials, o dels serveis educatius, però sempre atenent a la diversitat cultural.

3

A/B/C

I/P

Sí

Codi Nom TFG supervisor/a

78

79

82

Annette Mülberger

Matèria

Altres matèries

2033 L'estudi de la ment i del 2029, Desenvolupament comportament a la societat 2037, 2042 i Context Social moderna (segles 19 i 20)

2033 Clara Linares Desenvolupament 2039 Alegret i Context Social

José Luis Lalueza Sazatornil

Títol

2033 Desenvolupament i Context Social

2033 Desenvolupament i Context Social

Pàg. 21/30

- Poveda, D. (2001). La educación de las minorías étnicas desde el marco de las continuidades-discontinuidades familia-escuela. Gazeta de Antropología, 17, 17-31. - Rogoff, B. (2003): The Cultural Nature of Human Development. Oxford NY: Oxford University Press. - Cantera y Montenegro (Eds.). Introducción a la Psicología Comunitaria. Barcelona: UOC

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

83

84

85

86

Marta Padrós Castells

Matèria

Altres matèries

2033 Desenvolupament 2037 i Context Social

2033 Mayka Cirera Desenvolupament 2037 Amores i Context Social

Mònica Balltondre Pla

2033 Desenvolupament i Context Social

Títol

Jocs educatius amb perspectiva cultural i de gènere

Descripció

Elaboració de jocs educatius per infants de 6 - 14 anys, des d'una perspectiva cultural i de gènere.

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

- Crespo, I.; Lalueza, J. L.; Sànchez – Busqués, S. & Padrós, M. (2013). Multiplicidad de voces e identidad étnica en los procesos de cambio en la cultura gitana. Athenea Digital, 13(3), 159-177. http://dx.doi.org/10.5565/rev/athenead/v13n3.1134 - Cerreruela, E.; Crespo, I.; Jiménez, R.; Lalueza, J. L.; Pallí, C. & Santiago, R. (2001): Hechos gitanales. Conversaciones con tres gitanos de Sant Roc. Cerdanyola del Vallès: Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona. - Bruner, J. S. (1997). La educación, puerta de la cultura. Madrid: Aprendizaje Visor.

4

C

I/P

Sí

4

A/B/C

I/P

Sí

Format Intercanvi

Estudi de les accions prosocials i les seves implicacions en projectes personals i professionals. Psicologia prosocial

Aproximacions històriques a construccions psicològiques

2033 Acompanyament psicosocial Remedios Desenvolupament 2032/2040 en processos de divorci amb Rubio Garcia i Context Social fills/es a càrrec

Roche, R. (2010). Prosocialidad: Nuevos desafíos. Metodologías y pautas para una optimización creativa del entorno. Buenos Atenció! La supervisió de les dues primeres sessions Aires: Ciudad Nueva. de seguiment (S2 i S3, fins desembre-2016) es realitzarà virtualment. A partir d'un relat històric a escollir per alumne en funció dels seus interessos, es demana un treball teòric on s'analitzi aquest. Es tracta d'entendre alguna teoria antiga sobre l'ésser humà, algún tractament o alguna malaltia del passat. Passat que pot anar des de l'Edat Mitjana fins a mitjans del segle XX. El material a treballar pot ser un article científic d’altres èpoques, un tractat terapèutic, una autobiografia o fins i tot, una novela. Es demana un anàlisi històric.

- Cagigas, Ángel (2003). La histeria de Charcot. Jaén, Ediciones de Lunar. - Jackson, Stanley W. (1999). Care of the Psyche: a History of Psychological Healing. London: Yale University Press. - Porter, Roy (2003). Breve historia de la locura. Madrid: Turner. - VVAA. (1993). La locura y las enfermedades mentales en la historia, HISTORIA 16, 18 (211), monogràfic.

3

A

I

Sí

En aquesta proposta es pretén que l'estudiant: - Recerqui quin tipus d'acompanyaments psicosocials existeixen actualment durant i després del procés de divorci amb fills/es a càrrec. - Dugui a terme estudis de cas on s'avalui com han estat acompanyats durant el procés. - Faci propostes de millora en l'acompanyament psicosocial de la família en aquest procés.

- Arch, M. (2010). Divorcio conflictivo y consecuencias en los hijos: implicaciones para las recomendaciones de guarda y custodia. Papeles del Psicólogo, 31(2), 183-190. - Beyebach, M. (2009, Septiembre). La repercusión sobre el menor de los procesos de ruptura matrimonial: aspectos emocionales y relacionales. Ponencia presentada en el Curso “Custodia Compartida”. Consejo General del Poder Judicial, Madrid. - Orgilés, M., et al. (2007). Intervención psicológica con hijos de padres separados: Experiencia de un Punto de Encuentro Familiar. Anales de Psicología, 23 (2), 240-244.

3

B/C

I/P

Sí

I/P

87

Sònia Sànchez Busqués

Desenvolupament de 2033 l'infant/adolescent des d'una Desenvolupament 2032/2040 perspectiva i Context Social sistèmica i enfoc cultural.

Elaboració a partir de la revisió documental i de material audiovisual del desenvolupament d'infants i adolescents des d'una perspectiva sistèmica i amb una mirada desde la psicologia cultural. Es tractaria d'elaborar un documental dirigit a professionals de l'àmbit de l'educació, alhora que a families, sobre el desenvolupament en aquestes etapes de la vida.

Pàg. 22/30

- Bronfenbrenner, Urie. Contextos de crianza del niño. Problemas y prospectiva. Infancia y Aprendizaje. Volume 8, 29, 1985 (https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/668368.pdf) - Guitart, Moisés Esteban; (2008). Hacia una psicología cultural. Origen, desarrollo y perspectivas. Fundamentos en Humanidades, . 7-23. (http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=18411970001) - Proyecto docente Francisco Villar: http://www.ub.edu/dppsed/fvillar/principal/pdf/proyecto/cap_09_n uevos_culturales.pdf

3

C

Sí

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

88

89

90

91

Matèria

2035 Psicologia Eva Parrado de l'Esport i de Romero l'Activitat Física

2035 Psicologia Jaume Cruz de l'Esport i de Feliu l'Activitat Física

2035 Psicologia Jaume Cruz de l'Esport i de Feliu l'Activitat Física

2035 Psicologia Jaume Cruz de l'Esport i de Feliu l'Activitat Física

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

2042

Esport i activitat física saludable.

La línia de treball de fi grau que es proposa es centra en la realització d’un estudi empíric que consistirà en valorar la relació entre diferents variables psicofisiològiques i conductuals implicades en la regulació de la pràctica esportiva i analitzar la repercussió que aquestes tenen en el rendiment, el benestar i en la salut (física i psicològica) dels/les esportistes. L'estudi pot ser aplicable en practicants d'activitats físiques- esportives tant a nivell recreacional, amateur o de competició.

- Molinero, O., Salguero, A., i Márquez, S. (2012). Estrés y recuperación en deportistas y su relación con los estados de ánimo y las estrategias de afrontamiento. Revista de Psicología del Deporte, 21, 163-170. - Moreno, J., Parrado, E. i Capdevila, Ll. (2013). Variabilidad de la frecuencia cardíaca y perfiles psicofisiológicos en deportes de equipo de alto rendimiento. Revista de Psicología del Deporte,22 , 345-352.

2

B

I

No

2033

- Cruz, J. (1994). El asesoramiento psicológico a entrenadores: Experiencia en baloncesto de iniciación [Psychological counseling to coaches: One case on youth basketball]. Apunts. Es tracta d'avaluar l’estil de comunicació de un parell Educació Física i Esports, 35, 5–14. d’entrenadors de futbol de categories que van - Langan,E., Blake, C., & Lonsdale, C. (2013). Systematic review Avaluació de l´estil de d’alevins fins a juvenils, mitjançant l’observació de of effectiveness of interpersonal coach education interventions comunicació de l ´entrenador partits i entrenaments i veure, mitjançant on athlete outcomes. Psychology of Sport and Exercise, 14, 37– de futbol i percepció i qüestionaris, com perceben aquest estil els seus 49 satisfacció dels seus jugadors jugadors i quin grau de satisfacció tenen amb la - Smith, R. E., Smoll, F. L., & Curtis, B. (1979). Coach pràctica esportiva, effectiveness training. A cognitive behavioral approach to enhancing relationship skills in youth sports coaches. Journal of Sport Psychology, 1, 59–75.

1

C

I

No

2033

- Cruz, J. (1994). El asesoramiento psicológico a entrenadores: Experiencia en baloncesto de iniciación. Apunts. Educació Física Es tracta d'avaluar l’estil de comunicació de un parell i Esports, 35, 5–14. d’entrenadors de basquetbol de categories que van - Langan,E., Blake, C., & Lonsdale, C. (2013). Systematic review Avaluació de l´estil de d’alevins fins a juvenils, mitjançant l’observació de of effectiveness of interpersonal coach education interventions comunicació de l ´entrenador on athlete outcomes.Psychology of Sport and Exercise, 14, 37– partits i entrenaments i veure, mitjançant de basquetbol i percepció i 49 qüestionaris, com perceben aquest estil els seus satisfacció dels seus jugadors - Smith, R. E., Smoll, F. L., & Curtis, B. (1979). Coach jugadors i quin grau de satisfacció tenen amb la effectiveness training. A cognitive behavioral approach to pràctica esportiva enhancing relationship skills in youth sports coaches. Journal of Sport Psychology, 1, 59–75.

1

C

I

No

2033

- Vallerand, R. J., Brière, N. M., Blanchard, C., & Provencher, P. (1997). Development and validation of the Multidimensional Sportspersonship Orientations Scale. Journal of Sport & Exercise Psychology, 19(2), 197-206. Es tracta d’avaluar el grau d´esportivitat que mostren - Martín-Albo, J., Navarro Izquierdo, J. G., Núñez Alonso, J. L., & els jugadors d’una lliga escolar de futbol a partir del González Ruíz, V. M. (2006). Validación de la versión española qüestionari d´esportivitat de Vallerand i de la escala multidimensional de orientaciones a la deportividad. col·laboradors i contrastar-ho amb l’instrument Revista de Psicología del Deporte, 15(1), 9-22. d’observació del fairplay en futbol. - Lamoneda, J., Huertas, J., Córdoba, L.G., & García, A.V. (2014). Adaptación de la Escala Multidimensional de Orientaciones hacia la Deportividad al contexto del fútbol alevín. Cuadernos de Psicología del Deporte, 14(2), 71-80

1

C

I

No

Altres matèries

Títol

Avaluació de l´esportivitat en el futbol en edat escolar

Pàg. 23/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

92

93

94

95

Matèria

Altres matèries

Títol

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

1

C

I

No

Format Intercanvi

Avaluació de l’engany i la trampa en el futbol en edat escolar

Es tracta d’avaluar el grau d´engany i trampa que mostren els jugadors d’una lliga escolar de futbol a partir del qüestionari d´engany de Ponseti i col·laboradors i contrastar-ho amb l’instrument d’observació del fairplay en futbol.

- Cruz, J.; Boixadós, M.; Capdevila, L.; Mimbrero, J.; Torregrosa, M.; Valiente, L.(1999). Evaluación del fairplay en el deporte profesional y de iniciación. In Participación deportiva: perpectiva ambiental y organizacional. (pp. 7 – 73). Madrid: Ministerio de la Educación y Cultura - Ponseti. F.J., Palou, P., Borrás, P.A., Vidal, J., Cantallops, J., Ortega, F., Boixadós, M., Sousa, C., García-Calvo, T. y GarciaMas, A. (2012). El Cuestionario de Disposición al Engaño en el Deporte (CDED): su aplicación a jóvenes deportistas. Revista de Psicología del Deporte, 21(1), 75-80. - Palou, P., Ponseti, F.X., Cruz, J., Vidal, J., Cantallops, J, Borrás, P. and Garcia-Mas, A. (2013). Acceptance of Gamemanship and Cheating in Young Competitive Athletes in relation to the Perceived Motivational Climate of Parents and Coaches. Perceptual & Motor Skills, 117(1), 1-14.

2035 Psicologia Miquel de l'Esport i de Torregrossa l'Activitat Física

Etapes i transicions en la carrera esportiva

La carrera esportiva es caracteritza per ser una successió d'etapes (e.g., iniciació, perfeccionament, mestratge) i transicions (e.g., júnior a sensor, retirada) entre elles. A més, en moltes ocasions cal compaginar la carrera esportiva amb la formació i/o la feina. S'ofereixen treballs sobre els aspectes psicològics involucrats en les transicions normatives i també les no normatives (e.g., canvi de país, club, lesions). De comú acord estudiant-supervisor es poden incloure altres treballs afins sobre psicologia de l'esport.

- Torregrosa, M., Ramis, Y., Pallarés, S., Azócar, F., Selva, C., Azocar, F., & Selva, C. (2015). Olympic athletes back to retirement: A qualitative longitudinal study. Psychology of Sport and Exercise, 21, 50–56. doi:10.1016/j.psychsport.2015.03.003 - Torregrosa, M., & Gonzalez, M. D. (2013). Athletes’ careers in Spain: Professionalization and developmental consequences. In N. B. Stambulova & T. V Ryba (Eds.), Athletes’ Careers Across Cultures (pp. 185-196). Routdeledge. - Pallarés, S., Azócar, F., Torregrosa, M., Selva, C., & Ramis, Y. (2011). Modelos de trayectoria deportiva en waterpolo y su implicación en la transición hacia una carrera profesional alternativa.Cultura_Ciencia_Deporte. doi: 10.12800/ccd, 6(17), 93-103. doi:10.12800/ccd.v6i17.36

4

A/B/C

I

No

2035 Psicologia Yago Ramis de l'Esport i de l'Activitat Física

El perfeccionisme és un tret de personalitat que des de la psicologia clínica s'ha relacionat amb aspectes patològics com l'ansietat i la depressió. Recentment s'ha obert una línia de recerca que explora el perfeccionisme en l'àmbit esportiu tot contemplant una vessant debilitadora del rendiment (i.e., preocupacions perfeccionistes) i una vessant Done is better than perfect: El facilitadora (i.e., esforços perfeccionistes). Aquesta perfeccionisme en l'esport i la línia emergent ha generat gran interès en la seva relació amb el benestar i disciplina de la psicologia de l'esport i actualment el el rendiment dels esportistes. perfeccionisme esdevé una de les variables amb major projecció de recerca futura. L'estudiant podrà elaborar un treball de revisió en l'àmbit del perfeccionisme esportiu o bé implicar-se en una recerca de camp a partir de qüestionaris dissenyats per mesurar aquesta variable i relacionar-la amb causes i conseqüències potencials.

- Hill, A. P., & Curran, T. (2015). Multidimensional Perfectionism and Burnout A Meta-Analysis. Personality and Social Psychology Review, 1–20. doi:10.1177/1088868315596286 - Gaudreau, P., & Verner-Filion, J. (2012). Dispositional perfectionism and well-being: A test of the 2 × 2 model of perfectionism in the sport domain. Sport, Exercise, and Performance Psychology, 1(1), 29–43. doi:10.1037/a0025747 - Stoeber, J., & Otto, K. (2006). Positive Conceptions of Perfectionism: Approaches, Evidence, Challenges. Personality and Social Psychology Review, 10(1), 295–319. doi:10.1207/s15327957pspr1004

2

A/B

I

Sí

5

A/B/C

I/P

Sí

2035 Psicologia Jaume Cruz de l'Esport i de Feliu l'Activitat Física

Antoni Castelló

2037 Avenços en Psicologia de l'Educació

2033

Processos cognitius en situacions reals

Les situacions significatives en la vida quotidina sempre comporten activitats cognitives subjacents. En conseqüència, són moltes les situacions naturals Dependran de la temàtica específica. i situades que poden ser estudiades considerant quines representacions, estructures de coneixement i presa de decisions realitzen les persones.

Pàg. 24/30

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

96

97

98

99

100

Esperanza Mejías Macías

Mar Badia Martín

Ramon Cladellas Pros

Places

Tipus treball

- Gine, C. (2001) Trastorns del desenvolupament i NEE. Barcelona, UOC. - Ainscow, M. (2006). “Fer inclusiva l’educació: com s’hauria de conceptualitzar la tasca?”. Suports, vol.10 núm. 1, pàg. 4-15. - Huget, T. (2006) Aprender juntos en el aula, una propuesta inclusiva. Barcelona, Graó.

2

A/C

I

No

2037 Avenços en 2025, Psicologia de 2029, Psicologia de l´Educació l'Educació 2032/2040

1.Genovard, C; Gotzens, C; Badia, M; Dezcallar,T. (2010). Los profesores de alumnos con altas habilidades. Revista L´objectiu del treball a realitzar estarà vinculat a Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 13 alguns dels següents punts: (1), 21-31. 1.Estratègies per atendre la diversitat de l´alumnat. 2.Gotzens, C; Badia, M; Genovard, C; Dezcallar, T. (2010). 2.Disseny dels plans d’acollida del nou alumnat. Estudio comparativo de la gravedad atribuida a las conductas 3.Aportacions per a una millora de la qualitat docent. disruptivas en el aula. Electronic Journal of Research in 4.Aportació d’estratègies afavoridores de la Educational Psychology, 8 (1), 33-58. convivència al centre. 3.Santrock, John W. (2011). En Psicología de la Educación. (4ª Ed.) McGraw-Hill/Interamericana de España, S.A. Madrid.

2

A/B/C

I

Sí

2037 Avenços en Psicologia de 2029 l'Educació

Anàlisi i variables que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge

En qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge hi intervenen una sèrie de variables que cal tenir en compte. Algunes d'aquestes fan referència a la metodologia, a l'ús que es pugui fer de la tecnologia o dissenyar sistemes alternatius d'avaluació adreçats La bibliografia es donarà al llarg del curs a comprovar el veritable aprenentatge dels alumnes. Per tot això és molt important saber què ha de tenir en compte el docent, què ha de fer i sobretot com ho fa.

4

B

I/P

Sí

L'abandonament escolar prematur; estudi de cas

Es proposa l'estudi de l'abandonament escolar prematur a través de l'estudi de cas de joves que hagin deixat els seus estudis de manera prematura o estiguin en risc de fer-ho. Es preten que l'estudiant pugui analitzar els diferents aspectes assenyalats a la literatura que afecten a l'abandonament escolar prematur (aspectes relacionats amb la psicologia evolutiva, educativa i social), desde la perspectiva del jove que ha seguit aquest itienerari. Així es podrà fer una aproximació en el procés de configuració de decisions en la cosntrucció d'un projecte vital.

1

B

I

Sí

Percepció hàptica (tacte) en context escolar. Com els infants perceben les textures.

- El tacto: la importancia de la piel en las relaciones humanas. A Montagu - 2004 - Grupo Planeta (GBS) Treball dirigit cap a la recerca dels coneixements en - Desarrollos contemporáneos en la Psicología del tacto. DT García - Psicothema, 2002 l'àmbit de les textures hàptiques i les emocions en - Estrategias para el abordaje educativo del sentido táctil en la infants. Educación Física Infantil. M Camacaro - Revista de investigación, 2013

4

A/B/C

I

No

Matèria

2037 Avenços en Psicologia de 2029 l'Educació

2037 Avenços en Sílvia Camps Psicologia de i Soler l'Educació

Teresa Dezcallar Sáez

Altres matèries

2037 Avenços en Psicologia de l'Educació

Títol

Descripció

Superar les barreres de l'aprenentatge: estratègies per a la inclusió educativa real d'aprenents amb necessitats educatives específiques.

L'objectiu del treball és dissenyar una proposta d'intervenció en l'àmbit educatiu a nivell de pràctica docent, el context institucional que l'engloba i la participació i acompanayment de les famílies, per tal d'aconseguir una inclusió educativa real d'alumnes i/o estudiants amb necessitats educatives específiques.

Pàg. 25/30

Lectures recomanades

- Tarabini, A. y Curran, M. (2015), El efecto de la clase social en las decisiones educativas: un análisis de las oportunidades, creencias y deseos educativos de los jóvenes. Revista de Investigación en Educación. http://reined.webs.uvigo.es/ojs/index.php/reined/article/viewFile/9 98/343 - Forquin, J. C. (1985) “El enfoque sociológico del éxito y el fracaso escolares: desigualdades de éxito escolar y origen social.” Educación y Sociedad, n 3,pàg. 177-209. - Bourdieu Bourdieu, P. y Passeron J. C. (1964) La reproduction. Elements pour une théorie du système d’enseignement. Paris: Minuit.

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

101

102

Matèria

Altres matèries

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

- Effects of human resource management on hotel performance using structural equation modeling. Al-Refaie, Abbas. Computers in Human Behavior, Vol 43, Feb 2015, 293-303. http://dx.doi.org/10.1016/j.chb.2014.11.016 - A customer satisfaction index model for international tourist hotels: Integrating consumption emotions into the American Customer Satisfaction Index. Deng, W. J.; Yeh, M. L.; Sung, M. L. International Journal of Hospitality Management, Vol 35, Dec 2013, 133-140. http://dx.doi.org/10.1016/j.ijhm.2013.05.010

2

C

I

No

- Cruz, J.E. (2001). Psicología económica. Suma Psicológica, 8, 2, 213-236 - Kenning, P. i Plassman, H. (2005). NeuroEconomics: An overview from an economic perspective. Brain Research Bulletin, 67, 343-354. - Kahneman, D.& Tversky, A. (1979). Prospect Theory: An Analysis of Decision under Risk. Econometrica, 47, 2, 263-291

2

A

I

Sí

- Aboujaoude E. (2014). Compulsive Buying Disorder: a review and update. Current Pharmaceutical Design, 20, 4021-4025. doi: 10.2174/13816128113199990618. - Hartston H. (2012). The case for compulsive shopping as an addiction. Journal of Psychoactive Drugs, 44, 64–67. doi: 10.1080/02791072.2012.660110. - Müller A, Mitchell JE, & de Zwaan M. (2015). Compulsive buying. American Journal on Addictions, 24, 132-137. doi:10.1111/j.1521-0391.2013.12111.x.

2

B

I/P

No

Desde un anàlisis previo de los modelos existentes, y de acuerdo al modelo ecológico plantear un proyecto de intervención.

R. Pereira. Psicoterapia en violencia filiparental. Entre la vergüenza y el secreto. Ed Morata

2

C

I/P

No

L'objectiu del TFG serà desenvolupar una línia de treball, com revisió bibliogràfica, treball de recerca o projecte d'intervenció amb els trastorns del neurodesenvolupament en la infància i adolescència. En el context de la psicologia i utilizant eines relacionades amb el maneig clínic del trastorn de l'Espectre de l'Autisme i del TDAH.

- Comeche M.I y Vallejo M.A.(2012) Manual de Terapia de Conducta en la Infancia. Madrid: Dykinson - De Corral y Zúñiga. La hiperactividad infantil y juvenil. Cap.13,pp 559-593. - Brioso, A. Trastornos del espectro del Autismo. Cap 14, pp 595- 629.

2

A/B/C

I

No

7

A/B

I/P

No

Descripció

A partir de dades reals d'estudis d'una cadena d'hotels, es revisa el paper que un psicòleg pot tenir en el disseny, aplicació i anàlisi de dades sobre la satisfacció dels clients. El rol del psicòleg com a S'aborden problemàtiques especials com el metodòleg i analista de dades mostratge per estudis de satisfacció multicèntrics, de en els estudis de satisfacció les grans bases de dades (amb millions de de clients registres), dels registres missings, etc. El producte final és un informe que recull tot el procès des de l'elaboració de l'enquesta de satisfacció, la seva aplicació, el seu anàlisi i la presentació de resultats.

2038 Metodologia JOSE BLAS Aplicada a les NAVARRO Ciències del PASTOR Comportament

M. Dolors Riba

Títol

2038 Metodologia Aplicada a les 2029, 2030 Psicología de les Decisions Ciències del Comportament

Els estudis sobre processos d'elecció i presa de decisions en situació de risc han posat de manifest que les persones no actuen d'acord amb les prediccions que es desprenen dels models teòrics. En els últims anys s'ha posat de relleu que l'explicació cal buscar-la en els aspectes psicològics i emocionals que regeixen la conducta de la presa de decisions. L'interès per aprofundir en la investigació d'aquests processos s'ha mostrat tant des de la psicologia com des de l'economia, donant lloc a nous àmbits interdisciplinars com el de la psicologia econòmica o el de la neuroeconomia.

Malgrat el creixent interès en la compra compulsiva durant les dues darreres dècades, existeix una forta controvèrsia en l’àmbit nosològic, i pocs estudis han analitzat l’heterogeneïtat en el fenotipus clínic Quin rol assoleixen el sexe, d’aquesta condició psiquiàtrica. En aquest treball l’edat i els trets de personalitat s’avaluarà quina capacitat predictiva tenen el sexe, en el trastorn de compra l’edat cronològica les principals dimensions de compulsiva? personalitat en pacients que consulten en una unitat hospitalària especialitzada en addiccions comportamentals que compleixen criteris per al diagnòstic de compra compulsiva.

103

Roser Granero Pérez

2038 Metodologia Aplicada a les 2024 Ciències del Comportament

104

BELEN ALBIZU

2039 Psicologia Clínica de la Infantesa i l'Adolescència

105

EULALIA PIERA PINTO

2039 Psicologia Clínica de la Infantesa i l'Adolescència

Tractament i psicopatologia dels trastorns del neurodesenvolupament, com el trastorn de l'Espectre de l'Autisme i Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat.

106

M. Claustre Jané

2039 Psicologia Clínica de la Infantesa i l'Adolescència

Estudiar els estils educatius, la funció executiva i la Psicopatologia de la Infància i psicopatologia dels nens i els adolescents, tenint en Ezpeleta, L., Toro, j. (2014). Psicopatologia del Desarrollo. l'Adolescència compte els factors de risc i les variables personals, Editorial Pirámide. familiars i socials.

La intervención en violencia 2032/2040 filioparental desde una perspectiva ecológica.

Pàg. 26/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

Matèria

107

2039 Psicologia Natàlia DíazClínica de la Regañón Infantesa i Serra l'Adolescència

108

Olga Pont Nesta

109

110

111

Sergi Ballespí

Andrés Chamarro

Antoni Font

Altres matèries

2039 Psicologia Clínica de la Infantesa i l'Adolescència

2039 Psicologia Clínica de la Infantesa i l'Adolescència

Títol

Descripció

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

Format Intercanvi

Es proposa treballar continguts relacionats amb els Psicopatologia clínica infantil i trastorns de l'espectre autista, emocionals o del juvenil comportament en infants i/o adolescents.

A determinar en funció del tema escollit

4

A

I/P

No

Treball específic en discapacitat intel·lectual en població infantil i/o adulta. Relacionat tant amb Discapacitat intel·lectual i aspectes conductuals, de desenvolupament, de trastorn del desenvolupament. relacions familiars, de comunicació com de comorbilitat.

Es recomanaran lectures específiques segons temàtica del treball.

3

B/C

I/P

No

- Choi-Kain, L. W., Gunderson, J. G., Lois, W., & John, G. (2008). Mentalization: Ontogeny, Assessment, and Application in the Treatment of Borderline Personality Disorder. American Journal of Psychiatry, 165(September), 1127–1135. - Fonagy, P., & Bateman, A. W. (2016). Adversity, attachment, and mentalizing. Comprehensive Psychiatry, 64, 59–66. - Kim, S. (2015). The Mind in the Making : Developmental and Neurobiological Origins of Mentalizing. Personality Disorders: Theory, Research, and Treatment, 6(4), 356–365.

2

A/B/C

I

Sí

http://www.psicothema.com/pdf/3874.pdf http://bmcpublichealth.biomedcentral.com/articles/10.1186/14712458-10-456 http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26346542

1

B

I

Sí

- Pastells, S. y Font, A. (2014). Optimismo disposicional y calidad de vida en mujeres con cáncer de mama. Psicooncología 11, (1), 19-29. - Casellas, A. Font, A. & Vives, J. (2014). Positive psychology interventions in breast cancer. A systematic review. Psychooncology 23, (1) 9-19. - Falo, C., Villar, H., Rodríguez E., Mena, M. y Font, A. (2014). Calidad de vida en cáncer metastásico de larga evolución: La opinión de las pacientes. Psicooncología 11, (2-3), 313-331.

1

A/B/C

I

No

La mentalització (MZ) és la capacitat per adonar-se dels estats mentals subjacents al comportament humà, és a dir, per “veure” i entendre les motivacions, desitjos, impulsos, emocions, 2024, sentiments o creences que hi ha darrera del que 2029, fem. Ser capaç d’adonar-se del que un sent o vol, Mentalització i Psicopatologia 2033, així com del que senten o pretenen els altres, és un 2037, 2042 avantatge adaptatiu associat a salut mental. Aquest TFG pretén introduir l’estudiant en aquest camp, bé revisant la relació entre MZ i un trastorn, fent un petit estudi empíric amb dades ja recollides, o dissenyant un dispositiu per fomentar la MZ en una població.

Efectes saludables del contacte amb el medi natura

Les activitats en el medi natural han sigut un component important de les intervencions en salut mental, acceptant que l’entorn natural te alguns efectes beneficiosos sobre la salut i el benestar. Actualment hi ha un interès creixent per aquest àmbit, ja que sembla que la natura té uns efectes reparadors sobre la salut de molts i diferents col·lectius. A tall d’exemple, s’ha vist que la proximitat a espais verds està associada tant amb una reducció dels nivells d’estrès com amb una reducció de simptomatologia depressiva i ansiosa. L’objectiu d’aquest treball és determinar quin és el benefici que proporciona un ambient natural de cara a la salut mental i el benestar.

2042 Psicologia de la Salut

2029

2042 Psicologia de la Salut

La Psicologia Positiva obre noves possibilitats tant per entendre l'adaptació de les malaltes de càncer de mama en les diferents fases de la malaltia, com Psicologia positiva i cáncer de per aportar noves formes de teràpia que ajudin a 2032/2040 mama incrementar el benestar de les pacients. En aquesta línia de treball es pot contribuir al coneixement de les respostes positives i el desenvolupament de teràpies per millorar la qualitat de vida de les pacients.

Pàg. 27/30

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

112

113

114

115

Antoni Font

Eva Baillès Lázaro

Francisco Villamarín

Jenny Moix Queraltó

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

2042 Psicologia de la Salut

Es podrà realitzar un treball en qualsevol aspecte de la Psicologia Oncològica, entesa com un àmbit multidisciplinar conectat a la psicologia de la salut que tracte de les relacions psicologia-càncer en qualsevol fase de la malaltia, des de la prevenció primària i secundaria, passant per la fase de diagnòstic, tractament, interval lliure, recidiva, malaltia avançada, remissió, última fase de la vida i fase terminal. Exemples d ́àmbits del treball: Psicologia Oncològica, Salut i 2032/2040 - Influència de les variables psicològiques en el Qualitat de Vida càncer - Efectes del càncer en l ́estat psicològic -Imatge social i emocions en relació al cáncer - Empoderament i organització hospitalaria - Modulació psicològica de la qualitat de vida - Psicologia positiva i càncer - Estratègies psicològiques d'intervenció - El bornout dels cuidadors - Adaptació a la malaltia avançada i terminal

- Arranz, P. (2006). Intervención psicológica en cáncer. Disponible a: http://www.infocop.es/view_article.asp?id=521. - Font, A. i Rodriguez, E. (2007). Eficacia de las intervenciones psicológicas en mujeres con cáncer de mama.Psicooncologia, 4, ( 2-3), 423-446. - Delgado-Sanz et al. (2011). Health-related quality of life in spanish breast cancer patients: a systematic review. Health and Quality of Life Outcomes 14, 9:3. Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3031190/

2

A/C

I

Sí

2042 Psicologia de la Salut

L'epilèpsia és una malaltia crònica amb un alt impacte en la qualitat de vida dels seus pacients. Hi ha diverses variables psicològiques que s'han Revisió o anàlisis de dades de relacionat amb la qualitat de vida i que són la qualitat de vida en pacients susceptibles de ser modificades. Aquest estudi epilèptics pretent analitzar la literatura realitzada en aquest moment sobre la qualitat de vida en l'epilèpsia o analitzar les dades d'una mostra catalana.

- Elliott, John O. et al. The biopsychosocial model and quality of life in persons with active epilepsy. Epilepsy & Behavior , 2014 Volume 41 , 55 - 65 - Hamada Hamid, DO, MPH, Karen Blackmon, PhD, Xiangyu Cong, PhD, MPH, James Dziura, PhD, MPH, Lauren Y. Atlas, PhD, Barbara G. Vickrey, MD, MPH, Anne T. Berg, PhD, Carl W. Bazil, MD, PhD, John T. Langfitt, PhD, Thaddeus S. Walczak, MD, Michael R. Sperling, MD, Shlomo Shinnar, MD, PhD and Orrin Devinsky, MD. Mood, anxiety, and incomplete seizure control affect quality of life after epilepsy surgery. Neurology 2014 vol. 82 no. 10 887-894

2

A/B

I/P

Sí

2042 Psicologia de la Salut

El estudiante llevará a cabo un trabajo empírico en alguno de los siguientes temas, a elegir: (a) Salud Promoción y prevención de la materno-infantil: determinantes psicológicos de la salud lactancia materna; b) Psicología del deporte: entrenamiento psicológico de entrenadores.

Se pondrán a disposición del estudiante con posterioridad a la asignación.

2

B

I/P

No

2

C

I/P

No

Matèria

2042 Psicologia de la Salut

Altres matèries

Títol

Comprovació de l'efectivitat d'un breu programa de Mindfulness.

Descripció

L’objectiu consistirà en comprovar la efectivitat d’un programa de Conciència Plena per reduir l’ansietat, augmentar la capacitat de viure el present, i augmentar la felicitat. La mostra estarà formada per Siegel, R.D. (2011). La solución Mindfulness. Bilbao: Desclée de Brouwe estudiants de primer curs. El disseny serà experimental (grup experimental y grup control) i les variables s’avaluaran abans, després i els tres mesos.

Pàg. 28/30

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

116

117

Joaquim T. Limonero

Jordi Fernández Castro

118

Lluís Capdevila

119

Maria Alvarez Moleiro

120

Montserrat Gomà Freixanet

Matèria

2042 Psicologia de la Salut

Places

Tipus treball

Els alumnes poden consultar el perfil del professor per a veure alguns del treballs de recerca que ha realitzat sobre el tema i se'ls pot descarregar lliurament. https://www.researchgate.net/profile/Joaquin_Limonero2

1

A/B/C

I/P

Sí

Estrès quotidià, salut i emocions positives

L'estrès és una condició que afecta profundament la salut. Les situacions estressants més habituals estan relacionats amb fets quotidians que van canviant contínuament. L'estudi de l'estrès mitjançant qüestionaris generals d'auto informe no reflecteixen la complexitat i varietat del les situacions d'estrès quotidià. La proposta consisteix en la avaluació mitjançam mètodes de registres diaris o ecològics les interaccions estressants en contextos concrets que poden permetre el disseny d'intervencions individualitzades.

- Fernández-Castro, J. (2009). Alegría en la adversidad. El análisis de los factores que mantienen las emociones positivas en situaciones aversivas. En E.G.Fernández-Abascal (Coord.), Emociones positivas, pp. 217-228. Madrid: Pirámide. - Robles, H., and Peralta, M.I. (2006). Programa para el control del estrés. Madrid : Pirámide. - Stone, A. A., Schwartz, J. E., Neale, J. M., Shiffman, S., Marco, C. A.,Porter, L. S., & Cruise, L. J. (1998). A comparison of coping assessed by ecological momentary assessment and retrospective recall. Journal of Personality and Social Psychology, 74(6), 1670–1680. doi:10.1037/00223514.74.6.1670

2

B

I

No

Avaluació del nivell d’estrès i de condició física saludable amb dispositius mòbils (iOS, Android).

L'alumne utilitza el seu dispositiu mòbil (smartphone amb Android o iOS) amb una App específica per avaluar el nivell d’estrès i de condició física saludable. S’utilitzen els sensors propis del dispositiu (càmera, acceleròmetre, bluetooth) per a recollir dades cardiorespiratòries. L’App també permet recollir aspectes cognitius i conductuals. L’alumne ha de proporcionar la seva pròpia mostra de participants, que poden ser esportistes o estudiants universitaris. Es pot enfocar segons disseny de grup o de cas únic.

- Capdevila, L. (2005). Actividad Física y Estilo de Vida Saludable. Girona: Documenta Universitaria. - Capdevila, L. (2008). Activitat física, conducta alimentària i salut. En F. Suay (Ed.), Psicobiologia de l'esport i de l'activitat física (pp. 59 - 80). València: Publicacions Universitat de València. - Capdevila, L., Rodas, G., Ocaña, M., Parrado, E., Pintanel, M. y Valero, M. (2008). Variabilidad de la frecuencia cardiaca como indicador de salud en el deporte: validación con un cuestionario de calidad de vida (SF-12). Apuntes de Medicina del Deporte, 158 (62), 62 - 69.

4

B

I

No

Desenvolupament d'intervencions per a la promoció d'estils de vida saludables.

L'objectiu d'aquesta línia de treball és el desenvolupament de programes d'educació/promoció de la salut per tal de promoure estils de vida saludables en la població, mitjançant l'aplicació dels principals models de planificació, disseny i avaluació de programes.

- Green, l.M. & Kreuter, M. W. (1991). Health Promotion Planning. An Educational and EnvironmentalApproach. Mountain View: Mayfield Publishing Company. - Villamarin, F; Alvarez, M (1998). Modelos sociocognitivos en promoción de la salud: un analisis conceptual. Psicologemas, 12 (24), 161-204.

2

C

I

No

2024, Personalitat i Diferències 2035, 2039 Individuals

L’alumne pot realitzar un treball dins de l’àmbit de la personalitat i les diferències individuals. Aquest àmbit ofereix un ampli ventall de camps d’aplicació. Des de l’estudi de la personalitat dins l’àmbit esportiu, fins aspectes relacionats amb la salut, la preferència per un determinat tipus de musica o per les activitats de risc. Per altra banda tambe es poden fer treballs de tipus teòric sobre temes com els TTPP tal com son considerats en el DSM o en el ICD.

L'alumne pot accedir a aquest link, i dins les diferents pestanyes de publicacions trobarà Referències sobre articles publicats en el diferents temes proposats. http://grupsderecerca.uab.cat/zkpq/

2

A/B

I/P

Sí

Altres matèries

2029

2042 Psicologia de la Salut

2042 Psicologia de la Salut

2042 Psicologia de la Salut

2042 Psicologia de la Salut

2035

Títol

Descripció

Dins de l’àmbit de la intel·ligència emocional (IE) es poden estudiar diferents aspectes relacionats amb el paper que la intel·ligència emocional pot tenir sobre la salut, el consum de drogues, el comportament sexual, els comportaments de risc, la conducta suïcida, l’estrès i el seu afrontament... així com els Intel·ligència emocional, salut i processos d’adaptació. benestar Com es pot veure el ventall d'àmbits d'aplicació de la IE és molt ample i variada, i es pot aplicar a pràcticament tot el comportament humà. L'alumne pot realitzar des d'una proposta de revisió fins al plantejament d'un treball de recerca o un projecte d'intervenció.

Pàg. 29/30

Lectures recomanades

Format Intercanvi

08/09/2016

Codi Nom TFG supervisor/a

121

122

123

124

125

Sílvia Edo Izquierdo

Teresa Gutiérrez Rosado

TOMAS BLASCO BLASCO

Xavier Borràs

Xavier Borràs

Matèria

Altres matèries

Projectes relacionats amb: 1. Dissenyar i avaluar programes de prevenció i promoció de la salut. 2024, 2039 2. Aportacions de la psicologia positiva: estudi de les fortaleses humanes. 3. Els estils de vida com a determinant de la salut

UTILIDAD DEL APOYO PSICOLÓGICO EN PACIENTES DE CÁNCER

2042 Psicologia de la Salut

2042 Psicologia de la Salut

2042 Psicologia de la Salut

Lectures recomanades

Places

Tipus treball

- Etxeberria Arritxaba, I. et al (2011). Efectos del entrenamiento en estrategias de regulación emocional en el bienestar de cuidadores de enfermos de Alzheimer. Revista Española de Geriatría y Gerontología, 46 (4), 206-212. - Losada Baltar, A., Montorio Cerrato, I., Fernández de Trocóniz, M. y Márquez González, M. (2005). Estudio e intervención sobre el malestar psicológico de los cuidadores de personas con demencia. El papel de los pensamientos disfuncionales. Madrid, España: Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO).

4

C

I/P

No

- Costa, M. y López, E. (2008). Educación para la salud: Guía práctica para promover estilos de vida saludables. Madrid: Pirámide - Marks, D.F., Murray, M., Evans, B., Vida Estacio, E. (2011) Health Psychology. Theory, Research and Practice. London: Sage. (Cap.1.:Health Psychology: An Introduction) (3rd edition) - Vázquez, C. y Hervás, G. (Coords.) (2009). La ciencia del bienestar. Fundamentos de psicología positiva. Madrid: Alianza Editorial

4

A/B/C

I

Sí

Pueden consultarse los siguientes trabajos publicados en la revista Psicooncología: http://pendientedemigracion.ucm.es/info/apsom/revistapsicoonco Realizar una revisión crítica del conocimiento logia/ existente sobre las características de los pacientes - En el número 1 del volumen 12 de 2015 (publicado en junio de de cáncer que pueden beneficiarse de programas de 2015), el de González et al titulado "Eficacia de la terapia apoyo psicológico. Se trata de identificar las cognitivo conductual en pacientes con cáncer de mama". principales publicaciones sobre el tema, hacer una - En el número 2-3 del volumen 11 de diciembre 2014, el de valoración de las evidencias que aportan dichas Fernández et al. titulado "Efectos de la activación conductual en publicaciones, y establecer unas conclusiones sobre la calidad de vida y el estado emocional de los pacientes con lo que actualmente puede afirmarse respecto a la cáncer de pulmón. pertinencia de proporcionar programas de apoyo - En el número 2-3 del volumen 10 de diciembre de 2013, el de psicológico a pacientes de cáncer. León et al. titulado "Mindfulness para la reducción del malestar emocional en pacientes oncológicos. Estudio omparativo con una intervención psicoeducativa estándar.

3

A

I

No

Dur a terme un treball de revisió dels estudis recents sobre els efectes de la pràctica de la meditació d'atenció plena (mindfulness) en les estructures i el funcionament del cervell a través de les tècniques de neuroimatge. D'acord amb els interessos de l'estudiant, es buscarà centrar el treball de revisió en un àmbit concret del camp de la salut o clínic.

- Fox, C.R. (en premsa). Functional neuroanatomy of meditation: A review and meta-analysis of 78 functional neuroimaging investigations. Neurosci Biobehav Rev. - Marchand W.R. (2014). Neural mechanisms of mindfulness and meditation: Evidence from neuroimaging studies. World J Radiol, 6(7), 471-479. - Tang, Y.Y., et al. (2015). The neuroscience of mindfulness meditation. Nat Rev Neurosci, 16(4), 213-225.

1

A

I

No

Dur a terme un treball de revisió dels estudis recents sobre els efectes de la pràctica de la meditació d'atenció plena (mindfulness) en el sistema immunitari. En particular, el treball s'enfocarà als processos inflamatoris relacionats amb l'estrès i, d'acord amb els interessos de l'estudiant, es podrà centrar en un camp concret de l'àmbit de la salut o clínic.

- Creswell J.D. et al. (2012). Mindfulness-Based Stress Reduction training reduces loneliness and pro-inflammatory gene expression in older adults: a small randomized controlled trial. Brain Behav Immun, 26, 1095- 1101. - Morgan N. et al. (2014). The effects of mind-body therapies on the immune system: Meta-analysis. PLoS One, 9(7): e100903.

1

A

I

No

Descripció

Com que es tracta d’una implementació, cal que l’estudiant ja tingui i aporti un projecte propi Implementació d'un programa dissenyat prèviament amb aquesta finalitat. També d'intervenció en familiars de cal que l'alumne tingui contacte amb una entitat de malalts afectats d'Alzeimer. malalts afectats d'Alzeimer on s'implementarà el projecte proposat.

2042 Psicologia de la Salut

2042 Psicologia de la Salut

Títol

2024, 2030 Mindfulness i neuroimatge

2024, 2030

Mindfulness i psiconeuroimmunologia

Els projectes poden centrar-se per exemple en: * Marc teòric de les fortaleses humanes * Relacionar les fortaleses humanes amb personalitat o altres variables d'interès. * Dissenyar o avaluar un programa de prevenció del consum de drogues * Dissenyar un programa per promoure estils de vida saludables en una població determinada

Pàg. 30/30

Format Intercanvi

08/09/2016